El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba.
Divendres, tanquem la setmana amb l'avi Ramon ja i tanquem també el capítol que hem dedicat a la pastisseria.
Viver, una pastisseria que jo he anat descobrint que és més que això, perquè fan pastissos, pastes,
avui en dia també t'ofereixen cafès, però és que feien dolços, caramels, confitures, fins i tot.
Avi, bona tarda. Bona tarda. I jo d'ahir em va quedar amb una pregunta del que comentàvem ahir,
i és que deia, la gent feia, abans, antigament, cuinaven molt a casa, feien molts pastissos a casa,
avui en dia això quasi que no tenim temps per fer res, i llavors a la pastisseria, per exemple,
els venien la ratlladura de coco, les virutes de xocolata perquè ho acabessin d'adornar,
que tenien recel de les seves receptes? O podien arribar a donar alguna recepta o algun consell?
No, si era, per exemple, com que, jo dic que era una convivència,
doncs també una pregunta te la contestaven, no? Perquè, clar, competència no n'hi podies fer, ni.
Clar. Perquè per un dia que feies... Perquè llavors no es feien com ara,
que el diumenge has d'encetar una botella de cava, que has de comprar això, has de comprar allò.
No vaig en contra, eh? Vull dir que ho dic. Costums que s'agafen avui en dia tot això.
En aquells dies no. Llavors, per exemple, el torró te'l menjaves per Nadal.
Per exemple, els pastissets, quan era d'això? La mona per Pasqua.
Llavors, per mona de Pasqua, agafaven una família, s'anava al llorito, s'anava al...
Això ja en parlarem, també, les costums que hi havia, les noietes,
com provocaven aquell dia amb l'excusa que era el dia de Pona...
En fi, això són petits detalls que llavors ja anirem parlant d'anècdotes i coses.
Ara anirem parlant del carrer Podaca i aquesta part d'aquí baix,
per situar-se una miqueta, llavors l'altre dia parlem de la part alta de Tarragona, també, no?
Però també en parlarem de cosetes que s'han fet i...
De la picaresca del dia a dia.
De la picaresca del dia a dia, eh?
Perquè, clar, les èpoques han canviat, perquè ara mateix, quan vas pel carrer
i veus que va una persona i s'assopta,
i diu, ai, aquells deuen estar malament, perquè, guai, estan fent la respiració boca a boca,
s'ha marejat, i vas a dies que resulta que són dos joves que...
Vull dir, com ara mateix imagina tu, que un home d'altres èpoques
que vagi pel carrer i vegi que una persona està parlant sola.
Em dic, va trobar a mi, es para un cotxe davant meu i comença a parlar.
I jo em pensava, dic, deu preguntar per algun carrer.
I res a dir que t'anava amb el mòbil a la boca, a l'orella, i clar, et quedes...
O sigui, veus, pel davant té un home que va parlant sol, sol, sol,
i dic, guai, aquest deuen estar...
Llavors, és el mòbil.
Vull dir que hi ha una sèrie de coses que avui en dia són normals,
però en altres èpoques quedarien una miqueta fora de...
Quedarien parats.
Per això ja parlarem de coses.
I ni que comentava vostè que els pastissos eren o les pastes eren molt de temporada,
per tots els sants panellets, per Pasqua, la mona.
Duraven aquestes pastes?
O eren allò que l'endemà ja les podies llançar?
No, no, no, els podien, duraven.
M'assembla que potser més del que duran avui en dia, no?
Sí, sí, sí.
Els ingadiens potser eren una altra qualitat.
Sí, és diferent.
Ara avui en dia, clar, està tot més comercialitzat, no?
Tot va ben envasat, i clar, si ho treus d'allò ja perd...
Llavors no, perquè on que estava fet, com a les pasteixeries,
les pasteixeries, podies anar a buscar i tenir la seguretat que allò s'aguantava
fins a un demà o quan fos, m'entens?
Vull dir, vull dir que...
Avui en dia ho hem de congelar, perquè s'aguanti.
Sí, sí, sí.
I la majoria de coses avui en dia és congelada.
Sí, sí, és veritat.
Inclús la massa, moltes vegades la massa ve congelada i després ja l'acabem.
Es congelar-nos, que no sé què.
Ara la gent ja...
Bueno, són coses, però passi el que passi,
per molt que es modernisi la cosa, sempre es va a buscar el que és.
Per exemple, si vols pasteixeria, has d'anar amb una pastelleria artesana.
Llavors saps que vas allí i saps que sí, és més car que el comerç aquell...
Ja és comercial, però saps que tens una garantia d'un menjar o d'unes pastes,
com ara també pot passar amb altres articles, amb la verdura.
Clar, la verdura, la fruita...
Clar, si tu compres la fruita amb un pagès que l'ha acabat d'acollir per vendre al mercat,
no és el mateix que aquella que ve del Senegal o ve d'on ve i ha passat per on t'ha passat.
Clar, que l'han de comprar, l'han de portar verda i madura artificialment.
Vull dir que cada cosa vol ser...
El que passa és que les necessitats o el sistema de viure ens obliga a vegades a mirar a veure
on hi ha una promoció, a veure on hi ha...
perquè tants desnivells de sous que, clar, veiem...
Oh, mira aquell...
Oh, és que ell potser fa allò perquè les circumstàncies l'obliguen a fer allò.
Ja el té de gust per l'altre, però, clar, les circumstàncies l'obliguen a aquella cosa.
I això a vegades no ho veiem.
Veiem...
Mirem el del costat, a veure...
Mira què compra aquest.
Per què ho compra?
Clar, a veure, no cada dia per dinar o per postres et pots anar a comprar un tros de pastís amb una pastisseria artesanal, evidentment.
Ara jo inclús parlo en plan de mercat, de mercat, de verdureries, de coses aquestes, clar, hi ha qualitats.
Un dia en parlarem, un dia farem la compra, avi.
Ho entens.
Farem la compra així de verdures i carn.
Tornant a el que són els dolços, m'ha xocat l'atenció també del que hem estat parlant aquests dies,
que és que, clar, en aquella època, i d'això tampoc no fa gaire, s'aprofitava tot.
Deia, ells venien les taronges pelades, però la pell, no la llençaven, eh?
La pell l'aprofitaven per fer caramelitzat.
No, és que fan taronges especials, no?
Hi ha un taronges especials amb la pell doble.
Així com ara una taronga amb pell doble, dius, m'acorda, tot és pell.
Llavors era al revés, interessava una taronga.
I que hi ha taronges, limones, o altres fruites,
altres fruites que feien coses amb fruites, altres pastissos, coses que requerien d'allò.
I parlant amb la gent de la pastisseria Vivert, amb el Joaquim, en aquest cas,
que és qui porta ara el negoci, bueno, tenim continuïtat familiar?
Sí, sí, sí.
Hi ha un fill pel mig que continuarà?
Jo no el coneixia, i un dia a l'entrada veig un noi i tot alt, tot d'això,
que estava interessat per dir-ho, que t'he interessat amb l'assumpte,
que és la manera que parla, i d'això, i clar, era l'altre fill, també Joaquim.
Mira, tots els joaquims.
Escolta, jo no sé si li han comentat una cosa molt típica,
que es veu que tota aquesta gent que es dedica al ram de la pastisseria i tot això,
no mengen dolç.
D'estar tot el dia, a mi m'han comentat, d'estar tot el dia manipulant i posant sucre i tot,
i de veure tot el dia els pastissos allà endolcits, se'ls hi passen les ganes.
No sé si ells són gulàferes.
No, això passa amb tota classe de...
Quan tu estàs tractant una cosa que n'hi ha, n'hi ha, n'hi ha,
al començament, però clar, arriba un moment que tant, tant,
arriba un moment que el cos...
Jo a vegades, oi, que també t'has trobat que dius,
ai, no tinc ganes de menjar d'això perquè ja...
A mi em passa, per l'ofici,
em passa que arribo a casa i no tinc ganes de parlar.
Quedo muda.
Però t'han de xerrar tot el dia.
És raro, eh, perquè les dones mai perdeu el contacte.
Ai, ai, ai, això diuen.
Ah, bé, deixem-ho aquí,
però podem introduir el tema de la setmana que ve.
De què parlarem?
Ja que estem posats allí,
també hi ha un altre establiment,
també que es va...
Aquest dia és...
Més o menys d'aquesta època,
és l'any 30, 31, 32,
que també hi ha molt que parlar,
perquè hi anem, per exemple,
l'Indústria de la Goma.
Ah, i l'Indústria de la Goma.
La veiem i diem,
sí, un establiment molt maco,
aquí hi ha de tot,
però com va començar?
Clar, jo em feia la impressió
que era de fa quatre dies
i no de l'any 30 i pico.
Sí, però l'evolució
que ha fet aquest establiment,
perquè, clar, parlem d'establiments,
però jo no parlo com a establiment comercial,
jo parlo com a coses que han passat.
Història, viva.
Història d'un barri,
perquè aquest barri,
quan anem parlant d'aquest barri,
veurem com era,
com quan parlem del casc antic,
veurem també com ha canviat
molta cosa d'allà dalt.
Però anem veient aquest.
I aquesta de l'Indústria de la Goma
anem parlant perquè els canvis,
perquè, clar, en pastisseria
s'ha anat fent més dors,
més això,
però és que a l'Indústria de la Goma
hi ha una sèrie de coses
que han canviat completament.
La Goma, el plat,
saps com ho dir?
I això, clar,
això repercuteix en un establiment,
buscar la novetat d'aquella cosa
o buscar el d'allòs.
Bueno, ja...
Ja, la setmana que ve.
Ja en parlarem.
Fem-ho la setmana que ve
perquè ara li tinc preparat aquí uns merengues,
aquests que li agraden a vostè.
Sí, sí.
Avi, fins la setmana que ve.
Adéu, adéu.
Pís-ì- kalcatalam.
Pís-à-Talònia,
Pís-à-Talònia.