El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va...
Tanquem la setmana amb l'avi Ramon un dia més parlant sobre Quaresma i Setmana Santa.
Avi, bona tarda.
Bona tarda.
A veure, un petit incís, que ens vam quedar una mica a les portes amb això del menjar
i ni que sigui així pim-pam, m'agradaria explicar el bacallà devia triomfar per Quaresma, no?
Era el peix que més triomfava.
Sí, perquè el bacallà així com ara és un menjar de senyors, llavors era el més barat que hi havia.
Era un article molt barat, i clar, aquell dia, inclús bunyols de bacallà...
S'aprofitava de tot arreu.
S'aprofitava per molta, molta cosa.
Que es comprava, clar, també salat perquè devia venir a lluny, no?
Sí, la gent el remullaven i tota aquesta cosa.
I hi havia les típiques botigues que ara poques en queden.
Les bacallaneries, sí.
És el que et deia que el mercat d'allà baix al port...
I després, inclús hi havia bacallaneries.
Només de bacalleries, arrengada...
Pesca salada.
Pesca salada, tot a base d'això.
I n'hi havia algunes de molt importants i grans.
Em queden de bacallaneries així?
Si vas al mercat central, amb aquests puestos,
encara hi ha aquella parada d'encara algun puest o altre,
d'això, però si t'hi fixes, potser en aquests supermercats i tot això,
potser no hi existeix això ja.
Han de ser ja, com a més, familiars o allò de poc d'això, saps?
I clar, aquell dia, doncs clar, bo, i a mi a la tarda,
doncs un bon d'això d'aquests i cap a la processó.
Els cigrons, també.
Trobo que són un plat que fa molt de Setmana Santa
i no sé per què, per tradició també, potser perquè era baratet.
No ho sé, eh?
Sí, però clar, el cigró, doncs, es presta moltes coses,
fet amb diferents tipus de coses.
El cigró és com ara hi ha articles que es poden fer de moltes maneres,
m'entens?
I el cigró es pot fer amb salsa, sense salsa, amanit, amanida,
es presta a agafar-lo un dia com l'altre.
Un dia pots agafar d'aixòs de cigrons,
fer una amanida amb atún, amb pernil, el que sigui.
Ara, el dia de Sant, el pernil fora.
Posar l'atún.
Llavors posàvem, però aprofitàvem ous,
jo crec que ous també se'n menjaven molt, eh?
Sí, sí, sí.
En aquella època, perquè, clar, era l'aliment.
L'out també es presta de moltes maneres,
es pot fer ous al forn, es poden fer fregits,
es poden fer amb suc,
també es prestava de moltes maneres, saps?
Vull dir que d'aixòs.
I llavors, clar, llavors això es prestava un dinar d'aquesta manera,
perquè doncs ja et podies tenir el preparat,
o es preparava aviat, i llavors la gent a la processó.
Però llavors també tenen en compte que va haver-hi una època,
després d'aquesta cosa tan centrada,
va haver-hi una època que la Setmana Santa,
el fer el canvi, el fer el canvi, més aviat democràtic,
i llavors ja suprimir algunes coses,
doncs normalment hi ha,
més aviat potser la part joventut,
joventut no dic que siguin els que van a col·legi, no?
Hi ha, i la gent, més aviat van aprofitar
les festes de Setmana Santa,
que agafaven, com ara passa,
que agafaven les festes de Setmana Santa
per anar a fora.
I va que el moment que la Setmana Santa de Tarragona,
que era, tenen en compte que la Setmana Santa de Tarragona,
va ser, a part d'Andalusia,
i era el més important d'Espanya
per la serietat.
Ah, sí?
Bé, és que clar, aquí ens ho comentava, no?,
que aquí hi havia un forestament clerical.
Sí, i la gent, doncs,
això es prestava,
perquè, llavors, el passar per aquells carrers típics de Tarragona,
aquesta part antiga de Tarragona,
aquells racons,
aquell silenci,
o sigui que era, més aviat,
una processió de silenci,
així com ara vas a Andalusia
i em sembla que hi hagi Huérgue
amb una processió d'aquestes, no?
Llavors, era molt seriosa.
Inclús va arribar un moment
que a Tarragona,
per participació dels sindicats de turisme
que va ser atracció de foresters,
inclús van sortir trens
que després de la processió de Tarragona
anaven a Barcelona
i exportaven,
que llavors també va sortir
la cofredia aquesta de Sant Magí,
que eren tarragonins que estaven a Barcelona
i van formar aquesta cofredia,
aquesta d'aixòs,
i per marxar-santa venien aquí.
També hi havia gent molt...
Llavors, ja,
al marxar aquella cosa
que hi havia d'estar tan lligat,
llavors, al ser més llibertat,
les coses feien d'una altra manera més...
la gent venien, passaven...
I realment se quedava qui tenia ganes de...
Sí, i era curiós perquè llavors veies
que al redor de Tarragona,
per exemple,
a la plaça d'allà baix de la Mitjalluna,
a prop de la plaça de Tòrux,
que també veurem un dia com estava de Guillat,
venien molts dels pobles amb el carro.
A veure la processó aquesta,
perquè era molt interessant.
I altres a participar-hi.
I llavors, clar,
era molt serios.
Llavors, clar,
fer tantes cofredies...
Bé, hi havia molts que parlava,
l'altre...
Bé, donàvem caramels,
llavors vam posar també unes normes
que no donessin caramels.
Llavors va ser quan van començar ja a sortir
més vestes amb les cares tapades.
A que abans no anaven amb vests,
amb la cara tapada?
Sí, però també hi havia molta gent sense...
Saps?
Clar, no tothom tenia una vest...
Llavors la sang les llogaven també,
saps?
Però hi havia gent que tenia la pròpia,
o les llogaven,
els misteris,
els improperis,
que clar,
hi ha una sèrie d'improperis,
que d'això,
inclús ara,
doncs,
la sang,
doncs encara ho lloga,
i clar,
t'apuntes,
apunta la gent,
perquè clar,
hi ha gent que potser no en fan cas d'això,
però potser fan un acte d'això,
fan una prometença.
Creuen o no creuen,
però fan una prometença.
I aquell any toca sortir.
I aquell any van,
i clar,
per aquell any no han de comprar.
Llavors lloguen aquestes coses,
i llavors, clar,
surt,
i va haver un temps que d'això,
si no entens.
I la gent,
doncs clar,
veus que nens descalça,
i veus molta gent que ho feia,
doncs,
perquè havien fet una promesa,
molta gent que s'hi passa això,
i hi havia moltes promeses,
i gent que veus que anava amb els braços,
i deia que pobres...
Era sèrie,
ha sigut un dels,
inclús ara,
és un dels processons sèries i bones,
perquè l'han portat unes normes,
perquè ara també hi va moltes dones,
que abans ja no anava tant d'això.
Ara, clar,
com que hi ha aquestes dones,
s'allarga,
i clar,
és...
els carrers de Tarragona,
saps?
Clar,
que llavors el processó vista,
per aquells carrers antics de Tarragona,
quan entra pel portal de Sant Antoni,
dóna aquells tons per allà dalt,
a veure-ho,
per la Rambla,
ja canvia completament.
Per la Rambla ja s'ha de l'espectacle,
no és un espectacle,
doncs una atracció.
I per allà veus els penitents,
es veu aquells recollits amb aquella negró,
amb aquells colors d'altres vestes,
no?
Vull dir,
és una Setmana Santa avui en dia,
molt...
la prova està que Tarragona,
aquest dia,
s'omple de gent.
Vas a la plaça del Rei,
per exemple,
quan prepara els misteris,
et dius,
no s'hi cap.
Hi ha gent que porten cadires de casa seva,
segons quins carrers de Tarragona.
vull dir,
és una altra manera.
Doncs la setmana que ve,
que ja serà Setmana Santa pròpiament dita,
ja ens fiquem de ple
en les professors
i com era abans i com és ara,
d'acord?
La Pasqua,
que llavors, clar,
quan s'acaba la Setmana Santa,
ve la Pasqua.
Ve la Pasqua.
I llavors torna una altra vegada.
Torna el cicle.
Gràcies, avi.