Felip Caudet, molt bona tarda.
Bona tarda, Núria.
Ai, un cop més tenim el Felip aquí disposats a posar-nos a punt la salut,
tot i que el Felip no està gaire fes,
t'has encostipat una mica.
Bueno, sí, sí, a mi aquest canvi de temps també m'ha afectat una mica.
Jo ja feia les meves cosetes i tal per estar a punt, no?,
sobretot a nivell de defences.
Però, mira, a vegades, circumstàncies, massa feina,
potser és això el que hauria de controlar,
doncs fa que et baixin una miqueta les energies.
Llavors, clar, m'ha agafat així una mica desprevingut, aquest canvi.
Arriba l'hivern i que, bé, la majoria de gent té la prevenció
de vacunar-se contra la grip, no?, almenys els factors de risc.
Però ningú té la prevenció d'estimular les seves defenses
en aquest canvi de temps.
Sí, ningú, ningú, ningú, a veure.
El normal, bueno, què dic, el normal?
És a dir, el que la nostra medicina en pare,
el contempla com estimul de defences, es fan casos molt puntuals,
però el que, o el que més aviat,
el que preconitza, sobretot, la medicina natural,
dins totes les seves branques,
doncs és la prevenció, sobretot, com a mecanisme de defensa.
És a dir, a l'antiga xina, mira, Núria, perquè facis una idea.
Sí.
El metge, el metge del que se n'ocupava
de mantenir la salut dels pacients.
No de curar-la.
No de curar-la.
És a dir, els pacients anaven pagant per trobar-se bé.
Molt bé.
I llavors, quan es posaven malalt,
el metge corria amb totes les despeses.
Val, perquè era culpa d'ell.
Perquè era culpa d'ell.
Aquí és diferent.
Nosaltres estem malalts, anem al metge i paguem.
Home, tu imagina't que tindries el metge 24 hores a casa.
Això no ho mengis, això ho fes així.
Que és una altra concepció de la salut i de la malaltia.
Hi ha una frase molt curiosa, molt curiosa i molt interessant,
que és, i això tot ve acompanyat dins aquestes filosofies occidentals.
Era Gandhi, saps qui era Gandhi, un personatge.
I li preguntaven,
escolta, senyor Gandhi, què li sembla a vostè la cultura occidental?
Doncs Gandhi s'ha quedat pensant.
És el que queda mirant i li diu,
la cultura occidental podria ser una bona idea.
Clar, clar, això, això...
L'occidental costuma a pensar que només és la seva concepció del món,
la que impera en tot el planeta.
És el malic, no?
I, curiosament, és a la inversa.
Vull dir, a Occident representem un tant per cent molt petit de la població mundial.
Però el cert és que estem a Occident
i, per tant, el ritme de vida obliga tot i que bé.
Clar, clar, clar, clar.
Sempre tenim la corda per estirar.
No, no, que tenim coses molt bones, eh?
No hem de desmereixer pas res del que tenim.
Hem de mixturar-ho.
L'interessant és mixturar-ho.
I precisament avui et porto un tema
que l'hem d'entendre una mica, crec jo,
com això, com una complementarietat als mecanismes de salut que tenim
com a corrents o com a habituals aquí.
I és que avui et porto una miqueta, Núria,
que algun cop n'hem parlat, una miqueta així per damunt,
d'una teràpia que ve d'Orient,
ve d'Orient, te n'ho pistre a veure si ho encertes, eh?
Ve d'Orient, és una teràpia que és molt popular avui dia.
És aquestes que diuen alternatives, que li posen aquest nom,
que jo al principi recomano que es digui d'una altra manera.
I és una teràpia que aparentment el nom fa mal,
però ella en si no en fa.
No ho sé, no ho sé.
Va, és una xica molt espavilada, tu.
Va, ho dic, és que es trampa perquè ja m'ho ha dit abans.
Oh, no diguis això, que fa lleig.
No, no, no, però parlarem avui una miqueta més de l'acupuntura.
Sí.
Però a més...
I parlarem també d'una teràpia que va adossada.
Aquesta sóc incapaç.
Sóc incapaç de repetir-la.
A l'acupuntura, que és la moxibustió.
Moxibustió.
Sí, sí, sí.
Res a veure amb els mocs.
Res a veure amb els mocs.
Que un dia podríem parlar dels mocs, Felic.
Un dia en parlarem, mira, així et sembla bé.
Perquè ara és època.
És època de mocs.
Tot l'any no és, però ara més.
I parlarem de cosetes que podem fer per combatre aquests mocs.
Doncs sí.
I, clar, hi ha mocs i mocs.
Per això ens estem donant el tema.
Avui vinc a parlar...
Queda, apunta'l, tu apunta'l.
De l'acupuntura i la moxibustió.
Són teràpies que estan enteses dins d'un altre sistema mèdic diferent del nostre,
que és la medicina tradicional xinesa.
L'acupuntura la coneixem,
o potser la gent que ens està escoltant algun cop ho ha experimentat
o ho ha vist per al televisor, que és molt habitual.
És una teràpia que consisteix bàsicament en clavar unes agulles,
molt finetes, molt finetes, en uns punts del cos.
I mitjançant això, equilibrem el cos.
Ara parlarem de què vol dir això.
L'amoxibustió serà una teràpia que també anirà acompanyada de l'acupuntura
i consistirà, en comptes de clavar agulles,
consistirà més aviat en unes herbes,
atenció, Núria, unes herbes que cremarem
i que, al cremar aquestes herbes, calentarem uns punts del cos.
Ah, es crema del damunt del cos.
Clar, bé, no toquem la pell, no arribem a cremar.
També farem una puntualització aquí.
No arribem a cremar, en principi,
però haurien, i ara te n'ho explicaré en algun cas,
hi ha un cas interessant en què sí que es cremen.
Aquí no és que no està gaire ben vist i no és gaire agradable.
Ja, i escolta, com ho fan perquè no et cremis?
Posen alguna cosa a sota entre la pell i l'herba?
No, normalment, clar, això de l'herba, clar,
si no t'ho, quina idea tens tu ara quan parlem d'això de l'herba?
Ai, no ho sé.
Un tros de planta?
Sí.
Una branca, un branquilló?
No, unes arrels, unes coses.
No, no, no, això de la moxibustió,
normalment un format molt habitual,
és en forma de puros.
Ai, ara ja sé de què parles.
Ara sí que em sona.
Ara ja sí.
Sí, sí, sí.
I a vegades fins i tot hem vist allò,
allò la gent que...
Agulles d'acupuntura que les cremen.
No és que les cremin,
és que, en comptes de la part de la punxa que està clavada al cos,
el cul de l'agulla, el cap de l'agulla,
li posaríem una piloteta d'herbes d'aquestes
i llavors les encenem.
D'aquesta manera l'escalfor passa exclusivament a través de l'agulla.
Ah, però l'agulla s'arriba a clavar?
Sí, l'agulla, clar, l'esclavem.
O sigui, en la moxibustió també clavem agulletes?
No, no.
Moxibustió és només el tema d'escalfar i cremar amb les herbes.
Molt bé.
Herbes que, pel que dius,
deuen anar en un format de com si fos una barata d'encens.
Sí, bueno, un bastant més doble,
com un puro dels nostres de fumar, així de gruixut.
És una herba que es diu artemisa.
Sí, sí, sí.
Ah, em pensava que per cada cas potser hi havia diferents.
No, no, no. Aquesta és l'herba més comuna.
Després hi ha països, com el Japó,
que tenen moxa, que és feta d'artemisa
i d'altres tipus combinats d'herbes.
Però, bàsicament, la xinesa, la de tota la vida, la de sempre,
s'ha de dir la moxa feta d'artemisa.
L'artemisa és una planta que nosaltres en tenim aquí.
Sí, no? Em sonen.
És una planta força comuna.
Si no recordo malament, en el nostre país
la trobíem cap al Pirineu, és una planta de paramunt.
Però, vaja, no és una solució per fer-se a casa,
per molt que pogués anar a collir un remet d'artemisa.
No, no, no, perquè aquí, clar, industrialment...
No ho proveu.
No es prepara, perquè tota aquesta planta no és recollir la planta,
sinó recollir la planta, les assequen, les trien, les trinxen,
i després fan els puros.
Vull dir que...
Presentes la moxibustió com un complement de l'acupuntura?
No funciona per separat.
Sí, i tant, i tant, i tant.
Per exemple, al Japó, al Japó hi ha gent que fa teràpies de moxibustió exclusivament.
En canvi, a la Xina normalment trobem gent que són acupuntors,
que punxen i fan moxibustió.
I es poden combinar, les dues?
I tant, van combinades, van combinades.
Sí, allò de...
Amb aquesta sessió et faig acupuntura, a la propera sessió et faig...
No, no, no, i a la vegada barrejar-ho.
Ah, sí.
Jo a la mateixa sessió, sí, sí.
Són dos estímuls diferents.
Atenció.
Per què? Per què? Parlem-ne.
És a dir, la moxibustió, com això que hem parlat de les herbes que cremen,
heu de pensar que és una aplicació d'escalfor al cos.
I l'escalfor té uns efectes.
En canvi, l'acupuntura és punxar unes agulles i en tindrà uns altres.
Llavors jo t'explico, Núria, tant fa i cinc cèntims, una miqueta,
de com entenem, és a dir, quina explicació té l'acupuntura,
la moxibustió, que seria el mateix en aquest cas a l'hora d'explicar-ho,
i aquí occident i la que tenen orient.
Diferent, doncs.
Completament diferent.
T'explico l'oriental, que és més curta, però és més difícil d'entendre.
L'oriental diuen que nosaltres, com que som éssers vius,
això no és estrany,
tenim energia que circula per dins.
Energia que tenim, normalment, de l'alimentació i de la respiració.
Això tampoc és estrany.
El que passa és que aquí occident, Núria, quan sentim la paraula energia,
tothom es pensa que sí hi ha màgia, que sí hi és algo esotèric.
Ja us ho puc assegurar jo, que no té res de màgic ni d'esotèric.
És un concepte físic, pròpiament.
Però al que occident no estem acostumats, només és això.
El que dèiem al principi, no?, de la concepció aquesta, que pensem que el nostre món és el malic.
Bé, doncs el que dèiem.
Doncs els xinesos diuen que, com que estem vius i circula energia,
quan patim alguna malaltia, la que sigui,
des d'un cop, hasta un constipat, hasta una migranya, una diarrea, qualsevol cosa d'aquestes,
és perquè en algun lloc del cos, en algun punt, en algun òrgan del cos,
l'energia no circula bé.
Algo li passa.
Que s'ha esgotat, que n'hi ha massa, que s'ha acumulat,
que és defectuosa la que hi ha.
Llavors el que fem amb l'acupuntura i amb la moxipostió
és regular la circulació de l'energia, és a dir, reequilibrar la circulació de l'energia.
Bé, aquesta és l'explicació que donem a Orient.
I ara t'explico una mica la que donem a Occident,
però aquesta d'Occident ara veureu que a vegades ens queda una mica curta
per entendre com funciona l'acupuntura i la moxipostió.
I és que a Occident hem fet estudis, hem fet investigacions, no?
Què passa quan nosaltres clavem una agulla?
O què passa quan nosaltres apropem unes herbes que estan cremant amb la moxipostió?
Doncs que activem diversos mecanismes del cos.
Quins mecanismes creem?
El primer mecanisme que activem normalment és que creem una petita,
molt petita inflamació, d'acord?
Però suficient com perquè el cos s'estimuli,
i el cos comença a enviar molta sang, moltes defenses,
perquè diu, això no és normal.
Aquí passa alguna cosa.
Aquí passa alguna cosa, no?
Amb l'acupuntura és molt clar, molt evident, no?
Si jo et clavo una agulla, doncs clar, el teu cos dirà,
aquí ha entrat alguna cosa, travessat la pell, que no és nostre,
i ho atacarà.
I si sent una cosa tan petitona, tan concentrada com una petitíssima agulla,
ja es genera prou com per...
Ui, sí, sí, sí.
Normalment, la gent que haurà experimentat alguna sessió d'acupuntura
haurà pogut veure que al voltant de les agulles,
on està clavada, es fa una petita,
una petita rodoneta de color vermell.
És a dir, el teixit comença a enviar-hi...
Bueno, més que el teixit al cos,
comença a enviar molta sang al teixit.
Això, quan algú estigui trencat, per exemple, ens anirà molt bé,
perquè és a través de la sang que van totes les substàncies de reparació.
Una cosa és aquesta.
Què més passa quan clavem una agulla o quan cremem?
Quan dic cremem aquí, no us feu la idea que us toquem,
sinó simplement que escalfem un punt.
No arriba a tocar la pell.
No, normalment, normalment, la moxibustia s'apropa,
com a molt, a un centímetre de la pell.
Llavors, és poquet.
Nota l'escalfor concentrada.
Nota l'escalfor.
Et dona la sensació que et vas a cremar, però no et cremes.
Ah.
D'acord?
Llavors, una altra cosa que passa, quan nosaltres fem això,
és que et donem una sensació diferent a la del dolor.
Si te'n recordes un altre cop, em sembla que t'ho vaig explicar.
El dolor és la sensació més lenta del cos.
Sí que ho vas dir.
Sí que ho vaig dir.
Perquè és el típic, no?, que si et cremes la mà,
el primer és l'acte reflex de treure-ho.
perquè has notat la cremada.
El tacte, sí.
El tacte, quan toquen.
Bueno, l'escalfor.
L'exemple no ha acabat de ser.
No, no?
No, mira, te'n faig un altre exemple.
Més fàcil, més fàcil.
D'acord?
Sabem que el dolor és la sensació més lenta.
I un exemple molt fàcil és que quan alguna,
segurament algun metge o una infermera,
t'ha punxat alguna xeringa al col,
eh, que primer et donen un cop, pam!
I després, pam, et claven.
és perquè la sensació de tacte, al cop,
és més ràpida que la sensació de la punxada.
I la sensació de la punxada
és més ràpid que la sensació de la cremada.
I aquestes tres sensacions,
el tacte, la punxada i la cremada,
són molt més ràpides que el dolor.
Què vol dir això?
Que quan algú ens fa mal,
si som capaços d'alguna manera,
amb algun sistema,
terapèutic o manual, el que sigui,
de donar una sensació diferent al dolor,
el dolor ja no es nota tant.
Oi que quan tu et dones un cop,
què és el primer que fas?
Posar amb la mà al cap.
I fregues.
Bueno, si no et dones al cap, sí.
Si no et dones al cap.
Sí, i t'afregues una mica, no?
Sí, és veritat.
El que fas és donar una sensació de tacte.
És un acte de reflex, gairebé, aquest cas sí.
Però clar, això serveix en la immediatesa
de que et fas mal.
Sí, sí, sí.
Però clar, quan tens una dolència que ja la tens...
Ara t'explico el secret de tot això.
Clar, tu diràs el que has dit, el que has dit, no?
Això no era el moment.
I això no estava afectat, eh?
No, no, no, Núria.
Precisament.
És a dir, el cos fa servir el dolor com a sensació,
com una sensació d'alarma.
És a dir, la raó per què la gent sentim dolor
és perquè alguna cosa no funciona, només.
Sí, perquè després hi ha una malaltia
que consisteix en que no sents dolor.
I això és una malaltia molt greu.
Això és una altra història, eh?
Bàsicament, tots els dolors funcionen
com t'anava a explicar, d'acord?
És a dir,
s'ha de donar aquesta situació nerviosa, no?
Doncs el que et deia,
el dolor és un mecanisme d'alarma,
d'avís.
El cervell diu
algú està trencat,
algú no funciona,
algú està defectuós.
Nosaltres, clar,
això ens costa d'acceptar
que tinguem aquestes alarmes
perquè agradable no ho és gaire.
Perquè fa mal.
Clar.
Però que no sigui agradable
no vol dir que estigui ben pensat.
El tema és que
mentre una cosa,
o mentre el cervell,
té la senyal que una cosa fa mal,
no fa absolutament res
per curar.
Què vol dir això?
Ah, sí?
No.
Sí.
Per exemple,
tu et dones un cop,
que és el més evident.
Un bon cop,
com has dit tu al cap,
et dones on sigui,
et dones un cop.
I el primer que passa
és que el cos identifica
que t'has lesionat algun teixit
i intenta immobilitzar-ho.
Com ho immobilitza?
El cap és una mica desafortunat
per explicar-ho.
Bé, doncs.
Però, per exemple,
fem-ho al colze.
Què fa el cos?
Va molt de mal, eh?
Què fa el cos?
Doncs primer envia molts de líquids
i crea l'ocasió
un coixí natural,
un edema.
D'acord?
És allò que se'ns umfla.
Quan se'ns umfla alguna cosa
és això,
els líquids que han enviat al cos.
D'acord?
Què més fa el cos?
Intenta que
et posa rígid l'estructura,
el que t'has donat al cop,
perquè no ho moguis.
Si et dones un cop al colze,
doncs amb prou feina
es podràs estirar-lo
i doblegar-lo.
No el voldràs moure.
Tot es posarà més rígid.
És a dir,
el cos o el cervell
funciona de manera que
primer immobilitza.
D'acord?
Perquè no hi hagi
més possibilitat
de fer-se més mal.
Clar.
Però és que això
ho fa pel nostre bé.
Ho fa pel nostre bé.
I en pic.
I clar,
mentre te'n passa això,
hi ha un senyal
que és el dolor.
Algú no va bé.
Algú no va bé.
Llavors,
quan el cos
o el cervell
que una cosa
ja no fa mal
és quan comença
a desonflar
i treure els líquids
i deixar que allò es mogui.
Llavors,
l'acupuntura funciona
a base de
nosaltres,
de tant en tant,
a mesura que vam passar
en les sessions,
li estem informant
al cervell
escolti,
això ja no fa mal.
L'enganyem una mica.
Això ja no fa mal.
Això ja no fa mal.
Però ja es va enganyar-lo.
Clar.
Perquè potser el cos
no està preparat
per moure's encara.
No, bueno,
aquí entra una altra cosa.
Aquí la tendència natural
del cos
és immobilitzar.
Per què?
Perquè una cosa
no es faci més malbé.
Però avui en dia
sabem que no és el millor.
Que la immobilització
portarà més complicacions
a posteriori.
Ens vols molt més a compte
moure-ho abans
que no pas esperar-nos
a que el cos decideixi sol.
Abans,
quan vostè
l'operaven del genoll,
doncs el deixaven
dues setmanes
que ningú el toqués.
Avui en dia,
si vostè l'operen del genoll,
el que sigui el genoll,
doncs normalment
en tres dies
vostè té,
ja comença
de la gimnàsia,
la rehabilitació
i la fisioteràpia.
Per què?
Perquè se sap
que sóc més a compte
moure que no pas
deixar-hi mobilitzar.
De pensar,
recorda sempre
aquesta màxima,
el moviment és vida.
que et facis una idea
sempre, Núria.
És una màxima sagrada
en fisioteràpia.
Però és una màxima
molt generalista,
no?
El moviment és vida.
Partim des de nivell
secundar.
A veure,
si té trencasú
no estàs d'esperar
que es soldi.
Sí.
Ai, pobre Felip,
avui.
Sí, sí, és que,
clar,
barregem aquí
quan em sentes.
La tarda,
és la tarda.
No passa res.
No, no, no.
Però,
si ens adonem,
si ens fixem fins i tot
en les cèl·lules més petites,
la cèl·lula viva
és la cèl·lula que es mou.
Sí.
D'acord?
Quan la cèl·lula que es mora
és la que no es mou.
D'acord?
Fia referència en aquest sentit.
És òbvi que si et trenques,
doncs,
doncs,
n'haurem de parlar
perquè hi ha molts amatisos aquí.
Farem una del tema, eh?
No, però jo t'entesa,
m'ha quedat amb la idea aquesta
de que enganyem
amb l'acupuntura
i amb aquesta tècnica de la...
Moxibustió.
Enganyem el cervell,
li diem,
bueno, tranquil,
para l'alarma
i comença a reparar.
Molt bé.
Jo, això m'ha quedat.
I a base d'insistir,
doncs,
tindrà un efecte final
que és desapareix la lesió.
El cos repara el que s'ha fet.
D'acord?
Primer hem dit
allò de crear una petita inflamació, eh?
Te'n recordes?
Sí.
Que portarà sang
i portarà defenses.
Hem dit després
que donarem una sensació diferent
en el dolor
i, per tant,
enganyarem el dolor.
D'acord?
I l'última cosa
o mecanisme
que se sap científicament
que activa l'acupuntura
o l'amucibustió
és el fet de la secreció
d'endorfina.
Bonica paraula.
T'agrada.
T'explico què són les endorfines.
Les endorfines i encefalins.
Són unes substàncies
que són unes hormones
que fabrica el cervell.
D'acord?
Aquestes hormones,
un altre nom popular,
Núria,
que potser potser l'hauràs sentit,
són les hormones del plaer.
Sí.
No, és que endorfines
també és una...
És l'única hormona
que jo crec que més o menys
és popular, no?
Perquè estan de bon rotllo.
Bé.
Sí, normalment
és una hormona,
és una substància
que fabriquem
quan fem alguna cosa
que ens agrada,
que generem.
És a dir,
i a base d'insistir,
doncs en generem més
i més.
És a dir,
gràcies a aquesta substància,
Núria,
tu, jo
i tota la gent
que ens està escoltant
pot dir
oh,
que bé que em trobo.
És a dir,
ens dona la sensació
de benestar.
Això es fabrica
en una petita glàndula
que té el cervell,
que es diu la hipòfisis.
Petiteta,
negoceta.
llavors el cas
és que
l'acupuntura
se sap
que mitjançant
els punts
concrets
que punxa
i l'emocibustió
també,
amb aquell escalfor,
el que fan
és generar,
obligar el cervell
una mica
que en fabriqui
més de la normal
d'aquesta substància.
Clar,
perquè podem exercitar
la glàndula
perquè en deixin
una...
És a dir,
com més sessions
d'acupuntura farem
o més sessions
d'emocibustió,
més estimularem
aquesta fabricació.
Llavors,
més ens trobarem bé
perquè, clar,
com més hormona
d'aquesta tenim
a la sang,
més sensació
de benestar
tindrem.
Llavors, clar,
bàsicament és això.
Hem dit
una petita inflamació,
hem dit
que enganyem
amb el dolor
i hem dit
que secretàvem
una hormona
del plaer.
Sí?
Sí, sí, sí.
Doncs,
això és una miqueta
curtet
per explicar
com actua
l'acupuntura,
perquè t'he dit
dels xinesos
que parlaven
d'equilibrar el cos,
d'acord?
Llavors ells entenen
que ho poden tractar tot.
No ho cura tot,
tampoc, eh?
Perquè, bàsicament,
el que fem
és estimular el cos.
Recordem-se d'això.
Però,
amb les explicacions
científiques
que donem a Occident,
ens quedem curts.
Només diríem
que l'acupuntura
aniria bé
per dolor,
per algun problema
d'eixits
que s'han fet molt bé,
unes guins,
o fins i tot
per algun problema
del sistema nerviós.
I prou.
Però l'acupuntura,
penseu,
que es fa servir
per tot.
No ho cura tot, eh?
Repeteixo.
Però,
que en tot pot dir alguna cosa,
perquè en definitiva
el que fem
amb l'acupuntura
és estimular
el propi cos.
Bé.
Doncs, bueno,
ja només hem de buscar
un lloc on
ens ho facin.
Correcte.
Correcte, correcte.
És important.
Felip, tu ho has provat, això.
Jo ho faig.
Sí, jo, clar.
No, va, clar.
No, no, perdona.
He fet malament la pregunta.
És veritat,
el Felip pràctica
l'acupuntura
en la moxibustió, també?
També, també.
Sí?
Ah, així rai.
Això ja no ho sabia jo.
Sí, sí, sí.
Bé, bé, bé.
Felip,
doncs aparquem el tema,
que és un tema
que jo crec que va molt més enllà.
Sí, i tant.
Tornem a insistir d'aquí unes setmanes,
però la setmana que ve
ens retrobem
amb una altra temàtica,
una altra posada
a punt d'aquest motor
que és el cos.
Perfecte, Núria.
Gràcies, Felip.
Una abraçada.