Felip Caudet, molt bona tarda.
Bona tarda, Núria.
Ara bé, la típica pregunta és que preguntar-te tu com estàs és una mica irrellevant.
Sí, home, t'ha puc dir que molt bé, perquè, escolta,
hi ha moltes tardes que em reps així convidant-me a un talladet,
però avui, escolta, pastís, tallat...
Hasta pastís l'he importat.
No em puc queixar gens.
Però ja em pots menjar, tu, de pastís de formatge?
Ja és prou natural?
Bueno, aquest concretament no és gaire natural, eh?
Si vols que et digui la veritat.
Però perquè me l'has ofert, que et farem llenç.
Te'l volia fer jo, Felip, però no he tingut temps.
El lòxim dia ja t'ho faré jo.
No hi ha problema.
Tot amb ingredients naturals.
Perfecte, perfecte.
Com estàs? Que vens de fer esport?
Va amb un jersei així d'esport, una dessuadora, que es diu?
Sí, vinc una mica esportiu avui, sí.
Parlarem d'això?
No, avui et porto un problema...
Ai, no un problema, és que he portat problemes.
Et porto un tema que fa referència a un problema molt comú,
que són les malalties inflamatòries, inflamacions en general.
Bé.
Què et sembla?
Molt adequat, també.
Molt adequat.
Perquè en època d'enconstipats el que primer s'inflama és la gola, no?
Correcte.
Això és una inflamació d'aquelles tan típiques.
La gola, els pulmons, els bronquis, eh?
Vull dir, que hi ha diverses coses.
Llavors avui...
Però jo tinc la solució màgica.
Que sí, quina?
Els antiinflamatoris.
Uf, Núria, Núria.
Clar.
Bueno, si et sembla, farem avui, avui direm quatre cosetes
que poden ser més interessants que no només la farmacologia.
És a dir, els medicaments estan bé,
s'han de fer servir quan fan falta, però sense accés.
Passa que una cosa que fa por dels antiinflamatoris
és que si t'abaixen l'inflamor, però el problema ja és igual.
O no?
Això pot ser un problema?
En si la medicació sí, perquè el cos, ara ho veurem, avui et parla una mica,
segueix un curs a l'hora de desinflamar o d'inflamar.
I és un curs en el qual està pensat també la solució,
la reparació del que està fet molt bé.
Bé.
Llavors, a vegades els medicaments no ho tenen tant en compte.
De vegades només fan marxar simplement el líquid que hi ha,
que és aquest volto que veiem,
o una vermelló, fins i tot la sensació de dolor,
però ben bé la reparació...
Doncs mira, comencem des del principi.
Per què se'ns inflama alguna cosa?
Comencem.
Per començar, tota inflamació és una resposta del cos.
D'acord?
O sigui, una resposta del cos davant d'alguna situació traumàtica,
no necessàriament fa falta un cop,
però quan faig referència traumàtica,
vull dir, en situacions en què hi ha algun tipus de destrucció
del teixit o de les cèl·lules, del que sigui.
Algo s'ha fet molt bé.
D'acord?
Llavors el cos fa una resposta en això.
Quina és la resposta?
Això per venir per cops, per cremades, per qualsevol tipus de...
Ui, després el parlarem perquè pot venir,
perquè pot venir per moltes coses.
I a vegades només pensem que només és un cop el que ens pot inflamar.
Pensa que les característiques d'una inflamació pròpiament,
perquè ens fem una idea,
són cinc, molt senzilles.
Una és la vermelló.
Es posa vermell, normalment la zona.
Sigui on sigui, sigui fora del cos,
vull dir la superfície del cos,
o a l'interior.
No ho veiem, quan la gola se'ns irrita,
però també es posa vermella.
La vermelló.
Una altra és l'escalfor.
Tota inflamació genera una mica d'escalfor.
I això també és una cosa que la podem comprovar.
Quan ens donem un cop, si posem la mà damunt,
notarem que allò està calentet.
L'altra és el que en medicina es diu el tumor.
El tumor fa referència simplement a un cúmul de líquid,
és a dir, el cos, que fa Núria.
Fabrica un coixí natural,
envia força líquida allí,
per protegir la zona.
L'altra cosa característica de la inflamació
és el dolor.
Això és indiscutible.
I l'última característica que també
podem catalogar de la inflamació
és el que es diu l'alteració funcional,
que vol dir que la cosa o l'estructura
que se'ns ha quedat malament no funciona bé.
Ja no pot fer el que havia de fer.
Si és el cas de la gola,
doncs potser no en golim bé,
i ens fa mal quan ho fem, quan mengem.
O si és el cas d'un genoll,
doncs no l'estirem i per tant
no ens costa caminar.
Llavors aquestes són les cinc característiques
de la inflamació.
Una cosa a dir important
perquè la gent que ens escolta,
sempre que sentiu el nom d'una malaltia
i que al final posa itis,
jo què sé,
apendicitis, otitis,
digue'm unes quantes, Núria.
Bronquitis.
No em sortiran, eh?
O titis, que es posin faringitis.
Les que vulgueu,
sempre que sentiu itis,
vol dir que fa referència
a que allò està inflamat.
Bé.
D'acord?
I partim d'això.
Llavors pensa que
això de les inflamacions,
pròpiament,
pot afectar tot el cos.
Però hi ha uns espais
o uns sistemes
que sempre són més afectables.
Com per exemple
el sistema digestiu.
La gastritis, típica,
com a la panxa.
O, ara en aquest temps,
el sistema respiratori.
la bronquitis,
la bronquitis, per exemple.
O uns altres llocs
que també són típics,
és la pell,
els dermatitis,
que te l'has sentit, no?
Sí, i tant.
I un lloc també molt típic,
i potser per últim,
com a llocs comuns,
són les articulacions.
Els colzes,
els genolls,
els tormells,
els dits,
tot el que vulgueu.
Però articulacions.
Què passa?
Què és el que està de moda
ara parlar
al món de la medicina,
Núria?
Perquè clar,
ara hem parlat
de parts,
de segments inflamats.
Però avui en dia
ja es comencen a parlar
d'unes teories
que diuen
que hi ha gent,
i cada vegada més,
que tenen
inflamacions cròniques,
però de l'organisme,
o sigui,
de tot el cos.
O sigui,
ui,
estarem parlant,
una artritis,
per exemple,
és una inflamació crònica.
Sí,
pot ser aguda,
pot ser crònica,
d'acord?
Estem parlant de local,
estem parlant d'una cosa
molt localitzada,
i el que he decidit dir ara
és que ara avui en dia
ja es comença a parlar
que hi ha persones
que com que tenen
tantes inflamacions...
Que ja se'ls queda crònica?
Que ja és tot el cos.
No, no, no,
és tot el cos.
Aquí és la diferència,
el comentari que et volia fer.
D'acord?
I què passa?
es teoritza sobre
que aquestes inflamacions
generals
és el que porten
a malalties
que avui en dia
estan molt en voga,
tipus l'Alzheimer,
tipus el Parkinson.
Que l'Alzheimer
i el Parkinson
serien...
Són malalties,
en principi,
del sistema nerviós.
I que tindrien a veure
amb inflamacions cròniques?
Però el que s'està especulant
sobre aquesta idea...
Ah, doncs no ho sabia.
...que tot el cos
pot haver tantes substàncies
d'aquestes inflamatòries,
que fabrica el cos mateix,
d'acord?
Degut a mil coses.
i ara en parlem de les coses
que poden causar.
I que d'acumular-se
a acumular-se el cos,
doncs poden,
més que provocar,
poden afavorir
o poden ser un predisponent.
Ah, mira.
Perquè ara, Núria,
mira, jo ara te'n faig cinc cèntims
de les possibilitats.
Per què podem tindre
una inflamació al cos?
I imagina't
si anem sumant.
En general,
tu deies que la inflamació
és una resposta del cos
amb un problema que hi ha,
que pel que dius del líquid total,
m'imagino jo
que és una manera
de crear un coixinet.
Sí, això és el que hem dit
abans.
I mobilitzar una zona.
I mobilitzar.
És a dir,
crear unes característiques
perquè no es faci més malbé
i quan ja ha passat allò,
és a dir,
quan ja ha passat el primer cop,
diguéssim,
doncs a poc a poc
anirà desinflamant
i anirà reparant
o arreglant
el que s'ha fet molt bé.
Per explicar això,
això és molt senzill
o podem tindre en ment tothom
el que és una torta de turmell,
unes guins de turmell.
Això és molt evident,
tothom més que menys
ens ha passat.
I que se'ns posa
tot un flat.
I abans el que dèiem
de les característiques.
Això de la vermelló,
de l'escalfor,
del líquid...
Però escolta, Felip,
llavors què és
la primera cosa?
Baixar la inflamació
i llavors reparar el teixit
o ha d'anar tot paral·lel?
El cos,
en principi,
el cos,
tal com ho fa,
és desinflamar
i quan ho té
bastant desinflamat
comença a reparar.
Ah, bé.
Però ho fa molt lentament.
Allò del procés
que deies abans, no?
Llavors el que parlarem ara
o la proposta
que et porto aquesta tarda
són coses
que poden accelerar
una miqueta més això.
Bé.
És a dir,
perquè el cos,
mentre ho té
inflamat,
és a dir,
mentre està
immobilitzat,
no farà absolutament
cap tipus d'arreglo.
D'acord?
Nosaltres el que procurarem
és que el contrari
es vagi solucionant,
si et sembla.
Llavors,
el que et deia
de les possibilitats
per les quals
pot vindre una inflamació,
la més típica
és aquesta del cop,
no?
És molt evident aquesta.
Però el que et venia a dir,
sobretot per aquestes teories
que hi ha ara,
sobretot,
d'inflamacions generalitzades
del cos.
Mira,
pensa que podem tindre
inflamacions
per microorganismes,
és a dir,
bactèries,
virus,
paracis,
tot això,
aquests vitrits
petitats que ens envolten,
que conviuen amb nosaltres,
i una típica,
per exemple,
és l'amigdalitis.
L'amigdalitis
venen per això,
venen per aquesta causa.
Després,
tot el que ens envolta,
a vegades,
les excessives
calefaccions,
els acondicionats,
les radiacions
que van per les antenes,
que tot això,
a vegades,
no en fem gaire cas
perquè no les veiem,
però també hi són.
O fins i tot
la vestimenta.
Si tant,
hi ha, per exemple,
hi ha inflamacions
que venen pels calçats.
allò que t'aprita
allò per darrere,
ai,
el taló me fa aquest mal,
aquesta sabata i tal,
ja passarà.
A poc a poc,
a poc a poc,
pot arribar a irritar el tendó
i pot també fer una inflamació.
Això també és una inflamació.
Una altra causa
que a vegades
no en tenim
gaire,
gaire,
no les mirem gaire
com a substàncies
inflamatòries,
però són les substàncies
irritants
internes,
ai,
externes,
com per exemple
l'alcohol,
el tabac,
què et sembla,
el cafè
o les pintures
que fan servir
per pintar les parets
també poden ser
molt irritants.
Malties típiques,
les bronquitis,
això dels pulmons,
no només ve pel fred,
tensió,
o també poden ser
substàncies
que fabriquin
el nostre cos.
Podem tindre una inflamació
perquè el nostre cos
no l'hem cuidat gaire
i per exemple,
els àcids de l'estómac,
l'àcid clorhídric,
doncs se'n fabrica més,
imagina que se'n fabriqui més
que donarà,
pam,
una gastritis,
un mal de panxa,
pot passar,
que a la llarga
pot derivar en altres coses.
Home,
però és pel que m'estàs dient
i ha quedat justificat
allà que ho comentaves abans,
que s'està estudiant ara
la possibilitat
que vagi molt més enllà
del que sembla.
Sí, sí.
És a dir,
com més a situacions
irritants ens exposem,
més és fàcil
que tot el cos
estigui constantment irritat.
D'acord?
O una altra qüestió
també,
molt còmica,
ai,
molt còmica,
molt típica,
perdona,
la balastrés,
el sistema nerviós,
també es pot veure alterat,
tant de córrer amunt avall,
les feines i això,
ho has d'acabar,
has de tindre-ho,
hem de guanyar els diners
per poder pagar.
Tot aquest trein
també,
també
provoca substàncies inflamatòries.
D'on surten les substàncies
que provoquen
les inflamacions?
Tenim una glàndula?
Que s'agrega?
No,
és tot el cos,
aproximadament.
Són diferents?
Sí,
o sigui,
hi ha uns espais
glàndulars,
unes bossetes,
ho has dit molt bé,
que fabricen aquestes substàncies,
però ràpidament,
gràcies al sistema,
al sistema sanguini,
s'escampen.
Si tu ara jo em dono un cop al dit,
pam,
doncs pots comptar
que en qüestió de segons
ja tinc substàncies inflamatoris
que venen cap aquí,
que venen cap aquí
a veure què ha passat
i a protegir
el meu dit.
Però, per exemple,
hi ha una altra cosa
també molt comuna
que pot provocar inflamacions,
que són
els desequilibris
alimentaris.
La quantitat de grases
que mengem
o de proteïnes animals
que mengem,
les quantitats,
estem parlant de quantitats,
no estem dient
que sigui dolent en si,
doncs això provoca també
molt més.
Amb això de les grases
passa una cosa curiosa.
S'ha comprovat
que amb les grases
de l'alimentació,
ja t'explico quines són,
l'omega 3,
l'omega 6,
ho has sentit això?
que ara hi ha un producte...
Però que quan parles
d'inflamacions relacionades
amb l'alimentació
i amb els greixos
no estem parlant
d'engraixar-se,
sinó d'inflamació.
Parlem d'inflamació,
insisteixo.
Inflamació és el que hem dit abans,
el calor,
el dolor,
el rubor.
Per què?
Perquè hi ha hagut
una destrucció d'alguna cosa
i el cos reacciona.
O s'ha fet molt bé.
Ja comentaves
aquests greixos
que senten de moda,
que sembla que si no porta
un omega 3
un producte ja no el mateix.
hem de vigilar
perquè hi ha un tipus
d'omegas
que provoquen
inflamació
i omegas que no.
I el 3 no.
Ja, el 3 no.
I l'omega 3,
per exemple,
el podem trobar,
ara ens el venen
amb productes,
però el podem trobar,
per exemple,
el peix blau,
la sardina de Tarragona,
ben bon aquests.
Bueno, no n'hi ha gaire
ara aquests dies,
però vaja.
Però n'hi ha el barat,
d'acord?
El salmó també ho podem trobar,
és un oli que es troba,
una grassa que es troba
al salmó.
A la soja,
també,
o en un preparat de la soja
que es diu el tofu,
que això ho podem trobar
també d'entres dietètiques,
que és molt interessant.
Es venen càpsules,
l'omega 3,
es venen en pastelletes.
Fins i tot ho podries trobar,
suposo que oli,
sí, sí,
en perles,
en perles ho trobaries,
això.
I, en cap,
els omega 6,
que són aquests
que provoquen
més inflamació al cos,
els omega 6.
Sí.
Aquests ja no estan tan de moda,
ja no els anuncia enlloc.
Però aquests, mira,
aquests els trobem,
per exemple,
a la carn del porc
o als ous.
que l'excés...
Clar, menjar-se 6 ous al dia,
atenció.
Què vol dir això?
Que la gent
que té algun tipus d'inflamació,
és més aconsellable
que no mengi aquests productes.
Ah, mira.
Que se n'estigui una miqueta.
I ara et porto solucions,
perquè jo aquí
t'estic parlant de tot això
i que la gent es pensi
que aquí volem prohibir...
No, no, no,
estem enfocant tot,
sobretot,
per la gent que ja té un problema.
I si vol prevenir-ho,
fins i tot també.
T'en porto vàries solucions,
Núria, que...
I ja saps que t'ho agrada
Valdes per tot tipus d'inflamacions.
Valdes per tot tipus d'inflamacions.
N'hi ha,
veuràs que són generals
i veuràs algunes que són locals,
que es diu.
Són dos remeis diferents.
Sí?
Sí.
I després em dius que se t'acudeix.
A mi jo després de dir-t'ho tot això.
Clar, bé.
Un remei per les inflamacions,
ja siguin generals o locals,
i d'aquí dependrà
que si, per exemple,
fem infusions
o fem...
o fem en plastos,
que es diu,
és a dir,
amb la...
Amb un drap, allò que feien.
Amb la infusió feta
i posava en un drap
i aplicar-ho al lloc.
Podem fer servir plantes.
Quines plantes són les típiques?
Doncs miren,
tenim una molt propera,
la manzanilla.
La manzanilla que tothom en té a casa.
Doncs aquesta és una bona antiinflamatori.
Natural.
Tenim la manzanilla.
Tenim...
Mira,
una altra que aquesta...
Totes les altres
potser les haurem de comprar
amb dietètiques
o amb arboristeries,
perquè si no ens costarà trobar-les.
Tenim el cardomarià.
El cardomarià
depura molt el fetge,
va molt bé.
És una mica marc,
però és ideal.
per desinflamar.
La herba de Sant Joan,
el salsa,
una que fan servir molt a l'Orient,
que ho fan servir en forma d'espècie,
és la cúrcuma.
Te sona aquesta?
Me sona.
Que és allò de color groc,
que dona aquell sabor als plats,
lleugerament picantor i tal.
Sí.
Doncs també és antiinflamatori.
Té moltes virtuts, això de la cuina.
I totes aquestes herbes
que m'estàs dient
es prenen en infusió.
o es pot prendre amb infusió,
el que dèiem,
o aplicades localment,
doncs amb un drap,
un drap,
fes la infusió,
sopa el drap ben moll,
i es posa damunt,
i ajuda també.
Això és una.
Te'n dono una altra,
que aquesta,
la gent que ens escolta
haurà d'agafar paper i oli,
per apuntar.
Vinga, ja t'ho veu.
Som-hi.
I aquest és interessant,
perquè aquest és una mica
un antiinflamatori general,
però en servirà
per altres coses, també.
Després te les diré.
Que és un caldo depuratiu vegetal.
Què et sembla, això?
Fàcil,
m'ha semblat molt fàcil.
A més,
molt senzill,
perquè veureu que
el bo del caldo aquest
és que a part de ser
un bon antiinflamatori,
és que, doncs,
una mica,
ens aportarà minerals
i descongestionarà el cos.
Això està molt bé.
Descansa,
així fem un descans al cos.
Llavors, atenció,
apuntem.
bullirem durant una hora
sense oli i sense sal,
que és important, això.
Només amb aigua, no?
Només amb aigua.
Amb dos litros i mig d'aigua,
una cassola.
Sí.
Bullirem sis cebes.
Sis cebes mitjanetes, eh?
Sí.
Cal que sigui molt grosses.
Sembreres.
Sí.
Dos branques d'api verd.
Sí.
Quatre pastanagues
i una poma.
Una poma?
Una poma.
Ah, mira.
o la poma té unes virtuts
increïbles.
És important,
sense pell,
sense pell,
sense pell.
Peladeta.
Sí, sí.
Sencera també,
perquè s'ha de bullir dos hores,
ai,
un parell d'anys,
ja la podem posar.
Llavors,
tot això,
ho colarem,
perquè tot això,
amb una hora de bullir,
ja estarà tot mig desfet.
Ho colarem
i ho posarem a la nevera.
Important,
si ho guardeu a la nevera,
que ho guardem en un pot de vidre
o un pot d'acere inoxidable.
Això és pels minerals, també.
Plàstic, no?
Plàstic, evitem-lo.
Sí, mata el...
No, no és que mati.
L'efecte mineral.
No és que mati,
però pot alliberar
algun tipus de substància
que no ens interessa.
Llavors,
sempre que puguem...
Els plàstics
és un dels grans descobriments
del segle XX,
eh?
Ens ha fet molt de serveis
i ens en segueix fent.
Però,
quan combinem plàstics i aliments,
vigilem una miqueta, eh?
Segurament,
els experts ens diran que no.
Els experts,
que fabriquen plàstics.
Avui en dia ja hi ha molts tipus de plàstics, també.
Sí, sí.
Però ja s'ha anat veient, no?
Que hi havia alguns tipus que fèiem servir
i no eren gaire molts.
Sí, sí.
Doncs,
si podem evitar-los,
millor que millor.
D'aquí que és interessant
que guardeu sempre els pots de vidre
que feu servir.
A vegades,
si compreu fesols,
si compreu llenties,
alguna cosa així.
Guardeu-los,
guardeu-los perquè fan servei.
Ja ho veieu.
Llavors,
ja l'hem tingut a la nevera,
ja i tal,
i quan se'l vulguem prendre,
i, bueno,
quan se'l vulguem,
se'l prendrem,
més aviat,
se'l prendrem
20 minuts abans de cada menjada.
eh, Núria?
20 minuts abans de cada menjada,
eh?
El prendrem tevi,
que no estigui molt fred,
i, justament,
el got que hi ficarem,
hi ficarem el suc d'una llimona,
exprimida.
Ah.
Ah?
Què et sembla, d'això?
Ah, molt bé.
O sigui,
tens el caldo,
llavors, pam,
li poses la llimona
i llavors t'ho veus.
Així com a aperitiu, eh?
Vull dir...
20 minuts abans.
Clar, jo em pensava
un caldet de verdures
allà amb la sopeta desfeta i tal.
Sí, no, no, no, no, no.
Llavors,
val, ja està,
això és el del caldo.
Mengem normal, després...
Mengem normal,
ja t'ho he dit,
si podem menjar,
doncs, més omega-3
que no pas omega-6,
millor.
Doncs millor, la veritat.
Sí, sí, sí, sí.
I, a veure,
també he de dir,
aquest caldet
és un caldo depuratiu.
Igual que serveix
per a les inflamacions,
per a la gent que està
en processos,
que ara parlarem
de quines inflamacions,
doncs també pot servir
també per a aquesta gent
que vol perdre
una miqueta de greix.
És un caldet,
repeteixo,
que també pot servir
per alliberar
una miqueta de grases.
Recordem-nos,
l'hem de prendre
20 minuts abans
es dit de la menjada.
20 minuts abans de la menjada.
De cada menjada.
Sí, i hem dit,
bullirem durant una hora
dos litros i mig d'aigua
i posarem
sis cebes,
dos branques d'api,
quatre pastanagues
i una poma.
D'acord?
Molt bé.
Llavors,
t'adono aquí
una especificitat
per si algú
que mateix...
Una especificitat,
de dones.
Sí, sí, imagina't.
Per si algú pateix,
per exemple,
si algú té artritis,
que això és un mal
que també fa molt mal
a la gent.
Les artritis
són les inflamacions
de les articulacions,
i n'hi ha de molts de tipus.
Per exemple,
per les artritis,
al caldo
li afegirem també
una cabeça d'alls.
Ah!
Què et sembla?
I si no tenim artritis
no ho podem fer?
No és recomanable?
No, sí, també, sí, i tant.
És molt bo l'all, eh?
És molt bo per la circulació
de la sang.
Doncs ja està, vinga,
una cabeça d'alls.
El podem afegir.
Pelada o sencera?
Pam.
Pam, sencera.
Pam.
Pam.
Perquè bullirem una hora,
vull dir que ja es despellerà tot,
no pateixis.
I en el cas que, per exemple,
el que tinguem és estrès,
allò que anem tan accelerats,
doncs al caldo,
aquest també hi afegirem,
atenció, apunteu,
tres fulles d'enciam.
Ai?
Que si no anem estressats
també els hi podem posar.
Bueno, però no,
però en el cas de l'enciam,
l'enciam t'explico,
l'enciam té la virtut,
la gran virtut.
Sí.
A nivell alimentari és poca,
perquè com a molt és aigua
i una miqueta de fibra no res.
Sí que ho diuen,
les verdures són aigua.
Sí, però l'enciam
és més aigua que els altres.
Però el cas de l'enciam
és que l'enciam
té una substància
que és sedant,
que tranquil·litza.
Ah, ah, oh, oh.
No m'ho havies dit mai,
això,
mira que hem parlat de menjar, eh?
Ah, no t'ho havia dit mai,
això de l'enciam.
No, m'ho havies dit
que sí el verd...
Si estàs molt nerviosa i tal,
una manida bona
d'enciam,
pam, et deixa tranquil·litat.
Ai, Felip, doncs,
mira, és molt pràctic això, eh?
Sí, i fàcil, no?
I fàcil.
L'enciam també serveix
d'una altra manera,
per exemple.
Hem dit aquí el caldo, no?
Però si tenim una inflamació
al genoll,
per exemple,
o una articulació
que se'ns ha onflat,
se'ns ha inflamat,
que és el que estem explicant avui,
doncs el que farem
és agafar una fulla d'enciam
o dues
i pam,
posar-les damunt
i embolicar-les,
és a dir,
que la pròpia escalfor de l'inflamació
les vagi estovant.
Però això què farà?
També desinflamarà una miqueta.
Enciam.
Enciam.
Això per una banda,
això per una banda,
si et sembla.
Llavors,
passem a un altre tipus de recomanacions.
Hem parat el caldo,
Núria,
com ens havia quedat,
ben clar,
i doncs també...
Aquí podem posar sal, Felip?
No, res de sal.
No, no posem de sal
perquè el sal també tindrà un altre efecte.
La sal farà retenir líquids.
I no interessa.
Si és un caldo depuratiu
que volem que netegi,
que volem que desinflami,
de retenir líquids, res.
Bé.
Per això és important
el que hem dit al principi.
Ni oli ni sal.
Importantíssim, eh?
Molt bé.
Doncs altres coses
que a tindre en compte també
quan tinguem inflamacions
i a fer.
Una és
no prendre sucre
refinat,
sucre blanc.
En canvi,
sucre moreno sí que podem.
Evitem-los.
Moreno,
millor que prendrem esta mel,
que et diria.
Mira, molt bé.
Perquè què passa amb el sucre blanc?
El sucre blanc baixa molt les defenses.
Atenció a la gent
que estan constipats i res.
Res de ficar-se
sucre blanc a la llet.
Ni a la llet,
ni al sucre blanc.
D'acord?
Però el sucre blanc
baixa molt les defenses,
que ho sapigueu.
Bé.
Què més hem de tindre?
Si podem,
poso el que he dit ara de la llet,
així de refilón,
res de llet de vaca
a la mesura possible.
Per què?
La llet de la vaca
avui en dia
provoca força al·lèrgies.
Eh?
Les vaques no mengen
el que haurien de menjar.
Però si no som al·lèrgics.
Sí,
però cada cop som més sovint
per què?
Perquè els donen
unes cosetes a les vaques
que no...
Medicaments
i alguna coseta.
Així que no hauríem...
Millor que siguin...
Llet de soja,
llet de soja.
Llet de soja,
llet d'avena,
llet d'arròs,
que això ho podem trobar fàcilment,
vull dir, eh?
No és difícil.
El súper,
potser com a molt
trobarem la de soja,
però la gent que sigui
més agosarada,
doncs que provi la de avena
i d'arròs,
que ho trobaran dietètiques,
per exemple.
Llavors,
res d'alcohol i tabac,
que també són inflamatoris,
jo ho hem dit abans.
No em facis aquesta cara,
Núria.
És que sempre m'ho proveix
tot aquest home.
Tot, tot,
res.
I més remeiets,
així fàcils.
Un que tu ja saps
que me l'estimo molt,
que és l'argila.
Sí.
Ja saps que sóc
un gran amic de l'argila.
Doncs l'argila
ens servirà per tota classe
d'informacions
que puguem arribar-hi
per via externa.
Què vol dir això?
Des d'un cop
amb una articulació
hasta, per exemple,
quan es té la menstruació,
el premenstrual.
Ah.
Pre, abans, eh?
Durant, no.
Jo que se'ns fa la mala panxa,
saps?
Sí.
Si és durant,
hem tindrà una mica de cuidado,
també, això.
Ara se n'anirà una mica
del tema, però,
per què?
Per què et vinc a dir això?
És a dir,
si estem molt inflamats,
el fred serà el que ho baixarà.
Ah.
La inflamació,
llavors l'argila fresca
ens anirà molt bé,
a l'inici,
per això dic el premenstrual.
Però mentre tenim la menstruació,
com a molt l'haurien de posar tevi.
Clar.
Massa calent tampoc
perquè pot incrementar
les hemorràgies,
és a dir,
que vagi més sang,
i massa fred tampoc
perquè la pot tallar.
Ah.
Llavors el tevi,
argila tevia.
Bé,
de quin color?
Verda,
verda,
ja saps que és una mica de verda.
És la genèrica, no?
Sí, sí, sí,
o vermella,
si no la trobem en el cas,
doncs també ens anirà.
Mirà.
Llavors hem dit
el caldo,
hem dit les plantes,
hem dit
aquestes condicions dietètiques,
no sucre,
no alcohol,
amb la Núria Mira,
jo és que és el que et diria
de les inflamacions avui.
Doncs jo crec que sí,
que ja has donat prou remeix.
Jo igualment m'he apuntat
a això del caldo
i m'ho quedo, eh?
El caldo és molt interessant.
Ho provaré,
ho provaré.
És bo de gust?
Perquè clar,
amb el suquet de la llimona,
no sé jo,
queda bé?
Sí, sí, sí,
i tant,
tindrà un gust molt llimonat,
més a veure.
El bo de la llimona
és això.
La llimona té moltes virtuts,
d'acord?
És antihocidant també,
vull dir que ens parles ni ja de bé.
és la setmana que ve.