El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi.
Amb l'avi Ramon ahir parlàvem dins el tema de la quaresma i Setmana Santa
que el plat estrella eren els cigrons amb bacallà,
després continuarem...
Patates amb bacallà...
Patates amb bacallà...
I a ioli.
Després continuarem amb la gastronomia,
però vam tancar en un punt molt curiós que deia
Per Setmana Santa havies de visitar diverses esglésies per netejar l'ànima.
Era un temps en què se suposa que tothom feia examen de consciència, reflexió?
Sí, el que passa és que com que la quaresma, ja ho diu,
és netejar les penitències o les coses que has fet al carnaval.
Per això el carnaval es desbauge i la penitència ve per la quaresma.
El que passa és que es fa com se fa o el que sigui,
perquè no és una norma estricta.
Passa que durant l'època franquista el carnaval no era desbauge.
No, no, no.
Vull dir que estàvem a mitges tintes.
Per això encara que trobes més obligat a...
O sigui que llavors no diré que fos un carnaval també,
però vull dir que era un altre tipus de normes que se seguien,
s'havien de seguir, t'agradaven o no t'agradaven.
I què era això que havies de visitar diverses esglésies que feies com un recorregut?
Sí, es veu que com que a cada iglésia adornaven l'iglésia
com a cosa ja de Setmana Santa pròpia,
doncs no sé d'on surten les coses perquè a vegades hi ha coses que dius
mira, m'han dit i aquest m'han dit segueix un altre m'han dit
i llavors resulta que fas una sèrie de coses que quan has acabat de fer-les dius
bueno, i com és que...
D'on ve tot això?
D'on ve tot això?
Però dius és que això...
i et quedes amb aquest...
Jo hi ha gent més capacitat per explicar aquests punts,
jo parlo general, de l'opinió general dels...
Bueno, el que vostè recorda que és...
que era més o menys jo...
Anant visitant.
Jo també era més jovenet i hi havia, doncs clar,
hi havia coses que les veies i a vegades no les comprenies.
Després has anat veient i vas pensant, doncs això,
que la vida, doncs també dintre de tot,
si realitzem bé hi ha molta hipocresia.
I llavors no saps on està la hipocresia,
on està la realitat de les coses.
Això és un sentit, doncs, de...
M'entens com vull dir?
En quina església pertanyia vostè, en aquella època?
En aquella època, al Serrallo.
Sí? I se'n recorda com l'adornaven, l'església del Serrallo?
Sí, una miqueta sèrie, amb un l'altall i el costat,
sí, amb el Sagrari, obert, el Santíssim,
després feia unes hores de guàrdia...
En fi, era interessant al mateix temps,
interessant en el sentit que també convenia una miqueta
de trencar i quedar una miqueta així, doncs,
tancat dintre aquest món, saps?
Com a dir, a vegades també era interessant.
Llavors, de totes formes, així com ara hi ha moltes associacions
i el que sigui, llavors eren poques.
Llavors, que jo recordo, el més fort eren, per exemple,
els de la sang, els pagesos, els pescadors...
Anava per gremis, eh?, com amb tantes altres opressions.
Sí, perquè els pescadors, per exemple, i els pagesos,
i la sang no cal dir-ho, són antiquíssims.
El que passa és que llavors al Serrallo, per exemple,
ara n'hi ha dos, dos misteris.
Hi ha hagut els Maginets, després hi ha hagut aquests
de Nostro Cristo, i els Andalusos, i els de Sant Joan.
Han sortit una sèrie d'aixòs.
I mira si et diré, si és curiós,
perquè recordo jo que quan treballava jo,
el taller de Castellar-Nau,
era operari d'allí, treballàvem,
doncs es va fer el misteri dels Maginets de Barcelona,
que és el retorn del Calvari,
que és quan la Mare de Déu torna del Calvari,
amb Sant Joan, i les dues verges.
Doncs si tu mires aquest misteri,
veuràs que les dones,
pràcticament les dones,
dic les dones, però dic les verges,
les dones, veuràs que el pit
quasi que no en tenen.
No saps si és Sant Joan o és la Mare de Déu.
I t'ho dic perquè el Voltes,
que l'escultor estava negre,
quan va fer el model,
estava negre perquè el palau,
doncs cada vegada li feien retocar.
Li deien, n'hi ha massa, n'hi ha massa.
Això és una provocació.
No, i és que ell, clar,
ell havia sigut a París,
havia sigut un escultor
que feia models de bailarines,
de coses d'aquestes,
però és clar,
deia, és que d'allò,
al que em fan fer,
esclar, no semblarà una dona.
I si hi fics aquest misteri,
veuràs que és molt,
així com nosaltres es veu,
normals, no?
Que siguin provocadors, no?
Però vull dir que en aquell temps,
inclús en aquestes coses,
s'affixaven, eh?
I clar, llavors, clar,
es van fer altres misteris,
llavors van fer fer un escultor,
van tenir que retirar-lo,
en fi, hi havia una lluita,
perquè a Tarragona
havien tingut misteris molt bons
d'abans de la guerra,
molt bons,
és a dir, bona i altres,
i amb la guerra,
doncs es van cremar,
es van deixar...
Clar, llavors aquí hi havia
un escultor molt bo,
també, el senyor Martorell,
que va fer un dels pagers,
de la sang,
el d'allà baix del serrallo,
un dels del serrallo,
vull dir, també va haver
algun bo,
però clar,
els bons bons
es van cremar.
Es van cremar.
Doncs continuem
amb aquest viacrucis
que estem fent l'avi i jo,
serà però demà.
Gràcies, Adri.