Fins demà!
Fins demà!
Si t'hi fixes...
Home, ara que et miro, sí que és veritat.
És que sí.
Ha arribat l'estiu per tu, o què? La primavera, el bon rotllo?
Bueno, no, ja fa temps que em va el bon rotllo i la primavera.
Però no, no, no, no, no, no.
És una qüestió del diumenge.
Aquest diumenge passat ho he tindrat l'oportunitat...
Ei, no cal que expliquis intimitat si no vols, eh?
No, no, és una intimitat, no anava a explicar una intimitat.
Ja, no ho pensava.
Bueno, que si insisteixes, algun xes carrillo et puc explicar.
Algun xes carrillo? Sí, però...
O i tant?
No, no, que després la gent parlarà, i mira el sol i em senyalarà...
No, no.
No, t'anava a explicar una experiència que vaig passar el diumenge, eh?
I que ens servirà perfectament...
Bé, no, ens serveix perfectament.
És a dir, és el que venia a explicar-vos avui.
El diumenge vaig fer un dia de balneoteràpia.
Que dius!
Però en un balneari?
Bé, en un balneari...
O tu vas fer tu...
No, no, no, no, no.
Van anar en un balneari.
Van anar en un balneari, però un balneari una mica peculiar.
D'acord?
És un balneari que es diu...
Bueno, és un balneari, però que concretament és un centre de talassoteràpia.
Sí, a la ciutat.
Sí, a la ciutat.
Bé.
Però es diu talassoteràpia per què?
Perquè és teràpia amb aigua del mar.
Molt bé!
Hòstia, t'has curtit el tema.
No, sí, sí, sí.
Però a la ciutat de Barcelona va ser, eh?
Ah, sí, de fet es van posar de moda fa no pas gaire el fet d'obrir aquests centres, no?
Petits balnearis, com que diu...
Balnearis urbans, ni diuen això.
O espàs.
No n'hi ha aquí a Tarragona.
Aquí a Tarragona no en tenim.
Home, hi ha algun lloc que té una petita instal·lació,
però no.
Però una mica el que jo vinc a explicar-te avui, Núria,
bé, tu i a tothom que ens escolta,
una mica com funciona això dels balnearis,
és a dir, com va començar,
i una mica també donar quatre idees
perquè la gent a casa es pugui fer cosetes.
Es pugui fer el seu propi balneari.
Petit balneari, petit oasis, eh?
A veure, clar.
A veure, a veure.
En principi, Núria, abans de començar-ho tot,
t'he de dir que el que és una instal·lació,
un lavabo normal i corrent, no?
Amb banyera, amb dutxa, amb maixetes,
fins i tot amb videt.
Doncs són eines,
són estructures que perfectament
ens donaran peu a poder fer tot el que fem en un balneari
de la mateixa manera.
Home, m'estàs dient que li donaràs alguna utilitat pràctica al videt?
Sí, i tant.
Aquell gran oblidat.
Un gran oblidat, sí, sí.
Per molts, per moltes no ho sé, però per molts sí.
Sí, sí, jo crec que sí.
Normalment és on es deixen les revistes,
les revistes allà, els llibres.
Jo em sembla que no he vist mai a la vida
un videt que s'utilitzi.
A veure, que no s'ha vist utilitzar mai un videt
o que no s'utilitzi mai?
A veure, com ho sé?
Que els videts són la típica...
Dic jo, eh?
Ara potser estic quedant fatal,
però és el que penso.
El videt és allò que tens allí
i s'omple de pols i no...
Bueno, doncs en té utilitat.
Deixem-ho així perquè no emboliquem més la traca.
Sí, es fan servir.
I el que vinc a dir-vos és que, amb tot això,
podem arribar a aconseguir els mateixos efectes
que podem aconseguir en un balneari.
Bueno, iguals, iguals, iguals.
No, perquè clar,
és molt diferent banyar-se en una piscina
amb vistes a la muntanya, no?
O banyar-se en una piscina
amb la qual entra l'aigua del mar
i la sensació és...
Però, en quant a efectes dins el cos,
que és el que busquem,
i és el que busca la balneoterapia,
que són les teràpies fetes amb balnearis,
doncs un lavabo comú
ens pot donar molt de joc.
Llavors, mira, Núria,
això dels balnearis
és un invent molt curiós.
Qui va començar a crear el concepte,
més aviat,
va ser un monjo,
un monjo a la mà.
El Sebastià...
Bueno, a la mà,
jo no sé dir-ho a la mà,
que no parlo a la mà, eh?
Ja t'ho diré en català.
El Sebastià Kneip.
Ah, mira.
I dic Kneip perquè...
Sí, no sé que són estrany, no?
Comença en K.
Comença en K.
Com a l'ol de les pastilles.
Segur que ho heu sentit una vegada.
Sí, sí, sí.
Doncs aquest mossèn,
era un mossèn que havia tingut una malaltia
bastant difícil de curar.
Tenia la tisis,
una malaltia molt antiga,
mig tuberculosa, mig...
Sí, no?
Té a veure amb els pulmons, potser?
Sí, totalment.
I aquest senyor,
doncs experimentant,
experimentant,
amb un riu d'aigua freda
que passava pel costat de casa seva,
doncs va descobrir que es va curar.
Llavors va intentar una mica
investigar,
desenvolupar una mica més
el que era el món de l'aigua,
de les teràpies amb aigua,
conegut popularment com la hidroteràpia.
Sí.
Alemanya,
en un poblet que no sé el nom,
no te'l sé dir,
perquè és un nom alemà
i no me'l sé.
I és molt curiós aquest poblet, eh?
Si tens l'oportunitat d'anar-hi de vacances,
està al sud d'Alemanya,
i és un poblet que tot,
absolutament tot el poblet,
està dedicat a tenir això.
És a dir,
allà hi ha,
doncs,
doncs diversos balnearis,
junts,
però, escolta,
els veïns també tenen els seus petits balnearis.
Tu pots anar a casa d'algú
i fer-te una mica de teràpia.
Ah, sí.
O vas pel carrer fins i tot,
i als parcs,
tenen uns petits rierols
amb unes bananes
i tu t'hi agafes i pots caminar.
Eh, pel rierol.
Ah, doncs hem d'investigar on està això, eh?
Sí, és que a sud d'Alemanya,
però no sé si ben bé el nom,
no te'l sabria dir,
és que és molt rar un malemà.
Bueno, és igual.
És a dir,
Robert Rankin,
alguna cosa així.
Ah, me sona, me sona.
Bueno, és un poblet molt petitet, eh?
És un poblet,
és un poblet, sí, sí, sí.
I aquest espures que va fer aquest senyor,
que va desenvolupar,
doncs es van fer molt famoses.
Llavors es van començar a fer instal·lacions.
Després, a Amèrica,
també es va posar molt de moda.
Segurament,
potser has vist la pel·li aquella?
No has vist mai la pel·li del balneari
o del Battle Creek?
No, però ja sé quina vols dir.
Has sentit parlar d'aquesta o no?
Ah, sí, n'has sentit parlar.
És un balneari d'època, eh?
Que se suposa que és el que el va tirar endavant
el paio que va inventar els Kellogs.
Li diuen al doctor Kellog,
allò, els cereals per menjar.
Per què?
Mira, i això ens ve també a...
Bé, bé el que estem dient.
Els balnearis no són centres només per l'aigua.
Estan concebuts com a centres de salut, no?
I això és el que és interessant
i per això jo avui he escollit aquest tema
per parlar-vos-en una mica, no?
Però s'ha perdut aquest ús.
És a dir, l'essència del balneari
no és només recuperar-se d'una malaltia,
d'una convalescència llarga,
que avui en dia, doncs, normalment no es fa,
sinó que també és la prevenció.
És a dir, tindre un estat de salut òptim.
Tot el que farem amb aquestes teràpies d'aigua,
als balnearis,
serà per estimular, sobretot,
el sistema immunitari.
Qui diu el sistema immunitari?
També és el sistema circulatori.
Passa, Felip,
que jo crec que som molt conscients
que, ostres, un balneari,
una sessió de balneari,
fins i tot repetidament,
això que dius tu amb la certa freqüència
per posar el cos bé a to
i aquest sentit de prevenció
que et demana una regularitat,
estem seguríssims que funciona.
El problema dels balnearis,
no ens enganyem,
és econòmic.
Són cars, són cars.
Tot i que des d'aquí fem una crida
i jo crec que aquests centres de telesoteràpia
on vas anar tu,
aquests centres urbans,
molt econòmic.
Això és assequible totalment.
Això no sé si em va costar,
si no recordo malament,
doncs aproximadament uns 11 euros
tot el dia.
Però això és baratíssim,
no és econòmic,
és baratíssim.
És molt econòmic.
Sí, no, no, no.
És a dir,
depèn del que busquem.
Avui en dia,
l'oferta de balnearis
s'ha completat amb una oferta
no només de salut,
sinó més aviat lúdica.
És a dir,
la gent ja no ho fa
amb aquest concepte de recuperació.
Sí que ho fan alguns,
però és més escàs.
Ja ens trobem clar,
centres on el que es valora molt més
és un altre tipus de circumstàncies,
més que la pròpia teràpia en si
o el benefici de la teràpia.
Si entenem avui en dia
un concepte de balnearis
molt sota el que són el relax,
el descansar i punto.
d'acord?
És a dir,
cures d'aigües
ja poca gent n'hi va a fer
perquè també hi ha pocs professionals
que les prescriguin.
Però vaja,
una sessió d'aquestes
a cada X temps,
d'aquestes ni que sigui
l'únic o festiva,
posem a dir,
també serveix
perquè t'ho passes bé,
però bueno,
també és la seva propietat.
Ostres,
és que és molt excessiu econòmicament.
Cert és,
cert és,
però en aquest tipus d'establiments
podem trobar una oferta molt variada,
eh?
I t'ho dic.
El més a prop que tenim aquí,
si no recordes,
són aquests de les termes de Montbrió,
si no ja ens n'hem d'anar
doncs cap amunt
o cap a la muntanya.
Sí.
Una miqueta més per amunt.
Llavors,
interessant,
per això us deia
que hi ha coses
que les podem fer a casa,
no és el mateix.
És a dir,
sota el concepte relax
és obvi que no és el mateix.
D'acord?
Ah, perquè
ens ho tinguem
amb una banyera molt gran
i li podem fer moltes cosetes
a la banyera, no?
Però si no,
si no,
podem posar-ho
una mica d'imaginació.
I això ho fem
sota el concepte salut,
Núria,
doncs no és el que deia al principi
que poder,
amb eines que ens envolten,
podem fer unes cosetes interessants.
Bé,
doncs imaginem-nos
que tenim un diumenge
i dediquem tot el diumenge
a fer teràpia d'aigua.
A fer teràpia d'aigua.
Sí,
però és el que et volia dir
abans d'entrar
amb el de quedar-se
com les pancetes arrugadets.
Si no és que
els balnearis
no només s'havia de procurar
per l'aigua,
sinó que ell també es procurava
pel menjar.
Ah, bueno, clar.
Ah, bueno, clar.
Ah, ah, ah, ah, ah.
Vull dir,
anem a parlar l'altre dia,
recordes allò del menjar,
totes aquelles coses
que no anaven gaire bé pel cos
i algunes que sí.
Eh,
veus aquesta cara de patiment.
A veure, eh?
Doncs,
els balnearis també s'ha procurat
sempre
controlar el que és la dieta.
D'acord?
I vull dir una mica
que transmeta aquesta idea
a la gent
que els torni a mirar
els balnearis
com a centres de salut.
No només
els centres d'antiestrès,
sinó centres
on poden
potenciar la seva salut
o cuidar-la.
És important aquest missatge.
Passa que després és important
perquè això tingui efectivitat,
que es mantingui.
A veure,
no pots estar
un cap de setmana,
tres dies,
estirar molt,
estirar una setmana
al balneari
fantàsticament
i menjar una dieta equilibrada
i després sortir...
I menjar porqueries
i tornar a fer qualsevol cosa
fins que hi tornes a anar al balneari.
Correcte.
El que és interessant dels balnearis
és que,
a part de aquest concepte de salut,
serveixin una mica
per emportar-se a casa
la idea de
bueno, avui em cuidaré,
a partir d'ara
em cuidaré una miqueta més.
Faré alguna coseta més.
Doncs potser quan em dutxi
doncs potser que abri la dutxa
doncs amb aigua freda.
És que et dic.
O potser doncs
no abusaré tant
dels menjars amb molta grassa.
I penjaré més verdures.
Per exemple,
qui et diu això
et diu altres coses.
Entrem, entrem
amb els consells
aquests catalans.
A veure,
hem dit sobretot
que estem potenciant.
Potenciant la salut.
Vigoritzant-la.
I llavors per vigoritzar la salut,
per activar,
per remoure,
totes aquestes hormones,
tota aquesta circulació
pesant,
tots aquests tòxics
que s'acomunen al cos,
al fetge,
a la pell,
eh?
Doncs li hem donat estímuls
que la veritat
siguin una mica impactants.
Una mica forts.
No t'espantis,
no t'espantis.
Quan dic impactants,
dic que són impactants
sobretot a nivell sensitiu.
D'acord?
Perquè treballarem molt
amb el món dels contrastos.
Fred, calor...
I això doncs
pot ser una miqueta molest.
més aviat,
però sensitivament.
Hem de tindre en compte
que tot això
té unes petites limitacions.
O sigui,
el que direm
seran cosetes fàcils,
perquè la gent
vulgui fer a casa
i que en principi
no ha de portar
cap tipus de problemes.
D'acord?
Però, per exemple,
gent que tingui
problemes
de tensió alta,
tensió alta,
tensió baixa,
per exemple,
la gent hauran de cuidar
una miqueta
com se fan aquestes teràpies
i hauran d'entrar
en concretar
una mica més.
Llavors,
el que direm avui
una mica és
per la gent
que més o menys
no té cap cosa
molt, molt, molt delicada.
D'acord?
O la gent
que té problemes del cor,
també,
vàlvules
o alguna cosa d'aquestes,
doncs també s'hi
haurà de mirar molt.
Aquesta gent
sempre val de la pena
que tot el que facin
en quant als contrastos
i aquests estímuls
sempre estiguis
una mica supervisat
per un professional.
O sigui,
un metge naturista,
sigui un professional
dins d'un balneari,
o sigui,
fins i tot el metge,
si és que coneix
també les teràpies
amb aigua.
És a dir,
el problema d'aquestes teràpies
és que l'aigua
em sembla una cosa
tan senzilla.
Que sembla inofensiva,
no?
Sí, sí,
i se'ns ha perdut l'ús.
És com el del fang,
t'acordes quan parlàvem
de l'argila un dia?
També l'argila
és un gran,
un gran,
menys valorat
i és sorprenent
l'efecte
que pot tenir
en el cos.
Però sorprenent, eh?
Bé,
ja ens vam extendre
força.
Doncs amb l'aigua
passa una cosa semblant.
D'acord?
Passa que és això,
que no es la podem agafar
a la lleugera,
que té efecte
i poca broma
i és això.
Si hi ha alguna descompensació
o algun problema
anem amb compte.
Això hem d'anar a miquil·la
una miqueta.
Primer que tot,
pregunta,
Felip,
obtindrem els mateixos resultats
amb aigua de l'aixeta,
que és la que tenim a casa,
o amb aigua de mar.
Home,
és una mica diferent.
És a dir,
no hi ha una aigua de mar.
Jo que sé,
hi ha balnearis
que tenen aigua
per solforades,
aigües amb gas.
És a dir,
clar,
cada aigua
té tant beneficis.
Això és obvi.
I val la pena
omplir la banyera
amb aigua de mar?
Anar a la platja
amb unes garrafes?
Bueno,
això ja sé molt purista.
A més val banyar-se al mar.
També és veritat.
També és veritat.
Sí, sí.
Sí, no, no.
De fet,
es podria fer,
però ja t'ho dic.
Ara buscarem sobretot
efectes
de contrast.
Llavors,
la substància en si,
les qualitats d'aquesta aigua,
no ens preocuparan tant.
D'acord?
Jugarem molt
amb el fred
i amb el calent.
D'acord?
Importantíssim.
És a dir,
nosaltres,
quan sometem el cos,
Núria,
a una temperatura
molt freda,
el cos el que fa
és intentar
escalfar-se,
despendre calor.
I a la inversa,
quan el sometem
a una temperatura
excessivament calenta,
el que fa és intentar
perdre el mínim
de la...
Bueno,
massa calenta,
perdó,
doncs evitar que es perdin
molts líquids.
Llavors,
ens aprofitarem una mica
de totes aquestes reaccions
que té el cos.
I aquí em fa l'efecte
que el temps d'exposició,
tant l'aigua freda
com l'aigua calenta,
és importantíssim.
Sí.
Perquè si canvia el temps,
canvia l'efecte.
Ah, aquí.
Correcte, correcte.
No serà el mateix estar
el temps i sobretot
l'ordre en què fem les coses.
No és el mateix primer
l'aigua freda
que l'aigua calenta.
No és el mateix primer
aplicar-se aigua calenta
que aigua freda.
D'acord?
I també l'únic del temps
és el mateix.
No és el mateix
un minut d'aigua freda
que tres minuts d'aigua freda,
encara que no us sembli.
O una hora de veritat.
O fins i tot amb el calor
passa el mateix.
Sí.
I amb el calor encara és més
més marcat
els efectes que poden haver
en funció del temps
d'aplicació.
D'acord?
Llavors, a veure,
podríem plantejar,
si et sembla,
un tractament una miqueta
una mica molt senzill.
Aquesta és una indicació
molt senzilla.
Això s'ha de fer sobretot
abans que vingui
l'hivern.
D'acord?
Perquè el que volem potenciar
és el sistema defensiu.
Llavors, aquest que t'explico ara
que és molt senzill.
Però vaja, per ara
també ho podem fer.
Ara també ho podem començar a fer.
Els camis de temps
potser serien propicis, no?
Sí, però abans d'entrar
en èpoques de possibilitat
de més malaltia
o més patologia.
Doncs, a veure,
un de fàcil, Núria.
Aquest el pots fer tu
fins a casa.
Però aquest hem de tindre en compte
una cosa molt senzilla.
De que no el podran fer
les persones que estiguin
tenint la menstruació
en aquell moment,
les dones que tinguin
la menstruació,
i les senyores que estiguin
embarassades.
En principi,
la resta de persones humanes
ho podran fer.
I és molt senzilla.
Això ho podeu fer
quan esteu dutxant-vos a casa.
Us dutxeu,
pim-pam, pim-pam.
I això proposava
un senyor naturista,
un metge,
un metge d'aquí,
català.
No era català,
ara que ho penso.
Era holandès,
el que passa
que es va fincar aquí.
Que era el famós
doctor Bander.
On ve el doctor Bander?
El doctor Bander
es deia Bander Bell.
Li van dir així, Bander.
I aquest senyor
proposava un bany
que ell ho proposava
de dues maneres.
Jo no recordo malament.
una era amb un riballet
amb aigua freda
submergir-se.
S'ha de fer
banys de seient
amb aigua freda.
Fins i tot
que l'aigua
que arribés
una mica
per sota del melic.
Aquesta és la gràcia.
Un bany
aproximadament
d'uns cinc minutets.
Diari.
L'altra manera
que és la que podeu fer
quan us esteu dutxant
és
quan us heu acabat
de dutxar
una mica
abans de
passar la fase
d'eixugar-vos
és a dir, molls encara.
Doncs
amb el telèfon
de la dutxa
us passeu
una estoneta
el telèfon
de la dutxa
per damunt
que els raixos us toquin
per damunt del ventre.
El ventre és el que hi ha
entre el melic i el pubis.
Una mica
cap al pubis
que no toqui els genitals
perquè si no pot ser
una mica molest.
L'aigua tan freda.
Per sota el melic.
No, sota el melic.
Per sota el melic.
És important.
I això
uns cinc minutets.
Notarà al principi
que l'aigua està freda.
Que està molt fred.
molt fred, molt fred, molt fred.
Si podeu arribar
a aguantar-los
perquè encara no el suportarà.
És important
aquí no heu de patir
tampoc excessivament.
Una miqueta
allò de bufar
que està fred.
Sí, no?
Però poca cosa més.
Llavors
si els arriba a passar
descobrirem
que quan tanquem l'aigua
en qüestions
si tenim bé
el sistema circulatori
o si l'hem treballat
l'hem estimulat prou
la reacció serà això.
Donar una sensació
d'escalfor per tot el cos.
Escalfor que néixerà aquí
justament
tot el ventre.
D'acord?
Això és un gran estímul.
Si això
ho acostumem
i ho acostumem a fer
diàriament
doncs quan arribin els freds
o quan arribin
quan hi hagi vent
quan hi hagi temperatures
d'aquestes
que ens poden danyar
d'alguna manera
el sistema immunitari
doncs estarem
molt més potents
que no pas
si no ho hem fet.
Fàcil aquest.
Sí, sí.
Aquest és molt senzillat.
Aquest és molt senzillat.
Aquest és fent-ho
només amb el que són
el ventre.
D'acord?
Però tot això
també ho podem fer
amb els peus
que són els banys de peus.
Aquests banys de peus
n'hi ha molt ben interessant
per la gent que té problemes
de circulació.
Sí?
De les cames
que se'ls fan una mica pesades
ara que ve l'estiu.
D'acord?
Doncs serà important.
Seran banys
de...
Més que banys
això també ho haurem de fer
amb la...
Amb la regadora.
Amb el telèfon de la dutxa.
Amb el telèfon de la dutxa.
Sí.
D'acord?
Important.
O
si poguéssim adaptar
una manguera
en comptes del telèfon de la dutxa
doncs també
perquè el xorro aniria molt bé.
El xorro serà més interessant.
Que brolli.
que brolli l'aigua
en comptes que sigui
el telèfon
que fa...
Saps què vull dir?
M'entens, no?
Sí, sí.
O sigui, més val això
que no pas la típica palangana
amb aigua freda.
Aigua corrent, eh?
No, no, no.
Ara parlem
de mangueres
o de parlem de...
Bé, bé, bé, bé, bé.
De telèfonos de dutxa.
Oh, clar, el dibany de peu.
Sí, sí, sí.
M'he despistat jo.
Ha sigut un lapsus meu.
Perdona.
Doncs això.
Per la gent que té les cames cansades.
Jo ja m'imaginava allir
salts de bany...
No, no, ja hi arribarem.
Ja hi arribarem.
La gent que té les cames cansadetes.
Doncs això és molt important,
la gent que ens escolta, eh?
Sempre que comencem a estimular,
eh, en aquest sentit,
haurem d'estimular
primer per la cama dreta.
Important.
D'acord?
Per què?
Per què?
Clar.
Com que per què?
Jo sempre pregunto per què.
Per què?
Sí, perquè l'estímul
s'ha de molt més suau,
sobretot per a nivell cardíac.
Ah, d'acord?
Perquè el cor...
Ai, el car...
El cor l'ha d'anir a l'altra banda.
Bueno, lleugerament.
Ah, de moment li estem avisant.
Atenció que vinga per tu.
Clar, clar, clar.
No podem...
És a dir, podem donar estímuls
però no podem ser bruscos.
Molt bé.
La bruscadat ens pot portar problemes.
Vale, llavors,
comencem sempre per la part dreta.
I, a part de començar
per la part dreta,
sí, estàs al cas?
Sí, sí, sí.
Comencem per la part de fora.
Vull dir, eh, començar.
De la cama.
Des dels peus,
amb el telèfon de l'utxa
o amb la manguera que hem dit,
això es pot fer al jardí també,
si la gent que tingui un jardí
i ho vulgui fer al jardí.
Ah, mira.
D'acord?
Doncs que deixi brullar l'aigua.
Primer, pels dits petitets,
vaig pujant per darrere del turmell,
per darrere de la cama, eh?
Sí.
Pugeu cap al genoll, eh,
que les pantorrilles també quedin mullades,
cap a la cuixa,
aquí al culet ens estem una miqueta
i baixem per la part de dintre.
D'acord?
Per l'entrecuix,
baixem una miqueta,
fins al genoll
i també cap a l'altre turmell
i cap al tip gros.
Primer una cama,
la cama dreta i la cama esquerda.
O sigui, la regla mamotècnic,
perquè la gent...
És que no ho he entès,
no allò.
Comencem sempre per la cama dreta
i després per l'esquerra
i sempre comencem per la part de fora
i després per la part de dintre.
Molt bé.
D'acord?
Això per les cames cansades.
Perfecte, Núria.
Ja, ho tinc assimiladíssim,
ja, ho estic fent.
Ara, mentre ho dius,
ho estic fent.
Vale.
Ho estàs fent?
Sí.
Clar, m'he quedat les cames a sota la taula,
no ho veus, però sí.
Perfecte, perfecte.
Perfecte.
A veure, un altre interessant
que també es poden fer la gent a casa.
El mal de cap,
ostres, aquests mals de cap
que tan sovint ens venen, no?
Doncs una manera interessant
és amb el bidet, Núria.
Ara fem-nos el bidet.
Què et sembla?
Bé, bé.
Jo encara estic esperant.
I donem un ús.
Que el posarem amb aigua freda.
Tan senzill com això.
I posarem els peus dins el bidet
amb l'aigua freda.
I aquí sí que hi ha entran les salts de bany, no?
No.
No, pel mal de cap no.
No hi podem posar salts de bany?
No, ara en farem un en salts de bany,
però ja serà pel vàter.
Ai, pel vàter.
Els peus a dins del vàter.
No, no, ja serà per la banyera.
Ah, bé, bé, bé.
Doncs pel mal de cap.
Aigua freda al bidet, els peus a dins.
Pum, perfecte.
Ja està.
Perfecte.
Quant de temps?
Un 5-10 minuts.
Ja ho veurem que anirà baixant el mal de cap.
Ah, sí.
A part, el que podrem fer, passa això,
és agafar un drapet de cotó,
mullar-lo amb aigua freda
i posar-nos-lo al front.
Això també calmarà una miqueta més aquest mal de cap.
O al front,
i si és un mal de cap que és per tot el cap,
doncs en comptes de ficar-lo al front,
el ficarem per tot el cap,
és a dir, com si fos una...
Un turbant.
Una tovallola enredada.
No, no, més vol que sigui
una peça de cotó, més aviat,
un drap, d'acord?
I el posaríem damunt,
com si fos una caputxa.
Ah, bé.
Pam, eh?
Si ho podeu imaginar, no?
Bueno, un de relax.
Un de relax que podem fer
al nostre petit balneari casolà.
Avui parlem d'aigua,
però un dia parlarem també d'enfangs
dins de la banyera i tot això.
Superinteressants.
Superestimulants.
Un de relax, eh?
que aquest no sé si em dit
el vaig explicar, em penso.
No, no, penso que no.
Que és la banyera.
La banyera la plenarem
amb aigua calentona.
Quina temperatura és?
La ideal, ideal,
seria sobre els 30 graus.
30, 32, 33...
Que la notarem un palet estimulant.
Tampoc serà calentona, calentona.
D'acord?
Posem salts, d'aquestes
que t'agraven tant a tu.
Ah, hi posarem la pell d'una llimona
i la pell d'una taronja,
no hi hauria dins, també.
Eh?
Amb tanta aigua, només
una llimona i una taronja.
Va, fiquem-ne dos,
si és molt aigua.
Vinga, va.
Dos de cara.
Però, vaja,
amb una neuria prou.
Eh?
I si tenim una mica d'espígol,
la banda,
que mi diuen
la gent que parla castellà,
doncs també.
Doncs també en podem posar.
Dins.
L'interessant dels banys
i les propietats
que puguin tindre
és que els banys
podem convertir-los
en grans infusions.
Sí, Núria.
Però sense arribar a veure'ns l'aig.
No, sí.
Sí, no, no, no.
La gent que no escolta
que ningú es faci
una banyera de camamilla
perquè no se l'acabarà,
primer per tot, no?
i després hi ha molt del servei.
No, no, no, no.
Sobretot per aplicacions externes.
És a dir, com a estímul
també ho pot ser perfectament.
Un bany relaxant també pot ser.
Fins i tot aquesta gent
que senten dolors
per totes bandes,
que tenen una mica de dolor
per tots els costats,
que se'n senten.
Doncs serà interessant
un bany amb aigua calentona
i dins del bany
li posarem
cinc o sis bossetes
de camamilla.
D'acord?
Deixarem que es dissolguin,
o sigui que deixin anar
a la substància.
Fas-hi el broguet aquell.
Que facin el broguet
i s'hi banyen allí.
Això diari.
La gent que té dolor
totes les articulacions,
que se'n sent una mica de tot.
Sí.
D'acord?
Doncs un bany diari d'aquests.
Tens hem de...
No.
Després no passem l'aigua,
no s'esbendim.
No, no.
Res d'esbendir.
Si fem bany d'aquest tipus
que ens interessa
que la substància quedi damunt del cos
és important que no ens emendim.
I l'ideal de tot
seria que ens assequéssim
doncs el ratx,
és a dir,
sense la tovallola.
Ah.
A veure si té un moll
i fa fred
i les circumstàncies no acompanyen,
sí,
eixugueu-vos.
Però l'únic que pugueu
seria interessant
els que feu els banyes
aquests de camamilla
que us quedin
que us quedi el capell impregnada.
Eh?
Perfecte.
Molt bé.
Molt bé.
Ostres, molt bé.
No, no, és que és clar.
Ja ens hem cobrat des de baix els peus,
ara tot el cos.
Un altre que me n'he deixat interessant
també per estimular,
per estimular el sistema,
el sistema immunitari,
eh?
Aquest és molt senzill, Núria.
Aquest no necessitarem aigua,
en aquest cas.
Necessitarem una esponja,
eh?
Una esponja així
que rasqui una mica.
No gaire,
que la pell també d'això.
I el que farem
és fregar-nos en sec
cada matí.
L'ideal seria això
de fer-ho
de matí
quan ens dutxem,
ens llevem i tal.
Després de dutxar-se,
pam,
fer-se quatre fregues d'aquestes.
Com es fan les fregues?
I no ens les podem fer
quan ens dutxem
amb l'esponja aquesta que rasca
mentre ens dutxes?
És que l'interessant
és que siguin sec.
Home,
es poden fer en moll,
també, eh?
També les podem fer.
És adaptable.
O les fem en sec.
Si les fem,
fem-les com les fem,
recordem la regula d'or.
Sempre començarem
per la dreta
i per la part de fora.
Des de les puntes
cap a l'interior.
D'acord?
la dreta
per la part de fora
i de les puntes
cap a l'interior.
I simplement serà
fregar-se una mica
suaument,
eh?
Una mica
fer-se així,
eh?
Amb les ungles no val, eh?
No, no.
Ha de ser una esponjeta.
Ha de ser amb l'esponjeta.
Eh, Núria?
Doncs, Núria.
Molt bé.
Jo crec que si abans
de tots aquests banys
aprofitem ja
que hem de
desvendir-nos i tal
i ens fem una mascareta
d'aquestes de fang,
ja ho tenim,
ho tenim tot solucionat.
O de pepino.
Ai, sí.
Les de pepino van molt bé.
Però què, rodènxes de pepino?
Sí, sí, sí.
Un pepino,
que sigui maco,
talladet, rodènxes.
No cal pelar ni res, no?
No cal, no cal, no cal.
Ni fer purés, ni coses d'aquestes.
I això posem per tota la cara.
O l'iogurt.
És que no em dir...
Ah, em sap greu
perquè ara em parlaria
de mascaretes,
però més oberta que ho deixem.
Una mascareta d'iogurt
també és una cosa
fabulosa per la pell.
Eh?
per les pells aquestes
que són sobretot
aquests pells més grasses,
d'iogurt.
Jo em quedo la de pepino,
que el pepino m'agrada molt a mi, eh?
Pepino t'agrada molt.
Oh, m'encanta.
Sí, sí.
Tot el cos ple de rodènxes de pepino.
Bueno, no, sí, sí.
Li trenquem els esquemes, al fet.
Sí, és un home molt serenat
i tot això.
Felip Caudet,
però tornaràs, no, dimarts que ve?
Tornaré, tornaré, sí, i tant, i tant.
Com deixar-vos?
No, no, no.
Doncs vinga,
igual de relaxat que vull, eh?
Gràcies pel bany, Felip.
Gràcies a vosaltres.