El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba.
Amb l'avi Ramon, durant tota aquesta setmana estem parlant d'una empresa,
una botiga mítica ja a la ciutat de Tarragona,
perquè des del 1800 i pico, finals del segle XIX,
que està al carrer Podaca i encara aguanta la cistelleria Rossell,
que de fet va començar més aviat dedicant-se al que és l'espart.
Avi, bona tarda de nou.
Bona tarda.
Jo m'agradaria que m'expliqués, per la gent que no l'ha vist físicament,
com és aquesta botiga.
Està al carrer Podaca i avui en dia ha canviat molt de físic.
Sí, sí, sí.
Abans era com aquest gem, que entraves a l'entrada i senties l'olor de l'espart.
O que fa una olor molt característica a l'espart.
Ara ja no.
Ara ja és moderna, ja està forrada amb arbre la façana,
l'escala també d'això, un bon escaparat, que llavors no hi era.
Clar.
I allà hi havia una sèrie de cosetes, de cistell, el que sigui,
perquè també hem de tenir en compte que, a part que llavors que deia jo de les botes i això,
també feien unes tapes de botes especials, perquè llavors el raïm, el rotll de raïm,
no el vi, el raïm el transportaven també.
I clar, el tapaven amb unes tapes especials que feien, que preparaven també,
perquè no es bullugués massa, perquè no caigués el raïm, perquè no es bullugués massa.
Etapes d'espart, també.
D'espart, doncs clar, forrat i tot el que sigui, saps com vull dir?
Sí, perquè si el vi és perillós, el raïm també atrau els bitxos totalment.
Clar, perquè llavors imagina't tu, si comença a bellugar, bellugar, allò,
aquest raïm se fa malbé, no?
Ja perd la qualitat, tot el que sigui.
Clar, ara no, ara tot va ben envasat, ben refriguerat, el que tu vulguis, no?
Però llavors, clar, hi havia una sèrie de cuidados,
i també, llavors també tothom no tenia aquest paladar que tenim ara.
El paladar sí que el teníem, però l'avantatge de poder comprar,
perquè jo recordo que el raïm, per exemple, quan era per Nadal,
tu posaves aquell raïm tan bonic,
així com ara cada dia trobes raïm que si és d'Itàlia, si és d'aquí, si és d'allà, llavors no.
Normalment el raïm estava així una mica més potxo, diguem,
i després...
Llavors havies d'esperar aquell raïm que cuidàvem per Nadal,
i ho veies, clar, i clar, tenia uns preus especials,
i doncs havia de cuidar també,
que llavors hi havia les coses que hi ha ara per cuidar.
Avui sí que ha canviat molt avui en dia això de la fruita, per exemple,
perquè és inconcebible,
vas a qualsevol lloc i no trobes una poma amb una tara.
Vull dir, si té una taqueta, ja la retiren.
Sembla que no sigui bona, no?
I ara vas i trobes un munt de classes de pobres,
un munt de classes, un és del Senegal, l'altre és d'aquí, l'altre és d'allà, l'altre...
Oh, miri, l'altre dia vaig anar a comprar anècdotes, eh?
A comprar verdura,
i me van dir, té prova aquesta cirera.
Cirera? Enorme, vermella, allò, quasi marron, boníssima.
Dic, però si no és temps de cireres.
Diu, no, venen, no sé d'on me van dir, de Sud-amèrica venien.
Dic, bueno, van comprar una mica, clar, caríssimes,
érem maquíssimes, però molt, molt cares, perquè no...
Hi ha fruita de temporada tot l'any, no?
Per això et dic jo, que llavors no,
llavors anaves al tende i veies per Nadal aquelles sèries,
aquelles pomes que dius tu, aquella cosa de...
Però ara ja et dic, i per això ja menges,
i a vegades dins, comiques, tastes, i bueno, sí, tu saps quin gust té.
Sí, a vegades no, si és veritat.
Doncs bueno, doncs llavors, per això, fent aquestes tapes pel reïm o el que sigui.
Que jo dic jo, que haurà canviant molt també,
perquè abans treballaven, devien tenir el lloc de treball allà mateix a la botiga, no?
Allí ho devien fer tot.
Sí, sí, sí, sí.
I ara també...
Sí, perquè al carrer Podaca llavors hi havia, els baixos eren grandiosos.
Ara tot s'ha aprofitat, per exemple, tens els lèquers, tens aquests,
i veus, entres dintre i veus que és gran.
Clar, doncs tot això era una botiga d'un taller o el que sigui, no?
Perquè hi havia altres cases, per exemple,
nosaltres parlarem d'altres cases o el que sigui, no?
I clar, era això.
Després, clar, llavors ja, a l'avocionar la cosa,
llavors ja va vindre el cistell.
Perquè clar, llavors també era per anar a acollir el reïm,
per anar a la plaça, per anar als sis puestos,
clar, fent uns cistells especials,
tot amb vima, doncs d'aquestes, saps?
I per això va sortir a la cistelleria.
Molt bé, que també és un producte...
Que també és el que tenen ara més que res, saps?
I és un producte més que pots anar tu i comprar-ho, clar.
Abans potser es necessitava més per això,
per grans empreses, per comandes...
Sí, sí, sí.
I ara, doncs clar, llavors la gent anava a comprar cistells d'aquestes maneres,
li havien de molt bonics, de moltes maneres,
però ara pràcticament aquesta botiga,
que et dic, abans era aquesta botiga,
i hi havia altres, eh, també,
hi havia altres llocs, altres tipus de botiga,
però entraves allà i veus grandiós, saps?
Perquè clar, els baixos a vegades duraven d'un carrer a l'altre, saps?
Com vull dir.
O perquè si tenien, així, el taller per fer-ho,
el magatzem per guardar-ho, més la part de botiga...
Però llavors tot era familiar,
o sigui, no és com a vegades que a vegades hi ha un taller amagat
per veure com se treballa.
Estava tota la vista.
Llavors, com que era una cosa artesana,
doncs la gent ara parlaven amb els artesans,
era, abans el part d'aquesta artesana, per exemple,
aquestes famílies,
eren famílies, com siguéssim, saps?
I el client també es feia familiar,
i entrava a la casa com si fos de la casa, saps?
I aquesta convivència era molt bonica,
així com ara vas a un lloc i no et coneixen,
perquè inclús en una escala no et coneixes ni qui viu.
Llavors era bonic perquè tothom coneixia
i tenia una confiança,
i clar, anava al lloc que tenia més confiança
per fer les feines,
o sigui ofici, o sigui el que sigui,
saps com vull dir?
Vull dir que era, i ara, doncs clar,
lliure, si passes per lliure davant ara,
que és molt bonic,
està baixant a mà dreta,
doncs no recordo el número,
però no cal perquè és un lloc que té aquesta cosa allà, saps?
Es nota de seguida on és, eh?
No, però em refereixo que és bonic
perquè veus allà una sèrie d'iguts, saps?
Perquè en sec veus que hi ha uns rovellons,
hi ha uns caragols,
o sigui, petits detalls que demostren
que això s'ha, com si diguéssim,
s'ha seguit aquesta tradició artesana i gust.
Perquè ara, clar, a vegades hi ha un,
munten un negoci,
que qui munta un negoci no sap de què va la cosa,
s'ha de refiar del que diu el viatjant,
del que diu l'altre, saps?
Però aquestes famílies encara que queden,
aquestes famílies que encara queden,
doncs porten això dintre.
I altres botigues, altres oficis,
que són, doncs, ja propis de l'època,
que ara s'ha anat perdent, perdent,
però sempre és bonic recordar-ho.
Doncs seguirem recordant-ho,
i sobretot amb la part més humana
d'aquesta botiga, la Cistelleria,
Rossell Avi.
Fins demà.
Molt bé.
Molt bé.