El meu avi, el meu avi, el meu avi...
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Què em deia, què em deia?
Mira, ara deia que he trobat un paper per casa
on hi ha el grèvit de confiters de Tarragona,
de l'any 34.
Fins i tot...
Saps que fins i tot parla en Greixa d'això?
Ho sap, no?
Que fins i tot parla de confiteria en Greixa?
Només parlar, eh?
Sense tastar-ho, sense menjar-ho.
I saps per què m'ha fet gràcia?
Sí, per què?
Perquè després comentaré a Tarragona
el que ha canviat amb aquesta cosa.
Per exemple, llavors, l'any 34,
només hi havia grèvi de confiters o pastelers...
Estàvem confiteries, eh?
Més de pasteleries, el que sí.
Mira, hi havia una que es deia Josep Martorell
al carrer Marceria.
Una altra que es deia Josep Pasqual
al carrer Major, molt important.
Hi havia una altra, la casa antic,
casa Palà, al plaça dels Sedassos.
Un tal Ciurana, en ton Ciurana, al Portalet,
que va estar molts anys, que a tu i m'hora ja vam plegar.
Casa Requesens,
al carrer Àngel Guimarà,
que em sembla que era a Sant Agustí,
que llavors no hi havia Sants,
era Àngel Guimarà,
del número 7.
Llavors hi havia un altre Requesens, Mentosa,
que també estava al mateix carrer,
el número 19.
Llavors hi havia a casa Toset,
Josep Toset,
a la Rambla 14 d'Abril,
que era al costat del nivell de l'Aribany,
saps?
Més o menys, per dir.
Llavors hi havia la confederia Torrents,
que també estava a la Rambla,
el 14 d'Abril,
com si hi haguéssim al costat,
al costat d'aquesta de l'Aribany,
per allà era aquesta d'això,
després hi havia l'Antoni Palau,
que era el carrer de la Unió,
o sigui que anaven...
Que encara hi és, no?
Encara que existeix.
Jo crec que sí,
la passisseria Palau.
Sí, sí, que també existeix.
Després hi havia el Joaquim Vivert,
del carrer Podaca,
encara que existeix.
També, també,
que va fer el...
No sé si era el 75è aniversari,
fa poquet,
t'ho vas celebrar?
Sí, sí, sí.
També hi havia el Pere Roquer,
que també era allà com si hi hagués un ford,
i sort,
també a la Rambla,
el 14 d'Abril.
Deuen ser el 14 d'Abril,
perquè era el 34,
que era la República.
Llavors hi havia un tal Jalabert,
també al carrer Portalet.
Vull dir,
que fins aquí,
dos,
quatre,
sis,
vuit,
deu,
dotze,
dotze pasteleries,
confiteries renovades,
no?
Ara,
com a pasteleries,
no en queden gaires.
No, això és veritat.
Tens el Rebassó,
tens el...
Tenim encara la Viver,
que comentàvem fa un moment.
Tens el Rebassó,
que jo recordo,
i tens el Lehmann,
tens el Rovira aquí a la Rambla,
tens el Conde,
el que no és l'Hospital.
Tens diversos més,
que ara no me'n recordo,
però tenim diversos més.
Després allà baix,
el Vivert encara continua.
Sí, sí, com a tant.
Bueno,
jo et dic en plan de...
Ara,
què passa?
Que ara vas pel carrer
i tant si és un forn,
com si és pastaceria,
ara resulta que els forns
també venen pastes.
O sigui,
ja és pastaceria, no?
Sí, sí, sí.
Fleca, pasteleria.
N'hi ha alguna,
el Caramonica,
ahal,
bueno,
no dic puestos...
N'hi ha diverses, sí.
Llavors,
què passa?
Llavors hi havia les cafeteries.
Ara resulta que les cafeteries
també tenen un morçador de pastes.
I les pasteleries
també tenen cafeteria.
Clar,
s'ha hagut una conversió, no?
Una cosa s'ha barrejat
amb una altra i una altra i una altra.
Pastes, per exemple,
pastes.
Veus a les pastaceries,
als alprenedors,
molt ben presentades.
Vas al forn,
veus les pastes amb el pa.
O sigui,
que ara ja veus
tot barrejat d'una forma
que vas a un supermercat,
gran, petit,
a la seva secció
de pastes,
pastisseria,
pasteleria...
I també cafeteria,
també depèn de quin supermercat.
que allà no hi ha forn.
Però vull dir,
que avui en dia
dius,
bueno,
aquí hi ha un forn,
si ho fan,
no ho fan.
L'altre puesto,
els hi porten d'aquell forn.
O sigui,
que avui en dia
hi ha...
Així com abans deies,
oh, escolta'm,
aquella pasteleria
aquí hi havia fets propaganda
perquè no existeix.
Aquella pasteleria
que hi havia allà
al carrer Major,
al carrer Major,
i els quatre cantons,
aquella molt popular,
a dir,
sempre hi havia cua,
així com ara
el rebessó,
el bi verd,
tots tenen la seva clientela,
per exemple.
I també tenen unes col·les
que tenen d'esquena.
Llavors sempre dintre els pastelers
hi havia un que tenia una cosa.
Per exemple,
el d'això és el bi verd,
els bi verdins.
Sí.
El bi verd,
en aquell temps,
era cèl·laba
pels pastissets de Tortosa,
com que hi ha d'això.
Vull dir,
cada pasteleria...
I quan arriba el dia de rei,
la rebessó
quan no comencis a fer cua
a les 6 del matí,
no ho trobes, eh?
Ara,
dintre de tot,
hi ha de tot,
a tot arreu.
però en tot i amb això,
sempre hi ha uns
que tenen la seva cosa.
És veritat.
Perquè fa els xuts més bons,
o sigui perquè...
Aquella xocolata especial.
Vull dir,
que la gràcia és això.
De mimar una miqueta el que fas,
no, Javi?
Que vas en aquell lloc
perquè saps que hi ha allò.
O com és que jo cuaixo tot?
No.
No tot és.
Cadascú té el seu punt
de la seva cosa.
Per això vull dir
que vas canviant,
vas canviant.
Però sempre,
el que dèiem abans,
Javi,
ha vist?
Que sempre arribem
a un punt determinat
en el qual
sempre com aquell que diu
tornem al que era abans?
Sí, sí, sí.
Perquè encara que hi hagi
a tot arreu,
hi hagi de tot,
sempre saps en aquell punt
o en aquell lloc
aquella cosa
que sempre et va agradar.
Perquè, escolta...
Jo crec que això
és el que haurien de mimar
molts comerciants.
Perquè això,
diem grans supermercats,
grans d'això,
però aquella botiga
que conserva el quadre,
l'altre...
Sí,
aquelles botigues
que conserven aquella cosa.
I el tracta amb la gent.
Llavors,
home,
sempre hi ha gent.
Per què serà?
Pel tracte,
pel tracte,
per quan viscut,
pel tracte,
per la cosa que tenen,
populars,
per exemple,
aquell porta-coques
de tal poble,
l'altre perquè fa
aquell xocolata
d'aquella manera,
l'altre fa uns croissants
plens de xocolata
que són la mar de bons...
I depèn de quina botiga
perquè t'atenen la mar de bé
i quedes satisfet.
I dius,
ostres,
mira,
m'ho està explicant tot bé
i que no ho entenc.
Allà no hi vaig més
perquè resulta que...
Has estat tres quarts d'hora
i ningú t'entès.
i a més eres tu sola
a la botiga.
És d'això.
I ara que ve a dalt,
imagina't tu,
pintar-te tu,
els torrons.
Abans hi havia
el torron de Cicona,
el de Crema,
aquell popular de Crema català
que es va fer aquí,
la de Cicona,
allà,
d'allò.
Ara imagina't tu
les classes de torrons
que hi ha,
que així d'allò.
Avi,
però tenim un lloc
aquí a Tarragona
on venen els torrons.
A més a més,
artesanals,
fets a mà.
Sí, sí, sí.
Com es feia abans.
A veure,
que pots sempre anar a qualsevol allò
que dius,
qualsevol botiga
i comprar aquests
que venen de caixa.
Però saps què passa?
Que ha arribat un moment
que normalment,
sí,
encara hi ha un bon grumet,
que vol poca cosa
i...
I que sigui de qualitat
i que sigui bo.
Més que a vegades
menjar pels ulls.
Però resulta
que estem tan acostumat
a menjar per la boca,
per la boca,
que a vegades
s'estimen més
dos trossos
que no és tan mal,
que aquella miqueta
que et deixen
aquelles ganes de...
De menjar-te
mig quilo més, no?
L'entenc, l'entenc.
Que tot depèn de...
Ai, mira que és bonic aquest,
mira quina presentació
i a mi a dintre
és igual que una altra, no?
Però te'l presenten
d'una forma,
la televisió...
Però aquest és el gran pecat
que té sempre
la humanitat, avi.
Jo crec que tot ésser humà
que expressi
peca d'això.
Perquè podem veure
una cosa,
que a mi jo està deliciosa,
però si no ens entra
pels ulls,
com que ja no l'agafa.
A més a més,
ens dona fins i tot allò
com a fàstic.
No, no,
això no ho vull.
Jo a vegades...
Mira,
et diré una cosa
que és curiosa.
El net alemany,
i ara parlo
d'una cosa molt íntima, no?
A mi sempre m'agrada
el dissabte i diumenge
els meus musclets,
una miqueta de oli,
una miqueta...
En fi, com sigui.
Dels nets,
per exemple,
no, no,
els musclos
se'ls mirava així
a la raó.
i un dia
com a bona
d'allòs
que no sé
per què
ho vaig fer-ho
i dir-ho
per què,
tasta'l,
un dia
va tastar un.
Ara ja
ja se'n menja.
Dic,
no sé per fer-ho
perquè ara
és menys reacció
que tinc jo.
Veu,
veu?
No, no,
però vull dir
que és la vista.
És l'iniciació
del muscló.
Ara ja s'hi ha entrat
i ja li agrada.
Veus com ho dic?
A vegades
pregunto jo
i per què no t'agrada?
Això li passaria
el mateix
als francesos
amb els caragols.
i ja sap vostè
la mania que els hi tenen.
Què menyes?
Caragols?
Oh,
quin fàstic!
Amb ells
és com si nosaltres
mengessin gos i gats.
I espanyols
aquí mateix.
Jo me'n recordo
un cop que venien al nord
i caragols
no em menjaven
i hi havia cada caragol
cantat jo.
Deixi, deixi
que hi haurà més raïm
que hi haurà més raïm
cap a casa.
Avi,
fins demà.
Molt bé.
Adéu-sia,
bona tarda.
De Calella
feien un cremà
feien un cremà
mans de la guitarra
solien cantar,
solien cantar.
Visca Catalunya,
visca el català.