El meu avi, el meu avi, el meu avi...
Comencem el mes de desembre i saludem a l'avi Ramon.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Ja estem al desembre, avi.
Bé, passa el temps.
Sí, sí. D'aquí a res li diré, fins ai, miren, avi, fins ai, miren.
Sí, hi ha les dents, que si el torró és fort, que si hi ha les dents, que si això, que si...
Però...
He descobert una classe de torró, en serà que diu això, perdoni m'avi, que hi ha de tot.
És allò que dius, ai, a mi m'agrada el torró de fastuc.
N'hi ha, a mi m'agrada el torró de nocilla, també n'hi ha.
O de nata i maduixa, també n'hi ha.
Escolta, a veure si hi ha un lloc que no hi hagi de boi barat.
Aquí hi ha...
Perquè si hi ha de tot, almenys que hi hagi.
Com diria aquell, però passa que no, eh.
Ja no, barra, deixem-lo.
Està una mica complicat això, trobar-ho.
Dixem-lo, deixem-lo.
Alguna cosa barata, eh.
Que està tot molt...
A veure, a veure, a veure, no se m'ha desviï del tema,
perquè ahir vam acabar que havíem de parlar d'un canal que es volia fer a Reus i que es volia...
M'estàs embolicant.
No, no, a veure, a veure, vostè va començar una miqueta...
Em va llançar la pedra, mai millor dit.
Va ser una cosa instantània i tu ja busques i ja busques.
Oh, clar.
No, és que cert que passa, que a mi després els d'arreu se pensa.
I no, al contrari, jo amb els d'arreu doncs tinc bona relació.
No, que són molt bona gent i tant.
He tingut, inclús em van dir per anar...
Em van proposar per estar allà, establir-me amb una cosa, un d'allà...
En fi, vull dir que sempre he tingut el que passa, que doncs jo a Tarragona és Tarragona.
No, i a més, la història és la història, no podem canviar-la.
És que ara ha sortit això, perquè vaig llegir, no sé si al diari o no sé on t'és,
que ara a la plaça, o sigui a Placés, volen posar una placa o no sé què,
perquè commemorar, no sé si són 200 anys, no sé quants anys són,
que Reus volien...
Com que Reus volien inaugurar i fer un canal des de Reus fins a Salou Fluvial,
que es pogués anar, saps?
Que es pogués transitar a través, com si fos un riu.
Perquè clar, ells no podien consentir, per exemple, que Tarragona tingui un port
on podien els barcos...
M'apareixeran a l'aeroport?
Bé, llavors no hi era l'aeroport, aquests no hi havia a l'aeroport.
Però, entenem-nos.
Llavors volava qui podia, però no hi havia on.
A casa és aquest, saps?
Que llavors hi havia aquesta cosa, i com que als de Reus sempre han sigut vendre la ciutat.
Ui, això sí que és veritat que ho tenen, eh?
Han sigut vendre la ciutat, així com aquí ens preocupem de coses,
discussions i no discussions, no...
Perquè fixi-t'hi tu, que inclús de vegades jo havia estat a Ràdio Nacional.
Vull dir, al carrer Monterols, ens ha apagat un senyor, ha caigut i s'ha fet mal a la cama.
Però la qüestió, que ja parlàvem de carrer Monterols i de Reus.
Sí, era l'excusa perfecta de qualsevol cosa.
Vull dir, sortiu que surti Reus.
I fixi-t'hi tu sempre que això surt.
I et dic, no vaig en compte de reus.
Però me fa gràcia...
No ho s'havien vendre, s'havien vendre molt bé.
Llavors volíem fer un canal que anés, no sé si era encara Isabel II,
bé, les èpoques aquelles que també...
I d'on s'hauria l'aigua que anés cap a Salou?
Del mar, que s'ha entrat l'home, que s'ha entrat fins a Reus, imagina't tu.
Quina feinada, eh?
I és que saps que en aquell temps, Salou, el port de Salou era molt important.
A vegades va haver una època que per cosa d'aquesta del transport o el que sigui,
quasi que Salou va ser tan important com Tarragona, amb un altre estil,
però també embarcaven coses allà, un altre tipus d'embarcació.
O sigui, com aquí els barcos eren diferents, doncs ja també tenien el seu...
M'entens?
I ells, clar, volien que havia d'anar...
Havia de tenir alguna manera perquè...
Però, clar, els projectes i les maneres de pensar són i la realitat n'és una.
Home, és que hagués partit, havia pensat una mica, per exemple, agafant la nacional que passa
i que ve de Salou a Reus, que hagués estat potser aquest deixo fluvial que comentàvem,
hagués partit una part molt important del litoral, eh?
Mira...
Que s'hagués arribat a fer.
No, però escoltem, és que ara...
Home, després haguéssim construït pont...
No, ara parlem ara, però ens hem de transportar amb aquelles èpoques.
Allò, el Tarell era molt diferent, tot era molt diferent, la Madobra era diferent,
I també, segurament, no hi havia tantes cases, potser tot era més verge, no?
Després hi havia altra cosa, que llavors, el que manava, manava.
En el sentit que podia, doncs, tractar d'una altra manera les coses, saps?
Perquè, clar, llavors, segons qui eren...
Perquè, llavors, passa com aquí a Tarragona, per exemple, amb algun temps,
per exemple, a Tarragona, diré jo ara parlant d'un altre...
Del Sindicat d'Iniciativa i Turisme.
Sí.
Doncs, bé, el Sindicat d'Iniciativa i Turisme va ser una entitat que es va formar el 1910 aquí a Tarragona.
1910?
1910.
O sigui, a Tarragona, a l'Ajuntament, l'alcalde que hi havia llavors,
amb els seus corresponents seguidors, o com vulguis, consellers, o com vulguis,
doncs, vam veure que Tarragona era una capital molt explotada, explotable com a turista.
Sí.
I llavors vam formar el Sindicat d'Iniciativa i Turisme com a entitat turística.
D'alguna manera, per fer reclams...
i atracció de foresters.
i pensa que aquesta entitat que es va formar, no sé si és la segona o la tercera d'Espanya.
En aquest moment, com que m'ha agradat d'improvís, no d'allòs, no?
La primera va ser Sant Sebastián i ara la segona o tercera són entre Mallorca i Tarragona.
Molt bé.
I llavors aquests senyors, desinteressadament, es van formar aquesta cosa,
després s'hi va agregar l'escultor aquell senyor Ripoll,
un tapisser que no m'ha recordat com se deia, altres personatges de Tarragona,
i inclús llavors va ser quan van formar la Cavalgata de Reis.
Inclús d'això es va formar al cap d'un any o dos.
Primer van llogar els vestits dels reis i llavors amb carbó se'n pastifava en la cara.
Me'n recordo jo d'abans de la guerra, i jo parlo d'abans de la guerra.
Abans va ser encara més d'això, no?
Doncs a dir, davant la plaça dels infants, doncs la cara una fanyada...
Corrents, corrents per acabar de maquinyar.
Les cremes marxen, però clar, amb el carbó, de cremar suro i d'això...
Bé, doncs dic, els que en diguen si va fer això.
Aquina gola, aquesta m'està refredant a la vi.
Sí, bé, és igual, això ja.
Llavors van fer coses molt importants a Tarragona.
Van organitzar alguna trobada d'Esperanto internacional.
Després van fer la d'això, quan van fer el centenari de l'ocupació de Tarragona pels francesos.
O sigui, es van organitzar moltes coses, però clar, eren uns tarragonins que sentien Tarragona i es pogaven per Tarragona.
I, a més a més, te diré que, sense ofendre ningú, m'assembla que no cobraven.
Només que el que podien... En fi, aquestes coses que és això.
No teniu un sou de dir...
No, ho fèiem allò que es deia abans, por amor a l'arte, no?
Ho fèiem perquè sentia...
Per l'estimació que sentia per Tarragona.
Per sentir aquesta cosa.
Ara no vull dir que els d'Agarra no ho sentin i vagin d'això.
No, no, no.
No interpretem.
Els temps canvia a l'avi.
Era una altra època, era tot diferent.
Llavors aquella gent podien permetre's el luxe aquest de deixar la feina i dedicar-se a això.
Si com ara els polítics o no polítics s'han de dedicar de ple o no ple, vull dir...
Però el sindicat d'acord aquest, doncs, va fer.
I després també es feien trobades nacionals, trobades.
Jo m'hi he trobat perquè ja he anat.
Per exemple, últimament, des que jo hi estic, perquè estic aquí, doncs, sóc el vicepresident d'ells, no?
Sí.
El sindicat, hi ha una adjunta, tots molt ben d'allòs, han fet exposicions, concursos i coses.
Llavors se feia una assemblea nacional a un punt determinat.
Per exemple, a un lloc que els interessava, per exemple, parlar d'una cosa determinada,
com va ser Extremadura, per parlar del tren de la Plata.
Llavors, feien una assemblea i es trobem tots allà.
Hi havia una combinació de gastos i no gastos.
I llavors allò anava a Madrid.
Vull dir que coses d'aquestes així.
I això, doncs, donava peu a que moltes ciutats es poguessin declarar, doncs, les seves coses.
I a Tarragona, doncs, va passar això.
Doncs hi ha aquesta entitat, després hi va haver la Teneu, després hi va haver altres aquí a Tarragona.
Hi va haver moltes associacions, a partir de llavors, culturals,
que per la gent que hi havia a Tarragona, doncs hi havia una força cultural fantàstica,
a part dels problemes polítics que es tenien amb els altres,
però a la part cultural i Tarragona era el primer carrer.
Sí, sí, sí.
M'entens?
Que maco, eh, Avi?
Sí, sí, sí, és bonic.
I a vegades els en veig.
I encara queda aquest esperit, eh?
Perquè encara queda moltíssima gent, eh?
L'esperit sí, l'esperit hi és, però les circumstàncies no t'ho permeten.
Moltes vegades no.
Avi, que ho hem de deixar aquí, que tornem demà, que hem començat a...
Podríem dir que en un canal i hem acabat en un altre.
Hem saltat de Telecinco a Antena 3, gairebé, i hem acabat a TV3.
Gràcies.
Adeu-siau.
Adeu, fins demà.
Visca Catalunya, visca el català.