Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Garriga, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut. Ja els tenim aquí, física i materialment, aquests regals, aquests obsequis
que donarem avui a la persona, perquè només comptem que una persona
encertarà la qüestió del dia.
Fins ara, aquesta temporada, en el concurs, la qüestió molt recent,
fa un parell de setmanes, potser, Enric, només que el fem.
Sí, només dues edicions.
Exacte, doncs regalàvem aquesta boqueta, aquesta queta, per donar corda al català.
La queta la continuarem regalant perquè continuem tots donant corda al català,
però, a més a més, això sembla un concurs d'aquells televisius
o un venedor d'aquells i la manta i no sé què.
A més a més, una parella... I la funda.
Un aparell de ràdio, d'aquells petitonets d'auriculars,
que és un disseny que s'ha fet expressament per aquesta campanya
de donar corda al català.
I poca broma, és una ràdio que es poden escoltar totes les emissores,
no només les que parlen en català.
Totes les emissores que s'agafin es poden escoltar amb aquest aparell de ràdio.
Sense sortejos, sense res, només han de restar atents al programa,
perquè la qüestió, la pregunta que fem a la meitat de l'espai
sempre està relacionada amb alguna cosa que prèviament l'Enric ens ha explicat.
Quan arribi el moment ens truquen al 977-2447-67
i se l'encerta en tenen l'aparell de ràdio i l'aqueta.
Ho he explicat bé, no m'he deixat res.
Sí, estupendo, estupendo.
Gentilesa del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Ens faltava això per completar tota la falca, podríem dir, en directe.
Molt maques, eh?
I una ràdio per portar a la butxaqueta de la butxaqueta,
o enganxada al cinturó, o coses d'aquestes.
És de color taronja i platejada.
Boníssima.
És una cosa molt bona.
Molt mona, allò de dissenyo, i petiteta, i molt maca.
No pesa gens.
Cada dimecres en regalarem una aquí al Quart de Català
amb l'Enric Garriga, però també els proporcionarem molta informació.
Sí, i hem de dir que de ràdios d'aquestes n'hi ha molt poques.
Això és interessant.
I a Tarragona, les úniques que hi ha són les que donarem a Tarragona Ràdio.
Ah, aquí m'has agradat.
Exclusiva local, a Tarragona Ràdio.
Dius que tinc la ràdio de la Queta, on l'has aconseguit?
A Tarragona, doncs segur que ha estat a Tarragona Ràdio.
Trucar-ne un quart de català.
Exacte, i recomaniu-ho als amics.
Per exemple, ja aprofitem que fem aquests regals tan arregladets i tan macos,
i ens agrada regalar molt en aquesta casa, jo saben els oients.
Enric, comencem parlant de la nova temporada de Voluntaris per la Llengua,
és ja la cinquena a Tarragona?
Sí, avui, per fer una prèvia, direm que avui comencem bé i acabem malament.
Anirà de caient la cosa?
Sí, almenys en aquesta primera part, fins a arribar a la qüestió,
perquè comencem amb coses bones i positives i optimistes,
i mica a mica anirem caient cap als despropòsits lingüístics
i cap a les males intencions.
Això, mica a mica.
Comencem per els Voluntaris per la Llengua.
Dues coses sobre el tema.
Una, efectivament, hem començat els cursos i sempre comencem cursos,
els últims anys ja comencem paral·lelament la temporada,
perquè bona part dels aprenents, això dels Voluntaris,
ara ho direm breument què és, són, surten dels nostres cursos.
Per tant, tenim oberta, diguem, la inscripció,
tant per a voluntaris com per a aprenents.
Això dels Voluntaris per la Llengua és bastant conegut,
però no està mai de més, recordeu, però si algú no ho sabia.
Es tracta d'una iniciativa sociolingüística, diguem-ne,
perquè sociol i és lingüística, que emperellem.
Això ho fem a tot Catalunya, a tots els centres de normalització lingüística,
i en els últims temps s'han anat afegint entitats.
Bé, a Tarragona des del primer dia també comptem amb òmnium Cultural,
però, diguem, a tot Catalunya s'han anat afegint entitats,
per exemple que treballen amb la nova immigració
i coses d'aquest tipus, no?, entitats socials.
Aleshores, emperellem un aprenent que està aprenent català
o que vol aprendre català o que en sap una mica i l'ha de millorar
amb una persona que és el voluntari,
que és una persona normalment català no parlant
o persona que ja té, que potser no és català no parlant de neixement,
però que té el nivell C, que fa molt temps que veig aquí
i que parla perfectament i, per tant, pot ensenyar.
a Unalda. Llavors, els emperellem.
Bé, quan s'inscriu la gent, ens fàvem una fitxa
en què hi posa les seves disponibilitats horàries,
aficions i gustos, que intentem que les parelles, doncs...
Home, clar, que tinguin alguna cosa de la que parlar.
Tinguin coses en comú de les quals puguin parlar
i tinguin interessos més o menys comuns.
Imagina't que agafes una que a un li agrada molt al futbol
i l'altre no, per exemple.
Seria el meu cas, per exemple.
Seria el teu cas. I, a més a més, li agrada molt la cuina
i l'altre no. Al final dius, de què parlem?
Clar. De què parlem?
Doncs bé, la cosa és aquesta.
Això ho fan... Els fem una presentació
i durant deu setmanes es reuneixen una hora a la setmana.
Una hora, em sembla poc, però és que a vegades
hi ha la gent que treballem i tenim fills i tot això...
No parlem una hora a la setmana a vegades, eh?
No tenim temps d'estar una hora a la setmana fent això.
Parlant.
Vull dir, no és poca cosa.
Bé, durant deu setmanes fan això.
Fins ara l'experiència ha estat positiva.
Des del principi i des de les primeres edicions
hi havia poca gent i això ha anat creixent moltíssim.
Total, per exemple, dades que podríem dir...
Mira, l'any 2002, que va ser el primer any que es va fer això,
hi havia 19 parelles lingüístiques a Catalunya, d'acord?
Doncs l'any 2004 hi havia més de 5.000.
5.000 parelles lingüístiques?
Sí.
El primer any hi havia, només hi paticiaven un parell de municipis
que s'ho van inventar,
i l'any 2004 hi havia 58 municipis que hi paticiaven.
que l'any 2005 ja tot això ja ho hem superat.
Bé, la cosa és aquesta.
Estem en marxa.
Si algú es vol apuntar,
tant com a aprenent com a voluntari,
es pot adreçar al Centre de Normalització Lingüística,
a la plaça del Palló, on som.
Ens poden trucar per telèfon al 977-2435-27,
ens poden enviar un missatge de correu electrònic
a l'adreça tarragona.cpnl.org,
o poden visitar la web pròpia del programa,
que és de la Secretaria de Política Lingüística,
a l'adreça de la Generalitat,
a la web de la Generalitat,
a l'apartat de Llengua,
allí hi ha tot un apartat dedicat al voluntariat.
L'altra cosa interessant del tema...
Hi ha un límit?
És a dir, hi ha un moment que diu,
prou, que en tenim moltes.
No, no hi ha límit,
perquè com que anem fent...
Sempre que pugueu tenir de les dues parts...
Diria que posem una data límit d'inscripció
per formar les parelles i que comencin.
Però la gent que es pugui apuntar més tard
d'aquesta data, no hi ha problema,
ja els hi fem la fitxa
i ja els guardem per a la pròxima temporada,
que en el nostre cas segurament serà cap al febrer i març,
en el cas de Tarragona.
L'altra cosa interessant del tema dels bondres per la llengua
és que ha mereixut el reconeixement
de la Comissió Europea en els següents.
El dia 26 de setembre era el Dia Europeu de les Llengües,
decidit per la Comissió Europea.
Evidentment era el Dia Europeu de les Llengües,
en general.
Que és aquell dia que s'explica també molt
les desgràcies de determinades llengües, no?
Sí, sí.
Doncs bé, en guany, en motiu d'això,
la Comissió ha editat un document
en què tria les 10 millors iniciatives d'Europa
per fomentar l'aprenentatge de llengües.
Entre aquestes, 10 ja ha seleccionat aquest programa
precisament com un dels 10 millors.
Aquesta tria l'han fet a partir d'un document previ,
també fet per un altre dels programes de la Unió Europea
que es diu Logos,
que era que van fer un estudi de tota Europa
en 26 països, si no recordo malament,
i van donar lloc a un opus que es diu
50 maneres de motivar els estudiants d'idiomes.
Aquest opus que existeix des de fa un any més o menys,
doncs tria això,
50 programes d'ensenyament i tal de diferents països
que serveixen per motivar els estudiants.
Doncs a partir d'aquestes 50,
la Comissió Europea ha fet una tria de les 10 millors.
Millors en el sentit de millors per ser originals,
perquè siguin fàcils d'aplicar en qualsevol país o idioma,
perquè això dels boners de la llengua es pot aplicar,
per exemple, en qualsevol idioma i en qualsevol país.
I també per ser les més representatives d'aquestes 50
que hi ha en aquest opuscle.
Per tant, el programa aquest ja té un reconeixement europeu
com un dels 10 millors del continent.
Bona notícia per començar.
La segona diu que el Consell Social de la Llengua es renova.
Bé, això és una cosa una mica més tècnica,
però com que si no ho expliquem aquí, on s'explicarà?
El Consell Social de la Llengua és un organisme creat per la Generalitat
en la qual hi participen una sèrie d'entitats, que són les següents.
Consell de Col·legis d'Advocats de Catalunya,
Consell de Persones Consumidores de Catalunya,
Consell Escolar de Catalunya,
Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya,
Consell Nacional de Joventut de Catalunya,
Corporació Catalana Ràdio i Televisió,
Ràdio i Televisió Espanyola de Catalunya
i una entitat que de fa poc que hi és,
que és la SOF Català, proposada pel Durci.
L'objectiu d'aquest Consell és potenciar l'ús social de la llengua catalana
i per això hi ha representants de tots aquests organismes
d'àmbit català general.
A banda d'això, hi ha també una sèrie de vocals a títol personal,
com Joan Martí, que és Joan Martí Castell,
president de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans,
Miquel Àngel Predilla, un sociolingüista de la Universitat Rovira i Virgili,
que també petalla aquí,
Isidore Marí, si no m'equivoco,
president de l'Institut d'Estudis Catalans ara mateix,
Saloua Lauasi Algarbi,
el seu nom ja veiem que aquest segurament prové
d'alguna de les entitats aquests que dèiem
que tenen la nova immigració, etcètera.
Teresa Cabré, una altra lingüista,
Sònia Llinàs i Màrius Serra, l'escriptor i enigmista, etcètera, etcètera.
Tot això,
tots aquests són nous membres,
perquè des de l'any 2002, em sembla,
no s'havia renovat aquest Consell Social,
calia renovar-lo i enfocar-lo
a com funciona avui dia l'idioma.
Una de les coses que es destaca des del Consell Social
és que els nous membres són representatius
dels escenaris on es mou la llengua realment,
àmbits com l'acolliment lingüístic,
la nova ciutadania
o la promoció al carrer de les noves tecnologies,
cas de soft català.
També hi ha algunes persones a títol individual,
però que són representatius d'entitats i organismes
com ara els periodistes Antoni Bassas i Elisenda Roca,
o el president del Futbol Club Barcelona.
El Futbol Club Barcelona,
que sempre dic més que un club,
i de fet, des que el Joan Laporta és president,
sovint hem tingut notícia
que es fan cursos de català
per als futbolistes estrangers
i algunes cosetes d'aquestes que...
Doncs molt aplicats no són, eh?
No, però...
No estudien, eh?
No fan els deures.
Almenys per part del club hi ha la voluntat,
que ja és un què, no?
I està bé.
Això està bé que existeixi i que funcioni.
A veure, amics, fans, seguidors del món d'Asteris i Abelis,
que som molts en aquest món mundial,
a Catalunya també,
tenim les noves aventures dels herois engals,
que es titula en català
El cel se'ns cau al damunt.
Sí.
No tens res a dir?
Tinc molt a dir.
Tinc molt a dir.
A veure...
Molta atenció, molta atenció,
que la qüestió d'avui,
la pregunta per aconseguir l'aqueta i l'aparell de ràdio,
està relacionada amb aquest tema, eh?
Molta atenció.
Atenció.
A veure, quina és la qüestió?
L'Asteris, tothom sap qui és.
Sí.
Així com allà els voluntaris,
potser que hi ha gent que no sàpiga...
L'Asteris.
No acte que hi hagi ningú que ens pugui estar escoltant
que no sàpiga qui és l'Asteris.
Per tu, Tatis.
Doncs, a veure...
El dia 14, divendres passat,
sortia la nova edició,
l'àlbum número 33 de l'Asteris, eh?
a tot el món.
Ara ja es fa...
Això com les pel·lícules de cine,
allò que les pel·lícules de l'escena mundial...
Doncs als Astèrics també es fa estrena mundial.
Es va estrenar 25 idiomes i 27 països el mateix dia.
14 d'octubre sortia als quioscos i llibreries
d'aquests 27 països de tot el món
i 25 idiomes de tot el món.
Fins aquí no passa res.
Però el que passa és que arribem a l'edició catalana,
atenció, a Espanya,
això ho edita Editorial Salvat.
Ho edita, com a mínim, en castellà i en català.
No sé si ho han editat en basc o en gallec.
A mi em consta que d'alguns àlbums existeixen,
edicions en basc i en gallec.
Però el nou, com a mínim, en català i en castellà.
De moment no ho sé,
però com a mínim ha sortit en castellà i en català.
En castellà, Salvat n'ha fet 300.000 exemplars
i en català n'ha fet 50.000.
La proporció, en funció del nombre de parlants de català,
és similar, eh?
Per tant, és proporcionada l'edició en català i en castellà
quant a nombre d'edicions.
El problema està en que aquests 50.000 exemplars
de l'edició catalana tenen un gran problema a la portada
i és aquest títol catastròfic,
que és El cel se'ns cau al damunt.
A algú li hauria de caure la cara de vergonya parlant de cau.
Aquest no és el títol.
No, aquest l'afegeixo jo.
El títol fins ara és El cel se'ns cau al damunt.
I això té un greu problema lingüístic,
que és que aquest se'ns cau no és correcte per dues raons.
Una, perquè el ver caure no és pronominal,
sinó que és El cel ens cau al damunt.
I dos, que a més a més,
si s'hi podia fer alguna desgràcia més,
amb aquesta mateixa desgràcia n'hi han fet una altra,
que és que l'apòstrof l'han posat malament.
Hauria de ser S, E, apòstrof, N, S,
i aquí hem posat S, apòstrof, ens.
Vull dir que doble desgràcia lingüística.
Per tant, quin seria el títol correcte?
El títol correcte seria simplement
El cel ens cau al damunt.
Quin, quin?
El cel ens cau al damunt.
Molt bé.
Jo no sé si li ha caigut el pèl a algú de l'editorial
per aquesta pífia.
Home, és que se suposa que has de tenir...
No sé si n'ha conegut algú.
Sí.
Clar, després...
Perquè una cosa és un error a les pàgines interiors,
que mira, passa desapercebut,
però clar, lletres grosses...
No, es veu que a l'interior no li hi ha...
No t'he desperdici.
No, a l'interior està correcte.
La pífia ve a la portada...
Per això t'ho dic que la portada és...
Sí, no, i sol passar, perquè a les editorials els llibres
es revisa tot i al final la portada no s'ha mirat
i passa el que passa.
L'editorial ja ha anunciat, de fet,
algunes llibreries del país,
i quan dic el país dic Catalunya,
ja el mateix dia i vendres, quan se'n van adonar,
ja van retirar de la venda els llibres.
Per això l'editorial ha anunciat
que aquesta setmana retirarà totalment l'edició,
de manera que això en els pròxims temps
es convertirà en una edició de col·leccionista
perquè serà una raresa.
N'hi ha 50.000, però tots els que retirarà
els hauran d'estruir,
per tant, els que els comprin aquests dies
d'aquí un temps tindran un valor afegit.
Una cosa curiosa,
hi ha el Miquel Pairolí,
que és un senyor que fa articles d'opinió al Punt,
fa un article molt divertit sobre el tema,
dient que en realitat,
evidentment ho fa amb ironia,
diu que el que passa és que no és que sigui,
aquesta no és l'edició catalana,
és l'edició catanyola.
Aquesta edició l'han feta en catanyol.
perquè així és com es parla avui dia,
sobretot la gent més jove parla així.
No vols dir que es prenen la molèstia
de posar l'apòstrofe i tot això?
No, no ho escriuen, però parlen així.
Ell fa la conya sobre el catanyol.
El resultat final de tot això
és que el que en realitat ha fet l'editorial
és que han fet l'edició en espanyol,
en catanyol.
Han traduït literalment, no?
Han traduït literalment el castellà
sense mirar-ho gaire,
perquè molta gent parla així.
Si no es caig en cima,
en l'edició se'ns cau.
I a més, el que hem fet amb això
és que ara hem fet l'edició en catanyol
i d'aquí uns quants dies s'ho té l'edició en català,
amb la qual cosa l'editorial farà negoci doble.
Per tant, a Catalunya tindrem tres versions.
Sí, la catalana, la castellana i catanyola.
Exacte, i la catanyola serà la de col·leccionista.
Llavors, segur que més d'un i més de dos
i més de deu compraran les dues,
amb la qual l'editorial,
en lloc d'acomiadar el culpable,
potser li hauran d'augmentar els ous.
Clar, fixa't que quan has dit això
de la retirada dels exemplars,
jo Santa Innocència anava a dir
doncs ja ho saben,
vagin a la llibreria on l'hagin comprat
i el tornen.
No! No el tornin?
No, guardin-lo com a col·leccionistes.
Perquè ja és el que diu l'Enric,
això després tindrà un preu fins i tot econòmic.
Sí, perquè a les fires del còmic,
el món del còmic està en crisi,
però a les fires del còmic,
com la d'Angolèm o la de Barcelona,
aquestes peces amb el temps...
Ja veuen?
Pugen de preu, eh?
Un error pot ser una inversió
a mig llarg termini.
Abans de fer la pausa
i plantejar la qüestió del dia
per aconseguir la queta i l'aparell de ràdio,
una altra qüestió relacionada amb l'actualitat,
la presentació clandestina, sembla,
de Ciutadans de Catalunya a Tarragona.
Sí.
Ciutadans de Catalunya
són aquest col·lectiu
que a principis d'estiu es va presentar,
són el manifest dels 15,
en què hi ha una sèrie d'intel·lectuals
que proposen una nova política
i fer un partit polític
perquè els partits polítics
que hi ha avui en dia a Catalunya
no serveixen per a res.
I una de les coses
on es acostumen a incidir
en temes de política lingüística,
de normalització lingüística,
la llei de política lingüística i tot això.
Aquests,
diguem el manifest dels 15
que tothom coneix com el manifest aquell
que hi ha al Boadella,
pel mig, eh?
Doncs aquest.
Doncs bé,
aquests van fent presentacions per a Catalunya
i ves quina casualitat
la presentació a Tarragona
la van fer el dia 7 d'octubre
a l'antiga audiència,
un lloc on resideix el centre de normalització
lingüística de Tarragona.
És curiós.
Doncs el dia 7 d'octubre
a la sala d'actes,
a la tarda,
es van reunir
més de 204 persones
que són les que hi caben.
N'hi van més.
Doncs va haver-hi molta participació.
Hi va haver haver booking.
I la pregunta és
i com estava convocada aquesta tarda?
Ningú ho sap.
Ningú ho sap,
però allí hi havia 250 persones.
Nosaltres a les agendes
no teníem referència a la veritat.
A mi em consta
que no estava convocada a la premsa
i que els de Ciutadans de Catalunya
aportaven el seu propi equip de premsa
que s'encarrega de fer la crònica,
les fotos, el rebotatge
i després ho pengen a la seva web,
que he pogut comprovar avui mateix
que efectivament allí a la web
de l'entitat
que es diu ciutadansdecatalunya.com
3BW ciutadansdecatalunya.com
aquí trobareu el manifest,
gloriosos articles dels firmants del manifest
i la crònica de la presentació
del manifest de Tarragona.
I d'altres coses,
doncs aquí van assistir a la presentació aquesta
Arcadi Espada, Teresa Jiménez
i Francesc de Carreres
que van ser els tres que van fer la presentació.
Aquí es van repartir exemplars de manifest,
es van recollir signatures de suport,
la gent que volia s'apuntava a l'entitat, etc.
Evidentment,
les meves informacions em diuen
que es va parlar bastant
i bastant malament
d'aquestes qüestions
de la política lingüística
i la normalització lingüística
i tot això a la mateixa teulada
que acull la meva empresa
que és el Consorci per la normalització lingüística.
I com és?
que, bé, això,
es va fer això a Tarragona.
Jo he comprovat
que els periodistes locals
no estaven convocats a cap acte.
Has parlat amb altres periodistes
i tampoc no tenien coneixement, no?
Exacte,
jo sé que qui no estava d'això
i tampoc no sé,
sí que ho sé,
però no puc dir
qui va sol·licitar l'ús d'aquesta sala d'actes
a l'antiga audiència
per fer aquest acte.
Es fa l'interessant, eh?
No, no, no, no es pot dir
perquè, escolta,
si no ho volen explicar públicament
no serem nosaltres
qui ho explicarà,
només faltaria.
Jo no ho puc dir,
però algú va haver de sol·licitar
aquesta sala a l'Ajuntament
per fer aquest acte.
Doncs es va presentar també aquí a Tarragona
d'una manera que
no va passar desapercebut,
òbviament,
a aquestes més de 200 persones
que van anar-hi,
però a la resta de la ciutadania
que no estaven, doncs, assabentats, sí.
Fins avui.
Fem una pausa.
Vagin ràpidament al telèfon
977-2447-67
perquè després arribarà la qüestió.
El Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
convoca el 14è Premi
a la Normalització Lingüística de Tarragona.
Botigues, entitats del món socioeconòmic,
empreses i organitzacions
podeu optar al nostre premi
presentant les vostres candidatures
abans del 28 d'octubre
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Demaneu-nos les bases
al telèfon 977-2435-27
o per correu electrònic
a l'adreça tarragona.cpnl.org
Dos quarts en d'una mig minut,
un quart de català.
En moment de la qüestió,
ens agrada regalar coses,
per això quan l'Enric comentava
aquesta notícia de la versió catalana
o catanyola de l'Astèrix,
doncs hem subratllat molt
quina ha de ser la resposta correcta.
Per tant, tu fes la pregunta,
Enric, a més, és generós,
perquè dona opcions.
Per tant, és difícil equivocar-se.
Ja tenim una primera trucada.
Fem la pregunta i...
O fem la trucada allà que s'arrisqui.
No, no, deixem...
Fes la pregunta.
Fem la pregunta.
Quin seria el títol correcte
del nou Astèrix en català?
O quin seria el títol correcte
en català del nou Astèrix?
Oferta A.
El cel se'ns cau a sobre.
Oferta B.
El cel ens cau al damunt.
Oferta C.
Ens cau la cara de vergonya.
A veure quina resposta triar
aquesta persona.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
A Montserrat Nadal.
Què tal, Montserrat?
Molt bé.
A vostè li agrada
l'Astèrix i l'Obelix?
Sí, sí, li hagi molt agradat.
Potser més aviat
a la meva canalla.
A l'època del meu estic, sí.
I vostè ha pres nota
o sap quin seria el títol correcte?
Sí.
El cel ens cau damunt.
Molt bé, correcte.
Encedat.
Ràdio adjudicada.
Molt bé, Montserrat.
Escolti, doncs té el seu aparell de ràdio
amb els seus auriculars,
moníssima, ja l'hi dic jo,
i l'aqueta per donar corda al català.
Molt bé, moltes gràcies.
La pot passar a recollir per la ràdio,
pels estudis de l'Avinguda Roma, d'acord?
Sí, molt bé, moltes gràcies.
Gràcies a vostè per participar, Montserrat.
Bon dia.
Bon dia.
Adéu, bon dia.
La Montserrat ho tenia claríssim.
El cel ens cau al damunt.
Ni ens cau la cara de vergonya,
ni el cel se'ns cau a sobre.
No, jo havia posat-lo de la sobre,
també, per veure si algú picava.
Es despistava ment el damunt i la sobre.
És que, Clàdios, damunt és correcte,
perquè damunt és posar alguna cosa.
Totalment, totalment.
No, no, com es nota que els filòlegs són així,
tenen aquesta cosa d'anar jugant molt bé.
Doncs encantats de la vida,
que la Montserrat s'ha regalat la primera ràdio.
Insistim, la ràdio de la campanya
d'un acord del català a Tarragona
només la dona aquesta casa.
La regala Tarragona Ràdio,
gentilesa del Centre de Normalització Lingüística
de Tarragona,
i més concretament d'aquest espai,
un quart de català.
La setmana vinent en tindrem una altra
per regalar-la i tant,
que si no, no en faltaran.
Acabem amb un parell de punts
relacionats amb novetats editorials i informàtiques.
Enric?
Sí, concretament parlarem de dos diccionaris.
M'agrada agrupar la cosa,
per no disperçar a parlar d'una web.
Avui parlem de diccionaris,
l'altre dia parlarem de coses de webs
que també en tinc unes quantes en nevera.
Fàcil i ràpid.
L'editorial Bromera,
que és un editorial valencià en Edicions Bromera,
es diu,
acaba de treure el nou diccionari bilingüe escolar
castellà-valencià-valencià-castellà.
Uh-huh.
Molt bé.
El tema que si es diu valencià o a més d'això...
Ai, està, més que escolta,
el moment que ja dius...
No hi entrem, és igual,
perquè si és un editorial valencià,
això és un diccionari destinat al món escolar,
principalment encara que és prou complet
i prou bo i potent,
com perquè també sigui útil
per a professionals de la comunicació, etcètera,
perquè és molt actualitzat.
Per exemple,
coses que podem dir.
Per exemple,
s'actualitza la llengua
posant especial èmfasi en els neologismes.
Neologismes que en els últims temps
venen molt dictats
per qüestions tecnològiques
i qüestions socioculturals,
tipus immigració i tot això,
i tecnològiques tipus informàtica,
internet i totes aquestes coses
del món virtual que vivim avui dia.
I amb això,
amb altres qüestions
de novetats d'aquest diccionari,
inclou, per exemple,
insisteixo,
és un diccionari enfocat al món escolar
i per tant és un diccionari escolar
i per tant conté
una gran quantitat
d'una llista de noms propis de persona,
també de personatges històrics,
mitològics
i també d'actuals,
per exemple,
des de l'història fins a Gorbachev,
noms de persona
des d'Empard fins a Gustau,
topònims,
Xina, Saragossa, etcètera.
També
inclou gentil·licis de tot el món
i atenció de tots els pobles valencians.
A vegades,
quan dius
com es diuen els d'aquell poble,
costa de saber,
doncs almenys
de tot el país valencià
els tenim aquí.
També una bona relació
de símbols,
abreviatures,
sigles, tal, tal,
conjugació verbal
en valencià i en castellà
i aquí sí que
si és en valencià
serà
amb la morfologia de val
pròpia dels dialectes valencians,
cosa que està molt bé.
I també
una cosa interessant
que són
una correspondència
entre castellà,
valencià,
valencià,
castellà
de 12.000 frases fetes,
locucions i refranys.
Doncs, escolta,
és un diccionari ben complet.
Té 60.000 entrades
i 80.000 excepcions.
Per tant,
és un diccionari
molt recomanable
també per a qualsevol
del meu gravi,
per exemple.
I això forma part
d'un projecte
en què ja fins ara
s'havia editat
i a la mateixa editoria
l'havia anat editant
en un diccionari valencià,
un diccionari pràctic
d'ús del valencià
i un diccionari valencià
de pronunciació
i amb això
es completa
tot un quadre
de diccionaris
actualitzats
i modernitzats
en aquest àmbit.
Aquest és de paper,
com si diguéssim
tenim un altre diccionari
i aquest és online.
És online
però també es pot imprimir.
Sí,
és en línia
i també imprimible.
És el diccionari Daco.
Dit així son estrany
però Daco
és la sigla
de diccionari
anglès-català
de codi obert.
Això
des de llavors
fins ara
no s'havia presentat
cap actualització
i aquesta és la primera
en què
el diccionari
anglès-català
conté 12.302 entrades
i el diccionari
català-anglès
en conté
9.478.
Es pot baixar
gratuïtament
des de la web
per tant
diguem-la
a més és una web
molt fàcil de trobar
3bw.catalandiccionari
escrit així en anglesa
per tant
diccionari
amb t i
i acabat en y
.org
des d'aquí
es pot baixar
és molt interessant
pels estudiants d'anglès
per exemple
es pot consultar
en línia
i si el consultem
en línia
es pot consultar
tot el diccionari
complet
o fins i tot
estar pensat
pels estudiants
perquè es pot consultar
segons nivells
que són el nivell bàsic
el nivell intermedi
i també una altra cosa
que són xarxes semàntiques
entre català i anglès
allò d'explicacions
de canvi
del sentit
d'una paraula
que encara que
sigui de la mateixa arrel
no vol dir el mateix
en els dos idiomes
o coses d'aquest tipus
o camps semàntics
etc.
A banda d'això
es pot també
baixar
directament
tot
en format PDF
i es pot imprimir
estar pensat
precisament per això
perquè es pugui
imprimir
i ser usat
com a referència
i empresa
l'únic que no tindrà
seran les tapes
de cartró
com d'una llibreria
però
és estar pensat així
i bé
no només això
sinó que per exemple
a la web mateixa
també hi ha uns plugins
que són allò d'enllaços
perquè te'l puguis
enganxar
al navegador Firefox
o al navegador Internet Explorer
i el tinguis allà integrat
o coses d'aquestes
fins i tot
hi ha un programa
de pronunciació catalana
que es diu
Catfon 3.5
que està
aquí
potser
des de la nostra banda
ens interessaria
que és un programa
de pronunciació anglesa
que es digués
Inc. Font
no sé què
però bé
tot això
i altres coses
que podeu veure
i altres avantatges
de Cat Diccionari
que es poden veure
a la web
catalansdiccionari.org
doncs
informacions útils
sens dubte
aquestes
per tancar
un quart de català
d'aquest dimecres
un espai que realitzem
en col·laboració
amb el Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
i amb la col·laboració
directa
d'Enric Garriga
Enric gràcies per venir
t'esperem la propera setmana
dimecres més
a tu i a les ràdios
eh
les ràdios i les ketes
adeu-siau
a tu i a les ràdios i les ràdios