.
Dos minuts i mig passen d'un quart d'una
un dels moments bons del matí de Tarragona Ràdio
i dels divendres, aquest que dediquem a parlar de cinema
des de l'absoluta subjectivitat de David Serra.
Hola, bon dia, David.
Bon dia.
Subrellem, el David mai és objectiu, ni falta que fa.
El David ens dona la seva opinió de les pel·lícules
que prèviament ha vist i que s'estrenen a les sales tarragonines,
fins al punt que si no les ha vist,
no fa veure com altres crítics que les han vistes,
sinó que diuen no l'he vist però diuen que.
Per tant, de tant en tant,
no sempre ens agrada recordar aquesta premissa.
I més quan avui el David em penso
que vol fer algun que altre comentari
que nosaltres recolzem respecte al doblatge
de determinades pel·lícules.
Avui justament, que hem sabut que es crea,
el servei de doblatge en català
ha adreçat a doblar determinades pel·lícules en català
i passar-les a les distribuïdores
perquè incloguin la versió catalana en el DVD,
que ja saben vostès que aquesta és una gran lluita
de fa molt de temps,
que es venen, es publiquen els DVDs,
porten la versió en mil idiomes
tret del català, no?
Sí, el croat, el cerveau croat,
o sigui, tots els idiomes estan representats pel català.
però el català no.
I jo penso que, clar, aquí...
Aquí hi ha el fluixer econòmic.
I que si ara es faciliten les coses,
doncs, bueno, millor...
Perquè, clar, és un gas.
O sigui, pagar un doblatge costa.
I tant, però no va per aquí la cosa.
No, no, no.
La cosa va pel doblatge de les pel·lícules
estrangeres que estan en anglès o en francès
i que quan les doblen tenen un munt de referències locals...
Sí, sí, sí, sí.
...dels que no fa gràcia.
No, jo...
I a veure...
Potser algú,
i és el que dèiem,
el món és molt ampli, no?
I tothom té unes opinions...
I té una receptivitat diferent.
Jo, per exemple, amb els Dalton
no m'ho vaig passar bé
precisament per les referències costants.
Clar.
Del personatge del nen,
Eduard Soto,
que a més a més sembla un actor collonut
i a més un còmic excel·lent.
I el doblatge...
Però no feia d'Eduard Soto
fent el personatge dels Dalton,
sinó que feia el seu propi personatge.
Exacte, i les identificacions.
Suposo que tot això està pactat.
El director del doblatge és Juan Cruz,
m'ho vaig enterar fa quatre dies.
O sigui, ja m'ho semblava,
però aquelles coses que dius,
mira, Perón,
Juan Cruz, el director de Tapas,
una pel·lícula estupenda, per cert.
Sí, però enmig dels Dalton
fan referència a la pel·lícula Tapas,
i dius, home...
Correcte, i a partir d'aquí,
doncs, bueno,
hi ha moltes coses que són qüestionables.
La pel·lícula no és cap meravella,
o sigui, vull dir,
doblada d'una manera o d'altra...
És això el que sentit,
que era una pel·lícula molt esperada
pel tema del còmic,
i que ha decebut una miqueta
els seguidors del Pistoler
més ràpid del riu.
Els seguidors del Look y Look,
la veritat és que la pel·lícula
els hi pot fer molt poca gràcia.
Jo vaig llegir, no segon,
que el director fins i tot havia arribat al punt
que es veu que bona part de la pel·lícula
es va filmar al Meriah,
gran terra de pel·lícules de l'oest,
d'Espagueti Western,
i es veu que al director
no li acabava de fer el pes,
el color de la sorra del desert,
al Meriah en C,
i que va fer portada, no segon,
una sorra diferent
i ho van posar per allà.
Són unes coses molt capritxoses.
Molt capritxoses molt,
així, amb aquello que sempre diem,
el tòpic francès.
Perquè és que allà el desert és el desert.
És que els francesos...
Però com són, no?
Potser és un tòpic,
però la veritat és que
quan ara fan les pel·lícules
tenen la seva empremta
i això es nota.
Però veus l'Astèrix?
No ho van treure malament?
Al contrari, vaja, a mi em va agradar.
A mi és que em costa,
o sigui, a veure,
quan veig un personatge de còmic
i mira que avui tenim dos còmics
per comentar,
el look i look,
perquè l'hem vist la setmana passada,
que no l'havia vist,
i aquesta, doncs,
els quatre fantàstics.
Doncs els còmics, clar,
els que som seguidors,
doncs esperem molt d'aquestes pel·lícules.
Fem una projecció positiva sempre,
perquè a mi ja m'agrada
que es porti al cinema.
Però no em va fer el temps.
No, en aquest cas no.
Clar, avui estrenen els quatre fantàstics.
Aquesta sí que em fa gràcia.
Crítiques que s'han llegit,
i diu, clar,
és que en guany,
de la Marvel, sobretot,
no lluïran tant perquè,
com que el Batman Begins
ha estat un gran èxit,
no només de públic,
sinó que es considera
una gran obra mestra
del còmic portat al cinema,
clar, qualsevol altra pel·lícula
que facin al voltant
dels personatges de còmic
potser li costarà més, no?
Que ja veuràs que tot això
es relativitzarà
quan arribi l'estrena de Sin City,
l'esperada pel·lícula
basada en el còmic de Frank Miller.
Però, bueno,
jo dic que, a veure,
porto el còmic...
Mira la massa.
Hi ha qui es veient una foto de la massa?
La Cosa.
La Cosa, la Cosa.
La Macera Verde.
Ara tots els seguidors...
La Cosa és així, color...
Sí, és l'home aquest de pedra rocós,
que està molt bé,
que han hagut algunes crítiques
respecte a l'aspecte físic,
i jo crec que, sincerament,
a mi m'inconvéns.
O sigui, jo que soc un seguidor...
L'has vist, ja, la pel·li?
No.
No l'has vist?
No he pogut veure l'estrena,
però, evidentment,
és la pel·lícula
que tocarà cap de setmana, segur.
I és una pel·lícula, doncs, bueno,
per canalleros seguidors
d'aquest univers de la Marvel,
jo crec que ara ja
s'està emprenent molt seriosament
a l'hora de portar a la pantalla
aquests personatges,
ja es fa un seguiment
del que el públic desitja.
I en aquest cas, doncs,
jo, que puc comentar
pels comentaris de la premsa nord-americana,
després, a partir d'aquí, també,
el tràiler dóna moltes pistes.
I Víctor von Braun,
el doctor Muerte,
que era el personatge,
diguem-ne,
l'antagonista etern
dels quatre fantàstics,
un dels grans antagonistes,
el principal,
doncs, estarà representant.
Tothom que tenim aquí una fotografia
dels quatre fantàstics,
tu com els hi veus físicament?
Tenen la dona invisible,
que aquí surt visible,
òbviament,
oi, si no,
no tindria sentit parlar-ne.
Doncs a mi el que em fa molta,
molta gràcia,
precisament,
és el personatge del Dolent.
El personatge del doctor Muerte,
que és un dels cirurgians del...
Mister Fantàstic,
que sempre una mica repel·lent,
no sé, a la pel·lícula...
Ja ho veurem,
home, repel·lent,
perquè aquí estan espavilats,
també arriba un moment que...
Sí, sí, el Mister Richard.
Doncs jo penso que
La xica invisible,
l'home elàstic,
l'entorxa humana,
doncs,
i la cossa...
La cossa,
doncs...
És tremenda, la cossa,
tu veus aquest home de pedra enorme?
Són pel·lícules per passar-ho bé,
pel·lícules de cap de setmana,
per disfrutar l'estiu,
i si a la vegada
donen una mica d'energia
als personatges del còmic,
doncs aquí em semblen estupendes.
I la recomanem, en tot cas,
amb els ulls tancats,
perquè no l'han vist,
però la recomanem igual.
Sí, perquè és un entreteniment,
on és.
Perquè ja el punt de partida
ja no hi vegi ningú.
I ja saps que vas a veure.
Exactament.
Ja saps que vas a veure,
ningú t'enganya.
No, no s'enganyem,
que no anirem a veure una de Vermeck.
A veure,
sí que has vist la Semen,
una història d'amor,
sí que l'has vist, no?
Sí, la de Semen sí.
Aquesta és la pel·lícula,
aquesta de preestrena,
que podem comentar
i que directament diré
que és una comèdia
absolutament recomanable.
Jo tenia,
a veure,
no tenia cap dubte
des del punt de vista
que la pel·lícula,
doncs les dues directores,
Inès París
i la Danina Feherman,
que van dirigir aquella pel·lícula
que estava molt bé,
a mi a la meva mare li gustan les mujeres,
amb una Rosa Maria de Sardà
que estava estupenda.
En aquest cas,
amb un Ernesto Alterio,
magnífic.
I surt el seu pare, també.
I surt el seu pare.
que estan tots dos magnífics,
amb una història
que és molt divertida,
que té molts punts de contacte
amb la primera pel·lícula
des del punt de vista
que la història
és una mica sorprenent, no?
L'argument una miqueta
que ens ve a explicar.
Doncs bueno,
és una història,
un enamorament
d'un metge
que treballa en inseminació,
que s'enamora
d'una de les seves pacients
i que decideix.
I opten
per la manera artesanal,
com si diguéssim.
Evidentment.
I bueno,
la manera artesanal
posa el seu semen,
dins del tema.
I a partir d'aquí,
clar,
hi ha un munt d'equívocs,
però el que jo diria
que és més destacable
és precisament
la història del món.
I el personatge
obsessiu
de l'anestalterió
que de cop i volta
comença a sentir
totes les passions
pròpies
d'una persona
que fins a aquell moment
no s'havia plantejat
ser pare
i que la paternitat
comença a passar
molt seriosament.
Per tant,
ens la recomanes.
Jo la recomano
perquè, a veure,
té moments molt divertits
i és molt humana.
cartellera de guerra dels mons,
de Fantàstics,
de Casa de Sera,
de tot això,
una comèdia d'aquestes
també.
Un filme compensatori.
Veus,
la que jo no sé...
Fin de curso.
Bueno,
a veure,
Fin de curso...
És que pot enganyar això,
perquè pots pensar
que és una pel·li
com aquelles americanes
d'adolescents,
però jo crec que no,
que la cosa
deu ser diferent.
A veure,
jo no l'he vista,
però d'entrada
l'aniré a veure
perquè tinc molta curiositat
precisament
per una idea
que moltes vegades
m'havia saltat
que és precisament
el concepte.
Si els americans
fan una proposta
que ja s'ha fet
amb els escrims,
per que m'entenguin,
ja s'ha fet
el terror adolescent,
per què no fer
una adaptació
d'un American Pie?
O sigui,
els que m'argumenten...
Porquies,
aquelles pel·lis americanes...
Correcte,
Jolanda,
o sigui,
ja que fem cinema comercial,
directament comercial,
i ara comencem
a tindre una nòmina
d'actors jovens
que tenen molta tirada...
M'aquí fa gràcia
perquè l'escenari
és Benidorm
i en ple estiu,
ja ens poden imaginar
que això pot tenir
poc a veure
amb Atlanta,
per exemple.
No, no,
clar,
tot això s'ha de adaptar
i el Jordi Vilches
que és un actor
que per una altra part
em sembla molt simpàtic,
molt atractiu
i que té un toc de comè
també molt acusat,
doncs penso
que és el paradigma ideal
per representar
aquest tipus de comè,
que a veure,
jo no l'he vist
però penso
que podria ser
perfectament recomanable
pels seguidors
d'un cinema alternatiu
que es basa
en els arquetipos americans.
Que poden funcionar molt bé.
Cinema pensat
sobretot
per adolescents,
segons diuen.
I que facin un taquillatge
però que a més
que facin en gràcia.
Com la Casa de la Cera
que està plena
de nois i noies jovenets.
Ah, ja està.
és el cinema
directament
fast food
dels nord-americans
que ho fan molt bé
que totes
ho fan en tirada
però...
També ho intentem aquí
i porten aquesta colla
de joves
a Benidorm.
es poden imaginar
el panorama.
Bé, doncs
com a novetat
jo diria
que no tenim res més.
No tenim res més.
Ja va bé
descansar una miqueta.
Tenim la Guerra de los Mundos
que està tirant molt bé.
Que continua.
El Malagascar
que té una lluita
encunada
amb el Tom Cruise
i que segueix
en la pel·lícula d'animació
que està funcionant.
La que està caient
caiguda lliure
podem parlar directament
és la de la Noche de San Juan.
No, el Valience
encara es manté...
Les pel·lícules d'animació
espanyoles
no surten, eh?
No, no surten.
No, i a veure
jo penso que és una alternativa
agradable
i ja ho hem comentat.
No sé si ho hem comentat
que l'havia vist
però en aquest aspecte
doncs bueno
el que falla moltes vegades
és el guió
que li manca
aquesta tirada forta.
Sí, perquè el que era
l'animació
vas comentar
que estava molt bé
aquesta pel·lícula.
Molt bé, una animació 3D
que estava molt ben feta.
Continuem tenint
allò del Calentito
El amor es lo que tiene
La casa de cera
que m'has mandat abans
Los Dalton
bé
I no sos vos
soy jo
encara l'estan fent
perquè em sembla
que aguantava
encara tenia
jo quan el dia
que vaig passar
a veure precisament
la pel·lícula
dels Dalton
la sala estava plena
I encara va
O sigui, m'has semblat
que encara el durava
Podria ser
Podria ser
de consultar
la cartella
Amb un horari alternatiu
que aquestes pel·lícules
sempre fan un manteniment
d'hores
som sales compartides
que jo sempre dic
que van molt bé
perquè jo deia
a quina hora la fan
perquè molta gent
s'equivoca
compra la taquilla
i se dona compte
que té el Valian
davant
i anar a veure
no sos vos o jo
i trobar-te amb el Valian
aquest ocellet
és una mica dur
sí senyor
molt bé
doncs escolta
anirem a veure
els increïbles
i ja en parlarem
la propera setmana
quina calor
molta
l'home torxa
aquest és fantàstic
la que ho té millor
és la dona invisible
escolta
no m'agrada
marxo
exactament
a la platja
increïble
David Serra
moltíssimes gràcies
i si no hi ha novetat
ens retrobem
la propera setmana
exactament
adeu-siau