logo

Arxiu/ARXIU 2005/MATI T.R 2005/


Transcribed podcasts: 511
Time transcribed: 8d 19h 24m 25s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

.
Sintonia de Tertúlia.
Temps per comentar l'actualitat del dia.
Avui, com us dèiem, amb dos polítics i dos periodistes.
Ens falta un dels convidats, però ara arriba,
perquè ens ha dit que està aparcant.
En fi, avui tenim, com dèiem, dos polítics.
El regidor de Convergència i Unió Tinent
d'Alcalde de Cultura, Albert Ballver.
Albert, bon dia.
El portaveu del grup municipal socialista de l'Ajuntament,
Josep Feliç Ballesteros, bon dia.
Bon dia, però hauria de fer una mica més de mal dia.
Per què?
Hauria de ploure molt.
Com a aigua de maig, mai m'heu dit.
Però, en fi, home, doncs ja caurà, no?, la pluja.
Encara hem començat ara el mes de maig.
Consti que ahir va ploure.
Perdó, que acaba amb Carles.
Poc, poc.
Carles Gossalvez, bon dia.
Hola, bon dia.
Ja veus que no et deixa ni parlar des del principi, eh?
Sí, sí, sí.
Carles Gossalvez, periodista del Dia de Tarragona.
Dos polítics i dos periodistes.
El segon periodista és Guillermo Soler.
Amb ell també comentarem algunes de les notícies de la jornada.
En fi, tenim una mica de tot, tot i que, això sí, polèmiques
o qüestions aquelles que venim comentant des de fa setmanes
a les tertúlies del matí de Tarragona Ràdio.
Per exemple, la ciutat judicial.
Per què la posem avui també en el primer pla de l'actualitat?
Doncs perquè tenim unes declaracions.
Ahir, del delegat del govern de la Generalitat a Tarragona,
Xavier Sabat, té apostant clarament
perquè la ciutat judicial s'instal·li
a les conegudes com a cases dels mestres.
Avui, que és un projecte més econòmic,
és a dir, més barat, que té millors accessos,
que es podrà fer més ràpidament
que no pas l'alternativa del riu Francolim.
D'aquesta manera, doncs, sembla que ja definitivament
la Generalitat, el govern, el Departament de Justícia
i també la delegació al camp de Tarragona
aposten clarament pel tema de les cases dels mestres.
Abans que parlen els polítics.
Carles, què et sembla?
Entre una i altra alternativa?
Aquesta és la millor?
Continuar el debat.
Continuar el debat.
Em van parlar, em sembla, en l'última tertúlia, no?
No, no, no, no, això no val. Et demanen una opinió?
Jo és que no sé ben bé si és millor aquella,
és la d'aquí de la Casa dels Mestres.
Penso que probablement les dues opcions són bones,
penso que són bones, una per la seva centralitat,
una altra perquè està, entre cometes, a les afores de...
bé, sí, a les afores del cas Corbà,
en una zona, doncs,
que de fàcil accés per moltes persones,
perquè no tothom, els que han d'anar als jutjats són de Tarragona, ciutat,
hi ha gent que ve de fora, també podria ser una bona opció.
Jo crec que les dues, les dues, són bones opcions,
l'únic que cal fer és seure a la taula
i decidir d'una vegada on la posem.
Ja està, és tan senzill i complicat com això.
Jo demano que el govern parli l'últim, això és lògic.
El govern de la Generalitat o del...
De l'Ajudeu?
Del futur.
El PSC que emana el govern de la Generalitat.
I el presumpte.
Escolteu...
No, no, no, no, no tinc cap inconvenient, no, no.
A veure...
Mireu, mireu, no, no, no tinc cap inconvenient.
Oh, no tinc cap inconvenient, però continuem-nos a la palabra.
Digues, digues, digues.
Emprendre la... No, tu havies dit el govern a l'últim.
L'últim, és tu, el govern de la Generalitat.
Aquí qui està decidint és el govern de la Generalitat.
Albert, encantat.
Tens la paraula.
Gràcies.
Gràcies, Pep.
Albert, recordem, a més, és advocat.
Per tant, persona...
No, no, no, no.
Home, abogadillo, i en la seva època
vaig estar molt implicat amb la Núria Gispert
i amb el conseller Guàrdia Canella,
que va vindre després amb aquesta qüestió.
Jo vaig passejar amb una furgoneta de l'Ajuntament
amb membres de la Judicatura,
el president de l'Audiència, el fiscal d'encap,
el jutge de Gà,
i vam anar a veure la finca de...
la finca, diríem, de la confluència
de l'autovida de Reus amb el 340.
I jo, evidentment, accepto el que diu el Xavier Sabaté.
El que passa és que no hi estic d'acord,
i no és que no hi estic d'acord,
perquè ja em coneixeu,
perquè ho digui un senyor que sigui del PSC ni sigui del govern.
Jo crec que la idea de fer-la,
on estava pensada, de fet,
teníeu un munt de virtuts,
un munt de virtuts.
El Xavier en diu d'altres,
el tema del cost, això és molt discutible.
El cert és que...
el cert és que la justícia de Tarragona està col·lapsada,
està dividida en un munt de diferents edificis,
i tot just s'ha anat a enamorar
de la Casa dels Mestres,
que probablement sigui en aquest moment
la milla dorada,
sigui el solar més car de Tarragona,
clar,
pretendre que això es regali
m'assembla una mica fort.
Tampoc, jo sempre he dit,
ho he dit ja fa dies,
que no es té que demanar a la Generalitat
un preu de mercat,
com si fos un promotor...
Però, a veure,
bondats de la nova ubicació.
No està tan lluny com sembla,
primera.
Hi ha menys distància
de l'actual Palau de Congressos
on el volen construir
que d'on està el Palau de Congressos
a tocar ferro.
Està més a prop.
Des d'aquí estem més a prop
que no pas el Palau de Congressos,
des d'aquí de la Vida de Roma.
Llavors, Carles,
primera aquesta qüestió.
Segona,
es podria fer un edifici
que ens permetria
unificar tots els hores judicials,
que es podria ubicar
els col·legis d'advocats,
els de declarats socials
i els de procuradors.
I que a més ens permetria
créixer en el futur,
perquè jo,
que ja soc una mica veterano,
o bastant veterano,
recordo quan vam canviar
del jutjat de la Crescentana
al Palau de Justícia,
que van deixar dos plantes,
i jo no sé qui m'anava
a aquella època,
però a Chapó,
dos plantes buides
per preveure el creixement
que avui hi ha en el futur.
I a curtíssim termini
es va omplir.
I després ja van tenir
que anar,
els judicials contenciós
a l'edifici de Roma,
el judici de Família també,
perquè és de mala manera.
I això dificulta moltíssim
l'exercici de la professió
i de propi justiciable.
Perdona,
hem de deixar els drets del penal
que estan anant cap a...
Per tant,
l'Albert Valldé,
francurí, clarament.
Sí, sí,
però hi dic un altre argument.
I la tercera,
això ajudaria a cohesionar
la ciutat,
en què hi hauria cada vegada
menys diferència
o menys distància
entre el cas central
i els barris.
És a dir,
el tercer pont
desembocaria allò de la justícia.
Llavors ja dic,
jo crec, Pep,
i respecto molt l'opinió
del senyor Sabaté,
el que passa és que sembla ser
que el govern de la Generalitat
i el tripartito
han decidit...
Ja no ha fet tampoc
la ciutat judicial de Barcelona.
Llavors, clar,
no quedaria gaire bé.
Llavors,
per aquesta raó
estan canviant de xip.
Però jo,
estimant meu,
els advocats,
i no és que jo representi ningú,
crec que ens agradaria més
aquesta altra situació.
Bé,
jo he fet aquest exercici últim
que em demana
el company Albert Ballver
entre la Judicatura,
la Fiscalia i Advocats
i hi ha un clar empat,
però hi ha una clara...
Fan aquestes, ara.
Sí, sí, sí.
Sí,
perquè, com que no hi entenc,
més val consultar
els interessats i els afectats.
No hi entenc, sincerament.
Jo,
perquè m'he d'inventar
ara que soc un expert
en judicatures
i en edificis
i en equipaments.
El que sí que hi ha unanimitat
és en una cosa,
que ho facin ràpid.
No podem estar més temps
sense un equipament com aquest.
Aleshores,
jo,
com que no vull que passi
amb aquest tema,
igual que amb l'Escola Oficial d'Idiomes,
que portem 13 anys
que si invertim,
que si no invertim,
que si la fem,
que si no la fem,
que si aquí,
que si allà,
quan la Generalitat,
i més igual en aquest cas
el partit
que hagi decidit
el que hagi decidit,
diu
volem invertir,
volem posar diners
damunt la taula,
en fer un gran equipament
que la ciutat necessita
i el volem allà
perquè han fet els seus estudis,
escolti'm,
doncs,
en fi,
anem a veure
com es pot facilitar
aquesta inversió,
igual que la de l'Escola Oficial d'Idiomes.
Perquè si no,
ens passem el dia
criticant a la Generalitat
i al Tripartit
i al PSC
i a tothom
que no aposten prou
per Tarragona.
escolti'm,
en un moment
en què hi ha
aquesta aposta
clara i decidida
i que diuen
que a més a més
allò
es pot començar
immediatament,
fem-ho.
Reclamem,
perdona,
reclamem,
reclamem a més a més
com a ciutat,
escolti'm,
jo proposo des d'aquí
i no ho he parlat
amb ningú
de la Generalitat,
per tant allò
em llenço a la piscina,
que entre altres compensacions
es donin de franc,
Casa Canals
i la Chartres,
per exemple,
entre altres compensacions
que es puguin negociar,
aprofitem l'oportunitat,
aprofitem l'oportunitat
per tenir grans equipaments,
nous,
i recuperar equipaments
que la ciutat necessita.
I a mi la ubicació,
escolti'm,
doncs miri,
en el fons
em seria igual allà
que aquí,
ho dic seriosament,
allò situaria
una nova centralitat
que es pot fer
amb l'excusa
dels jutjats
o amb qualsevol altra
excusa administrativa
del tipus que sigui,
però el que sí
és veritat
és que aquella nova
centralitat
del Francolí
no podrà ser possible
almenys
en quatre anys
perquè hi ha
tota la tramitació
del pla general,
hi ha tota la gestió
dels terrenys,
hi ha tota la gestió
de l'organització
i les connexions
externes
internes
en el conjunt
de la ciutat.
Jo no ho crec a això.
Sí,
hi ha un informe
que diu
que no seria possible
en tres,
quatre anys,
inclús cinc,
és igual.
Siguem allò,
com t'ho diria,
optimistes.
Començaríem a fer obres
d'aquí a tres anys.
Ara,
en aquesta ubicació,
tindríem la possibilitat
de començar obres ràpid.
Facilitem-ho,
jo no vull dir
que ho regalem
com a ciutat,
evidentment,
reclamem coses a canvis,
aprofitem aquesta oportunitat,
però no repetim
el que jo crec
que és una errada
amb l'Escola Oficial d'Idiomes.
A veure,
deixi'm saludar
el Guillermo Soler
que també ja s'ha incorporat
fa uns minuts.
Guillermo,
bon dia.
Hola,
bon dia.
Ja has pogut intuir
que estem parlant
de la ciutat judicial
a propòsit
de les declaracions
els últims dies.
Alguna opinió formada
sobre millor
cases als mestres
o millor
francolí?
Evidentment,
és un tema
que per decidir
si és millor
una cosa o l'altra
suposo que
s'han de tenir
més elements
de judici
a la mà
dels que probablement
tinc jo.
que aquest és un dels temes
que reflecteix
algunes de les grans
tradicions
de la nostra ciutat,
com és
la d'equipaments
desaprofitats,
que és un dels temes
que s'està parlant ara.
És una ciutat
que sembla que
no tenim equipaments
i en canvi
tenim molts llocs
on podríem tenir equipaments
on no s'hi fa res.
Ja és com una tradició
que no sé si
la volem trencar.
I l'altra
és la de la dispersió.
També som una mica
la ciutat de la dispersió
en què la universitat
està dividida
fins i tot
en ciutats diferents.
Tot ho tenim dividit.
Per tant,
jo no sé exactament
quin és el lloc.
El que sí que és cert
és que probablement
com deien
i en això
suposo que tothom
està d'acord.
Govern-oposició
a Barcelona
i absolutament tothom
suposo que tothom
està d'acord
en això.
Com a mínim
el que sí que cal
és trobar una solució
per fer una ciutat judicial
o el que sigui
concentrat en un lloc
o en un altre.
I respecte
a les ubicacions
que insisteixo
probablement no tinc
els elements adequats
per jutjar.
almenys
el que sí que és cert
és que
a mi també
em sembla atractiu
la proposta
quan ja es va llençar
ja fa temps
de posar la ciutat judicial
a l'altra banda
del francolí
em semblava atractiu
en termes de cohesió
de ciutat.
El que sí que també
és cert
és que la cohesió
de la ciutat
la poden donar
altres elements.
És a dir,
si finalment
la ciutat judicial
no es fes allà
el que no hauríem
de perdre
és les ganes
de fer-hi alguna cosa.
Busquem una alternativa,
un altre element
per cohesionar la...
i fins a cert punt
també crec que és cert
que hi ha coses
que es podrien fer
ja avui mateix
i que es podrien haver fet
ja fa anys
per cohesionar la ciutat
i que no s'han fet.
No sé de qui depèn,
però continuem
sense tenir
una cosa tan senzilla
com una manera...
O sigui,
per anar
des d'aquí on estem,
el Vingú de Roma,
que és pràcticament
la sortida de la ciutat,
per anar a Torreforta
que és no res,
és no res.
Jo ho he fet
en els meus anys
que anava a fer
la prestació social
amb bicicleta
i la veritat és que era arriscat
per la meva pròpia salut
i per la meva pròpia vida
pràcticament.
I és absurd
que no puguem anar
des d'aquí
fins a Torreforta
amb bicicleta a peu
o com vulguem
amb una certa tranquil·litat.
Jo crec que això sí que seria
una cosa relativament senzilla
de fer.
Albert,
que té moltes ganes de parlar.
No, no, no.
Està molt...
No, home, no, home...
Això és una tertula, eh?
Podem parlar quan vulguin.
Home, no m'agrada
interrompre els companys.
A veure, però,
val tu pensió que si posem
a l'Estat Judicial
a la Casa dels Mestres
tot aquest tram
de la Rambla
el que abans era
o el president company
s'esmortollà
encara una mica més.
Passeu revista.
Quins edificis hi ha allí?
Allí hi ha
el Col·legi Manor
o Major Sant Jordi.
No, i l'escola de maestria.
El Col·legi Manor Sant Jordi.
El carrer Guadaljelú
arriba a una punta
d'una casa
però que no hi ha comerços ni nada.
Després ve la casa
dels mestres.
Per l'altra banda
hi ha Pius 12-12
o el president company 12
i després hi ha el jutjat,
hi ha la parròquia
i el dia de Tarragona.
És a dir,
jo crec que els centres oficials
aquests
que quan arriben a les 3 de la tarda
es tanguen a Calicanto
això ho haurien de pensar
molt on tothom hem de posar
perquè si no
esmortuïm una part
molt i molt important
de la ciutat
i al ciutadà
li és igual
anar amb un autobús.
Considero que
l'ubicació
que proposa el Xavi Sabret
i que proposa
la Generalitat de Catalunya
és una proposta
realment
encara més difícil
del que dius tu.
Per què?
Espera un moment, Pep,
ja veuràs.
Allà on m'agradaria
portar-la a mi
i ja no dic la meva gent
o m'agradaria portar-la a mi
el terreny és de l'Incasol
a mon costat.
I en conseqüència
sent l'Incasol
és molt més fàcil
obtenir aquest terreny.
En canvi,
com tu bé deies
pretenem posar
un equipament judicial
en un lloc
que com t'he dit
que el terreny
és caríssim.
I tu em deies
us donem a canvi
la Jartada
i us donem a canvi
Casa Canals.
Home, mira,
les dues són dos regals
que desitgem
però són dos regals
enverinats
perquè a Casa Canals
tu com a bon regidor
que ets
saps els milers
i milers de milers
de pessetes
que ens hem estat
arreglant.
Que ja ho fem?
Espera't.
Ja ho fem de bon grat.
Però el que no pot ser
és que la Generalitat
compri un edifici
que la seva rehabilitació
val molts 169.
Per això
i digui
ara això ja ho tinc
com Casa Lagapito
i ara li regalo a vostè.
O el Teatre Romà
que encara continua sent
propietat de la Generalitat
de Catalunya
i que l'Ajuntament
es resisteix
a rebre-ho
sempre que no sigui
amb una aportació econòmica
que permeti accedir
a la seva rehabilitació.
i que la Generalitat
ara el rehabilitarà.
Escolta,
quan ho vegi Pep
te donaré un cop a l'escara
i et felicitaré
que a mi això
no durà.
A mi no m'ha durem prendes.
Ho veurà properament
i que treballi per la meva ciutat
porti la barretina
que porti
m'assemlarà sempre
una gran persona.
Llavors jo el que dic
és això Pep
és a dir
fixem-s'hi bé
fixem-s'hi bé
perquè et dic
jo crec que això és molt còmode
amb aquesta proposta
la justícia
continuarà estant
dividida
dividida
perquè a veure
cuidado
jo no sé quina part d'espai
voldran ocupar
del cas dels mestres
perquè ja hi ha
una part
una part de solar
però que és molt potable
però això
amic meu
aquí també hi ha que haver
pla general
o sigui que si el pla general
no no no
són unitats d'actuació
són
jo estic convençut
escolta
que els urbanistes
no cal fer modificació
els urbanistes
podrien fer el mateix
amb altres
però bueno
és igual Pep
jo l'únic que dic
és que és el que més m'agradaria
per la meva ciutat
llavors jo crec que
allà
jo crec que per la justícia
és important que estiguin
tots els grans judicionals
en un únic lloc
jo crec que el tram del riu
podria ser un lloc interessantíssim
el meu efecte personal
no vaig tenir
Carlos
breument
i canviem de tema
per no fer un monogràfic
de Ciutat Judicial
només dir
una qüestió gràfica
un detall
en tot cas
la zona
el solar
que hi ha darrere
de les cases del mestre
fa cosa de 3 anys i mig
ja es van realitzar
les cases arqueològiques
perquè hi ha

cases arqueològiques
perquè hi havia
ja el projecte
l'edifici
un projecte
que jo he vist
i pel motiu que fos
eh sí
i pel motiu que fos
doncs s'ha aturat
aviam
perfecte
les coses es poden replantejar
el que penso
com a ciutadà
és que
no hauria de transcorrer
tant temps
entre una decisió
i l'altra
i en si
ja que s'ha de prendre
una decisió
per què no
els dos governs
els de la Generalitat
el de l'Ajuntament
de Tarragona
seuen a una taula
d'una vegada
es posen d'acord
negocien
es diuen
el que es tinguin
que dir
però
posem-nos ja
a treballar d'una vegada
perquè si no
passaran
10-15 anys
i estarem
parlant del mateix
com va passar
per exemple
a l'Avigutada de Roma
que feia el Guillermo
feia referència
fa 8 anys
ja anava
amb el programa electoral
d'un partit polític
i
continua
estant
exactament igual
jo crec
que el que li costa
al ciutadà
és entendre
per què les coses
a Tarragona
i suposo que altres ciutats
triguen tant de temps
a fer-se
per què és tan difícil
arribar a acords
amb coses
que són relativament
fàcils d'arribar
a un acord
per acabar
l'important és això
aprofitem
que hi ha la possibilitat
d'invertir
de fer-ho
fem-ho
i a més a més
obtinguem
contrapartides
jo estic molt d'acord
amb el que s'ha dit aquí
escolteu
allò
tenim molts equipaments
que els tenim
en un estat lamentable
intentem recuperar-los
quedant-nos en la propietat
demanant diners
per rehabilitar-los
el que convingui
però aprofitem
les oportunitats històriques
que probablement
aquesta oportunitat històrica
no ens torni a passar
fins d'aquí no sé quan
és que ens està passant en tot
i a l'Escola Oficial d'Idiomes
insisteixo
en el seu moment
jo vaig dir
escoltem
agafem
el que la Generalitat ens dona
i no era del meu color polític
la Generalitat en aquell moment
agafem-ho
perquè és que
se'ns passarà l'arròs
i efectivament
12 cap a 13 anys
i se'ns ha passat l'arròs
necessitem aquest tipus d'equipaments
deixem de discutir
de pica barallanza
ja ho sé
que el company
Bellver
no té aquesta pretensió
però institucionalment
no ens podem permetre
el luxe
de no tenir acords
importants
amb aquest tipus d'equipaments
per no parlar d'altres
parlem d'un altre tema
també de polèmica
entre Generalitat i Ajuntament
ho sento
però així
escalfarem una mica la tertúlia
tema 340
nou capítol
a propòsit
que des de diumenge passat
tenim dues manifestacions
dos grups de veïns
reivindicant coses contraposades
uns fent marxar l'entra de l'autopista
els altres tallen la carretera
Carles
com ho veus?
una mica kafkeat?
malament
com ho veus?
malament
i amb dos grups de veïns
fent protestes

i un saludant-se
des del pont de l'autopista
dels altres
en fi
torno a
el comentari
que he fet abans
uns per altres
el temps va passant
va passant
va passant
i les coses
no es fan
i les infraestructures
porten molt de temps
porten molt de temps
per tant
ara

em posicionaré
de tota manera
jo el que no concebeixo
és que
tenint en compte
l'expansió futura
de la ciutat
quan es faci
es porti a terme
per exemple
l'urbanització
de Terres Cavades
en el seu moment
tindrem una autovia
que passarà
pel centre de la ciutat
perquè Terres Cavades
és el que aconseguirà
la Bodellera
tota aquella zona
quan el dia
que s'arribi a urbanitzar
i a fer pisos
connectarà directament
a Sant Pere i Sant Pau
i Sant Pere i Sant Pau
ja no podem parlar
d'un barri
que està a les afores
no no
Sant Pere i Sant Pau
ja està pràcticament
connectat
al centre
de la ciutat
per tant
jo no concebeixo
una autovia
que passi
pel centre
d'una ciutat
i soc partidari
de ser possible
fer-la
en paral·lel
no en paral·lel
a l'autopista
treure-la
de la ciutat
per on sigui
però treure-la
de la ciutat
i penso
que si es pot fer
el tram
de la Mora
fins a
l'alçada
de Llorito
que això
ja ens portarà
un parell d'anys
d'obres
doncs escolta
tenim dos anys
per negociar
i si és que és possible
que tampoc ho sé
suposo que sí
perquè tota la vida
és possible
doncs negociar
per treure-la
per fora de la ciutat
això amb una visió
de futur
jo ja no entro
amb interessos
d'uns i d'altres
és el que penso jo
com ciutadà
que no estic afectat
que no tinc terrenys
i no tinc cap
interès personal
en aquella zona
jo no podria
en fi
jo no podria
estar més d'acord
i no ho hem parlat
és la primera vegada
que en parlem
en públic
d'aquest tema
per tant
per mi
el que Tarragona
necessita
és una 340
una autovia
que vagi
en paral·lel
a l'autopista
i que per tant
sigui una autèntica
circunvalació
no ens podem permetre
el luxe
de posar una autovia
al mig d'una ciutat
que serà
densament
està
densament
edificada allà
dit això
dos
no no dos
pregunti
pregunti
no anava a dir
és necessari això
però si això
ha de retardar el projecte
ara anava a dir
ara anava a dir
ara anava a dir
per tant
solució
aquesta
segona part
segona part
ara mateix
hi ha un projecte
aprovat
i a punt de licitar
que és el projecte
que passa
pel nàstic
i posa
tota la circulació
el trànsit passat
i tot
al mig de la ciutat
a l'actual circunvalació
a mi aquest
em sembla
un mal projecte
un mal projecte
que com que em sembla
un mal projecte
estem intentant
negociar
a Madrid
que no s'executi
amb la seva
integritat
ara bé
ara bé
si això ha de suposar
que estem 7 o 8 anys més
sense una solució
encara que sigui dolenta
ja he dit
per activ i per passiu
i ho repeteixo avui
que renunciaré
amb aquesta modificació
perquè el que cal
és tenir
la infraestructura
dos
els veïns
els veïns de la Mora
jo crec que estan fent
amb tota la meva simpatia
i carinyo
una certa trampeta
perquè estan demanant
que comencin les obres
a final d'any
ells saben
que comencen les obres
a final d'any
de l'autovia
i a més a més
saben
que estan a punt
de licitar-se
que es licitaran
a principi d'estiu
per primera vegada
en 15 anys
gràcies a una dotació
que en els pressupostos
s'ha posat per enguany
per tant
escolteu
anem a fer
solucions de futur
anem a aconseguir
que l'autovia sigui
en paral·lel
a l'autopista
anem a aconseguir
el tercer càrrec
de l'autopista
aconseguim
que s'elimini
el troncal
de l'autopista
i haurem fet
un gran favor
a la ciutat
independentment d'això
a mi m'agradaria
canviar
i modificar
en el sentit
que deia abans
el Carles
el projecte
de la baixant
del Nàstic
però si això
insisteixo
si això ha de suposar
7 o 8 anys més
sense cap mena
de solució
prefereixo renunciar-hi
com a mal menor
Guilla
jo mira
per portar la contrària
també
sí home
és que sí
o sigui
ho portem tots
el mateix
o sigui
recullo el que s'ha dit
estic d'acord
però jo no
jo crec que
de mals menors
i de solucions
provisionals
justament és una altra
de les grans tradicions
d'aquesta ciutat
que és que sembla
que no es pugui fer res
bé definitivament
o sigui
tot i que ho fem
tot tard
però tot i així
ho fem provisional
que és una cosa
aquelles magnífiques
la veritat és que
potser perquè
tampoc no tinc
interessos a la zona
ni hi visc
i no m'afecta especialment
doncs potser per això
em poso egoista
i decideixo que no
que jo sí que prefereixo
que s'esperi
a mi em sembla
que hi ha una cosa
que és evident
que és això
que aquest projecte
de variant
pot quedar inutilitzat
en gairebé els anys
que trigui a fer-se
però segons com
vull dir
és que ens podem trobar
un cop més
en què quan un equipament
o en aquest cas
una carretera
es posa en funcionament
ja és obsoleta
una d'aquelles coses
que jo no li trobo sentit
i a més no li trobo sentit
perquè home
fer carreteres costa calés
vull dir
tampoc no es tracta
de llançar els calés
alegrement
per guanyar
o sigui
si el guany és petit
jo no sé si val la pena
i també perquè
bueno
és que els territoris
tampoc no es poden trinxar
el gust i conveniència
cada
x temps
decidint
que ara ens interessa
fer-ho així o aixà
s'ha d'intentar
fer uns projectes
amb una mica més de
jo crec
amb una mica més
de futur
i de criteri
i també és cert
que justament
pel tema aquest
de les presses
jo crec que ens trobem
amb una altra
de les grans tradicions
d'aquesta ciutat
que és agafar
uns veïns
i fer-los fer
una mica
de pressió
vull dir
amb l'excusa
que hi ha uns veïns
que tenen un problema
que s'ha de solucionar
immediatament
agafem la solució
que sigui
encara que sigui
la dolenta
això també és una gran tradició
d'aquesta ciutat
per exemple
el tema
francolí
coses d'aquest estil
que sembla que sempre
sempre tenim pressa
i sempre hi ha algú
que té pressa
cosa que probablement
és certa
i és legítima
però no per això
no hem d'aturar-nos
a pensar
que és el que estem fent
Albert
jo crec que ara
el Pep ho deia
és un tema
una mica d'oportunitat
és a dir
el que no podem fer
és amb més discussions
tornar a fer un projecte nou
que això
representaria
un retras molt i molt important
i clar
el senyor que viu a la mora
i no és que hem de cantar
per uns i pel tals
és que s'ha de cantar
per algú
hem de cantar
per els de la mora
això està claríssim
però el que és cert
és que aquest és un problema
gravíssim
de Ciutadans de Ragona
que han optat
per viure fora de la ciutat
i que cada dia
per anar i tornar
de casa seva
tenen problemes gravíssims
llavors
el que tampoc ha estat
gaire bé
és que a moment
terminat
naturalment parlant
es donés suport
amb altres estats
i ara
quan sabeu que el tema
és un tema inevitable
tornem una vegada
als orígens
de totes maneres
a mi el que me molesta
és que facin
qualsevol tipus d'infraestructura
a mida
i crec doncs
que aquí hi ha el perill
que el tema
hagi pogut vindre per aquí
i llavors el que jo
el que entenc
és que el que s'ha de fer
és que ho tenen més ràpid possible
i amagat que estic d'acord
amb el Guilla
que aquí pot haver
un problema
que cada vegada
que anem
a l'actual desviament
és una verdadera muralla
a l'altra banda
del desviament
la ciutat no creix
doncs el que podem fer
és anar trinxant
costant el terreny
ara bé
també hi ha un argument
Guillem
i és que
moltes vegades
una cosa
que es planteja
com un cinturon
de circunvalació
s'acaba convertint
en un carrer
això a Barcelona
ho hem vist
llavors jo crec que
tenim que créixer
d'una manera ordenada
i el que he de fer
és ràpid
perquè el que sí que és cert
és que
quan tu te'n vas a Barcelona
pel dematí
i trobes la gent
que entra a la Tarragona
això és per desesperar
el més pintat
i a més
quan el transport públic
en aquella zona
no està excessivament previst
llavors el tema
es converteix
en un tema
francament desesperat
molt bé
deixi'm
diguis no
breu
només una cosa
el fil del que deies
només fixeu-vos en una cosa
l'animalada
que suposa
treure tot el transport
pesant i no pesant
de la mora
i posar-lo al mig de la ciutat
amb aquesta variant
que s'està aprovant
en aquest moment
que està aprovada
no crec que sigui
i tant
acaben que tant rucs
no són els enginyers
de camins de Madrid
ho posen a la primera
circunvalació
i a més a més
en fi
jo he vist informes
que diuen
que l'argumentari
principal
és perquè hi ha terres cavades
per donar facilitats
a terres cavades
jo només vull fer
una petita demagogia
20 segons
20 segons
posats a posicionar-me
amb uns veïns
o amb uns altres
entre uns
que el seu problema
és que triga més temps
a desplaçar-se
cosa que em sembla
i uns altres
encara que siguin uns poquets
però uns altres
que simplement
se'ls hi treu la casa
allà on viuen
doncs home
potser em posicionem
els que se'ls hi treu la casa
deixa'm reservar
els últims 5 minuts
de la tertúlia
per parlar d'una altra qüestió
per alta
ahir que s'anunciava
per part de l'equip
de govern
de l'Ajuntament de Tarragona
que parlaran
amb entitats
i col·lectius
en fi
per fer tot un pla
d'actuació
a la part alta
hem de recordar
que
en fi
aquests dies
també és notícia
el tema del pàrquing
de Jaume I
amb l'acord unànim
de l'Ajuntament
per replantejar-se
el projecte
tot plegat
d'alguna manera
no sé si vol dir
que en fi
se solucionen
els problemes
que patia la Peralta
i que havien estat
en primer pla
de l'actualitat
en els últims mesos
Carles com ho veus?
tema pàrquing
sobretot
d'acord
amb la solució
adoptada des de l'Ajuntament?
jo penso que el pàrquing
mai s'hagués tingut
que fer ja
és més
és més
hi havia un projecte
de fa temps
i existia
el projecte
de fer-lo
al passeig de Sant Antoni
amb la qual cosa
s'habitava
la roca
és la mateixa
el soroll
hauria estat el mateix
però s'hagués evitat
tenir d'entrar
als cotxes
i que sortiran
els que utilitzen
lògicament
el d'això
el pàrquing
jo m'imagino
el mateix
que hi havia abans
arbres fora
i l'antic col·legi
com un centre
el centre cívic
de la Peralta
i la resta plaça
jo penso
és el que hagués quedat bé
informació
de primer demà
què hi ha
és un somni
és una imaginació
a veure
aquí hi ha
és una entelec
que a més
avui tenim dos tertulians
són veïns de la zona

no no
jo sé
jo el del pàrquing
de Jaume
la veritat és que
no sé quants anys
fa que està allò
que estan cavant allà
jo no sé
però et sembla bé
l'acord
el que han arribat
tots els partits
de l'Ajuntament
per replantejar
home

i rebaixar
el volum
home
doncs sí
jo és que



evidentment que sí
que alguna cosa
s'hi havia de fer
però és que
és que
el pàrquing
aquell
sembla que
és cachondeo
perquè a més
entre altres coses
suposo que algun dia
funcionarà
i els vehicles
hi podran entrar
i aparcar
però de moment
els que vivim allà
i que de tant en tant
hi has d'intentar aparcar
o sigui
si ja ho teníem fotut
abans que s'estiguessin
fent les obres
per aparcar
amb les obres
o amb els cursos
de les obres
encara hi ha menys
llocs d'aparcament
encara hi ha més trànsit
encara hi ha més camions
que entren i surten
que lògicament
fan la seva feina
vull dir que
si ja estàvem
en una situació
una mica de caos
doncs ara ja és
senzillament magnífic
a la una i a les cinc
prohibit anar a buscar
el cotxe al pàrquing
perquè és quan
estan els pares
recollint els nens
llavors jo no recomano
a ningú
que a aquella hora
vagi a agafar el cotxe
recomanació de trànsit
expliques al guia i a mi
que vivim
i per sentir
jo surto a dos quarts
a dos quarts de vuit
o a dos quarts de nou
això és localitzat
cal recordar
primer
jo estic d'acord
en que el pàrquing
s'hauria d'haver fet
fora de muralla
que no dins
com es fa
a totes les ciutats europees
on hi ha cascos històrics
és que és una autèntica
bajanada
primer
segon
em sembla que és
fer una xapussa
molt greu
augmentar la volumetria
sobre la marxa
com s'havia fet
i gràcies
i a més a més
això s'ha de dir
perquè la història
s'ha d'escriure bé
gràcies a Iniciativa
Esquerra Republicana
i el Partit Socialista
que vam presentar
una moció
en l'últim plenari
l'equip de govern
va rectificar
i s'hi va a venir
a una solució
com la que hem fet
que és un mal menor
una altra vegada
estem en un mal menor
és un mal menor
però no deixa de ser
un cert mal
i després finalment
estic molt content
que al final
el senyor Arellio
m'ha decidit donar la raó
i faci un pla
per la part alta
perquè jo recordo
que en aquesta mateixa antena
se va estar rient de mi
perquè jo demanava un pla
és difícil que el senyor Arellio rigui
és difícil que el senyor Arellio rigui
també és veritat
bueno
en fi
almenys el vaig fer riure
no diguis
devia somriure el senyor Arellio
a veure
mira el rellotge
a veure
moltíssimes coses
perquè jo dic
a la part alta
amb el Guille
jo crec que
aquest
no li vivim junts
ara sí que podríeu
Guille
les ciutadines
saben de la nostra opció sexual
tranquil
no passa nada
no passa nada
a veure
l'emplaçament
home
no oblidem mai
cap de vostès
que aquest pàrquing
tenia un túnel
que entrava i sortia
per sota la muralla
i aquest és el que és la qüestió
aquest pàrquing amb túnel
era una idea extraordinària
i que ningú em digui
que la muralla
es posava en perill
perquè si ha enforadat
el canal de la mànega
i ha enforadat
el pàrquing de Saavedra
època Regassens
ha enforadat el baluart
per sota
a mi que ningú em digui
perquè qui m'ho digui
és un frívol
que hi havia perill
en fer un túnel
per passar per sota
d'això
si aquest túnel
s'hagués fet
o es fa
que jo no desespero
de fer-lo
però influeixi vostè
que està al govern
perdona
la meva gran influència
és molt reduïda
no home
doncs no val
aguanteu el programa
a veure
el melló és
l'emplaçament és millorable
però els que parleu
d'haver-ho fet
el passió Sant Antoni
tampoc és veritat
perquè allí sí que hi haguen
problemes arqueològics sèrius
perquè allí estava
all dins de la muralla important
sí, sí, sí
i tant que sí
i en última instància
que quedi constant
els reunits
que parlen
d'un increment
de volumetria
80 centímetres
es va pujar
però és que vam estalviar
un edifici
un edifici
de 3 plantes
s'acaba la tertúlia
doncs ho tornem
a intentar la setmana
la setmana que ve
més tertúlia
gràcies
adeu, bon dia