Justament ara, passant 20 minuts del punt de les 4,
donem entrada ja al Felip Caudet,
el nostre fisioterapeuta particular.
Felip, bona tarda.
Bona tarda, Núria.
Que el Felip ja fa estona que està aquí assegut,
repassant els apunts.
Que apunts.
I jo us deia, no us tragueu res del que digui el Felip,
perquè de fet és la màxima que ell sempre diu.
Sí.
Ara ho comprovar.
Correcte, comproveu-ho amb els mateixos.
Parlàvem la setmana passada, en general,
de què és la fisioterapeuta o fisioterapeutes.
I vam tancar el tema, no?
Vam tancar el tema, completament tancat.
Bé, potser algun dia el reoblirem, ja ho veurem,
en funció de la demanda.
Però avui et porto una sorpresa, Núria.
I no m'ho diu fins ara.
I mira que ha arribat fa estona, eh?
Bé, no t'he dit de què parlarem.
És veritat, tampoc t'ho he preguntat.
Sí, sí.
Jo confio en ell.
El que porti, farem.
Bé, començarem amb una endevinalla.
Què et sembla?
Va, però què em dóna si l'endevino?
T'ho explico amb gràcia, si et sembla.
Vinga.
Bueno, s'apèn, depèn, depèn.
A veure, què és...
A tant, tu, Núria, que això va per tu.
Bé, per tu i per tothom que ens està escoltant.
Què és el primer que fem
quan sortim del ventre matern
i l'últim que fem a la vida?
L'últim mal no em surt.
Respira.
Molt bé!
Ah, sí?
Parlarem de la respiració, avui.
De la respiració tal qual?
Sí.
Però, clar, això, moltes persones diran
a veure si ja sé respirar,
si ja respirem cada dia.
D'on?
El que fem és respirar al mínim.
Al mínim.
Llavors, jo el que us vinc a explicar avui una mica
és la manera de viure molts i molts anys,
és a dir, d'allargar la vida
i d'allargar-la amb bones condicions.
Com a nivell cervell, com a nivell cos.
És a dir, conjunt de temptacions, podríem dir gairebé.
Home, recordem que el Felip en alguna altra sessió
ens va dir, vosaltres feu la prova durant una setmana,
abans d'anar a dormir, em sembla que era,
o quan us aixequeu, feu uns exercicis de respiració
i ja m'explicareu el canvi.
Jo no ho he fet, eh?
No ho he fet els deures, ja t'ho dic ara.
Bé, doncs avui ens n'explicarem uns quants,
també perquè pugueu anar provant mentre estem explicant
i perquè els apliqueu a posteriori.
I us asseguro que us pot canviar la vida completament.
Ni que Sònia pregunta molt senzilla, allò per introduir,
per què serveix això de respirar?
Bona pregunta, Núñez, d'aquestes preguntes que uns espera.
No, no se l'espera un, no?
Perquè sembla novietat,
però la respiració comporta més mecanismes dels que semblen.
Ja no per funcionar, sinó com a efectes.
Vull dir, és obvi que potser la més bàsica seria per viure, no?
Però aquest viure el posarem entre cometes,
perquè ja us ho dic,
tal com respirem habitualment,
com funciona el nostre sistema pulmonar,
doncs fem el...
Podríem dir que vivim als mínims.
No vivim la vida com es pot arribar a viure.
Vull dir, la respiració no només té efectes físics,
sinó també en té de psíquics.
Una evidència és el fet que tu, per exemple, Núria,
quan estàs trista,
doncs la teva respiració canvia.
Normalment es fa més superficial,
més entretallada.
Quan estàs enamorada, doncs el mateix.
Però al contrari.
Tot el dia sospirem.
Tot el dia sospirem.
Això també fa variar el ritme.
Llavors pensem que,
igual que nosaltres podem,
mitjançant un estat d'ànim,
canviem la respiració,
penseu que també,
respirant de manera concreta,
podem canviar un estat d'ànim.
Mira.
Mira, però...
Està bé.
Això és un dels usos que li podem donar a la respiració.
Perquè bàsicament la respiració el que fa és aportar oxigen?
Sí, un intercanvi.
Això ja ensenyem a termes més tècnics.
I és un intercanvi, ben bé,
una captació de l'oxigen que hi ha a l'ambient
i un alliberament dels gases sobrant,
CO2, normalment,
diòxid de carboni.
Amb aquest intercanvi el cos s'aprofita
i posa oxigen per cremar.
Perquè el cos té unes funcions que necessita oxigen
per cremar-les.
També podríem entrar en el tema,
no sé si ara o més endavant,
que la ventilació, el que és l'oxigen.
Diuen que l'oxigen n'hi ha, a veure, n'hi ha a tot arreu.
N'hi ha a tot arreu.
N'hi ha a tot arreu i per poc que estigui oberta
una habitació o escola per a tot arreu.
Sí, sí.
Però clar, no és el mateix, no?
No, normalment ja la composició pròpia de l'aire
ja comporta aproximadament un 21% d'oxigen.
Unes condicions normals, d'acord?
I això ho trobem a tots els espais.
En els espais on ho trobem,
doncs també hi haurà uns efectes.
un típic espai on...
Lo de les estufes, aquests malaurats accidents
que a vegades hi ha, no?
Hi ha uns cúmuls d'uns gasos
i també una reducció d'oxigen.
Llavors ja no s'ha afectat en el cos, no?
Fins a arribar a l'asfixi o la mort, fins i tot.
Llavors, lo de la respiració.
Aquest és el cuit que ens ocupa avui.
El que hem dit,
el que hem dit d'alterar les emocions
i d'alterar el cos físic.
És a dir, una bona respiració,
com tu molt bé deies, amb oxigen,
assegurarà que tots els teixits del cos,
el cervell, els músculs, els ossos, l'estómac,
qualsevol cosa que us podeu imaginar del cos,
doncs estigui ben nodrida,
estigui en bones condicions a funcionar.
Si ens en falta, al contrari.
És quan ens fem vells.
Fins i tot la pell necessita oxigen.
Ens envellim com menys oxigen.
Menys oxigen, respirem.
Llavors, avui, si et sembla,
ja podem començar fins i tot...
A respirar.
A respirar.
Jo us asseguro, ben bé,
als que ens esteu escoltant,
i a tu, Núria, també,
que si poseu en pràctica
alguna de les coses que diem,
us pot canviar completament la vida.
Va, provem-ho.
És a dir, podeu tenir la sensació
que deia un abans i un després
del dia d'avui.
Ostres!
I tant!
Podeu estar segurs.
Avui és 8 de març, eh?
8 de març.
Recordeu el 8 de març.
Podeu pensar-ho.
El dia que vaig començar a respirar.
Sí, sí, podeu posar aquest títol
a la capçalera dels vostres llits.
Perquè és així.
És molt senzill.
En aparència,
però ja veureu que us trobem
potser amb alguna dificultat.
No s'amoïneu, és insistir,
això de la respiració.
Què necessitem per respirar?
Què necessitem?
Òrgans del cos que intervenen.
Bàsicament,
l'òrgan que fa l'intercanvi
és el pulmó.
Els pulmons en tenim dos.
Un al costat de l'altre,
normalment.
I aquests pulmons
tenen dins uns petits tubs,
que són els bronquis.
I al final dels bronquis
tenen un que es diuen els alveols,
que són com unes bossetes
molt petites,
molt petites,
que aquestes són precisament
les estructures que canvien l'oxigen.
Normalment,
el cos està pensat,
o estem dissenyats,
perquè l'aire entri pel nas
on ensumem.
Malament quan estem acostipats.
Malament quan estem acostipats.
però tenen les seves raons
estar constipats també,
per assegurar una bona...
o una respiració en condicions,
que no ho sembli.
Doncs,
respirem pel nas.
I per què respirem pel nas,
Núria?
Perquè dins del nas
hi ha el que es diuen els cornets,
que són com uns caragols.
Imagineu-vos els caragols
d'aquests de mar,
d'aquests bonics
que hi ha a les platges.
Jo no ho sé,
aquí al torn,
amb l'hospitalet
trobeu caragolets,
o els podeu trobar,
no sé,
al Delta de l'Ebre.
Els caragolets d'aquests,
d'acord?
Imagineu-vos-hi,
però en negatiu.
És a dir,
en comptes de ser ben bé
el caragol per fora,
el que seria el caragol per dins.
A resum,
perquè tothom se faci una idea,
són com espirals,
el que tenim dins el nas.
Espirals que serveixen
per calentar l'aire.
És a dir,
si l'aire ens entra
molt ràpid dins el cos,
ens entra molt fred,
doncs els plomons es tanquen.
Aquest és un dels típics asmes
que hi ha en el tipus
famós asme d'esforç,
potser ho has sentit.
Sóc asmàtic
i no puc córrer.
Sí que ho has sentit, Núria, oi?
Sí, sí, sí, em sona.
Sí, doncs acostuma-se per això,
perquè l'aire arriba massa fred
i fa un broncospasme.
Però això ja són termes molt tècnics,
que tampoc era la intenció avui d'entrar-hi.
Avui m'agradaria molt
que tothom fes això,
és a dir,
tothom decidís que avui
és el primer dia de la seva vida
en què vols respirar en condicions.
Llavors, condicions,
que posarem,
fem-ho fàcil.
Jo els recomano
a tothom que ens estigui escoltant
que la millor opció
és estirar-se,
a estirar-se boca amunt.
Es respira millor, estirat...
Serà molt més fàcil
posar-li l'atenció del que farem.
Si no, si esteu en una cadira
o esteu dins el cotxe,
doncs també valdrà.
El que passa és que
estan estirats,
doncs les estructures que es mouran,
els músculs i les costelles i els ossos,
doncs es mouran més llibertat
si estem estirats.
Hi ha gent que potser tindrà
algun tipus de problema respiratori,
al contrari,
haurà d'estar assegut obligatoriament,
però això seran excepcions.
Jo plantejo ara,
suposem que qui ens escolta,
doncs no té cap problema en si,
el sistema pulmonar.
D'acord?
Doncs jo vull que us estireu.
Vinga, poseu-se còmodes al terra.
Terra, sofà...
Sí, al sofà mateix
o al llit mateix també,
o si al terra teniu una estora
o una cosa,
doncs millor que no pas al fred,
perquè fa aquests dies
i avui que n'ha fet força.
Sí, sí, sí.
Encara que fa amb un solet increïble.
Bé, doncs tots estirats.
Tots estiradets.
D'acord?
Llavors ara, sobretot,
desabonneu-se al que us apreti.
Desapreti vol dir,
potser,
el botó del pantaló
o fins i tot,
si pot amb alguna camisa
o un jacé apretat,
doncs millor que se'l traieu.
És a dir,
que el pit i la panxa
es puguin moure amb llibertat.
D'acord?
Que puguem començar a respirar.
Sí?
Ja estem estirats, suposo.
Llavors,
comencem una mica
per explicar les parts
que té la respiració,
perquè sigui més fàcil
després fer l'exercici.
Llavors...
Jo no dic res
perquè estic a terra estirada.
Sí, la Núria...
Sí, sí, sí.
Jo vaig fent.
Molt bé, Núria, així.
Estira les cames,
no cal que les dobleguis.
Ah, bé, bé, bé.
Si estàs més còmode
amb les cames doblegades,
no són doblegades,
no passa res.
Sí, per l'esquena.
Per l'esquena, sobretot.
Si hi ha algú
que li costa aguantar
les cames doblegades,
no és que posi un coixinet,
qualsevol,
o una tovalloleta,
o que tingui a mà.
Són del genoll.
Són del genoll,
que quedi una miqueta doblegades.
D'acord?
Molt bé, Núria.
Cosa importantíssima.
Amb l'exercici que anem a fer ara,
el que farem és
agafar l'aire
sempre pel nas,
és a dir,
inspirar pel nas,
i el deixarem anar
per la boca.
A velocitat normal, eh?
Sí.
A velocitat ja en parlarem
més endavant, també.
D'acord?
Això és la condició
més important
que ho tindrem en ment.
Ara.
Després ja canviarem una mica.
Llavors, el que voldria
és que ara la gent
que ens escolta,
i tu també, Núria,
us poséssiu les mans
a sobre de la panxa,
de la panxolina.
Espero que haguéssiu fet
la digestió,
perquè si no,
s'ha de una mica més pesat.
Oi que sí,
que les teniu damunt de la panxa?
Damunt del melic, aproximadament.
Poseu-ne una damunt de l'altra,
ben obertes,
però a ells ben oberts.
I ara el que voldria
que s'imaginéssiu,
o que intentéssiu fer
més aviat,
és que agafeu aire pel nas
i el que voldria
és que amplíssiu la panxa.
Una altra manera de dir-ho és,
per això us he fet
ficar les mans,
és que intenteu
que amb la panxa
espitgeu les mans
cap al sostre,
els que esteu estirats.
Sí, aquí fora complexos, eh?
tracta d'inflar la panxa
tant com pugui.
Sí, sí, sí, sí.
Vinga, proveu,
agafeu aire pel nas
i envieu-lo cap a la panxa,
que surti aquesta panxa
en fora.
Exegereu.
el més que pugueu
i el deixeu anar
suaument.
No l'aguanteu,
ara de moment
no l'aguantem encara.
Sí?
Molt bé, molt bé, molt bé.
Realment la panxa,
Núria,
no respira,
us ho dic,
ningú s'alarmi
si ho sent aquí.
Això és perquè
quan nosaltres...
No se'ns omple d'aire
la panxa.
No, la panxa.
Bueno, sí,
a vegades sí,
si parlem com mengem,
però respirant en principi no.
Ens ha de passar.
D'aquí venen a vegades els rots.
Poden vindre d'una opció
és aquesta.
No sempre,
però pot passar.
Bé, el que dèiem...
Bé, el que deies
que no respirem amb la panxa.
No respirem amb la panxa.
Sinó el que estem fent realment ara
quan teníem la panxa en fora
és fer baixar el diafragma.
El diafragma...
Què és el diafragma?
Sí, o sigui que no hi ha confusions,
no?
Perquè de vegades...
Sí, sí,
i te facis aquesta cara en un i
perquè sí,
poden haver-hi confusions.
Amb què?
Bé, el diafragma
pot ser un mètode
conceptiu.
Ah.
D'acord?
Com a nom.
Com a nom.
En principi,
aparentment en quanta forma
s'assembla al que ara descriurem
però no és la finalitat que buscàvem
ni l'objecte que buscàvem.
I pot ser un múscul.
En aquest cas és el múscul.
És un múscul bastant gran.
D'acord?
És un múscul que tenim
justament posat sota dels pulmons.
I és un múscul,
imagineu-se,
com si fos,
més o menys,
per fer una idea,
com si ho talléssim pel mig.
No?
Fxxt!
doncs com si fos això.
Una quillotina aquí al mig.
D'acord?
Però en aquest cas
té una forma lleugerament abombada.
Com una cúpula.
Sí.
Com a la catedral.
Sabeu?
De Tarragona?
És que l'he visitat.
Maquíssima, eh?
L'heu profitat
perquè és un espai molt maco de visitar.
Llavors, el que deia?
El que deia?
Doncs aquesta cúpula
el que fa és baixar
i pujar constantment.
D'acord?
Quan baixa la cúpula,
el que fem és espitjar
tots els òrgans
que tenim dins la panxa.
l'estómac,
els intestins.
Per què?
Perquè als espitjals cap a baix
permetem que els pulmons
s'ho puguin inflar més.
Fem més lloc.
O sigui, en realitat,
quan estem dient
respirant,
traient la panxa,
el que estem fent
és apretar cap a baix
el diafragma
de manera que queda
amb més capacitat pulmonar.
Perfecte.
Els pulmons es poden inflar més.
Poden recórrer més.
Sí?
I quan deixem anar l'aire
el que fa el diafragma
és tornar cap amunt.
Apretar el pulmon.
Aquí que la panxa
queda cap a dins.
Sí.
Sí?
Sí.
A veure, aquesta seria
la manera millor de respirar.
Respirant amb la panxa.
Per què?
Perquè asseguraríem
que entrés molt d'aire
als pulmons.
Saps?
Si no movem gaire la panxa,
normalment,
en la vida quotidiana,
acostumem a respirar molt
movent el pit.
Que ara el movrem també, eh?
El pit.
El pit i una miqueta
de les costelles.
Això oxigena molt poquet.
Clar,
i queda molt poquet espai.
Imagina't,
ara imagina't,
penseu tots els que esteu escoltant-nos.
què passa quan algú plora?
respirem així.
Respirem només
gairebé
amb la part de sobre.
Llavors,
vols que esteu tristos,
eh?
Intenteu no respirar
amb la part de sobre.
No respireu amb el pit.
Intenteu respirar
amb la panxa.
I us puc ben assegurar
que la vostra tristosa
es veirà,
canviarà.
Això és com quan estàs enfadat,
no?
Que diuen,
compte fins a 10
i respira profundament.
Molt bé.
I se te passa ja.
Doncs el respirar profundament
és el que fa passar,
més que el 10.
A vegades comptes 10
i necessites més.
Bé,
ja hem fet
el de la panxa, eh?
Els que esteu escoltant,
jo agrairia
que us seguísseu insistint.
Clar, això,
s'ha d'anar repetint
una,
una,
una,
una vegada o així.
Sí, no,
ara aneu fent,
ara aneu fent
i anirem canviant
i li posarem ordre de tot.
Ara de moment
interessa
que experimenteu.
Bé,
hem respirat amb la panxa.
Seguiu fent,
agafant aire,
omplint-la bé
i deixant-la anar.
Molt bé.
I ara us demanaria
que poséssiu les mans,
les mans
sota dels pits.
Al tanto.
O sigui,
posem les mans
a les costelles.
Però no sota ben bé
dels pits.
Sota dels pits,
però cap al costat.
Cap als costats, eh?
Allò,
com si es féssim els tuos.
Si es toqueu,
es toqueu,
bueno,
es toqueu les costelletes, no?
Sí,
aquí els laterals.
Els laterals del cos.
Sí,
poseu les mans
com si volguéssiu
una mà a cada costat,
com si volguéssiu
agafar els pits per sota.
D'acord?
Però el que realment
agafarem
seran les costelles.
Llavors ara el que farem,
al mateix que hem fet
amb la panxa, Núria.
I relaxem els ombros, eh?
Que això carrega molt.
Sí, sí.
Bueno,
quan estem estirats,
quan estàs estirada,
doncs no hem de patir.
Els que esteu asseguts
sí que heu de relaxar
una mica els ombros.
Doncs el que farem ara
és intentar agafar aire,
d'acord?
I així com abans
l'hem enviat
cap a la panxa,
hem fet la panxa enfora,
ara el que haureu d'intentar
és enviar l'aire
cap a les mans,
cap on teniu posades les mans,
d'acord?
És a dir,
cap a les costelles.
Què passarà?
Proveu,
agafeu aire
i el deixem anar
suaument.
Què ha passat,
Núria?
Què ha passat?
Què ha passat?
Ah, no ho sé,
no ho sé,
jo he notat que se m'enxamplaven
les costelles,
no?
Molt bé,
això és el que buscàvem,
que notéssiu com les costelles
fan aquest moviment cap a fora,
cap a dins,
cap a fora.
Ah, jo passo molt bé això.
Sí, sí,
és el meu,
el de dins a fora,
és el meu.
Sí.
Molt bé,
molt bé,
ja m'esperim tant les costelles,
seguiu, eh,
provant-ho,
els que esteu estirats,
els que esteu provant-ho.
L'important,
agafem l'aire pel nas
i el deixem anar per la boca.
D'acord?
Molt bé,
passem a l'última part,
els pits,
que farem posant la mà
a sobre del pit,
el pectoral que es diu,
a la pitrera, eh,
no piqueu gaire fort,
perquè si no encara us fareu mal.
Molt bé,
i poseu les mans
com si fos una a cada sobre
de cada pit,
més aviat cap amunt,
cap a el que són les clavícules,
que són uns ossets
que tenim aquí baix
quan s'acaba el coll,
si els toquem,
uns ossets com que recargolats,
que també serveixen per respirar,
formen part d'aquest conjunt,
llavors posem les mans
sota d'aquests ossos,
hem dit,
ben obertes,
com si agaféssim un pit
amb cada mà.
I ara el que farem
és agafar aire.
Vinga, Núria,
tornem a agafar aire amb el nas
i el deixem anar
suavement per la boca.
Torna-hi,
torna-hi una altra vegada.
Fas molt bé.
i el deixem anar
suaument per la boca.
Molt bé.
Què,
que passa tard,
Núria?
Explica'm.
Se m'han fet més grans els pits.
Ves?
Bueno,
això és fantàstic, eh?
Escolta,
escolta els que esteu escoltant.
S'acaba.
És una nova teoria.
Veus?
Ui,
els cirugins plàstics
no estaven gaire contents, eh?
Estàs fotent el negoci a l'aire.
O sigui,
ara estàvem respirant
per la part de dalt.
Sí.
I què passava
amb la part de dalt?
Així com amb les costelles
les hem fet cap a fora.
És que això
ha fet gràcia
això dels pits.
Bueno,
una volta,
és una manera.
Doncs,
el que passa,
ara amb les mans
que teníem els pits,
si s'han adonat,
que no han pujat
damunt
cap avall.
És a dir,
no han anat del sostre
cap al terra
si estem estirats.
Sí?
Sinó el que han fet
és anar del cap
cap als peus.
És a dir,
el moviment pectoral
més aviat
és a lo llarg
del cos.
D'acord?
de dalt a baix.
El moviment
de les costelles
és més aviat
cap a fora
del cos.
I el moviment
de la panxa,
quan respirem,
el diafragma,
o de la panxa,
diem,
ho leu sent a lo del diafragma,
és de fora
cap a dins.
Sí?
Sí, sí.
Sí,
si ens hem posat a lloc.
Llavors,
el que intentarem fer,
ara que hem fet
el que es diu respiració parcial,
és a dir,
hem trencat
les parts que té la respiració,
intentarem
fer una respiració
al màxim,
potser com les que mai heu fet
a la vostra vida.
O sigui,
notant les tres coses
cadèries.
Les tres parts que es mouen.
Notant la panxa,
les costelles al costat
i el pit.
D'acord?
A veure,
clau perquè això sigui fàcil
i perquè sigui...
Perquè ho notem.
Quan diem,
oh,
respira a fons,
tenim costat de fer
i anar molt ràpid.
No, no, no, no.
Per respirar a fons
i de qualitat,
que és el que volem
i el que estem intentant explicar
avui aquí,
el que hem de fer
és respirar
doncs a poc a poc.
Notant.
Llavors,
ara,
tornem les mans a la panxa
una miqueta
que potser és el lloc
que més es mou
o més notarem
i què vull que comenceu a fer
és primer,
agafarem aire pel nas
i intentarem
omplir la panxa.
Vinga,
comença,
omplir la panxa
comença a agafar aire
així,
la panxa en fora,
la panxa en fora
i ara intenteu
obrir les costelles
és a dir,
moveu les costelles
com abans
molt bé
i a la final
intenteu
omplir el pit
i el deixem anar
suaument.
Uf!
S'ha de dosificar això, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Sort que estem estirats
perquè si no
això de respirar tan lentament
i tan fixant-se
mareja, eh?
Bueno,
encara marejaria més
si anéssim molt ràpid, eh?
Ves què et dic?
Llavors faríem el que es diu
una hiperventilació
però no ho farem,
oi que no?
No, no.
I els que esteu escoltant
tampoc ho feu a casa, eh?
Ara ho fem molt suaument.
Si ho feu suaument
no ha de passar mai res.
Al contrari,
el que us he dit abans,
heu d'arribar a viure
molts més anys
i amb més qualitat.
I tu què recomanes?
Això?
Fer-ho al matí
abans d'anar a dormir?
Quan et lleves?
Jo recomano, la veritat,
és una molt bona manera
de començar el dia.
Però també us dic,
la gent que teniu
trastorns del son,
que us costa una miqueta
agafar aquest dormir,
doncs que ho proveu a la nit, també.
I la gràcia estarà
en respirar ben bé,
com hem dit.
Que fem aire pel nas,
omplim una mica la panxa,
expandim una mica
les costelles del costat,
el pit venen fora
i buidem.
Quan deu respiracions
n'hi hauria d'haver prou
per canviar l'ànim.
Ves què et dic?
Mira, deu respiracions al dia,
això és no res.
Ai, no res.
El dia respirem un munt,
però si poguéssim respirar
amb aquesta qualitat,
Déu meu,
la d'anys que viuríem.
I el bé que viuríem.
És que ja no és una qüestió
de longevitat,
és una qüestió de qualitat,
fins i tot.
Podríem dir que realment
estem vius
quan respirem.
Llavors, va,
farem un altre punt
interessant.
Aquest el deixarem una mica penjant
perquè
no tornarem a parlar.
Entenem una mica
al que és el ioga.
Sí.
Sí.
Has fet ioga alguna vegada, Núria?
No.
T'ho recomano vivament
perquè et pot canviar la vida.
Sí.
I tant.
A mi me l'ha canviat,
jo t'ho dic.
Hi ha un abans i un després
de l'ioga.
Hi ha un abans i un després.
I tant.
Sí, sí, sí.
Jo ho puc ben assegurar.
Doncs el ioga,
hi ha un munt de iogues,
hi ha un munt de classes,
però una part que tenen els iogues,
habitualment,
és el que diuen els pranayamas.
quin nom, no?
Pranayamas.
Sona a marca de cotxe exòtic, no?
Pranayama.
Bueno, sí.
Sí, sí.
No sé que és estrany.
No sé que és estrany.
No sé que és un munt de japonès,
però no ho és japonès.
Doncs els pranayamas
simplement és el ioga de la respiració.
Què passa amb això?
Aquests païos, els hindús,
sobretot, van desenvolupar
o van fixar-s'hi molt
en quins efeites tenia en el cos,
les maneres diferents de respirar.
I avui n'explicarem dos de molt senzilles,
però importantíssim,
i això ho he de deixar molt clar
per la gent que ens està escoltant
i per tu, Núria,
perquè sé que a partir d'ara ho faràs.
A veure, a veure...
Això és important
que ho feu molt suaument.
D'acord?
Per fer-ho d'una altra manera,
que seria molt activament,
valdria la pena
fer-ho amb un monitor
o amb un professor
o amb una persona
que sàpigués el que s'està fent
quant a la respiració d'aquest tipus.
D'acord?
Perquè se'n fareu creus
els efectes que pot provocar en el cos.
Llavors, si ho fem suau,
no ens ha de passar absolutament res.
Al contrari,
el que hem de notar
és una sensació molt agradable.
D'acord?
I explicarem dos prenaillames diferents.
Un que serà per relaxar
i un que serà, al contrari,
per donar energia,
per posar-se a punt.
Llavors, el de posar-se a punt
és ideal fer-lo al començar el dia
i el de relaxar
és ideal fer-lo a la nit.
Doncs va, va.
Prenem punts.
Molt senzill.
Podem fer asseguts,
millor asseguts,
aquest millor que es faci assegut,
el vorete de llit
ho podem fer
quan s'aixequem al matí.
L'única cosa que hem de fer,
molt senzilla,
doncs començarem
amb el d'excitar una mica,
és a dir,
el d'augmentar l'energia del cos,
és,
amb el dit gros,
d'acord?
Amb el polse,
amb el polse
de la mà esquerra,
atenció,
taparem
el forat
de la banda esquerra del nas.
Sí?
Núria?
A veure, prou?
Sí, això és una mica estrany, eh?
Sí, és una mica estrany,
però tampoc assegurà que funciona.
Funciona, bé.
Llavors,
el tapeu,
suaument,
simplement perquè no surti l'aire,
ni entri,
per aquest forat,
i el que farem,
farem,
durant mig minutet,
només respirarem
per la narina
dreta,
d'acord?
Suaument.
Suaument,
és importantíssim, eh?
Això,
recordeu-se'n,
respirarem pel forat
dret,
a poc a poc,
per donar energia,
per posar topi.
Traiem l'aire per la boca.
No, no, no, no.
En aquest cas,
amb el ioga,
habitualment,
no sé que siguin
per a miames molt específics,
ho farem tot pel nas.
Traure'l i entre'l.
D'acord?
Tapem el forat dret,
ai, perdó,
tapem el forat esquerre.
No us confongueu,
si ho voleu,
apunteu-s'ho, eh?
Que després,
si us confoneu...
Ah, perquè després no ho farem
al revés,
no ho farem amb l'altra banda.
Sí, correcte.
Ah, val.
Per això ho dic.
Per activar l'energia del cos,
eh?
Estar actius...
Però hem de començar
tapant el forat esquerre.
Tapem el forat esquerre,
respirem per el forat dret.
Bé.
Sí?
Tots, el cas?
I, molt bé,
això és per excitar,
per posar el dia a tope,
per prendre-se'l amb ganes,
pels estudiants,
per la gent que va a la feina,
per la gent que és un dilluns
i no pa on tira endavant,
tot això.
I farem a l'inversa,
per relaxar de cara a la nit,
el que farem és tapar-nos
el forat dret
i respirar pel forat esquerre.
No facis aquesta cara, Núria.
Home, Felip,
a mi m'has d'explicar per què, eh?
Que això sembla de...
És una qüestió energètica, aquesta.
És un intercanvi,
és a dir,
quan el cos...
Però és que això estem complicant, eh?
A mi no em fa res.
Jo no en tinc gaire d'errat,
o en la veritat, de temps,
però és una qüestió
de la circulació de l'energia,
en el sentit en què la fem circular.
D'acord?
Llavors, provoca uns efectes
o en provoca uns altres.
Déu-n'hi-do.
De setació o d'excitació.
I ja està.
Així, tal qual, eh?
Llavors, per relaxar-nos,
que quedi ben clar,
per tranquil·litzar-nos,
per anar-nos a dormir,
per tindre un son agradable,
feliç,
per canviar de vida, vaja.
Ja us ho he dit abans.
Home.
Apretem, tapem el forat dret.
Ens tapem el forat dret
i respirem pel forat esquerre.
Queda clar?
Sí, sí.
Per relaxar,
respirem pel forat esquerre
i per excitar,
respirem pel forat dret.
I tu ho has provat?
Jo ho he provat
i us puc ben assegurar
que funciona.
Com diu bé la Núria?
I ho diu molt bé.
Bé, a vegades m'espanta
quan ho diu allò de
no se'l cregueu,
no se'l cregueu,
però cert és,
el millor és provar-ho.
Sí, total, això.
Sí, sí.
No hi teniu res a perdre.
Al contrari,
teniu molt, molt a guanyar.
Escolta,
i se m'acuden,
va una pregunta ja
per anar acabant.
Respiracions d'aquelles controlades,
exercici de respiració
tipus agafar l'aire molt ràpid.
O això potser...
Sí, sí.
Serveis,
quins efectes té això?
A part de marejar,
que això sí que mareix.
Sí que en té,
sí que en té.
El que passa
és que és una mica delicat.
Delicat en el sentit
que aquestes respiracions
tan ràpides,
on hi ha molt de ritme,
és a dir,
s'accelera també molt el cor,
i a part s'acumulen gasos
en uns llocs o en uns altres.
Quan respirem...
Si no ho fem bé,
ho podríem fer,
i el més habitual
és que no ho féssim bé,
acumularíem molt d'oxigen
a la part de dalt,
dels pulmons.
Això no ens convindria gaire,
perquè podria donar
aquesta sensació
cap al cervell,
com si ens marxessim.
D'acord?
Llavors, per això
tinc que és una mica delicat.
I això en podem parlar
una mica més extensament,
per veure que la gent
s'ofrengui amb ganes.
A nivell de l'espai,
per aconseguir
una bona oxigenació
i un bon espai,
el que dèiem sempre,
finestres obertes,
aprofitar fer els exercicis
a l'aire lliure...
Jo et soc sincer.
El millor,
avui perquè fa una mica de frescor,
però no hi hauria problema,
el millor
és anar-se davant del mar.
A la platja.
Marxar a la platja,
i aquí t'arreguda
amb les platges tan boniques
i un mar tan maco,
o marxar a la muntanya.
Sí que hi ha temperatures
en quant a l'aire,
o vents,
però acostumen a ser més nets,
simplement per als corrents
de l'aire.
Si no,
si no podem,
estem a casa,
a l'oficina,
dins el cotxe encara,
però no obriu la finestra,
això sí que no.
No obrim la finestra?
Dins el cotxe no,
no perquè tindrem
tota la porqueria que entra,
la contaminació.
però a casa
les finestres obertes
i ho podríem fer.
Un dia vam parlar
dels banys d'aire,
encara en parlarem
una mica més.
Sí,
que després hi havia
allò de banys d'aire,
d'oxigen a tope,
venga.
Això ho farem,
tornarem a recordar-ho
un dia d'aquests
i s'encantarà.
Pades,
Felip,
jo em comprometo
a fer els deures.
Jo ho faré aquesta setmana,
tots aquests consells
que has donat
i va,
i de veritat,
dimarts que ve,
però si no em funciona
t'ho diré.
I tant.
I uns instem
a que vosaltres feu el mateix
i dimarts que ve
ens truqueu
i li dieu al Felip
si sí,
ens ha funcionat
l'ordre de la respiració
o no.
Molt bé,
Núria.
Gràcies,
Felip.
Adéu,
gràcies a nosaltres.
Uf,
he fet un mal gest
i em fa un mal a l'esquena.
Tu el que necessites
és conèixer el Felip Caudet.
I ara,
l'últim que necessito
és conèixer un home.
No dona,
en Felip Caudet
és un fisioterapeuta
que utilitza
diversos tipus
de tractaments
i en una hora
et treu tots els mals.
I on puc trobar el Felip?
Doncs molt fàcil,
es troba al carrer Gravina
número 44
entre Sol Segona
darrere l'església del Serrallo.
Truca'l al 977 24 48 20
i ja m'ho explicaràs.