Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, al matí de Tarragona Ràdio.
Dos minuts i mig, un quart d'una del migdia, és el moment de saludar l'Enric Garriga, tècnic del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Bon dia, Enric. Hola, bon dia a tots. Benvingut. Sé que és un fidel seguidor del concurs Qui té boca s'equivoca.
No s'ho perd, eh? No es perd ni un capítol. I bé, aviam, com que el Qui té boca s'equivoca, qui no s'equivoca guanya una boca, és un concurs que fem al Centre i a aquesta casa,
doncs hem pensat aprofitar la bienentesa per, precisament, fer una pregunta extra de les que ja tenim habitualment.
Una pregunta que diran, i què té de particular? Home, el premi és el mateix, l'aqueta, i la possibilitat d'entrar en aquest quadre d'honor,
podríem dir que els pot donar la possibilitat a vostès d'aconseguir uns regals ben macos a final de mes.
És que la pregunta la farà l'Enric, una de les preguntes que plantejarem després de la una.
Això que és perquè no es moguin de la cadira i escoltin el programa,
perquè, precisament, la pregunta sorgirà d'un tema que tractarem a la primera part de l'espai, de pista.
Perquè després la segona ja relaxin, s'han d'anar al lavabo a fer alguna cosa, doncs que puguin marxar un momentet, no?
Sí, sí, però això hem de dir una cosa, que això només ho farem els dimecres, que és el dia que hi ha el quart de canal.
Sí, i la resta continuem com sempre.
Et pregunto, Jolanda, la pregunta que farem avui la dic al final del programa o ja no la diem fins a l'hora del concurs?
Digues al final del programa.
Al final del programa la direm i així els que hagin estat escoltant tindran un plus per la seva fidelitat al programa.
Molt bé, jo fins i tot dono una pista perquè dic que la pregunta que farà l'Enric avui,
doncs si són persones que estan pendents de l'actualitat, doncs segur que saben la resposta.
De maximíssima actualitat serà.
Però bé, concursos a banda, repassem les informacions diverses,
comencem parlant de la col·laboració entre la Generalitat i els governs en basc
i del Quebec en matèria de política lingüística.
Sí, principalment parlarem del govern basc perquè és aquí on hi ha una assignatura d'un conveni recentment.
En el cas del Quebec, si vols, farem un apunt.
Recentment el conseller primer ha estat de visita oficial al Quebec.
Avui és a Tarragona, mira.
I avui és aquí.
Ja ha tornat.
No hi ha distàncies.
Una de les coses que els que treballem amb normalització lingüística sabem des que treballem amb això
és el tema que la política lingüística catalana dels últims 25 anys, diguem-ho més o menys grosso modo,
s'ha inspirat molt i freqüentment i sovint en precisament la política lingüística que s'ha utilitzat al Quebec.
A banda també de referents europeus com poden ser Bèlgica o Suïssa,
d'estats amb models plurilingüístics diferents entre si, diferents del nostre, òbviament,
i també diferent de com funciona el Quebec.
Vull dir, que un dels tres models bàsics de la política lingüística catalana d'aquests últims 25 anys
és el del Quebec.
De manera que en aquesta visita que ha fet el conseller primer al Quebec aquests dies,
una de les coses que no han firmat un conveni i tot això,
perquè ja fa temps que hi ha intercanvi entre Quebec i Catalunya amb totes aquestes qüestions,
però sí que el conseller en cap, el Joan Bargalló, ha tornat a insistir en que Catalunya
pren com a model el model d'estat federal de l'estat federal del Quebec.
El model lingüístic és un estat federal bilingüe que tenen els seus ciutadans en l'idioma que desiguin,
francès o anglès, això parlen al Quebec.
En canvi, els territoris, això és el que explica Bargalló de la situació de la política lingüística al Quebec
i que la que posa com a model del que podria o voldria que fos el model lingüístic que s'utilitzés a Espanya.
Això és important perquè últimament parlàvem d'allò de les televisions digitals,
s'està parlant contínuament del tema del català oficial o no,
el Congrés, el Senat, el Parlament Europeu, totes aquestes coses,
i en tot això insinciteix que a Paracadunya el model del Quebec ens aniria molt bé,
que és aquest, un estat federal, amb bilingüe oficialment, francès o anglès,
els territoris, en canvi, són monolingües.
L'estat és bilingüe, però la ciutat, els municipis, trien quina és la seva llengua oficial.
Això és el que es proposa com a model lingüístic,
a banda que hi ha intercanvis en tema de coses, diguem, tècniques,
com fem en els sistemes d'indicadors, sistemes de planificació lingüística,
situacions de bilingüisme social, tot aquest tipus de coses,
des de Catalunya es mirem molt què fan a Quebec.
Molt bé.
I un altre lloc on ens en mirarem molt, i també ja fa molts anys que hi ha contactes,
hi ha intercanvis i tal, i ara s'han renovat amb un nou conveni,
és justament amb el govern basc.
Des dels anys 80, que hi ha col·laboració entre el govern català i el govern basc,
l'any 99 es va signar un protocol entre el govern basc i el govern...
Tenim un model similar a grans trets de política lingüística?
És diferent, no?
Home, a veure...
També la situació de la llengua és diferent en un lloc.
Com que la situació de la llengua és molt diferent,
encara que ho era més encara de partida,
però en els últims anys s'han anat aproximant,
però encara hi ha una gran diferència entre el coneixement i l'ús
que es fa del català a Catalunya i del basc al País Basc.
Però sí que hi ha molt intercanvi,
hi ha moltes polítiques comunes de coses que,
si ens ho tipbé el País Basc,
les traslladem a Catalunya,
i si ens ho tipbé a Catalunya, les traslladem al País Basc.
Per exemple, casos com els programes que utilitzem
al Consorci de l'Índex Pla o l'OFERCAT,
que són sistemes d'indicadors per veure el coneixement,
l'ús de l'OFERCAT i l'ús públic del català,
això el govern basc també ho ha adoptat,
s'han fet les adaptacions al basc i s'estan utilitzant,
o l'Índex Pla, que era una eina que serveix per analitzar
una entitat, una organització o una empresa,
per veure els usos lingüístics d'aquella empresa
i quin percentatge de normalització present.
És a dir, podem dir, després de fer-li l'Índex Pla a una empresa,
podem dir, vostè està al 80% de normalitzat en català,
doncs al País Basc també ho han traslladat
i ho fan amb el basc.
Aquest tipus de coses són les que ara s'han tornat a reformar,
a consolidar, amb aquest nou conveni que van signar el 18 de març,
atenció, ja fa unes quantes setmanes,
i bàsicament és un intercanvi,
línies de treballs que hi haurà,
s'intercanvia mutua comunicació i intercanvi d'informació
al buscant dels sistemes d'indicadors,
això que dèiem ara d'Índex Pla o Fercat, aquest tipus de coses.
També intercanvi en els programes de sensibilització,
per exemple, Dona corda al català,
és un programa de sensibilització,
poso exemples d'aquestes coses perquè s'entengui.
En els àmbits socioeconòmics,
en les noves tecnologies,
els programes d'avaluació i l'ensenyament i l'aprenentatge d'adults,
és a dir, el sistema que utilitzem a Catalunya
dels cursos per adults, tot això,
el que es fa amb les noves tecnologies,
i després també en aquest moment recull una voluntat
de treballar en formació del personal tècnic
de normalització i planificació lingüística,
és a dir, la gent com jo,
com ens hem de formar per treballar en aquestes coses.
En el camp de la terminologia,
sabem que a Catalunya el trencat,
que sovint el comentem aquí,
el trencat no només treballa pel català,
sinó que també ha fet moltes feines
de la cerca i de vocabulari de lèxic,
per exemple, pel castellà.
Per al basc, ara mateix, no m'atreveixo a fer de mal,
però sí que, com a mínim,
si no les fa directament el trencat,
sí que els mètodes que utilitzen
els sistemes de definició i de fixament
del lèxic i de neologisme i tot això,
els criteris i la manera de treballar del trencat,
sí que s'aplica també,
és el que s'intercanvia amb el País Basc,
o les estratègies de difusió de la terminologia,
o els mètodes per a elaboració i grau d'implementació,
tornem a allò que dèiem de l'offercat.
I també hi ha un, en aquest conveni,
també s'ha deflateix una voluntat de promoure mesures
per a la protecció i l'ús de les llengües oficials
de la Unió Europea,
és a dir, allò del català a Europa,
i també el basc a Europa,
i també, com havíem dit ja fa un temps,
en aquest tema, el gallec.
Tot això és la col·laboració en política lingüística
del govern català amb el basc
i del govern català que pren com a model del Quebec.
Una altra notícia d'actualitat relacionada amb la llengua
no és de caràcter gaire positiu,
sobretot relacionada amb el món de les noves tecnologies.
Una de freda i una de calenta, ara toca la freda.
Doncs vinga, endavant.
Parlem del nou sistema operatiu del Mac,
dels Macintosh, del Apple Macintosh,
Mac OS X Tiger,
és a dir, el número seria el Mac OS 10.
Això hem de fer un petit de...
Una mica d'història.
Una mica d'història.
El novembre de l'any passat es va engegar una campanya,
o estava en marxa ja una campanya,
d'usuaris de Mac a Catalunya,
que són el 25% dels usuaris d'informàtica a Catalunya,
el 25% utilitzen Mac.
I això és el Mac, els Macintosh,
són els ordinadors predilectes de sectors professionals
com les dades gràfiques, el disseny al vídeo,
pel tipus de treball multimèdia amb el sistema Macintosh,
doncs funciona molt millor,
i aquests sectors professionals que treballen amb això
utilitzen molt més el Mac que no pas els PCs,
per la capacitat que tenen i tot això.
Bé, això el novembre estava en marxa
perquè s'havia anunciat la nova versió del Mac OS,
es preveia que hi podia haver problemes lingüístics
quan fins ara totes les últimes versions
d'aquest sistema operatiu han aparegut cada vegada,
han aparegut en català igual que en altres idiomes.
Però aquesta vegada es veia venir que no
i per això es va engegar una campanya.
També des de la Secretaria de Telecomunicacions
i la Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya
també s'havien fet negociacions amb Apple
perquè això no passés
i per tant que aquest Mac OS Tiger
tingui distribució en català.
Però resulta que a finals d'abril, principis de maig,
surt això al mercat
i, oh, com està la sorpresa resalable,
és que efectivament no inclou el català.
Què ha passat?
Doncs bé, ara ja hi ha les típiques campanyes de protesta,
les queixes,
continuar negociant des de la Secretaria de Telecomunicacions
amb l'empresa Apple,
els internautes que s'organitzen per boigotejar
i protestar contra això,
i fins i tot una revista de referència en el món dels Mac,
que és una revista angla que es diu Mac Wall,
de referència a tot el món,
perquè aquest dematí estava veient també
la versió francesa d'aquesta revista,
hi ha uns fòrums molt plens sobre aquest tema.
Sobre el tema del català,
els fòrums del Mac Wall a França
també es debata això.
El to us el podeu imaginar
perquè a França la qüestió sociolingüística
ja sabem com funciona en general,
i el que jo he vist pels fòrums va en el sentit,
i ens podem imaginar a seguida
quina és la postura de la majoria de francesos sobre aquest tema.
En aquests fòrums hi participen usuaris de Mac
de la Catalunya Nord, per exemple,
i aquests, la seva postura és com la dels d'aquí.
Doncs aquesta revista anglesa se'n fa creus
i fa un article parlant d'aquesta insòlida situació
i parla, és increïble, diu que fins ara
no s'entén que aquesta versió no sigui català
quan totes les endreures sí que s'hi han fet.
Tampoc s'entén que el Mac OS es presenti en 15 idiomes
dels quals n'hi ha 3 que tenen molts menys parlants,
no uns quants, sinó molts menys parlants que el català,
com són el noruec, el danès i el finès, em sembla.
També s'estranyen, fins i tot resulta que és que la localització,
allò que se'n diu la traducció a idiomes europeus,
per l'espanyol, per el portugués i per el francès,
l'oficina, l'empresa on els cocos informàtics estan fent això,
justament està a Barcelona.
Tot això.
Tot això ho explica una revista anglesa
de referència en el món dels McIndos,
que es fa raça de tot això.
i fins i tot parlen de les fans d'edat i explica que el 90% de la gent
d'entre 15 i 29 anys d'aquest país utilitzen el català,
parlen en català,
i que l'ensenyament com a llengua vehicular és en català,
que la majoria de les signatius es fan en català,
que els exàmens es fan en català,
i això ho explica aquest article anglès.
Com és possible que en una comunitat lingüística així,
McIndos no ho entengui i faci aquesta cosa de no traduir això al català?
I tu reus que pot haver-hi una rectificació?
El que has assistit a vegades,
que algú ha volgut esmenar el que en principi s'ha definit com un error,
de moment l'empresa no ha dit res,
però sí que ja hi ha grups de voluntaris usuaris del MAC
que ja han fet la seva traducció al català,
encara que no sigui l'oficial de la companyia,
la traducció ja existeix,
i suposo que això pot acabar fàcilment
en què la companyia adopti aquesta versió,
l'avalidi, li doni els seus estàndards i tot això,
i acabi sent oficial o oficiosa, si més no.
Més informacions,
aquí està molt recent d'aquest començament de setmana,
l'Institut d'Estudis Catalans ja té nou president,
se'n recordaran que hi havia dues candidatures ben clares,
la de Joan Martí Castell,
que va ser rector al seu dia de la Universitat aquí a Tarragona,
i Salvador Giné,
el resultat ja és prou conegut de tots, no?
Sí, només ho dic perquè ja sé que aquests dies ha sortit...
Perquè és Salvador Giné, el president.
Exacte, però com que això és un quart de català,
què menys que parlar d'això?
No podia obviar el tema,
i a més a més és important per allò que hem dit abans.
Dono pistes, només dono pistes.
El que tinc jo aquí, per exemple,
per afinar una mica més la cosa,
ja sabem tothom que ha guanyat Salvador Giné...
Oh, quins són aquests vots en blanc, no, Enric?
Que veig aquí la cosa de l'explicació.
Sí, és que jo tinc la web oficial de l'IEC,
de l'Institut d'Estudis Catalans,
això vol dir IEC,
recordo la pregunta d'ahir.
La vam preguntar ahir, no?
Sí, sí, però l'avança bé.
Sí, sí, home, en aquestes...
Doncs bé, hi ha un bonic apartat,
bonic perquè està feta molt gràficament,
molt visual,
en què hi ha tots els resultats de la votació,
els membres que votaven,
gràfica,
i la foto, fins i tot la foto,
tots dos estan somrient,
suposo que és d'abans de les votacions.
Contents, clar.
La foto és d'abans de les eleccions.
Ha guanyat Salvador Giné de Sant Julián,
que és sociòleg,
i ha perdut Joan Martí Castell,
que és lingüista,
i president de la secció filològica,
em sembla, la setmana passada o l'altra,
quan parlàvem de les candidatures,
ja vam fer el comentari de cadascun dels dos.
Diguem que el resultat ha sigut en segona votació,
a la primera no hi havia un resultat vàlid,
i per tant ha hagut de fer una segona votació.
Els resultats són els següents.
Salvador Giné, 94 vots,
Joan Martí, 81,
vots en blanc, 5,
i vots nuls, 1.
Senys electoral,
membres numerals,
n'hi havia 111,
membres emèrits, 45,
presidents de societats, 25,
total de votants, 181,
majoria absoluta,
amb 91 vots.
Ah, llavors aquí ho entenc,
suposo que a la primera ronda
no hi havia majoria absoluta,
cap de dos havia arribat al 91,
i per tant hi ha hagut una segona ronda.
Això és el resultat
de les eleccions
de l'Institut de Ciutadans,
i no sé si fer el comentari
que per alguns llocs d'internet,
com per exemple...
El racó català.
El racó català,
una sèrie d'exalumnes
del professor universitari
de Sociologia,
Salvador Giné,
fan un toc d'alerta,
fan una carta dient que
mal pressagi,
Salvador Giné
és el nou president
de l'Institut de Ciutadans,
i això diuen que és un mal pressagi
perquè com a alumnes seus
s'havien trobat en diverses ocasions
en què el senyor Giné
proposava que
si era necessari
doncs
passaven al castellà,
perquè si hi havia algun alumne
que era castellà no parlant,
doncs les classes
les feien en castellà,
coses d'aquestes,
de no emprar la llengua catalana
en les comunicacions públiques orals,
vull dir,
el professor Giné
arriba a exaltar l'alumnat
a no emprar la llengua catalana
en les comunicacions públiques orals
en presència de Ciutadans.
És el cas de l'IE
que aquí ha d'anar tot en català,
no?
Ah, sí.
A veure, això són...
La propi institució ja.
Té una dinàmica.
Sempre que hi ha eleccions
tothom diu que ha guanyat
i sempre n'hi ha que surten dient
aquest que ha guanyat
és això, això, això.
Jo m'imagino la cosa
sobre una mica per aquí.
Si són exalumnes
suposo que parlen
en coneixement de causa,
però d'altres maneres
una cosa és el que passa
a les aules
i l'altra cosa
el que fa un president
d'una entitat
que és l'Institut de Ciutat de Catalunya.
Els contextos són ben diferents.
És una altra història.
I aviam, doncs caldrà esperar
a veure com de totes maneres
ell mateix ja definia
les primeres declaracions
que el futur estava marcat
per una línia continuista, no?
Sí, de fet, a veure,
aquí també hi ha una cosa.
Salvador Giné
ha sigut president en funcions
des del mes de fer
quan va morir l'anterior president,
Josep Laporte,
ho dic perquè també
això pot dir
que li va ser una pregunta
d'un concurs.
Podia.
Algun dia,
si algun dia es fes un concurs
a la ràdio
sobre temes relacionats
amb l'actualitat de la llengua,
aquesta podria ser
una pregunta perfectament.
Qui era l'últim president
abans de l'actual, per exemple?
Aquesta és la pregunta
que farem després
a Qui té boca s'equivoca?
No.
No?
No, no és aquesta.
No.
Farem una altra.
La direm després
abans d'acabar l'espai.
Fem una petita pausa
i parlem de publicacions.
Has oblidat el títol
del llibre comentat?
No has pogut apuntar
a la web
on trobar
aquell programa informàtic
en català?
T'has perdut el telèfon
o l'adreça electrònica
que t'interessa?
No pateixis.
Envia un missatge
a e-garriga
arroba c-p-n-l
punt-o-r-g
o truca a l'Enric Garriga
al 977 24 35 27
i t'ho tornarà a repetir
per correu
o per telèfon.
No t'ho perdis.
Un quart de català
et respon.
Parlem, doncs,
de publicacions.
Comencem fent referència
a les novetats editorials
i informàtiques
al nou web
del Consorci
per a la Normalització Lingüística.
Aquesta és la primera.
Avui les tres novetats
són de tipus informàtic
o editorial.
El del Consorci
és més web
i les altres dues
són dues revistes
que apareixen a internet
i després ho explicarem.
Molt bé.
El portal del Consorci
per a la Normalització Lingüística
primera cosa
no hem canviat d'adreça.
Continua sent
www.cpnl.org
Segona cosa
s'ha renovat totalment
l'aperiència visual
del web
i això és el que es percep
d'entrada i a primera vista
de manera que ara
hi ha tres parts diferenciades.
S'assemblen més
als portals
tipus informació
tipus
Rècord Català
tipus
bastants diaris
és molt clara
el primer cop
la informació d'actualitat
està al centre
com a notícies
i com a agenda
i les columnes laterals
són les d'enllaços
a la banda esquerra
els enllaços
interns del web
amb les diferents parts
del Consorci
que ja existien
com són ara
els cursos de català
serveis a la societat
de cursos lingüístics
actualitat
i també l'accés
a la internet
pels que treballem a l'empresa
tenim una contrasenya
per poder-hi entrar
i les licitacions
important això
de cara a licitacions
que poden ser
per exemple
renovació
del sistema informàtic
del Consorci
les empreses d'informàtica
aquest tipus de coses
o per a projectes
d'edició
de materials
a la banda dreta
hi ha una cosa
que és bastant nova
que són
primer
un cercador
i això és important
un cercador potent
basat en tecnologia Google
que té
tot el que hi ha
dins del web
està indexat
tant si són documents
de Word
com si són documents
de PDF
el que sigui
està tot indexat
de manera que
qualsevol persona
que busqui una cosa
a la web del Consorci
escriu allí
al cercador
la parauleta
fa clic
i allà
dèvidament
li surt una pàgina
d'aquestes
com les dels buscadors
amb la llista
d'enllaços
que fan referència
allò
jo per exemple
he buscat
full de català
que és una cosa
que està penjada
a la web
però està dintre
de l'apartat
del Centre de Normalització
de Tarragona
i està una mica
diguem
si tu no saps
on és allò
no ho trobes
ara
ara només cal que et posis
full de català
i acercar
apretes
cerca
i et surt
a la pàgina
et surt
al davant
el primer que et surt
és la subweb
on està
el full
per exemple
això està molt bé
després un apartat
destacat d'activitats
diguem
preeminents
o de màxima actualitat
com és ara
el cas dels voluntaris
per la llengua
i la campanya
d'on acorda el català
això hi ha
dues finestretes
destacades
a l'apartat d'activitats
que clicant-los
ens porta
a les webs oficials
d'aquestes campanyes
i després
un apartat d'enllaços
que ens porta també
a les webs oficials
de la Setteria Política Lingüística
el Trencat
l'Institut Ramon Llull
el CAT365
la Comissió de Toponímia de Catalunya
les oficines de Garanties Lingüístiques
i l'Institut d'Estudis Catalans
diguem
els organismes
imprescindibles
per a la normalització lingüística
tot això
amb aquesta aparència nova
i renovada
i una altra cosa important
que és de les que no es veuen
dues
una
tots els documents
estan penjats
actualment
seguint la llicència
Creative Commons
que és allò
que ha demet
fins ara
tots els documents
tenien copyright
ara són
Creative Commons
és allò
de llicència pública
que qualsevol persona
els pot utilitzar
sempre que ha sentit la font
per tant
això està bé
i l'altra cosa
que també
es potencia
i encara que no es noti
diguem
l'usuari no ho veu
però el tècnic que ben hi és
és que està tot fet
amb estàndards lliures
seguint els acords
del Tinell
del govern tripartit
i això vol dir
que el web
està escrit
en llenguatge
XHTML
validat
seguint els últims estàndards
de la
W3C
jo
això aquí
ja m'hi perdo
una mica
jo ja m'hi perdut
la gent que sap
de pàgines web
i de fer pàgines web
tot això
suposo que ja ho ha entès
són coses
les que es veuen
i les que no es veuen
molt bé
això sí que es veu
fins ara ho vèiem en paper
ara també ho podem veure a internet
la revista Anderroc
s'estrena a la xarxa
exacte
i a més és que era una de les
primer
com a revista dels guioscos
de les més vetranes
i segon
100 de les més vetranes
era de les poques
que no apareixia a internet
ara ja apareix
amb una web
si em permeteu l'opinió personal
molt guapa
molt ben presentada
eleganteta
molt elegant
molt utilitària
fàcil d'utilitzar
gràficament
diria que sí que estem
al segle XXI
l'any 2005
que a vegades no passa
amb altres webs
hi ha una sèrie de petats
qui som
quiosc
notícies
agenda
participa
discos
extres
i enllaços
tot això
amb una franja d'alt
però és que a més a més
hi ha els 5 grans apartats
avui és notícia
agenda
discos
extres
tot això
amb gràfic
també hi ha
per exemple
a l'apartat d'actualitat
doncs hi ha les notícies
hi ha una notícia principal
i unes quantes més
i a baix
un índex de notícies anteriors
a l'apartat de botiga
per exemple
de discos
hi ha
el top 8
de vendes
les novetats
però també hi ha
un document en pdf
amb tota la base
de discos
que es poden comprar
a través de la web
d'Anderroc
també es poden trobar
per exemple
a l'apartat dels extres
és una cosa interessant
d'aquelles que agrada
bastant a la gent jove
i que es correspon
també amb les novetats
de la revista
perquè no només
s'ha renovat
apareix a la web
sinó que també
en paper
han ampliat seccions
etcètera
i aquí a l'apartat d'extres
hi apareixen logos
per a mòbil
alguns vídeos
i fons d'escriptori
que ja diuen
que de moment
n'hi ha poquets
però que els aniran
incrementant
implementant ràpidament
les pròximes setmanes
això
la web d'Anderroc
hem de dir la web
les3bdobles
punt
enderroc
amb dues erres
ck al final
punt com
molt senzilleta
fàcil
senzilla
i molt recomanable
al costat d'altres revistes
d'altres que ja existien
com roccatalà
ritmes.net
o mp3 català
són les
diguem
les webs
de ganes
de publicació
com a publicacions
d'altra banda
Cafè Babel
renova el web
i els continguts
de la revista
sí
Cafè Babel
és una revista
europea
que es fa en diversos estats
d'adressada
sobretot al públic
juvenil
no infantil
ni adult
sinó juvenil
no sé
aquella franja
que va dels 15
als 35
ja avui dia
més o menys
una cosa així
bé
l'adreça
molt senzilla
els que poden tenir
el carnet jove
sí
diríem
sí
pot servir
com a referència
el carnet jove
als primers anys
s'acabava als 25
ara ja s'acaba als 30
és que jo no ho sé
això mai
ho he entès jo
perquè com això
de la joventut
és tan elàstic
a partir de quina edat
no sé
però sí que
però fins als 35
quan jo me'l vaig fer
fa molts anys
el màxim d'edat
era 25
i en canvi
els últims anys
el màxim d'edat
ja arriba als 30
30
bé
Café Babel
www.cafabbel.com
www.cafabbel.com
és una revista
setmanal
que ha millorat
ha canviat
la seva presentació estètica
des del dia 3 de maig
i amplia
la seva oferta editorial
amb una sèrie de seccions
com són
en portada
Torre Babel
cafeïna
espanyol
cada una d'aquestes
dilluns
en portada
dossier d'actualitat europea
dimarts
falsos amics
expressions idiomàtiques
i coses d'aquelles
que passen
de les traduccions
entre idiomes
això és cada dimecres
cafeïna
un comentari
sobre la notícia del dia
un comentari
curt i incisiu
dels editorialistes
que tant pot ser d'aquí
com belga
com francès
hi ha diferents redaccions
o una redacció d'Amsterdam
el comentari pot venir
de qualsevol d'aquestes redaccions
la gràcia d'aquesta vista
és que en cada país
es fan el seu idioma
i a Catalunya
la tenim en català
això
molt recomanable
per totes les seccions
que hi ha
i que doncs
que cada dia de la setmana
hi ha un apartat renovat
molt bé
fins aquí
el que són
les novetats
editorials
i informàtiques
i arriba un nou capítol
de les llengües
en perill
això és com el CIRS
i encara
és allò de
més difícil encara
si vostès es pensaven
que ja coneixien
totes les llengües
del món mundial
en perill
doncs no
no les coneixien totes
perquè algú em dirà
que coneixia
o coneix
una llengua
que es diu
caralià
i una altra
que es diu
bepsa
jo personalment
és la primera vegada
que sento a parlar
d'aquests dos idiomes
és que ni els podria ubicar
al mapa
ja t'ho dic ara
allò de les llengües britòniques
els gaèlics
i tot allò
encara sembla
britòniques
que no pas britàniques
no no
les britòniques
els gaèlics
i tot allò
semblava una mica exòtic
però és que al costat d'això
no ho és
caralià i bepsa
això són
dues llengües amenaçades
que es parlen
a la república
de caràlia
a rússia
tocant
tocant
a finlàndia
i les dues
es parlen
a la república
de caràlia
sí
al bepsa
també
sí
dintre d'això
lo malament
que estan totes dues
que en total
sumen 30.000 parlants
el caralià
és la majoritària
té uns 118.000 parlants
disculpa
això que tens aquí
dibuixadet
és l'alfabet
inscripcions en alfabet cirílic
tot i que atenció
aquestes dues llengües
malgrat la influència del rus
es continuen escrivint
en alfabet llatí
que és curiós
però sí
el caralià
té uns 118.000 parlants
és la llengua forta
totes dues
van ser bastant
matxacades
durant
la república
socialista esbèrica
mentre va existir
l'URSS
van quedar bastant
matxacades
però
a partir de la perestroika
i dels anys 90
doncs hi ha una
revifalla
de les dues
en el cas del caralià
és la llengua forta
i de tal manera
que per sort
es pot aprendre
a l'escola
i també
a la universitat
de Petroscoi
que també
atenció
té una càtedra
de Bepce
Bepce
és la llengua petita
que només té
uns 8.000 parlants
que a més a més
estan dispersos
en tres zones
amb la qual cosa
malament rai
i com que són tan poquets
i estan tan malament
i tan separats
fins i tot
els que la saben
no la utilitzen
com a llengua primera
és un lloc
on es parla
generalment
el rus
sí
i a més a més
com a llengua oficial
em refereixo
però és que a més a més
per proximitat
amb Finlàndia
també hem tingut
influència del finès
que t'esdeus
bé
el cas és que
estan les dues
bastant malament
el caralià
té una mica
més d'embranzida
té càtedra
i tot això
es pot aprendre
però el que és
el BEPCE
una mica de museu
ja
tal com estan
està bastant
bastant
malament
8.000 persones
8.000
8.000 parlants
disperses
en tres zones diferents
separats entre ells
i que
no tenen gaire contacte
i fins i tot
hi ha un nucli
a Sibèria
que van emigrar
a principis del segle XX
van a mirar cap a Sibèria
una comunitat cap allà
i aquells també
continuen parlant
amb BEPCE
però ja veus
a Sibèria
el rànquing
el continua ocupant
aquella senyora xinesa
que era l'única
que parlava
una varietat
un dialecte
un idioma
també de la Xina
te'n recordes
que vas explicar un dia
que només hi havia
una dona al món
i estava fatal
de salut
i es va morir
però li va deixar
el testimoni a algú
o no al final
no ho recordo
jo tampoc
hem de fer memòria
Enric
perquè aquestes coses
doncs vulguis que no
podria ser un argument
per una novel·la
no et pensis
o per una pregunta
de concurs
no home no
no et passis
no et passis
de grau de dificultat
fes-ne la pregunta
del concurs d'avui
la que farem a la una
jo l'anuncio i ara
serà d'aquelles
de tria
entre tres opcions
de resposta
refereix a un tema
que hem comentat avui
i la pregunta és
com es diu
el nou president
de l'Institut d'Estudis Catalans
opcions
A. Joan Martí Castell
B. Joan Giner
I. C. Salvador Giner
Per això després de la una
no cal que ens truquin
aquesta és la primera
si ens dona temps
en farem alguna més
sobretot d'aquelles
que agraden tant a Enric
que són de les frases
aquelles que contenen
doncs paraules
que són errònies
Tots els que esteu escoltant
ara ja podeu
marcar el telèfon
i tenir allí la trucada
en espera
per a la una i cinc
Home, jo crec que no hi haurà
per tant, no?
Però vaja, mai se sap
mai se sap
Em sembla que ho hem posat fàcil
avui
Sí, després de la una
qui té boca s'equivoca
Quin és el nom
del nou president
de l'Institut d'Estudis Catalans
en Joan Martí Castell
Joan Giner
o Salvador Giner
Si ho saben
després de la una
ens truquen
els regalem la queta
i els posem
en aquesta llista blanca
que no pas negra
que els farà aconseguir
a final de mes
uns regals ben macos
Per això serà
després de la una
Enric Garriga, gràcies
Tu no pots participar
no pots trucar
No
Tu no és per més
Jugaria amb avantatge
i no estaria bé
Però sí que pots tornar
el proper dimecres
Tornaré
T'esperem
Adéu-siau