Felip Caudet, de nou, molt bona tarda.
Bona tarda, Núria.
Com estàs?
Bé, bé, avui puc dir que bé, perfectes condicions.
Sempre?
Sí, però sempre no, a veure, sóc humà.
Ni que no ho sembli.
Ja ho diuen.
De fet, el Felip sempre, si el veiéssiu, sempre va amb un somriure d'orella a orella.
La pregunta aquesta de com estàs és una mica típica, però vaja, salta a la vista que està bé.
Sí? No t'afecta, tu, aquest canvi de temps tan brusc?
Sí, sí, no et pensis, eh? Sí, sí, sí, també el noto jo, eh?
Almenys et veu més abrigadet que dies enrere.
Ja m'he tapat més, vingues i encès de llana, i he començat una miqueta a treure tot el vestuari d'hivern, ja, quasi, quasi.
Clar.
I això que fins ara podíem gaudir del vestuari d'estiu, mira què et dic, no de l'any del mig temps.
T'ho trobarem a faltar, eh?, quan deses aquelles samarretes de màniga curta per ja guardar-les.
I tant, i tant.
En fi, de fet estem parlant de coses molt òbvies, molt del dia a dia, però és que el tema avui que ens porta el Felip sobre la salut també és molt de dia a dia.
Sí, sí, sí, sí.
Afecta tothom, jo crec, eh? Ningú se'n salva, un moment o altre.
Home, mira, jo només et dic que 7 de cada 10 persones ho pateix sovint.
Sovint, què vol dir?
Sovint vol dir una freqüència setmanal. 7 de cada 10.
Ostres.
Una altra cosa és que tinguem gent que específicament té un programa.
Avui no ho hem dit tampoc.
No, no, ens ens ens ens enredo, l'he de tambores.
Avui parlem del mal de cap.
El mal de cap.
El mal de cap, que també es diu cefalea, això és el nom tècnic que té.
I després, una altra manera de dir-ho, però no és ben bé, ben bé, és el que coneixem popularment com la migranya.
Em sembla que això ja és més fort, no? Són paraules majors.
Té una intensitat més forta i té unes característiques concretes.
Però avui no farem grans diferències, d'acord?
Perquè parlarem del que seria en primer terme, el mal de cap en si, genèric, una miqueta.
I avui et porto, doncs això, a part de quatre remeis, així, casolants, perquè el puguem combatre,
també et porto una miqueta, quatre explicacions interessants del mal de cap sobre coses que podem fer per prevenir més aviat.
Una mica, si entenem quin tipus de mal de cap tenim, doncs també podem entendre quin tipus de solucions necessiten.
Hi ha diferents tipus i suposo que afecten de diferent manera a cada una de les persones.
Sí, sí, sí, sí.
Però hi ha remeis generals, també?
Sí, també, també. Per això és el que la proposta d'avui una mica és aquests remeis que podem provar en el cas que ens hi trobem
i, doncs, si ens solucionen ja el que popularment diríem la papereta, doncs l'endavant.
Si la cosa veiem que no, doncs llavors haurem de...
El més interessant seria anar a l'especialista, al metge, que s'ho mires una miqueta.
Suposo que hem de començar per preguntar-te per què tenim mal de cap.
Què és això del mal de cap?
Ui, això del mal de cap. Això del mal de cap, bàsicament és una resposta del cos.
Tot?
Sí, és que...
Com el que parlàvem de les inflamacions.
L'altre dia parlàvem de les inflamacions, te'n recordes, Núria?
Doncs sí, el mal de cap acaba sent el mateix, d'acord?
Llavors el que hem de buscar és poder prevenir aquestes reaccions que té el cos.
Normalment, gairebé tots els mal de cap, hi ha una resposta de tipus vascular, de tipus circulatori.
Perquè, bàsicament, també hi haurà un procés inflamatori soterrat aquí.
És per això que fa mal, vull dir, què provoca el mal?
Això, una inflamació.
Una inflamació.
Sí, igual que vam dir l'altre dia.
De què?
De què? Pot ser des de...
Des d'una inflamació en teixit nerviós, d'acord?
Pot ser des d'una pròpia inflamació del sistema circulatori, vascular, que és el més típic.
pot ser, fins i tot, que no seria ben bé una inflamació, però podria esdevenir-hi una inflamació en un teixit muscular.
És que la pregunta també seria, com és que per aquestes qüestions generals, el símptoma d'alerta del cos és fer mal al cap?
Per què no una altra part del cos?
Suposo que perquè al cap hi conflueixen moltíssimes coses, no?
Varios vectors, sí.
A veure, el cap hem de pensar que és una estructura que es connecta pel cos gràcies al coll.
D'acord? Hem de pensar que el coll, a veure, és una estructura normalment, o proporcionalment al resto del cos, doncs bastant petita, bastant estreta.
Sí.
És com una espècie de pont, de pont del cos, cap al cap. D'acord?
Llavors és una zona dèbil, siguem sincers, dèbil. I és una zona que a la vegada, a part de ser dèbil, pateix una miqueta perquè ha d'aguantar tot un pes, que és el del cap, un cap pesa de l'ordre dels 3 quilos.
I com és que estem tan mal fets en aquest sentit? Si en altres coses la mare natura ens té tan ben fets? I mira, ens fa un coll molt petitó.
Ah, ah. Bueno, més que la raó de que tindrem un coll...
Sí, són preguntes filosòfiques, no tens el que contestar, eh, Felip?
Bueno, jo te les contesto, si vols. El que humilment sàpigui. En el cas, fàcilment seria el fet d'estar distanciats del cos, per també tindre una manera de regular la temperatura del cap.
Temperatures.
Per fet, també perquè s'airegi.
Ah, ah.
Això és, en el cos també es dona un altre lloc. En el cas dels homes, que són els testicles.
Ah.
D'acord, els testicles són una bossa que penjan, que se separa del cos, precisament per poder estar amb una temperatura concreta.
El cos, quan necessita augmentar la temperatura o protegir-los, doncs els retreu una miqueta.
En el cas del cap no passa igual. No passa igual molt visiblement, però, oi, que és cert que quan tenim fred els encogim una miqueta.
Sí, pugem als ombros.
El que fem és compactar-ho tot. Doncs una mica podria anar per aquí.
Ah, ah.
Suposo que és per aquí que és un espai una miqueta dèbil.
Però bueno.
Rem el mal de cap, perdona, eh?
Sí, no, no, no, no, ja estava ben pensat aquesta pregunta, perquè surt per aquí i no surt per un altre lloc.
Però en altres llocs ja surten altres històries.
Però, mira, el cap és un punt dèbil en aquest sentit.
En el sentit vascular, nerviós i muscular.
Reuneix aquestes tres condicions que donen precisament l'explicació als tipus de mal de cap que hi ha.
El mal de cap més típic dels nostres temps és el que es diu el mal de cap o la cefalea tensional.
Núria, segur que aquesta la tens tu alguna vegada.
Ah, segur.
Aquí a la ràdio és un món apassionant, un món sempre de tensió, estrès, amunt avall, notícies...
Doncs segurament aquest mal de cap és fàcil que es presenti.
El mal de cap tensional acostuma a ser un mal de cap localitzat a la zona frontal, a la front,
o, de vegades, pot ser que es presenti aquí a les tèmpores, aquí a la cefalea.
Clar, és que també dins del que és el mal de cap hi ha focus.
Ah, hi ha zones.
Clar, hi ha zones.
I el típic, el típic és, com deies tu, com l'has dit, això?
Les tèmpores.
Les tèmpores, que és a costat i a costat de cefalea, perquè ens entenguem.
Sí, a costat dels ulls, bàsicament.
Ah, i el mal de cap del mig, entre cefalea i cefalea.
Sí, bàsicament aquest és...
Normalment es presentaria aquest tipus de dolor en el que es diuen els mals de cap tensionals.
Què són els mals de cap tensionals?
Els mals de cap tensionals són molt fàcils d'explicar.
És un augment de tensió, i la redundància, de la musculatura.
És a dir, la musculatura del coll, sobretot, de les cervicals,
sobretot d'un múscul que es diu el trapeci,
que és un múscul bàsic important, que ha connectat el cap amb l'esquena pròpiament,
que es posen tensos, tensos, tensos, cada vegada més, més, més, més,
ens immobilitzen, i què passarà?
Aquesta tensió ja pot provocar un dolor per si sola.
Però, a més, què pot passar?
Pot passar que baixi el rec sanguini.
I fins i tot ens doni partígen.
Ah?
Sí, sí, aquests petits marejos que a vegades tenim,
també poden vindre per aquest accés tensional.
Pot afectar-nos a l'oïda, fins i tot.
Pot fer-nos disminuir l'oïda, o fins i tot pot, al contrari,
pot augmentar el que es diuen els tínitus,
que són uns sorollets que se senten des d'aurella.
Tinc, tinc, tinc, tinc, tinc, tinc, tinc, tinc, tinc, tinc.
Això és l'atenció.
Què és l'atenció?
L'estrès.
Popularment n'hi diem així.
Per tant, aquest mal de cap té un fenomen, té una explicació molt física.
Molt física.
Jo no sé si que intervindrien també els problemes mentals,
aquells que et fan donar toms i toms.
O ja seria un altre tipus de mal de cap.
No, aquests problemes mentals que ens fan donar toms,
que a més són mals de cap, però d'un altre tipus,
aquests mals de cap, doncs, tenen una resposta emocional,
ai, una resposta física, Maria.
I el que reacciona més als problemes aquests de donar voltes al cap
és precisament la musculatura, els músculs.
I més de tot, si hem de fer una tria de tot el cos,
els músculs més tendents a reaccionar són els músculs dels cervicals,
aquests trapecis.
I després els bessons.
És curiós.
Els bessons?
Els bessons.
A les cames?
A les cames, sí, sí, sí, sí.
Ah.
El jarrete, que n'hi diuen els castellans.
I com és això?
No ho sé per què els bessons reaccionen tant.
S'ho posa que són músculs que estan constantment amb molt de moviment,
molt, molt, i molta tensió.
Llavors, deuen ser molts més sensibles.
De fet, recordem la típica gent que tot i estar asseguda
va anar movent la cama, no sé si tindria alguna cosa allò en plan maníac, no?
Sí, i no és que sigui maníac,
allò simplement és un reflex de treure l'atenció.
És un mecanisme que tenim.
Moure, moure, moviments curtets, repetitius,
i allò ja gasta tensió.
I la baixa, però bueno.
Bé, per tant, ja veiem unes primeres causes que...
Musculars, eh?
Musculars, muscular, bàsicament.
Sí, sí.
En aquest de les tres, aquí s'hi poden sumar també
que el cos fabriqui unes substàncies pertinents.
Per exemple, l'adrenalina, quan tenim aquests mals de cap,
l'adrenalina, sentir parlar d'això...
I tant.
L'adrenalina és el que ens fa que tinguem...
que estem sempre a la guait, que tinguem moviment.
És una hormona que ens posa...
Ens posa sent, però clar, en excés, doncs,
afecta també negativament, no?
Clar, totalment.
Res en excés ha de ser el cos, equilibrat, teòricament.
L'adrenalina i la serotonina,
cada dia em van parlar una miqueta,
que parlàvem del son,
tu te'n recordes que tenia intervenció amb la deparació...
Sí.
Sí?
Sí.
Bueno, doncs tant fa.
Aquesta substància...
No, que sí que me'n recordo.
Ah, anava a dir que em fas cara, com dient.
No sé com estàs dient.
Però la serotonina, en què consistia?
També és una substància que ens manté desperts.
Bé, seria el contrari, com es deia,
la que ens fa dormir mel...
Melanina.
Ai, melatonina, perdó.
Melatonina.
Melanina és un pigment de la pell.
Ai, ara hem d'estudiar més, eh?
Ai, ai.
Bé.
Bueno, això és un.
Llavors, com més substàncies d'aquestes tenim,
doncs és més fàcil que hi hagi molta més tensió muscular.
Més estrès, per tant, més mal de cap.
Una.
Sí?
Sí.
Una.
L'altra més típica,
atenció aquesta,
és el que es diu el mal de cap tòxic-hepàtic.
Què vol dir això?
Hepàtic de fetge.
Clar, hepàtic del fetge.
El fetge he de pensar que és un òrgan
que s'encarrega de netejar el cos, no?
Com un filtre.
Tot el que mengem i tot el que bevem ha de passar pel fetge, d'acord?
Una mica per fer una tria.
Una tria del que és bo i el que és dolent.
Llavors, clar,
el fetge es pot carregar molt.
Podem intoxicar-lo, aquest fetge.
I de què el podem carregar?
Mira, el podem carregar de cafè.
El podem carregar d'alcohol.
El típic mal de cap de ressaca és d'això.
D'alcohol.
El tabac.
El tabac tampoc ajuda gens.
La xocolata.
La xocolata en parlarem després,
què passa amb la xocolata.
Però, home,
hauries de menjar molta xocolata per carregar.
Sí?
Però sí, i tant, i tant.
No és bo,
és d'aquests aliments que mirarem de prescindir-ne,
però en si,
per provocar-te'n mal de cap de xocolata,
n'has de menjar força.
O que sigui és molt reactiu, també.
Molt passar, no?
Però en aquests que dèiem,
el cafè, l'alcohol,
l'alcohol, tabac...
Escoltem a parlar d'excessos.
Sí.
Un cigarret no t'ho provocarà, això, normalment,
però si ets fumador habitual,
doncs potser sí.
També els aliments preparats,
tot el que sigui en cuina d'aquesta...
De polvos.
De llauna i de polvos i coses d'aquestes
que ara estan molt populars,
doncs també...
També...
O la contaminació, Núria.
Clar.
Que respirem la porqueria
que poden tindre-nos el nostre cos
també pot fer carregar aquest fetge.
Sí, aquest seria el mal de cap de brutícia,
per entendre'n-hi.
Sí, parlem-hi així.
Del fetge que ja no pot més.
I aquest mal de cap,
normalment,
és un mal de cap que es presenta
en tipus...
El que diu en corona.
Es presenta al voltant del cap.
Així és una corona.
Ah, una gràcia.
Abans deiem de l'afront i dels tèmpores.
Aquest és típic que sigui en corona.
I, en canvi, a nivell de fetge,
no ens fa mal el fetge.
O no ho notem, en tot cas?
No ho notem.
Si ens el toqués,
algú que en sap tocar-nos,
sap el paro,
possiblement notaríem alguna molèstia.
Doncs mira, això que dius és molt interessant, eh?
Si teniu un mal de cap d'aquest de corona,
al voltant del cap,
o el que es diu hemicranial,
que vol dir mig cap,
de mig costat.
A vegades em fa mal només un costat,
que sí que ho has sentit, això.
I a vegades canvia,
no sempre és al mateix costat.
De vegades.
Pensa que aquest del tòxic
és aproximadament un quart
de tots els mal de caps que hi ha, eh?
Sí.
És bastant comú.
El que passa és que moltes vegades
no es para atenció en això del fetge.
Clar.
S'assumeix que és una altra cosa, eh?
És que, Felip, no ens enganyem.
És que qualsevol mal que tenim
i el mal de cap sent en comú més que cap altre
és començar a fer-te mal de cap,
prendre-t'un aspirinat
i fora el problema.
Ah, sí, sí, fora el problema.
I no, fora el problema, clar,
en el moment, fins que torna.
Perquè precisament, què passa?
Un dels grans problemes
amb aquest mal de cap apàtic,
i la gent que en pateix comunment,
on a vegades no hi reparem
que pugui haver-hi una afectació del fetge,
què fa?
Pam.
Es pren medicaments que es diuen analgèsics, antidolor,
el que tu comentaves.
Però què passa?
Depèn d'analgèsics,
que clac, clac, clac, clac, clac,
el medicament també és una substància que passa
pel fetge.
Acabem convertint un mal de cap puntual
en el que es diu un mal de cap
o una cefalea crònica.
Per què?
Perquè realment estem intoxicant amb el medicament.
No hem curat el problema de base.
No, correcte.
L'únic que l'anem posant parxes.
De tant en tant, el medicament.
Però s'està bé.
A veure, que hem de parlar i hem de concretar,
hi ha gent que el problema del mal de cap
va molt més enllà que aquestes històries,
que aquesta situació hepàtica va molt més enllà.
Sempre parlem de generals, eh?
Llavors, potser sí que es tenen necessitat del medicament.
Però, en general, si podem evitar-ho,
doncs no vull que aquí ningú s'hi senti,
a veure si els farmacèutics ara es posen els mans al cap.
Baixaran picant la venda d'analgèsics.
Doncs bé, que tenim el mal de cap per tensió muscular,
com dèiem, el mal de cap tòxic,
atenció al fetge.
I com a molt podem tindre...
És que bàsicament són els dos grans grups, eh?
És curiós, això, eh?
Després hi ha el mal de cap
d'origen nerviós, que es diria.
D'acord?
Que afecta pròpiament el sistema nerviós.
Pel que sigui,
ja sigui perquè hi ha algun tipus de pinçament,
que també podria passar,
o hi ha fins i tot alguna intoxicació alimentària.
Perquè veus, és que anem a parlar del fetge.
Sí, sempre que anem a parlar del fetge,
doncs s'acaba provent un fenomen inflamatori
en els nervis.
I després hi ha un altre mal de cap,
que és el mal de cap idiopàtic, que es diu.
Idiopàtic, quan se'n diu aquesta barola,
vol dir que no se sap per què ve.
Ah, està bé.
D'acord? No vol dir res.
Està bé perquè li poseu una etiqueta
com a molt mèdica, no?
Molt científica.
Sí, sona molt, això.
Sí, queda bé, però dius, és que no en tinc idea.
És de causa desconeguda.
En moltes malalties, doncs hi ha sempre aquest component.
Hi ha una cosa comú a tots els mal de caps,
que jo no sé si és que els causa,
si és que els provoca,
o simplement és que els empitjora,
però no és la causa real.
Quan tenim mal de cap,
l'últim que volem són estímuls.
O sigui, poca llum,
res de mirar a la tele,
tancar els ulls,
que res ens afecti.
Sobretot el que són estímuls visuals.
I auditius també,
que ningú cridi, tranquil·litat.
Sí, és el típic, això és la migranya,
que es diu, típicament.
I pot anar acompanyada,
el que tu dius dels ulls,
és el que es diu la fotofòbia.
Però això no és que ho causi el mal de cap,
sinó que l'empitjoraria.
No, ve associat.
Per què?
Perquè són estímuls pel sistema nerviós.
Llavors, clar,
he de pensar que si el sistema nerviós
està estimulat o està actiu,
el dolor o la molèstia
la notarem molt més.
Llavors, aquest és el típic
de la gent que mateix migranyes
i que s'ha de tancar en una habitació,
a fosques, sense sorolls,
i dormir fins que se li passi.
Parlem ara, si et sembla,
ja que hi som de la migranya, concretament.
Parlem-ne, si vols.
És que és molt problemàtic,
això de la migranya,
perquè seria un mal de cap crònic
i les causes i els remeis
a més no n'hi ha de remeis.
No.
Hi ha gent que ho pateix,
ho passen molt malament.
Les migranyes tenen normalment
un component,
acostumen a tenir,
està estudiat,
un component hereditari.
Les persones que pateixen migranya
acostumen a tenir algú a la família,
els pares,
els avis,
o cosins o germans,
que també en pateixen.
No perquè sigui popular
i estès la situació,
sinó perquè ja els hi ve també
en aquest component hereditari.
Llavors, què passa?
que tenen més tendència
a inflamació?
Tenen més possibilitat a patir-ho.
Sí.
O a tenir més quantitat
d'algun tipus de substància
inflamatòria en el cos.
D'acord?
Tots ben bé,
en principi tothom som iguals.
Genèticament semblants,
més aviat.
La paraula seria això.
Iguals en morfologia
i en fisiologia tècnicament,
però la genètica
sempre denota
que tenim alguns trets
que ens fan més proclives a.
Avui en dia està molt de moda
l'estudi d'això.
També és un problema
perquè també s'atribueix
tot en això
i tampoc ben bé, eh?
Ja t'ho dic amb això.
El fetge és una cosa curiosa
i t'ho dic
perquè amb la medicina natural
s'hi para molta atenció
amb el que és el fetge
com a origen
d'aquestes situacions
de mal de cap.
En canvi,
la nostra medicina
no en fa gaire cas
en aquest sentit.
A no ser que sigui molt evident.
Però vaja,
pel que m'expliques,
la gent que pateix migranya
per tenir aquest component
hereditari,
doncs bé,
no és una qüestió de fetge.
No, això no es pot arreglar.
No, això ja no és ni de fetge
ni de atenció.
Després pot haver
un component al·lèrgic, també.
Sí, sí.
Hi ha mals de cap
que venen per al·lèrgia.
Però bàsicament
també tornaria amb el mateix.
Seria una reacció inflamatòria
davant d'una substància.
Sí.
I a fi de comptes,
el fetge també tindria
alguna cosa que dir aquí.
Al·lèrgies,
les típiques dels mals de cap
són les al·lèrgies alimentàries,
que es diu.
Ah, sí?
Amb productes de menjar.
O sigui, per un producte
que a tu et proporcioni al·lèrgia,
doncs en vez de sentir-te ronxes,
t'assort mal de cap.
Hi ha productes que em provoquen.
Per exemple,
en l'alimentació es fa servir
en l'alimentació industrial
el que es diu
un potenciador del sabor.
Les famoses E's,
algunes de les E's.
Algunes.
La E.
Dos de típiques
que porten mal de cap
són dos potenciadors del sabor
perquè els additius
poden ser de molts tipus,
no poden ser per donar color,
per donar aroma
o per donar fins i tot sabor,
com és el cas.
D'acord?
Doncs en aquest cas
n'hi ha dos que estan
molt vigilats,
en aquest sentit,
que és l'E620
i l'E625.
E620,
E625.
Això són potenciadors del sabor?
Sí, potenciadors del sabor,
concretament.
I això, on ho trobem?
Doncs ho trobem,
aquí ningú s'enfada de ningú,
doncs ho podem trobar,
per exemple,
sovint es fa servir
el menjar xinès.
Oh, llàstima.
Però el menjar xinès,
que ens ve preparat.
El xinès d'aquest així,
fast food,
que avui en dia està popular,
anem a menjar ràpid en un lloc.
No el menjar xinès en si,
de qualitat,
que és difícil de trobar,
aquí,
a les nostres contrades,
a més,
no és molt difícil de trobar.
Es fa servir en salses,
es fa servir en sopes industrials,
saps?
Sopes,
aquestes dels polvos,
que deies abans,
o amb purers,
vas a comprar purer,
a donar de patata,
ens posa de tot,
menys patata.
Sí, sí, sí.
És que a vegades,
ens hauríem de parar,
simplement,
a llegir el que porten,
les etiquetes.
És un exercici molt interessant,
jo recomano a tothom.
Passa que normalment,
com que no sabem el que,
sí, veiem una E,
però no sabem què és, mira.
No parla, eh?
Però espanta't si veus moltes nens.
Sí, clar.
Ja t'ho dic,
de natural té poc.
Sí que hi ha alguns additius
que són d'origen natural,
però n'hi ha pocs,
n'hi ha pocs que es facin servir.
També ho trobem
als mengers precuinats,
als enllaunats,
ja veus,
a tot el que està industrialitzat
en quant al menjar,
o passat per un procés,
doncs hi ha el risc
que aporti aquestes substàncies,
que provoquen al·lèrgies.
Són substàncies
que ens fan més sensibles.
Més sensibles,
no sensibles emocionalment, eh?
Sensibles en quant a reaccionar
fent inflamacions en el cos.
Déu-n'hi-do.
Llavors hem de vigilar-ho molt.
Una altra situació
en la que podem donar mals de cap,
Núria, no l'hem dit,
i aquest és típic,
és el dels mals de cap
de la menstruació.
Doncs sí.
Una de cada cinc dones
pateix mals de cap
durant la menstruació,
al llarg del període,
ja sigui en el premenstrual,
que es diu,
o mentre es menstrua.
En aquest cas,
és degut,
bàsicament,
a uns canvis hormonals.
Hi ha unes secrecions
que es fan,
molt més fortes
que en altres moments,
i, bueno,
doncs hi ha molta reacció
del sistema vascular,
de les venetes
i de les artèries
que van al cap.
Es vasodilaten
i fa mal de cap.
En els mals de caps
d'origen circulatori,
això que dèiem ara,
que hem dit,
bàsicament és perquè
passa massa sang.
Es vasodilata.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
Passa massa sang al cervell,
llavors,
és molt carregat
i això dona una sensació de dolor.
Llavors,
coses que podem fer
per evitar-ho.
Ara anem a per remeis,
ja?
Sí, ja sembla,
entrem als remeis per què?
Entrem als remeis per sí,
sí, perquè m'està agafant mal de cap
de pensar de com m'ha pot agafar mal de cap.
Bueno,
aquests són generals.
Menjar productes frescos.
Bé.
Això és obvi.
fruita,
verdura,
hortalisses,
això és el que ens defensaran
una mica
de la possibilitat
que amb l'alimentació
tinguem problemes d'aquest tipus.
També hem de recordar,
cosa important,
que ja hem parlat
que hi havia uns mals de cap
que tenien que ver
amb el sistema nerviós,
doncs que tota la fulla verda
que mengem
va bé per la vitamina B
que porta.
I la vitamina B,
precisament,
és molt interessant
pel sistema nerviós.
Molt.
Et relaxa, calma.
El calma
i a part el nodreix bé.
Penseu en l'enciam
que dèiem l'altre dia
que relaxa molt.
l'enciam,
espinacs,
cols...
El juliver era bo també,
no?
El juliver grudava molta vitamina C.
Sí, sí, sí.
Vitamina C,
recorda-te'n.
Llavors,
coses,
ara si et sembla,
abans d'entrar
amb els remeis pròpiament,
fàcils,
t'ha dit coses
que serien interessants
que no féssim.
Vinga.
Les que no, eh?
Anem a prohibir,
anem a prohibir, va.
Baixem la carn.
Un dia
dic que parlarem de la carn,
perquè...
I baixem la llet,
la llet de vaca,
sobretot.
Les vaques...
A mi cada vegada
que dius això de la llet
m'ha sap greu.
A mi m'agrada la llet.
Però bé, bé.
No dic que no.
No dic que no.
Com a sabor,
és bo.
Però un dia
quan en parlem
una mica més profundament,
perquè farem,
segurament jo,
que farem un especial llet,
per aclarir quatre coses.
Perquè a vegades
és una mica
que no és cap xip per dir
el que et dic.
A vegades
és que em fas cara
de...
No m'agrada la llet.
No sé que m'agrada.
Llavors hem d'evitar
el xocolata,
que tu deies abans,
i els derivats del cacau,
però no perquè ens hagin
de provocar mal de cap,
perquè clar,
a la xocolata
li costa molt el fetge.
I si el tenim congestionat,
el tenim intoxicat
per altres coses,
només fa falta
que li donem xocolata.
Abans la mesura del possible.
Això,
en el cas de tenir
mal de cap de fetge,
si tenim mal de cap
tensional,
no hi ha d'haver problema.
Però et dic quasi tots
els mal de cap,
molt sovint
els mal de cap
venen per culpa.
Tenen fetge.
Tampoc,
no van bé,
no van gaire bé
els cítrics.
Què em dius ara?
Ni la taronjeta,
ni la llimona,
a la maduixa.
No, la maduixa no és cítric,
però porta vitamina C.
Ah, no ho sabia, això.
Com és?
O sigui,
la vitamina C fora?
En aquests casos, sí.
En els casos de mal de cap,
perquè acostuma a ser
detonant.
Me sap greu
no puc t'explicar
perquè no conec bé
el mecanisme,
la bibliografia que he consultat
no ho especificava,
però et puc assegurar
que és detonant.
És la gota
que acaba d'abassar
l'ònia?
Sí, acostuma a ser.
Imagina que pateix migrany
i acostuma a ser.
Llimones, taronges
o maduixes.
vitamina C en general.
El formatge.
No, no em treguis el formatge.
El formatge,
sobretot els formatges secs,
res.
I el vi negre tampoc,
perquè aquests substàncies
fan el que es diu
una vasodilatació,
augmenten la circulació,
almenys a nivell cerebral.
Home,
quan tens mal de cap
és el pitjor que et pot passar.
O sigui,
dilaten les venetes.
Les venetes i artèries.
Llavors fa més mal de cap.
Ah.
o sigui que evita'ls,
Núria.
Formatge i vi, eh?
Formatge.
I si és formatge sec,
pitjor.
Ai, això és terrible, Felip.
Perquè, mira, mira,
és terrible,
perquè si tenim problemes de cor
hem de beure un gotet de vi.
En canvi,
si tenim mal de cap,
no.
Bueno,
si tenim les dues coses...
Estem parlant d'excessos.
Sí?
Quantitats grans.
Home,
no facis un sopar a base de vi.
Si et fa mal el cap
és que ho evitaràs.
Ja no tindrà de gust.
Això que t'estic dient,
sobretot,
a més,
ha de ser evitable
en el moment que et fa mal.
A part de preventiu,
de dir,
ho feia abans
que em faci mal el cap,
doncs també és interessant
que en el moment que ens fa
no ho fem.
Clar.
El cafè.
El cafè,
és curiós el cafè,
però el cafè
no és vasodilatador,
no obre la circulació.
Al contrari,
tu diries,
que bé,
que sí,
és un vasoconstrictor.
El que passa
és que no és gaire bo pel fetge.
Bé,
mira,
és que no es pot tenir tot.
Clar,
ha de fer un treball excessiu.
Llavors tampoc ens interessarà.
El cafè pot ser interessant,
mira què et dic,
quan estem
a mig de matí.
A mig de matí.
O a mitja tarda.
Per què?
Que el sistema digestiu
està actiu
perquè hem esmorzat
o perquè hem dinat,
però no l'hem d'associar a res.
Per què?
Perquè aquest aixutxon
que li pega el fetge,
un cafetet,
el que fa és que el fetge
treballi fort.
Llavors ajudarà
en la digestió
de les altres coses.
Per això és digestiu?
Sí,
no,
no,
és digestiu
quan ho fem
fora de les menjades.
Si el fem amb les menjades
és fatal.
Si el fem just després de menjar
és fatal.
Si el fem just després de menjar
perquè fem una petada el fetge.
Clar,
l'estàs fent treballar el triple.
No,
després que està carregadíssim
el que li fas
no és gaire bo
aquest aport tòxic.
En canvi,
si el desvincules del menjar
el fa treballar
però neteja.
Fixa't.
Sí,
sí,
sí.
Si el cafè
l'hem de mirar
a vendre
sempre fora
de les menjades.
Ah,
mira,
és interessant.
Això seria l'interessant
si ens agrada el cafè.
Ja saps que no és una substància
gaire interessant
però posats a prendre
doncs millor aprendre'l
quan toca aprendre'l.
Parlant d'aliments
que no t'agraden gaire
suposo que el sucre blanc.
El sucre blanc tampoc.
No serà gens bo.
Però el sucre blanc
tindrà altres altres
altres reaccions
que en aquest cas
no seran
molt valorables
del mal de cap
però tampoc ens interessa molt
perquè baixarà les defenses
i un dia també en parlarem.
L'alcohol.
L'alcohol,
hem parlat del vi
però ara parlem dels ricors.
Fora,
perquè també carreguen el fetge.
i el dels additius
ja ho hem dit
el de menjar aquest xinès...
Recordem,
E
no costa llegir l'etiqueta
abans de comprar el producte.
E
620
i E
625.
Això sobretot
per la gent que té mal de cap.
Alerta,
omigranyes.
Els ha d'evitar completament.
I ara, Núria,
si et passa
te basso els remeis
perquè jo sé
que tens ganes
que et fotis
de solucions
bones.
Mira,
gent que té mal de cap.
Ara ens farà fer un caldet
del Felip
que últimament només fem caldet.
Avui el primer remeis
que et donaré
és la hidroteràpia.
Teràpies amb aigua.
Ai, que bé.
No consisteix en beure aigua.
Dos cobells.
D'acord?
Perquè ens puguin cabre els peus.
Sí.
Dos cobells d'aigua.
Un
amb aigua tèvia
i l'altre amb aigua
calenteta.
Calenteta vol dir
volta dels 40 graus,
calent, calent.
Sí.
Sí,
en 40 graus ho notarem calent,
segur.
Llavors el tema està
en ficar els peus
un minut
a l'aigua calenta.
No més peus, eh?
No cal que ens arribi a mitja cama.
No, no més els peus.
La planta dels peus.
Sí, sí, sí.
Està el turmell fins i tot.
I ja està.
Un minut en aigua calenta.
I 10 segons
a l'aigua i tèvia.
Un minut
a l'aigua calenta
i 10 segons
a l'aigua tèvia.
Això ho farem, Núria,
durant 15 minuts.
Un quart d'hora.
Això quasi és instantàni.
Baixa el mal de cap.
Sí.
Per què?
Ha de ser tèvia, no freda?
Seria ja massa contrast?
No, ja trobareu prou contrast.
Vull dir, per això és tèvia.
No, no, no.
Sí, sí, sí.
Tèvia és temperatura ambient.
Si ho amenitzem fins i tot
amb unes salts que facin olor,
el mal no ens en farà, no?
No, i fins i tot
si posem, per exemple,
salts que siguin de lavanda,
d'espígol en català,
de lavanda,
doncs, per exemple,
o de romer,
o posem menta també,
això farà que l'oloreta,
això seria mitjançant aromateràpia,
també ens tranquil·litzaria.
Mira, doncs,
ens ajudaria una miqueta
a passar a mi el dolor.
Llavors,
15 minuts.
Repetim, eh?
10 segons, perdó,
10 segons,
disculpa'm.
Un minut el calent
i 10 segons el fred.
I anirem a fer-ho,
pam, pam, pam,
i acabarem amb el fred.
Molt bé.
Hem començat amb el calent
i acabarem amb el fred.
Instantàniement passa el mal de cap.
I veu notareu
que pot passar
que en el mateix moment
que ho esteu fent,
el minut,
o els dos minuts,
més aviat que doni temps
de fer el kit canvi,
doncs ja noteu
el baixar del mal de cap.
O pot passar
que sigui una miqueta
més endavant.
Però vaja,
mentre ho esteu fent,
no falla, eh?
Núria, aquest.
Això suposo que es fa
per regular la circulació, no?
Què fa això?
Això provoca una reacció
circulatòria,
sobretot als peus,
però acaba fent-la
tot el cos.
I el que està basodilatat,
és a dir,
aquestes venetes i artèries
que estan obertes
que passen tanta circulació,
es tanquen.
I llavors baixa el dolor.
Perquè fer el mateix bany
de fred i calent
amb el cap,
no aplicant compreses,
no seria el mateix.
Més val no tocar el cap
i que es faci indirectament.
Des del peu
ho podem fer perfectament
i evitarem alguns riscos
que tindria fer-ho el cald.
Llavors, més val que no.
Un és aquest.
L'altre,
també molt senzill,
és la banyera.
Hi fiquem tres dits d'aigua,
d'aigua freda.
Això ho pot fer la gent,
sobretot,
que no pedeixi
de peus freds.
Perquè aquesta gent
que s'ha fet els peus freds,
doncs que ho eviti,
que faci l'altre,
el de calent.
Però si tenim algú
que no té cap problema
i té mal de cap,
doncs la història estaria
en caminar
per sobre de la banyera,
és a dir,
per aquesta aigua,
pam, pam, pam, pam.
Caminar,
però molt a poc a poc.
Molt a poc a poc
vol dir que cada vegada
que traiem un peu fora,
el mantenim dos o tres segons.
I tornem, pam.
Un pas.
Pam.
Sense morts de lloc.
M'entens que vull dir, no?
No podem fer quilòmetres.
No, no podem.
Això també ho baixarà.
Això amb aigua molt freda.
Sí, molt freda.
Freda, normal.
Freda, normal.
També crearà una reacció
d'aquest tipus.
És una altra manera de fer-ho.
Podem fer...
Llavors ja entrem
als teràpies.
els massatges.
Els massatges anirien bé
en el cas d'aquí,
per exemple,
els de cap tensionals.
Ah, bé, clar.
Clar, hem de baixar
tota la tensió
d'aquí, de les espatlles, no?
Els massatges.
O fer ioga.
El ioga té fins i tot
algunes postures,
el hatha ioga,
que és el típic,
que ajuden el mal de cap
a prevenir-lo més aviat.
Hi ha una postura
que és la postura de la vela.
Segurament l'has vist
en alguna pel·lícula,
que és aquesta que tenen
dels peus per amunt,
completament rectes,
i tenen el cap al terra.
S'aguanten pel cap
i els braços, només.
Sí.
Sí, home, que te l'has vist,
és la més típica i tòpica
del ioga, no?
Però què te preveu?
El mal de cap.
No es pot fer
quan fa mal de cap.
Si el fas quan fa mal de cap,
te fa més mal el cap.
Pitjor encara.
Clar, perquè baixa massa sang.
I l'últim remei, Núria,
perquè anem ja acabant el temps,
és no res,
que alguna vegada hem parlat
amb l'acupuntura,
per suposat,
però com que no ens punxarem agulles,
farem el que es diu
la digitopuntura,
que és amb el dit
d'apartar-se
algun punt del cos.
Ai, quin punt, per exemple?
Va, que això es pot fer a casa.
Atenció, que això alguna vegada,
em sembla que l'any passat
ho vam dir en algun lloc,
si no recordo malament.
A mi em sona.
Dos punts importants
per al mal de cap.
Un,
és un punt que es troba,
atenció a la gent,
que es miri la mà,
el dit gros...
És igual la dreta que l'esquerra.
Sí, tant fa.
El tenim als dos llocs,
sí, tenim dues mans.
Molt bé.
El dit gros,
el polse,
i l'índex.
D'acord?
Sí, com fent la pistola.
Doncs el que fem ara
és enganxar-los,
o sigui, els ajuntem.
Sí.
I així els ajuntem
per la part,
per la part
superior de la mà,
pel dors de la mà,
no pel palmell,
sinó pel dors,
veurem una línia
que s'ha fet,
no?,
el juntal.
Sí.
Doncs al final de la línia,
on acaba la línia,
pum.
Hi ha un punt.
Això és un punt.
Llavors el que farem
és apretar-nos el punt.
Farem pressió, eh?
Farem pressió sobre el punt
aproximadament uns dos minuts.
Si no, no funciona, eh?
Perquè hem de pensar
que és un estímulo amb el dit,
no és com les agulles.
D'acord?
I l'ideal és apretar-se'l
i si podeu,
apretar-se'l fent rodonetes,
saps?
Com si fessis cercles petits.
S'ho podeu agafar
com si fessis una pinça, eh?
Entens què vull dir, no, Núria?
Sí, sí, sí.
Jo ho estic fent ara mateix.
No tinc mal de cap,
però ho estic fent.
Un és aquest, senzill.
I l'altre punt interessant és
les dues manetes,
les obrim,
les ensenyem als dos palmells,
i el que fem és
aquesta zona que ens queda
entre el dit gros,
entre el polse que hem dit,
i l'anular,
l'ajuntem amb l'altra zona
del dit polse i dit gros,
com si creuéssim les mans.
Sí.
La papallona faríem, no?
Sí, sí.
Doncs, atenció, eh, Núria?
Amb aquest dit índex,
el deixem caure damunt del canell,
o sigui, el deixem descansar damunt de la mà.
Molt bé.
Doncs el lloc on ens queda
la punta del dit índex,
sí?
Sí.
És un altre punt per fer això.
O sigui, una miqueta,
com si diguéssim entre la...
Uns 4 centímetres damunt del canell.
Això, entre el canell, sí, molt bé.
D'acord?
I el braç, sí.
I el braç.
Això està al braç ja,
4 centímetres per amunt del canell.
Però la manera de trobar-ho...
És molt estrany aquest punt, eh?
Sí, aquí hi ha com un voltet,
notes com un voltet.
Bé.
És com una encisura que té l'os.
Bé.
Doncs aquí és aquest punt.
També, apretem fent cercles
un parell de minutets.
Sí, sí.
I això baixa el mal de cap, també.
Escolta, Felip,
no teniu més temps,
segur que hi ha algun remei més,
i hi ha algun consell més per donar,
però, bueno, també són genèrics, no?
Allò que hem dit de, doncs,
evitar els estímuls i tot això.
Ah, sí, mira, mira, un de fàcils, ràpid.
Les ametlles.
Les ametlles van molt bé
per la gent que tingui migranya.
Ah, sí.
També ajuden en aquest sentit.
No, més ametlles, avellanes no poden ser.
Crues.
Ametlles crues.
Sí.
Bé.
Felip Caudet, moltíssimes gràcies,
un dia més,
i t'esperem la setmana que ve.
Adéu-siau.
Gràcies.