Ai, que falten una miqueta més de 20 minuts per arribar a les 5 de la tarda
i hem tingut problemes, hem tingut problemes, és el que passa.
Us ho explica la Sílvia García. Sílvia, bona tarda.
Bona tarda, Núria. Doncs sí, hem tingut problemes,
perquè ara mateix hauríem d'estar en un reportatge que hem enregistrat aquest migdia,
aquest mateix migdia, des de la llotja de pescadors del barri del Serrallo,
i allà ens hem traslladat aquest migdia,
perquè ens havien dit que a partir de dos quarts arribaven les barques.
M'he posat així amb...
Sò ambiental.
Exacte, m'he posat ambiental una mica per baixar els fogots.
La mala mar que de cop i volta s'ha posat aquí a la ràdio, diguem que així.
Oi, la Sílvia, pobre, ha hagut de dinar d'una revolada,
ha anat cap a baix a rebre les barques, allò, el pedazo de reportatge, no?,
parlar amb els pescadors, amb la gent que va a la subhasta de peix,
amb el menjar gairebé a la gola, pobre, amb el micròfon, el minidisc, a la mà.
A poc tant, a poc tant, a poc tant.
S'ha estat allà una bona estona, ha parlat amb tothom?
Sí, sí, això sí. Hem pogut parlar amb diversos pescadors,
que en aquell moment arribaven a les seves capses,
ens han comentat com estava el temps, adéu al senyor de la moto,
que ara tancaré la...
doncs això que estaven, doncs allò que dius, en pleno auge,
i hem acabat la gravació, la mar de bé, hem pogut parlar,
ja t'ho dic, amb compradors, amb els pescadors,
ens han comentat cadascú la seva forma, com fan les tries,
què és el que més els costa, com va el temps, com miren la mar,
i quan hem arribat aquí dic, Núria, ja està fet, anem a posar-la...
i no, no s'havia gravat res de res.
Nothing de nothing.
Si vols, jo t'explico alguna coseta.
Doncs sí, ja que ja has anat, mira, tenim un testimoni.
Sí, el que podem fer, si vols, fem tu i jo, mamà,
tu me preguntes algun dubte que tinguis,
perquè també tindrem via telefònica,
i el tindrem també algun dia, especialment,
tornarem a baixar cap a la llotja de pescadors,
doncs el seu gerent, el gerent de la cofreria de pescadors de Tarragona,
el senyor Josep Lluís Villar,
que el tindrem via telefònica d'aquí un moment,
i hem de dir que només arribar,
clar, ens han acompanyat, la Rosa,
que és la noia que ens ha donat un cop de mà,
ens ha acompanyat fins a un dels grans magatzems,
el magatzem concretament on arriba el peix,
on es posa les capses,
on s'agafa el gel,
que aquest gel, d'alguna manera,
és per acabar de refrescar,
perquè fresc, fresc, i arriba, eh,
ja t'ho puc assegurar.
Encara es movia, amb això ja t'ho dic tot,
i amb aquestes capses, doncs,
se va cap a una cinta transportadora,
i que passa cap a la llotja,
on hi ha els diferents compradors,
els diferents peixeters de Tarragona.
I nosaltres hem parlat amb un noi que es deia Guillem,
que em deia que avui havia sortit a les 7 de la matinada,
que havia fet el cafetonet de torn,
i que havien marxat cap a un lloc indeterminat,
no m'ha pogut dir, eh, no m'ha pogut dir.
Surten a les 7 i arribaven ara.
Sí, sí, sí, sí, a les 7 del matí,
i aquest ha estat, vull dir,
un dels menys matiners que m'he trobat, eh,
perquè hi ha hagut un senyor que ja portava 50 anys,
que m'ha dit, el senyor Papió,
diu, fill, ai, para,
perquè el fill és periodista, m'ha dit, eh,
que m'ha deixat així ben clar,
i que portava 50 anys de pescador,
i que a més a més, li he preguntat,
dic, per alguna cosa que vostè l'hagi cridat l'atenció
en aquest temps que porta com una peixater?
Clar, m'ha parlat del cos que s'ha trobat aquest matí a Tarragona,
i que no ha estat el primer que ell s'ha trobat,
podíem dir directe o indirectament,
i el que sí que m'ha parlat és que un dia
van anar cap a l'emella de mar,
i ells van tenir, el que dius,
la casa de la seva vida,
però van trobar més de 1.000 llisses,
o sigui, van agafar,
i que dius, va ser el dia
que gairebé és com si els haguessin tocat la loteria,
exacte,
doncs és una de les coses,
dels punts que m'explicava aquest senyor.
Però és que no m'estranya,
perquè anant tant de matí
agafen els peixos mig adormits,
i clar, qualsevol pesca, així, eh?
Però no creguis, no creguis,
que per exemple, avui el Guillem,
aquest pescador,
em comentava que, clar,
han d'estar pendents del temps,
han d'estar mirant,
perquè, clar, hi ha coses que es poden pescar,
i altres coses que no es poden pescar,
no només es llençar la xarxa i agafar allà fora,
no?
S'ha de mirar,
s'ha de medir,
parlant del temps,
que ho tenen molt en compte.
Parlant del temps meteorològic,
ara tu em comentaves també
que avui era el pitjor dia
que hi podíem haver anat.
Doncs sí,
perquè a més a més arribaven,
em comentava,
i a més si t'anem amb el senyor Villar,
ho podem parlar amb ell,
doncs que havien arribat avui les barques molt a poc a poc,
i a més a més avui hi havia un dia de força vent a alta mar,
i clar,
per pescar la barca es mou molt,
i és una mica complicat.
Senyor Josep Lluís Villar,
gerent de la cofreria de pescadors de Tarragona,
bona tarda.
Bona tarda,
adeu.
Com estem?
És veritat això que diu la Sílvia, eh?
Del tot, del tot, cert.
Vull certíssim.
I a mi, si permeteu,
us faríem un comentari,
perquè és que,
com podeu entendre,
vull dir,
la feia de pescadors
es veu afectada
per moltes variables.
Sí.
I una deia que és important
és, vull dir, el temps,
però també t'heu de tenir en compte,
doncs vull dir,
les corrents,
hem de tenir en compte
el propi tràfic de les de marítim,
i llavors, clar,
tot això fa que no puguis,
moltes vegades,
no has de pescar
on tu voldries, no?
I llavors,
com fa vent,
és, vull dir,
un dels elements potser pitjor,
perquè, com quan s'arriba molt,
vull dir,
la barca dels de vega
molt,
a poc a poc,
doncs es veu,
vull dir,
com marca,
el vent, no?
Vull dir,
et va canviant contínuament
el comú que tu tenies de previst, no?
Senyor Villar,
que hi ha un peix de temporada,
així com en el camp passa, no?
Que ara és temps de taronges
i de mandarines.
Quin és el peix que es pesca
ara mateix a Tarragona?
Home, més o menys,
aquí a Tarragona,
com tenim una marra de fabulosa,
un forn de fabulós
i un peix,
una caritat suprema,
quasi sempre es pesca
tot l'any tot.
Però, bàsicament,
en l'època dels dos d'hivern,
ara estem encara
en l'època dels de la gamba,
la gamba que és un producte estrella
d'aquest Nadal.
D'aquest Nadal?
Sí, sí.
Normalment,
comença, bàsicament,
cap a finals d'octubre
i fins juliol o així
doncs es manté, no?
I en l'època de la fred
és una època
que, bueno,
que s'agafa
força gamba, no?
Doncs la maire,
també,
i doncs el llus, no?
Són, bàsicament,
els peixos
de cap a l'ara,
vull dir,
s'agafen,
vull dir,
amb prou,
vull dir,
abundància, eh?
A més a més,
hem pogut veure
que també hi havia palangre,
pops, crancs,
i encara ballogaven, eh?
Sí, clar,
perquè aquí,
doncs, vull dir,
penseu que
els primers
en vens de peix
són els que diuen
d'artes menores,
és a dir,
espalangrés
i, vull dir,
i de la xarxa,
i després ja es ven
el que és
arrossegament.
L'heu vist,
doncs,
llum,
vull dir,
exactament,
perquè estan, vull dir,
emparades
d'octubre biogògiques
i aquestes,
vull dir,
demà de matí, no?
El que també ens han comentat
que, clar,
la vida,
el que,
podríem dir,
del pescador,
des de casa i xica
gairebé se'n va a dormir,
és constantment
ple de feina,
perquè no només
és preparar el vaixell
per sortir,
sinó que estigui tot llest,
llençar la xarxa,
si utilitza la xarxa,
recollir,
netejar,
agafar el peix,
posar-lo en capses,
el gel,
Déu-n'hi-do la feina
de senyor Villar
que comporta
el de ser pescador.
Sí, sí,
home,
vull dir que m'acuntar
que és un promit
normal de 12 hores,
eh, al dia,
això m'ho diguen bé,
ara, clar,
vull dir que en compte
que pots fer mal
des de la xarxa,
que el motor
te pugui desbussar
malament,
o manteniment
de parells elèctrics,
o són coses
dos d'aquestes,
però com hem pogut veure
avui,
una barca de grossa
arriba de molt aviat.
Sí.
Per què?
Perquè ha tingut un problema
amb els cables
que no s'han desbussat
de la xarxa,
doncs aquesta barca
t'ha canviat
tot, vull dir,
el cable,
repagant això,
per demà,
alhora,
vull dir,
està a punt,
doncs aquest home
i ho acabarà avui
a les 9,
a les 10,
però clar,
és que està en peu
és a les 6, eh?
Sí, sí, sí,
i tant,
i a més,
una altra de les coses
que també hem pogut observar
és que sempre hi ha feina,
si no és per una cosa,
jo què dèiem,
si no és per una cosa,
és per l'altra,
i si no després també
que tens la decepció
algunes vegades
de no pescar
tot el que t'agradaria,
no agafar el peix
que t'agradaria a tu,
no?
Clar,
perquè vull que el propi
medi ho porta això,
vull dir,
el medi marí,
com podeu saber
tots vosaltres,
doncs clar,
és altament
vull dir el·lusiu
i és un medi
doncs vull dir que natural,
llavors es reporta això,
que tindrà
unes tasques mínimes
d'animent obligatòries,
no?
A part,
es reporta ja
per la feina
del dia a dia,
no?
I el que també ens hem trobat
és que hi havia
pescadors joves
i pescadors
gent molt gran també.
Sí.
Hi ha de tots,
que és allò que dius
la barreja.
No es jubilen.
No,
és impossible,
és impossible,
són llops de mar,
aquests, eh?
És impossible,
i penseu que estan
dos mesos jubilats,
estan permanent
més pendents en terra,
que si canvia el temps,
que si truquen per telèfon
els seus fills,
vull dir,
estan comptant més
pendents,
no?
I és més,
més d'un,
doncs no pot més
i de quan en quina
doncs encara hi va,
no?
però vull dir,
a pescador,
veix i m'ho agrada
per ser pescador, eh?
El que m'agrada també,
Núria,
i et comento tu també,
és una mica
el funcionament,
que és molt senzill,
fins i tot és didàctic,
perquè arriben
amb les capses,
directament,
com diu,
del vaixell
a les capses,
a les capses,
a una cinta transportadora,
que entra directament
a una estrenallotja
on hi ha
diferents cadires
i hi ha gent,
doncs que són els peixeters
de Tarragona
que són els que venen a comprar.
I amb aquesta cinta
van entrant
i es veu,
senyor Villar,
això m'ho pot explicar vostè,
que els peixeters
tenen com una espècie
de comandament,
un polsador,
que dius,
això m'agafo per mi,
això no m'ho enganxis
que ja ho he enganxat jo, eh?
Perquè va per lots tot això,
a més, no?
Han de quedar-se
tota la caixa?
Sí, sí,
això vull dir,
el procediment,
avui en dia
ja que tot informatitzat,
és el següent,
no?
Vull dir,
se fa una correcta manipulació
del peix
a bord,
llavors,
quan ja n'ha fet això,
perquè ja ho he vist
que són unes capses concretes,
un material,
vull dir,
concret,
això,
es passa de por de cinta
que a la vegada
es pesa el peix,
es marca
el tipus,
el tipus de peix
que és
i la quantitat,
no?
Això passa de por de cinta
que és subasta pública,
que és el que heu vist
que hi ha els peixeters
amb una grada
i que no té
un comandament.
Quan ja apreta
el comandament
vol dir que es queda
el peix que està passant
en aquell moment
per davant d'ell
i llavors,
amb una pantalla grande
que hi ha,
surt reflectit
el nom del peixeter,
el nom del peix,
el nom de la barca
el peix
i la quantitat.
Exacte.
Però això que n'hi diuen subasta,
que és que es pot fer
diferents ofertes,
com si fos una subasta,
sí?
Sí, sí.
O sigui,
si hi ha algú
que vol la mateixa caixa
ja és qüestió
d'anar pujant el preu
fins que a veure
qui se l'equiva.
No, al contrari,
es fa a la baixa,
es marca un preu
i se va baixant,
eh?
Ah!
Clar,
normalment el pescador
és el que marca el preu,
no?
Aproximadament.
Això vull dir,
ho marca
dos mil que la confedia,
no?
Clar, clar,
òbviament, sí, sí.
I el preu
en funció del dia a dia,
del que es reculli més
aquest dia?
Sí, és variable,
és variable,
perquè, vull dir,
i ho entendreu
fàcilment,
imagineu-vos-nos que ara
a qualsevol port
a prou de Tarragona
no hagin pescat llus,
no?
Doncs el llus de Tarragona
avui anirà caríssim.
Clar.
I serà el mateix
que vostè
amb pescadors ahir
i va anar
molt més de barat,
eh?
O almenys,
imagineu-vos-nos
que aquí a Tarragona
tenim compradors
buïdors de fora
i poso,
vull dir,
per exemple,
per ser Andorra,
de València,
de Castelló,
de Saragossa.
En tenim d'això?
Veig gent a comprar
de tan lluny.
I tant, i tant, i tant.
Ara parlarem dels compradors.
Sí, sí, sí.
Vull dir,
a vegades,
per ser,
la gent venen
a prou fent,
no?
I com si van comprar llus,
no?
Doncs el primer preu
que surti
el compren
i quan el preu
és a la bar
doncs el queda
aquest preu.
Sí, Déu-n'hi-do.
I a més,
una altra de les coses,
perdona'm, Núria,
és que el que és
el pescador en si
està pendent
d'una pantalla
que està al costat
d'aquesta cinta
transportadora
i ell va mirant.
I de tant en tant,
ho dic per al Guillem
o d'altres pescadors
que m'he anat trobant
mentre que estava allà
i clar,
m'assoptava
perquè, clar,
algunes vegades
feien, ai,
com de satisfacció
i d'altres vegades
com de patiment.
Clar,
tothom no deu quedar
del tot satisfet,
no?
Senyor Villar.
Clar,
perquè és el resultat
de la nòmina,
no?
Clar.
Nosaltres cobrem
al final de mes
i això és el dia a dia,
no?
I diu,
calla,
avui a quin preu li anava?
Doncs el lluç,
no?
I quan és el preu,
dius,
mira,
ara és car,
la barra bé,
ara és barat,
mare de Déu,
el que he patit jo
i que a sobre
aquest preu,
no?
I la mica,
vull dir,
el resultat,
no,
al final?
Clar.
I una altra de les coses
també que m'ha agradat molt
i jo crec que ja és
un tarannà del serratllo
és que hi ha un companyerisme,
no sé,
una forma,
on t'ha d'anar a fer les coses?
Que estàs allà
i en 10 minuts
com que han perdut
emborratges de la mar,
de la forma,
de com treballen,
de tot,
no?
Clar,
perquè és de les feines
que vosaltres no,
doncs són vocacionals,
no?
I llavors,
clar,
ja vull dir,
la feina en si
és no és vocacional
i vull dir,
per sort,
encara,
aquest món que hi ha
avui en dia,
doncs,
això és com un petit poble,
no?
Llavors,
vull dir,
es coneixem tot
i la convivència
és present de tots
i també vull dir
que la soliditat
és també un punt de tot,
no?
I a part,
les circumstàncies
que tenim a la mar,
doncs,
no tenim,
potser,
una mentalitat,
vull dir,
molt més oberta
i una mentalitat
fruit de la nostra feina
doncs,
que sabem adaptar
a les circumstàncies,
no?
No fem estrany
amb ningú.
Quants quilos de peix
arriben per mitjana
de normal
en una subhasta
de dia a dia?
Més o menys?
Ui,
això,
això vull dir,
és variable
però no sé,
vull dir,
vull posar...
En temporada,
per exemple,
amb aquesta temporada,
avui mateix,
una cosa orientativa.
Avui fluixet,
eh?
Avui fluixet,
m'han dit.
Avui fluixet,
sí.
Sí, sí.
Avui fluixet.
Ai...
Home,
ja parlo de la mora,
és veritat,
posa,
no sé,
uns 500 quilos,
700 quilos,
vull dir...
Això és molt de peix
per netejar.
Jo penso després
en la cuina
quan l'has de netejar.
Però tu penses
en una cuina, eh?
Tu penses en una...
Net no el beneu,
no?
No,
no,
no,
clar,
no.
Jo penso
que és una de les coses
on redica
una mica
la davallada
del consum
de peix, eh?
És a dir,
han canviat,
que avui per sort,
vull dir que senyores,
vull que treballeu,
que ja,
que em sembla bé,
però això es reporta,
tindrà menys temps
de perificar
a la cuina
i això es reporta
que moltes vegades
com el peix
requereix
tot,
tot,
és un procés,
doncs és més fàcil
anar
a un peix congelat
o bé a un plat
dos bollets
de precuinat
abans de perdre el temps
o fent-nos el peix,
no?
És que ens hem tornat còmodes,
eh?
Ja ens sap greu
trobar-nos una espina
al peix.
Doncs sí.
Quan a veure,
és una cosa del clar,
mal aniríem
si no tinguéssim espines.
I tant,
i tant.
I això reporta
que com també
moltes vegades
no sabem educar
prou bé
els nostres fills,
aquells apujen
sense desconeixer
els tipus de peix
o com s'ha de ser un peix
o com es menja i tot,
no?
Sí,
perquè és veritat,
els tipus de peix
és veritat, eh?
A vegades ens quedem
els 4 o 5 que són els que potser
mengem això diari
i en canvi vas a una peixateria
i vas perdut.
Dius,
a veure,
què és això?
T'han d'anar explicant tot.
I també com es pot arribar a cuinar
perquè clar,
són formes diferents,
no?
I tant i tant.
I moltes vegades
hi ha maneres
dos gris de senzilles,
eh?
Que no vull que les coneixem
i de poca feia, eh?
Però que com no es coneixen
doncs no es fan.
I d'aquests 500 quilos
que arriben,
per exemple,
poden arribar un dia normal
a la subhasta,
no sé si es venen tots
o si és habitual
allò que s'obri a algun lot
i, bueno,
doncs que el pescador
se l'emporti cap a casa
o l'intenti vendre
per altres maneres.
No, no, no, no, no.
Aquí pensa
que ja portem
a veure dos,
vull dir,
un any lluitant
i, vull dir,
amb un cert èxit,
cosa que estic bastant,
vull dir,
orgullós,
lluitant
contra el que era abans
una,
doncs un tipus
dos de venda
fredulenta
que era el que passava
per llorja, no?
Que el pescador
sortia de llorja també
i venia a fora, no?
Això ja diu
està allà subsanat
i llavors
el peix es ven tot.
L'únic,
l'únic
que no es ven
és
molt poquet
que compteu
10 quilos
15 quilos
de peix variat
i aquest,
vull dir,
que no ho compra ningú,
però són són peix,
vull dir,
dur a qualitat bastant
mínima,
aquest,
aquest,
doncs,
sempre el donem
a entitats
malèfiques, no?
A l'igual
que si, per exemple,
dos que s'agafen
peix 2
imadur
o que dona
2
guillapalla
adequada,
igualment,
s'entrega
dues quantitats
de tipus
valèfiques, no?
Ah, mira,
està molt bé això.
Està bé així, mira,
i guanya tothom.
Parlant de comprar i vendre,
jo tinc un dubte
a nivell de preu del peix,
a veure,
sempre es comenta
que si el peix
és una miqueta més car,
no sé què,
què és el que pot arribar
a encari el preu?
Ho dic en el sentit
que hi ha molta diferència
entre el preu
al qual us el compren
a vosaltres
i després el preu
que ens arriba
a l'últim consumidor.
Doncs, per desgràcia,
sí.
Per desgràcia,
i això...
Vaja, que quan diem
que el peix és car
no és que els pescadors
s'estiguin enriquint, eh?
No, no.
Per desgràcia,
aquí el problema
sempre ve
de per cadena
de comunicació
amb el intermediari,
no?
Perquè, vull dir,
perquè no són preus,
que són públics,
que són preu de
dos tothom,
però com veu comprovar,
un cop arribeu,
el mercat
no té res a veure
amb el preu
que s'ha pagat
a preu, doncs,
de llotja, no?
Última curiositat
que tinc jo,
en aquesta...
en les llotges, no?
A les subhastes
de peix,
no hi poden accedir
als particulars?
No.
No es pot comprar?
No.
Simplement
poden tindre accés
i comprar
aquelles doses
de persones
que adenixen
el comerç
específic
amb peix, no?
És a dir,
una lluita d'alta,
agenda,
una lluita comercial,
o com restaurants.
restaurants, vull dir,
van entrar
a poder comprar
no fa massa anys,
perquè abans, vull dir,
era un poc,
eh?
I ara sí, eh?
Però en particular, no.
Ni tan sols a mirar?
A mirar, sí.
I deu haver molts curiosos, eh?
Jo crec que, no?
A l'estiu, turistes,
potser, que venen a mirar.
Sí, sí.
I de fet, bueno,
venen també, vull dir,
els col·legis
de la província,
tenim un acord
amb un encallament,
es passa un llistat
i venen, vull dir,
a l'allar de l'any
un encall de col·legis,
ensenyem el port,
amb les barques i això,
i contemplem, doncs,
el tema de la subhasta, eh?
Això ho vull dir
com vulgueu,
veniu un dia,
és un senyo,
que ja m'ho digui
uns vides,
és que es veu
de la setmana,
cap problema, eh?
I una altra de les coses,
ja per tancar l'entrevista,
senyor Villar,
jo m'esperava,
perquè fa molt de temps,
jo me'n recordava
d'haver vist,
doncs,
que la subhasta
es feia a viva veu,
una persona
que anava cantant
les capses
i el peix
que es podia veure.
I clar,
jo m'esperava,
no sé per què
m'esperava avui
trobar això,
i clar,
s'ha modernitzat tot
amb els ordinadors
i que m'ha quedat
una miqueta aquest raconet,
no?
Quan fa que vam canviar
tot això?
Quan va començar
a funcionar
la nova llotja?
No, no,
abans ja, eh?
Abans ja,
sí,
els últims anys
ja anava urbanitzant,
eh?
Ara,
a totes formes,
si puc dir una cosa,
si tinguéssiu vingut
potser un altre dia
com la setmana passada...
Vindrem, eh?
Vindrem.
Vindrem a la setmana passada
es va espanyar
al sistema informàtic
i ho tindrem que feia
com sempre.
Hòstia,
fem una cosa,
el dia que s'espatlli
avisi'ns
que baixarem corrents,
i tant,
i tant,
i tant.
Home,
és històric que té bé això,
eh?
Sí,
sí,
a més és molt maco,
a més és molt maco
perquè jo no sé
com ho fan els peixeters
i els propis pescadors,
però tothom se'ns aventa
del peix que hi ha
i mira que l'home
o la persona en qüestió
va corrents,
eh?
No és una cosa de dir
no me distrec,
anem per feina.
Però per això
que no sigui el ramo
i segur
que no entén
ni el preu
ni el tipus
ni no entén res,
no?
Ara,
assegurar que és un sistema
infaïble,
eh?
I no falla,
eh?
I tant,
i tant.
I no falla.
Ahir m'ha dit
que un dels pescadors
que m'he trobava,
el Guillem,
em deia
que quan s'espatlla
que clar,
que tothom d'alguna manera
ho anhela,
a veure,
que no els agrada
perquè s'han d'esperar
molt més temps
fins que no s'acaba
arrencar
tot el control informàtic,
però que d'alguna manera
com que la memòria
fa de les seves,
no?
Clar,
clar,
per a vos o no,
és vull dir que el nostre,
no?
És el que he tingut sempre
i és,
doncs una mica
el que intentem
a passar
d'aquest contacte
de la natura-home,
no?
I vull dir,
en aquest cas,
doncs,
t'adones compte
que tindrem
molts modiordinadors
i molts radars
i molts ploters
que en realitat
el ser humà
sempre em posarem
dintre del ser humà
i que el peix és peix
i la mar,
no?
I tant.
Senyor Josep Lluís,
de Villar,
gerent de la cofreria
de pescadors de Tarragona,
moltes gràcies
per atendre
aquesta trucada
desesperada
de Tarragona Ràdio.
I tant que li agraïm
especialment, eh?
I agafem la invitació
que ens feia, eh?
Tornarem cap a la llotja,
tornarem a la subhasta de peix.
Ja ho pot tenir clar?
Això espero.
I tampoc ja ens ha anat bé
no extendre'ns gaire
en el tema
perquè fins i tot
tenim per vist
de convidar aquí a l'estudi
algun pescador
que ens expliqui
com a tot això.
Ja ho sabeu, eh?
A mi em va dir
el senyor Villar
que un que tenim de camí
que vindrà per Sant Pere, eh?
O que tindrà alguna cosa
a veure amb el Serrallo.
I tant.
I tant.
Ja m'ho comentaràs?
Ja m'ho veuràs?
I tant.
I ben bajo.
Gràcies.
Gràcies, bona tarda.
Adéu-sia, bona tarda.
Adéu-sia, bona tarda.
Sílvia García,
moltíssimes gràcies.
Que a vosaltres.
No, jo he intentat
fer la feina
però no ha acabat
de sortir
com ens hagués agradat.
Escolta,
ho hem solucionat
molt bé, molt bé.