Fins demà!
Bona tarda, Núria.
Ostres, que bé que sigui dimarts i que siguis aquí, eh?
Sí, perquè tu no fas gaire bona veu, eh?
No tu...
Lleugerament constipada, potser?
Lleugerament no, molt constipada.
Molt constipada.
Sí, sí, sí.
Però això li passa a molta gent amb el canvi de temps, eh?
Sí, sí, sí.
I és una cosa, per donar l'expressió, emprenyadora.
És que és la paraula, és que és la paraula.
Perquè és allò que fa, home, no fa gaire bon temps, però relativament fa bon temps.
Dius, ai, primavera, i tu estàs allò amb tot el...
I aquests costen de curar, eh?
Jo no puc donar amb el rotllo.
No, sí, jo espero que em donis, més que amb el rotllo, que em donis remeis.
Dic, ara vindrà el Felip i en dos dies m'ho traurà, això.
Bueno, escolta, hauríem de fer una teràpia, eh? Una teràpia...
Primer paciència, no?
Sí, la paciència sempre ajuda en totes les teràpies.
D'acord?
Però, bon, ara és primavera.
Escolti, mira, i fins i tot això no ve al programa d'avui, però una mica, una mica aconsellat, eh?
Hi ha una planta que es diu la equinàcia...
Que és legal.
És legal totalment, sí, sí.
Vaja, ho pots trobar.
De moment.
Sí, de moment, de moment si no les prohibeixen.
Bueno, això és un altre tema, que un dia també en podíem parlar, de com les plantes les han una mica...
una mica no prohibit, però les han destinat només al tema de les farmàcies.
D'acord?
I hi ha àmbits, com són els herbularis, que perfectament són gent capacitada també per treballar-hi.
Però, bueno, això no en parlarem avui, no hem vingut a parlar d'això.
A veure, a la equinàcia.
A la equinàcia t'aniria molt bé, que és una planta que augmenta les defenses.
Llavors tu estàs... Les defenses, paixutxes.
Perquè tu ja estàs... I això és massa tard.
Clar, això era més per prevenció, diguéssim, no? Llàstima.
Llàstima.
Jo et recomano ara un clàssic.
Un clàssic. Tot el que són les fruites que tinguin vitamina C.
Tarongeta.
Tarongeta, bueno, ja no trobem d'aquestes bones.
Maduixes, potser no.
Però podem fer servir maduixetes.
No és una fruita, però el pebrot, el pebrot també té vitamina C i també te pot ajudar.
Tot el que facis a casa, és un bon pebrot.
Molt bé.
Cuit cru és igual?
Millor cru.
Millor cru.
És a dir, he de pensar una cosa.
Totes les vitamines, no n'hem parlat, per l'altre dia parlàvem de menjar, però tampoc parlàvem una mica de la relació de les persones amb el menjar.
I avui tampoc el tema és parlar una mica de les persones amb l'ambient que ens envolta.
D'acord?
Però una cosa que podem fer en apunt és que els aliments, el menjar, té unes propietats, no?
Que siguin proteïnes, que siguin vitamines, totes en mines, eh?
Que siguin grasses, que siguin sucres, carbohidrats, que ni diuen ben dit, tècnicament.
I tot això, quan s'ofreix processos de cocció, doncs perd, perd possibilitats, és a dir, més que possibilitats, perd qualitats.
D'acord?
Ah, doncs mira, tot en general, eh?
No tot, no.
Llavors hi ha coses que convé menjar-les crues.
I ara que comença el bon temps, és a dir, que la calor ens començarà a acompanyar,
doncs serà un temps de fer dinars i fer sopars refrescants.
D'aquí que sigui interessant, doncs el que és els crues, d'acord?
O com diuen els francesos, els micuits, d'acord?
Que per als que ens estan escoltant, doncs és així, són les coses una mica cuites.
El que serien els saltejats.
Que això dels orientals en saben molt.
Perquè penses que viuen tants anys els xinos.
Bé, els xinos ja és que no són xinos.
O tu has vist alguna cosa d'un xinès.
Bé, potser en algun n'has vist.
Ara l'Occident en comença a anar bé.
Però xinesos, grassos, no recordes tu?
No és veritat, clar no.
Orientals en si, no? Els orientals són molt primets.
Però això potser és genètica, més que l'alimentació.
No, no, no, no.
No?
Una cosa és la genètica i la predisposició que podem tenir.
D'acord, però ells tenen una gràcia, que la seva cuina,
bàsicament a tot orient, és una cuina que són mig crues i mig cuits.
No abusen de les cars, habitualment,
o no que siguin països molt concrets, no?
I doncs pensa que això fa que no s'acumuli tant el cos.
O sigui, a Occident patim un dels grans mals actuals,
és l'obesitat.
I estem parlant nanos, eh?
Ja no parlem només amb els adults.
Sí, sí, s'està parlant d'au.
Fa poc passat un estudi que parlava d'això,
que l'obesitat infantil estava pujant a una velocitat estrepitosa.
Mira, en dia en podríem parlar.
És per al menjar.
És per com menjar.
Encara ja vam fer cinc cèntims, una mica,
però no vam entrar en el tema dels additius,
ni dels conservants, ni d'aquestes coses que...
que la gent estaria bé que fessin quan van a comprar.
De mirar-se...
De mirar-se una miqueta, Núria.
Sí, ho entendríem, però...
No cal entendre-ho a vegades.
A veure...
Si la llista és massa llarga, ja...
Sí, però no hem de pecar.
És molt interessant poder observar,
observar el que són les etiquetes, els ingredients.
Es percebeu que tots els menjars,
tots els productes fabricats,
doncs tenen obligatoriament que portar de què estan fets.
Però feta-la i feta la drampa, Núria.
Ara els fabricants, una cosa molt curiós,
això t'ho explico com a anècdota.
Digues, així fluixat, perquè no en senti ningú.
Els fabricants no tenen l'obligació
de posar l'origen del que fan servir
per fer el producte final.
D'acord?
És a dir, si jo faig servir farina de blat,
i és una farina que és d'origen transgènic,
ara en parlarem, si vols, això del transgènic,
doncs és una farina d'aquest origen,
doncs jo no tinc l'obligació de posar-ho.
Jo a la meva etiqueta faig
aquest pa està fet amb farina de blat.
Punto.
És que no ho s'aclaria.
Perquè la hi comparte un altre senyor.
No s'acabaria mai l'etiqueta.
No és que no és perquè s'acabaria,
perquè potser hi havia gent que no li faria gràcia
comprar el blat transgènic.
Llavors, clar, aquí hi ha moltes temes.
Llavors crec que és molt interessant per la gent
que ens escolta, pels consumidors,
que quan vagin al supermercat
s'hi mirin una miqueta,
s'entretinguin simplement,
o agobiar-se, com l'altra llei
que vam parlar d'un munt de coses,
de canviar, les llets,
les llets vegetals,
els pans...
No, potser el producte aquell que fan servir
amb més hàbit, no?
Sí.
Productes que es fan servir cada dia.
Amb més hàbit i fins i tot això.
Mira, encara que no en sàpiguis,
la referència aquesta de la llista ja és un...
Bueno, és una mica cega aquesta referència,
però si és molt llarga la llista d'es,
doncs mira,
millor que en busqueu un que no porti tantes es.
D'acord?
Però llavors això és una punta així.
Que queda perquè un dia
n'aprofundim una miqueta més.
Doncs avui continuem, Felip,
parlant de la nostra relació amb l'entorn.
Sí, l'altre dia hem parlat
de la nostra relació amb el menjar.
I de les petites coses que podíem fer.
Llavors jo crec que avui és molt important
abordar el que és l'ambient,
els espais que habitem.
És a dir, molta gent sap
que hi ha elements
que poden fer que els ambients,
que poden fer que els espais
no siguin gaire agradables per viure.
Ni agradables ni saludables.
Ai, que ara en parlaràs del Feng Shui.
Què és el que ens ha de preocupar?
Doncs no.
No, no, no, però una cosa que et diré,
és a dir, no en parlem de Feng Shui,
per què?
Malauradament.
Recordem que el Feng Shui
és una mena de filosofia
o d'entendre l'espai
que ve d'Orient
i que més o menys,
per dir-ho molt popular,
ens ve a dir com hem de distribuir
o de quin color pintar la casa
o distribuir els elements.
Per a què?
Decoració, però...
Que sigui saludable.
En sentit, sí.
Que té la finalitat saludable
i que potenciï les qualitats
dels espais, també.
Per exemple, el Feng Shui,
doncs, no n'entrem.
Jo em sap greu
perquè no ho conec gaire.
Però quan el Feng Shui parla d'espais,
hi ha un espai destinat a l'amor,
com pot ser l'habitació,
hi ha un espai destinat a dormir
o a la parella.
Hi ha un espai destinat
per la vida en família,
hi ha un espai destinat pels diners.
Llavors, clar,
ells parlen una mica
de potenciar aquestes coses,
també, eh?
Però no parlem del Feng Shui.
Però una cosa curiosa
del Feng Shui,
i ara que ho has tret,
és que el Feng Shui,
el procurar per la salut,
doncs, té moltes
o molts paral·lelismes
amb el que podria ser
simplement tindre cura
d'un espai
que sigui agradable i sa.
Clar que no sabíem
que hem de posar
aquell color a la paret
o hem de posar
aquell quadre a l'altre
o mirar allà,
no sé on.
Que el Feng Shui...
Però on moria.
Els espais, eh?
Espais,
els espais en visitem molts
al llarg del dia, Núria.
Tu, per exemple,
estàs aquí,
amb un d'hores,
aquí dins de la ràdio,
tancada.
Sí, en visitem molts,
però bàsicament és això,
la gent se centra
en l'espai laboral
i després l'espai de casa.
I l'espai de casa.
Llavors vol dir la pena
que reviséssim una mica
com són aquests espais
que ens envolten.
Si són espais
que són saludables.
Per exemple,
són espais amb llum,
això ens ho hauríem de preguntar.
Núria,
com tens tu això de la llum?
Llum natural
o llum artificial?
Llum natural, per suposar.
Ah, perquè l'artificial
fins i tot pot portar
a contaminació lumínica.
Correcte.
Contaminació
i ens pot afectar,
depèn del tipus d'iluminació
que tinguem,
doncs ens pot afectar
des de la vista
fins i tot
del canvi
que fa molt cosa
amb l'ambient,
el que és la sudoració,
les temperatures,
això ho hauríem de controlar també.
Llavors,
la llum és molt important.
Llavors,
és important un espai sant,
Núria,
que tingui llum natural.
Com més,
millor.
Si teniu una casa
on només hi ha una habitació
que tingui llum natural,
doncs, bueno,
destineu un temps del dia
a estar allà.
Sí,
hauríeu de procurar
que la zona de la casa
on esteu més
sigui aquella.
Organitzar-la,
reorganitzar-la,
si fa falta,
doncs perquè sigui així.
I a la feina igual.
Fixeu-vos-hi a la feina
com ho teniu,
si teniu llum natural,
si no en tenim.
Tu, Núria,
tens així mig-mig, no?
Sí,
però jo me controlo
amb això de la llum
perquè és veritat, eh?
He notat
que la llum massa,
massa estona,
la llum artificial,
crema,
m'afecta.
Has de pensar una cosa,
Núria,
que la llum...
a vegades més val tancar els llums.
Quan pots fer-ho?
Correcte,
sí, sí, sí.
La llum natural,
Núria,
pensa que regula
algunes de les secrecions
d'hormones
que tenim al cos.
O sigui,
el son,
el dormir,
està regulat
gràcies a la influència lumínica.
Què vols dir?
Que el cos sap
que és hora de dormir
perquè no hi ha llum?
Correcte.
Però què passa?
Amb els hàbits
que tenim avui dia,
amb els ambients
que freqüentem avui dia,
doncs,
el cos
desestabilitza
en aquest sentit.
d'acord?
Jo, sí,
perquè me'n vaig a dormir
a les 11,
que a les 11...
L'ideal...
L'enganyem.
L'enganyem,
l'enganyem,
i ens aixequem abans i...
No.
L'ideal,
això és un ideal, eh?
Jo vaig conèixer una vegada
un home molt bellet,
molt bellet,
que era molt bellet,
Núria.
I a part de bellet,
era un home molt fort,
molt saludable,
ell era.
I ell deia sempre
que el secret
que havia viscut tants anys...
Era un senyor...
Era un senyor...
Era coreà?
Coreà, no.
No,
vietnamita.
Era del Vietnam,
aquest senyor.
I aquest senyor deia
que ell havia viscut
tants anys
perquè ell sempre,
durant tot l'any,
durant tota la vida,
es llevava quan sortia el sol
i s'anava a dormir
quan es ponia el sol.
Fos l'època que fos de l'any.
Felip Gaudet,
per això no ho pot fer tothom.
No, clar, clar.
No ho pot fer tothom
per qüestions de feina,
per exemple.
Ja s'aconseguim d'això.
Però, bueno,
que ho sapiguem.
Una cosa és que no puguem fer les coses
i altra cosa és que les desconeguem.
Llavors,
en la mesura que podem
hauríem de mirar
d'adaptar-les a la nostra vida.
És el que parlàvem
l'altre dia del menjar, Núria.
No cal fer un canvi radical,
però poquetes coses,
petites coses,
per què no?
Llavors,
llum.
Llum a les estances.
Importantíssim.
A més,
ara que ve l'estiu
és que no hi ha excusa.
No hi ha excusa.
S'ha d'aprofitar.
Llavors,
si podem adaptar
el lloc de treball
en aquest sentit,
doncs benvingut sigui
el que ho tingui a les mans.
I si no,
doncs parlar amb el jefe.
Que això també
és una cosa interessant.
Les estances han d'estar
sempre ventilades, Núria.
No cal que corrin
a corrent d'aire forta,
és obvi,
però hem de procurar.
Hem de procurar
que sempre se renova l'aire.
Per què?
Perquè l'aire nou,
no viciat,
d'acord?
És a dir,
si estem en una estança tancat
i no se renova l'aire,
es produeixen gasos.
El que faran és que també,
si estem treballant,
en el cas que sigui
l'ambient de treball,
doncs també disminiran
el rendiment.
El típic que t'agafa
somnolència.
Això és molt important
al cotxe.
El cotxe ara passarà,
suposo que hi ha molta gent
que puja al cotxe
i obre l'aire condicionat.
Obre l'aire fred.
Sí.
No?
Puges al cotxe...
O fatal.
Abre aire fred
amb finestres tancades.
No pot ser.
No, no, no.
No hi he vingut tant a això,
però en tremi les temperatures.
Atenció.
Això és una cosa important.
És una reflexió
per a tothom
que ens està escoltant.
Perquè dins d'aquesta
relació de l'home
amb l'ambient,
de les persones amb l'ambient,
ens hem desacostumat
a l'ambient natural.
i una cosa molt freqüent,
que ara hem parlat
primer de la llum,
hem parlat dels corrents d'aire,
les ventilacions, perdó,
és la temperatura
de les habitacions,
dels ambients.
Ens hem acostumat,
ja que la tecnologia
ens ho permet,
a sempre
a no patir,
en aquest sentit,
a no patir temperatures.
És a dir,
quan fa fred,
ningú vol passar fred.
I quan fa calor,
ningú vol passar calor.
És obvi.
D'acord?
Però això ha de tenir
unes mesures.
Què vol dir això?
és a dir,
no és normal
que al mig del desembre,
el dia de Nadal,
anem amb màniga curta
per casa.
És a dir,
per què?
No és normal
que ens ho permeti
la calefacció,
és obvi que ho podem fer.
D'acord?
Però pel cos
no és gens bo.
És a dir,
el fet que dins de casa
tinguem una temperatura
tan elevada
i que l'ambient de forra
sigui més baix,
la temperatura.
Llavors,
quan sortim,
què passa?
El nostre cos
no està acostumat
i a poc a poc
li hem perdut
la capacitat
d'acostumar-se.
A l'estiu passa
a la inversa.
No pot ser
que faci una calor
terrible al carrer
i aquí
estiguem,
vamos,
que fins i tot
hi ha gent
que se li entenen
els vidres de les ulleres,
del fred que fa.
D'acord?
A la raó d'això,
l'estiu és una època
de gent que té
problemes musculars
que s'enganxen,
gent que té
mals d'esquena,
mals de cap.
No pot ser,
hem passat un altre
amb una altra.
Llavors,
això no vull animar
a la gent que passi calor
ni passi fred.
Però una miqueta...
Hi ha la temperatura
que en diuen de confort.
De confort, això.
Però és la ideal
i és una cosa
que no és extrema.
Sí,
ni és extrema,
però hem de ser
una miqueta
patidors en aquest sentit.
Si el que volem
és que el nostre cos
pugui respondre,
és a dir,
que el sistema immunitari
doni sortida
a les situacions
que tinguem,
com ara tu, Núria,
que t'has constipat,
doncs molt possiblement
és perquè el teu cos
tampoc està tan acostumat
en aquests canvis.
Si el teu cos
fos un cos resistent
fort, doncs ho hagués
que s'hagués aguantat.
Riu, riu.
Mira, au, pam.
No, no punyem el rotllo,
però és així.
Llavors,
a tothom que ens escolta,
igual que a la mida,
diuen els entesos
que a la mida exacta
per la gent que menja,
que fa dietes,
perdó,
que fa dietes,
és allò de quedar-se
amb una miqueta de gana
després de dinar.
Doncs amb la calor i el fred
hauria de ser una cosa semblant.
Hauríem de ser capaços
de suportar una miqueta
de la calor
i una miqueta del fred.
Una miqueta, eh?
sense excessos.
D'acord?
Hem parlat de la llum,
hem parlat de la ventilació,
hem parlat de la temperatura
i ara parlem d'una cosa
que veig jo aquí a la ràdio
que això ens envolta
tot el món d'arment,
que són els camps magnètics,
Núria.
Oh, és el pitjor del món.
El pitjor del món.
Jo aquí estic rodejat de micròfonos
i tinc un ordinador al costat,
fins i tot,
que m'està agafant aquí
rampes, fins i tot.
No, no, no.
No, però és una cosa important
també.
I a més saps què passa?
Que no els veiem
i ens pensem que no...
Clar, com que no ho veiem,
no existeix.
Clar, però cada dia
n'hi ha més pertot arreu, eh?
No, no, no.
Aquesta frase és una mica absurda,
que no ho veiem,
no existeix.
També l'oxigen,
no el veiem i existeix,
perquè si no,
ens moriríem,
ens respiraríem.
D'acord?
Llavors, els camps magnètics.
Els camps magnètics
són els camps
que es generen
a base del corrent
que genera l'electricitat.
D'acord?
No entrenem en consultes físics,
tampoc.
Tampoc és molt fort.
D'acord?
I això afecta les persones,
perquè dins del nostre cos
també funcionem
en base a l'electricitat.
D'acord?
Llavors,
hem d'evitar-los
perquè els camps,
els aparells elèctrics,
desprenen això,
aquestes zones,
i hi ha aparells
que en desprenen més
i hi ha aparells
que en desprenen menys.
D'acord?
I haurem de mirar
de vitals.
Ara, per exemple,
està molt de moda
això dels mòbils.
Els telèfons mòbils.
Els telèfons mòbils.
Però ja fa dies, eh, Felip?
Sí, no,
però vull dir
que cada cop
són més, més, més, més...
És per la nostra de cada dia,
cada cop més.
O sigui,
és una cosa
a qualsevol edat.
Els nens petits
tenen mòbils,
els nens grans
i la gent més gran
la té, també.
Llavors,
són aparells
que també en desprenen.
Venen,
venen uns aparellats,
són un espèixer
de pagatines,
no sé el que és,
ben bé,
que diuen
que absorbeix allò,
però no ho sé.
Tu creus o no t'ho creus?
Jo no m'ho creu,
no m'ho acabo de creure,
tot això.
Llavors,
a la mesura que pugueu,
eviteu-los.
Cosa important,
mentre dormim,
és un ambient.
Aquí es pot evitar.
Aquí es pot evitar,
que és com un dia,
un dia,
m'assegur.
Deixar-ho lluny de...
Jo no el mòbil.
Ara s'acostumava molta gent
a fer el servir de despertador.
Sí.
Grasso error.
Perquè fa un camp.
Seria millor,
per exemple,
un despertador d'aquests,
de corda,
que ja no se'n veuen gaire,
perquè atenció,
que els despertadors elèctrics
també desprenen.
I ja no parlem dels radiodespertadors,
que aquests desprenen unes zones...
Molta gent diu,
ostii,
quin mal de cap que tinc,
m'aixeco sempre amb mal de cap.
Que provin aquesta gent
d'agafar el radiodespertador,
si en tenen algun així de ben maco,
i allunyar-lo una mica més.
O ficar-lo, per exemple,
als peus.
No sé si hi poden redistribuir una mica.
La gent que es fa a cases noves,
doncs també ho pot tenir en compte.
No n'hem parlat,
i un dia en podríem també parlar extensament
del que és la casa sana,
que es diu.
És una tendència última
que hi ha a la construcció,
però que és des de fer servir
uns tipus de materials
que eviten aquests camps magnètics,
que aprofiten l'energia solar,
etcètera,
i que pertenen en compte
com fan, per exemple,
els cablejats,
els cablejats elèctrics.
I nosaltres no ens ho anem en compte,
però molt possiblement
per sota del nostre llit
o pel capsal de llit,
potser córrer algun cable.
I això també es afecta.
I això fa camps.
Sí?
Clar.
Llavors,
si algú s'està fent una casa,
doncs ho pot tenir en compte
una miqueta.
Val la pena
que s'assessori
al voltant
i que eviti
dins una mesura possible
aquests camps.
A nivell d'altres aparells,
ah, mira,
diuen una cosa molt curiosa,
no sé si en tens dades,
diguem.
que els ordinadors,
per també absorbir
el que són les zones aquestes,
t'hi pots posar al costat
un cactus.
Sí.
Que els cactus absorbeixen.
Ai, ho diuen.
Núria, això.
És curiós.
No, això me sona més
a una cosa més feng shui
que no pas...
Sí?
Sí, perquè el feng shui
juga molt amb les formes geomètriques.
Ah?
Més que no pas amb una realitat,
no?
Que els cactus...
Quants cactus tens tu aquí al costat?
No, jo no,
hi ha una companya allà,
a redacció que té,
però un cactus molt petitet,
vull dir que no,
amb tants ordinadors que ja
em sembla que aquell cactus
deu anar saturat.
Doncs, no ho sé, no ho sé.
Però veus,
una cosa interessant
a tenir a les habitacions,
i que ens pot donar una idea
fins i tot de l'ossana,
que és una habitació,
és les plantes.
Ah?
Ah?
És un indicatiu.
És un indicatiu.
Tu poses una planta,
si es penseix,
malament rai.
Ja saps que està malament.
No, no, no, Núria,
no és broma, eh?
És a dir,
val la pena perquè
de com estarà,
si hi ha ventilació,
si hi ha molta calor,
si no la hi ha.
És a dir,
les plantes són perfectament sensors,
com nosaltres.
I reaccionaran.
Llavors, pot ser una bona manera
d'observar
com està aquell ambient concretament.
Què més podem dir de l'ambient,
Núria, interessant?
Els animals de companyia.
Sí.
Pam!
Téma de candent.
No, candent no.
Jo tinc un gat.
Una gata tinc.
Sí.
Tens animalets, tu?
No.
No.
Els animals han d'estar
al camp,
bàsicament.
Això és una adaptació,
això de que els animals
estiguin
dins de les cases,
no?
Els hem acostumat.
Llavors,
això,
no sé si és Feng Shui,
no,
això és geopaties,
és un altre tema.
No n'hem parlat,
són els camps aquests magnètics
que la Terra genera,
també,
igual que els camps electromagnètics
que hem dit de les corrents,
l'electricitat,
doncs la Terra també en genera,
d'acord?
doncs una cosa interessant,
un apunt interessant,
per la gent que té gat
i per la gent que té gos,
els llocs que normalment
hi ha una confluència important
de camps electromagnètics,
d'acord,
que per nosaltres són pesats,
no ho sé, Núria,
no sé per quina raó,
anava a dir set sous,
això es pot dir?
Sí, i tant.
No sé per quins set sous,
m'agrada l'expressió.
Doncs,
els gats s'hi posen.
Es posen,
a veure,
en els llocs on conflueixen corrents?
Sí,
on hi ha molta,
molta camp electromagnètic xungo,
doncs els gats s'hi posen.
Però de la Terra o de la...
No, no,
del que pugui ser nociu per nosaltres,
pels humans.
Inclús el generat
per aparells elèctrics a casa.
Sí, sí, sí.
Els gats s'hi posen.
Per exemple,
no hauré vist mai un gat
dalt de la tele,
que s'hi posen dalt de la tele.
Sí, és veritat.
Sí,
un gos no l'hauré vist mai
dalt de la tele.
No, clar.
Perquè els gossos
tenen la virtut
de fer-ho al revés.
Els gossos
trien els espais més agradables,
en aquest sentit.
Ostres.
Llavors,
si teniu un gos
que sempre s'hi posen
del mateix sofà,
ja sabeu que aquell sofà
és bo per seure-hi.
Així que traieu el gos
i senteu-s'hi vosaltres,
si ho aconseguiu.
Ah, és boníssim això
que has dit.
No és broma, eh?
I mira,
t'he de dir una raó.
Aquest del dels gats.
Això,
no ho sé dir-te per què.
Me sap greu
perquè és una mica poc
ascientífic, això.
És totalment ascientífic.
Però,
per què et penses
que les bruixes
tenien gats negres?
Eh?
Per què, Felip?
Per què, Núria?
Doncs,
és obvi,
les bruixes
tenien els gats negres
perquè absorbien
aquests camps
negatius xungos.
Ah, o sigui que...
Per protegir-se.
Però els gats absorbeixen,
diguéssim, aquestes...
Clar,
llavors estan còmodes
en aquests ambients.
Llavors tenir un gat
està bé, no?
Però sí,
i a més jo tinc un gat, jo.
Clar,
ben eston tu, ell.
Molt bé, molt bé.
Sí, però no sé,
sempre té tendència
a pujar-s'hi endamunt meu.
D'estar molt carregat
de camps electromagnètics.
Que bo.
Felip,
una altra cosa
que abans
quan parlàvem
de distribució
de la casa
i tot això
vaig sentir l'altre dia,
no sé si et sona
o pots donar consells
al respecte,
un noi
que vaig conèixer
que deia,
diu, jo,
ara m'he traslladat
fa poc de casa,
s'ha de dormir
amb el cap al nord.
A veure si ho recordo.
És que això ho sabia jo.
No, no és broma.
No, és veritat.
A vegades hi ha cosetes d'aquestes.
Jo recordo,
a mi em va passar, eh?
Jo a la casa
que vaig anar a viure,
jo tenia el llit
d'una manera
i no dormia bé.
No dormia a gust.
Sempre estava inquiet.
No sabia per què.
I va ser canviar el llit,
escolta,
hola i no enllum.
Però canviar el llit
o canviar el de lloc?
Canviar el de direcció.
Ah.
La qüestió és,
la qüestió són els camps,
també.
La Terra,
ja ho hem dit,
la Terra genera
un electromagnetisme,
és a dir,
genera uns camps magnètics.
I també el fet
de seguir els fluxes
o oposar-s'hi,
doncs,
pot generar un malestar
o no el pot generar.
D'acord?
Llavors,
això del llit
és una cosa també interessant,
eh?
Per la gent que...
A vegades passa,
gent que se sent molt incòmoda
i no sap per què
en els llits.
Que es canvien fins
tot el matalàs,
m'he canviat el coixí,
m'he canviat tot
i segueixo dormint malament.
Molts cops
aquest dormir malament
serà un senyal
que potser és el llit
que està en mala direcció
o en mala posició.
No només que sigui en la direcció,
sinó potser s'ha de canviar
d'habitació,
però a un altre racó
de l'habitació, potser.
Mira,
no val la pena provar-ho, no?
Si a la gent que li passa,
doncs que ho provi.
A veure,
hi ha llibres
que t'informen una miqueta d'això
i hi ha gent fins i tot
que s'hi dedica a fer estudis
d'aquests geopàtics,
es diu,
hi ha estudis geopàtics,
que són aquestes línies
les malalties que produeix.
Un altre tema,
que hi ha molta gent
que fa servir espelmes a casa
i encens,
barretes d'encens,
bé,
crea bon rotllo,
depèn de l'encens...
Jo crec que això,
bé,
més aviat,
més que generar...
que tingui una raó,
una raó també molt científica,
pot generar un ambient agradable.
Hem de pensar que la raó
dels encensos,
per nosaltres,
clar,
és molt exòtic, no?
Té l'encens,
una cosa que ve d'Orient,
que fa un ambient molt agradable i tal,
però, clar,
a Orient,
el concepte encens,
si ja en cruç,
és per tapar les males olors.
Ja està,
necessitar clar.
El que passa aquí és clar.
No,
per tapar les males olors,
en origen,
està creat això,
però ells ho fan servir
com a ofrena,
normalment en països orientals,
com el Nepal
i com és la Xina.
Aquests països
es fan servir molt
com a ofrena
als seus déus,
a les seves creences.
D'acord?
A nosaltres,
doncs jo ho recomano,
recomano perquè
un dia em van fer 5 cèntims
del que era l'aromateràpia,
d'acord?
Jo he de pensar que
en funció del que ensumem,
el nostre cervell també genera
hormones d'un tipus
o d'un altre
i ens pot crear sensacions
de benestar
o de malestar.
Llavors,
val la pena.
Si ens agraden,
els encensos,
jo els recomano
altament recomanables.
I les espelmes,
idem,
idem.
Les espelmes
donen un toc,
bueno,
poden fer que un ambient
sigui molt agradable,
l'humil que va donar el tanto,
que no es canem ni res.
Clar,
i les espelmes també em sembla
que absorbeixen
algun tipus de males olors
o alguna coseta fan també.
Depèn de les espelmes.
Hi ha espelmes fins i tot
que fan olors,
al revés.
Hi ha gent que són pels mosquits,
gent que li mosquits,
espelmes a l'estiu.
Sí.
Que no fa gaire vent.
Després ventilem,
però no.
Sí,
sí,
això és important.
Una cosa és que
tinguem un ambient agradable,
amb això,
mitjançant els encensos,
per exemple.
Però val la pena
que ventilem també després.
A nivell de colors,
suposo que,
mira,
en tres generals
podríem dir que
els colors així forts,
tipus vermell,
són més excitants,
no?
Allò que s'ha dit sempre,
és veritat o no?
Això ja s'entrada en el Feng Shui,
m'estàs pillant cap aquí,
eh?
Però,
sí,
el color dels ambients
serà molt important.
És a dir,
hi ha colors que clàssicament
són relaxants,
d'acord?
Però,
per exemple,
un exemple molt clar.
Els crocs,
els ocres,
o els cigrons,
que ara avui,
aquests últims anys,
estan molt de moda en decoració.
No són colors agradables,
que fan descansar,
però són colors energètics,
d'acord?
Són colors càlids.
Però, en canvi,
tenim, per exemple,
els freds,
ai, els freds,
els blaus.
Els blaus també són ambients
molt agradables,
molt tranquils,
però són freds.
Llavors,
en funció pel que vulguem
un ambient o un altre,
doncs ens val la pena
que el destinem a pintar-lo
d'una manera o d'una altra.
Llavors,
ambients,
com poden ser les habitacions,
les habitacions de matrimoni,
per exemple,
és molt interessant
que siguin de colors càlids.
D'acord?
Perquè els colors càlids,
Núria,
doncs,
potenciaran una mica així
l'amor.
Eh?
No us la pinteu de vermell,
perquè encara us agafarà
algú.
Però vaja,
blau, blau,
potser tampoc.
Blau millor que no.
Color cigro, eh?
Color cigro és un color...
Sí, color i fins i tot arronjats,
una miqueta així.
Allò,
color de patates braves,
que en dic que...
De salsa de patates braves.
Bueno, sí,
de salsa de patates braves.
Un dia aprofundirem
amb els colors,
si et sembla,
Núria.
Bé,
doncs,
Felip,
molt bé,
ens has donat molts consells.
No m'has curat l'enquestipat.
Ah,
però no t'he dit allò de la vitamina.
Ara t'he explicat una cosa així
fora d'antena.
Sí.
Especial.
Ja us veus?
Felip,
fins la setmana que ve,
gràcies.
Molt bé.
He fet un mal gest
i em fa un mal a l'esquena.
Tu el que necessites
és conèixer el Felip Caudet.
I ara,
l'últim que necessito
és conèixer un home.
No, dona,
en Felip Caudet
és un fisioterapeuta
que utilitza diversos tipus
de tractaments
i en una hora
et treu tots els mals.
I on puc trobar el Felip?
Doncs molt fàcil.
Es troba al carrer Gravina
número 44
entre Sol Segona,
darrere l'església del Serrallo.
Truca'l al 977 24 48 20
i ja m'ho explicaràs.