El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba.
Amb l'avi Ramon, aquesta setmana, mira, estem comerciants, eh?
Estem com a edat de botiguers.
Avi, bona tarda.
Bona tarda.
O estem de rebaixes encara, doncs ja és això.
Sí, sí, per això les rebaixes és una cosa d'aquelles que és tan modern.
Sí, no? És molt actual.
Perquè llavors també, les botigues també, com que hi havia confiança...
Llavors es fien els descomptes, no?
Fien un descompte, eh? Saps com ho diu el client que era?
Fien un descompte i et descomptava la peça que tu volies.
Així com ara són peces de rebaixes.
Clar, que no pots triar.
No, i a vegades era curiós perquè la gent a vegades volia estar enganyats.
T'ho dic perquè jo vaig tindre el taller i botiga, eh?
De ceràmiques i coses d'aquestes.
Hi havia peces, per exemple, que jo les havia augmentat.
Jo no les augmentava, jo les guardava per clients o el que sigui.
I almenys venia un i em deia, escolta, he de fer un regalo
per d'això si em voldria gastar, doncs, equips pessetes.
Doncs mira, aquí tens aquesta peça que val tant.
Com que encara és el preu antic.
Home, és que jo em voldria gastar tant.
O sigui, tenia el cap, per exemple, de gastar...
Per exemple, em voldria gastar amb 2.000 pessetes per fer un rodó, no?
Jo dic, mira, doncs aquí tens aquesta que val 1.500,
que encara és el preu de l'any passat i d'antic,
que s'ha augmentat, però jo no ho he augmentat per això.
Home, però és que jo tenia el cap de gastar amb les 2.000 pessetes.
O sigui, que a vegades la gent ens mentalitzem amb la compra
d'anar amb...
Mira, això és barato, vinga, comprem-ho perquè...
I, saps, vull dir, a vegades no estem concentrats en la cosa
i a vegades estem en recel.
Clar que siguem amics, sempre estem en recel de...
Vols dir que no és alguna cosa que tens aquí, no saps com treure-la?
Vull dir, ara vaig amb ironia, això és en plan d'ironia, no?
Però passa, passa.
Sí, a més quan fas un regal és això, no?
Sembla que sí, per molt bonic que sigui el regal,
si no et gastes, si et surt massa barato, et sap com a greu.
Sí, sí, sembla que no.
I en canvi el que ho rem no ho sap.
Clar.
M'entens-ho?
I vull dir que a vegades hi ha coses originals, no?
Perquè a vegades, jo també a vegades anava a la fàbrica, per exemple,
i tenia més 15 o 20 peces.
I deia, doncs com és que això el viatjant o no ho teniu a la venda?
Home, només queden 15 peces i per 15 peces no hem de fer pas.
Doncs, quan me voleu tant?
Doncs me les quedo.
I treixaven el preu, doncs, antic.
I aquella peça la podies tu tindre per vendre a gent que coneixies
o a qui volguessis a un preu, doncs, raonable.
Però a vegades hi ha aquesta cosa.
Vos dir que quedaré bé amb això?
Perquè jo em volia gastar, jo em volia gastar.
Sí, diu, a veure, tu no li ensenyaràs la factura, no sabrà el que...
Feien descompte, suposo que l'avi també devia anar a comprar alguna coseta o altra
a la cestelleria Rossell.
Sí, sí, sí.
Però al mateix temps allí també arreglaven persianes i coses, no?
Ah, també arreglaven persianes?
Sí, últimament, últimament.
Ara ja...
Fan de tota la gent, no?
Sí, però ara ja no.
Ara ja no.
Ja no, saps?
Vull dir que és una activitat, per exemple, que es porta dintre.
Perquè, clar, precisament a qui volia anar jo, la part humana,
perquè que aguanti la botiga tant de temps ja és una cosa lluable,
però que, a més, la família ho continuï.
Vostè els deu conèixer, amb aquesta família.
Sí, sí.
I què li expliquen els...
Jo vaig conèixer el pare dels d'ara, no?
Ja fa anys que els conec, perquè, clar, jo també començo a ser grandet, no?
I has conegut molta gent que d'això...
Però els veus...
La gràcia d'això és...
Així com ja, per exemple, jo he conegut algun negoci a Tarragona,
ja cansats, els hereders de...
Ja volia canviar...
I molts negocis que han tancat perquè no tenien la continuïtat, clar.
No, i d'això és...
Aquí no, aquí els veus amb il·lusió.
Ilusió t'atén, t'atén la gent, d'això,
i els veus que tenen una il·lusió.
I l'il·lusió consisteix en això,
en la variació de cosa que hi ha.
O sigui que...
Al migo vas per una cosa i trobes una altra.
Vull dir, aquestes botigues passen així, jo.
Jo, potser, és per tant que faig propaganda...
No, jo ho faig pel sentit meu
que m'agrada com a artesà i el que sigui,
apreciar coses que a Tarragona,
que ja anem parlant-ne,
hi ha coses que es desconeixen
i és bonic que se sàpiga, saps com vull dir?
I aquest, mira, em va fer gràcia perquè, doncs,
el passar per dir, vaig conèixer aquell home,
després van plegar el magallisem aquest que tenien gran,
i ara tenen això més modern, clar.
s'han de...
I deuen tenir peces que fan ells mateixos,
però molta peça també deuen tenir que els havia fet.
Sí, sí, no, ja ara avui dia és comercial, eh?
Avui dia el que passa, aquestes cases,
el que han de saber és saber el que compren i el que venen.
Però, clar, ja no hi ha ni material ni coses d'aquesta,
però sí, aquestes coses.
No, perquè, a més, a nivell del dia a dia de nosaltres,
del cistell, jo crec que el cistell,
a veure, mentre es aguanti,
cadascú us quedarà el que sigui més barat.
I t'és igual si està fet a mà o no, clar.
Hem arribat amb aquesta mentalitat.
Però sempre hi ha gent que...
Hi ha qui col·lecciona coses.
Ah, això sí.
Hi ha qui col·lecciona.
Hi ha qui, doncs,
el que més te penses t'agrada.
Vull dir, és un tipus de cosa diferent de tot el més.
Perquè ara vas a una casa d'aquestes,
d'objectes de regal,
i hi trobes de tot.
Hi trobes de tot, de països on veus que allò...
En fi, i en canvi,
hi ha botigues que venen coses d'artesà,
però, clar, això ja sapiguero entendre-ho,
el que és artesà i el que és comercial.
Que també té un preu,
però, clar, s'ha de relacionar, no?
Però també la gràcia és que sàpigues
tindre el que és artesà i no artesà, saps?
Vull dir que...
L'avantatge d'aquestes botigues,
també d'abans,
perquè ara ja no passa gairebé,
és que estaven obertes gairebé tot el dia,
a hores intempestives, no?
I fins i tot, si tu necessitaves alguna cosa,
tu, tranquil, que te l'obro.
Tu l'obro, sí, sí, sí.
Ja et dic, abans d'aquestes botigues,
aquestes i altres tipus de botigues, no?
Doncs era això, familiars.
Es coneixien ja...
Ah, mira el fill, mira el meu fill,
saps?
Vull dir, inclús les famílies, no?
Hi havia una certa confiança, no?
Vull dir, ja sabien que no els enganyaves, saps?
Ja sabien que si una cosa no era bona,
dient això no, que no tenia bé.
O això sí que tenia bé per tal lloc.
Vull dir, sabien, com els metges d'abans,
que els metges d'abans coneixien tota la família.
I només que anés a preguntar,
ja sabia que patia cada un.
Vull dir, hi ha una sèrie de coses que si les lligues,
doncs tenen la seva continuïtat
i la seva cosa de raó, m'entens?
Perquè, clar, ara que vas al metge,
li has d'explicar, li has de...
En canvi, aquell era de la família.
Entrava a casa teva com si fos...
Hi ha un...
Què li ha passat al nen?
Això és perquè ja sé com és ell.
Això li ha passat per això i això.
A l'altre, saps com ho dic?
El metge...
Un dia parlarem de metges.
Parlem de metges també,
que Déu-n'hi-do.
Ui, Déu-n'hi-do, jo també...
El metge és que ha dit això, sí.
Avi, tanquem aquí els capítols
que hem dedicat a la cistelleria Rossell,
al carrer Podaca,
però el carrer Podaca té més botiguetes, eh?
Ara en parlarem.
Tanquem això,
no com a propaganda de la casa,
sinó com a records
del pare d'aquestos que hi ha ara,
que és el que hem tingut,
records de coses d'aquests, saps?
Que sempre...
Diuen que els avis diuen batalletes,
però no són batalletes,
són records que tenim
i vivències que les exposem,
s'escolten o no s'escolten.
Però després passa una cosa,
llavors venen a preguntar-te
quan ha de fer un treball d'escola...
Llavors venen, llavors venen.
Escolti, vostè,
escolti, jo tinc el meu ofici,
és això,
però sé que abans lligàvem això.
Com ho feien?
És la vida.
Doncs demà continuarem parlant
i d'una pastisseria.
Fins demà, avi.
Fins demà, avi.