El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba.
I hem decidit amb l'avi que aquesta setmana el fil conductor més o menys serà el de les productes bàsics
o productes que es repartien, que eren tan bàsics que arribaven fins i tot a la porta de casa.
Ahir parlàvem del carbó, que venien els carboners amb uns cabassos d'espart al cap,
i un altre producte que també portaven ben diferent al del carbó era el gel.
El gel, sí, també el gel, doncs hi havia, per exemple, alguna fàbrica, el Serrallo,
hi havia una fàbrica o dues de gel, i després també el carrer Fortuny,
també una de molt popular, una fàbrica de gel, que també agafaven i també la repartien,
anava com una furgoneta petita o el que sigui, i anava pels puestos,
i la gent, doncs clar, ja amb una galleta, ja quan passaven, ja feien un senyal,
notaves com ara et fan, a segons cinc puestos, quan passa el gas que et toquen,
doncs ja sabies, per exemple, si era una cosa, si era l'altra...
I feies pujar a casa.
Clar, perquè llavors el passi, que saps que tenien tants quilos de pa, te'l portaven,
o el carbó, tants quilos de carbó, o el que sigui.
El gel ja era una cosa més delicada, perquè, clar, havia de ser el tros que volies tu,
però, clar, normalment ja sabien les cases, el tros de gel de la barra,
que eren unes barres de gel, ja sabies més o menys, a cada cas,
el que es quedava, mitja barra, un quart de barra,
també ho repartien per les cases, anaves per les cases,
i repartien amb la gent, quan era això, ja també baixaven,
i baixaven amb una galleta, llavors llavors es donaven el tros de gel.
Que la va arribar a veure vostè aquestes fàbriques de gel per dins.
Sí, sí, sí.
I com eren? Com es feia el gel?
Doncs mira, a base d'un mecanisme, no, mecànica no hi entenc,
sé que no sé, de tubos i coses aquestes, que a base de refrigeració, saps?
Com a dir, eren, clar, llavors allò feia el gel,
era aigua, i anava doncs fent-se gel, gel, gel,
com ara també amb una nevera d'aquestes d'ara, com vulguis dir,
oi que poses els cubitos, els cubitos, a posar aigua en una gran...
Era per sistema de fred, eh? No hi havia cap...
Sí, sí, sí, sí, sí.
I al Serrallo, doncs hi havia unes fàbriques que devien venir de trinxar.
Clar, perquè es feia servir el gel, atenció, que devia tenir diversos usos.
Primer que tot per les neveres de l'època, que no es deien neveres, no?
Sí, eren de fusta, sí, eren neveres, però eren de fusta,
hi havia dalt un apartament, llavors se posava el gel, m'entens?
Després hi havia un puest que hi havia l'aigua, amb una aixeta petiteta,
i clar, si volies aigua freda, doncs quan t'obrigues aquella aixeta
i et sortia l'aigua freda, però havies anat posant aigua,
tant que acabava, tal com d'aixòs,
i llavors cada dia aquest gel es anava fonent
i es feia a baix com una espècie d'apartament petit
on s'acumulava el gel, l'aigua.
L'aigua, ja.
Llavors, clar, que devia tenir precaució, perquè si no llavors
allò si sortia massa se n'arrava.
Clar, i a baix, en diferents departaments, s'hi posava el menjar.
Sí, sí, el menjar.
Així com ara les moltes neveres d'aquestes, per exemple,
això que ara, tan modern, ell mateix ja ho desfà,
ja no fa l'aigua, no sé quins sistemes són.
Sí, sí, bueno, que avui en diria.
No es treu l'aigua, no? Però llavors sí, s'habitja la precaució
de treure l'aigua.
Geleres, comentava que es deien, clar, no neveres, sinó...
Mira, neveres, sembla que sí, neveres, neveres.
Així com ara en diuen, no sé com en diuen,
hi ha tantes modes i tant, m'entens?
I el gel trinxat?
Per què es feia servir?
Doncs mira, perquè llavors, per exemple,
molta gent si anaves a fora o a casa fes una cosa o altra,
amb una espècie de coci o barreny o com vulguis dir-li,
s'ha posat aigua amb gel d'aquest i posaves les botelles del vi,
el porró, perquè llavors s'agastava molt el porró també, saps?
I llavors jo tenies allò fresc.
Ja no calia la nevera, ni això, anaves...
Vinga, va, compraves una quantitat de gel,
clar, posaves aigua en un lloc determinat,
posaves aigua, posaves el gel aquest,
posaves les botelles de...
Així com ara tot és cava i d'aixòs, no?
Que si vas a un poest i demanes cava,
et porten un cubet d'aquells, un barrelet...
Sí, venia a ser això, doncs.
Un barrelet, doncs llavors era amb un coci,
amb més quantitat, i allí t'hi posaven el...
I clar, és que llavors també molta gent anava...
Com que ja et veig un dia que tenien també una parcel·la,
o es trobaven en un poest determinat,
doncs fem un sopar.
Sopars no com aquells ara de luxe, no,
sinó, doncs, una cosa popular,
es trobaven la família, es trobaven amics,
i clar, en un d'aixòs llavors allà hi posaven...
I clar, llavors no calia esperar
que el gel calentés la nevera...
No, llavors allí en un moment ja quedava fresc el vi,
o el quifos, o la cervesa, o...
Cervesa no era massa, que llavors no se n'havia tantes...
El porró, el porró i el vi, que era molt fàcil.
Llavors el que era més clàssic era el vi, era el vi.
I el gel per conservar, que es feia servir?
Tipo, compres peix i poses gel per davant i per davall...
Bueno, això, les peixateres.
És que llavors també, les peixateres, el peix, el mercat,
doncs clar, amb unes paneres aquestes de canya,
o quan vulguis dir-li, de boba, o el que sigui,
es posaven el peix i posaven això trinxat al damunt,
perquè tampoc llavors hi havia aquestes càmeres com hi ha ara.
El peix s'havia de conservar.
I clar, amb el gel aquell es veia més fresc, es veia més bonic,
més les llums, que segons la llum que hi ha donen un color més bonic
el peix o la carn, segons la llum que dona, crida més.
Tu vas a la plaça, al mercat, i veus que segons quin peix,
com està posat allí amb les llums aquelles,
veus que sembla, doncs, que va de...
En fi, maneres d'això.
Doncs el gel, un altre dels productes que, a més, els portaven a casa,
que anaven amb un camionet una mica preparat, no?
per poder fer la ruta.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Hi ha uns cobells i la gent ho baixava a buscar.
Un altre dels productes de consum de la Tarragona,
de fa uns quants anys, ja no ho hem vist, això.
Gràcies, avi, fins demà.