Parlem no de dietes miraculoses, ni de bon tros,
sinó tot el contrari, sinó parlem de quina manera
i sense traumes i sense fer barbaritats
podem, doncs, una mica restar els excessos d'aquests dies.
I ho fem amb tota una especialista.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic que Isabel Mejia
és dietista de la unitat de nutrició
de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut
de la Universitat Rovira i Virgili.
Isabel, molt bon dia.
Hola, bon dia.
No és la primera vegada que parlem amb la Isabel Mejia
i l'última vegada, si jo no vaig xerrada,
va ser també per aquestes dates, després de les festes de Nadal.
Si vam seguir una miqueta l'orientació que ens va fer la Isabel,
jo crec que vam arribar a l'inici de les festes de Nadal del 2004
amb el pes que havíem de tenir.
Per això no treu que aquests dies ens haguem a passar.
Isabel, en 4, 5, mitja, dotzena d'àpats,
realment pot haver-hi un increment de pes notable?
Home, doncs, depèn molt, depèn molt de com fem aquests àpats
i si realment són només 4 o 5 àpats puntuals
en els que ens puguem passar
o si realment ve a ser una quinzena de dies
en la qual ens anem passant una miqueta cada dia.
Jo diria que pels comentaris que se senten,
és a dir, mira, clar, ja que hem obert el meló, ens l'acabem.
I que és el període sencer, no?
Exacte, exacte.
És el que passa a moltes cases, no?
Que es comença, doncs, obrint torró
i amb pastissos i fent una mica més de sobretaula, etc.
I acaben sent, doncs, no uns quants dies,
sinó molts dies en els que ens passem.
Evidentment, en la conversa que mantindrem amb la Isabel
parlarem de coses generals.
No particularitzarem ni persones que tinguin, doncs,
algun tipus de malaltia, patologia.
Parlem d'una persona amb un pes més o menys normal
que està en la mitjana i que aquests dies, doncs, s'ha accedit.
Aquí hi ha diferents opcions, tornar els hàbits saludables,
si és que els teníem anteriorment.
Les altres opcions són substitutius de les menjades
i després aquelles barbaritats que moltes vegades, doncs,
fem seguint una dieta d'una revista o els consells d'una veïna.
Són tres opcions diferents, no?, les que fem servir?
Doncs sí, sí, sí.
I sens dubte, doncs, la recomanable i la que hauríem de triar,
doncs, seria anar tornant a poc a poc uns hàbits saludables
i a una dieta equilibrada.
Les dietes aquestes ràpides, que diuen que en una setmana
aquests dos quilos que hem agafat els podem prendre,
de fet, els perds, no?
Exacte, home, sí.
De fet, si fas una restricció calòrica important,
doncs, això es nota en el pes.
No és cap mentida, no?
El problema d'aquestes dietes és que, com bé dius,
són dietes més aviat puntuals
i que només es poden seguir, doncs,
dins del que seria una vida normal
durant alguns dies puntuals, no?
Perquè a la llarga, doncs, són més aviat inviables.
En uns 15 dies d'aquests excessos,
insistim, generalitzant molt,
quin és l'augment de pes que per terme mig
poden experimentar les persones?
Home, doncs...
Que tripliques les calories, fins i tot.
Sí, el que passa és que també el nostre organisme
té molta capacitat de regular-se
i a vegades, doncs, ens passem molt a un sopar,
però després del dia següent ja no esmorzem
o anem una mica trontollant
i llavors, a vegades, no és ben bé
que augmentem de pes
sinó que hi ha gent que es manté estable.
Però sí que podríem dir
que hi ha gent que pot augmentar
fins a 4 o 5 quilos perfectament.
4 o 5 quilos, són quilos, eh?
Amb el que costa després de deixar-los.
I tant, i tant.
I, per tant, no hem de tenir pressa
per perdre aquests 4 o 5 quilos.
Exacte.
Sí, doncs, parlem dins d'una persona
amb normopès i sense cap altra malaltia,
doncs, tornant a uns hàbits dietètics equilibrats
i practicant una mica d'esport,
que hauria de ser una cosa que hauríem de fer tots,
doncs, ens podem ficar al dia perfectament en poc temps.
Un mes?
Un mes com a molt.
Com a molt, sí, sí.
De totes maneres, i aquí pensa que,
a banda de pel tema d'aprimar-se,
que és bo, doncs, restringir la ingestió
d'aliments durant uns dies una mica
per netejar l'organisme,
tot aquest tipus de coses
que moltes vegades fem allò d'oïda,
que no sabem amb certesa
si és bo o no és bo pel nostre organisme,
és saludable, és recomanable?
Doncs, a veure, no és recomanable
i, a més, tampoc té cap tipus de base científica, no?
És a dir, el nostre organisme
no necessita depurar-se de res,
perquè el nostre organisme, doncs,
és un organisme que funciona de manera habitual
i que, si uns dies ens passem,
doncs, tornant a uns hàbits normals,
doncs, ell mateix es controla i es regula
i no hem de fer cap tipus de dieta depurativa.
O sigui, que, en principi, aquestes dietes
no tenen cap base científica
i nosaltres no la recomanem pas.
De totes maneres, Isabel,
això ha passat d'un temps cap aquí,
però ara sembla que hi ha com una dèria
per la publicitat, evidentment, no?,
que és qui ens fa donar a conèixer determinats productes
per sublimar les qualitats dietètiques
de determinats productes
que els hem tingut sempre tota la vida
que no els hem fet cas.
Poso per cas,
ara prenem tots llet de soja
i no prenem de vaca,
per posar un exemple.
Coses com aquestes apareixen sovint
i els consumidors ens despistem una miqueta, no?
Sí, sí, és cert, és cert
i, a més, doncs, tens tota la raó,
ens deixen portar a vegades per la publicitat
i el que passa molts cops
és que, doncs, la població en general
no té criteri per diferenciar
certs missatges publicitaris, no?
I a vegades, simplement, són això, doncs,
entitats que tenen, doncs, interès
en promocionar més uns determinats productes
i que ens deixem endur per aquestes...
per aquest missatge, no?
Per exemple, el que es tret ara
de la llet de soja,
doncs, que pot ser, doncs,
més o menys saludable,
però perquè ara se'n produeixi més de soja
o perquè hi hagi excedent en alguns països,
doncs, no hem de deixar de prendre la llet de vaca
que realment també té moltes característiques
nutricionals molt bones
i que ens aporten molt al nostre organisme.
A vegades assistim, doncs, a consells
i a recomanacions que semblen una mica sospitoses
com la ingesta de determinats productes estranys
també que no coneixem de res
però que ens diuen que han de ser tan beneficiosos.
De quina manera, Isabel?
Perquè, clar, tenim moltíssima informació,
però precisament aquesta informació excessiva
ens pot portar, doncs, a la confusió als consumidors.
Com creus que podríem trobar allò una miqueta
el criteri que fos més favorable per la nostra salut
que, en definitiva, és el que importa?
Home, doncs, sempre estan, doncs, els metges,
els centres d'atenció primària
que ens poden una mica guiar i aconsellar, no?
Perquè realment hi ha certs missatges publicitaris
que ens poden enganyar
i dels quals hem de saber discernir
i a vegades no en sabem del tot
i, per tant, ens hem de deixar aconsellar
per als especialistes en salut i en alimentació, no?
Siguin metges, siguin dietistes,
qualsevol persona que tingui una mica de coneixements
i que ens pugui guiar sobre la nostra alimentació.
Important, quan ens parlen de dietes dissociades,
menjar més o menys proteïnes,
sembla que tots ens hem convertit
en una mena de dietistes d'anar per casa, no?
Sí, sí, una miqueta sí.
La veritat és que amb dieta, doncs,
hi ha molta gent que en sap
i molta gent que en diu coses,
però a vegades, doncs,
hi ha professionals que potser no serien del tot professionals,
per dir-ho d'alguna manera.
Llavors, sempre està bé per això
que ens deixem guiar
pels nostres especialistes en salut
de l'atenció primària de la medicina general.
Per tant, restringim allò que tots sabem
de calaig, que l'accés no ens pot fer bé,
en dolços, etcètera, etcètera,
i mengem equilibrada, sanament.
Si algú pensava que donaríem una dieta miraculosa,
no era aquest l'objectiu, Isabel?
No, no, em sembla que no n'hi ha cap de dieta miraculosa.
Menjar de forma raonable
i si tenim algun dubte,
sobretot consultar un professional
i no fer cas de qualsevol recepta
que ens puguin donar.
Isabel Mejia, dietista de la unitat de nutrició
de la Facultat de Medicines i Ciències de la Salut de la URB.
Moltes gràcies per atendre la nostra trucada.
Bon dia.
A vosaltres.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.