El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba.
Amb l'avi Ramon, des d'ahir vam encetar un altre tema relacionat
amb un establiment de la ciutat d'aquells gairebé de tota la vida,
des de l'any 26 ens comentava que està establert la pastisseria,
torni-me a dir el nom, avi, que no me'n recordo.
Vivert, avi, bona tarda.
És una generació també de pastisseria ja,
ja hem parlat-ne i d'això, perquè clar, ahir parlàvem,
però clar, hem de pensar que llavors els ingredients que hi ha ara no hi són,
perquè, per exemple, els pastissers s'han de preparar les seves matèries primes,
saps com vull dir?
Perquè ara vas a una botiga i compres això, compres allò,
i tires el foc i t'ha sortit.
O fins i tot ara es fan pastissos d'aquells que ja van amb una bossa
tot el líquid preparat, ho tires a la bandeja i tira.
O congelat i poses al forn i ha sortit el que sigui,
llavors no ho hem de preparar-ho, els forns no eren com ara,
que tot és elèctric, en fi, era un treball que avui en dia
no s'aprecia tant, però en aquell temps has de pensar
que la vida era molt diferent del que és ara, no?
I jo li preguntava ahir, pels preus, més o menys, eh?
Clar, no estava a l'abast...
No, clar, no entrarem en els preus concrets,
però no estava a l'abast de tothom comprar.
Era alguna cosa excepcional, com passa avui en dia,
quan ho menja, compres un pastís.
També hi havia, com ara hi ha, un tipus de cosa més cara que l'altre,
tot depèn de l'adorno que porta, dels ingredients que hi posa,
bé, no tinc ingredients perquè tècnicament no sé com una part en pasteleria, no?
Però vull dir que, clar, com ara veus una mona de xocolata
amb una sèrie de coses que no és el mateix que una mona feta amb pasta normal, no?
Llavors també hi havia el que passa,
que llavors hi havia també per tota classe de tipus,
però llavors també tenies les enciamades, per exemple,
que era el més propi que hi havia per esmorzar.
Una enciamada amb una pastilla de xocolata...
Vull dir, hi havia moltes coses que avui en dia no...
Molta varietat a molts preus.
Sí, sí, sí.
I, per exemple, la mona, que comentava vostè
que aquesta pastisseria estava especialitzada en mones,
era...
Per Pasqua, no?
Per Pasqua, clar.
Cada cosa era la seva cosa.
Estava a l'abast de tothom?
O els padrins havien de fer un esforç econòmic per comprar la mona?
Depèn del que volien.
Hi havia de tot.
Sí, és com ara, no?
No pots menjar amb això...
Les figures de xocolata,
així com ara hi ha aquesta falera de la mona
amb la figura de xocolata enorme,
llavors no es devia estilar gaire, això.
No, no, no.
No era...
No, perquè ara s'adornen molt.
Incluso ara hi es posen...
Així com allò tot era...
Es podia menjar.
Ara hi posen ninots, hi posen coses,
segons l'època, un futbolista,
un nino de la televisió,
o el que sigui, saps?
Llavors era tot artesanal.
Llavors tot el que es feia havia d'anar,
la gràcia artística al mateix temps,
del pasteler,
perquè no era simplement un pasteler
que fa pa i fa coques normalment d'un forn
a un pasteler, com ara passa, no?
Que si un pasteler com aquests,
que com ara la tradició que aporten,
són ja de tradició i aporten un prestigi amb això.
És clar, i dius,
oh, això és d'aquella pasteleria, ja...
Diuen, per exemple, a Tarragona
hi ha dues-tres pasteleries,
com parles d'aquestes pasteleries,
són determinades, que ja saps,
que hi ha un prestigi,
hi ha una qualitat.
I això diu, oh, sí,
vaig a tal puesto a comprar un...
Bé, però, si tu vols una cosa
quedar bé i bon paladar,
vas a unes determinades pasteleries.
Entens?
I hi havia, suposo,
hi havia, suposo,
bé, el producte que compraves,
allò per si anaves a dinar un diumenge,
en algun lloc,
hi havies de quedar bé,
però després, no sé si aquesta gent
que venia amb el tren,
amb el tren mixto,
que ens comentava,
allò que havien de passar tota la tarda
o tot el dia per Tarragona,
passava també,
que entraven a la pastisseria
a comprar el baranar,
a comprar la pasteta
per menjar pel carrer.
Pastetes, xocolata,
que, en fi, hi havia...
Oi, la xocolata
devia ser un producte
bastant importantillo, no?
Sí, hi havia,
inclús a Tarragona,
hi havia una casa,
una fàbrica,
també en parlarem,
una fàbrica molt important
de xocolata, eh?
Ah, sí?
Una o dues o tres,
però una molt important,
la xocolata sortia a Tarragona,
era molt important també,
vull dir que es podia solucionar
així com ara un dono,
tot el que sigui,
llavors la gent
fa un altre tipus de...
Agafaven xiamades,
agafaven parts fetes ja adequades
per menjar amb el xocolata,
pastilles de xocolata,
i pastes salades,
pastissos salats,
que ara sí que és molt fàcil
de trobar-ne a les pastisseries.
Sí, sí, sí, sí.
Home, sempre ens han fet coses,
perquè llavors,
aquestes pastilleries,
tal com anava evolucionant
la vida i el diner,
i d'allòs,
anaven creant coses,
per això aquesta pastilleria
va arribar un moment
que va començar també a fer coses
de qualitat amb això que dius tu,
no?
Depèn de si ve alguna festa,
perquè no sempre la mona,
sinó que llavors,
per segons la festa,
una bola,
un enxamé,
el que sigui,
llavors molta gent
ho feia a casa,
això no és com ara
que se'n van,
moltes gent ho celebraven
la família a casa
i llavors anaven
a aquests puestos,
com ara aquesta pastilleria,
i ja tenia els seus ingredients,
les seves coses,
per fer cada cosa
per la festa que requeria.
Clar,
això també necessitava
que el pastiller
tingués un art,
una cosa artesanal,
saps?
I clar,
creaven les seves coses,
i era interessant per això,
perquè veies,
parlaves i veies coses diferents,
saps?
I tentaves,
així com ara,
quan passes,
tenta quan passes,
no?
O ara ja t'esperes,
més o menys,
ja és tot molt estàndard,
ja t'esperes com són els pastissos,
com són les pastes,
abans potser ja anaves
i et trobaves allò decorat,
aquella pasta decorada
amb alguna novetat.
Mira,
sabies que si anaves
a una pastilleria d'aquestes,
ja trobaves
pel que tu volies.
I si no t'ho feien a mida,
tu havies pogut encarregar,
no?
Encarregaves,
encarregaves aquella gent,
esclar,
i tal.
Per això ja,
hi havia això que diguem
de les tendes que hi havia abans,
que hi havia tots els supermercats,
però per això et deia l'altre dia,
que la gent anava a moltes tendes
pel tracte familiar
que trobaves
amb la dependència
o amb els amos
d'aquell establiment.
Saps com ho dir?
Hi havia una cosa familiar.
No, mira,
si és per això,
potser que compreixis això,
o potser podrien fer
una pasta d'aquesta manera,
o podrien fer un tortell
o potser doncs,
saps,
hi havia un contacte
que tu ho feien,
hi havia temps així
com ara és comercial,
gent van,
o anem com anem,
llavors doncs clar,
això equivalia,
però clar,
això havia de ser doncs
gent ja experimentada
amb una professió
ja adequada,
si no,
no pot ser
improvisar coses
així a gust.
Demà parlarem
d'aquesta
saga familiar,
diguéssim que hi ha al darrere,
de professionals
de la pastisseria,
Vivert.
Abans però,
m'he quedat en un dubte jo
per acabar
la secció de l'àvia
aquesta tarda,
hi havia,
si podien trobar
altres productes
a part de pastissos,
perquè avui en dia
vas a no pastisseria
i trobes fins i tot
ampolles de cava,
altres coses
que pots comprar,
era exclusivament
de pastissos i pastes
o hi havia
alguna altra cosa
que mira,
aprofitant que hi vas
i pots comprar?
llavors no era com ara
que hi ha
de tot,
de tot,
aquí a Tarragona
hi havia unes coses
populars
perquè hi havia
també una fàbrica
de begudes,
bueno,
begudes,
refrescos i coses
d'aquestes
molt populars,
que era
Casa Blandinieri,
que en parlarem,
tenia un tipus
de botelles
de coses,
ara,
llavors el que es gastava
més cara
era l'anís,
el cunyac,
el jartrés,
saps com vull dir?
Els licors hi ha forts,
eh?
Unes coses preparades
ja, clar,
això sempre es costava
a tindre'n,
però no com ara
que sembla
que sigui una bodega,
llavors tenien l'adequat
també per cada,
és com vas a un restaurant
i tenen uns tipus
de beguda,
en pipo,
d'això,
saps?
Per això no es comprava
les pastisseries,
cadascú s'encarregava
de la seva.
Normalment hi havia
una sèrie de bodegues
molt importants
perquè a la reunió
n'hi havia de molt important,
al carrer Podac
també hi havia
alguna bodega,
saps?
Allí sí,
això, m'entens?
I després hi havia
aquestes bodegues,
per exemple,
com ara hi havia
una fàbrica de licors,
també allà a les Cenescales,
el que era el vapor,
que allí venien
a granir el conyac,
l'anís,
o sigui,
després anaves
amb una bodega
d'aquestes de tipus
bar,
bodega,
saps?
Com ara hi ha,
que són bodega,
bodega,
i allí podies comprar
la mistela,
el mosquatell,
perquè llavors també les,
així com ara es gasta
tant de cava,
llavors més aviat
s'agastava això,
segons el dia que era,
mosquatell,
pastella,
vitranci,
saps segons quines pastes,
ara tot és a base de capa,
per això s'acaba tot.
Doncs demà continuem parlant
sobre aquesta pastisseria mítica
i els seus integrants,
avi,
fins demà.