El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a comer...
Hem començat la setmana amb l'Ave Ramon parlant del carbó, després hem passat el gel,
ahir parlàvem de l'aigua i de les fonts que hi havia a Tarragona,
i avui continuem parlant una miqueta d'aigua. Ave, bona tarda.
Bona tarda.
La gent anava a les fonts a buscar, amb la garrafeta, a buscar l'aigua de consum, diguéssim.
Més que anaven en galletes, també, i hi havia unes galletes que pel damunt
estaven mig tapades amb un broc, o sigui, feien com si fos de canti, també, saps?
Ets un costipat, xiqueta.
Ai, sí, xiquet, ja s'acaba l'hivern, però ja ho tenim superat, això.
Us diuen que és el temps, és el temps que fa que hi néixer, ja, que també influeix.
Avi, la gent, però, a part d'agafar aquesta aigua de les fonts per beure i per netejar,
clar, rentar la roba havien de rentar en algun lloc.
Sí, el que passa és que llavors també en molts llocs hi havia cisternes,
o, com si diguéssim, o pous.
Pròpies de l'edifici.
Sí, sí, sí, uns pous de bon llocs que podien treure aigua,
però, clar, era una aigua fluixa, una aigua que per guisar, això no era bona.
Ara, per rentar, llavors sí, que llavors molts d'aquestos aprofitaven
i a l'escala, a l'entrada, baix a l'entrada,
o al terrat, tots els que tenien terrat, hi havia una espècie de safreig.
Clar, llavors aquests safreig s'havia de repartir amb tota l'escala, per exemple.
Un li tocava un dia de rentar i estendre,
l'altre li tocava l'altre de rentar i estendre, saps?
O sigui, abuïdaven els safrets i durant la nit s'omplia,
perquè baixava poquet a poquet l'aigua,
perquè, clar, això es pagava per la quantitat d'aigua que a la casa,
per plumes que deien, no?
Plumes.
És una manera de midar l'aigua llavors,
ens deien un quart de pluma,
com si si un quart de litro, mig litro,
llavors deien plumes d'aigua, saps com a dir?
No sé per què, però, bueno, són maneres d'allò, saps?
I llavors, clar, la gent rentava el que sigui,
però llavors també hi havia uns rentadors públics.
Ara, sí, clar, per la gent que no tenia el dipòsit.
Per exemple, allà al Carajama Primer,
on hi havia el magasem de l'Ajuntament, de la brigada,
que ara allà al costat hi ha el seguro d'enfermetat ara,
vull dir que tot això ha anat canviant perquè han fet carrers,
han desaparegut cases...
Situar allò d'abans en vara,
a vegades, perdó,
ara, doncs, clar, t'has de situar d'una manera,
per exemple, al Carajama Primer,
al Carajama Primer hi havia uns carrers que no eren carrers,
que anava cap als afores,
o sigui que a partir del Carajama Primer,
al darrere, com si diguéssim,
el carrer Pere Martell i això,
hi eren horts, hi eren alguna fàbrica...
I ara ha sortit de Tarragona, ja.
Ja, d'allòs.
I, clar, doncs, allà hi havia uns grans safrejos,
hi havia dos safrejos grans,
un per rentar la roba i l'altre per esbandir-la.
Clar, per clar, si rentes la roba,
amb el sabor o el que sigui,
doncs, per esbandir-la, hi havia un altre safrej.
I allí la gent se...
Bueno, per això ja ho diuen safrejos,
perquè llavors compten les dones, imagina't tu, saps?
Feien safrejos, vaja.
Per això en deien safrejos, no?
Sí, perquè hi anaven les dones a rentar...
A rentar la roba...
Homes, no, mai, mai, ni un cap...
Això dels homes abans era diferent,
perquè, per exemple, et trobes que, per exemple, aquí,
normalment, a molts llocs, els peixeters eren homes.
Si no t'arriba en dones, el que sigui,
tu vas a Andalusia, per exemple,
ara potser ha canviat, no?
Vas a Andalusia, el peix eren homes.
O sigui, tots els que venien peix i coses d'aquesta...
Que potser eren els mateixos que l'anaven a pescar...
No, no, no, era així.
Era així.
I les dones una altra cosa,
i els homes el peix, entens?
I, clar, llavors aquí deia,
no, et sembles una peixatera,
amb el bon sentit de la paraula,
perquè les peixateres no callen tampoc.
Escolta, imjato, mira quin peix més, això.
Saps què vull dir?
I quan un xerra massa, massa, també li dius,
escolta, sembles una peixatera, o un peixater, saps?
En bon sentit, eh?
Perquè, clar, no és que diguéssim...
Clar, mira quin peix més bonic que dic,
mira el que tinc aquí, mira que...
I a vegades alguna paral·leta així,
entre dues, amb ironia, saps?
Segons el peix que d'allòs...
Mira...
Sabíem vendre, sabíem vendre.
Mira quin pelut que té,
perquè el pelut és el peix aquest que fan, la sopa, no?
Ahà.
I el meu peix, mira quin pelut més bonic que tinc.
En fi, depèn de la gràcia que ho deien.
Ahà.
Entens com ho dic?
I, clar, llavors trobaves això, aquest safreix.
Però molta gent, molta gent,
anaven també a rentar el riu.
O sigui, més aviat la part del Serrallo...
El Francolí?
Sí.
Aquí el Francolí?
Sí, sí.
Llavors baixava, eh?
Perquè si no, avui en dia...
Primer, la gent més aviat del Serrallo
i aquest bar d'aquí baix,
doncs mira, amb un paner d'aquells grossos, la roba,
i clar, anaven a rentar-hi el riu,
les vendien, com que baixava contínuament l'aigua,
les tenien per allà, aquelles herbes que hi havia pel costat
i junts que hi havia per allà al costat.
Mentrestant potser feien el baranall...
Mentrestant, doncs, feien una altra cosa
i llavors, mira, recollien-ho amb el paner
i a casa, doncs, ho havien d'estendre
quan estava l'aigua neta.
Vull dir que això també,
la falta d'aigua a Tarragona
ha fet fer coses que llavors...
I safreixos passava això a les cases,
doncs, tenien uns safreix
que se repartien, doncs, tots els veïns.
Un dia tocava amb un, l'altre dia tocava l'altre.
Per exemple, al matí rentaven i es tenien.
A la nit tocava...
En fi, era...
Clar, que de quan es rentava la roba, més o menys?
No es devia haver-hi rentat tan sovint com ara, perquè, clar...
Jo crec que devia ser, primer, les coses més íntimes,
de rentar a casa a mà.
Bueno, a mà.
Allò surt com ara, a vegades,
més de la rentadora, si és una cosa petita,
potser no engega la rentadora.
O la rentadora perquè és més còmode, no?
Però llavors, clar, el més fort, el més gros,
esperaven el dia que li tocava,
un dia a la setmana que li tocava.
Hi ha cases que els tocava un dia a la setmana,
hi havia altres que tocava dos dies a la setmana,
tot depèn dels pisos i del que hi havia, saps?
Doncs això de parlar de roba neta i de fer bogada
m'ha fet pensar en el sabó.
Demà, si li sembla, parlem, entre altres coses,
del sabó, del que s'utilitzava.
Gràcies, avi.
Molt bé.
Gràcies.