El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi...
Amb l'Avi Ramon aquesta setmana hem estat parlant del carnaval,
de com es vivia fins i tot a Tarragona el 1800.
Avi, bona tarda.
I 1900, i del que convingui.
I els 40, i després de la guerra, doncs com va d'això, saps?
De totes maneres, qualsevol festa va acompanyada d'un punt gastronòmic,
que el menjar és importantíssim en la nostra cultura,
i sempre ho hem acompanyat, això.
I el carnaval no podia ser menys.
I suposo que abans s'agafava, diferent de com s'agafa ara,
que és que la gent realment ho vivia, no?
Era allò de menja, menja, menja, menja, que ve la quaresma
i haurem de fer abstinència.
Es menjava molt.
Oi, escolta, l'abstinència i la quaresma, ja en parlarem, eh?
Vies de...
Clar, no com ara.
Ui, aquell temps.
Passaves gana, eh?
I més Tarragona, que era un punt d'aquells que el clero, per exemple...
Era fort.
Era fort, eh?
El clero i el militar eren dos forts equibis del tanto amb moltes coses,
que en parlarem també, no?
Sense ofendre, perquè jo soc catòlic, practicant el que sigui,
però hi ha coses que també les veus i també les pots jutjar.
Clar.
Home, jutjar.
Doncs parlar-ne.
Però clar, llavors, el metjar no és com ara,
perquè ara, afortunadament, a Tarragona tenim la sort
que les festes són festes.
S'ha obert la gent.
i els que organitzen, doncs, tenen gràcia o tenen això.
Perquè, per exemple, llavors, això de la botifarra d'ou...
Tot són coses que ara, per exemple, és una cosa dels carnissers
que han promocionat aquesta cosa, saps?
Bé, els tociners.
Però això de la botifarra d'ou realment se menjava per carnaval?
Hi havia...
Jo no ho recordo.
No ho recordo perquè llavors les cases eren molt diferents d'ara.
Les cases, doncs, vivien la seva manera de viure,
amb assuntos de menjars i...
O sigui, una cosa és l'interior de les cases,
cadascú tenia el seu sistema per les seves possibilitats.
Així com ara, qui més que menys, doncs, se'n va al restaurant,
se'n va aquí, no fa el menjar a casa perquè treballa,
l'altre, doncs, perquè és un dia d'això que té la dona de descans,
o sigui, que tot això ha anat canviant.
Clar, llavors, qui tenia possibilitat de comprar o de fer botifar a redou
la feia, i qui no, no.
Sí, sí.
Llavors, la gent a casa seva, doncs, fer els menjars propis de Nadal,
propis d'aquestes, saps com vull dir, aquestes diades,
pots fer anar a casa amb família, no...
Així com ara trobes festa a tot arreu, per exemple, al mercat,
festa, a la Rambla, al Metropol,
vull dir que pots passar tot el dia, pràcticament, d'un puesto a l'altre.
Vull dir que la gent va oberta pel carrer,
la joventut pot disfrutar.
Aquell temps la joventut estava més tancada,
no tenia i al tanto el que feies.
Vull dir que segons l'edat que tenies havies anat al tanto,
perquè ja quan passaves de certa edat ja et vigilaven,
ja et havies controlat políticament.
Vull dir que una sèrie de coses que fan riure,
perquè llavors, per exemple,
si un tenia potser més càstic, un que digués que era roig,
que no pas que era lladre.
Es controlava molt això.
Per Carnaval, de fet, durant el franquisme,
el Carnaval va estar prohibit.
Sí, sí.
Per Carnaval jo crec que només se feia oficialment,
així que deixessin fer-ho,
era aquí a Vilanova i part de Sitges,
però per aquí hi havia coses que havies anat molt al tanto.
Et controlaven.
Segons què, en canvi, així com per exemple la Setmana Santa,
també es feia i havies d'anar perquè t'havien de veure,
perquè si treballaves...
Sí, tant de control hi havia, que haguessis de participar...
Pràcticament sí, sí.
Sí, perquè trobaves, per exemple,
o es trobaven molts,
que, per exemple,
si els concentuaven, per exemple,
d'unes tendències,
doncs d'aquesta manera justificaven una miqueta
que eren bons nois, bona gent,
vull dir, per la feina,
per saber justificar d'alguna manera o altra, saps?
Complir...
Bé, eren bàndols,
o estàs amb ells o estàs contra ells, no?
Però llavors contra no podies estar-hi
perquè estaves controlat per tot arreu.
Doncs, clar,
érem unes èpoques diferents.
I el menjar, ja et dic,
el menjar a cadascú...
Però llavors també passava una altra cosa.
Així com ara el menjar es va comprar fet...
Llavors,
venia la mestressa de casa,
o l'àvia,
o la mestressa de casa,
la satisfacció
de saber fer metjars
i convidar
i repartir aquell menjar, doncs,
que havia fet.
Hi havia menjars més que es blancs,
coses fetes al fons,
fetes a menjar,
i era més de casa.
I amb dates així de festes
es devia cuinar per 10 o 12,
vull dir...
Normalment.
Allò que en sobre i per si bé algú, no?
A veure, una mica així.
I que es consumia més carn?
Aprofitant l'època del carnaval,
tenint en compte que després ja no se'n podria menjar?
No, llavors,
cada cosa havia de respectar.
El que penses,
hi havia gent que basta que prohibien aquella cosa,
a la seva manera anaven a fer-ho.
Vull dir,
jo faig el que em sembla a mi.
Sí, sí, sí.
Basta que tu m'obligues,
saps com vull dir?
I, clar,
llavors el fer els menjars a les cases.
Després va haver un temps que,
per exemple,
com ha passat últimament,
ara no ha tornat a vindre la gent,
van a casa una altra vegada,
però va haver un temps que la gent a les festes,
per exemple,
marxaven.
Marxaven fora,
per la festa major,
perquè llavors també trobaves que festes majors de Tarragona,
doncs,
quan no coincidien la de Barcelona.
Llavors la gent molt s'anava a Barcelona,
a provar aquell dia de festa d'aquí,
per anar a comprar o a veure coses a Barcelona.
Clar.
O sigui,
una sèrie de coses
que si en l'Elisa li han d'anar dient això, això, això, això,
estaríem molt d'arribar t'ho explicant.
I la coca de llardons?
Perquè, clar,
cada festa té almenys el seu plat dolç.
Recorda algun plat dolç així del Carnaval?
La coca de llardons, potser?
O això també és d'invenció recent?
No, he vingut caramels,
aquells pirulis llargos,
això pels crios, no?
Els caramels,
els caramels triomfaven.
Però llavors uns pirulis llargs,
saps com vull dir?
Sí.
Clar,
i llavors també s'ha apreciat un caramel,
perquè ara caramel l'hi ha per tot arreu.
Vas a un poest,
ho dic,
tenia allà al damunt,
agafes,
però en aquell temps un caramel era un caramel,
saps?
Vull dir que ja es feien,
perquè llavors també la gent s'ha fet les coses,
amb llardons,
per exemple,
perquè ja els venien,
la gent comprava amb llardons,
ja es feien les seves coses.
Vull dir,
a cada casa hi havia una cuinera,
i és com si fos competència de cuiner,
saps?
Sí, sí, sí.
No,
a casa l'àvia fan menjar,
o a casa la mare,
saps?
Vull dir,
era molt diferent d'ara,
així com ara,
per exemple,
mira,
a tal puesto fan uns menús,
o a tal puesto fan una paella,
saps?
Bueno,
el mateix,
però a dins de casa.
Eh?
Vos ho feien a casa,
i convidaven.
Doncs,
Adi,
em sembla que ja d'aquí a poc ens tocarà parlar de la Setmana Santa,
eh?
Prou,
prou.
Bon cap de setmana.
Gràcies.
Gràcies.