És l'aventura de la vida.
Comença l'aventura de la vida al matí de Tarragona Ràdio,
com cada setmana, i encantats que comenci aquesta aventura
que ens portarà a conèixer, que en pensen, que fan,
que deixen de fer, que volen, els més joves,
els nens i nenes que participen d'aquest programa
que recordem que arriba a diversos centres educatius
de la ciutat de Tarragona a través de la col·laboració
de l'àrea d'ensenyament i serveis socials de l'Ajuntament.
Avui, com sempre, estem molt ben acompanyats.
Ens acompanyen un grup d'alumnes, de nens i nenes
de tercer B de primària del Col·legi L'Estonac, l'Ensenyança.
Molt bon dia a tots i totes. Benvinguts.
Estem molt contents que ens acompanyeu.
I saludem la Magda, que és la seva mestra. Magda, bon dia.
Ara, dèiem, allò que diem sempre en tots els programes,
que, òbviament, només pot venir una representació dels alumnes,
no tota la classe pot venir per una raó d'espai, de mobilitat,
i sap molt de greu.
I el primer que ens agrada fer sempre és enviar una abraçada ben forta
i una salutació a tots els companys i companyes
que ara us escolten des de la classe,
i que també perfectament podrien haver estat aquí,
però, clar, s'havia de fer una tria, no?, lògicament.
I també ens han ajudat a pensar i a reflexionar i a preparar aquest programa.
O sigui, que també són protagonistes els que estan a la classe.
I, evidentment, l'Aventura de la Vida no és un programa de ràdio,
és alguna cosa molt més important que un programa de ràdio,
és una manera d'introduir determinats avis als nens i nenes,
i nosaltres el que fem els divendres és intentar presentar-ho,
oferir una mostra a aquelles persones que ens escolten.
Però l'Aventura de la Vida es treballa quotidianament al centre, no, Magda?
Cada setmana fem una sessió i tots prenem il·lusió,
o sigui, tants els nens com les nenes ho fan amb bona disposició,
jo hi poso bona voluntat i també il·lusió,
i la veritat que és molt positiu,
ho fem amb ganes i crec que en traiem profit.
Vosaltres, quin tema?
L'actitud ja és bona, home, ja es veu que estan molt...
Perquè ara dèiem, això de parlar per la ràdio ja sabem costa,
i tu mateix, a classe no callen,
perquè d'això es tracta, no, d'explicar i de dir tot el que voleu dir.
Magda, per què heu triat aquest tema?
El tema del descans, el tema de l'activitat, hàbits saludables?
A veure, a mi em va cridar l'atenció,
perquè és com una reflexió sobre quina és la millor manera,
o sigui, la millor actitud a prendre quan ens sentim cansats,
i com es pot gestionar l'activitat i el descans.
I ja que també la vida és una aventura,
doncs l'hem de prendre de la millor manera possible.
I, a més a més, se sent dir a vegades que l'art de descansar
és l'art del treball.
I jo diria que també és l'art de treballar a gust
i de treballar en bones condicions.
Per tant, fer cada dia el que ens toca fer,
però canviant una mica de xip.
Si estàs descansat, pots posar ganes, il·lusió,
pots fer les coses d'una altra manera.
I descansar no és estar sense fer res.
Exacte, és prendre les coses que disfrutis fent-les,
no sentir-te un cansament.
Tema important, eh?, el que tractarem avui.
Jo crec que ens podeu explicar moltes coses
que ens poden ajudar molt,
però jo em penso que heu preparat allò una introducció com cal,
i a mi m'agradaria que comencessiu ja,
perquè tots els oients comencin a situar-se
a través d'aquesta introducció que heu preparat
i molt ben feta.
Quan vulgueu.
Bon dia, som els nens i nenes de tercer de primària
del Col·legi l'Estonant l'Ensenyança de Tarragona.
Cada setmana, a la nostra classe,
fem alguna activitat de l'àlbum de l'aventura de la vida.
Totes les activitats acostumen a ser interessants i divertides.
I aquesta setmana ho és encara més,
ja que per a nosaltres és una aventura
el poder estar aquí, a la ràdio,
i compartir aquesta estona amb les persones que ens escolten.
Hem preparat un conte que es titula
i no penso moure ni un dit.
Es tracta d'una nena, la Marta,
que se sent molt cansada.
L'hem escoltat a la classe
i després tots hem estat pensant,
parlant i donant idees
sobre el que li passa a la Marta,
la protagonista.
I també hem pensat i hem parlat
el que ens passa a nosaltres quan estem cansats.
Ara, aquí, només hem vingut
una representació del grup de la classe.
Nosaltres som, jo i el Gerard.
Jo sóc el Jordi.
Jo sóc el Carlos.
Jo sóc la Júlia Pujol.
Jo sóc l'Albert.
Jo sóc el David.
Jo sóc la Júlia Bernat.
Jo sóc l'Estel.
També volem anomenar i saludar
les nenes i els nens del nostre curs
que ens han ajudat
i que no han pogut venir aquí
i en tenen moltes ganes.
Els seus noms són
la Jusina,
el Jordi Belló,
l'Òscar,
la Carlota,
la Berta,
l'Eda,
el Carlos Complido,
la Marina García,
el Roger,
la Arianna,
la Marina Iorac,
la Marina López,
el Víctor,
la Noelia,
el Xavier,
el Remo,
la Maria Salvador,
l'Andrea i el Jofre.
Doncs, un altre cop,
reiterem aquesta salutació
i aquesta abraçada
a tots els companys
i la companya de classe
que ara us estan escoltant.
Estan molt atents, segur que sí.
Doncs ara,
vosaltres ja el coneixeu,
el conte,
però com que aquesta aventura de la vida
ja sabeu que intentem compartir-la
amb tots els oients
del Matí de Tarragona Ràdio,
els ensenyem el conte?
Sí?
Doncs vinga,
l'escoltem.
No penso moure ni un dit.
Hola,
sóc la Marta.
Avui,
a l'Aventura de la Vida,
escoltareu una història
que em va passar a mi.
diu l'Aventura de la Vida.
No penso moure ni un dit.
Aquest matí,
ben aviat,
la Iolanda m'ha trucat
per fer-me una proposta.
Anem a passejar a la muntanya?
Hi ha un salt d'aigua molt bonic.
Sortirem a les 8.
T'hi engresques?
M'ha sabut greu per la Iolanda,
però avui no tenia ganes de moure
ni tan sols un dit.
i encara menys les cames.
Estava tan cansada
que no volia fer absolutament res
ni tan sols sortir de casa.
Marta,
lleva't.
Ja són les 11.
Has dormit massa.
A les 12,
encara era el llit.
Quan m'he llevat,
he engegat la tele
i feien una pel·lícula.
Filla,
baixa,
que ja és hora de dinar.
La pel·lícula
estava en el millor moment,
així que he baixat corrent a taula
i els he demanat
si podien portar-me el dinar
davant la tele
per no perdre'm res.
S'ha notat
que la idea
no els feia el pes,
però no s'hi han negat.
A les 3 de la tarda
he apagat la tele
i m'he dutxat
durant molta estona
amb aigua calenta.
Després m'he vestit
i els pares
m'han proposat
anar a fer un vol.
Hi ha un espectacle
de màgia a la plaça.
Anem, nena.
Màgia?
Quina mandra, mare.
Prefereixo quedar-me a casa.
Aneu-hi vosaltres.
Filla,
és un dels millors mags.
Va,
espavila.
Malgrat la insistència,
no hi vaig anar.
Em vaig quedar a casa
i com que estava sola
i amb aquest cansament acumulat,
no sabia què fer.
La primera cosa
que se'm va acudir
va ser obrir la nevera.
En vaig treure de tot
fornatge, gelat,
mantega,
melmelada,
caletes,
refrescos...
I em vaig dedicar a menjar
com si no hagués tastat res
durant una setmana.
Vaig engegar la ràdio
i no sé a quina hora
em vaig quedar adormida
al sofà de la sala.
Quan em vaig despertar
ja eren quarts de vuit.
havia dormit gairebé
tota la tarda.
Són les onze de la nit
i no entenc
per què estic
tan i tan cansada.
Sí, avui no he fet res,
només descansar.
Segur que no estaria
tan cansada
si hagués anat
amb la Yolanda
a la muntanya.
Bé,
però,
a aquestes hores
m'hauré de posar
a comptar ovelles
a veure si m'adormo
d'una vegada
perquè demà
em vaig a la llavadora.
Una, dues, tres,
quatre ovelletes,
cinc, sis, set,
vuit ovelletes.
No penso moure
ni un dit,
és un conte
per xerrar
de l'aventura de la vida.
Tornarem amb un altre.
Fins aviat!
Viu l'aventura
de la vida.
Déu-n'hi-do,
la Marta, eh?
Aviam,
jo he apuntat,
s'ha aixecat,
bueno, s'ha aixecat,
s'ha despertat
cap a les 11,
i perquè la seva mare
l'ha cridat,
que si no em penso
que hagués dormit
fins més tard.
S'ha col·locat al sofà,
s'ha mirat una pel·li,
no s'ha mogut del sofà
ni per dinar.
Què més ha fet,
després?
S'ha dutxat amb aigua calenta.
S'ha dutxat molta estona,
amb aigua calenta,
no sigui que m'espavili massa,
tranquil·lament,
i després diu,
no ha sortit al carrer.
No.
Ha obert la nevera,
no ha parat de calar,
s'ho ha menjat tot,
absolutament tot,
i escolta,
s'ha posat a dormir.
I després què ha fet?
Ha tornat al llit.
I s'ha posat a 20 ovelles.
Què tal?
Dissabte o un diumenge.
Bé, no?
Exacte.
Eh que sí?
I després a la nit qui dorm?
Els pares.
I què fas, a veure,
i què fas a la nit?
si no tens son?
Deseixo.
Jo deseixo.
I tornar a començar l'endemà.
Sofà, pel·li,
dinar davant de la tele.
El demà tinc en el cor, ja.
Carlos?
Jo, mira,
lleixo un llibre,
un conte,
i després dibuixo una mica.
Ja està.
Però escolteu una cosa,
un dia així,
tal com ho ha fet la Marta,
vosaltres l'heu fet mai?
No.
No, de moment encara no.
Perquè no heu pogut,
perquè no heu volgut,
o perquè no us han deixat?
Perquè no m'han deixat.
A mi tampoc no l'han deixat.
Ara que no se sent ningú,
jo un dia també ho faria, això.
No us penseu?
Digues,
Júlia Bernet.
que jo quan estic cansada,
doncs poso a llegir un conte
que no m'agrada gaire
i que m'avorreixi m'adormo.
Esther?
Jo,
quan estic cansada,
m'ha fet com una pel·lícula
i quan estic avorrida m'adormo.
Però aviam,
per exemple,
avui ja és divendres,
tota la setmana,
doncs,
més o menys a quina hora us aixequeu?
Més o menys tot.
Jo a les set.
Cap a les set.
A les vuit.
Jo a les set.
Jo a les set per a les vuit.
Entre les set i les vuit.
Sí.
I clar,
a l'escola sí que esteu
molta estona asseguts,
però després sortiu al pati,
jugueu,
feu algunes activitats esportives,
més o menys,
alguns més que d'altres.
Quan arriba el divendres
no esteu cansats?
Esteu cansats o no?
Avui, per exemple,
ara en aquest moment,
us trobeu cansats?
No, ara mateix no.
Ara mateix no.
Però a la tarda
jo me trobaria cansat.
Jo també.
Jo també.
Carlos?
Doncs hi ha nens
que potser se troben cansats
i hi ha nens
que ja li agrada jugar
i no se cansen.
Però vosaltres no he notat
que quanta més estona
esteu sense fer res
i mòbils
en una cadira
on s'ho fa
més cansats,
com ja més t'entra
com un malló.
Sí,
no he notat més cap.
I quan fas més activitat física
o així et trobes com a millor?
Sí.
Però vosaltres això,
perquè us ho diuen
o realment ho noteu?
Jo ho noto.
Jo ho noto.
Digues, digues, Magda.
Hem vingut caminant
des de l'escola
i estaven una mica cansats.
No.
En aquell moment
en aquell moment
estaven una mica cansats
i hem arribat aquí
a la placeta del costat
i dic, va,
tenim cinc minuts
per descansar
i en comptes de descansar
s'han posat a córrer
i a jugar
i els he dit
i ara no estiu cansats.
O sigui,
que el cansament
a vegades està més com
com tu el sents
o com tu el gestiones
perquè digues,
de caminar,
que no arribem,
que és més lluny,
que no és més lluny
i l'arriba aquí
ningú s'ha assegut.
És el que deia la marca.
Ens hem posat a córrer
i com què?
Que si l'activitat t'agrada
no t'ho treu,
no ho sents
com una obligació,
un cansament, no?
Venir cap aquí,
havíeu de venir caminant,
evidentment,
i havíeu d'arribar fins aquí,
però un cop aquí
doncs no estàveu cansats.
Estàveu cansats
de caminar
allò, vinga,
i amb ganes d'arribar,
probablement, no?
Sí.
Però tampoc ens hem cansat
perquè anàvem
parlant tot el camí
i tampoc ens hem cansat.
Anàvem xerrant
i ens hem passat volant.
Sí.
Sí.
Vosaltres què creieu?
Que la Marta estava cansada?
Jo crec que sí.
O estava mandrosa?
Jo crec que sí.
Mandrosa i cansada.
A veure,
aquí hi ha una mica de debat, eh?
Mandrosa i cansada,
qui diu que estava
de les dues maneres?
Mandrosa.
Mandrosa sol.
David?
Mandrosa?
Mandrosa i cansada.
Les dues coses?
Perquè estava cansada
d'anar a la muntanya
i tant.
Si no hi havia anat,
estava allò fins a les 11.
Si hi havia anat abans,
mira,
potser estava cansada.
Vosaltres heu provat
d'estar molta estona
a immòbils?
Sí.
Heu fet el joc
de les estàtues?
Sí.
I per cert,
que es queixaven tots
que estàvem a l'estona
sense fer el senyal
de tornar a moure's
i tots es queixaven.
per què no ens expliqueu
com vau fer el joc
de les estàtues?
David?
Doncs la Magda
ens va dir que
teníem que anar
caminant per tota la classe
i quan ella deia
ja ens ficàvem
en la forma que estàvem
o en la forma que volien
i clar,
molts nens
feien coses
molt rares
i llavors
s'queixaven
poc previsós, eh?
Perquè la Magda
no deia
que ens podíem
sentar.
O sigui,
tornar a caminar.
Havíeu d'estar allà
qui ets
en aquell moment
fins que ella
donava l'ordre
del moviment
un altre cop.
Álvaro,
com ho recordes tu
el joc de l'estàtua aquest?
Sí.
I com et vas sentir
quan portaves
una estona immòbil?
No sé,
una vegada
vaig fer
com
una estàtua
que li deia
vinga, vinga.
Però què,
vas agafar una postura
molt estranya,
molt forçada?
Sí,
m'aguantava
amb una cama.
Ui,
ui,
i tu,
Júlia Pujol?
Jo,
doncs,
no em vaig cansar gaire.
Com que tenim dues Júlies,
perdoneu,
per això li diem el cognom,
eh?
No per una altra cosa.
Digues, digues.
Feia postures fàcils,
jo.
Tu vas veure
de seguida el panorama
i dius,
calla,
que això em durarà
una estoneta,
jo còmoda, eh?
Carlos?
Quan vam acabar
de fer aquest joc,
la Magda
ens va fer
esperar
darrere de la cadira
molta estona
i després ens va dir
a veure si estàvem cansats
i molts van dir que sí.
Clar,
i tu, Jordi?
Mira,
jo també estava cansat
quan estàvem
darrere de la cadira
perquè estàvem
bastant rato
darrere de la cadira
i era quasi
fins a l'hora del pati
que estàvem
drets.
Tampoc
ens van passar, eh?
Bueno,
però era molt rato.
Ja saps tu
que sempre dimensionem
molt les coses, eh?
Magda diu,
escolta,
m'hi vaig estar
tres hores esperant
i potser vam estar
vint minuts.
Això ho fem tots.
No, no,
que diu que ho fem tots
això d'exagerar
sempre el temps.
Perquè vam vindre
de natació.
Gerard?
Doncs com un d'ells
deien
jo n'estic cansat, no?
I llavors
va dir la Magda
doncs tot el Madrid
tot el matí
immòbils.
Imagina't.
I llavors van dir
no, no, no, no,
que això cansa molt.
I a més d'immòbils callats?
Sí, sí.
Uh, quin sacrifici ja, eh?
Això devia ser terrible.
Vinga, vinga, vinga.
que tampoc teníem
que tocar res
però és que
era molt difícil.
I tu,
Julià Bernet?
Doncs que
quan va dir
si estàvem cansats
doncs que hi havia nens
que deien que no
i la Magda
els va dir
que es posessin
fins a l'hora
d'anar a menjar
i a drets.
O que l'hauria de dir
no, no,
jo no estic cansat,
tira, tira, no, Magda?
No van estar, eh?
Ja ens ho pensem ja,
però és allò que dèiem,
la tendència que tenim.
Un de dita.
Tots a exagerar una mica.
Després de fer aquest joc
què vau pensar?
O com us vau sentir?
O vosaltres
vau entendre
per què la Magda
us proposava aquest joc?
Digues, digues.
Doncs
jo
com vam sentir
els de la classe de
em pensava
que era alguna cosa així
per fer l'aventura
de la vida
o alguna cosa així
perquè
després ens va preguntar
com ens havíem sentit
i què podíem fer
i llavors
sempre fem alguna cosa així
l'aventura de la vida
i me'n vaig pensar
que era
que era per això.
Tu, Álvaro, com et vas sentir
després d'aquesta activitat?
Jo
una mica cansat.
I què necessitaves fer?
Què t'hagués agradat fer
immediatament després?
No sé
com jugar una mica.
Moure't, no?
Sí.
Carlos?
Què volia dir?
Acosta't al micròfon
si ets tan amable
perquè si no
no em sentirem.
Doncs
què volia dir?
Bueno, és igual.
És igual, passem.
Però escolta,
si te'n recordes
aixeques la mà
i ho dius, eh?
Cap problema, Esther.
A mi jo
m'hagués agradat
fer
algú
que m'adiverteixi
si no estaria tan cansada, tant...
Que la Magda
que jo penso
que això
ens ho havia fet
per a veure
com ens trobàvem
quan estàvem cansats
com la Marta.
Quines són
les coses que...
Digues, Carlos,
que em penso
que t'has recordat.
Que quan es va fer
estar drets
molta gent
va entendre
molt millor el conte.
Clar,
aquesta sensació
que tenia la Marta
a la nit, no?
Després d'estar
tot el dia
sense fer res.
Quines coses
us provoquen
cansament
en la vostra vida?
Per exemple,
anar en cotxe
molta estona
es provoca
cansament?
Sí.
Més coses.
Digues, Jordi.
Doncs,
corre tres hores.
Home,
és que el que dèiem...
Tu corres
tres hores
cada dia
seguides?
Bueno,
tres hores...
Ai,
però una estoneta
sí, no?
Però és un cansament
diferent, no?
Segur que era
un cansament diferent
quan passaves
molta estona
corrents
al cansament
que et va provocar
jugar a les estàtues.
Era un cansament
diferent?
Sí.
Quines altres coses
us cansen
del que feu
habitualment?
A mi,
quan no me puc dormir
me canso
perquè no sé
què fer
i me canso
molt
i m'avorreixo
i llavors me canso
molt.
És l'avorriment
el que us cansa
més?
Sí.
més que l'activitat
física
us cansa
l'avorriment?
Sí, sí, sí, sí.
L'avorriment, no, Gerard?
A tu no et cansa
l'avorriment?
T'acansa molt l'avorriment, no?
Quines altres coses
us cansen?
I no sé
com aguantar-lo.
Home,
doncs divertint-te
o fent alguna cosa, no?
Però si no me puc divertir...
Clar.
Què ajudeu a casa?
Jo sí.
Ai, que bé!
Com m'ajuden tots.
Mig-mig, jo.
Tu mig-mig.
Bé, ara veurem
si tots som mig-mig, Gerard,
que tu has estat molt valent,
ja veurem els altres.
Igual.
David,
què fas a casa
per ajudar, eh?
Doncs la meva mare,
bueno,
a vegades,
doncs ajuda a rentar els plats,
perquè a mi m'agrada rentar els plats.
T'agrada rentar els plats?
Sí.
Molt bé.
Tu, Álvaro?
Bueno, jo i el meu germà.
El teu germà també,
dona un cop de març.
Álvaro.
Jo parlo la taula.
Tu parles la taula.
Júlia, Pujol.
A mi rentar els plats, també.
T'agrada rentar els plats?
És que això de l'aigua
crida molt l'atenció, eh?
Carlos?
La meva mare,
de vegades,
quan fa menges bons,
de vegades,
li demano si la puc ajudar
a preparar-los.
I t'agrada cuinar, doncs, eh?
Sí, sí.
Ui, és que això de cuinar
és fantàstic.
Jordi, tu ajudes?
Jo, sí,
a rentar la roba
i a rentar els plats.
A rentar la roba
o a posar la rentadora.
Sí.
Més aviat a posar la rentadora.
I tu, Gerard?
Jo, si me diuen,
jo preparo la taula.
Si no, me diuen res.
Tu, si no diuen res,
passava por aquí.
Sí.
Eh?
Però si et diuen,
ep, Gerard,
a parar la taula.
I t'ho deuen dir sovint,
sobretot els que haurem de ser mala, no?
Home, clar.
I tu, Esther,
què ajudes?
Sí, jo,
a vegades,
ajudo a rentar els plats,
a parar la taula
i a ajudar la meva mare
quan fa els paus al dinar.
I tu,
Júlia Bernet,
t'ajudes?
Doncs,
a rentar els plats
i també quan la mare
fa
el menjar,
jo també l'ajudo
i quan fa alguna cosa
que no la puc ajudar,
doncs li estrec al meu germà
perquè si no,
no li deixa fer.
Que això també és ajudar, eh?
Tenir cura del teu germà,
Déu-n'hi-do,
si és una bona ajuda.
Esther.
I també l'ajudo
quan es tenc la roba,
jo també l'estenc
i així anem més ràpid.
Vinga,
més ajudes, David.
I una altra cosa,
que tu has dit
que mon germà
m'adonava el cap de mami.
Era des del revés.
Tu ajudes el teu germà?
Sí.
Ah, molt bé.
I l'altra cosa
és que jo també parlo molt
més petit.
Tu pares la taula habitualment?
Sí.
Molt bé.
I Álvaro?
A mi la...
Jo em va dir
bastantes vegades,
m'ha dit la meva mare,
bueno,
quan ella...
Crec que jo...
Crec que ella...
Jo crec que ella està cansada
i està, no sé com, nerviosa.
Em diu
que sol ajudar,
li dic.
Li dic si li puc fer alguna cosa per ella.
Clar, per ajudar-la.
perquè tu vols que descansi una miqueta
i dius, si jo puc ajudar,
doncs l'ajudo.
Sí.
Molt bé, Álvaro.
Júlia, Pujol.
Que jo perquè la meva mare
no s'aixequi de la cadira
i jo m'aixeco jo.
Això està molt bé.
I tu, Carlos?
La meva casa és quan la meva mare
no la puc ajudar a fer el dinar
o el sopar o el que sigui,
em vaig a jugar
amb les meves germanes i tot.
I doncs que veus,
és el que dèiem,
activitat i descans.
Has ajudat,
però després et vas a jugar també,
està tot el dia treballant, treballant,
en lliure també és molt important.
A vegades m'avorreixo
i si no vaig a casa del meu veí o...
Tu et busques alternatives
per tenir sempre activitat.
I tu, Jordi?
Jo també alguns cops
quan fan alguna cosa especial,
per exemple,
venen convidats i coses així.
Aquí tenim molts cuiners, eh,
en aquesta taula, pel que veig,
i cuineres.
I tu, Gerard,
això de la cuina no et va gaire?
No.
Si t'ho diuen.
Bueno, sí.
Només si t'ho diuen, no?
Jo faig algun menjar fàcil,
com per exemple el pal de tomàquet...
Home, doncs molt bé, no?
Molt bé, molt bé.
Menys ajudes, no?
Esther?
Que...
Ai, se m'ha anat...
És igual, ja ho recordarem.
David?
Jo quan era petit volia ser cuiner.
I ara no?
I ara jo no.
Has canviat, ara què vols ser?
No sé.
Tu has de pensar,
tens temps per pensar-t'ho,
Déu-n'hi-do.
Quan ajudeu...
He vist que la majoria
ajudeu a rentar els plats,
pareu taula,
i a més a més,
sempre que sigui possible
i que no s'hagi de traginar amb foc
ni coses que siguin perilloses,
ajudeu a la cuina.
Sí.
Això ho considereu com un treball
i us cansa,
o més aviat és una activitat
que com us agrada,
no us cansa?
Estaríeu tot el dia rentant plats,
parant taules, cuinant?
Júlia?
Una activitat.
Una activitat.
Jo crec que també és una activitat
perquè almenys fas alguna cosa
i no t'avorreixes.
David?
Jo crec que no és res del que has dit,
jo crec que és un deure.
És un deure.
És un deure.
Com jo.
Perquè quan els nostres pares siguin grans,
què farem?
Que s'arreglin els sols?
És un deure i a més,
així ho apreneu a fer, no?
Així ho aprenem a fer ara,
que som petits.
Tenen les coses molt clares, eh, Magda?
Però potser si miren la tela
i els demanen ajuda,
no sé si ho fan amb tan bona disposició.
Aquí hi ha la mare, aquí hi ha la mare.
Resulta que hem de parar a taula,
hem de parar a taula que tots la...
El Gerard, si es pot escaquejar,
doncs ell s'escaqueja,
però si no la posa, la para també,
sense problemes.
Però mira per on m'estan fent
el que diu la Magda,
un programa a la tele.
No l'he pogut veure en tota la setmana.
És dissabte,
són uns dibuixos que fan al migdia
i tot just està a punt d'arribar al final.
A parar a taula, David, què passa?
No, jo quan fan dibuixos,
jo vaig a parar a taula,
però quan fan futbol,
jo me quedo allà al sentat al sofà.
Ni parar a taula, ni rentar plats, ni res.
M'enfado, m'enfado.
T'enfades.
Però al final t'aixeques o pots negociar?
Al final l'aixeco.
Va.
És el que hi ha.
Esther?
Jo, a vegades,
quan fan dibuixos així al migdia,
pues giro la tele al tope,
quan se pot,
i...
Et fas la sorda.
No, i quan...
Quan tinc que anar a buscar algú a la cuina,
ho vaig a buscar ràpid,
i sí, parlo la taula i ho poso molt bé,
perquè així estic més rato
i puc mirar mentre és la tele.
I tu, Gerard?
Jo, quan jugo la play,
doncs me diuen,
m'és a parar a taula.
Jo dic, Albert, sisplau,
pots parar a taula tu?
Qui és l'Albert, si es pot saber?
El meu germà.
I el teu germà, què fa?
Com li van regalar uns dies,
com li van regalar un patinet,
i llavors que la parava ell.
Amb el patinet?
Sí.
Veus que bé?
Motoritzat i tot, Jordi.
Doncs jo,
si fan futbol o bàsquet,
doncs jo també,
jo,
dic,
espera't un moment,
i si fan dibuixos,
jo vaig a parar,
perquè ja sóc més gran
i no m'agraden tant els dibuixos.
I tu, Carlos?
Jo,
fan coses que m'agraden a la tele
i a balles,
quan em diuen que faci
una cosa,
com per exemple,
parar la taula,
vaig molt ràpid
parant la taula
i després
m'assento al sofà
i continuo mirant
el que estava mirant.
I tu, Júlia,
i ara passem a una altra cosa.
Digues.
Jo,
no sé,
si em diuen que pari la taula
i jo em faig la sort.
Tu fas veure
que la cosa nova,
amb tu mires,
aviam si hi ha algú altre,
eh?
Allò de...
Escolteu una cosa,
els grans,
no trobeu que
sempre estem dient
que estem massa cansats?
Els grans?
Digues, David.
No és que ho digueu,
és que esteu cansats.
Estem cansats.
Però ho diem moltes vegades,
eh?
O no?
Hombre,
és que a altres treballeu
molt més que a naltros
i feu moltes coses
més que a naltros.
Però tu creus
que vosaltres no treballeu?
I molt?
Sí.
És que jo crec
que treballeu molt, eh?
Per exemple,
els meus pares
estan moltes més hores
a la feina.
A la feina.
I després,
quan arriben a casa,
encara tenen que fer més feina.
Clar,
però vosaltres també,
Déu n'hi do, eh?
Si teniu una jornada completa.
Però nosaltres
ens podem sentar al sofà allà.
Home,
és el mínim.
Digues, Magda.
Abans,
també m'hauria agradat
preguntar-los
si a classe
es cansen realment
treballant
o no es cansen.
Doncs aquí estàs on.
Mira,
doncs reprenem el fil
per al punt
que ha dit la Magda.
També poden comparar
el treball xeu de classe,
si és que s'esforcen-ho,
si és pesat o no és pesat,
amb el treball dels grans,
que també anem molt cansats.
Álvaro,
tu què creus?
Us canseu?
Vull dir,
us canseu?
Suposa un esforç?
És allò de dir,
cansat?
Sí.
Jo,
jo amb els treballs
no és que estigui molt cansat,
però hi ha d'altres que...
Clar,
home,
si tenen més dificultat
ja has de fer-hi,
ja has de posar-hi més esforç.
Tu,
Júlia Pujol.
Quan fem plàstica,
doncs jo m'adverteixo,
però quan fem matemàtica...
Clar,
però plàstica no en feu
cada dia,
a cada moment i a cada hora.
Feu-ho de tot,
no?
Però allò,
quan acaba la classe
i tanqueu els llibres
a la tarda,
dius,
uff...
O quan els dius,
va,
que ara farem tal assignatura,
o sigui,
tal matèria.
De vegades hi ha males cares
o hi ha alguna queixa.
Sí, sí.
Diem que no pot ser,
que s'ha de fer tot el que toca,
però com si no ho acceptéssim
de bon grat.
I nosaltres, Magda,
no ho diem,
però moltes vegades
ja he de fer això.
Per això,
que ells també
poden comparar el seu cansament
o les ganes de fer les coses.
I és alguna cosa
que també s'aprèn,
no?
Perquè quan anàvem al col·le
i es donava aquest cas
que diu la Magda,
ja ens passava igual que a vosaltres,
però això també ens ensenya
que quan som grans
i l'obligació
de la feina del que sigui
hem de fer alguna cosa
que no és tan plaent,
doncs mira,
la fem, no?
I si ens ho podem prendre
amb filosofia,
millor que millor.
Jordi.
per a mi,
per a mi,
per a mi,
per a mi,
està molt cansat.
Perquè
ahir
estava molt cansat
perquè se'n va anar
quatre dies a Londres
i
li vaig preguntar
si estava molt cansat
i ell em va dir que sí.
Sempre estem molt cansats.
Tu, Gerard?
Jo,
quan estic a classe,
faig un treball
que a mi no m'agradi
i que m'avorreix,
llavors em canso molt.
Et canses
quan fas alguna cosa
que no t'agrada?
Però quan faig una cosa
que m'agrada,
llavors...
Ni que sigui difícil,
ni que sigui complicada,
ni que t'hi estiguis
molta estona.
Sí, sí.
Aleshores,
no et canses.
Però a vegades,
quan perdo la paciència,
llavors sí que me canso.
Esther?
A vegades,
encara que sigui una cosa
que a mi m'agrada,
al principi potser no em canso,
però després ja,
com que ja m'agrada massa
i estic una miqueta...
Ja,
com que ja sé
més o menys
què tinc a fer,
llavors me canso una mica.
I això,
i ara ja està.
Júlia Bernet?
Que a vegades,
quan faig les coses
que m'agraden,
no em canso.
Però quan faig
que no m'agraden,
doncs me canso més ràpid.
Clar,
és el que dèiem
i és el que jo em penso
que tots ens hem adonat,
que l'activitat,
allò que no ens agrada,
ens provoca un cansament
i que la inactivitat
també ens pot cansar.
David?
Que a mi,
treballar no em cansa,
però estàs sentat molt de ratus
i que em cansa.
A veure,
aquest cap de setmana
què faríeu vosaltres?
Jo, jo, Carlos?
va.
Digues, digues.
Jo,
doncs mira,
jo al matí me'n vaig a jugar a tenis
i a la tarda
vaig a jugar
amb un esplai.
Per tant,
que et mous, eh?
Sí, mous.
I si t'haguessis de quedar demà
tot el dia a casa al sofà,
assegut?
Que en seria...
Seria terrible, no?
Sí.
Quina jornada més lletja.
Però mira,
al matí a fer una mica d'esport
i a la tarda a l'esplai a jugar,
doncs està molt bé.
Tu, Álvaro,
què faries demà
o què faràs?
O què t'agradaria fer?
És igual.
també com el Carlos
al matí tenis
i a la tarda
el meu cosí
molt a prop...
I aneu a jugar?
Sí,
vaig a jugar amb el meu cosí.
I no et canses?
No.
No et canses, no?
I tu, David?
Jo
també vaig a fer esport,
llavors al migdia
me relaxo una miqueta més
i
després a la tarda
ja jugo més
i faig coses,
però al migdia
és...
home,
tranquilitzo.
Clar, home,
dinar una mica de sobre taula,
no?
Que també
convé.
Júlia Bernet,
què faríem al cap de setmana
per no cansar-nos
d'aquesta manera
que hem estat parlant?
Jo vaig a jugar
fora al jardí
a futbol
i després entro a casa
i m'asseco una mica.
I descanses.
Sí.
Però fas una mica d'esport.
I tu, Esther?
A mi m'agrada
al matí
fer moltes coses
i així
a la tarda
puc descansar.
I descanses
tota la tarda?
No.
Però no com la Marta?
No.
amb moderació, eh?
Podríem dir.
I tu, Gerard?
Jo,
a mi aquest dissabte
és el que m'agrada més
perquè
vaig a jugar
un partit de futbol
i després
ens quedem
a dinar en Montblanc.
Doncs mira,
perfecte.
Molta activitat també.
I tu, Jordi?
Jo,
com demà tinc un partit,
doncs,
en cabat
puc dormir molt
i
puc dormir bastant
i en cabat
entrenar-me a bàsquet
i anar a jugar.
I al migdia
també és
quan em tranquil·litzo més
i a la tarda
vaig a convidar
els veïns
i jugo
i coses.
Ja,
pràcticament
per acabar,
perquè no m'he adonat,
ens ha passat el temps
molt ràpid.
Què penseu
quan els grans
us diem
però que no us canseu mai?
No heu sentit
aquesta frase
moltes vegades?
És que aquest xiquet
no es cansa mai.
No?
Jo sí.
Jo sí.
A mi m'ho diuen
molts cops.
i que m'ho sentiu
però si jo
perquè m'he de cansat
jo estic bé, no?
Sí.
Jo almenys,
jo almenys
si faig moltes activitats
no m'avorreixo
i així faig més esport.
Álvaro.
Abans
quan havies preguntat
al migdia
estic molt avorrit
truco al meu cosí
però si no està
tinc moltes ganes
de convidar
algun amic meu.
El cas és
no aturar-se
i ocupar el temps, eh?
Sí, sí.
David,
i ja acabem,
que Déu-n'hi doig.
A mi,
quan m'hi diuen això
que no està cansat
jo no m'ho prenc
com
que te'ls vols estar quiet
jo no m'ho prenc així.
Jo dic
bueno,
vale,
doncs m'agrada.
Tinc molta energia
per donar i per vendre.
Sí.
Clar que sí.
Em penso que heu preparat
una miqueta
de comiat
de tancament de programa.
No que sí,
Júlia?
Magda,
aviam,
aquests temes
són importants.
Algú pot pensar
que cansar-se
d'activitat
és molt important
perquè en definitiva
com els altres temes
que tracteu a l'aventura
de la vida
crear hàbits, no?
Sí.
És com una mena d'assaig.
I el bonic
és que tinguin hobbies
i també
no anar
amb el ritme
que portem
potser tots plegats.
Vull dir que
hauríem de prendre consciència
del ritme
de vida que portem.
L'importància
del descans
però el descans actiu,
el descans profitós, no?
I fer coses
que ens agraden,
com deien.
Com ara deien,
fer esport,
anar a jugar amb els amics
amb el cosí,
llegir una mica,
jugar a futbol,
doncs és el més important.
I si poguéssim
disfrutar del treball,
doncs millor.
Aquests treballs
això m'agrada veure
això que farem, no?
S'ha de fer,
però el que diu
la vostra mestra,
dins del possible
intentar mentalitzar-nos
que també segur,
segur que alguna
petita part bona
hi trobem.
Per què no ens
expliqueu
o ens llegiu
aquest comiat
que heu preparat?
Volem donar les gràcies
a Tarragona Ràdio
per haver-nos convidat.
Per a nosaltres
ha estat una aventura
i ens ho hem passat molt bé.
I ens han escut...
I també
gràcies als oients
que ens han escoltat.
Adeu i gràcies.
Doncs moltíssimes gràcies
a tots vosaltres,
al David,
a l'Àlvaro,
a la Júlia Pujol,
al Carlos,
al Jordi,
al Gerard,
a l'Ester,
a la Júlia Bernet
i naturalment a la Magda.
Magda,
moltíssimes gràcies.
Així és a vosaltres.
I Déu-n'hi-do,
ha estat un plaer.
Esperem que pugueu venir
un altre dia.
Vosaltres,
però sobretot els companys
que s'han quedat avui
a l'escola
i que segur que
us han escoltat
amb moltíssima atenció.
Moltíssimes gràcies.
L'aventura da la vida.