El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi.
Amb l'avi Ramon estem fent un recorregut turístic,
però de fa molts anys, pels carrers on ara hi ha, per exemple, la bequeria.
Uns carrers que estan plegats de bars de copes, de pubs,
hi ha molt d'ambient nocturn, doncs abans tot eren fàbriques
i coses estranyes que avui en dia ni ens ho podríem pensar.
Avi, bona tarda.
Bona tarda.
Eren grans bagatzems.
I parlàvem d'això de la llet,
que la gent anava a buscar la llet a les lleteries.
Passaven les cabres pel carrer
i llavors la gent se munyien directament,
llavors la gent la bullien.
A casa què havies de fer amb aquella llet?
La bullies i ja està?
Bullir-la, bullir-la, i així se'n parlava de consistència esterilitzada.
Devia tenir molta nata.
A la qual cosa també diuen, l'aigua si la bulls ja perds.
Vull dir, també era un sistema i la gent també, mira,
se'n morien una vegada també com ara.
Vull dir, la gent no passaven coses especials.
Que se'n recorda, vostè, del canvi, de quan va arribar el canvi?
Això deu ser ja als anys 70, si no...
Bé, potser abans, segurament.
Parlo inclús d'abans de la guerra, ara.
Encars parlo d'abans de la guerra.
Sí?
I després de la guerra...
Allò de quan van començar a entrar les llets,
aquest control sobre la llet, se'n recorda?
Jo no et faig història.
Parlo, doncs, i el millor te parlaré dels finals d'abans de la guerra
o dels anys anteriors o principis després de la guerra,
que és quan...
Després hi ha tot el canvi en sec.
I ara aquest és la barreja dels canvis que s'han fet a la vida de la gent,
perquè ara, clar, canvis n'hi ha pocs.
Bé, n'hi ha molts, però ja són més mecanitzats,
ja són els canvis que hi ha ara, ja són d'una altra manera.
Llavors els canvis eren més lents,
hi havia una sèrie de coses que...
Per exemple, també tens que l'altre carrer que segueix,
que deia jo, de la plaça de l'estació fins al carrer Apodaca,
doncs aquest tros de carrer que no era gaire llarg,
també, doncs, allí hi havia una esperdanyeria,
cosa de l'època, o sigui, cada sector tenia una miqueta de...
Com ara hi ha supermercats,
doncs estàvem repartits d'una forma
que et podies trobar el que necessitaves a diferents nivells, no?
Botigues, en un nivell d'una manera, l'altre colmado,
l'altre bodega, l'altre...
Depèn d'això.
I aquí també hi havia, que encara existeix, eh?
Aquí el cantó del nou de Procterat fins al carrer aquest de Barcelona,
hi ha una bodega que es diu Martí,
que aquesta també és de menys dos o tres generacions, també, saps?
I allí inclús, inclús, el gran cantant,
aquell gran tenor, Hipólito Lázaro,
quan venia a Tarragona, que llavors venien en carros
o feien el començament del transport, el que sigui,
i feia cap allí.
I fins no fa molts anys encara tenien un retrat
de l'Hipólito Lázaro dedicat allí.
I, clar, aquests llavors era allò que feia la gent,
de trobar-se així com ara es troben
amb un cafè, amb una llar de jubilat, el que sigui,
més bé anaven amb una bodega.
Clar, amb una bodega, per què?
Doncs un gotet de vi.
Bodegues d'aquestes en què pots seure
i no és allò només anar a comprar la garrafa.
Pots comprar amb garrafa, podries comprar vi amb botes,
però al mateix temps, doncs, d'aquella bota,
doncs mira, de la mateixa bota ja t'omplien el got de vi.
No allò que a vegades vas a un lloc d'aquests,
a un bar i se serveixen de botelles o de plaques.
No.
Llavors ja, de la mateixa bota, ja et servien el got de vi.
Tu ja servies el que volies, el que t'agradava o el que sigui.
Aquestes bodegues eren típiques per això,
perquè tenien aquestes classes.
I encara existeix aquesta bodega, eh?
Però això li anava a preguntar.
Què ho fa que encara existeixi aquesta bodega,
l'esperdanyeria, la indústria de la goma,
aquella pastisseria de la qual parlàvem,
i en canvi ja no existeixi la fàbrica de farina,
la bequeria...
Com és que hi ha empreses que van plegar veles i ja està?
Per la comercialitat, jo, que hi ha.
Vull dir que mecànicament tot s'ha anat canviant,
les grans indústries,
les grans d'això,
han anat menjant-se el peix petit i aquestes coses.
Que se'n recorda vostè del tancament
de la fàbrica de sal o de la fàbrica de farina?
Va vindre la guerra.
Va vindre la guerra,
molta cosa de la part aquesta va quedar destruïda
per les bombes,
entens?
I clar, llavors la gent,
molta gent d'allí amb la guerra
van tindre que marxar
pels contínuos bombardejos
que sempre rebien aquesta part de la zona.
Era una de les parts més malmeses durant la guerra,
sí?
Més que la part antiga.
La part antiga sembla que no li va trucar...
Bueno, la part alta, diguéssim, eh?
Sí, també, però no és com aquí.
Pensa tu que aquí hi havia un avió,
anem trencant la conversa, no?
Sí.
Venia la pava que diem,
que era un júnquer d'aquestos alemans,
que venia de Mallorca
a bombardejar aquí.
I començava pel port,
tot tranquil·lament,
punt que no tenia cap defensa aquí,
anava a tirar les bombes,
allà en volia.
El port, amunt,
anava pujant, pujant,
fins al camp de mar,
i d'això.
I pensa que llavors aquí a Sant Joan,
a l'Iglésia de Sant Joan,
això era un economàtu
de la CNT i Fai.
O sigui, a dintre
estava com a economàtu,
com si fos tot un economàtu,
cada cosa venia allí.
I llavors vam posar
una espècie de matalladora antiaèria
a dalt, campanar.
Sí.
No va fer molta cosa,
però ja era una espècie d'ajuda
que no vingués tan baixet aquest avió
i fes el que durava la gana, saps?
Després vam posar allà
del camp del futbol,
que hi havia el camp de futbol,
ja en parlarem del nàstic,
li vam posar uns reflectors
i també vam posar uns...
I això ja va privar
que l'avió no es recreés tant
com al principi
que fer el que durava la gana.
Bé, això ha marxat del carrer aquest
per lligar una miqueta
la cosa aquesta, no?
Doncs fem una pausa, Avi,
i demà tornem.
Demà tornem cap al carrer
i continuarem parlant del que ha fet.
amb el que ha fet allà.
Sí, sí, sí.
Visca Catalunya,
visca el català.