Quan parlem d'universitats, bàsicament ens ve al cap el concepte de centre educatiu,
però també es pot agafar a la universitat, sigui la Rovira i Virgili
o qualsevol de les universitats que hi ha d'arreu del món, com una empresa.
I és així com la veuran els diferents gerents de diferents universitats de Catalunya
que avui mateix estan reunits aquí a Tarragona.
Estem parlant de les 23-enes, la 23-ena edició de les jornades de gerència universitària.
Ara els donarem xifres.
Tenim amb nosaltres el gerent precisament de la Universitat Rovira i Virgili, el Manel Molina.
Senyor Molina, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què fa un gerent, exactament?
I com, clar, quina diferència hi ha entre el que seria el rector, el degà i el gerent?
És molt senzill, la veritat que el rector és el rector.
I la pregunta al gerent, com gerent en un àmbit universitari,
és qui porta el responsable de la gestió de la universitària.
Com si es tractés d'una empresa, és allò que dèiem.
Com si es tractés d'una empresa.
En el fons és gestionar recursos humans, recursos econòmics,
recursos materials, els tecnològics.
És la gestió del que es deriva de la part nuclear de la universitat,
que indudablement és la docència i la recerca.
Però d'ahir es deriva molta gestió.
A nivell de prendre decisions es fa en conjunt?
A nivell de prendre decisions, això està contemplat en els mateixos estatuts.
És el màxim responsable per sota.
El màxim responsable és el rector,
però en l'àmbit de la gestió el màxim responsable de la gestió és el gerent.
M'imagino que hi ha d'haver una coordinació, un treball de mama.
Indudablement, perquè el que anomena el gerent és el rector.
I a partir d'allà el gerent és un membrenat del Consell de Direcció,
del Consell de Govern, del Consell Social,
amb el qual participa en tots els òrgans de decisió de la universitat.
Precisament per aquesta interacció de la vessant política
després en la seva implementació en el sí de la universitat.
Senyor Molina, sense entrar en temes personals,
quines característiques, quines qualitats ha de tenir un gerent d'universitat?
Ha de tenir una formació com a economista, d'empresarials?
Això indudablement, perquè recau tot el tema d'elaboració i seguiment del pressupost.
Si tens les xifres...
Ara estem a la fase d'elaboració del pressupost per l'any 2006.
Avui, precisament, hem tingut Consell de Govern
on hem fet una proposta del que a nivell col·loquial
dintre la universitat diem el capítol 1,
que és el capítol d'espreses de personal,
que és més del 70% del pressupost de la universitat.
I això, doncs, no és imprescindible la formació econòmica,
però és important tenir almenys coneixements
en l'àmbit de la gestió pressupostària.
Però altres qüestions, en tot cas,
s'ho hauríem de preguntar al rector més que al gerent.
Jo porto ja deu anys que no...
Deu anys?
Deu anys de gerent.
En el món universitari, deu anys és molt.
El que jo dic, estic en el record Guinness de gerents de universitats.
Soc el de Gaia...
De la gerència.
De les gerències a nivell de Catalunya
i a nivell estatal estic entre els més antics.
Potser és per això que aquestes jornades de gerència universitària
s'han fet aquest any a Tarragona?
Com ha anat?
Una mica de tot.
També per aquesta antiguetat ja porto...
Estic a la mesa de gerents de la CRUE.
La CRUE és la conferència de rectors de universitats espanyoles.
El que té és una mesa sectorial, és la mesa de gerents.
I estic mig representant els gerents de Catalunya
per la que és d'antiguetat.
I a partir d'allà tens més oportunitats
d'oferir celebracions o eventos com és el que fem en Guai.
Un event que va començar ahir a la tarda o al vespre
amb una recepció a l'Ajuntament de Tarragona
i que avui els té ocupats durant tot el dia
aquí a l'Autovia Reus Tarragona, a la Boella.
Un event que engloba, jo abans m'he embolicat,
engloba diferents gerents de tota Espanya.
Engloba tots els gerents públiques i privades
perquè sota la CRUE hi ha totes les universitats.
Acaba predominant les públiques
perquè són 49 universitats públiques.
però també ja se'ls convida a les universitats privades.
I de què es parla amb aquestes jornades?
Arriben a prendre decisions
o són només unes trobades a nivell informatiu?
No, decisions no.
O sigui, com ja has dit,
enguany seran les 23 aves.
I llavors això és més...
La universitat fa una proposta de continguts de les jornades.
Enguany ha sigut més petició nostra,
la Rubi Virgili,
comença a parlar des de l'àmbit de les gerències,
de l'àmbit de la gestió també,
el que és l'adequació a l'espai europeu,
l'adequació superior.
És un contingut que s'està parlant molt,
s'està parlant molt des del que és la part nuclear,
de tota l'activitat docent i de recerca,
però que també cal començar des de l'àmbit de la gestió,
de les gerències,
a reflexionar sobre l'impacte que tindrà aquesta adequació
en la vessant de gestió.
Perquè també té.
Es refereix a les imposicions que vinguin a nivell europeu
que s'hagin d'aplicar a les universitats espanyoles?
En molts àmbits.
Poso per cas en el tema d'infraestructures.
Pots preguntar,
per què té res a veure el tema d'infraestructures?
Amb l'adequació a l'espai europeu,
el que comporta és una tutorització més personalitzada a l'estudiar.
Comportarà reduccions de les aules,
els grups que de mitjana poden estar al voltant de 80,
100 persones,
depèn d'aquest tipus d'assignatures.
això la tendència és a anar a reduir-les a la meitat.
Això origina a totes les universitats
un problema d'infraestructures.
Estan concebudes els edificis
per tenir aules amb una capacitat de 100 o 150 alumnes per assignatura
i això la tendència és anar a reduir-les.
Tens allà un problema,
és molt simple aquest,
però en l'àmbit d'infraestructures.
Fins a quin punt?
Això em planteja una pregunta.
Fins a quin punt la figura del gerent
és un intermediari, un negociador?
O vostès tenen capacitat de decisió
o capacitat d'influir en aquestes decisions
que es prenen a nivell europeu,
a nivell d'universitat,
o simplement els diuen
mirin, han de fer això, ja s'ho faran?
A veure, el món universitari,
en el fons,
els seus orígens,
que eren molt assembleista,
això comporta que les decisions
no són tan poc com les planteges,
de si decisions unipersonals
ni del propi rector.
A vegades el rector
es queixa, entre cometes,
de dir la manca d'autoritat
que a vegades tenim a les universitats,
per ser massa assembleari.
Això, indudablement,
hi ha molts corrents
en què l'àmbit de la lliure
se'ns participa en els àmbits
que han de participar aquí,
que és en el tema
del que es deriva d'una decisió
que, indudablement,
fos la declaració a Bolònia.
Però el que sí que hem d'estar
és preparats
amb aquesta adequació,
perquè sí que hi ha un compromís
a nivell de tots els governs
dels països europeus
que aquesta adaptació
ha de ser
en un període
màxim
el 2010.
Llavors,
d'aquí al 2010
és quan sí que
totes les universitats
hem d'estar preparades
per assolir aquest repte
de l'adequació
en tots els àmbits.
I ja que aquest és un dels punts forts
que tractaran
durant aquestes jornades,
quin seria,
de totes aquestes adequacions
que marquen
a nivell europeu,
quin seria el punt més fort,
el més difícil de complir?
De dir,
ostres,
aquí ens hi haurem d'esmarxar
perquè això no sé
com ens ho farem.
o el més polèmic?
El més polèmic
des de la gestió
de les gerències
és el finançament.
Però més que ara?
Perquè ara em sembla
que t'ho veig de...
Més que ara.
Més que ara.
Home,
sempre,
sempre estem donant
la sensació
que sempre ens queixem
del finançament,
però
tenim sempre molts estudis
i allà
és una realitat.
Som un servei públic
i com un servei públic
hem de ser també
autocrítics
però molt exigents
per a la millora
de la qualitat
de la docència
i tot plegat.
I llavors,
allà hi està,
hi ha una conferència
el divendres
que vindrà
un professor
investigador
de la Universitat
de Twenti
en el que ens farà
una conferència
per a com està
el finançament
a nivell europeu.
Jo ja tinc la ponència,
conec les conclusions
que ens farà arribar
però
a vegades
no és qüestió només dir-lo,
sinó són estudis
i els números a vegades
que es diu
els números canten.
Però quins canvis
impliquen?
Un canvi
d'on vindran els diners?
No,
els diners
han de vindre
a qui li correspon
assumir el finançament.
Això està clar,
les regles del joc
ja estan definides.
A l'àmbit de recerca
té ve per dues vies
de Brussel·les
i principalment
a nivell estatal
però el que és
l'activitat docent
té ve per les competències
que estan ja assignades
a l'acomiaductor.
Ho dic per saber
on està el punt de polèmica.
El punt de polèmica
és quan agafes estudis
i compares
en quin és
el porcentatge
d'inversió
com despesa
en l'educació superior
en comparació al PIB.
És el clàssic ràtio
en què compares
on estem
en comparació
a la mitjana europea,
a l'OCDE
i inclús a els països
més avançats
com pot ser
en l'àmbit
de l'educació superior
com pot ser
Finlanda
o Canadà
o Austràlia.
Quan agafes aquests països
compares com està Europa
i com està
en aquest cas
Espanya
i com està Catalunya
en comparació
a la mitjana europea
de la inversió
amb respecte
al PIB.
I aquest és un indicador
que diu molt clarament
la inversió
que hi ha
en el sistema universitari.
Suposo que allí
estan vostès
també
lluitant perquè això
canviï.
Allí estem.
Allí estem.
Hi ha inclús
a nivell estatal
una comissió
que s'està negociant
millores de finançament
a nivell
amb les comunies
autònomes
i a l'Estat
i sempre estem
en aquest tema
sí que estem molt
implicats
en el tema
de les millores
en el sistema
de finançament.
Ja que tenim aquí
el gerent
de la Universitat
Rovira i Virgili
i el Manel Molina
pot semblar
una pregunta molt naïf
però deixem-ho clar.
Els estudiants
sempre es queixen
i jo crec que estan
en el dret
de queixar-se
que les seves matrícules
són cares,
les taxes de matriculació
són cares
i paguen
per qualsevol crèdit,
qualsevol assignatura.
Ara,
jo crec que
els diners
que es treuen
de les matriculacions,
de les aportacions
dels estudiants
què representen?
Quin percentatge
representen
de tot el pressupost
de la universitat?
Molt baix.
Ja va bé
aquestes preguntes
almenys
per informar
a la societat.
A vegades
els números
cansen a la gent
i costen
a vegades
d'entendre
però a vegades
la contestació
a la seva pregunta
és fàcil.
Miri,
en el pressupost
els ingressos
de matrícula
ve a representar
el 15%
del pressupost
d'una universitat.
Això ja vol dir
el que vol dir
que quan parlem
del preu públic
per la sostenibilitat
d'una institució
com és
una universitat
l'aportació
que fa
l'estudiant
ve a ser
el 15%.
És a dir
que el rest
té ben finançat
per subvencions
de l'administració
pública.
És a dir,
quan estem parlant
de la subvenció
de la generalitat
que és el finançador
principal
per la sostenibilitat
de la universitat
assumeix
un 75%
i un 15%
a l'estudiant.
Molt bé,
només un 15%,
adonc?
Un 15%.
Perquè
això,
bé,
la universitat
té aspiracions
igual com tindria
qualsevol empresa
d'arribar
a l'autosuficiència?
Pot,
no pot,
no és la seva finalitat?
Caldria
que hi ha moltes cultures.
Clar,
si ens comparem
amb el model
nord-americà,
són universitats
públiques
amb unes grans
aportacions
del sector privat.
I aquí,
en aquest país,
encara això
tarda molts anys.
Que penetri
el sector privat
en ajudar
les universitats
en la sostenibilitat
del sistema universitari,
això costarà molt.
Però de voluntat
a nivell
de l'equip rector?
No, no,
de l'entorn,
de la societat mateixa,
m'estic referint,
no a clau interna,
sinó a la interacció
en què el sector privat,
que les empreses
estiguin,
miren a la universitat.
Sempre estem parlant
que hi ha un distanciament
entre la universitat
i la societat,
el sector privat.
Però també caldria mirar
on la distància
és produïda
per tots plegats,
però nosaltres
sempre estem
més oberts
i mirant
el sector privat
que potser
el sector privat
mirant
cap al món universitari.
Sembla que a poc a poc
això es va anar canviant,
però no?
Mica en mica sí.
I a més,
aquí la veritat,
amb els 14 anys
que més o menys
portem de vida
com a Universitat
de Rovira i Virgili,
la veritat
que es pot veure
una evolució
positiva,
no?
De com cada vegada
està més integrada,
arreglada
la universitat
en l'entorn,
en la societat,
i com també
tot el sector productiu
s'adreça
a la universitat
per les seves necessitats
a anar a buscar
la Rovira i Virgili.
De començar
sempre a anar a Barcelona,
mica en mica
també s'estan
adreçant
a la Rovira i Virgili.
Això és important
i això també
en els números
i en les xifres
es nota.
Ara que parlem
d'aquests 15 anys
ja d'autonomia
de la Universitat
Rovira i Virgili,
a vegades es té la impressió,
vostè ens ho pot confirmar
o desmentir,
de què?
Home,
estem una mica
a la sombra,
som a la Universitat
de Tarragona
i bé,
a nivell de generalitat
es cuida més
per allò del centralisme,
es cuiden més
les de Barcelona
o algunes concretes.
Podríem dir
que està marginada
la Rovira i Virgili
en el sentit
de finançament
o no?
O el que ens arriba
ja és lo just
i els números quadren?
Lo just,
mai podríem dir lo just.
El que sí que és cert
és que el reconeixer
l'esforç
que ha fet
el Departament
d'Universitats
al llarg
d'aquests dos últims anys.
Quan anem a Barcelona
no ens miren bé,
però el rest
de Universitats,
no el Departament
d'Universitats.
Perquè portàvem
fent una reivindicació
en els últims anys
d'aquesta injustícia
que hi havia
en el tractament
o en el finançament
de les universitats
que diuen
perifèriques.
I la veritat
que això
s'ha anat
corregint
en els dos últims anys.
la Rubí Virgili
ha tingut un creixement
en aquests dos últims anys
d'un 30%,
15%
de promits
per cada any
i això
es nota.
Es nota
que estem molt millor
que fa tres anys
enrere,
con la qual
no em puc
fer cap crítica
en aquests últims anys
del tractament
que està fent
des que ha entrat
el nou govern
de la Generalitat
adreçat
a la Rubí Virgili.
Però,
cuidado,
no ho han fet
perquè sí,
sinó ha sigut
un model
que han introduït
uns canvis
en el criteri
de finançament
comú
per tot
el sistema
universitari
i aquestes
correccions
han sigut
derivades
d'un model
que és igual
per tots.
No ha sigut
un tractament
específic
i concret
adreçat
a la Rubí Virgili.
Parlem
sobre les gerències,
com es gestionen
les universitats
i bé,
passem ja
al sector
de les xifres
perquè us en feu
una idea
tots els oients
de Tarragona Ràdio
el sector
de les universitats
catalanes
mouen
126.000 treballadors
sota càrrecs
universitaris
podríem dir
126.000 treballadors
i a nivell
de diners
6 milions d'euros
6 i mig
milions d'euros
a nivell estatal
a nivell estatal
a nivell de tot l'estat
Déu-n'hi-do
catalanes
i això és a nivell
del conjunt
del sistema
universitari espanyol
Déu-n'hi-do
no és poca cosa
tornem a centralitzar-nos
en la Rubí
i Virgili
ara mateix
senyor Molina
quin és el departament
o la facultat
o l'àmbit
l'àrea
que demana
més inversió
o sigui
el gran sac
on estan ficats
els diners
a la Rubí
i Virgili
què seria?
Home
nosaltres
necessitem
del pla d'inversions
necessitem
encara molts recursos
perquè
encara que
en 14 anys
sembla que
hem arribat
a la consolidació
de totes les estructures
de la universitat
encara
estem
construint
construint
perquè
ara
perquè hem acabat
ja
en el 2006
acaba
el
conveni
del
pla d'inversions
que era del període
2001-2006
amb això
hem acabat
en aquest conveni
s'ha pogut
encabir
la facultat
de química
que és la que
s'ha traslladat
la pla Cipereu
Tarraco
al campus
a Celades
però ara
ens ve
un nou pla
i fins a
poder
tenir
ja en vigor
el nou pla
gràcies
a l'Ajuntament
de Tarragona
que
dintre dels
propers dies
ens ja
comunicarà
que podem
ja
tirar endavant
la construcció
de la facultat
de lletres
per tant
des de fa un temps
que les inversions
més grans
que s'han fet
a la Rovira
i Virgili
han estat
en infraestructures
volien fer edificis
doncs sí
des que vam
crear la universitat
n'hem parat
d'anar construint
això és llàstima
no?
és llàstima
però
si un se'n recorda
de la història
clar
traient
el que era
la facultat de química
i la facultat
de lletres
a la plaça
d'imperial
Tarraco
tot el que més
estava en barracons
i amb espais
de lloguer
i de mica en mica
s'han anat
ja construint
els edificis
la facultat
de ciències jurídiques
recordo
la facultat
d'econòmiques
la facultat
de medicina
que una part
s'ha hagut
de rehabilitar-se
les escoles
d'enginyers
que estaven
a l'antiga
laboral
però tot això
ara la facultat
de química
ja resta
la facultat
de lletres
quan tindrem
ubicació nova
de la facultat
de lletres
això és difícil
m'imagino
que en un perill
d'anys
perquè és
des que es comenci
suposant
que es comenci
ja a final
d'aquest any
i on es farà?
no
això està
serà la prolongació
de la facultat
de jurídiques
el que diem
el campus centre
el campus centre
allà va
la facultat
de lletres
ja hi és
la facultat
de ciències jurídiques
anirà
la facultat
de lletres
l'escola
d'infermeria
i més
amb un segon pla
o un proper pla
la facultat
de ciències
d'educació
que també
serà
la més
obsoleta
de les facultats
que tenim
avui en dia
deia jo
que és llàstima
perquè són inversions
realment costoses
que a veure
són necessàries
però clar
mentre s'inverteix
en això
que a més
és bàsic
perquè un sostre
i unes parets
acondicionades
han d'aterrir-les
però clar
mentre s'inverteix
en això
són diners
que no es poden
utilitzar
per comprar material
per ordinadors
mateix
això és cert
el que passa
que té dos vies
de finançament
molt diferents
aquesta
ve per la generalitat
i va més
adreçada
a aquesta qüestió
una cosa
no impedeix
l'altra
una cosa
no impedeix
l'altra
però és cert
el que passa
que
també
s'entén
que la generalitat
de planificar
amb aquests recursos
limitats
una programació
al llarg dels anys
per anar construint
perquè això
també
és la Rubia Visili
és la de Lleida
és la de Girona
i també
les de Barcelona
que encara que siguin
ja eren existents
però també
s'han d'anar
renovant
els edificis
molt
antics
que també
hi té
les Univis de Barcelona
i llavors
tot plegat
entenem
en part
també
que amb aquests
recursos limitats
cal fer una programació
ens hauria agradat
que s'hagués
anat
en el cas
de la Rubia Virgili
indudablement
més de pressa
del que
s'ha anat
fins ara
però
cada vegada
ho veiem
més a prop
encara que repetir
això
queda
principalment
dues facultats
que és
la
ciència d'educació
i facultat de lletres
que ja és imminent
ja és imminent
senyor Manel Molina
gerent de la Universitat
Rovira i Virgili
que no faltin les ganes
les idees
i sobretot el pressupost
això és el més important
moltes gràcies
a vostè
perquè feu
hi ha
no