Uf, he fet un mal gest i em fa un mal a l'esquena.
Tu el que necessites és conèixer el Felip Caudet.
I ara, l'últim que necessito és conèixer un home.
No dona, en Felip Caudet és un fisioterapeuta
que utilitza diversos tipus de tractaments
i en una hora et treu tots els mals.
I on puc trobar el Felip?
Doncs molt fàcil, es troba al carrer Gravina número 44
entre Sol Segona, darrere l'església del Serrallo.
Truca'l al 977 24 48 20 i ja m'ho explicaràs.
Doncs si t'ho expliquem ara mateix.
Felip, bona tarda.
Bona tarda.
Com estàs?
Bé, bé, bé, bé, puc dir que estic...
S'agraeix, eh?
Sí, sí, sí.
S'agraeix que estiguis molt bé.
Sí, sí, perquè en els últims programes
he arribat una mica així de bòlit
per culpa del trànsit.
I avui has trobat aparcament a la primera i tot això o no?
Bueno, i ara ja m'he quedat en un pàrquing que hi ha per aquí a prop
i encara que sigui d'aquests apagaments, doncs...
Però és pràctic perquè el que t'estalvies amb benzina
durant voltes vas directament al pàrquing.
Contamina menys, contamina menys.
Veus, una cosa per l'altra.
Sempre trobem la qüestió positiva de l'assumpte, eh?
Sempre ho hem de trobar.
Felip, jo sé que...
Què saps?
Que t'hem pogut veure per diversos llocs,
abans d'aquí a la ràdio,
i que m'agradaria treure el tema.
No, no, sé que les teves fans ho estan desitjant,
m'ho han comentat,
m'han dit, pregunta-li com va l'experiència de la televisió.
T'ho fa i t'ho transmeto,
com va l'experiència de la televisió,
perquè el podem veure molt de nit, eh?
Sí, sí, sí, s'emet força de nit, eh?
Bé, és una experiència molt maca,
molt interessant.
La tele és una mica diferent, eh?
Perquè són espais més reduïts,
no és com aquí a la ràdio,
que tot és més distès i que hi ha més conversa...
Allà veneu per feina, anem per feina, no?
Allà sí, sí, allà amb 5 o 6 minuts
té que estar tot llest.
En quants?
5 o 6 minuts, 6 minuts.
5 o 6 minuts?
Però si no et dona temps, ni a respirar...
Res, res, explicar un remei d'aquests així ràpids
i plegar veles.
Sí, però bueno, la tele és això, és visual.
Vull dir, que més que explicar,
resulta interessant el que veuen.
El que passa és que no he vist massa massatges en directe, eh?
Clar, 6 minuts...
Però quants, quants n'has vist, de programes?
Em he vist uns quants.
Ah, sí?
El que passa és que sempre t'enganxo xerrant,
no sé si és que no he coincidit...
No, sí, sí que n'hem fet alguns massatges.
Fem una mica de...
Com aquí, com ho estem fent aquí,
però molt més reduït.
D'acord.
D'acord, o sigui, un dia parlem de teràpies,
un dia parlem de coses curioses per fer a casa,
de cremes, de plantes.
L'altre dia hem parlat de l'aloe vera,
que aquí no n'hem parlat, però un dia n'ha parlat.
Sí, que està molt allò que dius en agujer.
Està super de moda.
Sí, sí, sí.
Però té una raó, eh?
Té una raó, perquè realment és una planta,
podríem dir, planta miracle, gairebé.
Ja, però és que la planta miracle aquesta
la trobem fins i tot a la sopa.
A tot, a tot.
Se la podem menjar, és veritat.
Sí, perquè ja ara mateix han sortit,
allò que dius, nous de trinca i iogurts.
Cremes, desodorants.
Iogurts, els iogurts.
De l'aloe vera.
Potser sí, però en aquest moment no.
Jo els he tastat, però t'has vist menjant
molts iogurts de l'aloe vera.
D'acord.
Perquè et canvies.
Però si no, no.
Si no, no.
Feixi pi.
Sí, això.
Una planta miracle.
Deixem-ho així.
L'aloe vera, que ja en parlarem també.
Sí, sí, un dia o altre...
Sí, és que clar, amb la Núria sempre passa això, també.
De què?
Que sempre surten temes d'aquests interessantíssims.
Apuntem.
A l'aloe vera.
Ui, la llista de temes que han apuntat,
però un dia en parlarem.
Sí, perquè realment és interessant
molt extents, molt diversos, volia dir, no?
I permet, permet realment abordar moltes històries
interessants per a tothom que ens escoltes
i coses que la gent pot fer a casa
i que poden coajudar una mica a la salut diària.
Bé, una altra pregunta que ens arriba a donar fans i gelosa.
És veritat que els massatges que vas fer-li a Bibiana
eren directes?
Això també ha arribat.
Hosti.
No, no, no, sí, això va ser un tema totalment professional.
No van ser en directes, no?
Van ser en privat, van ser a la consulta.
No, no, no, no.
Una cosa seriosa, oi?
No, no, què passa és que també és una de les col·laboradores
d'aquest programa en el qual també et trobem a tu, Felip.
I clar, era una cosa, clar, segurament que...
Clar, no, ja m'ho ha preguntat algú, eh?
Era lògic.
M'ho ha preguntat algú, sobretot per la secció que es dedica a ella,
una mica, que és una mica així més...
Home, sabem el tema que tracta.
Picanta, diguem-ho així, llavors, clar,
us te'n fa la brometa.
Hot, hot, no?
Sí, sí, no, però la feina és la feina.
I tant, i tant, i tant.
Doncs anem tu i jo a la feina.
Molt bé.
La secció de televisió és una altra cosa,
i en parlarem un altre dia, si vols.
Perfecte.
I ara, i això m'ho ha dit el Felip abans d'entrar,
no et diré de què parlem, o sigui que tu pregunta.
Sí, no, perquè això també l'hi feia la Núria,
no l'hi explico mai, perquè sigui sorpresa.
I avui porta una sorpresa per molta gent,
però que en algun moment...
Sí.
És a dir, la sorpresa en si...
Jo callada, eh?
És una mica feixuga, no?
Perquè potser parlarem uns conceptes una mica tècnics,
però l'interessant serà el resum final.
Però bé, primer he d'escoltar tot l'altre
per entendre el resum final.
Vinga.
Vole?
Així que no apagueu la ràdio pas i dieu...
No, encara no, eh?
D'aquí un retell el torno engegant.
No, no, no, que això és com...
Depèn de com les pel·lícules,
aquelles que són de molta així,
depèn de com els podeu perdre.
No, des del principi.
Avui parlem d'una cosa molt interessant
i una cosa bastant novedosa,
que és el que es diu el cervell,
Atenció, el cervell intestinal.
A veure, sí, això.
A veure, el cervell i els intestins,
jo els separava totalment.
Tu segurament has sentit una vegada això
que diuen alguns i algunes
que els homes tenen el cervell en un altre lloc.
El monstruo de les dos cabetes.
Doncs no, no, no...
El cor de la ciutat.
No pensis en el lloc on pensaves.
Penxa una mica més amunt, que és a la panxa.
D'acord.
D'acord.
Això és estar vivint ara mateix, eh?
No, no, no, per què?
Perquè és curiós, això, no?
Acostumarem a pensar que funcions nervioses,
del sistema nerviós,
només en tenim el cervell.
Acostuma-s'hi, no?
Per les neurones, més que una altra cosa.
Correcte, però aquí ve la gràcia
de tot el que t'explicaré avui.
Hi ha una altra part del cos
que concentra una quantitat igual
o fins i tot superior de neurones
que no pas al cervell.
A veure, encara no m'he centrat, eh?
Estic mirant la panxa.
Sí, sí, que ho pots mirar.
No.
Bé, això va des de l'esòfag,
des de tilagòleg, bé, bé, eh?
Fins al còlon, o sigui,
l'esòfag, l'estómac,
l'intestí prim, el còlon,
tot el sistema digestiu.
Exacte, l'aparell digestiu.
Tot l'aparell digestiu
està completament folrat
del que són les neurones.
Neurones i substàncies
neurotransmisores, que es diu,
que són les substàncies que fan servir
les neurones per comunicar-se,
per passar informació.
Que digui el cervell que tens mal de panxa, no?
Sí, sí, perfecte.
Doncs és resulta que el mal de panxa
s'ho diu ell mateix.
Ah, d'acord.
Digue-li el mal de panxa
que fa mal de panxa.
Sembla una mica recaragulat,
però és així.
És a dir,
sempre s'havia cregut,
fins fa...
Estem parlant d'uns dos, tres anys, eh?
S'ha descobert molt recentment, això.
Sempre s'havia cregut
que era el cervell el que manava
a la panxa i a l'estómac.
El que donava les instruccions.
Sí, el que deia una mica
com havia de funcionar tot
perquè nosaltres, quan menjàvem,
doncs, absorbíssim el menjar,
rebutgéssim el que fos,
o quan hi havia algun problema
doncs anessin algun senyal.
Doncs, i això ho feien,
o es pensava que es feia
a través d'un nervi
que es diu el nervi vaga.
No és que sigui molt dròpogos,
que es diu vaga.
No, no, acabes que es diu així.
Pobre, mira,
li podien haver posat d'una altra manera.
Sí, mira.
Ja es va posar vaga.
Però s'ha descobert,
un senyor es va entretindre,
un senyor, un grup d'investigadors,
es va entretindre una mica a comptar,
perquè se sabia ja que l'estómac
i que els intestins tenien...
Podia haver alguna cosa que no...
Però ningú les havia comptat
quantes n'hi havia.
Home, quina manera de perdre el temps, també.
No, no, perquè...
No, no.
Precisament.
Un, dos, tres, quatre...
Ui, pensa que n'hi ha aproximadament...
Són 100.000 milions.
I com ho fan, això, com les vagues?
Bueno, suposo que tenen fer...
Depèn.
Farem un torcet de teixit,
m'ha deixat les que hi ha dins,
i doncs...
Per metre quadrat.
Fem mostres que van suposant...
Sí, pensa que l'intestí...
Estan parlen de molts metres quadrats, eh?
Sí.
De 9 a 5 metres quadrats.
O sigui, són molts metres quadrats de neurones.
I t'ho dic, fins i tot superen les que hi ha al cervell.
Sí o no?
Sí, sí, sí.
En sèrio m'ho dius?
Sí, sí, sí, no és broma, no és broma.
I ara quan entrem una miqueta més,
veuràs i diràs,
hòstia, però això sí que és veritat,
sí que podria ser.
Jo et dic que l'escompti,
però de poder podria ser.
Digues.
A veure, què fa aquest cervell d'aquí dins?
Això.
Principalment, coses que sabem del cert que fa.
D'acord?
Perquè explicar totes les funcions que té el sistema...
Ai, perdó, el cervell digestiu...
És una mica complicat.
És una mica complicat com explicar les que té el cervell.
Clar.
Normal.
I tant, i tant, no?
D'acord?
Llavors, dos que se'n saben del cert que funcionen.
Una, i que les fa a part del propi cervell,
del que entenem com a cervell únic,
doncs, o cervell central,
sistema nervió central,
doncs un és dirigir la digestió.
Allò que duri les dues hores de rigor,
les tres hores de rigor,
que arribi justament després de quan...
I que si fa falta, per exemple,
més moviment dels intestins,
doncs més moviment,
que si fa falta més àcids,
doncs més àcids,
d'acord?
O al contrari,
si s'ha de l'entir,
doncs s'alenteix.
I una cosa és aquesta,
controlar el que és la digestió.
I això deu gastar molta energia, no?
Bueno,
molta, molta, molta...
Però clar, després,
depenent de com sigui aquesta digestió,
clar,
totes les neurones allà,
mitja festa...
és com que gasta molta energia
llegir-se un llibre.
Depèn del llibre, eh?
Bueno,
depèn del llibre.
Que gasta molta energia
escriure...
No,
no tant,
no tant.
Doncs, bueno,
seria el mateix,
és una funció més que té aquest sistema.
I llavors,
una despesa energètica gran,
doncs,
no ho crec,
no ho crec,
ho dubto.
Depèn de l'activitat al que submetem,
igual que tu mateix,
és llegir-se un llibre més feixu
que no pas un de més lleuger.
Sí.
Una és aquesta.
La segona funció.
I l'altra funció interessant que fa,
que també,
fins ara,
no se sabia,
és la de
col·laborar estretament
amb el sistema immunològic,
les defenses.
Ah, molt bé.
Ara està molt de moda això dels iogures aquests que...
Els casitos blancos.
Sí,
com se diu això?
No es pot dir propaganda d'aquesta.
Allò que es veu.
De què?
Allò que es veu,
que et fan veure-ho pel dematí.
Sí, sí, sí.
Que t'acaba amb mel.
Que t'ho cura tot.
Que és una cosa activa.
Sí,
una cosa d'aquestes.
Molt bé.
Que acaba amb mel.
Acaba amb mel i és activa.
Eh, sí.
Sí.
Doncs, bueno,
dins de la moda aquesta,
que és una mica estimular aquest sistema immunològic,
doncs es fa a partir del sistema digestiu.
D'acord?
Això ja ho deien els antics.
D'acord?
El Sócrates i el Plató en aquests paios de l'antiga Grècia
ja defensaven la idea
que amb una bona alimentació
i menjant correctament
tindríem també un cap ben posat,
d'aposto.
Ben lúcid, no?
Sí, sí, sí.
I van amoblat, que diuen.
Segurament,
segurament molt
les malalties
que avui en dia tenim
al cap.
Això no deu estar escrit a cap lloc,
però...
Comencen per la panxa.
No és broma, eh?
Possiblement comencen per la panxa.
És a dir,
tots els tòxics
que arribem a acumular
amb l'alimentació que tenim,
que fa uns dies
ja vam parlar d'alimentació,
la novia pobra
fer una cara d'espantada.
Veus, veus?
No mengis d'això,
no mengis de l'altre,
no mengis d'allò.
Doncs,
és fàcil,
és fàcil que tingui una intervenció
molt estreta.
Però em sembla mirant
molt, molt,
això del menjar.
Una mica.
Per el que heu comentat
el dia.
Una mica val la pena, eh?
Cada dia més.
Cada dia més.
Però, bueno,
no s'espantem, tampoc, eh?
No, no, no.
Jo et vinc a centrar en una cosa
que potser així,
així la gent que ens està escoltant
no li sembla tant al xino
tot això que estem dir.
Estem ara mateix
tots en boca abadats, eh?
Sí, clar,
perquè és estrany,
però mira,
atenció,
atenció, Núria.
Una evidència
d'aquest sistema nerviós
és independent
del cap
és tot el que són
aquest sistema digestiu
en relació
a emocions
o sentiments.
A veure, Núria.
Ai, Núria,
t'he dit Núria.
No, no, no, no, no.
Queda família, queda família.
Jo no he dit res.
Estic recostumat.
Jo no he dit res.
Jo m'he dit que et trobes
com a casa.
Sí, sí, sí, sí.
És a dir,
s'ha estudiat
i se sap que
emocions
com la inseguretat,
com la por,
mal de panxa,
com la ràbia
van directament proporcionats
a malalties com
l'estranyiment,
les úlceres,
els còlons irritables
i els còlons espàstics.
Això és l'ira, eh?
Els còlons.
Correcte.
Això ho vaig llegir,
això ho vaig llegir,
que el còlon
allà el guardem
tota l'ira
que no ho mostrem.
Correcte.
Doncs a part de guardar-la,
també les gesturíem
des d'aquí,
no des del cap només.
Llavors,
això ens ha passat a algú,
segurament quan hem estat
molt nerviosos,
quan hem estat
completament enamorats,
les papallonetes.
Fa uns dies
la selectivitat
que estaven allà
totes estudiant
que estaven histèrics,
pobrets meus.
Mals de panxa,
per això deien
una mica de camamila
o de té,
però per relaxar.
Per relaxar
el sistema digestiu.
Exacte.
D'acord?
Una cosa és relaxar
el sistema digestiu,
una altra cosa és relaxar
el sistema nervioscentral
o el cervell.
Les dues coses...
Sí, sí,
al final donem
quatre notes així
pim-pam
perquè la gent pugui fer,
però en parlem més endavant.
Què més dir-te?
Què més dir-te?
Interessantíssim.
Perquè és un tema
que et dona.
I tant.
I tant, i tant.
Perquè veiguis,
això una mica
ja tornant
als orígens de la humanitat.
Les primeres bestioles
que van córrer
per aquí al planeta
eren,
jo no en sé gaire,
de biologia d'aquesta,
però van ser uns animalets
petitons, petitons, petitons,
que eren marins,
que estaven a l'aigua.
Aquests animalets
se sap que avui en dia
no tenien cervell
o no tenien sistema nervioscentral.
L'única funció
que feia el seu cos
bàsicament era menjar.
Punto.
No feien res més.
Llavors aquests no necessitaven cervell,
només menjaven.
Veus?
Llavors,
el que necessitaven
era un sistema digestiu
que funcionés per si sol.
Si no tenen cervell,
com funcionava?
Exacte, exacte.
Perquè el sistema digestiu aquell
ja funcionava autònomament.
Veus?
Ja que tenia un cervell,
pròpiment,
però no era un cervell ben bé.
Que bo, eh?
Que bo, que bo.
Fabulós.
Llavors,
com l'evolució
va fer animals més grossos,
fins arribant aquests
que són nosaltres...
Van sortir de l'aigua,
van sortir de l'aigua
i van tindre
que començaven a moure's,
a respirar...
Van haver de defensar-se,
necessitaven...
Reproduir-se,
i per això ja necessitàvem
un cervell
que controlés el sistema nerviós,
seria el sistema nerviós central futur,
que és el que tenim ara,
aquí dalt,
i l'altre,
en canvi,
s'ha conservat
i s'ha conservat
unes funcions molt importants,
que són aquestes que dèiem abans,
de digerir
i de defensar una miqueta el cos.
I com podem cuidar aquestes...
Oi, com el podem cuidar?
Aquestes neurones...
El podem cuidar de moltes maneres,
eh?
Sí?
Però...
Però...
Mira,
encara et dic una cosa
abans de dir-te com cuidar-la.
A veure, a veure, a veure.
Jo crec que val la pena
que tothom en senti,
perquè és que...
És una idea molt especial, aquesta,
eh?
Que el sistema digestiu
pensa a part del cervell...
Del cap.
I que pensa
i que sent emocions, eh?
Al tanto,
el que t'estic dient.
Veus?
Ara ja sé
perquè em mereixo tant.
Pots ser?
Sí o no?
Podria ser.
Perquè a mi el mereix
me comença a l'estómac.
Ah.
Que diu,
no,
i me fa mereix
i me roda el cap.
No,
a mi me roda l'estómac.
És cert?
Correcte.
Pots venir d'aquí, també?
Sí, perquè hem parlat sobretot
d'aquestes estructures,
del que eren les neurones,
recordes que ho hem dit?
Sí, sí.
Però una cosa també molt important
són les hormones
que té aquest sistema.
A veure, també té hormones.
També té hormones, i tant.
Potser ho té tot.
I que fan un munt de coses.
I és curiosament perquè
gairebé totes les hormones
que té el cervell
també les té aquest sistema digestiu.
D'acord?
Sí.
I fins i tot amb més proporció,
perquè és més gran.
Hi ha una hormona, per exemple,
que es diu la serotonina,
que potser l'heu dit per la una vegada,
que va vinculada al son,
a la calma,
a la sensació de benestar,
doncs aquesta hormona,
en el cervell,
fabrica això.
La calma, el benestar...
Que seria normalment
que acostuma a venir
després de dinar.
Després de dinar,
pot ser, sí, perfectament.
O a l'hora de la son,
també ve això.
Exacte.
Quan vas a dormir a la nit.
Quan acabes de sopar,
que has fet una petita
pequeïna al sofà,
i després ja te vas a dormir...
Allà hi ha serotonines per allà.
Allà hi ha llences ja directament.
Ja sosten totes.
I llavors pensa que els intestins,
que també n'hi ha,
i n'hi ha fins i tot,
pensa que el 95%
del total de la serotonina,
d'aquesta hormona,
està als intestins,
o sigui que és un gravat.
Ah.
Doncs en canvi,
els intestins el que fa
és controlar els moviments
que tenen els budells.
El riau-riau,
aquell que sentim de tant en tant.
allò que va corrent al menjar...
És que això ha sonat
una mica malament, eh?
Sí.
És millor un riau-riau.
Bueno,
doncs un riau-riau és més fin.
Perquè jo...
Doncs sí,
doncs sí,
doncs sí.
I que de banda,
qualsevol situació estressant,
encara fabriquem més hormones d'aquestes.
Déu-n'hi-do.
Per exemple,
les típiques papallones a l'estómac
dels enamorats.
Exacte.
Aquestes són pròpiament,
doncs per exemple,
secrecions d'adrenalina,
o de dopamina,
que són els noms...
La sensació de benestar,
de...
Correcte.
I de buit,
i d'allò,
de la panxa,
aquella cosa,
val-li-val.
És una idea
que funciona completament a part.
A dia del cervell.
Un clàssic de l'evidència
d'aquesta de les emocions
i el cos
és la por.
Ui, i tant.
Puc dir una cosa
que potser sona una mica malament.
Que té...
Sí, ja hi ha...
De por...
És que ho estava pensant,
dic que va per aquí.
Digue-ho, digue-ho.
Digue-ho, i tant, i tant.
Sí, la famosa frase,
que estem cagats de por.
Sí, cagar-se de por.
Cagar-se de por,
doncs no és només una frase.
Literalment,
la diarrea
pot vindre
vinculada moltes vegades
a la por.
Anna.
Sí.
Molt bé.
Tendria de saber
si algun dia
teniu una miqueta
que ens aneu aquí.
Això vol dir que...
Que potser teniu molta por.
Heu de pensar
en quina zona
o què és el que us fa por.
Podria ser.
Perfectament vinculat.
Sí, sí, sí.
A mi a qualsevol...
No totes les diarrees
venen de la por, eh?
No, ja, ja, ja.
Però que millor
potser alguna determinada
que us pugui arribar a passar
pugui venir d'aquí.
D'aquestes estranyes, no?
Com és que estic així?
Que que em passa, oi?
Que noto el cos
una mica estrany.
O aquestes èpoques
de restrenyiment, també.
L'estrenyiment
ja ben més vinculat
al retenir
amb una qüestió
més psicològica.
No només emocional,
sinó més...
Com funciona
el tramat inconscient.
I també dels nervis
que moltes vegades jo...
M'aguanto.
Aguantem, aguantem.
A veure què passa, aguantem.
I aquest...
Veus?
A l'estómac dius
sí que aguantarem,
ja ho veuràs.
Doncs la idea és aquesta avui, eh?
Que tothom se'n doni compte
que l'estoma
que és un altre...
Ai, que l'estoma
que el sistema digestiu
és un altre cervell a part.
És increïble, eh?
Que m'estàs dient.
En sèrio, eh?
Diu, encara
ho estic intentant empassar.
Veus?
Ah, tindreu un nus a l'estómac?
Mira, mira.
Doncs el millor és
perquè encara que té informació
no l'has acabat de digerir.
Veus?
Quan el teu cervell intestinal
pam, la digereixi
aquest nus s'ha acabat.
No hi ha problema.
M'ho tindràs que explicar
una altra vegada, eh?
Sí, sí.
T'haurem de tornar...
Llavors, tornem a allò que m'has dit.
Què fem?
Què fem, no?
Exacte, què fem?
Per cuidar una miqueta aquest cervell,
no?
Perquè s'ha de cuidar.
S'ha de cuidar, i tant.
S'ha de cuidar, i tant, i tant.
Amb tot el que arribem a menjar
i les porques que s'havien a menjar
doncs es va deteriorant, d'acord?
Llavors, coses interessants, a veure.
Sabem tots que hi ha uns aliments,
uns menjars, unes substàncies
que provoquen que es fabriquin unes coses
unes altres al cos, unes hormones o unes altres.
Per exemple, per aquesta gent que fabrica,
que té el color irritable,
que parlàvem abans,
segons el punt de vista turista,
és a dir, la medicina natural,
el que promou és que aquesta gent, per exemple,
mengi molts hidrats de carboni,
molts sucres complexos, que es diuen.
Complexes vol dir la fruita, els llagums,
els cereals integrals...
Ah, molt bé.
D'acord?
És clar, com has dit això,
jo pensava ja amb tota la pasta, pa...
Però han de ser de cereals integrals.
Molt bé.
Correcte.
Que també n'hi ha, eh?
Ja n'hi ha de tota veu, eh?
És fàcil trobar-ho, això.
Molt bé.
I fibra, fibra també interessant,
fibra hidrosoluble, que es diu,
que es pugui desfer bé dins el cos.
I això també ho porta la fruita i la verdura.
O l'avena, pateix,
però és un cereal que també ho porta.
D'acord?
Doncs això és una manera,
però és apropiat en un cas,
que és l'alcohol irritable aquest.
Però, en general,
perquè ens fem una idea,
una manera interessant de cuidar-ho,
a part de cuidar la qualitat del que mengem,
no és de la qualitat del que no mengem.
Tu diràs, què?
Què?
Són el que diuen els dejunis.
Espera, espera, que quedi més natural.
Què?
Què?
Hòstia, sí, hòstia.
Sí, ara que dius què,
doncs et puc dir que els dejunis
és una manera de cuidar-se també.
Però els dejunis...
Hòstia, és que això és una cosa interessantíssima també.
En diuen parlarem també dels dejunis.
Guardem, eh?
Perquè els dejunis...
Dejunis i aloe vera.
La gent pensa que són per aprimar-se i coses d'aquestes.
Deixeu-vos estar.
Netejar, netejar.
Són per desintoxicar molt bé,
per netejar el cos.
Una opció és aquesta,
els dejunis,
l'altre és el control de la dieta,
i l'última,
que se n'ha perdut l'ús,
i jo penso que s'hauria de recuperar.
Quin?
Perquè pensa que els beneficis són extraordinaris.
Quin?
Vols saber-ho, no?
Oh, i tant!
Són el que es diuen els enemes.
Què és això?
Els enemes,
les paretes aquelles que es posen per via rectal,
i s'entodeix una substància o una altra.
Ah.
D'acord.
Sí.
Per exemple, la gent ara es fa això de l'actimel.
Sí.
Ai, hòstia, ho he dit al final.
És que no ho hauríem de dir.
No ho hauria de dir.
Bé, doncs la gent es pren això de la porqueria aquesta, eh?
Ai, això tampoc ho volia dir.
No.
Felip.
Volia dir que aquests productes que fabricen...
Es queden dos minuts, eh?
Es queden dos minuts.
Hòstia, ja truquen i tot.
Veus?
Es queixen.
I no és això dels actimels.
l'interessant, eh?
L'úna de les NM's, jo provocaria,
proposaria a la gent,
NM's de iogurt.
Agafen iogurt,
remenar-lo, ben remenat,
que estigui una mica més líquid
del que seria habitualment,
i amb la pareta aquesta,
doncs fer-se'ho menys un cop al dia.
Aquesta gent que volen afavorir la flora intestinal
i que volen posar-se més a punt.
Ah, molt bé.
I a més, ara de quedar l'estiu seria ideal.
Sí, refrescant.
Si més no, refrescant.
Començaríem per un bon lloc.
Sí, clar, a la gent li fa cosa, no?
Perquè, nostres, això...
No, no, és que deixessin estar d'històries.
Home, depèn de com.
És altament saludable.
Però és que deies tu,
depèn de com val la pena,
perquè si neteges...
I tant, heu de pensar que a més,
que al final,
al final gairebé,
el tram final,
pròpia de l'Anus,
doncs és un lloc on s'acaben també
d'absorbir substàncies.
Sobretot aigua, allí.
Llavors és molt interessant
com a via per posar-li coses.
Sempre s'han fet servis supositoris.
I l'Animes és un clàssic, eh?
I tant.
L'Animes ha sigut sempre...
De sempre.
Sempre és un clàssic.
Doncs jo vogo per recuperar aquest clàssic
una miqueta.
Dic que la gent que es troba embarassada
i que quan estan a l'hora del part,
depèn de com, els hi fan?
Doncs sí, però els hi fan per neteja.
I és una altra cosa.
I també depèn de quina operació
i de quina cosa haig de fer,
també t'ho fan.
Sí, però aquests, insisteixo,
no són ja més de salut,
són més de neteja...
De neteja particular.
Perquè no pugui sortir alguna substància
que sigui desagradable
o infectar algun tipus de ferida.
Crec que haurem de deixar
per la setmana vinent, eh?
Ostres, doncs d'aquí teníem dues coses.
Vinga, ràpid, ràpid, vinga.
Va, un dispàs.
Vinga, vinga.
Vinga, vinga.
Perquè es faci una idea la gent.
Gent que sigui molt nerviosa.
D'acord.
Que estigui molt nerviosa.
Una manera de calmar
el sistema digestiu,
aquestes sensacions del sistema digestiu,
és veure-vos un gotet d'aigua calenta.
Què dius?
O una infusió.
Sí o no?
Sí.
Aigua calenta o una infusió?
Perfecta.
I la gent que no té esme,
allò...
Estic una mica d'aquí,
estic una mica...
Que no cau de...
Mics nycris, una mica nycris.
Doncs aigua freda.
Veus?
Un got d'aigua freda.
Això estimula.
I també seria ideal el picant?
Una miqueta de picant?
Perquè té gent que li falta una mica d'esme,
per allò del calor,
que dona el picant...
És una mica perillós, eh?
El picant...
Sí?
Una miqueta, potser encara.
Una miqueta, per donar una mica de ritme.
Però si ens passem podem ser molt agressius, eh?
Sí, sí, sí.
No vull dir com aquestes temperatures que tenim ara,
que són així molt fortes,
i clar, la gent mexicana ho pren precisament per això,
per donar vidilla.
Vidilla i per, bueno, sí,
per defensar el sistema també digestiu,
perquè així maten bitxos ells,
com el que mengen.
Veus, veus.
Però nosaltres no hem de matar-los gaire,
que no en tenim gaire,
és per què en tenim, però...
Però a mi el que es mantenim, no?
Depèn de com.
Però vaja, vaja,
ja ho deixem, si s'ha fet.
Sí, no és que no ens donen més temps,
ho sento, Felip.
No passa res, no passa res.
M'agradaria continuar parlant amb tu,
perquè crec que el tema és molt interessant,
i a més el que vam descobrir,
l'Eres una vez el hombre,
han de canviar.
Han de canviar la...
Sí, la salut, allò que ens ensenyaven.
La meitat d'episodes,
o aquells del sistema digestiu,
els han de canviar.
Exacte, perquè crec que hem començat
a esminir amb moltes coses,
i la que ens queda encara per esminir amb el Felip.
Molt bé.
Moltíssimes gràcies, Felip.
Gràcies a vosaltres.
Fins el proper dimarts, que t'esperem.
Perfecte.
Adeu-siau.
Adéu.
Uf, he fet un mal gest i em fa un mal a l'esquena.
Tu el que necessites és conèixer el Felip Caudet.
I ara, l'últim que necessito és conèixer un home.
No, dona, en Felip Caudet és un fisioterapeuta
que utilitza diversos tipus de tractaments,
i en una hora et treu tots els mals.
I on puc trobar el Felip?
Doncs molt fàcil.
Es troba al carrer Gravina número 44,
entre Sol Segona, darrere l'església del Serrallo.
Truca'l al 977 24 48 20,
i ja m'ho explicaràs.
Des de les 4 i fins a dos quarts de 8,
ja tardes.
Tarragona Ràdio.