Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Dos minuts i mig, encetem un quart de català com cada dimecres,
un espai que realitzem en col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
i amb companyia d'Enric Garriga, tècnic del centre. Bon dia, Enric.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut, encetem aquest quart de català com és habitual fent una panoràmica,
un repàs d'algunes informacions diverses relacionades amb la llengua
i que avui ens fan moure per diferents territoris i casualment, casualitats o de la vida.
Dilluns, en recordem, parlàvem de l'Alguer a motiu de la inauguració d'una exposició sobre joies de corall,
que és un dels atractius d'aquesta ciutat italiana, dins de territori italià,
i parlàvem, vam representar-se d'aquesta ciutat que ens acompanyaven i vam estar xerrant una estoneta.
Doncs bé, avui justament parlem de l'Alguer des del punt de vista lingüístic fonamentalment, no?
Sí, de què havia de parlar jo, si no.
Clar.
Des del punt de vista lingüístic, això que fem l'Alto per la diversitat...
Que és la rabifalla aquella del català d'Ària, que ja ens ho confirmàvem els nostres convidats dilluns, eh?
Sí, de fet, avui faré allò que faig de tant en tant de fer un tomb pels territoris.
Un tomb per la vida.
Avui faig un tomb per la perifèria.
Avui faig un tomb per la perifèria del domini lingüístic.
De tant en tant expliquem com està la cosa del País Valencià,
de tant en tant expliquem com està la cosa amb les illes.
Més enllà.
Sempre parlem del que passa aquí i de tant en tant fem un tomb per la perifèria,
que és el que farem avui, perquè ja fa dies que estic recopilant coses
de les que passen a la Franja de Ponent, de les que passen a la Catalunya Nord,
o de les que no passen, més aviat, del que no passa, no?
I del que passa a l'Alguer.
I a l'Alguer va tot bé, des del punt de vista lingüístic.
Fent una... així, ràpidament, d'aquests tres punts d'interès perifèric lingüístic,
d'aquesta perifèria lingüística, diguem que on està millor la cosa justament és a l'Alguer.
Per què? Doncs molt fàcil.
Primer, ja sabem que l'Alguer és aquella ciutat de l'estat italià i de l'illa de Còrsega
on es parla català per una sèrie de fets històrics, etcètera.
Tot això, més o menys, ja ho sap tothom.
També sap tothom que, o no tant, però sí que els oients saben que ja fa un parell d'anys o tres,
no sé quants, parlàvem de la llei italiana.
I que estem agermanats nosaltres, eh?
Sí, que Tarragona és una ciutat agermanada amb l'Alguer.
Que a Itàlia ja fa un parell d'anys, em sembla, que tenen aprovada una llei que no sé com es diu,
però veia a ser la llei de protecció de les llengües minoritàries,
que per tant li donen un estatus d'oficialitat determinada a la llengua catalana,
en el cas de l'Alguer, etcètera, etcètera.
I tot això ara continua funcionant bé.
I a més a més hi ha novetats positives pel que és la reivindicació i la revifalla del català,
com és que la televisió regional Cinqüestel és Sardènyes,
és a dir, la televisió de Sardènyes...
Sí, de Sardènyes, ho dic bé, sí.
Sí, és que abans he dit malament l'Illa, he dit malament.
L'Illa de Sardènyes.
Que han dit Córsega?
Sí, jo he dit Córsega.
Culpa meva, perquè com que ho tinc...
Barrejo francesos i italians...
Sí, jo no t'he dit res tampoc i m'he quedat així perquè moltes vegades...
Molt malament, perquè a Sardènyes l'Alguer ho fan molt bé
i una mica més damunt l'estat francesa ho fan molt malament, però ara ja arribarem.
Qui té bo que s'equivoca i rectifica, és de savis.
Sí, i si m'equivoco, torno a començar.
Clar que sí.
Torno a començar.
Cinqüestel és Sardènyes, la televisió regional de Sardènyes.
Acaba d'enxatar un miniespai 15 en Alguerès.
Alguerès, per tant.
Penso, televisió de Sardènyes és de tota l'Illa, per tant és en Sard, eh?
La llengua, diguem, a Sardènyes hi ha tres capes lingüístiques, si volem.
L'italià.
L'italià.
El Sard és la llengua pròpia de Sardènyes.
I l'Alguerès és la llengua pròpia de l'Alguer, la variant dialectal catalana de l'Alguer.
Que vam sentir parlar dilluns, eh?
Amb aquest accent italià era fantàstic.
Doncs allí ara fan un programa a la tele de Sardènyes, un programa en Alguerès,
que es diu llunari, que és quinzenal, que és un programa peculiar i que pinta interessant i curiós
perquè el fan estudiants de l'escola mitjana.
Estudiants d'una escola mitjana que es diu 1 més 3, que són adolescents, més o menys,
han estat d'uns quants mesos estudiant el tema i finalment han concretat la qüestió
en un programa quinzenal, com dèiem, que ells mateixos són els presentadors de l'espai
i parlen de tradicions, de llegendes, de rondalles, de visites, de costums populars de la ciutat
i, per tant, de la tradició catalana o algaresa.
Perquè des de... no sé si ara... ara si dic des de quin segle segur que m'equivocaré.
Però de l'època aquella.
De l'època antiga, quan no es pot definir.
De l'època antiga en què els peixos anaven pel Mediterrani amb la senyera catalana a l'esquena,
que diu la llegenda, això, parlant de llegendes.
A més d'això, també una altra cosa interessant és que la web de l'Ajuntament,
la web de l'Ajuntament de l'Alguer, dues coses.
Primer, ofereix tot un apartat que es diu l'Alguer, és turisme en català,
perquè, evidentment, això té a veure amb el que molt del turisme que rep la ciutat de l'Alguer
és de Catalunya, perquè aquelles coses de l'agermandat lingüístic o tot allò,
doncs molts catalans van a l'Alguer i, per tant, a la web de l'Ajuntament se'n fa ressò
i hi ha tot un apartat dedicat al turisme, dedicat als possibles visitants catalanoparlants,
en català, a la web que es diu l'Alguer és turisme,
i no només això, sinó que també a la web de l'Ajuntament de l'Alguer
hi ha informació dels cursos d'alfabetització de català que es fan a la ciutat.
És a dir, que està molt bé això.
Digue'm l'adreça d'aquesta web.
Molt bé.
Molt senzilla, com que està a l'estat italià,
doncs el nom més o menys està en italià,
les3bdules.comune.alguero.ss.italià.
Em va aquí intercalar d'Alguero.
Comune vol dir ajuntament en italià,
és la web d'Ajuntament.
I Alguero és com es diu en italià l'Alguer
i s'escriu A-L-G-A-Q, intercalada, E-R-O.ss.it,
que és l'alguer.
En aquesta web veureu ràpidament a la pàgina principal,
que està en italià, òbviament,
però sí que al centre de la pantalla hi ha la imatge de l'Alguer
i un rètol que diu l'Alguer és turisme.
Cliqueu aquí i aneu a parar a un apartat,
la mar de ben presentat, amb fotografies,
amb mapes turístics, amb informacions turístiques
i el Ministeri de la Ciutat, tot en PDF perquè tu puguis imprimir.
Perquè com que guies turístiques de l'Alguer exclusivament de l'Alguer no existeixen,
doncs el Comú, l'Ajuntament de l'Alguer, ja sempre ho preocupa.
Doncs l'ha editat aquesta.
I aquí està.
Fins aquí s'acaba la part positiva d'aquest tombat a la perifèria.
Els italians protegeixen les llengües minoritàries,
que en tenen unes quantes, a banda del català.
Itàlia és un país molt ric també i molt heterogeni en tot el seu territori.
Els francesos potser no tenen aquesta sensibilitat, no?
Pregunto.
No, no, no la tenen.
Una prova més de la diferència, concepte,
com s'entén en la diversitat lingüística en diferents països, estats i cultures,
per més que se suposi que són cultures avançades,
a vegades, doncs, en segons quins aspectes, podem dir que no ho són.
En el cas del tractament de les llengües, a l'estat francès,
tothom que en sent ja té clara quina és la nostra idea
i suposo que la majoria, des dels països catalans,
es té molt clara quina és la política lingüística de l'estat francès,
de menys preu, d'aniquilació, etcètera, etcètera,
de les llengües que no siguin el francès.
Que no siguin el francès, perquè no només hem de parlar del català,
sinó que això passa amb altres llengües també.
Doncs resulta que França s'està debatent un nou projecte d'escola a França.
I un dels temes que els preocupen és la qüestió lingüística,
òbviament, de quina manera podem acabar de rematar tot el que no sigui francès.
Deu ser el lema.
El 17 de març es reuniu...
Això ho dius tu.
Això ho dedueixo jo.
Ho dius tu.
Això ho dedueixo jo, del que diuen els senadors francesos.
Diu el senador francès i coordinador del programa Erasmus
a la Universitat de París 2,
que és el senyor Hugues Portelli,
ho dic en català, Hugues Portelli,
diu que l'estat de Barcelona dels estudiants francesos
està pensada perquè prenguin espanyol, no el català.
Això ho va dir amb el debat aquest al 17.
Caldria revisar l'esperit de l'Erasmus, no?
Un altre senador, senador, atenció, són senadors, eh?
El senyor Gerard Lunguet, en català seria Lunguet,
va afegir que és una llengua que no té cap interès, el català.
Va dir això.
I va afegir, no es tracta de prohibir que prenguin el català,
si els diverteix, però no dins del ciclo universitari.
Si els diverteix així, literalment.
Sí, ho tinc aquí en francès i traduït.
Això ho tracta del racó català,
de les3bdoblesracocatalà.com, ho podeu veure,
és un dels articles del dia.
I hi ha un enllaç directe a l'informe sencer, en francès.
Naturalment, aquest informe sencer, on es parla de tot això,
per qui ho vulgui veure.
Aquí hi ha un extracte en francès
i també hi ha una traducció d'aquestes frases literals.
I diu això.
Que no es tracta de prohibir que prenguin el català,
si els diverteix, però no dins del ciclo universitari.
On s'es vist que a la universitat s'aprenguin aquestes llengües.
Al temps de lleure, algun...
Això ho diu, eh?
Això ho diu per aquí en francès, ho tradueixo jo ara.
També diu més avall, diu...
A veure, el senyor aquell, el Portelli,
diu que han prohibit els estudiants de la Universitat París 2
que vagin a una universitat de Barcelona a fer l'Erasmus
perquè les classes s'hi fan en català.
Han prohibit els estudiants de la Universitat París 2
anar a fer Erasmus a Barcelona, a les universitats de Barcelona,
perquè les classes s'hi fan en català.
Millor que facin l'Erasmus a qualsevol altre
perquè no sigui una universitat catalana.
Que no sigui una universitat on les classes es facin en català, eh?
Això és la cosa, jo m'imagino...
Si tenim Erasmus aquí a la Rovira i Virgili, eh?
Sí, però francesos n'hi veurem pocs.
Bé, la cosa és, almenys de la Universitat París,
doncs jo m'imagino, ara ja és imaginació meva,
que aquests senyors també deuen pensar que hi ha...
Si pensen que hi ha idiomes que no serveixen,
que no tenen cap interès,
que no són dignes de ser estudiats a una universitat,
suposo que també deuen tenir la idea aquella
que hi ha races superiors i hi ha races inferiors
i que algunes són prescindibles,
el que no sé és si això s'atreveixen a dir-ho en públic.
No ho sé, com que no ho sabem,
si el dia que ho diguin ja ens farem ressòs, si ho diuen, eh?
Jo ho comparo amb això,
a mi m'estan dient que l'idioma que jo parlo,
amb el que tu parles, que els que tots parlem aquí,
no tenen cap interès,
que no s'ha d'estudiar a una universitat el nostre idioma.
Però fent una traducció lliure d'aquesta dita,
a tot arreu i cou amb faves,
tornem a casa.
Faves, que diuen Aragó.
Aragó en diuen Faves, perquè ara parlem d'Aragó.
A la Franja d'Aragó també la cosa està una mica remenada.
Aquest cap de setmana hi havia unes jornades a Durtosa
que es deia aproximadament
Llengua i literatura catalana a la Franja,
organitzada per l'Associació d'Escriptors de Llengua Catalana
i en la qual també participava, per exemple,
la Institució Cultural de la Franja de Ponent, òbviament.
Aquí ja sabem que la Franja sempre està,
el toc d'alarma i d'alerta ja sempre hi és,
perquè és una zona que lingüísticament és català no parlant,
però políticament és d'Aragó
i llavors sempre han tingut aquest problema ells
que no saben on situar-se.
Bé, total, resumint,
hi ha aquella famosa llei de llengües
que està pendent d'aprovació des de fa uns quants anys
el govern autonòmic d'Aragó
i aquests dies s'han parlat d'això
i, per exemple, els professors i escriptors
que han estat en aquestes jornades
han denunciat que el fet que no tinguin
una política lingüística clara
pel que fa a la qüestió aquesta,
a la regió autònoma,
diga-li com vulguis,
al comandat d'Aragó
i hi hagi aquesta llei de llengües
no estigui encara aprovada
i tot això
fa que l'ús del català de la Franja
estigui en situació precària
i d'alerta, com ja ho sabem.
A més a més,
en aquest sentit,
fa pocs dies
el president d'Aragó,
Marcelo Iglesias,
el van entrevistar a Catalunya de Ràdio
i el president de la institució de la Franja
va preguntar-li directament
qüestions de veure quan s'aprovarà aquesta llei,
va dir que durant aquesta legislatura
i segurament abans de l'any 2007,
que possiblement
que això,
que quan s'aprovi aquesta llei,
tots els estudiants de la Franja
podran estudiar íntegrament en català,
podran,
si així ho volen
i aquí és on està el cuit de la qüestió.
El problema que hi ha de fons
en aquesta llei de llengües
es veu que resulta
que és que quan van planejar-se
la llei de llengües
no es van fixar bé
en que l'Estatut d'Aragó
no permet la cooficialitat d'idiomes,
per tant,
diu que només n'hi ha un.
I clar,
aquesta llei de llengües
no poden entrar en contradicció
i per això estan fent equilibris legals
a veure com poden fer aquesta llei de llengües
per no haver d'entrar en contradicció.
Ara que està de moda
fer reformes d'estatuts,
potser haurien de reformar l'Estatut
i seria més fàcil,
no ho sé,
el cas és això,
com que tenen aquest problema
doncs estan venjant estratègies
d'un altre tipus
en el sentit que
doncs que fer
que les llengües
evidentment tindran protecció oficial,
les llengües minoritàries,
com el català i l'Aragonès
que són les dues llengües minoritàries
que hi ha a Aragó
perquè es puguin tractar normalitats,
es puguin fer l'ensenyament
en les zones on és pròpia,
etcètera,
però clar,
d'això a ser obligatori,
a tenir un reesig de cooficialitat,
doncs encara hi ha un problema
que és que hi ha pel mig d'un estatut
que no ho permet
i per això
els de la institució cultural
continuen reclamant
que el català d'Aragó
sigui tan oficial
com ho és el castellà
com a mínim,
però clar,
i el problema aquest
és un problema de lleis,
això.
Passem a un altre tema,
la casa de les llengües,
una, dues...
Quantes?
Per exemple.
Vé-te aquí un gat,
vé-te aquí un gos.
Aquí hi havia una casa de les llengües,
ara n'hi ha dues.
Resulta que...
Crien.
Sí,
però només és que són...
Fa uns mesos
vam anunciar al Géné
quan va haver-hi el canvi
a la política lingüística
que Antoni Medell,
fins aleshores secretari
de la política lingüística,
deixava la cosa
per anar a dirigir un projecte
que era la casa de les llengües.
Més tard,
més tard,
vam parlar
que el govern havia decidit
crear un programa
destinat a promoure
la creació
d'una casa de les llengües.
Tot això de crear un programa
per promoure la creació,
tot això.
Primer el programa
i després vindria la casa,
com si diguéssim.
Exacte.
I ara, finalment,
durant la Setmana Santa,
concretament el dia 22,
el govern ja ha curat
constituir el Consorci
de la Casa de les Llengües,
que l'integra
de moment
la Generalitat,
el Centre UNESCO
de Catalunya
i la Fundació
Fòrum Universal
de les Cultures.
L'objectiu d'això
és preservar
la preservació,
l'ús i el desenvolupament
de les llengües
com a vehicle
de comunicació,
patrimoni cultural
de la humanitat
i dret de les persones,
etcètera, etcètera,
i comunitats.
Aquesta casa
ha de ser una seu internacional
de les llengües del món.
Això és una cosa
que surt
d'aquells
del Fòrum de Barcelona,
que hi havia aquella exposició
de les 6.000 llengües,
que era una cosa
espectacular,
etcètera, etcètera.
És un projecte
amb intenció internacional,
que també vol aprofitar
l'experiència
que té
el govern català
i que tenim a Catalunya,
diguem,
amb la gestió
de la diversitat lingüística,
amb els problemes
que hem tingut sempre
per sobreviure
en la nostra llengua
i tot això,
que aquesta experiència
que tenim
la puguem utilitzar
i es pugui servir
per altres països
i altres llengües.
Problema que hi trobem?
Sempre troba problemes
aquest home per tot arreu.
Però és que el dia,
avui mateix,
llegeixo en un altre diari
que la Casa de les Lengües
difundirà
els idiomes ibèricos
des de Alcalá de Henares.
Doncs hi haurà
una a Catalunya
i un altre a Alcalá de Henares.
Sí,
però són amigues,
es coneixen?
Tenen el mateix nom
però no saben què són?
No ho sabem.
La cosa és que
alguna relació hi ha
perquè això
es va constituir ahir,
la Universitat
d'Alcalá de Henares
va firmar ahir conveni,
el rector,
va firmar el conveni
amb l'Institut de Cervantes.
El rector
i l'Institut de Cervantes,
el rector de la Universitat
d'Alcalá de Henares
i l'Institut de Cervantes
van firmar aquest conveni
de creació
de la Casa de les Llengües
però atenció,
aquesta Casa de les Llengües
serà la Casa de les Llengües
ibèriques
per a l'ensenyament,
investigació i promoció
de les llengües ibèriques
que són el castellà,
el català,
el basc,
el gallec i el portugués.
Atenció,
això és interessant,
que almenys tenen en compte
que el portugués
també és ibèric,
ho fan d'àmbit ibèric
i a l'acte van assistir
de presentants,
atenció,
de l'Associació
d'Acadèmies
de la Lengua Espanyola
de l'Institut Ramon Llull,
per tant els catalans
ja hi són aquí,
l'Acadèmia Valenciana
de Llengües,
l'Institut d'Estudis Baleàrics,
la Regal Acadèmia
de la Llengua Basca,
la Regal Acadèmia Galega
i l'agregadoria cultural
de l'Ambaixada de Portugal.
Això també pinta bé,
llavors aquí jo veig que ja...
És la mateixa amb seus,
amb sucursals,
no és la mateixa,
són dues diferents.
Són dues diferents
i complementàries.
Una, aquesta,
la que està al Galadenar
és destinada al tema,
diguem, ibèric,
la cosa ibèrica.
I l'altra,
llengües del món.
I l'altra,
a tot el món,
des d'aquí,
des d'aquelles coses.
Doncs caldrà restar tens
a veure com queda la cosa.
Clar,
a la de Catalunya
és cosa del govern i tal,
però l'Institut Ramon Llull
també és un organisme
creat des del govern
i està representat aquí
a la Casa de les Lengües del Galadenar.
Suposo que d'una manera o altra
ja s'articularà d'una manera o altra
una relació
perquè venen a ser el mateix
en diferents àmbits d'atac, no?
La tercera informació
que repassem d'una forma breu
és aquesta.
El català es podrà usar
d'ofici al Registre Civil.
Sí,
això és notícia
perquè els últims dies
hi havia
hi havia
anuncis
que podia no ser així,
que les esmenes
que presentaven al PSOE i al PP
podien tirar això enrere
i que finalment
no es pogués utilitzar
el català d'ofici.
D'ofici vol dir
que es pot utilitzar
sense que
el sol·licitant dels tràmits
ho hagi de demanar expressament.
És a dir,
tu vas a fer un tràmit notarial
o el tràmit del que sigui
el Registre Civil
i no cal que t'ho preguntin.
D'entrada,
t'ho han de fer en català.
I en tot cas,
si ho vols en castellà
és quan ho has de dir.
Exacte,
més o menys ve a ser això.
I aquí
el que estava en perill
és això,
que d'entrada
per poder tornar al registre
i fer alguna cosa en català
ho havies de demanar explícitament.
I això és el que no sembla normal
des del nostre punt de vista,
des del punt de vista de Catalunya,
dels petits catalans
que han estat en aquest projecte de llei.
Total,
bé,
la sort és que
finalment la proposició de llei
que ara s'ha d'enviar al Senat
perquè sigui aprovada definitivament
i podria entrar en vigor i al juliol
és aquesta.
Que diu que...
Una cosa important,
diu,
els assentaments es faran
en llengua castellana
o en l'oficial pròpia
de la comunitat autònoma
on sigui el registre civil
segons la llengua
en la qual estigui redactat el document
o en la qual es realitzi la manifestació.
Això vol dir que els registres
poden utilitzar el català d'ofici
però si el document que es presenta
està en castellà
o és bilingüe
o qui el demana presenta
el que demana
el que presenta la demanda
diu que ho volen castellà
doncs es fa en castellà
i cap problema
i així és com està la cosa.
Una altra cosa
és que hi hauria d'haver
una llei similar
diuen
des de Ciu
el Jodi Xuclada
el diputat de Ciu
diu que està bé
però encara faltaria una cosa paral·lela
i igual
semblant que fos
aconseguir que els documents mercantils
i jurídics
també es facin en català d'ofici
els documents mercantils
això afecta només el registre civil
no el registre mercantil
que hi hauria de venir a llei semblant
però bé
de moment la cosa està com està.
Molt bé
doncs fem una petita pausa
i tot seguit parlem
de novetats editorials
i informàtiques.
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris
Voluntaris per la Llengua
un projecte de participació lingüística
Truca'ns i t'informarem
al telèfon 977 24 35 27
I clar, parlar de novetats editorials
i informàtiques
a començaments del mes d'abril
és pràcticament dedicar els programes
de forma monogràfica
perquè aviam, podem estar d'acord
més o menys
però la diada de Sant Jordi
no només implica
aquest enve de deu
de llibres que trobem per tot arreu
sinó que ara també
uns anys cap aquí
s'ha posat de moda
els discos
els productes informàtics
i els manifestos
que no poden faltar
en vigília, jornades
i dies previs
a la celebració de Sant Jordi
Avui en fem esment d'un
perquè és actualitat
i aniríem incidint
els propers dies
Sí, jo crec que
això que deies ara
d'aquesta expansió
de la diada de Sant Jordi
per altres terrenys culturals
alians del llibre
diguem directament
Em diràs que et sembla molt bé
No, em sembla que
és idiosincràtic
o pròpia del que passa
a Catalunya
per la festa del llibre
que és
Sant Jordi
és la festa del llibre
però s'ha convertit
en la festa
de la reivindicació
de la cultura catalana
cosa que en altres àmbits
on es serveix a la festa del llibre
no han de fer
una reivindicació
ni una defensa
d'una cosa
que està en perill
o que està sotmesa
per tant
sí que fa anys
que per Sant Jordi
els grups catalans
que canten en català
treuen disco
els programes
la informàtica
no tant
però sí que
les webs
tipus soft català
i això
alguna cosa
o altra
fan de cara
Sant Jordi
de rellençar
o de treure actualitzacions
de coses
com els d'Escara direm
bé
l'aspecte musical
ja fa setmanes
que es remena
i ja s'ho ha dit
i suposo que
la gent que segueix
la música
està al cas
que hi haurà un altre
macro Sant Jordi
com el de l'any
no com el de l'any
sinó
la majoria de la gent
recorda que l'any 90
hi havia un concert
al Palau Sant Jordi
de grups catalans
de grups de rock català
que ells no hi eren pocs coneguts
que va donar
el peu
a l'origen del boom
del rock català
diguem-ne com vulguem
i ara
per enguany
per Sant Jordi
s'organitza un macro concert
amb grups catalans
d'aquells que hi veia
fa 14 anys allà
només
d'aquells
en funcionament
només en queda un
els pets
el Joan Reig
va estar aquí
dimecres passat
te'n recordes
abans d'un quart de català
i ens ho va comentar
que havia d'anar
a aquest concert
i que justament
era una de les formacions
que quedaven íntegres
l'única
de les 4 que hi ve
és l'única
perquè els altres
sau, sopa de cabra
i sang traït
ja no existeixen
per diferents motius
els pets són els únics
que existeixen
i ara mateix
jo no tinc clar
si actuen o no aquí
un grup que sí que actua aquí
que és el
diguem
el grup
que sempre havia hagut d'estar
allà
com a cinquè grup
però que va sortir el vídeo
i es va notar
que el públic
el volia allà
com a cinquè grup
eren els l'accent busto
i ara
els l'accent busto
sí que
els l'accent busto
ja existien en aquella època
estaven creixent
i la gent no els començava a conèixer
com van posar el videoclip
de la cançó de moda
d'aquell moment
es va notar
per la direcció del públic
que hi hauria hagut de ser allà
aquell grup
ara
i serà
i per tant
sí que
necessitament
n'hi ha dos
de supervivents
d'aquella època
això
la diferència
és que aquella vegada
es va muntar
des de no sé
bastant institucionalment
i aquesta vegada
al contrari
s'organitza el concert
l'organitzen els de la
coordinadora
d'associacions per la llengua
han prescindit
han prescindit expressament
de demanar ajuts
a la conselleria de cultura
i això
hi ha documents
per internet
que he anat veient
aquests dies
que ho expliquen
el Padgay
i tot això
no ho així
però
atenció
de presidència
de la Generalitat
sí que han demanat
suport
però al conselleria de cultura
no
la intenció
és demostrar
que des de la iniciativa
privada
i desinteressades
poden muntar
aquests esdevenents
i poden tenir èxit
hi ha un munt de grups
i la novetat d'avui
és que hi ha un manifest
per al foment de la música
del país
com que té 10 punts
o 12
i el volia llegir sencer
com vam fer l'altre dia
amb allò dels advocats
ho guardem per la setmana que ve
que estarem més a prop
de Sant Jordi
o de la setmana
en què sigui Sant Jordi
de cara al d'això
ja llegirem aquest manifest
que de fet
qui vulgui veure
el surt d'avui
als diaris
molt bé
doncs un tema
que resta pendent
per la propera setmana
l'anunciem
però n'hi haurà més
i el que sí
podem donar
algun detallet
és d'aquests
d'aquests nous productes
informàtics en català
sí
i només són
de petits detalls
perquè parlarem
de noves versions
en català
de programes recents
i que per tant
el resum senzill
és aneu a la web
de softcatalà
les tresvedores
punts softcatalà
punt org
i allí podeu baixar
les actualitzacions
que ara direm
per una banda
noves versions
del Firefox
el Thunderbird
i el Musilla
que són aquestes coses
doncs el Musilla
és el paquet aquell
de navegador
correu i tot
que funciona en català
el Firefox
és estrictament navegador
associat al Musilla
i el Thunderbird
és exclusivament
el programa de correu
tots aquests
hi ha nova versió
que corregeix
el Firefox
la 1.0.2
la Thunderbird
la 1.0.2
i el Musilla
1.7.6
aquestes
són versions d'aquelles
que l'usuari
no nota res
però que el que corregeixen
són
problemes
de vulnerabilitat
de seguretat
i aquestes coses
que tu no les veus
però que clar
estan fetes en català
perquè quan tu
et posis això
no notis diferència
i el programa
no et comença a sortir
en dos idiomes
alhora com passa a vegades
per exemple
amb el Windows XP
doncs per el Windows XP
també hi ha una novetat
i també es pot veure
des d'aquí del soft català
i és que hi ha
disponible el paquet de català
per el Windows XP
Service Pack 2
què vol dir això
Windows XP
com els programes
de Windows
com tots
plàsticament s'actualitzen
fa uns mesos va sortir
un Service Pack
és a dir
un paquet de serveis
que això
amb el Windows
ho fan sovint
quan tenen moltes coses
que s'han d'actualitzar
fan un paquet
no fan un actualitzar
fan un paquet
i fa uns mesos
va sortir el paquet de serveis
número 2
que era molt gros
moltes megas
i que corregia moltes coses
però clar
això no estava en català
aquest Service Pack
i en canvi
sí que teníem
un paquet d'idioma català
per al Windows XP
doncs bé
ara apareix
el corresponent
paquet de català
per a qui tingui
tot això
actualitzadíssim al dia
faltava l'apartat
del paquet de català
ara això
arriba aquí
i també ho podeu veure
des de la web
de Soft Català
que és ben senzilla
recordem
3B doble
softcatalà.org
i acabem
acabem aquest quart
i una mica més
de català
amb un nou capítol
de la sèrie
Llengües en perill
avui parlem
continuem parlant
de les llengües
cèl·ltiques gaèliques
concretament
del gaèlic escocès
avui tocava
el gaèlic escocès
l'altre dia
parlàvem
de l'irlandès
que era el que estava
millor dels 3
aquest és el que està
mitjanament
té uns 70.000 parlants
es parla a Escòcia
però no a totalment
no a tota Escòcia
ja ho dic
si el parlen 70.000 persones
és que no és majoritari
ni molt menys
Sean Connery
el deu parlar
no?
Sean Connery
precisament
és el màxim paladí
internacional
de la defensa
de l'escocès
justament
els últims anys
el Sean Connery
s'ha prodigat
a la premsa
aprofitant
d'aquest famós
i ell ho diu
jo aprofito
que soc famós
per defensar
la meva cultura
original
en gaèlic
i això és així
doncs bé
es parla
al nord d'Escòcia
també hi ha
colònies importants
per la immigració
als Estats Units
en algunes zones
i diguem-ne
estatus legal
reconeixement oficial
es pot utilitzar
l'administració pública
la de justícia
i la local
la retroponímia
és bilingüe
a primària
l'ensenyament
és facultatiu
és a dir
optatiu
hi ha unes 40 aules
a tota Escòcia
de primària
a secundària
també és una cosa
optativa
i també s'ensenya
en uns 40 centres
i a la universitat
es pot estudiar
una diplomatura
de gaèlic escocès
bàsicament això
la producció literària
no està malament
tenen uns 110 llibres
a l'any
hi ha un parell
de publicacions
una diària
en gaèlic
i una altra
mensual
en gaèlic
totes dues
aquesta diària
es diuen
Gaideal Ur
i es distribueix
a tota Escòcia
però també
per subscripció
a tot el món
vull dir
es pot
d'això
de música
que Percaella
potser és el grup
més conegut
dels que canten
en gaèlic
perquè passa el mateix
que a Irlanda
que els grups
més famosos
canten en anglès
i els escriptors
més famosos
escriuen en anglès
etcètera
excepte algun
com Ian Christon
que combina
gaèlic i anglès
però bé
la cosa és així
no està massa bé
però tampoc
no està malament
els últims anys
hi ha entitats
com Scott Guile
que és una entitat
que es dedica
a la promoció
de la recuperació
del gaèlic
etcètera
i atenció
no s'ha de confondre
el gaèlic
escocès
amb una altra cosa
que es deia
escocès o escots
que era una llengua
indouropea
es ademàrica
que totalment
es considera morta
tot i que encara
es publica
hi ha una lista
semestral
en escots
que es diu l'alans
i també fan diccionaris
és una llengua
que està morta
perquè no es parla
no té parlants
hi ha gent que l'entén
erudits i tal
i no s'ha de confondre
d'això
escots
amb gaèlic escocès
del gaèlic escocès
i amb aquestes xifres
que apuntava l'Enric
sí que es parla
de forma cotidiana
en l'àmbit familiar
sí
hi ha algunes poblacions
és majoritària
però no són
les grans poblacions
no
molt bé
Enric Garriga
tècnic del Centre
de Normalització Lingüística
de Tarragona
gràcies per acompanyar-nos
ens retroem
si no hi ha novetat
la propera setmana
adeu siau
dimecres més
gràcies per acompanyar-nos