Felip Caudet, bona tarda.
Bona tarda, Núria.
El Felip que té una orella que hi sent més que l'altra.
Sí, sí, però no sé...
És el que comentava ara a microdencat, imagineu-vos.
Em penso que és de la història aquesta que em poseu al cap.
Però en general és veritat, no? Som asimètrics.
Sí, som asimètrics, realment. Sort, sort que ho som.
Per què sort?
Home, sort que ho som.
Si no serien perfectes i si fossin perfectes serien terribles, no?
Avorrits.
Avorridíssims, avorridíssims.
Moments de parlar de l'asimetria, avui?
No, no, no, no.
Avui et porto un tema que una mica ens arriba a tots.
Et vinc a parlar una mica del que es diu la higiene postural.
Calla, calla, que ara és quan m'agafen a mi tots els complexes.
Els tremolins.
Depèn de què explica el Felip.
Una va fent autoconsciència, autoreflexió, i jo crec que avui estaré tot el dia seient bé allò mirant...
Que és com una veu de la consciència, per tot.
Però no res, dures un quart d'hora, 20 minuts cada setmana.
Després te n'oblides.
Molt bé, ja veig que qualla això.
No, bé.
Higiene postural.
Sí, higiene postural.
Avui vinc a parlar una mica de les costums, dels hàbits, dels mals hàbits que tenim,
i una mica petits trucs per corregir-los.
Sí, que això del terme d'higiene postural, com deies, és una miqueta un terme nouvingut.
Sí, no és gaire antic, no és gaire antic.
I a més ara, amb la legislació, amb les lleis, s'ha posat molt de moda a les empreses,
el vigilar, el protegir la gent que treballa i que està moltes hores en una postura,
doncs que estigui en postures correctes.
Com a mínim t'han d'informar, no?
Després hi ha la consciència de cadascú.
Sí, no és una qüestió només de consciència, jo crec que és una qüestió de salut.
És a dir, tu t'ho expliquen.
Tu decideixes si et vols cuidar o no.
Si no et cuides, després entrem al terreny dels mals d'esquena, de les baixes...
I que consti que no cal fer una feina d'esforç per tenir, doncs, una posició arriscada, diguéssim.
Correcte, moltes gent acostumbrà a pensar que els riscos a la feina estan en feines físiques.
Les feines sedentàries, d'administració, d'estar en una taula, també poden tindre els seus riscos.
Molt sovint, sigui en una feina o en les altres, la qüestió és que estem molta estona amb la mateixa posició, amb la mateixa postura,
o molta estona repetint el mateix moviment.
Avui no parlarem, però, dels riscos psicològics.
No, no, no.
Parlem de la qüestió física totalment.
Molt bé, que això seria ja un altre tema.
Repetint el mateix moviment, és veritat?
Vull dir, una lesió, on es van veure més les lesions més típiques de la feina, les lesions laborals,
es veia sobretot en les cadenes de muntatge.
La gent que feia feines repetides sempre, de la mateixa manera.
Sense que haguessin de fer esforç?
No.
Simplement pel fet de repetir.
Correcte, possiblement, aleshores, només estaven davant d'una taula,
apretant un petit interruptor o una altra cosa, però sempre igual, sempre igual, sempre igual.
Llavors, això desgasta.
El cos necessita canviar constantment, d'acord?
Llavors llancem el primer missatge, així.
L'ideal seria, aproximadament, que cada 20 minuts poguéssim canviar de postura.
Què vol dir això?
La gent que estem molt asseguts, moltes vegades asseguts, una taula, per exemple,
doncs que s'aixequessin, encara que simplement sigui per estirar una mica les cames.
Però cada 20 minuts?
Seria l'ideal.
Ah, doncs és un marge prou ampli, no?
Sí, 20, mitja hora.
Està bé.
I es depèn de la feina, també.
Jo entenc que a vegades hi ha feines que, o quasi totes les feines,
acostumem a creure que és impossible fer modificacions d'aquest tipus.
Però recordeu que el que expliquem és la intenció de que us cuideu una miqueta.
Per tant, a la mesura que pugueu, ho hauríeu de fer.
És com ara, aquest és un altre cos interessant.
Ara que parlàvem de les taules, de la gent que treballa asseguts,
heu de vigilar molt on teniu l'ordinador.
Ah, sí.
Teniu la pantalla, sobretot.
heu de procurar que estigui el més recte possible,
és a dir, més davant de vosaltres.
Que no hagin de girar el cap.
Que no hagin de girar el cap.
El problema típic, la gent que treballa en les caixes, per exemple,
que sempre tenen l'ordinador d'una banda i tenen la caixa a l'altra.
Doncs se'ls passen tot el dia girant el coll amb raó,
després pateixen problemes de cervicals.
O almenys tenir una cadira d'aquestes articulades
que et permet girar tot el cos.
Correcte.
No haver de fer el moviment de coll.
Correcte, correcte.
Llavors és important també que ens asseguem ben asseguts.
Què vol dir ben asseguts?
Vol dir que ens hi fiquem amb el culet ben endarrere
i que realment descansem l'esquena a la respetllera.
Que no ho acostem a fer.
Que avui en dia no hi ha excusa,
perquè gairebé totes les cadires són mínimament ergonòmiques, no?
Sí, a un mitjo miren.
A un mitjo miren, o fins i tot, que és el món de l'estètica,
ja fins i tot en un moment ho cuiden.
de rebot.
Recolzar el cap, no ho podem, això, eh?
No, això és gairebé impossible.
Les cadires d'oficina no se'n fan d'aquest tipus.
Escolti, després hi ha aquelles cadires, Felip,
que, ai, com t'ho explico jo, són com uns taburets,
de manera que el cos et queda tirat cap adavant.
Aquestes que es porten per ficar els genolls.
Sí.
Perfecte.
Que tu t'apoyes simplement amb el cul
i llavors tires tot el pes endavant apujant els genolls.
Aquestes estan molt ben pensades,
perquè el que fan realment és fent una lleugera rotació de la pelvis.
i el que fan és balancejar la cadera.
I això, vulguis o no vulguis, ens obliga a estar completament drets.
No sé si no sé si te'n recordes un cop com hem parlat,
que l'esquena té unes corbes naturals.
Que aquestes corbes s'alternen una mica quan vénen els problemes d'esquena.
Però, en definitiva, la finalitat de les corbes
és simplement mantenir-nos drets completament.
Si no, si no ens mantinguéssim drets,
cada cop anirien torçant-se fins caure.
Endavant, endarrere, el que fos.
D'acord?
Llavors, com que el que pretenen mantenir-nos drets,
aquestes cadires fan el mateix.
Fan de una manera forçada, gairebé.
O sigui, el fet de poder-te asseure en aquella cadira,
en què tu acabes recolzant o fent la força amb els genolls,
modifica també la posició de la pelvis
i, per tant, modifica o ajuda que les...
o obliga més aviat, posem-li aquest verb,
obliga que l'esquena estigui completament recta.
No és recomanable, pel que em dius,
per la gent que pateix de genolls.
Clar, aquest és el petit hàndicap d'aquestes cadires,
que acaben carregant una miqueta els genolls.
Llavors, la gent que està una mica delicada,
doncs ho tindrà una mica més difícil.
Però bé, una cadira tradicional també ens treu d'apuro.
L'important és seure's bé.
Seure's bé, ja us ho dic.
I si es degem posar el culet ben endarrere de la cadira,
aguantarem molt poc en aquestes postures.
Per què? Perquè no estem acostumats.
Però és simplement una qüestió de costum.
No t'enforçant el cos a que faci res que li és estrany.
No.
Si ens acostuméssim a obligar una miqueta el cos en aquest sentit,
al final seria una qüestió natural.
És a dir, es farien les rectificacions pertinents per tal que fos.
Hem parlat de l'esquena...
Hem parlat de gent que està asseguda.
Parlen de gent que està de peu, si et sembla.
Sí?
Sí, i tant.
Gent aquesta gent que manipula pesos.
Que aixeca caixes, que mou coses d'un lloc a un altre.
és molt important, molt important que es fiqui en el cap la gent que han de fer servir les cames.
A l'hora d'aixecar un pes del terra, la tendència natural és fer la grua, que es diu.
És a dir, doblegar completament l'esquena, agafar el pes i fer tota la força a l'esquena.
Això és fatal.
D'aquí venen moltes cops allò, ai, m'he quedat tan enganxat.
O les contractures, o les lesions.
Llavors aquesta gent el que han de fer sempre, han de pensar que han de fer servir les cames.
Què vol dir fer servir les cames, Núria?
Vol dir doblegar les cames, els genolls.
No de fer el pes des de dalt i doblegar l'esquena, sinó que te poses de cuclilles, més o menys.
Sí.
Bueno, en una posició que et puguis aixecar...
I fas d'impuls amb les cames.
Correcte?
Llavors, també una altra cosa, una qüestió important.
Com més a prop del cos, o sigui, de la panxa, per fer una idea,
i poseu els pesos, menys patirà l'esquena.
Com més a lluny els poseu, més us patirà.
D'acord?
És una qüestió de forces.
La distribució de les forces.
Llavors, aquesta gent importantíssima que facin servir les cames.
Recordar-ho.
Sí que ens ho diuen i ens ho assisteixen, però moltes vegades ens ho oblidem.
Ah, perquè el més fàcil és pim-pam, ja està.
Correcte.
Gent que està a casa.
Però les feines de casa també porten problemes.
O i tant s'hi porten.
I tant.
I molts.
Una feina tan comuna com és el planxar.
Ai, què diràs ara del planxar?
Ai, què diré del planxar?
Doncs segurament, si algun cop heu estat planxant força estona,
al final una mica les lombars, la ronyonada, us pateix.
Ai, quin mal.
Doncs hi ha una manera de protegir aquests lombars.
I és tan senzill com posar un petit banquet davant,
sota la planxa, o un banquet, o posar una pila de llibres, tant fa.
De manera que el que aneu fent és, com si tinguéssim un esglaó davant,
ficaríeu un peu.
I al cap d'una estona te canviaríeu, seria l'altre peu el que posaríeu damunt.
Em comprens?
Ah, posar en els peus, posar un banquet o alguna cosa alçada,
de manera que poses, apoyes un peu al damunt mentre es planxes.
I després vas canviant.
Molt bé.
D'acord?
El fet d'anar canviant fa que no es carregui tant les lombars.
La pelvis també gira una miqueta.
Aquí el segret està en moure bé la cadera, la pelvis.
D'acord?
Doncs per aquesta gent que està així, doncs...
Com la posa amb la planxa per planxar, Felip?
Alta, baixa?
L'ideal de la planxa per planxar seria l'alçada del melic una miqueta.
Ah.
D'acord?
Però clar, això hem de mirar l'alçada de cadascú.
O sigui, no...
El melic és una referència, d'acord?
Planxar és més difícil.
L'ideal de totes les feines, perquè veig que em fas referència ara,
seria anar canviant.
Però clar, no podem...
Si t'has acostumat a planxar amb la dreta,
és molt difícil que et diguin,
no, a planxar amb l'esquerra.
Doncs això és difícil.
D'acord?
Però el que hem de buscar sobretot és la comoditat.
La comoditat.
I entendre que, com que si hem d'estar força estona fent el que sigui,
doncs ho haurem d'anar canviant,
com el que dèiem d'aixecar-se i moure's.
Doncs mira, ara que comentaves de les feines de casa,
jo crec que és molt important per als oients,
tota aquella gent que ha de moure el sofà
per poder escombrar o fregar al darrere,
o que s'han d'acotxar per arribar cap a sota dels mobles, no?
Doncs recordar aquesta gent el que hem dit abans pels pesos.
O sigui, la gent que s'ha d'acotxar,
doncs que s'acotxi amb les cames.
O sigui, no s'acotxi, doblegant l'esquena,
que seria la reacció més instintiva.
El moure els pesos és el mateix.
El que hem dit és que, bàsicament,
el que és la higiene postural, Núria,
tot gira al voltant d'unes poques maniobres,
però recordar-ho d'aplicar-ho en tot cas.
Si volem moure el sofà,
doncs com més a prop de nosaltres el tinguem, millor.
I si som dos, millor que un.
Oh, clar.
Oh, clar.
Si per això, a vegades ens despistem, no?
Anem per feina,
i tendim a pensar que, bueno, ja ho faré jo sol,
ja ho moc, ja ho agafo i tal.
Doncs no convé, Núria, no convé.
Si tenim algú que ens pugui ajudar,
doncs procurem recórrer-ho.
Per què?
Perquè evitarem lesions,
evitarem fer-nos mal.
Estar moltes hores de peu
sense moure's excessivament,
i parlant de feines domèstiques,
això també passa,
perquè passes una hora fent el dinar,
i clar, estàs allà dret, no?
Oh, fatal.
Més a l'hora que et passes a rentar els plats.
Imagina't, rentar els plats.
Rentar els plats és pesat també, eh?
Aquí és un problema,
però aquest problema de rentar els plats
acostuma a ser al disseny de les cuines,
habitualment.
És a dir, així com en el món laboral
ara s'apreta molt
sobre el que és la higiene postural,
l'ergonomia,
i es fan canvis,
a vegades les empreses estan obligades a fer canvis.
Canvis, un canvi molt típic,
és el pujar més alt o més baix una taula.
Sí.
Vale?
Doncs a la cuina el problema és això.
que de vegades els dissenys que es fan
són estàndards,
es fan mides aproximades.
Clar, en tenint en compte qui fa servir la cuina.
I en funció de qui faci servir la cuina,
valda la pena que ho tinguem més alt o més baix.
És important sempre en totes aquestes feines,
suposo, com també especialment en les de despatx,
que no quedin els ombros pujats,
les espatlles,
que no quedin pujades, no?
Teòricament hauríem de poder treballar
amb les espatlles relaxades.
Com s'aconseguiria això?
Doncs amb una alçada corresponent de la taula.
És a dir,
si nosaltres descancem damunt de la taula
i resulta que les nostres espatlles,
si posem els colzes damunt,
els creuats i tal,
ho provem,
si veieu que les espatlles estan per amunt,
vol dir que les tenim,
que la taula està una mica de massa alta.
Si al contrari també,
si hem de fer un esforç d'olegant l'esquena,
potser és que està massa baixa.
Clar,
aquest és un canvi que és difícil de modificar.
Com els altres és bastant evident,
però amb aquest no.
Llavors, per exemple,
fer els vidres.
Oh!
Oh!
Quina paresa!
Quina paresa, no?
Fer els vidres, mare de Déu.
Clar, mira,
fer els vidres és una cosa que volem tenir en compte
per evitar lesions,
sobretot de les espatlles,
dels ombros,
dels tendons,
que és on s'han lesionat més,
doncs és anar canviant.
Ara una mare a l'altra.
Sí, sí.
Aquí sí que podem canviar demà.
Aquest és senzill,
però aquest val la pena,
tindre-ho en compte.
A vegades la gent,
com que anem per feina,
moltes senyors que ens escolten,
o senyors que fan la feina de casa,
doncs van per feina i van molt ràpid.
Doncs evitem anar tan ràpid.
No passa res.
I anem canviant demà.
És important.
Fins i tot,
a veure, per la gent gran,
que a vegades vol fregar,
el fregar,
ja parlem del fregar.
T'hem de pensar que l'ergonomia no està...
Oi, l'ergonomia, perdó.
La gent postural no és només el nostre cos,
sinó que també entén el que es diu això de l'ergonomia.
L'ergonomia són totes les adaptacions que es fan.
D'acord?
En el material d'ús,
sigui laboral o sigui d'ús diari,
per fer més fàcil tot.
Doncs, per exemple,
amb el fregar,
avui en dia,
en Núria, hi ha unes fragones,
uns covells,
que escorren la fragona automàticament.
Això és fantàstic.
Tu poses la fragona allí,
i no fan ni fer ni força.
Sobretot això és per gent que no té gaire força,
ja sigui per l'edat o per algun tipus de lesió.
Això és important.
És una bona inversió.
Com que el pal,
bé, avui en dia ja fan tots els pals de fragona bastant.
Els pals que siguin també força alts.
Sempre hem de pensar en qui ho farà servir.
I mirar d'adaptar-ho a qui ho farà servir.
Molt bé.
Tornem al despatx,
tornem a estar asseguts,
si et sembla,
el gran problema són les cames.
Ai, les cames.
Les cames no han de quedar penjant?
No.
Han de quedar recolzades?
Teòricament,
les cames,
la postura més idònia,
hauria de ser el timp de les cames en 90 graus,
els genolls oblegats en 90 graus.
i que perfectament poguessin descansar les plantes dels peus al terra.
Tenim tendència a vegades a encongir-los cap a darrere i ficar els creuats.
A vegades tenim tendència a estirar-los massa endavant.
La postura idònia seria aquesta.
Seria una postura en què els genolls estan a 90 graus,
vol dir respectant la forma gairebé natural de la cadira.
Però això seria una forma neutra,
seria una forma estàndard, ideal.
La gent que acostuma a patir una mica de les cames
seria molt ideal,
sobretot la gent que està assegut molta estona,
doncs,
posar-los una mica en alt.
També doblegats.
Una banqueta o un paquet,
una caixa d'aquestes buides.
Sí, una alçada d'uns quatre dits.
No gaire, gaire.
Però hi ha el suficient perquè això facilitaria també el retorn de la sang.
Felip, no tenim més temps.
Jo intueixo una segona part.
Podem deixar-ho per una segona part?
Sí, i tant, i tant.
Això és un tema que ens pot ocupar força temps.
Doncs vinga, ens quedem amb aquest Consell General,
que és anar canviant de postura,
mínim cada 20 minuts.
Sí, una miqueta.
I ja t'acomiadem aquí, Felip.
Bueno, bé, no passa res.
La setmana que ve més, eh?
Gràcies.
D'acord, adeu.