Com cada dimarts, avui també tenim a Felip Caudet, que ens ha vingut a veure.
Felip, bona tarda, com estàs?
Bona tarda, Núria, bona tarda a tothom que ens escolta.
Com estàs?
Com estic? Estic bé, estic una mica així com...
No era això el que havies de dir.
Ah, estic com el temps, estic com el temps.
Hem pactat el principi, eh?
No, sí, mira, bé, bé, bé, bé, ja encara ja l'hivern quasi-casi estem en tardor.
Clar.
Però ja s'ha notat el canvi, ja.
Sí.
I era hora, també.
Faràs d'home del temps avui?
No, no et faré d'home del temps.
Però avui et porto una proposta, que no és que vingui amb el temps,
però avui vèiem aquesta època de l'any, per una qüestió funcional, simplement.
Pensa que de les enganxades ja m'han parlat l'altre dia, eh?
Ja m'han parlat, sí, sí.
Avui no, avui et porto una mica...
Una mica de promoció de la salut.
No et porto ben bé...
Res concret.
Un remei, sinó més bé d'una prevenció.
A veure, ara estem aquí, estem a l'octubre, oi, Núria?
Ah, sí.
Hem passat el setembre, si no m'equivoco, el més d'abans.
I què li passa al setembre?
I que en diem de novetats amb aquest programa, eh?
No, què li passa al setembre?
Avui t'en porto una de novetat, eh?
Ai, del meu.
Et porto una cosa que no l'has sentit en la teva vida.
Ai, a veure què et dic.
Què li passa al setembre, dius?
El setembre, doncs, és aquell moment de canvi.
Hem acabat l'estiu, els nens tornen al col·legi,
i les famílies s'han d'organitzar una miqueta.
Hem de tornar a la dinàmica de les escoles, de les feines,
i del pensar ja en les properes vacances, que ja són l'altre any.
Sí, una mica la depressió aquesta post-vacacional.
Correcte, post-vacacional.
Llavors jo et porto avui una mica,
porto per parlar-te una mica,
de recol·locar els hàbits que teníem,
perduts, que havíem deixat abans a l'estiu,
i que ara és un bon moment.
Ara que els nanos ja estan a l'escola
i han començat amb els cicles normals
i amb els horaris normals,
doncs és moment que ens tornem a plantejar
una cosa interessant, que era fer una mica d'exercici.
Bé, tot i que l'estiu molta gent l'aprofita per fer exercici.
Sí.
Perquè, clar, fa abonança i bé.
Sí, i això ho aprofita, però també hi ha molta gent que diu
mira, l'estiu, vacances, escolta, deixa d'estar els gimnassos.
Aquests gimnassos buits a l'estiu.
Sí, sí.
I avui et porto una mica una sèrie de propostes,
variades, que no són les convencionals d'anar al gimnàs
i que poden ser estimulants per a algú.
Per fer exercici.
Per fer exercici.
Propostes que podem fer fins i tot a casa.
Sí, a veure, clar,
jo et parlaré d'uns quants mètodes que hi ha,
diferents tipus,
i alguns de molt moderns, per això et dic que era la novetat.
Ens hem de posar el xandall, doncs.
Però, clar, sí, sí, això sempre s'haurà d'anar
en un lloc específic,
o amb un terapeuta específic que ho faci,
o amb un trainer,
eh?
Eh?
Aquí queda.
Un trainer, aquí queda.
No, amb un entrenador personal,
o algun tipus d'aquí tipus de serveis.
D'acord?
Però jo t'explico.
L'opció que és més comuna o més coneguda,
però dins, fora del que és el gimnàs,
és el ioga.
Això alguna vegada n'hem parlat.
Però el ioga no és fer exercici.
Bueno, bueno, hi ha maneres de prendre això.
Oh, sí?
Sí i no.
Sí i no.
El ioga, el ioga el que pretén
és que es connexioni,
es faci una connexió entre el cos
i la ment.
Molt sovint vam fer separat.
Llavors, no és només fer exercici,
el que passa que ho aconseguirem
gràcies a exercicis.
Concretament, més que exercicis,
més aviat seran estiraments.
uns moviments portats a l'extrem
i combinats, molt important,
amb la respiració.
És a dir, el ioga té dues parts.
Una part que és l'acció,
que és aquesta dels estiraments
i les postures.
Les assanes, n'hi diuen.
Ah.
Assanes.
I l'altra part
és la part que anem relaxació,
que s'aconseguiria amb la respiració.
Dins el ioga hi ha moltes maneres
de respirar i moltes postures diferents.
Igual que hi ha molts de tipus diferents de ioga.
El ioga més habitual
és el que es diu el hatha ioga.
Aquest és el típic i tòpic
que hem vist
per les nostres contrades, eh?
Sí, d'aquell de posar les cames plegades, no?
Sí, sí, estirar el braç en darrere,
plegar-te com un caragol,
fer la fulla...
Va, ja té vàries...
És que jo crec que ara estàs trencant esquemes,
perquè, clar, la gent,
quan acaba l'estiu
i arriba la tardor preparant-se l'Ivan,
pensen,
sí, faré exercici,
en tornaré a apuntar al gimnàs,
a m'aixecar per treure'm
aquests quilos dels gelats de l'estiu.
No, no, no cal ser tan radical,
però podem començar
amb qüestions d'aquestes,
que més que pretendre treure greix,
el que pretén és tornar a posar to.
Equilibrar-ho tot.
És a dir,
totes les propostes que et porto jo avui,
Núria,
tenen aquesta pretensió.
És a dir,
reequilibrar.
Res d'això de...
Com que m'he passat en un moment o altre,
doncs ara faig alguna cosa per portar-me bé.
No!
I el ioga, Felip,
hem d'anar en un lloc,
en un centre de ioga, no?
Ens hi hem de mirar una miqueta
on anem a parar.
És que després també hi ha aquell ioga
que es fa a través de facicles per la tele.
Bé, això és una mica parella.
Sí?
Sí, sí.
No ho recomanas tant.
No, jo recomano que agraig totes aquestes coses
sempre siguin experiències vivencials.
És a dir,
tinguis algú de referència,
un professor,
un monitor,
que te n'ensenyi.
La literatura està bé,
d'acord?
Perquè sempre hi ha alguna cosa interessant a aprendre.
Però,
com un contacte directe amb un professor,
que podíem posar-li aquest nom,
doncs no hi ha res que ho pugui suplir.
Ah.
El ioga aquí,
hem parlat d'aquest,
el hatha ioga,
que és el més típic,
però per aquí també en tenim d'altres tipus,
eh?
De les nostres contrades.
Tenim el kundalini ioga,
que és un ioga molt energètic,
molt,
i és un ioga en un vertent una mica més espiritual.
Aquí a Tarragona se'n fa, eh?
I no cal anar molt a lluny.
Després tenim el yengar.
Eh?
T'agrada el nom?
Seu de tot, tan exòtic.
És que és exòtic,
coi, perdó,
tot ve de la Índia.
Tot ve d'aquestes contrades orientals,
i llavors, clar,
em sona molt exòtic.
L'yengar aquest és un ioga,
un ioga molt potent,
molt fort.
Hi ha la gent que es vulgui matxacar una mica
amb el ioga,
perquè hi ha molt de tipus.
Doncs aquest,
l'yengar,
és precisament un dels iogues més forts que hi ha.
Però forts en el sentit
que s'ha de fer molt d'exercici,
molt d'esforç.
Sí.
Ah, sí?
Sí, sí,
perquè a vegades no només és estirar,
perdoneu,
que jo abans he potser donat una idea
d'una cosa excessivament...
Bueno,
és la que tenim tots,
eh?
El ioga,
la simeles amb tranquil·litat.
Hi ha iogues,
perquè deus dir que n'hi ha diversos tipus,
que són molt actius i molt forts,
Núria.
I aquests iogues,
doncs,
bueno,
són adequats a cada tipus de persona.
Clar,
també estàs tan a informar una miqueta,
no?
Aquí està.
I que et diguin,
tu per la complexió que tens
o per el poc exercici que fas,
comença amb alguna cosa tranquil·la.
Generalment,
no,
generalment,
el que fan molts de centres de ioga,
i això és una bona manera
de trobar el ioga que a algú li toca,
és acostumar a fer gratuïtament
la primera o la segona classe.
Molt bé.
I diuen,
vine un dia,
i ho veus i tal,
i així la gent es fa una idea
del que pot ser una sessió de ioga.
A vegades tenim aquesta idea preconcebuda
que és només estiraments
i també hi ha una mica de moviment.
Llavors,
en funció del ioga que escollim,
doncs també veurem unes coses o unes altres.
Amb quina freqüència
aconselles tu a fer ioga?
Perquè, clar,
aquí després està el típic,
no,
de,
ai,
jo no tinc gaire temps,
jo aquesta setmana m'ho salto.
O el gimnàs,
o el gimnàs un dia fan ioga.
També.
També és una altra opció.
Sí,
un dia ioga,
un dia a sauna.
Sí,
un dia ioga,
un dia a sauna.
No,
no cola.
A veure,
el ioga,
i tot el que és les gimnàcies energètiques,
ara en parlem una miqueta d'unes altres,
doncs el ioga,
doncs,
pots resultar molt potent
pel cos,
pot activar circunstàncies
o més aviat pot desbloquejar.
No és inofensiu,
no és de seure.
No, no, que la gent no es pensi
que és una cosa,
a veure,
no perillós,
fet per un professional,
ja dic,
recomanat i controlat per un professional,
però que no és,
com ho diuen això,
un moco de pavo,
li diuen a les castellanes,
un moco de pavo.
Sí,
que no us estranyi
que després de les primeres sessions de ioga,
no ho sé,
ploreu per no res.
Es moguin moltes coses,
clar,
es poden moure.
Llavors,
clar,
hem de vigilar una miqueta...
La intensitat.
La intensitat,
sobretot.
La freqüència,
normalment,
Núria,
doncs hauria d'estar
més aviat.
O sigui,
si volem treballar de veritat,
un mínim,
un mínim de
tres dies,
mira què et diria.
Oh,
tres dies a la setmana.
Dos, tres dies.
A la setmana.
Sí, sí, sí.
Això ja és treballar fort,
eh?
Una horeta cada dia.
Sí,
una sessió de ioga,
depèn del lloc.
Ah, això seria un màxim,
un treballar fort.
No,
un treballar fort,
estarem parlant d'uns quatre dies a la setmana,
però això ja és
per gent que fa anys
que s'hi dedica, eh?
O sigui,
per començar...
Per començar,
amb un cop dos a la setmana
n'hi ha prou.
Ah, bé, bé, bé, bé, bé.
I a poc a poc.
I anirem agafant el fil
i quan ho veieu,
el mateix professor us ho dirà.
Doncs potser una miqueta més.
Però deixem una mitjana de dos dies,
sí, Núria.
Sí, sí, sí.
Perquè així ningú
s'estressarà gaire.
Parlaves d'aquests tipus de ioga,
no sé si en tens...
Sí.
Llavors hi ha un altre molt famós
que és l'Integral,
que ara està molt de moda.
Ioga Integral.
Ioga Integral.
I aquest és un ioga
que és bastant nou,
en el sentit que intenta combinar
diverses coses,
barreja diversos tipus
de tendències que tenen els iogues.
Doncs des de potenciar la respiració,
des del cantar,
algun tipus de màntra,
que són uns sons
de tipus curatiu,
el famós om,
en el sentit que m'agrada,
doncs d'aquest tipus,
però n'hi ha molts i variats.
Estan en unes posicions pròpies dels dits
que es diuen els mudres.
Llavors, que és un ioga,
doncs aquí intenta una miqueta de tot.
Des del treball del cos
fins a la relaxació.
Això és el ioga.
Això és una proposta, eh?
Que faig.
Després en tenim una altra,
més exòtica encara,
que ve de la Xina, Núria.
El ioga de la Índia, no?
El comentaves?
Aquest era de la Índia, aquest ioga.
Ah, anem a la Xina.
Bàsicament d'origen.
I a la Xina tenim
una gimnàcia energètica molt interessant,
que és el famós Tai Chi.
Ah, que és el ioga en moviment, diuen.
El Qigong.
Bueno, a veure,
això és un mal dit, també, eh?
A veure.
Segurament us viure alguna vegada
allò a la tele,
un reportatge que es veuen
aquells avis que es mouen.
A la platja, sobretot a la platja.
O en places.
A vegades, això es veu en reportatges de la Xina,
es veu en força.
Sí.
Força avis d'aquest tipus, no?
El bo, el Tai Chi,
el que intenta també és com el ioga,
és reequilibrar l'energia del cos,
que circuli bé.
A la Xina està entès com un bon mitjà
per viure força anys,
amb força salut.
Bàsicament, abans s'en sabia
com si fos un art marcial,
però molt suau.
I que ben bé no és que fes servir la força
així per la força.
El que fa servir és la força
però per alliberar,
per dirigir l'energia cap a l'ament.
És a dir,
és que són una mica exòtic.
És que aquí a Occident,
quan parlem d'energia,
la gent s'espanta.
Sí.
Clar, la gent la primera pensament que fa
ah, això és algú esotèric o és màgia.
Senyors, senyores,
no hi ha res de màgic en aquest sentit.
El que passa és que és una concepció diferent
del que és el funcionament del cos.
Hem de pensar que, curiosament,
a Occident som uns quants milions de persones.
Però és que a la Xina
ens multipliquen per molts.
A la Xina hi haurien,
tot Orient.
Imagineu-vos, és a dir,
els occidentals acostumem a pensar
que només és la nostra mesura,
la vàlida.
I, proporcionalment,
la seva és molt més gran.
El que passa és que no estem acostumats.
Llavors, quan parlem d'energia,
no s'espantem.
sobretot és important.
Per què en serveix això, el Tai Chi, Núria?
El Tai Chi és molt bo per combatre l'estrès,
per baixar la pressió arterial,
que té problemes de tensió alta.
Doncs el Tai Chi baixa la tensió.
I, a més,
a més,
és una de les raons per les quals
allarga la vida, diuen,
és perquè també
enforteix el sistema immunitari.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
Puga les defenses.
Ah, mira, veus això?
Llavors, res de constipats
i res de grips
i coses d'aquestes rares que tenim.
També va molt bé per la depressió
i per l'ansietat,
com el ioga.
Ah.
Molt bé.
I potser és l'alternativa
no tan estàtica.
Sí.
És que el ioga, clar,
hi ha gent que diu
és que jo m'avorreixo fent ioga
perquè és tan estàtic.
Clar, la gent que pensi
que el ioga és una miqueta
com això,
postures que porten
al punt màxim,
els tirats, no?
els tiraments.
En canvi, el Tai Chi
acostuma a ser molt fluid.
És com si balléssim gaire bé,
però molt suau
i controlant molt la respiració.
És molt important en aquest sentit.
I ara et porto la novetat, Núria.
Sí, perquè el ioga i el Tai Chi
ja ho sabíem.
Avui et porto
el que està de moda
però de rabiosa moda.
Sí, l'homàs, l'homàs.
L'homàs
amb el tema de les gimnàsies suaus.
Eh?
Que és el Katsugen
Undo.
Toma.
Uf, no té cap abreviatura, això?
No, Katsugen.
Katsugen.
Tu què fas?
Jo faig Katsugen.
Katsugen.
Undo.
Undo.
El Katsugen Undo
vol dir
moviment regenerador.
Clar, Undo,
regenerador,
lògic.
Ah, sí?
Sí, això ve del Japó, Núria.
Ho va inventar un senyor
que es deia,
atenció,
apunta-t'ho, eh?
Hau Chika
Noguchi.
Això m'apunto
perquè sempre surten
els crucigrames.
El trivial.
Inventor del Katsugen Undo.
Sempre em surt.
Ja ho saps,
el Hau Chika Noguchi.
Que és en la cosa actual
o ja és de fa anys?
No, aquest senyor
ho va inventar
al voltant dels anys 50,
del segle passat,
del 1900.
Però aquí,
aquí,
a les nostres contrades,
fa molt poquet
que ha arribat.
L'Uboda
és una tècnica
una mica curiosa
perquè el que intenta
és que el cos
per uns moments
abandoni
l'activitat voluntària.
o sigui,
que doni el control
una mica
per tal
que el cos
s'expressi
de manera espontània.
Ui,
això és molt perillós, eh?
Sí, això que molt dir.
Això en el meu cas
representaria
no parar de badallar.
Bueno.
Fer accions d'aquestes, no?
Accions d'aquestes incontrolades.
Gaire, gaire bé,
gaire bé, això.
I això què fa?
Això allibera.
Allibera molta tensió
i a part
millora molt
la flexibilitat
física i psíquica.
Núria,
no sé,
però fa un moment
sentia cotxes que pitaven.
Sí,
és que estaven emocionats,
estaven escoltant Tarragona Ràdio
aquí a l'Avinguda Roma
i pitaven per saludar-te.
Ah,
m'ha semblat a mi.
Sí, sí, és això.
I llavors,
aquest exercici
el que fa bàsicament
són tres funcions,
tres accions.
Un és
fer més profunda la respiració
perquè aquí es combina la respiració.
Tots no volem anar amb la respiració, eh?
És que si no respirem
ens morim.
Un dia,
te'n recordes l'any passat
que vam parlar
de l'important
que era respirar?
Sí.
I que era el mètode
per viure molts i molts anys.
Sí,
sí que vam fer tot un programa
dedicat a la respiració.
Però escolta,
Felip,
explica una miqueta més
a nivell físic.
Sí,
del katsugen això.
Com és això del katsugen?
Això,
com exercicis bàsics, eh?
Doncs comença bàsicament,
estem asseguts,
sobre les cames creuades,
no?
Llavors,
és un exercici
que el que fa és
es fan ficar els braços
en una postura concreta,
aixecant-los,
si no recordo malament,
cap amunt,
i també fan aguantar la respiració
i llavors se fan acumular
molta tensió.
Molta tensió,
fas molta força,
val?
I en sec,
pam,
la deixes anar
i, esclar,
tu caus
com si fossis una nina de drap.
Però això és genial,
això és genial.
I llavors,
allí,
després de caure
com una nina de drap,
que tu que has alliberat
molta tensió,
doncs el que se comença a fer
són moviments molt suaus,
de balancets,
una mica com si es ballés.
I per sortir,
per on surti?
Sense gaire control,
no?
Sense gaire control,
aquesta és la gràcia.
És que diuen que és una de les maneres,
no sé si ho vas dir tu,
havies dit tu també la temporada passada,
una de les maneres
d'alliberar tensió,
saps quan tenim l'esquerra carregada,
o la mandíbula carregada,
per exemple,
que dius,
com ho allibero jo això?
Doncs és això,
és apretar molt,
apretar molt,
i deixar anar.
I deixar anar.
Això és una cosa
que a nivell petit
ho podem fer a casa.
Sí, però bueno,
aquest senyor li va posar
una mica de nom
i ho va arreglar una mica.
Clar,
això us ho explico per damunt,
però aquí el ideal
és anar a algun tipus de centre.
I què n'hi ha per aquí?
A Tarragona no en tenim,
a Barcelona sí que en tenim,
a Barcelona hi ha alguns espais
en què està molt.
És el que està de moda,
el katsugent.
Si no fas katsugent,
no estàs a la moda.
Llavors te'n porto un altre,
te'n porto,
vinga va,
te'n porto tres més,
però així ràpides,
perquè veig que no tenim gaire temps.
Escolta,
en el katsugent
se m'ha acabat d'acudir
que es pot cridar?
Perquè cridar és una manera també de...
Sí, sí, sí.
Em penso que sí.
No estic segur ara,
ficaria la pota,
si t'ho asseguro.
Bé, en tot cas,
si crideu en una classe de katsugent
també serà benvinguda.
Segur que serà guai.
Doncs te'n porto dues
que no són gaire conegudes.
Per començar.
Una és la antigimnàcia.
M'agrada aquesta.
T'agrada, eh?
Ho he vist a la cara.
Quan ho he dit,
digue, escolta,
la Núria,
això de fer poca activitat.
Bueno,
antigimnàcia,
l'he inventat
una senyora francesa,
la Thérèse Berterat.
Que, a veure,
mira,
aprofitant que surt el tema,
recomano un llibre
d'aquesta senyora,
si et sembla,
que es diu
El cos té les seves raons.
És un llibre curtet,
fàcil de llegir
i explica l'experiència
d'aquesta senyora
de com va arribar
a dissenyar aquest mètode.
I doncs és molt curiós,
però és una persona
que tenia uns problemes,
si no recordo malament,
d'esquena,
bastant greus.
I doncs va fer un recorregut
per tot el que existia,
classes de metge,
rehabilitacions...
I res,
li va convèncer
fins que,
per aquestes circumstàncies,
que no ho explicaré aquí,
s'ha de llegir el llibre,
doncs va dissenyar un mètode,
l'antigimnàsia.
I què és l'antigimnàsia?
Perquè, clar,
la paraula ja sona, no?
En aquells moments,
això és dels anys 70
que es va idear.
Sí.
Però també està força de moda.
El que fa és
que llavors la gimnàsia
que existia en aquell moment
era la gimnàsia sueca.
Aquella de hop, hop, hop,
dos, arriba, basc,
aquella que et mous, no?
Saps com vull dir?
No, tipus aeròbic no.
No, no tant mou primer
com l'aeròbic,
però més rígida,
no tant amb músiques,
aeròbics portava músiques,
i amb un altre tipus de ritmes,
que els aeròbics
acostumen a tindreu
una intensitat diferent.
Llavors el que existia era allò
i allò de poc li va servir.
Llavors va fer això
l'antigimnàsia,
que l'antigimnàsia,
basicament,
és una manera de relaxar el cos
perquè el cos
recuperi la seva forma original.
És a dir,
la creença és que
el cos,
amb totes les tensions que tenim,
clar, va perdent la forma.
Ens anem encurvant,
ens anem tensant d'aquí, d'allà,
se'ns baixa un ombro,
se'ns puja l'altre,
se'ns carrega un genoll,
llavors la proposta
és que això
es pugui relaxar tot,
per tal,
recuperem la forma sana
del cos
i guanyem flexibilitat.
Però com tot això?
Doncs amb petits moviments,
molt petitets.
Això de l'antigimnàsia
és quasi, quasi,
movem el dit gros,
movem el dit petit,
sí, sí,
però bueno,
és per tot el cos, eh?
Clar, es va anar movent tot,
però a poc a poc.
Però molt pousat.
Llavors és un mètode
molt interessant per tothom, eh?
Però és un mètode molt interessant
també per gent gran.
Clar.
Perquè no és gens agressiu.
Això és el que interessa.
Llavors te'n porto un altre,
t'he dit.
Aquest m'ha agradat, eh?
L'antigimnàsia.
L'antigimnàsia és molt interessant.
A veure, a veure quin nom.
No sé si qui t'arrenen en fan.
Me sap greu perquè no...
No ho sé.
Una cosa que també està
de rabiosa moda.
Ai.
que és la gimnàsia...
Atenció.
Hipopressiva.
Però com és?
Que jo no n'he sentit
de parlar mai de tot això.
És que...
Està de moda perquè és nou
per això precisament.
Hipopressiva.
Hipopressiva.
Hipopressiva de pressió.
Hipopressiva de pressió.
I hipo...
De poqueta.
De poqueta.
Poca pressió.
D'acord?
Això ho va inventar
un senyor belga.
El Marcel Caifreus.
Ai, Caufreus.
Perdó.
Caufreus.
Caufreus.
I ho va inventar
a final dels anys 80.
Vull dir que aquest és
de les més noves que hi ha.
I és una gimnàsia
que sobretot és recomanada
per dones.
Ja entendràs per què.
Aquest senyor era un fisioterapeuta
que va anar amb molta vista
i va dir que
a futur estava amb les dones.
Molt bé.
Això ja ho sabies tu, Felip,
quan vas estudiar.
Jo seré fisioterapeuta,
perdones.
Sí, no, no.
Jo soc per tothom, igual.
Diguem, diguem.
Doncs el que fa això
de la gimnàsia hipopressiva,
bàsicament,
és que l'Eva
el terra de la pelvis,
la musculatura aquesta
que hi ha a la pelvis,
puja,
per un moment en els anys
va caient aquesta musculatura.
I amb els parts
i les dones que han tingut nens,
doncs també va caient.
Provocarà problemes
tipus incontinències,
d'acord?
Hi ha un altre tipus
de problema.
I,
a part de
pujar per amunt
aquesta musculatura,
també
corregeix
la pressió
abdominal
interior,
és a dir,
tota la pressió
que hi ha a l'interior.
Això que farà
que els òrgans
també funcionin millor,
no treballin congestionats,
que l'estómac
no estigui apretat,
que el diafragma
no estigui apretat,
que tot circuli
en bones circumstàncies.
I com es treballa
tot això?
En base a estiraments?
Sí,
no,
bueno,
aquí és un exercici
més aviat
en què hi ha molta contracció,
perquè estem parlant
de musculatura
també molt petita.
a pesar
que fent això
i amb mitjans
els exercicis
ho acabem movent
tot també.
És molt gratificant
aquesta gimnàcia
perquè també
s'apropa molt
al concepte
que es diu
cadenes musculars.
Les cadenes musculars
és que
tots els músculs
de cos,
d'una manera o d'altra,
estan enganxats
entre si.
Sí,
i llavors
anar a treballar
per treballar
en un peu
podem arribar
a treballar
a les cervicals
per reacció muscular,
no per reacció reflexa
que és el típic.
D'acord.
Llavors aquest senyor
posa això,
millora la musculatura
del sol pèlvic
i ja està,
i treballa
tot el cos.
Això és bàsicament útil
aquesta gimnàstica
a veure hipopressiva
és no més útil
en el cas
de les dones.
Sí,
en el cas dels homes
no.
Es va enfocar molt
cap a les senyores.
En principi els homes
quan el sol pèlvic
poc problema.
és molt recomanable
per a gent que acaba,
dones que acaben
de ser mares
que no donen llum.
I no cal
que hagin sigut mares
perquè per qualsevol senyora
o noia
d'on servirà.
No hi ha un límit
d'edat
ni per baix
ni per dalt.
És més evidentment
una gimnàstia
per dones
però ja t'ho dic
que no té
ni limitacions
ni cal
ni cal atribuir-ho
només en períodes
de la vida
de la dona
com pugui ser
la gestació.
Molt bé.
O el parc, perdó.
Molt bé.
El postpart.
Ja?
Sí, ja està.
I ja no m'emportes cap nees.
I va, t'en porto una
però tenim temps,
tenim temps.
No gaire, Felip.
Seria esmentar-la,
pintar-la.
Sí, és una que es diu
que aquesta també és molt famosa
que és la tècnica Alexander
que per suposat
que és el senyor
Frederic Matías Alexander.
Sí.
No és broma això, eh, Núria?
No, ja m'ho d'aquí.
Als anys 40
aquesta és una mica més antiga.
Un altre nom
amb el que se li coneix
és la que es diu
la reeducació postural.
Ah.
Ah, sí, potser te sonen una miqueta més.
Sobretant, sí.
D'acord?
D'acord, també és una gimnàcia molt suau
basada en estiraments
i en conscienciació del cos.
És a dir,
quasi tots aquests exercis
que hem parlat avui
tot una de les premisses
que siguem conscients del cos.
És a dir...
Sí, perquè si fóssim conscients
de les postures que agafem en sec
o de les coses que els hi fem al cos
no ho faríem.
No, estovaríem ni la meitat de malament
que ens trobem.
És a dir,
i tot el que pertén a aquestes teràpies
és que és això
que ens coneguem una miqueta més
i puguem lluitar-hi
contra les adversitats
que la vida diària ens porta.
la feina, l'estrès, el trànsit...
El que sigui.
Ideal, doncs, per aquesta època
en què hem deixat el relaxament
ja de l'istiu
i tornem a engegar
amb la precipitació.
Sí, sí, sí.
La precipitació.
És una aposta a punt.
Jo penso que si després s'agafa com a hàbit
ja és ideal
per escoltar les nostres vides
s'equilibren.
Ai!
Ai!
Tornaràs la setmana que ve.
Tornaré la setmana...
Com no he de tornar...
Ens equilibres molt, Felip, eh?
M'alegro que sigui així.
Doncs moltes gràcies, Felip,
i fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.