El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba.
Una setmana més tornem a fer escala en algun dels carrers de Tarragona,
dels comerços, amb l'Avi Ramon. Avi, bona tarda.
Bona tarda.
A veure, per reprendre el fil del que parlàvem la setmana passada,
va sortir el tema de com cuinava la gent a casa seva.
Sí, sí. Normalment cuidar en aquell temps és amb carbó.
I el Palau del Carbó, allí on hi ha el Palau de Congressos,
a part de baix de la Pedrera.
A baix de tot, de baix de les escales, diguéssim.
Sí, tot el que és el Pla de baix, Pla.
Sí.
Doncs allí hi havia unes grans muntalles de carbó, de diferents tipus de carbó,
que de clar, dels barcos, doncs ho portaven allí.
Perquè encara l'altre dia, encara me'n recordava la senyora Carme Floresby,
que té aquella bodega que hi ha allí entre el carrer Barcelona i el Palau del Protecturat.
Encara se'n recorden dels camions que passaven carregats de carbó.
O sigui, que ara ens queixem de transport,
perquè em sento un carrer, d'aquella manera,
tot el carbó del port portava allà.
Passa que allà no hi devia viure gaire gent, no?
Sí, sí.
No eren cases grans.
El que passa és que les cases d'abans, el que eren, eren altes de tetxo.
Per això ara te trobes que una casa, per exemple,
d'abans de quatre pisos, no surten cinc.
Per l'alçada que hi havia de tot això, saps?
I, clar, entre els carbó que portaven del moll allí
i després els carboners que anaven a buscar-ho,
clar, que molts anaven en carro,
perquè llavors els cotxes no anaven gaire, eren en carro, no?
I llavors, clar, la gent, el carbó és el que s'usava més a les cases.
I, per exemple, hi havia doncs uns carboners,
perquè al carrer August n'hi havia un de molt gran,
a la plaça La Font n'hi havia un altre, en fi.
Però llavors aquests mateixos carboners
repartien el carbó a les cases.
I era curiós perquè veies un home amb un cabàs
al coll ple de carbó, saps?
El cap, vull dir, ja el portaven...
El cap, el portaven al cap, eh?
Sí, sí, sí, en plan...
Això que veus, per exemple, veus a l'Àfrica
que porten les coses al cap,
llavors portaven, i molta gent portaven coses al cap.
I quina mena de contenidors feien servir?
No, contenidors, cabassos, cabassos.
De mimbre?
De mimbre, eh? O d'espart.
Sí, sí, sí.
Espart, saps?
Com també llavors molta gent anava a la Font,
amb un cantigràs, al cap, també vull dir...
Busca l'aigua.
Busca l'aigua, depèn,
perquè llavors a les cases d'aigua
no n'hi havia així com així.
Saps com vull dir?
Ara, llavors també hi havia els forners, per exemple,
que també, tot i siguen el pa barat o com era,
els repartien a les cases.
També anava...
La gent comprava el pa.
Jo recordo, nosaltres vivíem a l'Avinguda de Catalunya,
llavors eren a les afores, com siguéssim,
i portaven el pa del carrer Smith,
en aquell temps, abans de la guerra.
I portaven el pa.
El que passa és que llavors el pa podies comprar-lo
quasi per tota la setmana,
perquè així com ara s'asseca
o no està acabat de coure,
o en fi, aquesta sèrie de coses.
Llavors el pa el tenies dos, tres dies a casa
i estava sempre igual, saps com vull dir?
Tornant al carbó,
que ho he trobat molt interessant, això,
hi havia muntanyes enormes de carbó
com les que veiem ara al port?
Potser tant, tant no, no?
Potser tant, tant no,
perquè clar, aquí carreguen, descarreguen, reparteixen.
Però allí sí que hi havia una sèrie de muntanyes grans,
de diferent tipus de carbó, també,
perquè clar, segons qui guisava d'una forma o guisava d'una altra.
Ah, sí, hi havia diferents tipus?
De carbó, sí, hi havia el que ve de llenya,
hi havia de pi, hi havia de pedra,
hi havia diferents tipus de carbó,
clar, depèn també d'on se treia el carbó.
Perquè també hi havia els carboners que feien carbó a les muntanyes,
els clàssics, que feien aquell carbó de pi,
que deien que és el que feien servir més que res pels brasers,
que era un altre tipus de carbó,
calentava d'una altra manera.
En fi, això depèn també del puesto,
i clar, altres, doncs,
que fan un tipus de carbó més especial per les calderes,
perquè clar, també les fàbriques,
o segons com anaven,
amb calderes de carbó, no amb elèctric.
O sigui, que era el combustible bàsic per tot,
no només per la casa, sinó també per la indústria.
Llavors va sortir el petroli, ja.
I llavors aquests carboners ja venien,
doncs, tenien uns bucois, unes mides,
i llavors hi ha les cases i tenien els fogonets de petroli.
Queda perillós, si tu vols, però bé,
ja era més còmode.
Com era, però? Tenia un contenidor per...
No, no, quan es tenia com una espècie d'apartament petitet,
llinava el petroli, s'ava menjant,
com si fos...
I llavors sortia la flambo a un altre puesto.
Com hi havia aquells que eren també,
aquells petitets que eren d'alcohol,
per calentar petites coses,
era com un fogonet petitet,
que dins hi havia alcohol,
i, clar, sortia una metja,
i, clar, aquella metja s'impregnava d'alcohol o de petroli,
i a l'encendre-ho, doncs, clar,
llavors se tapava i se tancava el foc d'això.
És a dir, evolucions que ara,
que sigui el grill, que sigui ara això.
O sigui, una sèrie de coses,
que quan les penses, dius, com anem, no?
Home, això del carbó devia ser molt engurrós,
perquè primer anar-lo a buscar
o que te'l portessin, no?
I que s'havia acabat ràpid, ràpid.
Llavors, sota les cuines, per exemple,
hi quedava tot un tros,
com ara, per exemple, molta gent sota la cuina
tenen un departament per posar la brossa
o el que sigui,
doncs allò era per posar-hi el carbó.
Clar.
Es deixava el carbó i així aixecava la cortina,
agafava el carbó,
omplia el fogó,
fent una sèrie de mecanismes.
I brut que devia ser, però.
Home, clar, clar.
Home, qui era carboner,
qui tenia l'ofici de carboner,
devia anar negre tot el dia, no?
I si no estaves negre.
Ja el veies.
I si no estaves negre, tu.
Déu-n'hi-do,
Tot que devia ser prou econòmic,
sent que era un combustible tan bàsic,
molt car no podia ser.
Home, tot era econòmic
segons la posició de cadascú.
Perquè, clar,
pensa que hi havia jornals molt baixos
i hi havia jornals més elevats.
Tot depèn, clar,
com més elevat era el jornal d'una persona
o hi havia més comoditat a la casa.
Podia anar triant-ho més net,
més curiós,
un fogó d'una manera o de l'altra.
Això s'ha empressigut.
Això s'ha empressigut.
És com ara.
Vinga, ara canviem això.
Ara canviem allò.
Per què?
Segons també la posició social
o el que cobres.
Clar, fins on arribes fas.
Fins on arribes.
I s'anava combinant
el que era la caldera
o l'encimera, podríem dir,
la cuina,
de carbó i de llenya?
Era igual.
Era com si hi haguéssim
i hi havia, com si hi haguéssim,
a l'esquerra,
un apartament grandet
que era el forn.
Era com si fos això,
aquests forns que posem,
com s'hi diu això ara?
que es posa...
Micrones.
Micrones.
Bé, això estava al costat.
I a l'altre costat
hi havia un departament
on s'hi posava
la llenya o el carbó.
El carbó.
Era igual una cosa que l'altra.
I llavors a sota
hi havia per posar la cendra.
Clar, aquella.
Aquella, aquella, la cendra.
Llavors què passava?
Que el foc
passava per dintre,
però no per dintre,
pel costat del forn.
I clar, el forn,
sempre que feies foc,
aquell forn sempre estava calent.
I podies cuinar a dalt, no?
I mentrestant, fer...
Sí, eren coses que aquell temps
no eren còmodes,
però clar, aquell temps,
ara ja veient allò,
doncs ja no...
Ja ha canviat tot.
Avi, demà continuem parlant
de tots aquests canvis.
Gràcies.
Fiii, a més...
Fiii.
Fiii.
Fiii.
Fiii.
Fiii.
Fiii.
Fiii.
Fiii.
Fiii.
Fiii.