El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba.
Una setmana més rebem l'avi Ramon que ens acompanyarà com a, vaja, cada dia a partir de les 5 de la tarda després justament del joc del bus.
Avi, bona tarda de nou.
Bona tarda, eh?
Que no ens movem del carrer Podaca.
Sí, continuem. Com que fa baixada mentre sigui, perquè el terreno no tot són baixades.
Fa molta gràcia, sí.
Quan puges, llavors dius, eh, qui va apuntar els carrers així, saps?
Sí, però és veritat, en plan optimista, eh?
Allò, baixada...
Doncs ara, mentre anem baixant...
Rai.
Quan arribem al final, llavors ja canviarem de carrer.
És que anem cap al Serrallo, que l'avi es porta cap al Serrallo.
Ui, encara tenim un tros per arribar al Serrallo, encara tenim el carrer Barcelona, tenim el carrer real, tenim un munt de coses per arribar al Serrallo, eh?
Perquè el Serrallo es mereix també tot un...
Tot una setmaneta ben dedicada, o dos o tres, eh?
Perquè té un any del Serrallo.
Que sigui, sí, sí.
De moment, carrer Apodaca, i si la setmana passava parlàvem d'un establiment, recordareu, una cistelleria, d'aquelles de tota la vida, avui apuntem a més dolç.
Sí, sí, perquè, escolta'm, allò de l'espart i aquesta cosa va quedar molt bé.
La boca seca, però no?
Vam arribar amb els cistells, però clar, si els cistells hi posem alguna cosa que tenen buits, no?
I com que al davant d'aquí tenim la pasteleria Vivert, doncs parlem-ne també, vull dir que...
Una pasteleria just al davant, em diu de...
I aquest més amunt, no? Però sí, el mateix entorn, saps?
Vull dir, perquè després, un altre dia parlarem de l'entorn aquest, una cosa que es feia, que avui en dia ja és impossible, saps?
Per això, cada cosa vindrà amb el seu...
Quan acabem de parlar d'aquests dos o tres establiments més emblemàtics, llavors també les costums que hi havia allà, saps?
Costums que s'han pogut perdre, s'han hagut que perdre per circumstàncies, doncs que la vida ho porta, no?
Pasteleria Vivert, em diu.
Vivert, sí, sí, sí.
I què té d'especial? Quant de temps fa que hi és?
Aquesta pasteleria ja es va vindre aquí, aquest senyor, i es va establir, devien ser als anys 26, el 1926, no?
Clar, ara en pasteleries n'hi ha diverses, molt bones, a Tarragona, molt bones, eh?
Perquè, si parléssim, totes tenen les seves, hi ha quatre o cinc d'ells que tenen la seva categoria.
Però, com que avui en dia vas per un forn, vas per un teu puesto i veus pastes, no té com a llavors,
que llavors, clar, això no existia, perquè llavors el que passava, que moltes mares, pels fills, o mestres,
en fi, com si haguéssim els d'això de casa, feien pastes.
Feien pastes, molts concrets de poble, hi ha el costum del poble de fer les pastes, feien.
Però, clar, una pasteleria era pasteleria.
I aquesta era molt popular, era molt popular perquè tenia una especialitat molt gran en fer pastissets,
que llavors no se'n feia, només feien alguna del poble...
Pastissets vol dir allò que està rellent-ho de...
De cap d'àngel, o de mel amb metlle...
Aquestes eren especialitzats en això.
I, a més a més, en una cosa molt especial, que era amb el merenga.
O sigui, feien uns d'aixòs de merenga, que la gent sempre s'emportava en la cara...
El merenga era, recordem, la clara muntada.
És que, clar, aquestes coses, dius, recordem, perquè és que avui en dia, qui menja merenga?
Poca gent hi ha.
Poca gent hi ha, no?
Però llavors, quan el merenga era una novetat,
i, escolta, menjar merenga i trobar-te la cara a mig amb pastifada de merenga,
i anar amb les dits traient-ho de la cara i anar xupant el dit...
Vull dir, eren coses que avui en dia, doncs, ja no se'n fa cas, o no se'n recorda.
Però, a més, no tu, l'any 26 o 27, en aquell temps,
que la gent era, doncs, d'una altra manera.
D'una altra manera, igual, no?
Però vull dir, amb una pastisseria, veure-li el paradó, aquells pastissers,
aquells d'allòs de merenga, tant...
Doncs, clar, això, doncs, era una atracció.
I, clar, com que llavors els pescadors sempre han sigut llèpols,
com la gent d'això, no?
Ah, anava a dir que eren especialment llèpols.
Però jo crec que més eren llèpols,
en el sentit que, com que contrarrestaven la celebró de la mar...
També, és veritat.
Jo crec que, per mi, intuïa el dolç més caret per això.
O potser també perquè ells en sabien molt,
de fer els arrossejats i els sofregidets amb peix,
però, clar, el tema dels dolços potser no el tocaven.
Llavors li donaven importància.
I donaven importància, saps?
I, llavors, clar, i quan venien aquell tren que venien a comprar,
si anaven a comprar un poest, o anar cap a l'estació,
passaven-li davant i veure aquell aparador,
amb aquelles pastes, el que sigui, doncs, uum!
Lògic que entréssim,
perquè ara passen espais,
mira, està aquí d'esperat i entro o no entro,
perquè, clar, engreixa o no engreixa.
Llavors no hi havia manies d'aquell tipus de...
Però, oum, sí, entra igual, saps com vull dir?
Perquè la tradició que era, la gent que anava...
Bueno, anem a pams, anem a pams.
Primera pregunta, a l'època en què es va establir
aquesta pastisseria devia ser de les poques
que hi havia d'aquest nivell de Tarragona?
O potser l'única, no ho sé.
Bueno, hi havia altres molt...
Perquè per la part alta de Tarragona
ja també n'hi havia una o dues,
també molt de tradició.
Però estaven distribuïdes, pel que diu.
La Rambla també tenia els seus...
Però han sigut diferents èpoques.
Ara parlem d'aquesta concreta
perquè estava allà,
però a Tarragona he tingut bones pastisseries.
Sí, és veritat, com una tradició.
I són, eh?
I són, encara hi ha artesans
que passa que avui dia
veus tantes pastes per tot arreu...
Clar, és que avui en dia
en un supermercat, a qualsevol lloc,
trobes allò d'elles pastes.
Però qui té paladar
sap en tant buscar una pasta.
Llavors també ells feien,
quan venia la Pasqua,
feien les mones,
que llavors les mones tampoc no era
tampoc com ara tan adornades
ni hi havia, no?
Però llavors era com una rodona
amb uns ous bullits al mig.
Sí, era simplement un pa de passic
en forma de corona, no?
Sí, sí, de corona, sí.
I els ous de veritat bullits.
Sí, sí, ous.
El que parla és que a vegades
els feien de colors,
depèn del tipus de mona...
Clar, llavors ja van començar
a anar sortint els panellets,
van començar a vindre el torró...
Sí, llavors allí també
era molt popular les mones de Pasqua.
Aquest tipus de mones que feien...
Rodones.
Fèiem amb una gràcia,
que clar, veies allò rodó
amb aquell tombet,
el que sigui,
els ous al damunt,
doncs clar,
no havies vist això d'ara.
Llavors hi ha un plomeret al damunt...
En fi, era un altre estil,
perquè clar, també hem de pensar
que en aquell temps
hi havia unes posicions socials
molt diferents,
perquè hi havia qui podia
i qui arribava al final de mes
com podia.
Vostè, que hem de mirar també
l'època en què ens situem.
Perquè ara,
quina rocada no,
però posem-se en aquelles èpoques.
No era el mateix,
no és el mateix,
anava jo en dia
a una pastisseria
que anava l'any 26
quan van obrir.
Imaginem, no?
Perquè llavors,
per això llavors molta gent,
inclús a les cases,
als forns,
perdó,
als forns,
hi havia el forn de carbó,
hi havia el ferro,
hi havia el foc
on se feia el menjar
i al costat hi havia
com un forn de ferro.
I per això molta gent
aprofitaven.
Quan feien el menjar,
el forn aquell
s'acalentava
per passar el foc
que passava pel costat
i molta gent per això
feien cocs ràpids
i feien moltes coses
a casa seva
aprofitant aquest forn.
Aprofitaven la calentor
per inducció,
diguéssim,
del foc en si, no?
Sí,
que llavors, clar,
el foc se feia amb carbó.
Clar,
però llavors fer un coc ràpid
devia tardar?
No,
no,
perquè s'acradava molt aviat
el forn aquest.
Sí?
Sí, sí.
Llavors hi havia els carboners,
hi havia tot això
i clar,
hi havia carbó
de diferents maneres
perquè llavors, clar,
en aquest temps
com estem ara,
les cases,
així com hi ha calefacció,
llavors hi havia els brasers,
els brasers,
quan s'havia el braser
i calentava l'habitació
o els peus
o el que podies
amb un braser al davant.
Però això estem parlant
de l'any 26, per exemple,
eh?
Tampoc fa quatre dies
si vas a mirar.
Però és que no fa molt,
no fa molt
que encara els brasers
els que estaven, eh?
O i ara s'han tornat
a posar de moda
els elèctrics
per les cases
per tenir a sota de la tauleta,
no?
Llavors havien d'encendre
allà i a la brasa,
quan els bras estaven fets
llavors estaven al braser.
Bé, doncs vull dir
que aquesta pastilleria
va començar després
a fer coses,
però sempre tot artesanal,
saps?
Doncs demà continuem
parlant d'aquesta pastisseria,
tota la setmana
que estarem endolcits
i sobretot demà
parlarem de preus.
Això és molt important,
del preu econòmic.
Avi, fins demà.
Val, doncs.