logo

Arxiu/ARXIU 2005/JA TARDES 2005/


Transcribed podcasts: 460
Time transcribed: 6d 0h 13m 53s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a cuba.
Ja és dimecres, tornem a donar la benvinguda a l'Avi Ramon.
Avi, bona tarda.
Bona tarda.
Estem aquesta setmana, recordem, amb dolços, amb pastissos, amb pastissets, amb la pastisseria,
bibert. I qui hi ha al darrere? Vostè els coneix?
Ara deixarem descansar el que va inaugurar aquesta cosa, no?
Descansar perquè jo després, després de la guerra, encara vaig conèixer aquest senyor i tot el que sigui.
Inauguració, recordem l'any 26.
Però llavors ja ve el fill. El fill era un bon cantant.
Ara cantant?
Sí, sí. Bé, doncs tenia molt bona veu per anar dedicant-se a la sarsuela i el que sigui.
I anava fent cosetes?
I anava fent cantava i el que sigui.
Però es veu que es va haver de trobar entre el cantar o seguir la tradició.
Clar, es veu que allò del so el va cridar més que no pas a la música.
Llavors, clar, ell va ser el que va continuar.
Perquè aquí devia passar que aquest xic, clar, jo li dic xic, avui ja ha de ser un home fet-hi dret.
Sí, ja, ja, és bastant grandet.
Doncs aquest fill, diguéssim, de pastissers ja devia ajudar a la pastisseria de tota la vida.
Per això es va trobar amb les mans brutes de pastes i clar, quan que és llimp, ja no es pot netejar i s'assegueix la cosa aquesta, no?
I aquest, doncs, sí, aquest va seguir la pastisseria.
Son pare, per exemple, quan va acabar la guerra la va reformar una mica, la va decorar.
Jo recordo que vaig...
Que va quedar malmesa per la guerra o no va afectar?
Però coses quedaven atreixades, la gent ha anat, doncs, modernitzant més la cosa.
Canvia no, però la decoració, recordo que jo inclús, ara parlaré de mi també, allà els teixos d'aixòs,
allà vaig veure jo unes quantes peces també, en comparació d'un decorador que hi havia, perquè el meu ofici era aquesta cosa.
Ah, què hi diu que va fer? Explica, explica-ho això.
Doncs ajudar la decoració d'aquest establiment.
Sí?
Sí, sí.
Bueno, avui no parla.
L'avi era decorador, era decorador també.
Ja parlem un altre dia, que d'això, a mi, de moment deixem-ho córrer, que semblarà que...
Doncs, bueno, doncs, ja van d'això.
I aquest, el noi aquest, doncs, ja va anar seguint la tradició aquesta,
i, clar, llavors també anar estudiant més de música, estudiar coses de pastisseria...
Oh, miri, pregunta, clar, què li anava a fer? Ara me l'anava a apuntar per no descuidar-me.
Per aquest noi devia ser relativament fàcil posar-s'hi, no?, perquè ja portava l'ensenyament del pare i podia anar estudiant.
Però el pare, el que va crear la pastisseria,
en aquella època, l'any 26, on s'aprenia a fer de pastisser? Com anava això?
La creació de cadascú.
Sí, no hi havia...
Bueno, aprenents hi devia haver...
Per exemple, un fuster, per exemple, abans tenia un ofici i feia de fusteria.
Però, clar, sortir maquinàries, sortir materials i coses d'aquestes, doncs, clar, va evolucionant.
El que passa és que la gràcia consisteix en allò que va sortint nou, saber aprofitar i adequar amb tota la qualitat i necessitat.
Clar, després van sortir altres articles, ja més preparats, el que sigui, i la gràcia consisteix en això.
Aquestes coses que van sortint noves, saber-les acoplar amb una artesania i un gust especial.
Però, vaja, que en aquella època era una cosa personal, no? No podies anar a una escola de pastisseria.
Tu, per exemple, vas a un puesto i segons te presenten la cosa, t'agrada més o t'agrada menys.
La presentació era important, no?, com passa avui en dia.
Fer la cosa que tingui una altra atracció, no?
I el fill aquest, doncs, sí, aquest fill es va dedicar de ple.
Posem-li nom a aquest fill, que no hem dit com se deia.
Joaquim, també.
Joaquim.
Joaquim Divert, també.
I aquest, doncs, inclús, ha arribat a guanyar algunes medalles i alguns diplomes i coses d'aquestes,
en qüestió de, inclús, sé que en té alguna de bastanta categoria,
el que passa que ara jo no me'n recordo ben bé, les que té, i per què?
Però llavors diran, oh, és que escolta, em dius...
No, jo sé que, doncs, té bastants diplomes, en plan de tot això,
sé que té alguna medalla de Catalunya, vull dir, amb un nivell molt, molt...
I aquests premis són recents o són ja d'època passada?
No, no, no, de quan ell està ja, quan ell ja s'ha dedicat de ple a la pastisseria.
Li dic perquè avui en dia sí que es dona molt de valor a el que és la cuina,
al pastisser, al sàpiga fer menjar, tenim gefs internacionals, fins i tot, no?
Llavors també s'havia de considerar un ofici molt artístic i molt de creació.
Tenia prestigi, ser pastisser.
Tots els artistes, tots els oficis, tenen la seva cosa.
Per exemple, un avenista fa mobles, però hi ha avenistes que fan un tipus de moble,
que els altres no arriben, perquè clar, cadascú dintre del seu ofici té unes qualitats,
entens?
Vull dir, fer la mateixa cosa, uns poden crear coses, que clar, dius, oh, mira això, com pot ser?
I és que clar, és la creativitat de cada cosa.
I aquest noi, doncs, seguint l'exemple de son pare i l'experiència de son pare,
doncs va anar creant coses.
I en qüestió de nivell social, vull dir, a l'època, i estem parlant potser de després de la guerra,
tenia nivell social dir, soc pastisser?
Sí, perquè acabada la guerra, la postguerra, per exemple, hi havia també dos nivells socials.
Gent que arribar a final de mes era una miqueta justet,
i gent que, va ser a l'època del contraband, de, de, de, de, fin de...
Sí, o sigui, ho marcava el nivell i marcava els diners, no?
Per estraper-lo, gent, doncs, que havien heredat coses, altres que havien quedat arruïnats.
Sempre hi ha hagut dues classes de nivell, uns per una cosa, els altres pels altres, i clar...
I suposo que tenir un ofici era una bona cosa, en aquella época.
I encara que no vulguis, la pastisseria és una cosa llèpola que sempre...
Que tira endavant, no?
Sempre surt.
Sempre, encara, però el que diguin, que en Grècia, que si això, que si allò, que si el sucre,
quan veus una cosa d'allò, eh, dius, eh, un dia és un dia, un dia és un dia,
però crida aquesta cosa, i clar, i a més a més, tens un artesà que t'ho fa d'aquella manera,
t'ho presenta d'aquella manera, clar, que no vulguis...
Piques, piques.
Has de picar, i clar, i l'altra manera queda, un lloc tan transitat com és al carrer Podaca,
que puges i baixes per la...
Tu just la cera, que és la de més trànsit, encara que no vulguis,
entre que sents l'olor o veus allò d'això, m'entens?
Vull dir que d'això és...
Inclús aquest, inclús aquest ara va crear també un altre tipus de cosa nova,
que són els biberins.
Què és això?
Sí, és una espècie de cosa amb xocolata i d'això, i un metlle, saps?
I és molt... Ui...
Ui, ui, l'avi se li fa la boca aigua.
No pot parlar, que...
Si ho veus, dius, vols dir, però...
L'has de provar.
És allò, què?
Això ho va crear ell, doncs?
Sí, sí, sí, això ha creat ja el fill.
Això ja és cosa del fill, ja.
Parlem ara...
Del Joaquim II, diguem-ne.
Del Joaquim II, saps?
I després són gent agradable, saps?
O sigui que pots parlar del que vulguis, saps?
Són gent d'aquells ja tarragonins, que ja pots parlar del que vulguis,
que tenen conversació...
O sigui que no és encara solament el negoci.
Ja.
No és el negoci, simplement.
És d'aquella gent que no t'enredaran.
Sí, sí, sí.
Per guanyar un euro més no t'enredaran.
No, no, no.
I parles de coses de Tarragona, perquè, clar, hi ha gent que si no...
És bonic, també, anar a un puesto i parlar de coses que han passat,
i aquest com que també ha viscut la vida, la transició.
I ara, per exemple, doncs també això està modernitzat.
Ara aquest establiment ja s'ha modernitzat com passa en moltes coses.
Com passa en aquella farmàcia que et deia l'altre dia.
Parlàvem d'una farmàcia, no?
Sí, sí, sí, que et feien els medicaments a mida amb el morter, no?
Doncs ara aquesta farmàcia que ha anat canviant d'això,
ara també hi ha ulleres, ara també hi ha ulleres,
i miren els ulls i aquestes coses.
Doncs aquells també, aquesta pastisseria o pasteleria, com vulguis dir-li,
doncs, clar, ha anat evolucionant d'una forma que ara també tenen,
com en molts puestos que han fet, cafeteria.
O sigui, si tu vols anar a menjar-te una pasteta allí,
te sentes, te fan un cafè, te fan tallat, el que tu vulguis.
O sigui, i com que trobes l'ambient bé,
doncs el que passa és que després aquí hi ha una cosa que
te sentes allí i no saps quina pasta que fa,
perquè totes les veus tan domiques.
I llavors, però no barallar, saps què?
Agafaré les dues, una de cada manera.
I ja hem esmorzat i dinat i tot.
Però això equival a que,
és qualitat.
Doncs demà continuem l'evolució de la pastisseria
Vivert, amb l'Avi Ramon.
Avi, fins demà.