Sintonia de Tertúlia, temps per comentar l'actualitat del matí d'aquests dies.
Avui amb tres convidats, com us deia en fa un moment en el sumari del programa.
Avui ens acompanya l'advocat Antoni Huber.
Ton, bon dia.
Bon dia.
I a l'altra banda de la taula tenim l'escriptor i inspector d'ensenyament Francesc Roig.
Francesc, bon dia.
Bon dia.
I també el llibreter Ramon Marrugata.
Ramon, també bon dia.
Bon dia.
Doncs amb aquests tres convidats avui comentarem algunes de les notícies del dia i de la setmana.
Aquesta setmana avui també és notícia a la premsa i en els informatius de la ràdio el tema de la presó.
Perquè aquesta setmana hem sabut que el govern de la Generalitat, l'actual govern, el Departament de Justícia,
recupera una proposta de nou centre penitenciari pel Camp de Tarragona que ja havia plantejat fa anys l'anterior govern de Convergència i Unió.
És a dir, la proposta de traslladar la presó al centre penitenciari a la finca de Mas Enric a l'antic campament militar ubicat al Callà.
Tot i que hi ha una part també d'aquesta finca que està dins del terme municipal de Tarragona.
L'Ajuntament del Callà ja va fer un plenari dimarts al vespre dient que no volia el centre penitenciari,
però la Generalitat manté que és el lloc més idoni.
En fi, estem en un debat que a més ha anat apareixent en diferents punts del territori de Catalunya.
Les persones sembla que no agraden a ningú, tot i que sí que hi ha hagut algun Ajuntament que s'ha ofert,
però en general és un motiu de polèmica.
Començant pel tema concret de la proposta de Mas Enric, que recordem ja havia estat presentada per l'anterior govern fa anys,
què us sembla? Ton, advocat.
Bé, jo ho he dit fins i tot amb alguna calta tertúlia des de fa temps que s'ha comentat aquest tema, jo ho veig bé.
Penso que avui en dia no té cap funcionalitat apropiada a una presó urbana, com és la de Tarragona,
i que s'hagi recuperat aquesta proposta, que ja et dic va ser una proposta feta de fa temps,
ubicar-la a Mas Enric, a mi em sembla que és una bona proposta.
És una bona proposta perquè, tot i deixar de ser una presó urbana, no s'allunya tampoc de les possibilitats
que les persones, familiars, amics dels reclusos hi tinguin un accés fàcil.
L'entorn que no agrada als veïns, bé, és respectable l'opinió, però bé, és una infraestructura necessària.
Sempre és millor en un espai més obert que en un espai en què hi ha molta concentració de ciutadans,
persones en les que el fet de la presó tampoc ha comportat cap molèstia,
però sí que no té cap funcionalitat, com deia, lògica avui, al centre de la ciutat, que no els agradi.
Jo penso que la ubicació de la presó, precisament, els pot portar de bé.
I els pot portar de bé, com per exemple, proposant un exemple fàcil,
el fet que, òbviament, hi ha d'haver uns mitjans de transport
en què connexionaran aquesta presó en els nuclis urbans
i això, en definitiva, favorirà l'entorn aquest.
Podríem afegir-hi altres qüestions, però jo penso que amb aquest apunt n'hi ha prou.
És jo qui, Toni. Pel Tonúber, pels altres contartulis, Ramon, com ho veus?
Jo és que, esclar, la gent s'espera, tots els serveis són totes les ciutats.
Hi ha coses que no agraden a la gent que, tristament, viven a les ciutats per això.
Per això hi ha aquesta dèria d'anar al camp, no?
Jo l'altre dia vaig tenir l'oportunitat de sentir uns veïns de Sant Esteve de Sants Rovines,
que, si no ho sabeu, és el municipi on hi ha la presó aquesta famosa de Cambrians.
I, bé, doncs, parlaven d'allà hi va haver una oposició brutal
quan es va dir de portar aquella presó allí.
En aquest moment, la tòrica que hi ha allà és de la mar de contents.
I després hi havia...
Després vaig posar una entrevista, això un altre dia, això és la setmana passada, no?
Una entrevista amb una que es dic a vendre pisos,
perquè allà hi ha moltes urbanitzacions, també, no?
Perquè allò està a prop de Montserrat i és a tota aquella zona
que està ple d'organitzacions, de Martorell fins a Piera, a tota aquella zona.
Diu...
El preu de les vivendes de Sant Esteve de Sants Rovines
és la més cara, els més cars de tota la comarca.
És una cosa que et tomba als arguments primaris
que es fan quan et ve una cosa d'aquesta envergadura en un municipi, no?
Que dius, oi, aquí la gent, saps, l'imatge de la presó és una imatge negativa, eh?
I, evidentment, amb això pesa, i amb això pesa.
El que passa que, si ho racionalitzes, doncs, és un servei com un altre
que, si està ben fet, si està ben fet, doncs això,
doncs porta feina o porta el que sigui.
I més en riques, jo que hi doni, creus tu?
Això, això no sóc, jo no sóc expert.
Allò que dèiem abans, eh, és que s'ha de saber de tot.
I jo no sóc expert per saber, per saber la cosa.
Riba un moment que els serveis, evidentment, aquesta presó,
pel que diuen, doncs, té molts problemes de l'any que està fet
i s'ha de modernitzar i s'ha de fer una de nova, no?
I això, això, enlloc, això no sé si...
Però és claríssim que de presons, si n'hi ha d'haver el número que diuen a Catalunya,
n'hi ha d'haver més o menys per tot arreu o escampades.
Això està clar, eh?
Francesc.
Sí.
Hi ha un concepte amb el tema de serveis
entre la necessitat i la conveniència.
Aleshores, esclar, si tot pot arribar a ser necessari,
però a vegades no tothom ho interpreta com a convenient.
el fet d'ubicar-ho al costat de casa
o el fet d'ubicar-ho, doncs, allí on l'administració considera més idoni.
Després hi ha la tercera opció, que és que l'especulació de les circumstàncies
fa que hi hagi tercers intermediaris que necessitin col·locar aquell servei
o procurin que el servei estigui ubicat, com deia ara aquí el Ramon,
perquè, per exemple, a Ses Rovires aquest increment del sol,
doncs és obvi, però no passa només allí.
Ha passat en altres llocs.
És a dir, zones totalment despoblades,
quan hi han col·locat un servei d'aquest
que fa necessària la presència i la necessitat d'anar-hi als familiars,
fa que al voltant s'hagi hagut de crear tota una infraestructura.
Els treballadors.
Clar, dic això perquè vull anar a la teoria Oriol Boigas.
Quina és aquesta?
La teoria Oriol Boigas és que les presons, com la model,
i ara algú que ningú s'escandalitzi,
presons com la model de Barcelona diu que ell considera que estan ben ubicades a la ciutat.
No tal com és ara la model,
sinó amb uns nivells de, diguem-ne, més racionalitzats.
per l'entorn, no per l'entorn de la vivenda,
sinó per la ubicació urbana del servei.
Més que per...
Jo crec que aquí, en aquest cas,
jo ara no hi entro, eh?
Si estic d'acord o no hi estic d'acord.
Només ho dic, aquest posicionament.
Urbà o rural.
Per exemple, el tema de Mas Enric,
és clar, és una zona
que per comunicació,
per exemple, toca l'autopista.
És una comunicació que evita
o facilita que l'accés sigui molt més directe,
en aquest aspecte.
Fins i tot la seguretat del control en aquests accessos, també.
Evita que l'entorn del veïnat
es creï una sensació de problema angoixant, no?
Amb el tema del que pugui suposar,
o pot arribar a suposar,
la presència de persones
que polulen al costat de la presó,
com passa aquí a Tarragona.
Aquí a Tarragona és una presó
superdesmesurada en capacitat,
que ja s'obreixi,
ja s'obreixi.
I per tant,
no ho sé,
a veure,
és clar que l'Ajuntament del Callà
ha dit que no.
Bé, però, vull dir,
hi ha altres ajuntaments,
però, a la llarga,
la dinàmica
dels entorns urbans
i sobretot
socials, administratius
i comercials,
no és que una presó sigui desitjable,
però és necessària.
A veure, digues-t'on.
Sí, anem a veure, aviam.
Jo desconec aquesta teoria
d'Uriol Boigas,
suposo que deu ser bona,
o la seva opinió,
per almenys,
tenia en compte,
que és un reconegut urbanista
i urbanista sociòleg,
per dir-ho d'alguna manera,
també pensant en l'urbanisme
en quant a la repercussió social
del propi urbanisme.
Anem a veure,
caldria fer-ho,
dic de la desconec,
però suposo que deu anar
en la línia del comentari
que faré,
o la precisió que faré.
S'ha de distingir
una doble funcionalitat
de les presons,
les presons de preventius
i les presons de compliment
de penes.
A mi em sembla
absolutament correcte,
si aquesta és la teoria
d'Uriol Boigas,
la d'entendre que,
sí, en el cas corbà,
hi pot haver,
o és correcte i acceptable,
i fins i tot funcionalment
recomanable,
el que hi hagi una presó,
entesa com a presó,
aquella que acull
els preventius,
aquella que té com a interns
les persones
que estan pendent de judici,
o les persones
que estan en una presó
de moment
com a mesura cautelar,
pendent d'una resolució definitiva,
és a dir,
la presó es converteix
com a mesura cautelar
sense fiança,
la qual cosa vol dir
que si hi pot estar
una bona temporada,
d'aquelles altres presons
de compliment,
que aquestes,
lògicament,
el seu cens
de població
de reclusos
és un cens
de persones
que hi ha sant temps,
no?
I que llavors generen
tota aquesta necessitat funcional
que comentava
al seu voltant
de visites,
de familiars,
etcètera,
no?
Que sí,
requereix un condicionament
molt diferent,
que és el que no compleix,
per exemple,
la presó de Tarragona
ni la model,
que estan sobressaturades
perquè és que no hi caben
i allí tenen de preventius
amb compliment.
El comentari
que es feia,
no compleix,
les presons urbanes
no compleixen funcionalment.
Fixeu-vos aquí
a Tarragona mateix
que no hi ha possibilitat
ni d'aparcament.
Problemes de seguretat
que pot ser
el que enguni
els ciutadans
del Callà.
A mi em sembla
que hi ha poca notícia
al voltant d'inseguritat
com a conseqüència
d'una presó.
Al contrari,
jo penso que
la presó genera
precisament
una quota
o un plus
de seguretat
atesca.
Per raons òbvies
hi ha
una major vigilància
precisament
en l'entorn
del propi reclus
que aquest no afecta
els ciutadans
del territori
on s'ubica
sinó
en el seu voltant.
De fet,
el centre
perintent ser de Tarragona
no ha provocat
històricament
cap problema
ni rebuig
entre els venys
de la zona
aparentment.
Cap ni un.
I per al contrari,
ubicada a una presó
i la pregunta
que feia
és el comentari
que feia
en Francesc
si és un bon lloc
per ubicar-la
a Mas Enric.
Jo penso que és
un molt bon lloc.
Primera,
per una qüestió
de valor del sol.
Aquesta infraestructura
tampoc es pot plantejar
posar-la
en algun lloc
on urbanísticament
el sol estigui especulat
perquè seria inassumible.
I alhora
és una presó
ubicada en un lloc
que no és urbana
però, caramba,
Déu-n'hi-do
l'envoltada
que està ja
de nuclis urbans.
Que en benefici
del territori
i dels seus veïns,
la presó jo penso
que és
una infraestructura
que cohesinarà
el territori
pel que deia
mitjans de transport,
serveis al seu voltant,
etcètera,
que fins i tot
millorin la zona.
De totes maneres
i a partir del que ha dit
l'Ajuntament del Calle
en plenari
i el que diuen
ja els veïns
més propers
a la zona,
consideren que ens podem trobar
en un cas similar
com el que hi ha hagut
en altres punts de Catalunya?
Perquè aquí ens portaria
el debat sobre la solidaritat
o falta de solidaritat
en general
dels ciutadans
davant d'equipaments
com aquests
que tothom
o gairebé tothom
els rebutja
i els rebutja
perquè sí
i ja està, no?
Ens podem trobar
en una situació similar
com per exemple
la que hi ha hagut
a la Sagarra
o la que hi ha hagut
i la que hi ha
en altres punts de Catalunya?
A veure,
però això
passem-ho
amb altres circumstàncies,
no només
en un sistema penitenciari.
Per exemple,
jo visc en una zona
altament inflamable
i per tant
els veïns de l'època
no se'ls va consultar
precisament
si volien
que se'ls instal·lés
una determinada
indústria
o els de Constantí
amb el tema
de la incineradora.
Per tant,
a veure,
i tot és necessari
perquè l'entorn urbà
posa i porta
aquests condicionants.
Porta aquests condicionants
sobretot
per la qüestió.
Ara,
si trobes el lloc
i el lloc de Mas Enric
és una zona
amplíssima, eh?
No sé quantes hectàrees
té, però...
Unes 100 hectàrees,
diuen.
però és molt gran
i una presó
entre 3 i 4 hectàrees
com a màxim
ja és una superpresó
també.
Per tant,
és una zona
buscosa.
Ara no estic fent
el panegíric
de l'idíl·lic
i bucòlic
camp.
No, no, no.
Però, a veure,
quan van fer la presó
aquí a Tarragona
també estava en un lloc
ailladíssim, eh?
Ailladíssim
perquè la plaça
Imperial Tarraco
ni estava urbanitzada
i probablement
a lo millor
ni traçada.
Bé,
doncs això passarà
exactament el mateix.
Acabarà urbanitzant-se
al voltant de la presó
i tornarem a tenir-la
potser d'aquí 20 anys
en un indret
on ja hi viuran
ciutadans
i a més a més
si faran zones
de cases
adossades.
Ramon,
hi haurà moviment opositor?
Sí,
naturalment.
Bé,
perquè després
veu una cosa
que és una cosa
que es diu
en això
és que
als ajuntaments
que els hi toca això
doncs
juguen
també una mica
amb el tema
de les compensacions.
Això,
això és...
Sí,
perquè aquí ara començarà
la negociació
amb la Generalitat,
no?
Avui surt una notícia
que l'àstic ha fitxat
aquest a l'Abel Guades aquest
que no sé què.
L'ha renovat,
sí.
I llavors fa un mes
o així va sortir la notícia
que hi havia dos emisaris
de la lliga anglesa
per buscar-lo.
Ostres,
allò era un bluff
un bluff com una catedral.
Això qualsevol persona...
A més a més
ho deia tothom
que digia el diari,
m'ho penso,
és que la gent
no som tontos,
no?
Però de vegades
es diuen coses
per què?
Per què dius
mira,
a mi em toca això
doncs treiem el que puguem
i hi ha una part d'això
no diria que tot sigui
però una part d'això
i ja ho ve també.
I per tant
creus que
que s'arribarà
en un acord?
Jo penso que sí,
jo penso que sí.
Bé,
l'acord han d'arribar
sinó el que allà
s'ha en un altre lloc
que està claríssim
perquè és un servei necessari,
no?
Ha de ser,
ha de ser,
ja està.
Sí,
però és que aquesta zona
si la busques
en algun altre lloc
per aquí a la zona
no n'hi ha
100 hectàrees
amb aquesta disponibilitat pública,
eh?
Però això és bo
perquè permet també
el creixement.
Fem les coses ben fetes.
Per tant,
no ens encursarem
en un espai
que ja d'entrada
pot resultar
absolutament insuficient
com passarà
amb la ciutat de la Justícia,
amb el nou Palau de la Justícia,
si el fan aquí
a la Casa dels Mestres,
no?
Que ja d'entrada
no serà suficient
per a les necessitats actuals.
Ja no et dic jo si...
És a dir,
que quan hi inaugurareu
no hi cabreu.
Jo n'estic convençut,
n'estic absolutament convençut.
El problema és
si cabrà
allò amb empentes
i malament.
Parlem d'altres qüestions.
El Tadis,
avui torna a ser notícia,
ahir els treballadors,
uns representants
van estar al plenari municipal,
ahir es va parlar
a l'Ajuntament de Tarragona
d'aquesta qüestió,
les negociacions
continuen,
en fi,
a tres bandes,
l'empresa,
o a quatre,
em he dit l'empresa,
els treballadors
i després les institucions,
la Generalitat i l'Ajuntament
per mirar de trobar
una sortida
i allargar la vida
de la fàbrica
que teòricament,
segons les intencions
del Tadis,
la volen tancar
com ho veuen
tot plegat?
Ens en sortirem
amb aquest tema
per allargar
la vida
de la fàbrica
i per tant
la vida laboral
també
d'aquests treballadors
afectats?
Demanen discreció
en aquesta qüestió,
no?
Diuen que deixin negociar
i que bé,
i que hi hagi
certa discreció
perquè no doni ales
a ningú.
Però fins a quin punt
les administracions
hi han de jugar
fort
en aquest tema
en les negociacions
amb el Tadis?
Políticament
pot ser incorrecte
el comentari
però jo diria
que no massa
que no massa
si t'hi dien
que implicar
o participar
implicar sí
però participar
en la solució
de conflictes
d'empreses
laborals
a costa
de posar-hi
a costa
de posar-hi diners
altres
col·laboracions
les que convinguin
i més
i en favor
i benefici
del més
desprotegit
o del més
feble
com és el treballador
per descomptat
però que això
no comporti
una despesa
que al final
acabem pagant
tots
per sumentar
una qüestió
que és una qüestió
empresarial
i que és una qüestió
que han d'assumir
els patrons
respecte
als seus treballadors
però bé
si la via
de solució
passa
com per aquest negoci
com sembla ser
amb l'empresa
requalificant
el terreny
i això
directament
no ens costa
ni una passeta
doncs
benvinguda
serà la negociació
i la solució
per aquests treballadors
que es trobaran
sense
sense empleu
Ramon
de totes maneres
s'ha de matisar
una requalificació
té un cost social
per la ciutat
també
sempre
això
hi ha una cosa
es fa difícil
de dir
que en aquest sentit
que l'administració
no s'impliqui
en una via
d'aquest tipus
perquè està clar
els anteriori
beneficiats
són els que
en aquest moment
són les víctimes
són els que
estem perjudicats
en aquest moment
que es poden quedar
sense feina
o que es quedaran
sense feina
perquè això
té un to irreversible
en aquest sentit
és un problema
de temps
però evidentment
si aquest temps
és sofin
a lo millor
per alguns
ja els soluciona
problemes
com la qüestió
de la jubilació
sempre
com més temps
es guanyi
evidentment
el mal
quedarà
quedarà menor
bé
jo penso
que hi ha d'haver
una certa discreció
evidentment
una certa discreció
i
jo estic d'acord
estic d'acord
una certa
si vols
diferenciar
implicació
participació
això
seria una manera
de dir-ho
però
però jo penso
que ara
s'ha de veure
també el cos
per la ciutat
perquè si
el Tadi és
una empresa privada
i llavors
amb això
juga
de què
li facilitem
doncs
això també
no sé
Francesc
bé
després
no entraré
en aquest punt
de cos social
però sí
en el cos
diguem-ne
a posteriori
perquè
si les circumstàncies
i les negociacions
acaben sent
òptimes
per les
en dues parts
el que sí que
valdria la pena
tenir clar ja
què en farem
de l'edifici
no?
Clar
perquè a veure si resultarà
que traurem el canari
i ens quedarem
amb la gàbia buida
llavors
perquè
ja
per això hi ha
diferents nubis
o nubies
sí però
escolta'm
la xartrés
no sé quants
n'ha acabat
tenint
i encara està
com està
oh
no no
està soltera
no home
a veure
és una infraestructura
fins i tot
estèticament
que et dona una
prestància
per ubicar-hi
un entorn
museístic
considerable
amb les adaptacions
que calguin
aquest és una nubia
bé
ara
no ho sé
però
sens tantes històries
que ja al final
dius
em sembla que
tornem a anar
amb el carro
amb el pedregal
com
en aquests moments
tenim
l'antiga xartrés
deies Ramon
això
que al final
també és un cost
el fet
de la
per la situació
de Dania
el fet de la requalificació
del terreny
és cert
però
bé
és un cost
que no es reflecteix
d'una forma directa
en la butxaca
però sí
tens molta raó
el dir
el podem pagar
perquè un espai
que requalifica
vol dir que se li dona
un aprofitament
urbanístic
diguem
vantajós
econòmicament
pel propietari
això vol dir
la reducció
de l'espai
en favor
de
Tutxana
i això
ho entenc
que potser
anaves per aquí
que és un cost
que ens toca pagar
que tampoc és desitjable
però vaja
si aquest és tot el cost
que per solventar
un problema
per unes persones
que òbviament
es troben
en aquesta situació
doncs mira
no deixa ser
un cost
més barat
però
el tanto
el tanto
en què no ho sentin
els de l'altra part
els patrons
i diguin
escolta m'aprofitem
ja ho saben
agir
ho saben
però no els hi doni a males
no els hi doni a males
de tota manera
l'arma de la requalificació
està clar
que si la té
l'administració
doncs
penso que
aquí
hi pot haver
com a mínim
algun motiu
per fer-la
discutible o no
però aquí pot haver
que de vegades
han fet requalificacions
que els motius
no s'expliquen
en fi
veurem com evolucionen
aquestes converses
que en qualsevol cas
sí que
sembla convenient
que han de ser més aviat
tan discretes
un altre tema
que els hi proposo
avui a la tertúlia
és un anunci
que feia ahir
la consellera d'Educació
aquí a Tarragona
Marta Cid
va anunciar
que el departament
de la Generalitat
vol posar en marxa
una mena d'unitat
o de punt de suport
per assessorar
els centres escolars
que pateixen
algun conflicte
a les aules
aquest és un tema
d'actualitat
en general
podríem dir
perquè en fi
hem assistit
en els últims mesos
en les últimes setmanes
a problemes
seriosos
de convivència
a les aules
problemes
de violència
juvenil
en fi
alguns
dintre de les aules
després
altres casos
de violència
en general
que s'expressen
com malauradament
en els incidents
de Berga
en una societat
que diuen
cada cop més
més violenta
avui que també
tenim un inspector
d'ensenyament
com el francès
creus realment
convenient
i necessari
que hi hagi
alguna mena
de suport
d'assessorament
als centres educatius
per mirar
d'evitar
aquests conflictes
i realment
la situació
a les aules
moltes vegades
és molt conflictiva
a veure
d'entrada
voldria deixar clar
que el fet
que la consellera
ahir fes la roda
de premsa
a Tarragona
no té res a veure
amb la circumstància
que tinguem aquí
una incidència
de violència
a les aules
que aconselli
que hagi de venir
a fer això
simplement
que era aquí
el complex
hi havia una trobada
de mediadors
hi havia el complex educatiu
una trobada
de mediació escolar
es va aprofitar
ella la va anar
a inaugurar
i va fer la roda
de premsa
i a més
és un tema
d'actualitat
que és el que toca
molt bé
però entro
en l'altra història
és que la solució
als problemes
passa per la via
dels diàlegs
sempre
i aquí
sí que jo
soc taxatiu
personalment
no hi entro
en el cambalatge
de
que sí
i que no
el diàleg
és la principal pedra
i el fonament
de tot
o hi ha diàleg
o no hi ha possible solució
perquè després
hi ha extrems
que acaben tocant-se
per l'altre costat
o simplement
que s'enfronten
directament
el problema
del descontrol
a les aules
més que la violència
a les aules
és del descontrol
a les aules
és un problema
endèmic
però
és un problema
endèmic
ara exacerbat
per alguns mitjans
de comunicació
que també n'han fet
l'agost
amb aquestes circumstàncies
però que no nego
que hi és
però igual que sempre
ara igual que sempre
a veure
amb més incidència
ara
perquè la situació social
ha comportat
una expansió
d'aquesta conflictivitat
fins als 16 anys
abans
l'escolarització obligatòria
no arribava
als 16 anys
i per tant
l'alumne
que als 14
tenia clar
que no volia estudiar
doncs
desapareixia del sistema
o buscava altres
alternatives
en el món laboral
en el moment
que obligues
a l'escolaritat
a través de l'ALOXE
fins als 16 anys
clar
aquesta circumstància
condiciona
que determinats segments
d'estudiants
que sempre hi han estat
que sempre hi han estat
perquè no és ara
que no han volgut
i no estan per la feina
siguin elements
diguem-ne
distorsionadors
de la dinàmica
de la dinàmica
escolar
aleshores
la problemàtica
la tenim
doncs
amb el fet
que a les aules
doncs
el professorat
moltes vegades
se sent impotent
per saber
i controlar
aquelles situacions
no previstes
de la típica
i tòpica
classe magistral
el professor que arribava
explicava
ara
hi ha moments
en què
el procés
del docent
implica tenir
molta capacitat
de control
i els 5 minuts
d'entrada
ha de posar a ordre
saber situar l'alumnat
i després hi ha
un ampli sector
també
que facis el que facis
no està per la feina
de l'estudi
com ho veuen
els altres
contra tu
encara que no siguin
professionals
de l'ensenyament
però violència
a les aules
malgrat que
perdoneu
hi hagi hagut
i n'hi ha
situacions
complicades
i conflictives
el departament
d'educació
té alternatives
de
poder solventar
les conflictivitats
conductuals
derivant
aquests alumnes
problemàtics
a unitats
concretes
d'escolarització
compartida
per exemple
les UECs
famoses
o bé
solucions
amb el departament
de salut
per tal
de buscar
la solució
adequada
a un problema
diguem-ne
de caràcter
més mèdic
més opinions
jo voldria
una cosa
ho ha fet
una radiografia
d'una cosa
jo voldria
si cas
completar-la
perquè
la comunitat
educativa
no solament
la formen
el professorat
i els alumnes
també la formen
la comunitat
de pares
també
les apes
i aleshores
això ja agafa
un to
diguéssim més
d'això
és la intervenció
dels pares
de vegades
hi ha conflictes
d'alumnes
però també
hi ha conflictes
dels pares
tot plegat
ajuda
jo
jo
entenc
que una
comunitat
d'un centre
escolar
en un moment
donat
es presenta
un problema
on parlo
de problemes seriosos
potser no
o que no sigui seriós
però evitar que creixi
i
en fi
tots en l'entorn
sabem de problemes
que hi ha hagut
amb alguna escola
d'un nen
d'un pare
d'un mestre
no sé què
de tots
com tots els col·lectius
exacte
doncs
un centre escolar
de vegades
és que és lògic
és lògic
que no té mitjans
per afrontar-ho
allò
i tot plegat
jo penso que
la idea en si
a mi em sembla molt bé
la idea que hi hagi
que hi hagi un punt
de
per recórrer
per solventar
problemes
problemes
és a dir
que vingui l'ambulància
i et solucioni un problema
jo penso
jo penso que això
en principi
en principi
en principi
és bona
i que a més a més
no pot tenir
un cost
molt important
i en canvi
la prevenció
que podria representar
això
seria
i sobretot
que els centres escolars
sàpiguen
és a dir
la sola presència
dels recursos
ja penso
que
ja és molt
és més o menys
el 0-12
però
no sí home
és més o menys
el 0-12
però en un altre
en un altre context
és a dir
que tothom sàpiga
en qui pot recórrer
en un cas
d'extremada
diligència urgent
per solventar
aquella situació imprevista
Ton
Sí, bé
anem a veure tant
l'opinió
d'en Francesc
que a mi m'ha
il·lustrat
quant a la meva opinió
sobre el tema
perquè ho ha tocat
i ho ha tocat
des de la perspectiva
diguem tècnica
de la qüestió
fer-nos veure
fer-nos veure
aquesta circumstància
que l'escolaritat
s'ha allargat
fins als 16 anys
això pressuposa
un increment
de conflictivitat
atès
que és diferent
un noi de 14 anys
a un noi de 16 anys
en tots els sentits
des d'un punt de vista cultural
i des d'un punt de vista
també físic
que acompanya
la possibilitat
que es generin
conflictes
amb violència
aquesta circumstància
per si mateixa
aquesta altra qüestió
que ens comentava
de que s'estableixin recursos
o que hi ha recursos
o que caldria
incentivar-los
en aquesta línia
dels conflictius
doncs bueno
adreçar-los a unitats
especials
tant d'educació
com fins i tot
psicològica
això és bo
i potser és l'única
solució
que hi pot haver
i el Ramon
hi afegia
aquesta altra
raó i circumstància
que jo comparteixo
molt
i que és en la que
hi puc tindre
més opinió
que és
l'aportació
dels pares
com a pares
que som
en aquest
problema
aportació
per minimitzar
o per no crear
el problema
que és controlar
també
des del punt de vista
de la relació
paterno-filial
el comportament
dels fills
i també
bueno
reconduir-lo
en els casos
que sigui necessari
i aquí em sembla
que
quan
el percentatge
de conflictivitat
que hi ha hagut
els pares
també han jugat
un paper negatiu
favor
que és
que no han controlat
la situació
respecte al seu fill
fins i tot
l'han potenciat
perquè
hi ha molta notícia
que aquestes
conflictivitats
acaben els jutjats
bé
si acaben els jutjats
és que
el pare
precisament
és el que
l'ha fet
acabar
el jutjat
òbviament
és un estadi
tan allunyat
d'aquest altre
estadi
que ens comentava
en Francesc
del diàleg
previ a una actuació
d'aquest tipus
que em sembla
que poc
hi ha ajudat
el pare
a solventar
la qüestió
per unes altres vies
sinó que
s'ha limitat
a judicialitzar
el potser
per donar-li
aquest ressò
i per crear notícia
i això segurament
s'ha fet molt de mal
a debatre
la poca participació
en general
dels pares
en l'educació
dels fills
o no
no ho sé
segurament
sí, sí
el tema va una mica
o bastant
per aquí
jo penso
la poca implicació
de la família
correcte
i a més
el de prendre partit
d'una forma
indiscriminada
en favor del fill
davant del conflicte
i això no pot ser
de cap manera
i sabem que no és així
10 segons
Francesc
ja sé que tens ganes
de parlar
a veure
en 10 segons
és
dialoguem
i amb això
aquests 10 segons
acabaríem
perquè esclar
és un tema
que té molts matisos
no és un tema de tertúlia
i a més a més
no el podem pas
aprofundir
d'una manera seriosa
aquí
ara jo
només voldria dir
que moltes vegades
aquesta problemàtica
que s'insinuava aquí
amb els pares
sí que
és certa
però
pensem
que moltes vegades
els pares demanen solucions
quan ells són els primers
que els haurien de posar
a tots tres
gràcies per convertir la tertúlia
adeu-siau
bon dia