El meu avi, el meu avi, el meu avi va anar...
Amb l'Avi Ramon Ahiu em deixem un punt molt especial.
Volíem parlar d'un cafè, un cafè de reunió,
on es discutien les coses importants de Tarragona,
on la gent s'agrupava,
però hem pensat que era tan important que ho deixaríem per una altra setmana
per dedicar-li un bon temps.
Avi, bona tarda.
Bona tarda.
Així que ara sortim una miqueta del carrer Podaca
i anem a mirar els carrers que hi donaven.
Sí, sí, perquè anem a parlar de tot el que és el barri del Port,
saps com vull dir?
Quins carrers importants quedaven a prop del carrer Podaca?
Tots els carrers eren importants,
perquè a tot arreu hi havia una cosa,
per exemple, o hi havia una fusteria,
per exemple, baixant per la mitjalluna,
el que ara és el carrer Nova de Sant Magí,
baixant aquella baixada,
doncs allà hi havia una fàbrica de sal.
O sigui que, fixa-li si era curiós...
Una fàbrica de sal, allà.
El magatzem, doncs.
És clar, és que ara ens queda molt al centre, allò, no?
Doncs hi havia molt important,
que donava el carrer aquest i el carrer Cartagena,
que és Cartagena, que aquestes escales del carrer Podaca...
Sí, perquè les escales hi han sigut sempre, no?
Sí, sí, sí.
El Tarragona i les escales també són un capítol a part.
Inclús, va dir que baixant allà hi havia aquest magatzem molt important.
I com és un magatzem de sal?
Què tenien?
Mons de sal allà?
Mons de sal allà, que l'hem endepurant-la, empaquetant-la, triant-la...
O sigui, no era només magatzem, hi havia tot el procés allà muntat.
Jo he dit fàbrica perquè, doncs, fàbrica no perquè no es fabricava,
però un magatzem on la sal l'havien distribuït...
I d'on els hi arribava, la sal?
De diferents punts, perquè, clar, llavors tens en compte que hi ha sal de mar
i sal de muntanya, per exemple.
hi ha les vines de sal, que és un tipus de sal,
després hi ha la que agafen el mar, del mar.
Vull dir, que tot té el seu...
Clar, i diem, oh, doncs, clar, llavors allà havien de classificar,
d'apurar, fer-la, servir-la, la sal fina...
Tu ara vas a comprar sal, hi ha moltes maneres,
però hi ha una sal fina, una sal més...
Doncs, clar, ara tot és mecanitzat, però llavors era més manual.
Que s'utilitzava molt la sal en aquella època per...
Clar, avui la ben dia la fem servir de condiment, però potser per conservar.
Sí, inclús a casa les dones, per exemple, compraven sardina,
sardina que està maca, i feien arrengades, com siguin,
la posaven a la sardina, posaven sal,
tornaven a posar sardina, posaven sal,
amb una capceta, amb una tapa al damunt,
pès al damunt, i allò anava fent, fent, fent, fent,
i clar, quan estaven fetes, doncs hi ha d'això.
Llavors hi havia les altres, sardineta més petiteta,
que la posaven sal, i la posaven sal,
doncs, amb un temps determinat, sortien aquelles sardinetes salades.
Vull dir, que abans la gent a casa seva feia molta cosa.
Feia coses, tenien temps.
Ara ja ho troben fet més, ara...
Clar, jo ho comprenc, ara, molta gent treballa,
no té temps de fer aquestes coses.
Primer la joventut, treballa l'home, treballa la dona,
arriba a casa, no...
I a part que avui en dia et surt,
sí que la diferència de gust és diferent,
però et surt molt més barat comprar-ho fet
que no comprar tots els ingredients.
No menjar fet per tu, que et sàpigues.
Comprar-ho, tu ja està preparat,
que s'ha de conservar,
i el que sigui és molt diferent.
Doncs la sal passava a això.
I allí venien també a particular,
o la distribuïen, o venien a l'engròs?
Sí, però clar, quan era qüestió d'un quilo,
ja compraves a la tenda,
perquè no valia la pena anar cap allà.
Clar, amb un quilo de sal.
Que era un producte car, la sal, o no?
No, no, no, eren productes molt...
Home, carn, totes carn i és barat,
ho depèn també.
No, no, però vaja, no era allò.
No, no era l'article de luxe, no, no.
I a més hi havia diferents classes també,
vull dir que...
I clar, si segons...
Com està empaquetat un article,
com ara, segons una miqueta de colònia,
segons la botella que porta, val.
Bueno...
I aquella colònia potser és la colònia
que després la compra...
Eh?
Vull dir, és això.
Avui dia vivim una miqueta de la fantasia.
I vostè deia, diu,
que això també, clar, no hi hem caigut,
però diu, anaves a comprar a la sala la botiga.
I és que abans hi devia haver botigues
d'aquestes colmados, que en diem avui en dia,
que tenien de tot una miqueta.
De tot el que tenien,
tenien de tot una miqueta,
de tot el que el barri comprava.
O sigui, era tontaria de comprar coses,
com ara mateix, en comparació,
quan va haver-hi una època aquí a Tarragona
i es feien coses de decoració
amb claus de cavall, de ferrar...
Coses de decoració amb claus de cavall.
Sí, es feien fustes,
es feien motius d'adorno,
o el que sigui,
uns amb una classe de coses,
l'altre, i va sortir moda
amb aquests claus que hi havia de ferrar els cavalls.
Clar, aquí a Tarragona,
això quasi que no ho trobaves,
aquí a Tarragona.
Encara anaves a Reus a buscar-ho.
Per què?
Perquè Reus,
com que subministraven a tota la comarca
dels pagesos,
que anaven...
Escolta,
i el tender o el comerciant de Reus
primer li preguntava al pagès
per la mula, per la iegua,
que per la família.
Perquè, clar,
era el que li va més vida a la botiga.
Clar.
A veure si m'entens.
Doncs clar,
llavors aquesta gent d'aquí,
segons quines coses,
no les tenien ja,
perquè no era prop.
I hi havia alguna,
com aquesta que dic,
del carrer Podaca,
per exemple,
que d'ací ja eren colmados.
I amb aquests colmados...
que al carrer Podaca també hi havia un colmado
molt important aquí davant
del pastellí de Vivert,
també menaçant,
menaçant molt popular,
molt d'això,
és que ara ja no existeix
perquè hi ha altres articles,
però que va ser molt familiar
i molt important.
I vull dir que llavors sí,
quan volies meies torrades,
coses d'aquestes,
a tot això hi eren articles,
per exemple,
més de colmado.
En canvi,
aquestes botigues del barri,
doncs tenien el que la gent comprava,
pasta,
fideus,
que si això...
En fi,
una sèrie d'articles
que la gent cuinaven a casa seva.
I amb aquests colmados
hi havia només menjar?
O hi havia una miqueta de tot?
Productes també...
Variat,
ja,
ampliades,
com una espècie de supermercat en petit.
Sí,
però molt petit.
Jo me les imagino molt petitets.
Però sense aquestes novetats
que hi ha ara,
que...
El producte del dia a dia,
no?
El que s'utilitza més.
Sí,
perquè llavors inclús aquestes tendes
venien a fer-se els cuits,
que ara no s'han d'anar al mercat,
tot això,
però aquell...
Venien també els cigrons cuits,
fer-se els cuits,
llenties,
clar,
per un compromís
que una gent
devia fer un menjar ràpid,
doncs anava i trobava aquesta cosa.
Vull dir,
era pròpia d'articles
de l'entorn d'aquella gent,
saps?
Vull dir que...