El meu ami, el meu ami, el meu ami, el meu ami...
Ai, que se'ns acaba el mes, Sabi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Sí, que avui és dia 29 ja, i hi ha com aquí que diu, pam, pam, pam, pam,
ja, demà dia de cobrar, i vinga, ja tenim el desembre.
El desembre congelat, no?
No, no que ho diu, no diu res.
Home, si tu, com que s'ha congelat, jo et quedo...
És la cançó, perquè ara ja començarem a reviure una altra vegada
les Nadals, el cagatí, o...
Avui, una cosa, per poder enviar les postals de Nadal,
què s'han de fer ja, no?
Tot depèn, depèn d'on va la postal,
home, cap a València, algunes cap a Tarragona...
Com és aviat millor, perquè llavors és capaç,
quan s'acumulen els carters ja no...
Sí, és més complicat, no?
No responen ja com han de responar.
No, no, res, ja començaré.
Vostè ja li enviaré la seva també, de postaleta de Nadal.
Avui, que estàvem parlant de la part alta,
que vam parlar d'aquests carrers...
Sí, però amb aquestes cases...
De darrera just de...
I aquestes cases, clar, sempre...
De carrer major.
Quan arribava a un barco, per exemple, al port,
el primer que feien, preguntar, i clar,
que es reunia amunt, amunt, amunt, amunt,
Sant Francesc, darrere Sant Domènec,
la baixada aquella, i clar, feien cap el niu,
on hi havia tot...
I els bars que hi havia, doncs una miqueta...
Això de niu m'ha sonat a niu d'art,
i no... era un altre art totalment diferent.
No, és que aquest també és un art.
Sí, sí.
Perquè tenen l'artet i enganxen aquí, enganxen.
Vull dir que...
I després agafa cada pinta...
Doncs és curiós, perquè quan van vindre els primers barcos,
primer barco que va vindre a maricar,
aquests...
Oh, allò, sap, tipus...
I per allà fent-se el xulo...
Jo recordo quan...
Però hi havia un grup de nois
que també, doncs, van començar,
que també n'hi havia de xulets i fortets aquí,
amb coses a la mà,
van començar a emprendre amb aquesta gent.
A provocar.
Ells, aquells provocaven...
Aquells provocaven perquè anaven de gallitos
i som els americanos, no?
I aquí els van fotre una palissa...
Oh, què dius!
I llavors va resultar que quan un barco americà
que venia llavors, un barco d'on fos,
també venia algun barco de l'esquadra francesa,
i clar, tots en busca del niu aquest, no?
Ja venien acompanyats d'algun guàrdia
del mateix barco, ja.
Ja no anaven sols, ja anaven...
És una manera també de frenar.
Vull dir que cada cosa ha tingut la seva època,
el seu temps, i clar, llavors,
també era bonic perquè era divertit
quan veies que del portal del Roser
venien llavors els que venien al car de cavall,
que va ser el començament,
això ho he explicat una vegada,
però com que lliga ho vaig dient-ho, no?
Digue, digue, digue.
Doncs el meu veies un cavall,
cap al matadero,
i veies que entre dos cavalls
aguantaven el mig
perquè quan aquell ja no s'aguantava.
I a vegades un ramat de vens
o d'això d'aquestos,
cabres, cap al matadero.
Que llavors anaven al matadero.
Sí, sí, però li anava a dir una cosa.
Al carrer Granada,
el número 7 on vivíem abans ma mare
i abans va vivir moràvia,
a la banda de baix,
o sigui, als baixos,
que és on vivíem
i on hem estat fins ara,
hi havia, fins i tot encara hi queden,
els menjadors i els bevedors,
seria així, dels diferents animalons
que hi havia per allà.
Tant de cavalls,
com de vens,
com d'ovelles,
perquè allà també es posaven.
És que aquests es portaven al matadero.
Aquests que et digui jo ara
es portaven al matadero.
Però també hi havia les cases.
Llavors també al carrer Sant Domènec,
allà hi havia un pastor també
que tenia cap, el que sigui,
i li anaven a comprar la llet.
Llavors hi havia les latxeries
que venien a la llet.
Aquests mateixos tenien el taulell
i anaven dintre a Munyí,
com allà baix al carrer Sant Miquel,
hi havia la vaqueria.
Sí.
La vaqueria ve
que allò ha viscut un puesto de vaques.
Sí, sí, sí, és cert.
Entens?
Sí, ens ho va explicar el Mosco,
que en Pau descansi,
que del nom li venia d'això.
Doncs allí, una vaqueria.
Com al carrer Sevilla,
també hi havia una gran vaqueria allí,
però allí hi havia vaques.
Clar, un puesto eren de cabres,
altres de vaques, el que sigui.
Que aquesta gent,
doncs inclús,
hi havia uns altres
que anaven pel carrer El Ramat,
segons quins carrers,
i pel carrer la gent baixava
amb una galleta,
amb una letxera
i els hi venien la llet
amb aquella espuma.
O sigui, que ara la llet
no saps de quines vaques
ni què surt,
perquè, escolta'm,
una porta calç,
l'altra porta no sé què,
l'altra porta no sé què.
Porta massa additils
i massa coses.
O sigui, cada pot de llet
d'escremada en escremada,
o sigui,
i llavors no sé què passava,
que llavors anaven pel carrer,
omplien la letxera,
la gent bevien aquella llet,
potser sí que morien d'alguna cosa
o altra, sabien de què,
però la gent,
recent la llet,
recent munyida.
Per això anem pel carrer
i per això t'he dit
que pots trobar...
A mi, sap el que m'han dit?
Perquè hi ha molta gent
que ve de Galícia
que encara,
home, segurament que si anem
per la banda de Lleida
encara trobarem lleteries aquestes,
però que si tastem de veritat
la llet de la vaca,
el gust no té res a veure
amb el que estem bevent ara,
com deia vostè.
No, no, té una altra,
té una altra.
És una cosa diferent.
Igual els pobles
que anem pel carrer.
I per això encara hi ha llocs
que pot passar el que dius tu,
que hi ha hagut potser
un pastor,
d'aquests que tenen cabres
o el que sigui,
i els tenia allà.
O visitar-te allà
en plan gallines
per consum propi, no?
Com també pots trobar
que tingués el senyor
d'aquell poest
o tingués uns cavalls
per fer equitació
o anar d'altra...
Que llavors, clar, a Tarragona,
per la Rambla a Tarragona,
també quan era l'hora
de passejar,
les senyores
amb aquells mariniacs
o pastides de llarg
o el que sigui,
i els homes militars
perquè a Tarragona
sempre ha sigut una plaça
de militars,
clero,
i senyors
de distocràcia.
Doncs clar, també vestia
molt Nadal de cavall
passejant
per la Rambla,
pel passeig
de les Palmeres,
que després tu us que més o menys
estaven més d'això.
I per això
hi ha cases
que poden tindre això
perquè tenien cavalls
dintre de casa seva
per anar a passejar
els dies de festa.
Vull dir que
hi ha coses
que se les pires
lliguen
l'una i l'altra.
I clar, a Tarragona,
doncs ja et dic,
la gent,
la llet,
moltes coses,
hi havia moltes coses
perquè llavors
neveres no hi havia.
No, no,
i s'havien de consumir ràpid
perquè si no es passaven.
Però llavors també hi havia
les fresqueres
que era com una gàbia
de tela metàl·lica
que es penjava
el llet al carrer
o el sol obert
on no toqués el sol
i allà es posava
les coses
que estiguin
més temps fresques.
Com a la nit,
la nit el canti
s'omplia d'aigua
i es posava el balcó
perquè durant la nit
doncs...
I més d'un dia
no es quedava
el cantit buit
d'algun llest
que passava per allà
no queda val.
Parlo de balcons,
m'entens?
Sí, sí, sí.
Hi ha una sèrie de coses
que ara fan riu
i les comentem
però no existien
i són, són, són, són.
És que hem de pensar
que nosaltres ara
ho tenim molt fàcil,
anem a comprar la carn,
anem a comprar la llet,
ho posem tota a la nevera
i allà els dies
que necessitem,
a veure si duran
dos o tres dies,
dos o tres dies.
Però clar,
abans hi havia
aquesta nevera.
Llavors va sortir
la nevera
de fusta de gel
que inclús hi havia gent,
sí, home,
una nevera,
doncs a dalt
amb un departament a dalt,
inclús hi havia un grifo
per posar aigua
perquè solies fresca
amb un grifet
i clar,
posaven la nevera
el gel,
el que incompliment
que hi havia
és que aquell ja
quan s'hi desfeia
abans hi havia
una espècie d'apartament
que s'havia anat
traient l'aigua
que feia el gel.
Sí, sí, sí.
Així com ara es desglasa
i no surt aigua
perquè en posies
totes les d'ara,
doncs llavors, clar,
el ser de gel,
aixecaves la tapa,
anaves que al carrer
compraves,
passaven unes barres de gel,
un quart de gel,
mitja barra,
depèn de la nevera
que tenies
i allò posaves
i clar,
llavors,
aquest gel
que marxava
l'aigua aquesta
doncs havia de sortir
per un lloc a l'altre
i sortia baix
d'un departament
amb un forat,
llavors mira,
obries allò,
traient l'aigua
i esperava que tornés a d'això.
I a l'aigua
potser s'aprofitava
per altar plats
o que sigui.
I al costat d'això
doncs hi havia
un altre departament
per posar l'aigua
que clar,
al costat d'allí
sortia fresca
amb una
anixeta petiteta
vull dir,
així,
vull dir que tot és...
Amui,
hem de pregar allà
per avui,
però l'he de dir
que avui m'agrada moltíssim
perquè hem parlat
de coses del dia a dia.
Sí,
home...
Perquè és allò que dius,
a veure,
com ho fèiem
per refrescar la carn?
Com ho fèiem
per beure la llet
i per mantenir-la
durant dies?
Si fèiem formatge
o si fèiem...
Si jo continuarem parlant
d'una...
crec que és molt,
però molt interessant.
Aquí ho he dit
jo sense posar època,
aniré,
doncs anem...
Mira,
de coses que passaven,
divències,
coses que...
I si alguna persona
doncs diu
i per què no parlem d'això?
Que ho digui?
I per què no parlo d'allò?
Que ens truqui?
I quan anem de quan la guerra
o quan després
o abans,
el que sigui,
de tal lloc,
de tots carrers...
Avi,
com ho fèiem
per anar d'aquí allà?
Per exemple,
jo que dius,
un llarg de correguts...
Llavors jo m'agradaria
perquè llavors sabria
si sóc pensat en una cosa
o no pensat en l'altra
i hi ha moltes coses...
Ja estic aquí
per donar-li una miqueta de canya.
Avi,
fins demà.
Bé,
hasta un altre abraço.
Adéu-siau,
gràcies.
Gràcies.