El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va...
Ara ho dèiem amb l'avi Ramon, quan passa el temps, eh?
Ja torna a ser divendres, ja hem passat tota la setmana
i hem parlat de la bequeria, de la lleteria, de la fàbrica de farina.
Avi, bona tarda.
Bona tarda.
I ara ens havíem quedat, vostè ahir feia una referència a les cases,
les cases d'abans, com eren? Tenien el seu magatzem?
Com eren les cases d'abans?
Home, les cases d'abans...
Eren unifamiliars, allò, una família tenia una casa sencera?
No.
Per aquesta zona, almenys, eh? Suposo que depèn de la zona de Tarragona
de vegades diferents.
El que passa és que moltes cases d'aquestes ja s'han destruït
perquè, clar, hi eren velles, també, les bombes van fer molt de mal,
i s'ha anat fent places, carrers, per exemple,
et trobes que el carrer Smith, que era un carrer on vivien molta gent,
cases d'aquelles de quatre pisos, o cinc pisos, o tres pisos,
que el primer pis era pel senyor, o pel que pagava més, el més gran,
llavors els altres ja eren més petits, i, clar, després venia la buardilla,
vull dir...
O sigui, en el mateix edifici vivien diferents famílies, o...?
Sí, sí, sí. I en un replà, doncs, hi havia dos pisos, saps?
Com si un replà, inclús potser algunes de tres, però, clar,
llavors no és com ara, que tothom té el que té.
Llavors, a conforme la gent, amb un pis encara que fos més petit,
vivien amb el necessari.
Si comencem a necessitar un moble per això,
el d'allò, el tornador per aquí, l'altre...
Allà no, a vegades...
Què era el necessari i necessari?
Perquè, a veure, estem parlant d'una època en què ja hi havia neveres,
o encara no?
No.
Bé, si hi havia alguna nevera, era de gel.
Sí.
Era de gel, que cada dia...
Aquells cubos gegants que hi posaves el gel a dins, no?
No, no, una neveres petita, que hi havia un lloc per posar el gel,
però cada dia s'havia de treure l'aigua perquè el gel s'afonia, vull dir...
I on s'anava a buscar, el gel?
Hi havia fàbriques de gel, ja en parlarem.
Ah.
Hi havia fàbriques de gel, i llavors, clar, era molt diferent,
perquè inclús hi havia moltes cases que en un pis vivia una família.
Per exemple, els fills encara, doncs, vivien amb...
Sí, com ara diuen, per exemple, que el fill està tants anys no marxa de casa,
allà abans potser estaven casats i vivien tots en família,
però no era com ara que aprofitaven els pares per...
En fi, no és en pla de sàtiri ni no, no?
Però abans tots vivien a una.
I tot home portava, no?
I portava, portava, i els avis contents amb els nets que pujaven amb l'avi,
sí, com ara a vegades l'avi no fa nosa, però a vegades, doncs, explica, batallet...
Llavors, hi havia tota una família.
Passa que llavors devien ser bastant grandetes aquest espai per viure, no?
No massa, no massa, no massa.
Ja s'apenyaven, però.
No massa, per exemple, hi havia una cuina, i hi havia, doncs, el rabador,
hi havia el passillo, i al passillo hi havia dues o tres habitacions,
o depèn de la casa com era, saps?
I cadascú tenia una habitació per conviure el vàter,
que llavors els vàters no eren com ara tampoc,
que eren vàters amb una tapa de fusta i un forat...
Un forat i tot avall.
I tot avall, vull dir que això, al final del passillo,
doncs, sempre costumava haver el vàter aquest, o...
En fi, vull dir que...
Una altra cosa imprescindible, a la nevera dèiem que, bueno,
si n'hi havia, eren de gel, però el que sí que no devia faltar
era una cuina de... com a mínim de llenya.
Sí, sí, llavors, sí, sí.
Inclús llavors el que hi havia eren fresqueres, que deien.
Ah.
Que era, sí, era com si fos una...
Com si diguéssim amb tela metàl·lica tan fina, tan fina,
era com una gàbia, i allí llavors se posava les coses al fresc.
Més aviat, doncs, que al vespre, doncs,
no sempre s'aguantava més fresc.
Per exemple, la verdura, tot això...
Que passés l'aire...
Passés l'aire i aguantava.
I com que també la verdura i les coses eren més...
Més frescos, més frescos també, esclar.
Acabat de collir, potser.
Més cara, doncs, clar, ja sabies...
Hi havia una sèrie de coses.
El peix, doncs, clar, es comprava el peix adequat.
Clar, el peix era comprar-li menjar-lo,
perquè allò no ho podies aguantar enlloc.
Sí, sí, sí.
I inclús llavors hi havia peix, que en deien morull,
un peix, aquells peixets petits,
que llavors també es posaven a la fresquera a secar-los.
I llavors aquell peix, quan era sec,
fet a la planxa, amb un tomaquet i un all,
allò fet a la planxa, una miqueta d'això,
o sigui, hi havia uns menjars que...
No ara com van a la plaça que jo he vist...
Escolta, i trec-li les espines, inclús d'una sortida.
M'escolta'm, per favor...
Com tal d'estalviar feina, el que sigui...
I a vegades veus una cosa que llancen al cap,
llancen una sèrie de coses.
Escolta'm, si això, bullint, ho pots fer un menjar.
Però penses, bueno, què hi vols fer-hi?
És l'època?
Clar, abans s'aprofitava tot.
I les espines és això, les espines hi ha al cap
i es feia un brou interessant.
Sí, sí, vull dir que tot ha anat canviant.
Per això a vegades vas veient les coses,
vas a la plaça i et quedes estranyat,
però ja t'hi vas acostumant.
Llavors les famílies també és una altra cosa.
era tota una espècie molt familiar,
perquè a vegades hi havia fills.
I llavors, clar, un necessitava una cosa.
Escolta'm, què tens?
Mira avui, avui tinc això, què vols?
El que passava també és que llavors molta gent,
segons l'ofici que tenien,
tenien una miqueta de parcel·la,
una miqueta d'hortet,
tenien les seves verduretes.
L'altre, com que eren pisos grans,
que a vegades hi havia un terrat o una galeria grandeta,
que això sigui, grans terrats o el que sigui,
doncs criaven quatre conills,
dues gallines,
inclús criaven, llavors,
coloms, fixi-t'ho.
Oh!
Ja veus, tal com està la cosa ara, no?
Sí, no?
Que ara no hi ha manera de fer-los fora.
Sí, perquè llavors les embrassades,
quan parien,
el que s'hi recomanava molt bé
era l'això de colomí,
que era molt fort, saps?
El què?
El colomí,
que és el colom petitet,
quan és petitet el colom.
Menjar?
Per menjar.
Ah, sí.
Sí, perquè és una cosa molt forta
i això es veu que era com una vitamina.
Donava ànims, eh?
Una vitamina.
A les parteres, saps?
Vull dir, una sèrie de coses
que quan les penses,
dius, vols dir que això és...
Bueno, a mi si m'escolta
i em sent algú d'aquelles èpoques,
suposo que anés recordant algunes coses.
I si no, que ho vagi dient també,
que s'expliquin.
Doncs, escolti, ja que deu això,
ja que deu això, recordem,
us podeu posar en contacte amb nosaltres
per donar la vostra aportació,
els vostres records
o fer suggeriments
a través del telèfon
durant tota la setmana
977 24 47 67
escrivint-nos un mail
a taradio arroba tinet.org
o simplement per carta
a l'Avinguda Roma, número 5B.
Feu.
I amb l'avi ho comentarem.
Feu, que així passem un rato entre tots,
que és el que pensen fer aquí.
No és qüestió d'història
ni és qüestió de...
Mira, són vivències,
vivències que sempre són vida per recordar.
vivències que recuperarem
a partir de dilluns.
Avi, bon cap de setmana.
Gràcies.
Vizca el català.