Ai, que anirem ràpid avui, eh?
Tres minutets seran dos quarts de cinc de la tarda
i ja tenim amb nosaltres el Felip Caudet,
l'home més esperat avui. Felip, bona tarda.
Bona tarda.
Que tu molts remeis per la salut i tot el que tu vulguis,
però remeis pel trànsit no, eh? No en tenim.
No, pel trànsit no en tinc cap, llàstima, eh?
Però bé, al final ja he arribat, ja he arribat.
Molt bé. Estàs tranquil, has pogut respirar,
que el pobre ha vingut tot amoïnat.
Em sabia greu arribar tard, i més si hi havia gent
que ens estava esperant, encara més raó.
Bueno, però no et passa mai.
Disculpo, però és una qüestió lluita, purament alien a mi.
Bueno, doncs anem per feina.
Jo no sé ni quin és el tema de la setmana.
Vam tancar la circulació l'altra vegada, no?
Vam fer circulació la setmana passada.
Avui et porto un tema una mica diferent de tot això,
però molt important.
I una mica discutit, fins i tot, eh?
Un tema d'aquests polèmics.
Polèmics. Obrim línies, obrim línies.
Que si com, que si com, si jo la feia així,
tu la fas aixat.
9, 7, 7, 24, 47, 67, si voleu opinar sobre...
La migdiada.
Vols dir que és polèmic?
Sí, i tant, home, i tant.
Vols dir que no hi ha estat tothom d'acord?
Bueno, ja...
El que no ens posem d'acord a vegades és una mica
en com ha de ser una migdiada.
És que ara el Felip dirà allò que diu sempre.
Diu, però us ensenyaré a fer la migdiada.
Hem de fer la migdiada bé.
Jo jo explico, amb tota la humilitat del món.
Perquè a més, la migdiada, Núria, té molts beneficis.
Moltíssims.
Però ben feta, és el que dèiem.
Desconeix, sí, però és que te'n sorprendràs, no?
Perquè jo he fet una recerca una mica, no?
Doncs jo tenia conceptes de migdiada,
però no tots potser els que eren interessants.
Inclús pràctica tenies, també.
Pràctica, tenia molta pràctica.
Sí, sí, un bon dia em vaig a aficionar.
I es pot dir que és de les aficions més sanes que hi ha.
Vaja, que permetríem que ara mateix apaguéssiu la ràdio
si fos per anar a fer la migdiada.
Que és hora.
Ara és hora.
Bueno, millor.
No, ja és una mica tard, potser, eh?
Sí?
Vols que em digui la veritat?
Ja ho hauríem hagut de fer abans.
Ja ho hauríem de fer abans.
Això és ben bé just després de dinar?
Sí, però posem-hi aquests punts i aquestes comes
i aquestes parèntesis i aquestes de tot.
Ja t'ho he dit, és molt, molt important.
Històricament a la migdiada ja ha sigut un tema,
jo diria que ha canviat la humanitat.
Perquè personatges famosos, com per exemple Newton,
aquest de la gravetat, eh?
Li va caure la puma fent la migdiada.
Mentre dormia, mentre feia la migdiada.
Mite'l.
O per exemple l'Arquímedes, saps aquest del principi?
Dels bares.
Dels cossos, dins dels líquids.
Doncs també ho va descobrir fent la migdiada dins la banyera.
Sí, sí, no riguis, no?
Històric, això.
Ostres, fer la migdiada dins una banyera, saps que això,
això ara, bueno, m'acabes de relaxar, només de dir-ho.
Només de pensar-ho, no?
Oh, amb aquests coixinets que venen ara.
I aquest assalt de bany, així, tranquil·la.
Però bé, això potser més avisa de nit.
Però bé, però bé, però bé.
S'associa migdiada amb clima càlid.
Amb migdia, clar.
També, també.
Sí, no, en català és curiós, no?
Perquè migdia, però és que en castellà també serveix.
La siesta.
La siesta és una paraula que, bueno, l'origen de la paraula,
és la paraula sixta, que ve del llatí, és una paraula romana,
que feia referència sempre a l'hora sisena,
que per l'horari romà, l'horari del dia,
doncs coincidia amb el migdia nostre.
Parlem de dues hores per ells i nosaltres una cada hora.
Sí?
Sí.
És curiós, no?
Parlem de la nostra llengua, també amb el català,
doncs migdiada també fa indicació.
Estàs dient que els romans ja feien la migdiada?
Oh, els romans i tant.
Bueno.
Segurament i abans i tot.
Segur que es feia.
Hi ha uns grans personatges històrics que la feien,
i està demostratíssim, personatges com Napoleó també,
era un gran amant de la migdiada.
O fins i tot Edison, de la llum també,
també era un gran amant.
Imagina't quin furor ha causat a la història.
És que clar, tu fas una migdiada, te relaxes i tal,
i després com aquest flueix tot més, eh?
I et venen les idees, com li devia passar a l'Edison.
I és que ara te'n parlem,
que d'aquests beneficis que té,
perquè la migdiada,
igual que us el teia que us parlàveu de la respiració,
que us deia que si respireu bé podeu canviar la vida,
doncs si feu una bona migdiada,
si migdieu bé,
també podeu canviar les vostres vides.
Llavors, quan hem de fer una migdiada, Núria?
És a dir, quina motivació?
Una migdiada pot ser totalment gratuïta, és obvi, no?
Cansat, una migdiada.
Però hi ha uns moments que serien molt interessants de fer la migdiada.
Quins moments són aquests?
Després de menjar?
Després de menjar?
Excessiu, sí, sí.
Per què no?
Al contrari, és un d'aquests moments.
A més que el cos t'ho demana.
Clar, i fi d'aquesta migdiada,
és a dir, baixar la resta de constants vitals,
afavorirà...
Serveix per això, eh?
Sí, sí, sí, l'afavoreix.
Ens ajudarà una mica a digerir.
Llavors, quan nosaltres ens dura a dormir,
com que el cervell no ha d'estar pendent d'altres coses,
de respirar i de poca cosa més,
si fem precisament això després d'haver menjat,
doncs el que farem és que el cervell es concentri en aquesta digestió.
Però llavors, com és que no aconsellen anar a dormir a la nit
just després d'haver sopat?
Perquè una migdiada és molt curteta.
Ara en parlarem de quan ha de durar una migdiada.
D'acord?
En canvi, si anem a dormir a la nit...
I entrem en unes fases de son que ja no prometen.
No, i són moltes hores.
Llavors, què passa?
El que hem menjat ja no és que només es digereixi.
és que a part fermenta a dins.
És a dir, perquè és massa temps el que estem en baixes constants
i se ralenteix massa la digestió.
O sigui, una miqueta està bé,
perquè es concentri el cervell, ja ho dic, amb la digestió.
Però massa, massa ja no.
Llavors, un altre moment interessant per fer la migdiada
és quan tot ens va malament.
Núria, sí, sí, sí, sí.
L'hora del dia que sigui?
No, l'hora ja és indiscutible.
L'hora sempre és.
L'hora sempre és.
L'hora de migdiada, migdia.
A migdia.
Però estem parlant de moments necessaris en la vida
per fer migdiada, per posar-s'hi.
Avui l'he de fer.
Allò que dins avui no passa, doncs igual.
Avui no passa que no facin la migdiada.
Ah, perquè és una cosa que millor si la fem cada dia,
però si no podem cada dia, almenys, doncs...
Com a costum seria interessant.
Però si no, ja us ho dic,
amb el que expliquen ara
és precisament perquè ho tingueu en compte
en els moments per fer-ho.
Ja us ho dic, quan tot va malament,
és a dir, una migdiada, un petit son,
el que fa és que coses que veus en negatiu
les puguis veure en positiu.
Allò que diuen, no?, de consulta-ho amb el coixí.
Sí.
Amb el coixí de la nit, tampoc.
Perquè el coixí de la nit són masses hores.
Clar.
I llavors, al contrari, les idees
es poden donar massa voltes, massa voltes, massa voltes
i ser pitjor.
Però, amb un poc son, sí que ens pot servir
per canviar el punt de vista d'algunes coses, no?
O estat, sobretot, d'alteració.
Que ens estem ofoscant, no?
Ostres, ostres, que estic fatal perquè tot va malament.
A dormir.
A dormir.
A migdiada.
Pam.
I se't passa.
Una altra, que aquest és un clàssic,
i ara que, sobretot les campanyes que fa trànsit,
mira, mai més ben dit,
avui que en parlàvem al principi,
doncs és quan estem conduint i estem cansats.
També és un bon moment per fer la migdiada.
Parem en un lloc segur, en una àrea de descans,
i concretament,
en aquesta situació, el que és interessant
és el que es diu la migdiada Llampec,
que després t'explico què és.
T'explico què és perquè si no...
Hi ha categories de migdiada, veig.
Hi ha tres tipus de migdiada diferent.
Un és la Llampec.
Després us en faig cinc cèntims del que és la Llampec.
Un altre moment ideal per fer la migdiada
és quan les idees que tenim al cap,
si tenim un munt d'idees,
s'estan embolicant, saps?
Ja no és que els coses vagin malament,
com dèiem abans,
que ja és obvi que hem de fer migdiada.
És quan estem, sobretot en coses de feina,
excessos de feina,
nosaltres hem de pensar que el sistema nerviós,
clar, s'estressa molt.
El sistema nerviós, fins i tot,
fa una mica de depressió.
Una manera ideal de parar aquest procés d'estrès,
pam,
és fer una migdiada.
Descansar una mica.
Molt bé.
O sigui, estaria ideal que a les empreses
hi hagués una sala de migdiades pels treballadors.
Ja hi ha països que ho tenen, això.
Sí, no?
Jo crec que sí.
Hi ha no només sales,
si tenen espais...
Em sembla que és al Japó.
Al Japó tenen aquesta noció.
I després d'haver fet estudis amb això de la migdiada,
se sap que té tants beneficis productius a l'empresa.
Això t'ho anava a explicar després.
Que per 20 minutets que perds,
després rendeixes molt més tota la tarda.
Sí.
Va, t'hafai l'apunt després.
T'hafai l'apunt després, Núria, perquè si no...
Perdona, que t'estic xafant sempre,
és que és un tema que m'assucita moltes preguntes.
Això, veus com és polèmic?
Polèmic sempre és un tema,
no que hagi de portar un si i un no només,
sinó que...
Que genera...
Genera inquietud, inquietud,
perquè tothom sabem una mica,
perquè ho esperimentem,
i anem una mica despistats a vegades.
Quan podem tornar a fer una migdiada interessant,
de manera interessant,
és quan, mira,
quan hem de tindre una cita amb algú,
algú que ens imprecienta,
algú que ens estimem molt,
l'enamorada mateix,
o quan ens hem de trobar amb aquesta persona...
Oh, perquè la migdiada et fa més guapo.
Quan hi hem de parlar...
Sí, et fa més guapo,
et fa més guapo i més guapa, clar.
Has de pensar que...
Llavors els teixits es relaxen.
D'acord?
La pell,
la pell també descansa.
S'aprofita per reabsorbir el que hem menjat,
llavors es comença a hidratar una mica més.
Però podeu tenir les cites més aviat cap a la tarda,
no al matí,
allò que ja hàgiu pogut fer a la migdia.
Correcte.
O abans d'un examen, també.
Ah, mira.
També és molt important, això.
Però ja veurem quin tipus de migdiada.
Per què?
Perquè una de les propietats de la migdiada
és això que hem dit, no?
Baixa l'estrès,
això ho hem dit abans,
Per tant,
quan tenim una cita
o una estació important,
com és un examen,
també sedant,
tranquil·lisa,
i sobretot que ens predisposa,
és a dir,
ens prepara psicològicament.
Com que ho parla tot una miqueta,
pam,
podem fer un rèstit,
que diuen,
no?
Sí.
Pornem a començar.
És com fer un rèstit.
En tranquil·litat,
en pausa i en control de la situació.
Vaja,
bàsicament aquestes són les situacions ideals
per fer a la migdiada, Núria.
Ara,
cadascú que ens està escoltant,
segurament
fa les migdiades amb altres intencions,
perquè les migdiades donen molt de sí.
Escolta,
has parlat de les situacions ideals,
però i els llocs,
lloc ideal per fer migdiada?
Lloc ideal.
És tan curteta que potser
tot arreu s'hi val, no?
No, no, no.
Depèn del tipus de migdiada que fem.
De pensar que
migdiades,
ja t'he dit,
hi ha de tres tipus,
bàsicament.
Llavors,
cada tipus,
sobretot es valoren
en funció del temps
que dura aquesta migdiada,
però cada tipus
portarà associat
un estat ideal,
un espai,
un lloc,
unes circumstàncies.
Llavors te n'explico,
t'explico aquests tres tipus
perquè segur que
tothom,
tothom que ens està escoltant
està inquiet per saber-ho.
La primera migdiada
que comentem
és la migdiada règia.
Règia.
Règia per què?
Perquè és la migdiada
que dura,
que dura,
és la que més dura,
mínim 30 minuts
i màxim
les hores que vulgueu.
Què dius?
És per fer això.
I es diu règia?
És la que mana més.
Clar.
És una migdiada ideal
per fer-la estirat,
Núria.
Aquesta sí,
perquè tantes hores...
És important,
a no ser que sigui a l'estiu,
que si la feu
o els que la vulgueu fer,
us tapeu bé,
perquè és fàcil
que fa fred
migdiades
que no són a l'estiu.
O sigui,
migdiada règia,
recordem,
eh?
Des de mitja horeta
fins a dues hores,
el que vulgueu.
També té uns beneficis,
unes coses en contra.
hem dit estirats,
ben tapadets.
Aquesta,
què passa amb aquesta migdiada?
El durar tant de temps,
doncs passa per tots els estats de son.
El son té uns estats,
d'acord?
De son profund,
de vigília,
un dia en parlarem una mica del son.
Bueno,
en parlarem un dia,
però encara en parlarem un altre dia.
Tenim tantes coses per dir-nos.
Oi, Núria?
Ai, sí.
No se'ns acaben els temes, Felicit.
No se'ns acaben mai.
Les paraules.
Doncs el que dèiem,
doncs clar,
què passa?
Si entrem en un son profund,
clar,
hi ha reaccions al cos,
que clar,
amb una migdiada curteta
no activem,
però amb una llarga sí.
Llavors,
pots passar mil coses.
Hi ha gent que,
quan fa tantes hores que descansa,
doncs,
doncs escolta,
li canvia l'humor.
Ai, sí,
això sí que passa.
Ai, que malament m'assento.
Jo no faig migdiada,
que em desperto fatal.
Clar,
després,
la gent que té problemes de son,
habitualment,
que té insomni,
doncs no és el més recomanable
fer migdiada.
Perquè què passa?
Arriba la nit
i no poden dormir.
Això potser seria ideal,
aquesta,
per la gent que surt de nit?
Aquest és ideal,
sobretot,
per la gent que surt de nit
o que passen la nit en blanc,
és a dir,
que per qualsevol situació,
doncs,
no han pogut dormir aquell dia,
concretament,
no els que tenen problemes de son.
Gent que té un gran cansament físic
per alguna qüestió laboral
o que ha fet algun excés,
típic,
agafa la bicicleta
i fa 40 quilòmetres un dia
i no l'ha fet mai.
Dorm, dorm,
després.
Dorm,
dorm,
tot el que vulguis.
O també que té gent que viatja,
que viatja a països molt llunyans,
que hi ha això del jet lag,
que és aquesta descompensació horària
que ens transbalsa,
doncs,
aquesta gent són els ideals
també per fer mitjades llargues.
O sigui,
per les característiques del viatge
que s'ho poden permetre,
doncs,
és també el més indicat.
La mitjada llarga.
Règia.
Més de 30 minuts
fins a les hores que vulgueu.
Segona mitjada
que t'explico, Núria.
T'explico la mitjada relax.
Va,
fa l'efecte que aquesta és la meva, eh?
Aquesta és la teva
i aquesta és la de més milions de persones al món.
És la mitjada més practicada.
Escolta.
Té el record,
Guines.
És com Tarragona Ràdio
és la emissora més escoltada,
doncs,
doncs,
la mitjada relax
és la mitjada més...
A veure,
passa que és la més corteta,
aquesta ja, eh?
Ja no,
30 minuts ja no.
No, no, no,
aquesta és la d'entre 5 i 30 minuts.
Entre 5 i 30.
Aquesta és la més tarda
a la que tothom acostuma a fer.
20 minutets...
Jo a la meva intento que sempre sigui uns 20-25.
No passo de mitja hora,
que si no després.
Després em sento una mica incòmode.
De tot.
D'acord?
I aquesta mitjada és ideal...
Té dues postures ideals.
Bé, no.
Bàsicament...
Amb una cara de bitxo.
Per fer la mitjada.
Una és...
Una és la...
D'estirats, eh?
Aquesta és com la rèquia,
ja com volem estar aquí.
i l'altra és una postura,
jo us la dic, eh?
El nom que té,
però una mica fer-se una idea.
És la postura d'asseguts,
però amb la posició del cotxe.
Sabeu aquests cotxes que porten carro?
Bé, ara ja no n'hi ha,
no n'hi ha quasi, no?
Que quan diguin carro de cavalls.
Una mica és així...
Com ho podríem dir, això?
No n'hi hauria, això.
Però recolzat cap enrere.
Respondingats, no sé com ho diríem.
Respondingats, eh?
Sí, és una paraula una mica nova, no?
Espaterrats, allò.
Sí, ostres, no volia dir aquesta
perquè si després m'has dit
que feia cara de bitxo.
Ah, no, ja veus.
A veure, asseguts a la butaca,
butaca d'aquelles,
i deixats d'anar súper relaxats.
Si tens una butaca bona,
millor, d'aquestes amples.
Amb l'esquena tirada enrere,
o si ho feu a la feina,
amb una cadira d'aquelles
que tenen l'esquena extensible,
diguéssim, no?
Correcte.
Que es pot tirar enrere.
I si no, idealment,
si feu això,
un coixinet aquí darrere dels lumbars,
escolta, eh?
Una mica d'un espai tranquil,
una mica fosca,
es baixava les persianes,
que no es molestin,
que no es molestin.
Que no hi hagi molta calor,
tampoc,
però tampoc hi hagi fredor,
ja us ho he dit.
Però aquesta amigdia d'esquorteta,
no ens ha de donar
sensacions desagregables,
en principi.
Molt bé.
I l'última.
I aquesta té bon rotllo,
no té cap contraindicació?
La relax?
Sí.
No, la relax és la més recomanada
per tothom,
a tot el món.
Però,
ve l'última,
que és la amigdia d'llampec,
que abans n'hem comentat.
I aquesta amigdia d'ellampec,
de poc entri de contraindicacions,
però el que és interessant
és que la podrem fer servir
en algunes situacions
molt concretes.
Això és el bo.
Quina és la amigdia d'ellampec,
Nòria?
Mira,
jo em sembla que aquesta
l'hem fet tots alguna vegada
inconscientment.
És el típic,
que tu estàs allò
amb el calforet assegut
al sillón
i t'acau al cap.
Saps allò
que estàs mirant alguna cosa
a la tele
i et cau al cap,
que no ho pots controlar?
Però,
que em ronca.
Perdona,
m'he quedat,
he fet una amigdia d'ellampec.
Menys de cinc minuts.
Menys de cinc minuts.
Em penso que era evident.
Sí,
aquesta amigdia
pensa que això
baixa l'estrès
d'una manera al·lucinant.
Davant de situacions
molt tenses i tal,
doncs,
fer aquest petit caïtonet
així de cinc minuts
és ideal.
Baixa l'estrès
i a més,
augmenta el nivell d'energia
vital.
Estem davant d'un cansament important
o un estrès,
us ho dic,
mental,
doncs això fa que ens espavilem molt.
Aquests cinc minutets
ja és prou.
Però aquesta té un truco.
Té un truco
perquè, clar,
una cosa és que per cansament
t'hi quedis fregit.
Clar.
Però,
que curiós,
no?
Quin munt d'expressions tenim
per fer...
Quedar-se fregit.
Quedar-se fregit.
Bonic, això.
Sí.
És que l'estrès ens ha de tenir
un que diu quedar-se roqui.
Ah, sí?
Roqui.
No ho sé,
el perro de Sant Roqui
no té raó.
No ho creus res més.
Bé,
doncs,
la amigdia d'ellampec.
Truco,
truco per fer-la.
M'igdia d'ellampec
l'heu de fer.
Tancant els ulls.
D'acord?
Qualsevol lloc és bo.
Fins i tot els que esteu escoltant-nos
podeu fer-la.
Però no l'allargueu
més de cinc minuts.
Probable molt curtet,
uns segons.
Tanqueu els ulls.
I ara ve el difícil.
Relaxeu-se a l'instant.
Clar.
Clar, és difícil.
Ja ho entenc.
Però, bueno,
per relaxar-se a l'instant
truqueu-ho fàcil
que un dia en vam parlar.
Inspireu.
És a dir,
que feu aire
de manera profunda
i el deixeu anar
lenta i suaument.
Per la boca.
O pel nas.
Tanfà, tanfà, tanfà.
Felip, però una cosa.
Clar, aquí com controlem?
Podem controlar
el tipus de migdiada que fem?
O simplement,
doncs mira,
tu et poses a fer la migdiada,
serveix posar despertadors?
Home, la veritat,
lo despertadors
és de molt mal rotllo.
Clar.
Saps per què?
Te'n recorda lo del dematí.
Lo dels dilluns al dematí.
Clar.
Però, a veure,
pots anar acostumant.
El linda que portem
no hi ha recursos.
el millor és que aviseu a algú.
Escolta-lo.
Cridem.
Cridem, cridem.
Posa'm musiquetes suau.
I és una manera ideal
de despertar-se
tant al dematí
com a la migdiada.
Imagina't, Núria.
Home, hi ha l'avantatge
que si ho aneu fent cada dia
al final el cos s'acostuma
i ja es desperta sol.
Clar.
Sí, sí, no, no, no.
Sí, tenim una cosa
que és el col·loge biològic
dins nostre
que podem preparar
quan ens despertem.
Això.
I és un exercici molt senzill.
Mira, aquest exercici
el poden fer tothom a casa.
Sí, simplement el que n'hi que heu de fer
a la nit
si voleu despertar-vos al matí
sense despertador
és posar-vos al cap
l'hora que voleu.
Jo em vull despertar
a dos quarts de set.
A dos quarts de set.
I us ho repetiu diverses vegades.
A dos quarts de set.
A dos quarts de set.
Em vull despertar
a dos quarts de set.
Com si s'ho diguéssiu
a dos mateixos.
No, no, no.
No, Núria se n'en riu.
Però no falla, eh?
No, que és veritat.
Passa que a vegades
estàs tan pendent
de veure si passa o no passa
que no pots dormir.
No, dormiràs.
menys un minut.
És a dir,
el nostre relògiu biològic
és molt més exacte
que els relògis mecànics.
D'acord?
Van anar un temps
pam, pam, pam.
Segon a segon.
No se'n perden ni un de segon.
D'acord?
Llavors, molt comúment
si sou capaços
de fer aquesta programació mental
simplement és això, eh?
Va, em vull despertar
a dos quarts de set.
A dos quarts de set.
Em vull despertar
a dos quarts de set.
Amb això
us despertareu
a dos quarts de set
menys un minut.
Proveu.
Si arribeu tard a la feina
dieu que és culpa de Felip.
La nova d'aquesta migdiada
allà en pec
que comentàvem ara última
és que la podem fer
a tots llocs
on vulgueu.
Això la podem fer fins i tot
aquí a Tarrona
perquè no en tenim de metro
però els que agafem l'autobús
doncs entre parada i parada.
Qui no ha fet una migdiadeta
a l'autobús?
A l'autobús.
A l'autobús.
I tant.
Jo n'he fet un al tren.
Sí, sí.
Són la mar de bones, eh?
I què més dir-te?
Mira, Núria,
t'aporto, t'aporto.
Avui t'aporto una resenya
bibliogràfica
per si algú
un bon llibre.
És el llibre que es diu
Les virtudes de la siesta.
Que s'ho apunti tothom.
Les virtudes de la siesta.
Ara que ve Sant Jordi,
per cert, Felip...
Digue'm.
Potser no t'ho hauria de dir ara
però va, t'ho dic,
ja ho avancem.
Ai, ai, ai.
Podríem preparar
la setmana que ve Sant Jordi.
Sí.
I demanarem als col·laboradors
que la temàtica
doncs estigui una miqueta enfocada
de llibres relacionats
amb la salut i tal.
Podríem fer com una llisteta
pel capítol que ve?
Bueno, podem mirar-ho,
encara que el capítol que ve us anava portant
una sorpresa.
Ai!
No ho sé.
Bé, doncs jo no he dit res.
No ho sé.
Després ho negociem.
Perdona, perdona.
Va per Sant Jordi, apunteu.
Les virtudes de la siesta.
És un senyor
que es diu Bruno Combi.
Au.
Sembla marca de congelador.
Bruno Combi.
I les editorials,
no sé si es propària no se'n fa,
però com que això és interessant per la gent,
és l'editorial Obelisco.
Molt bé.
I això potser us pot entusiasmar-me
més a dir-vos.
Un apunt,
un apunt importantíssim per la gent.
Allò de les fenyes,
allò que dèiem de l'empresa.
D'acord?
Pensa que fer la migdiada,
un dels beneficis que té,
un,
és que incrementa l'eficàcia laboral.
D'acord?
Perquè nosaltres,
al llarg del dia,
intentem
posar-li atenció a les coses,
no?
A la feina que fem,
a les ocupacions en si, no?
I què passa?
Al principi de la tarda,
ja és una cosa estudiada,
a l'atenció,
fa un baixón.
I llavors és un moment en què
el rendiment laboral baixa.
Si a més ho sumes amb què acabes de dinar,
suposo que encara és pitjor, no?
llavors,
ideal per a les empreses
que afavoreixin una mica la migdiada.
No cal que sigui
la rèquia,
ja no dic-ho d'aleshores, eh?
Però aquests 10 minutets,
10 minutets quart,
pels treballadors,
penseu que després empreses,
els vostres treballadors
seran molt més eficaços.
Eficaços i creatius.
Creatius perquè la migdiada
incrementa la creativitat.
S'hauria de pensar que a nosaltres,
tot el dia,
el nostre cervell està pendent
del que passa al voltant, no?
I cap i quan ens adormim,
és la nostra inconscient
i la nostra imaginació que funciona.
I això ens fa somiar.
El que diuen,
doncs precisament això
incrementa la creativitat.
O sigui, hi ha avantatges, eh?
Recapitulem.
T'atreu l'estrès.
T'atreu l'estrès.
Et relaxa molt.
Et deixa més guapa o guapo.
Correcte.
No?
Et fa més creatiu.
Més creatiu.
Més eficaç.
I fins i tot,
mira què et dic,
està demostrat científicament
que disminueix en un 30%,
i això és força, eh?
És molt, sí.
El risc dels accidents
cardiovasculars.
Clar.
Toma,
problemes cardíacs.
Sí, sí, sí, sí.
Problemes cardíacs
que vinguin per coses
dels ritmes biològics,
de l'estrès.
Deu estar amb compte
que anem amb el menjar avui en dia,
no?
Amb el menjar
per no tenir problemes de cor
i tot això.
Doncs escolta,
un instrument que teniu
al vostre bàsic
que a més dóna gust fer-ho.
Aquí,
estem d'estar ben menjats
i ben dormits.
A nivell de gent que està a casa,
que ens està escoltant,
jo recomanaria a totes les senyores
que bé,
que facin el dinar,
que dinin,
que deixin els plats a la taula.
I no...
Que no rentin els plats
a fer migdiada.
Sí.
I després ja ho faran.
Sí,
i més i tot,
si hi ha res de plats
i no els deixa,
per recollir,
que sigui,
que facin la migdiada.
Ja sé que aquí és molt típic
fer-la després de la novel·la.
Sí.
Però si la podeu fer abans de la novel·la,
veureu la novel·la d'una altra manera.
Mira què es diu.
Que bo.
Sí,
deu minutets,
deu minutets.
No,
no cal que sigui
mentre fan la novel·la,
sinó abans,
una miqueta.
És curiós això.
Veu la novel·la,
us la mirareu diferent ja.
Sí,
la veureu diferent.
S'entereu més de tot.
De tot.
Bé,
Núria,
mira,
no sé què dir-te més
de la migdiada d'avui.
Tu la fas cada dia
perquè les dimarts
no el deixem a tu,
Felip.
Jo procuro,
procuro,
quan puc.
A vegades per la feina
jo reconec que peco,
peco a vegades.
i hi ha aquells llocs
que van proliferar
fa un temps,
de, bueno,
centres on pots anar
a fer la migdiada.
Sí,
sí,
però a Barcelona
funcionen encara
aquests centres,
però,
i s'ha pensat per això,
per fer migdiades relaxes.
Sobretot per la gent
que dinà fora,
que després ha de tornar
a la feina,
que no poden passar a casa.
per poder descansar
o que a la feina
no tenen espais.
S'acostuma a fer la migdiada
amb la tele engegada.
Fatal.
Moltes vegades.
Ja,
però és allò,
el típic que mires la pel·lícula
de dissabte a la tarda
i et cauen els ulls.
Pareu de pensar
que si tenim sorolls al voltant,
realment descansar
no descansem.
Llavors sempre hi ha
un sistema de vigília
al cos
que està pendent,
que està pendent
del que passa al voltant.
No ens n'entenem ben bé,
però està pendent.
Llavors si voleu descansar bé,
res de sorolls,
ni teles,
ni ràdios,
ni músiques.
Doncs escolta,
sempre hi ha l'opció
de programar la tele.
La programes perquè s'apagui
els 10 minuts,
tu t'adorms amb la tele
i ella s'apaga
i ja està.
Ai, Felip,
com trobo jo a faltar
a les migdiades
des que faig programa
per la tarda?
Bueno.
Bueno,
sempre ens quedarà
el cap de setmana.
Sempre ens quedarà
el cap de setmana,
Núria.
Gràcies, Felip Caudet.
Fins la setmana que ve.
Gràcies a vosaltres.
Uf,
he fet un mal gest
i em fa un mal l'esquena.
Tu el que necessites
és conèixer el Felip Caudet.
I ara,
l'últim que necessito
és conèixer un home.
No dona,
en Felip Caudet
és un fisioterapeuta
que utilitza
diversos tipus
de tractaments
i en una hora
et treu tots els mals.
I on puc trobar el Felip?
Doncs molt fàcil.
Es troba al carrer Gravina
número 44
entre Sol Segona
darrere l'església del Serrallo.
Truca'l al 977 24 48 20
i ja m'ho explicaràs.