Avui parlem de la diabetis, n'hem parlat altres vegades,
però de fet és una afecció que pateixen moltes persones
en les seves diferents varietats
i que les persones que la pateixen
han de tenir una cura especial en molts aspectes.
Per tant, de tant en tant ja ens agrada, des d'aquest espai,
recordar quins són aquests aspectes que s'han de tenir en compte
i més amb aquestes temperatures, que poc o molt, escolti,
si els que no tenim res, Déu-n'hi-do com ens afecta el fred,
jo m'imagino que aquelles persones que pateixen determinades patologies
també, no?
Sí, evidentment, tot el problema de les patologies cròniques
en aquest temps, la gran recomanació dins d'aquest espai de prevenció
és que surtin el menys possible, que surtin abrigats
i que vagin a... no tinguin aquesta exposició.
El mínim temps possible és d'estar expostos a aquesta temperatura del carrer
que està al voltant d'aquests dies de 5-6 graus
en la majoria dels llocs com a promig,
i que per tant això és molt fred per a aquestes persones.
Dins d'aquest entorn hi ha l'entorn de les patologies respiratòries,
que no tractarem avui,
i hi ha l'entorn d'altres patologies,
sobretot la malaltia cardíaca, coronària,
i la malaltia vascular perifèrica,
les persones que tenen mala circulació,
dit d'aquesta manera, no?,
que això és molt entenedor per a tothom.
Aquest tipus de persones
són les que el fred els afecta,
els pot afectar molt,
perquè, com tots vostès saben,
els vasos de la sang
són unes tuberies petitones,
que són les artèries que porten la sang,
i aquestes artèries estan provistes d'una musculatura,
d'unes capes musculars,
que fa que siguin més grans o siguin més petites.
Per tant,
que deixin arribar més sang,
la tuberia és una aixeta que s'obre perquè hi arribi més sang,
on n'hi arribi menys.
Això és un fet necessari per moltíssimes coses.
Una, per la que,
quan necessitem sang a les cames per córrer,
doncs hi arribi molta més sang,
i quan no, no cal que hi vagi.
Per tant,
hi ha un problema de redistribució
de la quantitat de sang i, per tant, d'oxigen
en les zones que un utilitza més
o que està necessitada en aquell moment,
és com no tindre totes les aixetes de la casa oberta,
sinó aquelles que vas a fer servir,
la de la rentadora
o la de l'aigüera.
Per tant,
aquest procés necessari ho és per això
i ho és, sobretot,
per el que és el control de la temperatura corporal,
la temperatura del cos,
de les nostres,
nosaltres,
la pell,
com que no tenim el greix que tenen alguns animals
i no tenim el pèl que tenen altres animals
perquè són,
que els fa aïllats de la temperatura exterior,
fem l'intercanvi de calor
a través de la pell.
l'intercanvi de calor fred es fa a través de la pell
gràcies a la sang qui arriba en aquesta pell,
o la sang qui arriba als dits, a la cara,
a tot el cos humà.
Això provoca que a l'estiu hi hagi el que en diem
una gran vaso d'hidratació,
per tant, aquests vasos, aquestes toveries,
estan grans, són espaioses,
perquè hi arribi molta sang,
perquè aquesta sang faci l'evaporació,
i per tant,
alliberem aigua,
i alliberant aigua,
perdem temperatura,
i la temperatura que ve del carrer,
que està a alta temperatura,
doncs el nostre cor s'aclimatitza gràcies a aquest sistema.
Què passa quan hi ha fred?
Tot el contrari.
Quan hi ha fred,
doncs aquestes toveries es tanquen,
justament per no perdre la calor que tenim,
perquè a fora fa molt fred
i nosaltres el que hem de fer
és mantindre la temperatura orgànica
que necessitem pel nostre metabolismo.
En el nostre cos fa clac, clac, clac, clac,
tanca totes les portes i finestres
i posa l'estueta perquè estigui allà guardadeta.
Què vol dir això?
Que tot aquest gran món de circulació perifèrica
doncs té les portetes tancades
i d'aquí ve que es posin els dits blancs
perquè no hi arriba la sang
i la cara d'aquella color que dius
tens cara de fred, etcètera, etcètera,
perquè fonamentalment el que està és blanca
o el contrast és aquest.
Enquelles persones que tenen problemes de circulació,
que les seves toveries estan malaltes,
aquesta reacció de fred
els pot portar problemes molt gruixuts
perquè això s'incrementa.
Per tant, si ja difícilment hi arriba sang,
quan aquestes toveries es tanquen del tot,
aquests llocs on ja tenen problemes
com són en el cas del malalt diabètic,
moltes vegades les llagues,
petites llaguetes per mala circulació
perquè no hi arriba la sang,
o bé fins i tot a nivell més important,
com és a nivell coronari,
que les arterietes estan malaltes
perquè no hi arriba poca sang,
és on els pot provocar problemes seriosos,
des de facilitar temes com infarts
i complicacions gruixudes,
des d'aquest punt de vista,
i serioses per la vida,
a haver altres que són,
doncs aquest senyor es congelarà més fàcil
els dits que qualsevol d'altre,
si es fa una petita ferida,
aquesta ferida trigarà molt a tancar-se,
si té una ferida preexistent,
aquesta ferida costa molt més de curar-se
o se perjudicarà molt més,
i tot a conseqüència
que té un problema de mala circulació
i que aquesta mala circulació molt fred
s'aguditza perquè les artèries
han tancat les portes
i si ja no hi arribava sang,
ara encara menys.
D'aquí ve que tot,
si sempre és important
el control d'aquestes persones,
ara en aquest temps,
aquest control i seguiment
el fa normalment l'enfermeria d'atenció primària,
ara en aquest temps és molt important
deixar-se aconsellar
que vagin a fer-se una revisió,
que ho vegin
i veure com se fan les pàutues de seguiment
del que seria el malalt diabètic.
Per tant, parlem de què es fa des de la primària
i que han de fer des de casa també,
perquè alguna vegada ho he explicat
que la persona que pateix diabetis
no només ella s'ha d'ocupar de la seva malaltia,
sinó també el seu entorn,
que l'ha de recolzar i l'ha d'ajudar.
Abans d'això,
quan parlem d'aquesta cura,
no distingim el tipus de diabetis?
Les normes són iguals per tots els malalts de diabetis
independentment del tipus que sigui?
Sí, no.
Vamos a ver,
es muy diferente un diabético que sea joven
que una persona que sea ya más mayor,
¿no?
Y es diferente también la diabetes
que tiene una dependencia de la insulina
a la diabetes que no tiene esta dependencia de la insulina
que se puede corregir con dieta o con pastillas, ¿no?
Pero como estábamos hablando de esta época del año,
que lo que le caracteriza puede ser,
por una parte,
el frío que hace y por otra,
en vísperas de la Navidad,
la alimentación,
sí que habría que diferenciar lo que es la prevención
que se le hace a un diabético joven,
una diabetes tipo A,
una diabetes tipo B
o una intolerancia a la glucosa.
pero sin meternos así en muchos términos científicos
y yendo a lo práctico,
sí que te puedo contar lo que hacemos desde la primaria
y por qué es aconsejable
acudir en estas fechas
a hacer una visita con la enfermera,
sobre todo a los diabéticos,
sean tipo A, sean tipo B,
pero que estamos hablando de una población ya mayor.
Porque normalmente yo m'imagino
que eso pasa con todas las malalties.
Cuando comienzas a trobar mejor
que los tratamientos hacen efecto,
que has hecho las cosas bien fetas,
descuidas una miqueta, ¿no?,
de hacer las revisions periódicas,
dius, calla, si me traigo bien,
me tocaba, pero casi que lo dejo
y ya iré al mes que ve.
¿O no?
Bueno, sí,
descuidas porque quizás confías más, ¿no?,
en el momento que nosotros tenemos más conocimiento
sobre nuestra enfermedad
o nuestra condición de salud
y que tenemos más autonomía para cuidarnos,
tenemos más responsabilidad
y a veces es mucho más cómodo
olvidarse de esa responsabilidad
que seguir con una serie de pautas, ¿no?
Es lo que conlleva el ser autónomo,
el decir, bueno,
yo esto ya lo sé,
pero o quiero o no quiero.
Pero nunca está de más
recordar según qué cosas
y recordárselas tanto al paciente
como al entorno.
Porque efectivamente hay personas
que en el momento de su vida,
en el momento vital que están pasando,
pues hay cosas que a lo mejor
o no se le ocurren,
o no saben,
o no pueden,
o están dependientes de.
Y pueden ser cosas muy básicas
y basándonos en la introducción
que ha hecho el doctor Jo María Zera,
y ahora iré al detalle,
pues a lo mejor es algo tan sencillo
como acordarse de que en casa
no pueden tener fuentes de calor directas
próximas a los pies.
es muy simple,
es muy sencillo,
parece que es así de evidente,
pero puede haber personas mayores
que en un momento dado tengan mucho frío
y pongan los pies cerca de un calentador.
Eso puede tener consecuencias serias, ¿no?
Tienen consecuencias muy serias.
Entonces desde la consulta de enfermería
lo que hacemos es,
pues basándonos en esto,
decir, vamos a ver,
estamos en invierno,
primera norma,
hay que abrigarse,
hay que abrigarse bien,
bastante.
En la situación del diabético
por el problema circular que tiene,
hay que cuidar sobre todo
las extremidades distales,
que son pies, manos, orejas y nariz.
¿Sí?
Hay que ir muy abrigado,
cómodo y acolchado
cuando sales a la calle.
¿Por qué digo acolchado?
Pues por evitar estos roces,
estas fricciones
que pueden favorecer una úlcera.
En situación de salud normal
no pasa nada,
pero que en estas personas
pues sí, se puede complicar la úlcera,
por supuesto que sí.
Pero lo más importante es recordar
que al no tener esta circulación
en condiciones
se pierde sensibilidad
y el perder sensibilidad
hace que no te des cuenta
si te estás quemando,
si te estás congelando.
No sería el caso.
No llegamos a esos extremos.
Para una patita ferida en la sabata.
Una patita ferida.
Unas uñas que lleves mal cortadas
y por el frío o por el picor,
personas que tienen sabañones,
por ejemplo,
en las orejas
se rascan, se rascan, se rascan
y no llegan a percibir
que se están lesionando la piel.
Por eso hacía el hincapié
de la nariz y las orejas.
Que cuando lo dices
hay personas que se sonríen,
¿no?
Como diciendo, bueno, pues no.
No, pero aquí
ha conviscut
en personas grandes,
por ejemplo,
o personas que tengan alguna malaltia
que ya saben de qué estás
parlant en este caso, ¿no?
Efectivamente, ¿no?
Entonces,
lo que se hace,
sobre todo,
es valorar
la situación en la que está
el domicilio,
no la situación en la que está
en el domicilio,
sino recordar
las fuentes de calor
que se disponen en ese hábitat
pues para poder
calentarse.
Sí,
però, Marina,
això que dius
és típic.
La persona gran
que ve del carrer,
oi,
quin fred,
quin fred,
i vol posar els peus
i la filla
o la persona,
el cuidador,
la cuidadora.
No,
això no es pot fer.
Quina és l'alternativa
perquè aquesta persona
es quedi tranquil·la
i entri en escalfor?
Muy sencillo.
Vamos a ver.
Evitar,
por supuesto,
braseros,
estufas
y bolsas de agua caliente.
Eso es fundamental.
Qualsevol calor directa.
Qualsevol calor directa
hay que evitarlo.
Entonces,
lo que se aconseja
i que va muy bien
es calentar,
por ejemplo,
toallas,
sábanas,
calcetines,
pero que sean...
Posa-lo en el radiador,
per exemple,
una peça de roba.
Sí,
a eso mateixo,
¿no?
Y calentarlo con eso,
teniendo en cuenta
que, claro,
el tiempo de reacción
que podemos tener nosotros
de pasar del frío a calor
es mucho más corto
de lo que tiene
una persona
con alteraciones circulatorias
y una persona
que,
aunque no tenga
alteraciones circulatorias,
es una persona mayor,
porque aquí hay dos factores
añadidos.
Por eso te decía
que es muy diferente.
El joven del anciano,
¿no?
El anciano per se
ya tiene una capacidad
de reacción
y de adaptar
la temperatura corporal
mucho más lenta
que una persona
que sea más joven.
Entonces,
son dos factores añadidos.
Y lo de la temperatura
es muy,
muy importante.
Por supuesto
que ya a nivel
de prevención,
pero ya no por la diabetes
ni por nada,
¿no?
No nos cansamos
de repetir
que no tiene que haber braseros,
que no tiene que haber
fuentes de fuego directo,
revisión de los enchufes.
Todo esto
entra dentro
de lo que es
la medicina preventiva,
¿no?
Por seguridad,
vamos,
personal,
pero en estas personas más.
Y bueno,
insistir también muchísimo
cuando llega la campaña
de vacunación antigripal
a partir de mediados,
finales de octubre,
mejor,
la mejor medida preventiva
también es vacunarse.
Hay que vacunarse
de la gripe.
No nos cansamos
de repetirlo.
Y en estas personas más,
porque cualquier alteración
relacionada
con un virus,
con una bacteria...
Ahora que hablávamos
de las extremidades,
aquí hemos hablado
muchas veces
de una de las consecuencias
realmente graves
que puede tener
la diabetes,
que es el peo del diabético.
en esta época de l'any
adquireixen,
diguem-ne,
més gravetat,
¿no?
O té més risc?
Té més risc.
Té més risc, probablement,
¿no?
Per això que dèiem
d'una petita ferida o...
A ver,
tiene muchísimo más riesgo,
¿no?
Lo que sí que es cierto,
y yo creo que algún día
lo podemos demostrar
es que el estar continuamente
insistiendo en estas normas
higiénico-dietéticas,
el estar continuamente
controlando,
concretamente en nuestra casa
hay una consulta específica
del peo diabético,
que se hace la revisión,
etcétera, etcétera,
ayuda a prevenir
todo esto.
No, sens dubte,
esto está...
O sigui,
fa anys,
fa bastants anys,
es deia
que el diabètic
fes el que fes,
o sigui,
la diabetes té
dos...
Hi ha els problemes aguts,
no?
Com abans apuntava la Marina,
una transgressió dietètica,
que pot passar amb un àpat...
Sí, que això parlarem també.
Que et passis de voltes.
Això és un problema agut.
I després hi ha els problemes crònics
que són els que estàvem apuntant.
dels problemes aguts,
sí que tots els metges i endocrinos
en parlaven,
doncs,
de la hipoglossèmia
de la persona diabètica,
doncs,
que pot ser mortal,
i també la hiperglossèmia,
que també en algun cas
ho pot ser no aguda,
però pot ser,
diguem-ne,
no tan aguda com és la hipo,
però també,
doncs,
la descompensació amb les hores,
en diversos dies,
pot també ser molt greu.
Els aguts,
una pel·lícula,
i els crònics,
una altra.
i es deia que els problemes crònics
no tenien remei.
Per tant,
aquella persona
que ja se li posava
l'etiqueta diabètica
perquè l'avi,
el basavi,
no sé què,
ho havia sigut,
doncs,
que s'acabaria tenint la cataracta
al cap de no sé quant de temps,
perquè ja l'havia tingut,
l'avi,
i perquè després tindria,
doncs,
els peus,
o les mans,
que se li haurien d'emputar,
perquè també se li havia passat a l'avi.
Això no és veritat.
Es vivia amb resignació,
vaja,
tot el temps.
Sí,
i fins i tot
la literatura mèdica
ho acceptava,
no era una cosa
que no s'acceptés.
El que sí que s'ha pogut
absolutament comprovar
i demostrar,
sense cap mena de dubte,
és que la conseqüència
de les alteracions
de la diabetes,
i sobretot les vasculars,
és de conseqüència
de no tindre el sucre
al nivell.
El problema
és, bàsicament,
que el sucre
en molts moments
de la vida,
de les hores del dia,
està per damunt
del dintell
que té que tindre.
És com si sempre
es tinguéssim inundats,
d'alguna manera
és una casa
que hi ha un dipòsit d'aigua
i el sobreixidor
no està posat a la ratlla
i contínuament
està contagiant aigua.
I per terra
no para d'haver-hi aigua.
I si això és així
i sempre n'hi ha,
aquell terra
s'acaba fent malbé,
que és la humitat.
Dius,
i per què ho fa això
el sucre?
Perquè el sucre
el que fa
és que
les parets,
l'endoteli
de les artèries
i de les venes,
però sobretot
de les artèries,
que necessiten
passar l'oxigen,
perquè és la funció
que hi ha,
que l'oxigen
arribi en els teixits.
Aquestes parets
passen un procés
que se'n diu glucosidació,
que és que
s'empapen
de sucre
i es fan
més gruixuts
i més grans.
Per tant,
la paret
que tu has de passar
el filtre
que l'oxigen
necessita passar
per arribar a l'altre cantó,
que és on
els teixits
el necessiten
per viure,
amb el pas dels anys,
això és el crònica,
amb el pas dels anys
es va fent cada cop
més difícil
i aquell teixit
cada cop pateix més
i es va envellint
i deteriorant.
Aquest procés
dels anys
i els anys
i els anys
és el que fa també
que en els llocs
més finets,
més perifèrics,
més del final
de les tuberies,
és on més mal
se fa això
i per això
estem parlant
dels dits,
dels peus,
d'aquests llocs finals,
perquè és un procés
evolutiu i crònic.
Clar,
com més bé
tinguem aquell llistó,
aquella boia,
allò del dipòsit
i no faci xuf,
no salti l'aigua
i no empapi el terra,
menys problema
d'humitat tindrem
a llarg termini.
La clau
que no hi hagi
les complicacions
tardanes
d'aquesta malaltia
és el control
i seguiment,
la dieta,
la periodicitat
amb el control
de l'autocontrol
que ara,
gràcies a aquests sistemes
de punxar-se el dit
i poder-ho veure,
d'on realment
el diabètic
ha fet
un avenç tremendo
amb aquest control
i això
serà
l'única prevenció
possible
que a llarg plaç
tingui
o retraci molt
o quasi no les tingui
aquestes complicacions.
Probablement
i en aquest sentit
una de les grans tasques
que s'ha fet
des de la infermeria
des de primària
és endotar
el malalt,
el pacient
de la autoresponsabilitat
sobre la seva
pròpia malaltia,
ara que parlava
d'aquest tema,
de fer aquest ensenyament
al malalt
de cuidar-se
ell mateix.
Sí,
aquesta és la,
a nivell de
de todas les patologies
però concretament
en la diabetes
més,
el enseñar,
enseñar,
enseñar,
enseñar,
¿por qué?
Para conseguir
que uno mismo
adquiera conocimientos
y controle
su patología
y en el malalt
diabètic
lo que hemos
trabajado muchísimo
y continuemos
trabajando
es esto,
el autocontrol,
la técnica
para poder saber
cómo está de azúcar,
la dieta
que conozca
para que pueda manejar
su propia alimentación
y su propia dieta
y el ejercicio físico,
los tres puntales
en los que se va a basar
un buen control
de diabetes.
Si me olvidaba
antes decir,
hago un inciso
en esto,
también recordar,
es invierno,
hace mucho frío
pero que no tienen
que dejar
de salir a pasear.
Es fundamental
el ejercicio.
Es otro de los problemas
que trae el frío,
que la gente
se queda en casa
diciendo,
uff,
qué pereza,
uff,
qué frío.
No,
hay que ponerse ropa
y continuar
con esa actividad física
o puyan y baixan escalas
o surtin al carré
o lo que sea
pero no pueden dejar
de hacer ejercicio físico.
Y se me había olvidado
decir también otra cosa
en cuanto al cuidado
del diabético
que lo mismo
que estábamos hablando
del calor,
de atemperar el cuerpo,
es hidratar la piel.
Yo me acuerdo,
Yolanda,
creo que fue en primavera
o así que también
hablamos del diabético.
Y también van hablar
de eso.
Y también van hablar
de eso.
Hidratar per dins
i per fora.
Per dins i per fora.
No hay que dejar
de beber agua,
continuar bebiendo
la misma cantidad
de agua.
Recordar que la persona
mayor pierde
la sensación de sed.
Entonces,
hay que pautarle
el agua
como si fuera
una medicación.
Y aquí tens
l'ampolla
de dos litres
y te la has de acabar.
El teu ritme,
el teu aire
pero te la has de acabar.
Y recordar los cuidadores
eso,
que no tienen
sensación de ser
la persona mayor.
Recordarles también
que es muy desagradable
en puro invierno
y una persona
de estas características
beber agua fría,
que la temperen un poquito
o que la condicionen
con un poquito
o de té
o de descafeinados
o de unas gotitas
de limón
o polio menta
o lo que sea.
Hidratar la piel
por fuera
porque el frío
reseca la piel
y sobre todo
a nivel de las mucosas
de los labios
se pueden crear
pequeñas heriditas.
Todo esto
hay que prevenirlo.
y que lo mismo
estábamos hablando
del calor
en las extremidades distales
que hay que tener cuidado
también con las bebidas
muy calientes
por la misma pérdida
de sensibilidad
y por la atracción
que trae
la bebida caliente.
Y en cuanto
a las bebidas
estas calientes
también pues
bueno,
con las bebidas calientes
y con todo
el diabético
cada vez que va a ingerir algo
tiene que hacer
dijéramos un análisis
casi científico
de lo que está tomando.
ha de leer
y a veces no
hay toda la información
del producto.
Sí,
y porque esta época
del año
es muy típico
decir
una sopita
concentrada
un caldo
concentrado
le meto pan
le meto pasta
en cuenta
el malalt
pot tenir claríssima
quina és la seva dieta
però abans
ho deia el doctor
entrem en un període
molt perillós
perquè no és el malalt
només per això
jo feia
molta incidència
en l'entorn
en la família
amb els amics
hem de compartir
en el bon sentit
la malaltia
amb aquella persona
quan s'haia a taula
per exemple
el dia de Nadal
no vol dir que
tots fem dieta
ni de bon tros
però sé
vinga va
que no et passarà
res per un dia
aquest és un comentari
i no fas
que no n'hem de fer mai
una persona diabètica
o que pateixi alguna malaltia
que no pugui menjar
determinades coses
a veure
a més a més
que hi ha que recordar
que un malalt diabètic
perquè això ho tenim tendència
a dir
si per un dia
no passa res
el propi desconeixement
que tenim
de les malalties
les persones
per fer doncs
una
és a dir
li volem fer com un favor
però realment
ens equivoquem
bueno
i perquè
hay que recordar
també
que un malalt diabètic
ha de menjar de tot
de tot
excepto
azúcares
clar
però és que per aquí va la cosa
turrones
i demà
ara al mercat
hi ha molt de producte
diu
apte per a diabètics
això vol dir
que se'n poden fer
un tip
o un far o no
tampoc
a veure
jo me reservaré
o reconoceré
mi ignorancia
o no me atreveré
a aconsejar
estos productos
és que ho veiem
amb les etiquetes
sense sucre
apte per a diabètics
dius
a veure
me preocupa més
a mi personalment
ja no hablo
com a professional
sino a nivell personal
me preocupa
mucho més
la interpretació
que se puede
hacer
de estos productos
perquè efectivamente
vas a estas
estanteries
i dices
uy
apto para diabètics
compro 10
12
que bien
voy a comer turrón
no lo sé
no lo sé
a veces
es preferible
un trocito
pequeño
de algo
que sepas
lo que llevas
cacao puro
a lo mejor
con almendras
que tú ya puedes medir
y decir
bueno
ingiero
grasas
y X hidratos
de carbono
estos productos
pero reconozco
mi ignorancia
en el tema
per tant
fundamental
saber el que mengem
sí
fundamental
medir
y controlar
lo que comemos
y en las comidas
de Navidad
de lo que se suele
hacer exceso
es igual de perjudicial
para el diabético
que para el resto
sobre todo
si hablamos
por ejemplo
de mariscos
de mega carnes
asadas
alcohol
alcohol
por supuesto
que hay un excés
también
todo es excés
en aquellas datas
o sea
la generalización
siempre es
difícil
yo que el que
aconsellaria
es que realmente
en estas consultas
que están
dient
sea
a la enfermería
sea
a la endocrina
que el porta
y sobre todo
en la gente
complexa
que de alguna manera
pasen
abans
de llegar
a estas fechas
pasen
a la ITV
que la gente
pensi
que a ver
com estic
com me trobo
i com me veuen
i que faci
refrescar la memòria
en aquests consells
que deia la Marina
sí
perquè
per exemple
des del punt de vista
o sigui
el diabètic tipus
no
el diabètic A
el senyor
que és un segon
independent
que és jove
que té una pauta
d'autocontrol
que fins i tot
pren hidrats de carbó
perquè fins i tot
és escalador
esportista
i sap perfectament
com ho ha de fer
o perquè
l'únic problema
de fer això
és que sàpiga com fer-ho
i saber com fer-ho
vol dir que ell
té calculat
quin és l'esforç
que farà
i sabent l'esforç
que farà
fa una ingesta
hipercalòrica abans
menja
més
menja
amb gran quantitat
de calories
perquè després
farà un exercici
que ell sap
que consumirà allò
i se controla
i després farà
aquest control
i és una persona
diabètica
de les més agressives
i parlem
de la diabètica
tipus 1
d'un juvenil
i doncs jo recordo
que en un exercici
que fèiem alguna vegada
amb gent jove
era que
hi havia un escalador
que era diabètic
i que es brindava
a explicar-los
i en crios
sobretot adolescents
que els hi havies
tenies que dir
per primera vegada
que era un malalt diabètic
amb ells i els pares
de dir
escolta però jo
pujo muntanyes
i estic escalant
i escao sol
i evidentment
fixa't en el que jo faig
i no et dic que ho facis tu
però ves quantes coses
poden fer
portant aquesta malaltia
al coll
per tant
el sistema
d'autocontrol
que un porta
és molt diferent
d'un tipus de diabetes
el tipus de diabetes
tipus
la 2
la de l'obès
la d'aquella persona
que normalment
no fa
pics
molt alts
que sempre
estàs una mica
hiperglosèmic
que és gras
aquesta persona
el més important
és
jo crec
que en aquests punts
el diabètic tipus
el que ha de fer
és
o si ho sap
que segur que té
el seu coneixement
fer-se la ITV
veure com està
i pactar
amb el seu dietista
metge
no sé què
què és el que farà
la 2
que és a més general
la diabetes
de l'adult
la diabetes
de la gent gran
el marge de risc
no és tan gran
perquè
no és una diabetes
agressiva
com l'altra
les conseqüències
són molt més
a llarg termini
que en una situació
aguda del moment
la situació aguda del moment
què li pot passar
evident
quina
per la hiperglosèmia
normalment
associat a què
a què és
aquella persona
que està obesa
perquè no es mou
està quieta
no farà aquest consum
d'aquest
hipercalorisme
que farà aquells dies
per tant
jo en què
totes aquestes persones
com a promig
en aquest cas
de
no fer
transgressions dietètiques
fer
la regla d'or
és que
faci una dieta
continuï
la seva dieta
per molt que sigui
el dia d'Ala
i per molt que sigui
el dia de Sant Esteve
no s'ho poden permetre
finalment
Marina
els malalts
de diabetes
ja saben
quina és la seva rutina
però no està de més
recordar
que ara és el moment
de consultar
a infermeria
a primària
primer van
al seu metge
com funciona
en el cas
de la xarxa
a ver
un diabético
normalmente
que ya está
dentro del circuito
por decirlo
de alguna manera
tècnica
ya tiene
pactadas
sus visitas
con el endocrino
con el médico
de primària
y con la enfermería
de primària
pero
es lo que tú
aquells informals
que deia jo
que es trobaven tan bé
que diuen
que ya miré
precisamente tú
lo has apuntado
aquellos que tienen
tanto conocimiento
o creen tener
o están tan confiados
o quieren
estar confiados
que dicen
bueno va
este año
ya lo haremos
y sí
entonces para aquellos
para aquellos
va que
que es pasen
sí
sobre todo eso
personas mayores
que dependen
principalmente de otros
y a la gente joven
como decía el doctor
con una diabetes
es más agresiva
recordar
navidad
se bebe más
y se mueve
y se baila
y se sale más
peligro
hipoglucemia
ellos ya saben
cómo controlarla
porque sobre todo
los jóvenes
están muy bien
educados
y ya saben
pero no está de más
recordar
esto es como las campañas
publicitarias
de tráfico
pues igual
recordar
recordar
i recordar
la prevenció
que es el principi
fonamental
d'una bona
salut comunitária
és el que ens ocupa
en aquest espai
cada setmana
per cert
que no faran
vacances de ràdio
continuaran
venint des de la xarxa
cada setmana
aquí
per compartir
les festes
també
a la ràdio
són dies tranquils
doctor Joan Maria
Etzerán
director gerent
de la xarxa
Marina Mateo
directora d'Infermeria
de Primària
moltes gràcies
per venir
a tu
fins la propera
moltes gràcies
adeu