21 minuts sobre el punt de les 4 de la tarda,
moment de donar entrada al Felip Caudet, com cada setmana,
que ja ens porta una tarda saludable, radiant, assolellada.
Felip, bona tarda.
Bona tarda, Núria, i freda tarda més aviat, més que solellada.
Bé, però tu entres i ja surt el sol aquí a Tarragona Ràdio.
Bé, m'alegro, m'alegro que sigui tan ben rebut.
Ahir sí, ahir sí que teníem un sol fabulós, eh?
Feia fred, però bé, no? Allò passaves pel solet i allò típic que es diu,
mira, pel sol encara es pot anar.
Jo vaig estar a la platja, vaig visitar la platja i et puc dir que va fer un dia excepcional.
A més, la platja que deu estar deserta, ideal per anar-hi, no?
Sí, no hi havia ningú.
Havia quatre persones així caminant, fent una mica de footing,
i és un bon lloc per relaxar-se sobretot en aquest temps.
I sort que feia sol.
Sí, de tota manera, ben tapadet, jo és que a la platja hi aniria sempre.
Ben tapadet, avui també s'hi pot anar.
Sí, sí, però jo el que et deia, és tarda freda i és tarda de dolor també.
Sí.
Perquè aquests dies que canvia tant el temps, tan bruscament,
és a dir, sí que hem tingut fred,
però aquests canvis que venen tan sobtats,
doncs no són gaire bo per tota la gent que pateix,
tota la gent que pateix el genoll, per exemple,
que s'enqueixa, que s'encén dies abans que canviï,
doncs té raó.
Això sempre es diu a nivell popular, no?
Em fa mal el genoll, l'articulació,
això vol dir que ha de venir un canvi.
Per això té una base de fons científica?
Sí, sí, sí, no és una dita popular només,
i és una qüestió que realment no és de la temperatura.
No per tant, sí que la temperatura pot facilitar
que algú ho faci més mal o que te'n sentis més,
perquè tot el cos està menys elàstic, menys deixat anar,
però realment és una qüestió de la pressió atmosfèrica.
I d'aquí que faci mal, quan canvia?
És a dir, sempre abans de canviar el temps,
canvia la pressió.
Som com una espècie de baròmetres, les persones.
Llavors, de vegades val la pena escoltar-se una mica el cos,
perquè hem de sortir de casa de càmping.
Sí, a mi que sí.
Però vaja, ànim, ànim a tothom que s'encén.
No hi podem fer res, eh?
Talentureta.
Sí, avui sobretot, que és dia de fred,
doncs una miqueta d'escalfor, ajudarà tota aquesta gent
que té artrosis o que té problemes
i aplicar les grans articulacions com el genoll o l'espatlla.
L'acupuntura no hi té res a dir en tot això, sí, també.
I tant, i tant, que l'altre dia vam deixar així a mitges.
Avui, si et sembla, doncs n'acabem de ser cinc cèntims
del que vam parlar.
I doncs, si et sembla, així molt escuetament,
fem un petit recordatori del que vam dir l'altre dia,
perquè qui no ens va tindre l'oportunitat d'escoltar,
doncs avui es posi a punt.
l'altre dia vam explicar
en què consistia això de l'acupuntura,
i quin efecte tenien en el cos.
I si recordeu vam dir que hi havia dues maneres d'entendre-ho.
Una era com els xinesos ho havien establert,
com ho havien construït el sistema,
i l'altra és com els occidentals ens hem empenyat
a explicar-ho.
Recordem que els xinesos vam dir
que com que estàvem vius,
teníem energia constantment que circulava per tot el cos,
i que quan hi havia algun problema,
per exemple les inclemències del temps són un problema a tenir en compte,
doncs en aquesta energia li passava alguna cosa.
Ara es quedava estancada,
que potser n'hi havia massa,
que potser n'hi havia poca,
llavors l'acupuntura el que feia era reequilibrar una mica el cos.
I l'altra explicació és la que donàvem als occidentals,
hem dit,
que bé, recordem, l'acupuntura feia,
generava un augment de la circulació de la sang,
on punxàvem les agulles.
Vam dir també que l'acupuntura donava una sensació diferent a la del dolor,
perquè era una sensació més ràpida la de la punxada,
i d'aquesta manera tapàvem una mica l'arribada del missatge dolorós al cervell.
I l'última cosa que vam dir l'altre dia
és que quan practicàvem l'acupuntura,
quan ens punxàvem les agulles,
doncs el nostre cervell,
concretament una glàndula,
una hipòfisis,
fabricava més hormones del plaer,
les endorfines,
que recordeu que són aquelles hormones,
són aquelles substàncies,
que ens donen la sensació de benestar,
i d'aquesta manera també controlàvem el dolor.
Vam deixar-ho així,
si no recordo malament,
o vam deixar-ho,
el comentari aquell de les agulles,
de les agulles banyades en or,
per les arrugues.
Sí?
Sí, sí, sí.
Que parlàvem una mica de tot el camp
que tenia d'aplicació.
I avui, si et sembla,
seguirem una mica entrant-hi una miqueta més
amb tot això.
L'agulla més clavada,
més cap a dins.
Sí, bé, bé, bé.
Sí, sí, la clavarem més a dins.
Doncs el tema és,
una pregunta també molt comuna,
ja vam parlar l'altre dia
de la gent si s'havia de creure,
si no s'havia de creure,
ja vam quedar clar que no s'havies de creure,
ni sí ni no.
Que potser a comprovar-ho?
Potser a comprovar-ho.
Anem a una sessió i veieu vosaltres mateixos.
I és una cosa molt típica.
Si això, les agulles, on es claven?
Clar, Tomás pensa que les agulles
es claven a l'atzar.
No, les agulles,
penseu que no es posen aquí
on et ve de gust, no?
Fa mal aquí, fa mal allà,
sinó que les agulles tenen
uns punts concrets d'aplicació.
Aquests punts n'hi ha moltíssims al cos.
És que es feia una idea aproximadament,
n'hi deu haver uns...
al voltant, al voltant,
d'uns 400.
400 per duplicat.
Clar, perquè teòricament som asimètrics,
teòricament,
i doncs hauríem de fer una línia divisòria
al mig,
eh?
Vull es pel nas,
ves la boca,
el cap...
I aquestes dues parts
serien,
possèdament,
uns 800 punts
de cupuntura.
Per tant,
s'ha de clavar de manera simètrica,
tant a la dreta com a l'esquerra,
en el mateix pin?
No sempre.
No sempre.
Pot passar que...
que la primera sessió només
s'enclavi molt poquetes
i, per tant,
només es clavi un costat del cos
i, a posteriori,
doncs s'ha de fer diferents sessions,
tot això.
En una sessió de cupuntura,
normalment no n'hi ha prou.
Rara és,
rara és la solució arribi així.
A veure,
s'ha de dir que,
clar,
que l'acupuntura
té aquest àmbit energètic,
doncs,
d'actuació,
a diferència de la medicina convencional,
diguem-li,
doncs molts trastorns
dels que hi ha en el cos,
sobretot trastorns funcionals,
què vol dir això?
Vol dir,
és diferent
un teixit que està fet molt bé
que un teixit
que no funciona bé.
D'acord?
Llavors,
l'acupuntura té molt bon resultat
amb el que no funciona bé,
més que en el que està fet molt bé.
amb el que està fent molt bé
li costa una mica més.
D'acord?
Llavors,
quan és un bloqueig,
és a dir,
quan és una circumstància funcional,
puntual,
pot donar-se
que amb una sessió d'acupuntura
doncs arribem a la solució.
Però no és l'habitual.
L'habitual són moltes més sessions.
També això de les sessions
és una cosa curiosa
perquè en funció dels països
varia.
Hi ha uns costums
o uns altres.
Si no recordo malament,
bueno,
aquí a Espanya normalment
i a Catalunya
es partiga normalment
de cara a ser setmanal.
Exceptuant,
ja t'ho dic,
hi ha circumstàncies
que sí que demanarien
que fos,
jo què sé,
tres dies seguits
o dos dies a la setmana.
Després,
com que parlarem també
d'allò que vam dir
del fumar.
Ai sí,
de les teràpies concretes.
Serà concretament una teràpia
que iniciarà
començant
en tres dies consecutius.
Llavors,
aquest país és així.
A França,
si no recordo malament,
van a sessions mensuals
fins i tot.
I a la Xina,
pròpiament,
els països orientals
es té més costum
de fer-los dia a dia.
Llavors,
recuperem això
dels punts que dèiem.
Els punts no són punts a l'atzar.
Els punts d'acupuntura,
a tall científic,
el que vam explicar
una mica com funcionava,
doncs us diré
que els punts d'acupuntura
són el que es diuen
punts de baixa resistència elèctrica.
Clas.
Tenim d'això,
el cos?
Sí,
en tenim.
I molta,
molta,
de resistència
i d'elèctrica,
les dues classes.
No,
a veure,
el cos funciona
a base d'electricitat.
Som química,
purament,
no?
I aquesta química,
doncs,
funciona gràcies a reaccions.
En aquestes reaccions,
doncs,
es desprèn
electricitat
o se n'obté
per una sèrie de processos,
no?
O sigui,
els nervis funcionen
a base de petites rampes.
Per fer una idea,
eh?
Això és entrar una mica...
Segur que és molt tècnic,
em sent,
potser es posar les mans al cap,
però,
per exemple,
fer una idea,
funcionem així,
a petits impulsos elèctrics,
però molt petits.
Llavors,
els punts d'acupuntura
es diuen això de baixa resistència elèctrica
perquè precisament
són espais del cos,
localitzacions,
en què,
per les circumstàncies
anatòmiques,
normalment,
ja sigui perquè
hi ha un nervi
que està més superficial,
o ja sigui perquè
hi ha una miqueta
menys de grassa
que dos centímetres més allà.
És a dir,
per qualsevol circumstància,
us ho dic,
anatòmica,
del cos,
doncs són punts
on és més fàcil
ficar-hi corrent,
és a dir,
on és més fàcil
estimular
el sistema nerviós,
se n'aprofitem d'això.
Els antics ginesos
van trobar els punts d'acupuntura
d'una manera molt curiosa,
que és anar provant.
Pugem aquí,
puigem allà,
veiem si això funciona,
si no funciona,
però
nosaltres,
a dia d'avui,
ara ja ho tenim fet,
a part que tenim els mapes fets,
perquè hi ha uns mapes,
doncs hi ha uns aparells
que es diuen els buscapunts,
és una cosa
normalment
quan s'estudia
i quan se comença
doncs
se'nsinistra en algú així,
que són aparells
que madeixen precisament això,
la resistència elèctrica
de la superfície del cos.
I
els aparellets
que
piten més,
allò com un buscador
de radioactivitat
o d'or,
no?
Sí, sí, sí,
és molt semblant.
I pita
quan troba el punt.
És una manera de confirmar,
però vaja.
Ja més o menys
ja se sap.
Normalment un professional
no ho farà servir.
I hi ha algun lloc
on estiguin més centralitzats?
L'esquena,
les cames?
Doncs bé, de punts n'hi ha, penseu que per tot el cos.
Des de la planta del peu fins...
Es podria dir que n'hi ha fins tot dins de la boca.
Sota la llengua, s'ha aixecat la llengua, davant d'un mirall.
Veureu que hi ha com unes venetes sota.
Doncs això penseu que són dos punts d'acupuntura.
Que la gent no s'espanti, però vull dir que són punts que no és que es punxis, deixi l'agulla posada.
Si no, es veu que no podríem parlar.
Ja, que ja vam dir que les agulles normalment no te les emportes a casa.
No, no, no. I a més aquestes, concretament, si s'haguessin de punxar aquests punts,
com algun altre que és una mica delicat, són punts en què es punxa i es treu.
O sigui, no és allò de dir, la tinc punxada.
D'acord, perquè seria molt molest.
Llavors, concentracions en els apunts.
Doncs mira, un lloc on no tenim molts, molts, molts, és el cap.
El crani.
Entre el cap i la cara n'hi ha moltíssims.
No se'ls podria enumerar ara perquè n'hi ha molts.
Es torna boja la maquineta.
Té, té, té, té, té.
L'habilitat de la persona o l'experiència fa que sigui totalment imprescindible la màquina.
Vaja, que si t'ha fa mal la cama, no tenen per què punxar-te les agulles a la cama.
A la cama, no, no.
No té per què.
Pot ser que t'hagin de punxar al cap o a l'esquena, pròpiament.
Llavors hem dit això, el dels punts d'acupuntura.
Clar, que no són punts a l'atzar.
Tenen un diàmetre petitet, s'ha de dir.
És a dir, s'ha d'encertar molt bé el punt, perquè si no, doncs no funciona.
Clar, només que ho clavis una miqueta més al costatet ja no és el mateix.
Sí, aproximadament té un diàmetre d'uns dos mil·límetres.
És prou, és prou.
Perquè tinc un efecte.
Sovint, quan es punxen les agulles de l'acupuntura,
la sensació que es dona és el que es diuen la sensació de chi.
Ara d'he matat, Maria.
Ara sí, sí.
Sensació de chi, eh?
No de mal, no de mal, de chi.
No de mal.
I per tant, això ja vam dir el Tariq, que mal no en feien.
És la de chi.
I la de chi és la sensació que els tinesos diuen sensació d'energia.
Llavors, quan et punxen una agulla,
pot passar que tinguis la sensació com semblant a una rampa.
Però bé, hi ha gent que ho descriu de moltes maneres.
Hi ha gent que ho descriu com si hagués sigut un formigueig.
O unes pessigolles.
O una sensació que ben bé no saps ni si és de dolor,
ni si és de rampa o és de...
Però és una sensació estranya.
D'acord?
No sempre passa.
Normalment passen punts que estan bloquejats.
Però que no s'espanti la gent si li fan.
I ai, ai, què m'ha passat?
Que t'arrampen?
Quin susto?
Doncs que no se surti.
Hem parlat dels punts.
Sí.
Llavors, una altra cosa.
Parlem d'una altra cosa interessant.
Que hem parlat fins i tot de l'acupuntura només amb agulles.
I, clar, la paraula mateixa ho diu, acupuntura, clavar agulles.
Però l'acupuntura té, dins seu, dos eines variants, diguéssim.
Una és pròpia de lo que es diu la digitopressió.
Digitopressió, diguem-ho català, perquè...
Que seria semblant a l'acupuntura però sense punxar, fent pressió amb els dits.
No sé si recordeu un dia que em vam parlar del massatge japonès, del siatsu.
I és un tipus de massatge que feia això, precisament, apretava amb els dits damunt, molts cops, damunt dels punts d'acupuntura.
Això és per a la gent més poruga, que no li agrada això de les agulles.
Però, clar, és molt més suau l'efecte.
I costa molt més d'arribar al mateix punt que amb l'acupuntura.
Una altra eina que fem servir, també interessantíssima, perquè a la gent li sembla molt exòtica,
és el que es diu la moxibustió.
Ui!
Això ha sonat ja...
Sí, aquí ja no hi arribo jo, eh?
Moxibustió.
Moxibustió.
Què et sona, a tu, això?
A cremar.
Bueno, sona a mi de calent, més que a cremar.
Sí, no m'espantis a la gent, també.
Sí, sona ben bé, sí.
A cremar ho podíem agafar, però no a cremar les persones, sinó que el que es fa és aplicar unes herbes damunt del cos.
Imagineu-se una eina tipus un puro, un puro, que ets a fumar, però en comptes de ser de tabac,
està fet d'una herba que es diu artemisa.
D'acord?
És una herba que té la propietat de cremar molt a poquet a poquet i d'aguantar molt l'escalfor.
Llavors el que fem amb això és posem escalfor damunt dels diferents punts d'acupuntura.
No crema, eh? Insisteixo.
Però està calent.
No crema, no ens queda ferida de cremadura.
Aquí no.
Aclarim-ho, això, aclarim-ho, eh?
Perquè també té un component molt exòtic, això.
Normalment aquí no ho suportaríem si ens cremessin, no?
Clar.
I hem critat a l'aire i diríem, escolti, mai més que hi ha una acupuntura i m'enforadar i damunt em van cremar.
Doncs no, creieu-se aquesta idea.
És a dir, hi ha una tècnica pròpiament dins de la moxibustió que sí.
Que sí que el que pertén és fer una petita cicatriu en cremada.
Clar, això no tothom ho suporta i per tant no és una tècnica gaire comuna.
Però als països d'Orient sí que és comú.
I l'altre dia que t'ho preguntava, per això l'acupuntura només va al moment que et fa mal?
No, no, no, no.
També ho fem dir gaire preventiu.
Una pràctica molt habitual és que hi ha un punt concretament al cos que està gairebé sota el genoll.
Cap a baix a la cama, no concretarem perquè tampoc el trobaria si us ho expliqués.
Que és un punt que potencia molt l'energia, el sistema immunitari del cos.
Ai, ara tinc curiositat. Sota el genoll.
Però per la part de davant.
Explica-ho que és una mica difícil per la ràdio.
A veure, a veure.
Això ho hauríem de posar.
Toquem el genoll, toquem el genoll una miqueta.
Sí?
Sí.
El tenim, toquem el que es diu la cassoleta, la ròtula.
Sí.
És un nom tècnic.
Sí? El toquem.
Llavors agafarem i amb la mà posarem tres dits junts.
és a dir, com si féssim una mida de tres dits.
Sí? La tenim? La tenim?
Doncs la posarem just on acaba la cassoleta.
D'acord?
Enganxeu això als dits de la cassoleta, el primer dit.
Jo tinc un os que em surt aquí, eh?
Correcte.
Vull, vull, vull.
Tenim un os que surt.
Sí, sí, sí.
Doncs al final l'últim dit, que està tocant aquest os que surt.
Molt bé.
El que farem és anar un dit d'aproximadament dit, dit i mig, cap a fora.
Cap a fora de la cama.
D'acord? Sí, sí.
Em fem una idea?
Sí?
Per saber que heu trobat el punt, i això és molt més fàcil,
el que heu de fer és doblegar el peu.
Doblegar el peu amunt, feu força, doblegant el peu, el tormell, cap amunt.
D'acord?
I notareu que a sota on teniu el dit s'aixeca.
Sí, i tant.
Sí? Sí?
Sí.
Això és un múscul, es diu, el tibial anterior, tant fa.
D'acord?
Doncs el punt està justament al punt més alt d'aquest múscul.
Fa com una muntanyeta.
I aquí dius que s'estimula molt el sistema immunològic.
Sí, sí, sí, immunològic.
O sigui, llavors, una pràctica molt habitual, de caire preventiu, és, amb això de l'amuxibustió,
és calentar.
Calentar aquest punt.
Calentar vol dir aguantar-se aproximadament a un centímetre, amb això.
Això, això és el que diré ara als tants de casa, els que ens esteu escoltant,
això es podria arribar a fer amb un cigar, però no seria el mateix.
Perquè allò amb una tovalloleta calenta no...
No, perquè llavors seria un estímul poc concentrat.
Aquí la gràcia és tant que l'estímul és el punt just, no és a l'espai ni a la zona.
Una cosa que si podeu fer, per exemple, que és el dia que fa fred, això ho podríem fer,
és, amb el dit aquí damunt, doncs, apretar.
Apretar amb el dit.
Fer petites circunferències durant una bona estoneta.
Estem parlant d'uns 3-4 minuts cada dia.
Això a tots dos genolls, eh?
Sí, a tots dos punts.
Sí, sí, a tots dos punts.
3-4 minuts a cada punt i això ens ho mantenirà les defenses una miqueta.
Així que...
Mira.
Aquí queda.
I el que deia és això.
Hi ha alguna marca de iogurts i productes làctics que li estàs fent?
Que li farà gràcia.
Sí, sí, sí, sí.
I a més, bueno, els del tabac estaran contents, perquè, clar, millor que s'ho feu amb el dit.
Deixeu-vos estar el tabac, perquè no és gaire bo per la salut.
Ui, això no es podia dir, o es podia dir.
Home, que no ho sap tothom.
Ara està de moda.
No, ho dic, però jo que sé que això de la publicitat diuen que...
No, i ara el que farem...
No, i com que ara parlarem d'això del tabac, a través de l'acopentura, de deixar de fumar.
Perfecte.
Perfecte, eh?
Anava a dir-me a l'espació, però no m'ha esportit.
Bueno, parlem d'això del tabac, ara que hem dit ja els punts una mica,
d'aquestes coses que pensem, no?
D'aquestes...
Històries populars que corren, no?
Jo ve a fer-me acopentura...
Per deixar de fumar.
Per fer un caramels.
Jo vaig anar al metge i m'adonava un parge de nicotina.
Sí.
O jo vaig anar a un...
Bueno, també 150.000 històries, d'acord?
L'acopentura és una possibilitat.
Però què és l'important de saber?
De quan anem a voler deixar de fumar mitjançant acopentura.
A veure, jo em dius l'altre dia, miracles no n'hi ha, o no n'hi ha.
Potser a l'Urdes, potser en algun espai d'aquests, però...
Però acopentura, miracles, miracles, no ho són.
Una altra cosa, una acopentura, eh?
D'acord?
Llavors, l'acopentura per deixar de fumar és un remei que s'ha d'entendre com un ajut,
no com una tècnica exclusiva.
Què vol dir això?
Vol dir que qui ha d'anar, o qui vol fer-se un tractament d'acopentura per deixar de fumar,
ha de voler deixar de fumar.
Aquesta és la condició sine qua non.
La Núria riu, però...
Home, és que damunt d'aquest clave en agulles, si no ho tens gaire clar...
No, però te'n facis creus.
És a dir, el fumador avui en dia es veu submena a molta pressió.
Perquè tothom li diu, deixa de fumar, aquí no fumis.
I a veure què fas per deixar de fumar.
Clar, i potser et penses és això, no?
I aquí es veu obligat...
I aquí es veu obligat...
Vinc, mira, vinc perquè la meva senyora insisteix, no?
O per exemple, no?
O a la feina no paren de dir-m'ho.
No, no, no.
És important que un vulgui deixar.
Per què?
Per què, per què?
En quins termes actuarà l'acopentura?
L'acopentura en els tractaments deixa de fumar.
El que fa realment és baixar molt l'ansietat.
El que es diu la dependència física, sobretot.
D'acord?
El que popularment coneixem com el mono.
Sí.
Sí, d'acord?
Baixem aquesta necessitat que el cervell té de la dosi de nicotina a la qual està acostumada.
En aquest cas de nicotina, però estaríem parlant del mateix si volem deixar de beure o...
Sí, sí, perfecte.
Qualsevol...
O fins i tot com a tractament antiestrès, que dèiem l'altra vegada.
Bueno, variaria una miqueta en alguns punts, d'acord?
Perquè els tractaments de deixar de fumar ja porten també uns punts específics que es fan servir,
com a punts genèrics per atacar el tabac pròpiament.
Però sí, serien tractaments semblants.
Però un sistema l'altre dia vam dir també, si recordaràs, Núria, segur que te'n recordes,
que l'acupuntura que feia sempre era fer tractaments molt individuals,
és a dir, que tots som diferents, acabàvem no tractant malalties, sinó tractant malalts,
persones que tenen un problema.
Llavors, recopilem.
Llavors, l'acupuntura és un ajut.
Actuarà en primer terme per la fase de dependència física.
D'aquí que veiem que parlem d'uns 3-4 dies seguits d'acupuntura.
i després es danceran les sessions.
Per què?
Perquè en pic hem superat pròpiament l'addicció física entre l'addicció psíquica en joc.
És a dir, el tabac ens representa moltes coses.
És tot un símbol, des d'un símbol social.
Jo fumo perquè no estic amb els amics, jo fumo al sopar i tal.
I d'aquí passem ja que es fem dependents.
És una opció.
Llavors, el desfer-se d'aquest símbol pot ser molt difícil.
També penseu que va associat a un gest.
És a dir, el fumador, suposem que fumi un paquet al dia,
que és una cosa bastant corrent, bastant normal.
No, Núria? Sí?
Jo ho trobo una mica excessiu, però sí, però passa, passa.
Sí?
Tu ets fumadora, Núria?
Sí, sí, però no tant, eh?
No, tu un paquet diari no.
No, no.
De quant cigarros?
Vuit.
Vuit cigarros.
Doncs la Núria, concretament, vuit vegades al dia,
el que fa és obrir el paquet, treure el cigarro,
posar-lo a la boca, treure l'encenedor i encendre-lo.
Vuit vegades al dia.
Una setmana, quants cigarrets són això?
Vuit per set, vuit per set, molts.
Què m'estàs dient?
Però que hi ha un...
Un automatisme, es crea un automatisme.
D'acord?
A la setmana, al mes, a l'any, imagineu-se les vegades que fem un gest.
I vulgui veure, no és inconscient.
Llavors, el que intenta deixar de fumar es troba que,
li falta fer alguna cosa amb les mans.
I és perquè està fent allò, també.
Llavors, per això us dic, la primera fase física,
l'acupuntura s'ha de ser un bon terme,
després, amb l'estrès que genera psíquic,
hi ha qui entra la voluntat de la persona.
Per això us deia que qui vulgui deixar de fumar amb acupuntura
ha de voler deixar realment.
Perquè això és fer la primera sessió d'acupuntura
i ja no tornar a agafar un cigarro.
Correcte.
Correcte.
No es pot combinar, eh?
No, no es pot combinar res,
ni allò de poquet a poquet.
No, no, no.
S'acabó.
Clar, què té de vol l'acupuntura?
És que, clar, el monofísic ens el farà passar molt bé.
És a dir, direm, ostres, si ho porto bé,
si no estic irritable,
que seria el més habitual quan es prova de desintoxicar-se
d'una dependència,
no estic irritat, o puc dormir igualment,
o és un home i engreixat.
Això també és una altra creença,
una mica establerta i que també en podem parlar.
Llavors, en aquest primer terme,
et donarà molt bons resultats.
Després ja acompanyarà l'opció.
què vol dir això?
Després, el tractament de deixar de fumar
farà que la persona estigui molt més tranquil·la,
és a dir, que la necessitat estigui més baixa,
però, insisteixo,
haurà de ser un mateix,
que és el que ha d'optar per dir
jo no vull fumar.
O si te'n donen, vols un cigarret?
No, no, no, sisplau.
I condicions, pues, ideals, no?
Doncs evitar els ambients on la gent fuma.
intentar esborrar aquells costums.
No, el cigarret de després de dinar,
que fan-hi...
Bueno, i entre tot una vessant psicològica,
que clar, va molt més enllà de...
I això són les dependències.
Hi entrarem una miqueta més profundament,
avui era un petit apunt,
en quant a l'acupuntura.
Llavors, condició important aquesta,
que un vulgui deixar de fumar.
Aprimar-se.
Aprimar-se, sí,
i anem molt ràpid, Felip,
que ens queden, no res, tres minutets.
A veure, aprimar-se molt ràpid.
Senyors i senyores i nens i nenes
i tothom que es vulgui aprimar amb l'acupuntura,
doncs també he de saber que aprimar-se,
aprimar-se realment,
només ens aprimen amb una bona dieta controlada.
Però què?
L'acupuntura ens pot ajudar.
En quins termes ens pot ajudar?
Doncs si el nostre problema
és que mengem molt,
perquè tenim molta ansietat,
intentem compensar,
els fumadors ho fan fumant,
hi ha gent que ho fan menjant,
doncs baixarà també aquesta ansietat.
Això ja fa que tinguem tanta gana.
Important.
Una altra cosa que farà l'acupuntura
és que millorarà l'evacuació
al cos de líquids, de femte,
i evitarà que s'acumuli una miqueta tot.
Però, insisteixo, miracles tampoc.
Miracles al bordès, ja ho hem dit abans.
Així que, també,
qui es pugui aprimar amb acupuntura,
és una opció per ajudar-lo.
Però no ha de ser una opció única.
Important.
Insisteixo, repeteixo.
Hi ha una dita que diu que
aprimar-se, aprimar-se,
només s'aprima un a la taula.
És a dir, menjant correctament.
És així.
I ja està.
I ja està, no té més volta de full.
Ràpidament, ni que sigui un esbós,
vas apuntar l'altre dia
a la possibilitat de reduir les arrugues,
i aquí és on entra l'acupuntura
a nivell més cosmètic,
amb agulles banyades en or.
Sí, sí.
Jo no sabia que l'acupuntura
feia aquestes coses.
Sí, sí.
Però com pot ser?
Te claven unes agulles aquí
al costat dels ulls
i ja desapareixen les arrugues?
I el que fan és posar l'agulla
seguint l'arrugue,
concretament,
d'acord?
I la trauen,
també la deixen posada
una estoneta i la trauen.
Llavors el cos
és una reacció que té el cos.
El cos davant del forat
que li han fet,
forat, a veure,
no us feu una idea d'un forat,
no?
Però clar,
una arruga és un espai
que encara està...
o línia d'expressió,
diguem-li,
sí, perquè això...
Depèn, depèn.
N'hi ha que són molt maques
les línies d'expressió.
Sí, és que m'ha agradat
ara aquest eufemisme
que has fet,
una línia d'expressió.
No, no, no,
sí que ho és, sí que ho és.
És veritat.
És a dir, que hi ha gent
que riu molt,
que hi ha un sorris d'aquests
luminosos,
i sempre té arrugues,
ben contenta d'estar
d'aquestes arrugues.
Doncs el que fa el cos
és fabricar,
com a resposta
al forat,
diguéssim que l'hi han fet,
doncs fabrica una miqueta
més de grassa
en aquell espai,
una mica més de teixit.
I així es plena l'arrugue.
I això és permanent
o s'ha d'anar mantenint?
Ara m'has agafat.
No ho sé.
Te'n sóc sincer.
Ah, suposo que permanent
del tot no ho ha de ser,
perquè clar...
Suposo que amb el temps
el cos també,
com que ens tornem a forçar
la mateixa línia d'expressió,
doncs ho elimina.
Elimina aquella grassa
que ha fabricat
i així que es pot tornar a fer.
Això és que això
en aquest país es fabrica molt...
Ai, es fabrica.
Es fa servir un poquet.
No és gens conegut.
És molt més exòtic.
Jo tinc notícies de països,
però estem parlant
de Sri Lanka
i altres coses així.
Estan parlant d'Orient.
I ja per acabar, Felip,
un dels factors
que pot ser que la gent
no s'acabi de decidir
en això de provar l'acupuntura
és saber si trobaràs
al darrere un bon professional.
Així com amb el tema
dels massatges,
hi ha molta gent
que potser no té
la formació que ha de tenir
i si atreveix.
Amb el tema de l'acupuntura
jo suposo que...
També passa el mateix.
Ah, sí?
I tant, i tant, i tant.
L'acupuntura avui en dia
en aquest país,
a Espanya concretament,
ja no només Catalunya,
és un estudi no reconegut
que es diu.
Llavors, què passa?
Que tenim formacions variades.
És a dir,
trobem gent que fa
un curset de quatre mesos
i gent que fa formacions sèries.
Una formació sèria
estem parlant aproximadament
d'uns quatre o cinc anys.
I després, clar,
no s'ha de parar,
s'ha de seguir formant un.
És igual que fer qualsevol
estudi universitari,
sigui fisioteràpia,
sigui medicina,
sigui la que sigui.
Llavors, clar,
fa una mica difícil
donar-li un consell a la gent
una mica per escoltar
quin criteri han de fer servir.
No?
Pregunteu,
com qui no vol.
Escolti, vostè,
això s'estudia molt
o s'estudia poc.
I és a dir,
que és una matèria
prou estant profunda
i, per tant,
requereix temps.
Temps.
Anem amb peus de...
Anem de puntetes
amb cuidado
perquè ens hi podem trobar...
Ens podem trobar
gent que no ho són professionals
i que, clar,
no tinguin un resultat
què passarà?
El que acabarà perjudicat
serà la tècnica,
no?
La gent dirà,
jo em vaig fer acupuntura
i a mi no em va anar bé
per res.
Així que millor
que sempre anem una mica
o preguntem,
fins i tot.
Sempre val la pena anar
o acudir
a professionals
que ja són
professionals reconeguts
per alguna altra cosa,
potser,
i a part a part
ho practiquen.
Doncs amb aquest consell
ens hem quedat.
Déu-n'hi-do, Felip.
Ui, moltes coses no vull.
Si no,
un d'agulles
que hem clavat.
Felip, serà fins la setmana que ve
amb tema nou?
Tema nou,
tema nou que ja el direm la setmana que ve.
Sorpresa.
Gràcies.
Béu.