Title:

Costums de bugada i l'ús de l'aigua a Tarragona

## El rastre de l'aigua a la Tarragona d'abans En aquesta conversa amb l'**Ave Ramon**, es recorda com era la gestió de l'aigua i la higiene en una època de *manca de recursos hídrics* a la ciutat. La conversa se centra principalment en com es rentava la roba i l'ús quotidià de les fonts i els pous. ### Els safrejos i la vida veïnal * **Organització comunitària**: Molts edificis tenien un **safreig compartit** al terrat o a l'entrada. El seu ús estava estrictament regulat per torns entre els veïns; cada família tenia el seu dia assignat per rentar i estendre. * **Mesura de l'aigua**: Es comenta que l'aigua es pagava per la quantitat que arribava a les cases, utilitzant una unitat de mesura anomenada **plumes** (com ara un quart de pluma). * **Rentadors públics**: Per a aquelles persones que no disposaven de dipòsit propi a casa, existien grans rentadors públics, com els que hi havia a la zona de *Carajama Primer* (proper a l'actual carrer Pere Martell). ### El riu i el safreig social * **Anar al Francolí**: Els veïns dels barris baixos, especialment del *Serrallo*, aprofitaven el corrent del riu **Francolí** per fer-hi la bugada, estenent la roba sobre les herbes del voltant. * **L'espai femení**: El rentador era un espai exclusivament femení on no es veia mai cap home. De l'acte de xerrar mentre es rentava prové l'expressió de *"fer safreig"*. > "Feien safrejos, vaja. Per això en deien safrejos, no? Sí, perquè hi anaven les dones a rentar..." ### Oficis i expressions populars L'avi també reflexiona sobre els rols de gènere en oficis com el de **peixater**, destacant que a Andalusia era habitual veure homes venent el peix, mentre que aquí sovint s'associava a dones amb molta gràcia i ironia per vendre el gènere, compartint el tret de la *xerrameca* amb els espais de bugada.

['Tarragona', 'Història local', 'Costums', 'Aigua', 'Bugada', 'Francolí', 'Serrallo', 'Memòria històrica']