Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Saludem ja Enric Garriga, tècnic del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Enric, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut. Repassem l'actualitat de la llengua.
Informacions diverses, calentetes, calentetes, acabades de sortir del forn,
com ara aquesta, que ens diu que el nou professorat universitari
haurà d'acreditar el nivell C de català.
Sí, això és una notícia fresca d'avui.
Jo deia calenteta, tu fresca.
Fresca.
Tu la treus de la nevera i jo del forn.
Exacte.
Recent, eh?
Fresca.
Fresca, va.
Vinga, va.
La cosa és aquesta.
El Consell Interuniversitari de Catalunya va aprovar ahir per unanimitat,
important destacar en aquest cas la unanimitat,
perquè a vegades amb aquestes qüestions de llengua la falta d'unanimitat
després té problemes.
En aquest cas hi ha unanimitat.
Van decidir, van aprovar, desplegar l'article 6.4 de la llei
d'universitats de Catalunya, que és la que parla de l'acreditació del
nivell C de català per accedir a la funció pública,
en el cas del professorat universitari.
I això vol dir que hauran de fer un decret que desplegui aquest article
per regular com s'ha d'acreditar això en els processos de selecció
del professorat de les universitats catalanes,
tant les públiques com les privades.
Això afecta tothom.
El grau que hauran d'acreditar és el de suficiència,
el conegut com a nivell C.
Ja no existeix, no?, com a tal, aquesta nomenclatura, aquesta manera de dir-ho?
No, però ha durat tant de temps que m'imagino que costarà molt canviar-la
i que encara que es digui suficiència o a nivell intermedia,
la gent continuarà dient el nivell B i el nivell C.
Però així ens entenem què és del que es tracta.
Això que aquí afecta, afecta tots els nivells de professorat,
catedràtics, agregats, titulars,
professional, contractat, lectors,
professorat permanent o temporal i associats.
Els únics que queden exclosos d'aquesta acreditació són els següents.
Professors visitants, professors emèrits
i els que duguin a terme una activitat honorària,
és a dir, els professors honorífics,
els catedràtics honorífics i aquestes coses.
Les persones contractades tindran un termini
que cada universitat pot fixar
però que en qualsevol cas no pot ser superior a un any
per poder ser un professor contractat
perquè el contactin de forma permanent
haurà d'acreditar el seu nivell C
en un màxim termini d'un any.
Això, més o menys, la cosa està així.
És una notícia, en principi, positiva.
Com que això és d'avui, jo m'imagino
que els pròxims dies
sortiran els típics casos
de gent que ho troba discriminatòria, etcètera.
Després, una altra cosa,
perquè això hem parlat alguna vegada,
és l'utilització que se'n faci del català a les aules.
Aquesta és una altra història.
Sí, també.
En principi, el que si es diu
és que s'ha d'acreditar aquest nivell,
ser aquest nivell de suficiència
que després es faci servir o no el català a les aules
és un altre tema.
Aquest és un altre tema.
Això ja és un tema que...
Si ni està clar l'ensenyament secundari i obligatori,
com se sap, se sap i està passant,
vull dir, hi ha l'ensenyament obligatori,
la qüestió està molt regulada
i està molt estipulat
com la llengua dels instituts,
quina ha de ser la llengua
que es faci a les classes dels instituts.
S'utilitza una altra cosa
és la realitat que li pots preguntar
a qualsevol estudiant d'institut de Tarragona
en quina llengua té les assignatures
i serà difícil trobar-ne un
que et digui que totes,
excepte les que toca,
les fan en català.
Això als instituts,
a les universitats,
que el que hi ha a les universitats
en quant a autonomia,
a universitat,
és bastant més difícil.
Això passa en molts conseqüents,
que la legislació va per una banda
i la societat es mou per una altra.
La nova llei de l'audiovisual
obligarà a doblar en origen
les pel·lícules a les quatre llengües
cooficials de l'Estat.
I això també és una cosa fresca
d'aquests últims dies,
és una cosa que per alguns fòrums d'internet
ja corria,
però que, diguem oficialment i públicament,
els mitjans de comunicació normals,
els diaris que la gent pot trobar els quioscos
o els noticiaris de la televisió,
de fet, a les noticiaris de la televisió,
no sé si ha sortit.
I els diaris...
M'he sentit que s'invertiran més diners.
Deurà sortir...
Això em sembla que és un tema
que sortirà avui
perquè la primera pista publicada
en diaris que tinc
és de diumenge.
Els diaris de dissabte i de diumenge
parlaven d'això, més o menys,
i avui, els diaris d'avui,
és quan donen una informació
més concreta sobre això.
En el cas del diari avui,
que és el que va destapar el tema
durant el cap de setmana,
avui ja van pel segon capítol,
en altres diaris és la primera notícia
a la que surt.
La cosa va de la següent.
S'està preparant,
el govern espanyol està preparant dues lleis.
Una, la llei de l'audiovisual
i l'altra, la llei de la televisió digital terrestre.
Per a que aquestes lleis s'aproviin,
el Partit Socialista Obrer Espanyol
necessita el suport al Parlament
que hi votin a favor,
Esquerra Republicana,
i, sí, bàsicament,
Esquerra Republicana necessita que hi voti a favor.
Amb la qual cosa, Esquerra ha negociat
diverses qüestions.
Per una banda,
pel que fa a la televisió digital terrestre,
una de les coses que té en compte Esquerra
és que la nova llei de televisions digital terrestres
no signifiqui
l'emarginació
o que se superposin
i anulin les televisions,
la incipient xarxa de televisions locals
que sabem que en el cas de les llengües minoritàries
és un element important
per a la qüestió lingüística.
Bé, això és un aspecte.
Però, sobretot, l'aspecte lingüístic
d'aquestes dues lleis
és on han insistit molt els d'Esquerra
i han aconseguit introduir aquesta concepció,
que no és que el PSOE hi estigués en contra,
d'entrada.
El que passa,
doncs,
l'aportació d'Esquerra
és de perfilar millor aquesta qüestió
perquè la visió que tenen els partits catalans
o els gallecs o els bascos
d'aquestes qüestions lingüístiques
és diferent, normalment,
de la que es té des de Madrid.
La cosa va així.
Una de les coses que preveurà aquesta llei
és que l'Ambprojecte ja inclou
un apartat específic
de foment del plurilingüisme
a les televisions.
Això és una cosa important.
I després,
això s'inclourà en aquestes lleis,
s'inclourà l'obligadorietat
de doblar a la llengua catalana
i també al gallec i a l'eusqueria
totes les pel·lícules que s'exhibeixin a l'estat.
Això parlem de cinema,
de l'audiovisual.
Això després tindrà un reflex en les televisions.
Si les pel·lícules estan doblades
a les quatre llengües de l'estat,
les quatre llengües oficials,
que són cooficials en alguns terrenys,
territoris o en altres,
això vol dir que després aquestes copies
també es podran,
no només podran veure's a les sales de cine,
sinó també als videoclubs,
es podran incloure en el DVD comercial
de lloguer o de venda
i també, quan s'emetin per televisió,
també estaran disponibles en totes les llengües.
Però, a més d'això,
també se subtitularan les que siguin en versió original.
I les que no es doblin,
pel que sigui que hi ha pel·lícules
que no es doblen i s'exhibeixen en versió original,
doncs, quan se subtitulin...
En la llengua...
Penso en pel·lícules d'aquestes
com les que es fan a l'antica audiència,
per exemple, més de cinema,
que a les sales comercials no el fan...
Menys comercial.
Exacte, que no el projecten
perquè no omplen la sala,
llavors no els hi surt de compte i no ho fan.
Però aquest cinema,
que sol ser el més en versió original...
Subtitulat en castellà, generalment.
Doncs aquí també la lleiu
per veure que facin els subtítols
en les quatre llengües.
aquestes cosetes van per aquí.
I això qui ho paga?
Un tema important, aquest.
El tema de qui paga aquests doblatges...
Sí, perquè la voluntat sempre hi és.
La voluntat és una cosa,
però sense quartos
no hi ha política lingüística.
Això és així.
Ni d'altre tipus.
Qualsevol projecte...
No crec que hi hagi un cos
de dobladors voluntaris.
No, no.
I qualsevol altra cosa
que es regula
també s'ha de finançar.
Vull dir, la reforma de l'ensenyament
doncs també hi ha d'haver un finançament.
Total.
Com es finançaria això?
Hi ha dues opcions,
que això és un dels punts...
Com les autopistes, no?
Sí.
O pagues o pagues.
Hi ha dues opcions,
algú ho ha de pagar
i hi ha dues opcions de moment.
Una, crear un nou cànon
pel qual les televisions,
tant les públiques com privades,
finançarien aquest doblatge.
Aquí de seguida es poden posar
les mans al cap
i es desgallar-se més d'un dia
i això serà la ruïna de les...
no, a veure,
ja s'han estudiat els costos
i, per exemple,
les fonts que informen sobre això
al diari expliquen que
el cost d'aquests doblatges
seria una mica més
del que es gasta cada any
Televisió de Catalunya en doblatge.
Això repartit entre totes les cadenes
i totes les llengües,
la qual cosa no és excessiva.
I una altra cosa,
una altra opció seria,
les televisions ja tenen,
d'entrada ja paguen un cànon
per al foment de la indústria cinematogràfica.
Doncs, bé,
una altra opció seria,
part d'aquest cànon,
desviem-lo per al doblatge,
senzillament, eh?,
tot això.
Tot això relacionat
amb la televisió digital del Estre
significarà que quan existeixi,
quan la televisió digital del Estre existeixi,
tu vulguis veure una pel·lícula de tele,
puguis triar en quin dels cinc idiomes
la vols veure,
si en l'original,
o en català,
o en castellà,
o en basc o en gallac,
perquè com que estaran doblades
i estaran en totes les llengües
i com que serà la televisió digital,
tu podràs triar,
com és ja ara una mica
la televisió dual,
que tu pots veure pel·lícules
en versió original o dublada,
però llavors tindràs una oferta
com a mínim de cinc llengües,
l'original més les altres,
quatre.
Exactament.
Això estaria molt bé, també.
I tot això
és el que està en marxa
en aquesta llei,
que es preveu que s'aprovi
o que es tiri endavant
abans de finals d'any
i per tant la cosa és una mica llarga,
però de moment pinta bé.
És un pas important, eh?
És un pas important
que això es legisli
i que es legisli
des de l'estat
amb una llei estatal
i que a més a més
estigui,
vull dir,
el partit,
diguem que governa el PSOE,
ja hi està d'acord amb això,
però com que necessita
els vots d'esquerra,
jo m'imagino
que de cara a segons
quines galeries
al PSOE ja li va bé
que poder dir,
no, és que els d'esquerra
si no ho incloem
no ens voten,
la llei ens interessa
que la votin.
ja veurem com anirà,
de moment la notícia
és positiva.
I hi ha encara un apèndix
en aquest tema
de la televisió
i les llengües
que és que
al marge
i paral·lelament a això
acaba d'aparèixer avui
als diaris.
Hi ha una filtració
d'un document
que es diu
directrius
sobre usos lingüístics
en els programes
de televisió de Catalunya
que s'està redactant,
que és una nova,
un nou document
de directrius lingüístiques,
en el qual
s'especifica
que
les entrevistes
es faran en català
si el convidat
l'entén prou,
però que
quan el convidat
no entengui el català
és preferible
fer l'entrevista
en castellà.
Això quedarà així
establert.
Diu també
un altre dels paràgrafs,
diu
només s'utilitzarà
la traducció simultània
en els debats
per evitar que la conversa
es decanti cap al castellà
i per garantir
el dret de la resta
dels convidats
a expressar-se en català.
Llavors,
vol dir això
que TV Televisió de Catalunya
descarta la possibilitat
de fer traducció simultània
en les entrevistes.
Es regula allò
que moltes vegades
quedava una miqueta
a criteri del conductor
del programa,
en funció de les circumstàncies.
Bé, sí,
això ja era un costum.
Això, de fet,
ja ho venien fent,
ja ho anaven fent
generalment
en tots els programes
de TV3
i el que passa
allò de passar el castellà
quan un convidat
en castellà
es passava en aquesta llengua
però doncs ara
ja no serà a criteri
del presentador
sinó que ja està regulat
segons ha dit en llei.
Quan un entrevistador
cregui que el seu entrevistat
no l'entén
estarà obligat
a passar el castellà.
Això no ben entès
que si són estrangers
ja no és el cas.
Diu que
es descarta la possibilitat
de fer traducció simultània
a les entrevistes.
El criteri s'ha de tenir
per programes
de tipus magazín,
per als informatius
i per a qualsevol altre format
que incloui preguntes
i les postes.
Molt bé.
Avui deus estar molt content,
Enric,
perquè a més,
l'altre dia reivindicaves
des d'aquest modesta programa
que aviam que sí,
que celebrem
tots els aniversaris
que convingui
però que hem de celebrar
un aniversari
i hem de tenir en compte
un personatge,
una gran personalitat
dins de la història
més recent
de la llengua catalana.
Per això s'ha constituït,
no perquè t'ho diguessis,
sinó perquè tocava,
s'ha constituït
la comissió de l'any
Coromines.
Te'n recordes?
Sí.
Que fa una setmana
amb motiu de Sant Jordi
i deus, home,
ja està bé, no?
Per això avui
tornem a treure el tema
perquè resulta que
el dia 25 d'abril,
és a dir, dilluns,
es va constituir
aquesta comissió
de l'any Coromines.
Per això ho expliquem
perquè l'altre dia
reivindicàvem
que s'havia de fer alguna cosa
i no s'estava fent.
Resulta que aquesta comissió
s'hauria d'haver
constituït el dia 21 de març,
que era el centenari
del naixement del filòleg,
però per problemes de salut
dels que hi havien de formar part,
doncs no es va poder fer.
Com que tot això no ho sabia,
doncs la cosa passava
que estava amb Sant Jordi
i aquí es reivindicava el Quixot
i no es reivindicava Coromines.
Jo vaig reivindicar
també les homilies del Ganyà
i em vaig oblidar
el centenari de Solitud,
la novel·la Solitud
de Víctor Català,
la Caterina Albert-Paredix,
que també és el centenari
de la novel·la
i també s'està celebrant.
Bé, doncs, almenys
un d'aquests,
el Coromines sí que està en marxa,
s'ha constituït ja
aquesta comissió,
el va presentar
el conseller d'Universitat,
Recerca i Societat de la Informació,
Carles Solà.
La comissió
està constituïta
i durarà fins al 31 de desembre
del 2006,
la qual cosa em fa pensar
que l'any Coromines
serà l'any que ve,
perquè ara mateix
s'està constituint,
estan preparant els actes,
formen ja sis
grans personalitats
de la lingüística
i la filosofia catalana,
que formen aquesta comissió,
que són Joan Solà,
Ramon Sistac,
Josep Poca,
Jaume Sobirana,
Antoni Madreria,
Badia i Margarit
i Max Caner.
Però a més de conferències,
col·loquis,
debats i exposicions,
també hi haurà
una sèrie d'activitats
a tots els llocs
relacionats amb la vida
i l'obra de Coromines,
tant dels Països Catalans
com fora.
I per tant,
vol dir,
hi haurà ciutats
de fora dels Països Catalans,
com ara Madrid,
Montpellé, París o Júrich,
lligades a l'obra
que ell va desenvolupar
de l'onomàstica,
dels diccionaris etimològics
del català,
el que s'ha de tot això,
aquestes ciutats,
però també hi haurà
activitats en ciutats
on ell va exercir
com a mestre,
com ara en el cas
d'Argentina,
la ciutat de Mendoza
i als Estats Units,
la ciutat de Chicago,
ell va estar donant classes
a la universitat,
em sembla,
doncs en totes aquestes ciutats
hi haurà actes
de l'any Coromines,
però tot això més o menys
serà durant l'any que ve.
I una de les coses
que tenen molt cara
de la comissió
és que hi haurà
una sèrie d'actes
que estan pensats
per a fer-los
a les escoles
i als instituts
de primària i secundària
perquè la idea
és que,
segons explica
un de la comissió,
Ramon Sista,
que diu
que de la mateixa manera
que els estudiants
coneixen perfectament
esportistes
i ara també cada vegada més
bastants escriptors
diguem actuals
i tal,
doncs també haurien de conèixer
els filòlegs
almenys els més rellevants.
La majoria d'estudiants
saben que Fabra
com a mínim
és aquell que va fer
el diccionari
i haurien de saber
que Coromines
és l'altre
senyor que fa diccionari.
Que passa que
hauran de fer
moltes versions de Butxaca
perquè amb les poques hores
que tenen
de llengua i literatura
no sé jo si els arribarà
el temps
per conèixer tants personatges.
Bé,
però això
és feina de la comissió
no nostra.
Fem una pausa
i parlem de publicacions.
Si disposes
d'una hora lliure
a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntaris per la Llengua,
un projecte
de participació lingüística.
Truca'ns
i t'informarem
al telèfon
977
24
35
27
4 minuts
en dos quarts d'una.
Seguim des d'aquí
des d'un quart
de català.
Fa
poc més
d'una hora
que s'ha presentat
a l'agència tributària
els detalls
de la campanya
de la renda d'enguany
aquí a la ciutat
de Tarragona.
Clar,
si hem de declarar
fem-ho en català
i dins del capítol
de novetats editorials
i informàtiques
doncs ha sortit
una terminologia bàsica
l'èxit bilingüet
del tercat
sobre la renda.
Doncs sí,
d'això volia parlar
el que jo no sabia
és que avui es presentés a això.
Enric,
per favor,
jo ara t'anava
que quedessis la merda bé
o me dient
mira,
justament perquè avui ho presenten.
No és que estigui
absolutament a la paix,
a l'última,
sinó que és un tema
que m'aguardava
perquè jo...
Doncs mira,
perquè ara toca.
Com que el dia...
que el 2 de maig comença la cosa
jo vaig pensar
el programa anterior
parlarem d'aquesta cosa.
Doncs mira,
avui justament
a l'informatiu Tarragona Actualitat
escoltarem els detalls
de la campanya
de la renda d'enguany.
Recordo que
amb algun dels 164 programes
precedents
a aquest d'avui
amb algun d'aquests 164 programes
que havíem fet ja fins ara
havíem parlat ja
en dates com aquestes
de, per exemple,
els formularis
i de,
fins i tot,
del formulari
d'objecció fiscal
per allò
per no destinar
el zero
no sé quants percent
de l'impost
que en destinen
a la Ciclésia Catòlica
o a l'exercit.
Sí,
per determinar
qui ho vols.
Per dir,
els que fem objecció fiscal
que no volem
que els nostres impostos
vagin ni a la Ciclésia Catòlica
ni a l'exercit,
doncs d'això
hem parlat ja
a webs
d'on trobar el document
en català,
també dels models
de declaració de renda
en català
quan això era més difícil,
doncs d'on obtenir-los
per internet
i bé,
doncs ara,
com que tot això
ja està bastant normalitzat,
toca una novetat
que és una cosa
del Tremcat
que són dos lèxis bilingües,
català-castellà un
i català-català l'altre,
de justament
la renda,
terminologia bàsica.
La cosa és molt senzilla,
està a la web del Tremcat,
com sempre,
a les3beules.tremcat.net
i com que és una cosa nova,
a la pantalla principal,
a la primera pàgina,
ja trobem un enllaç
que posa renda,
terminologia bàsica.
Cliquem aquí
i automàticament
ens surt aquest repertori
que és un d'aquests
vocabularis senzills
i pràctics,
només allò,
columna de terminologia
en català,
terminologia en castellà,
amb la indicació
d'això és masculí o femení
i alguns sinònims
en alguns casos,
classificat alfabèticament.
Parlem de 120 conceptes bàsics
relatius a la declaració
d'ordre i patrimoni.
Jo n'he seleccionat
alguns dels que són
més inhabituals
perquè la veritat
és que d'aquesta
terminologia moltíssima
és molt semblant
en català en castellà.
No serveix allò,
escolti,
no he declarat
perquè no entenia
el que em volia dir.
Ja no serveix,
ja no cola.
No cola, eh, això.
A més a més,
sí,
el que anava a dir,
m'hem marcat
alguns dels termes
que acostumem
a dir malament
perquè els diem
tots malament.
Encara que no fem
nosaltres les declaracions
que les facin
en alguna oficina,
també ho fem
en catanyol.
Bé,
exemples,
la bancarrota,
que molta gent
diu...
La bancatrencada.
Sí, en castellà
seria bancarrota,
insolvència definitiva
o quiebra.
En català això es diu...
La primera,
la paraula principal
és fallida.
Fallida.
Però també resulta
que bancarrota
també és correcte.
Bancarrota.
Sí,
i la insolvència definitiva
doncs igual que en castellà.
És una mica provocador
això de bancarrota,
no?
Perquè des de no ho has dit bé
i que sí que ho he dit bé.
Sí,
això és una d'aquelles
paraules que acostuma
apuntar aquesta apostila.
Això no és així,
sí,
és així.
Una d'aquelles
que sovint
la gent no sap com dir
és el de bengo.
Perquè aquestes coses
se les ensenyen en castellà
perquè com que fins ara
tot ho havien de fer en castellà
i les coses...
Les nostres relacions
amb l'Estat
sempre han sigut en castellà.
De bengo
és una d'aquelles paraules...
És com el d'assenyor
amb manguitos
que no s'està vendint manguitos.
Però en fi,
ja ho miraré
pel d'altercat també.
Depèn
de si són del cotxe
o són d'una altra cosa.
Si són del cotxe
és una altra cosa.
Els de bengos.
Els de bengos.
Allò que
la gent que no sap d'economia
sap que és un de bengo.
Meritació.
El de bengo
és la meritació.
El de bengo
és la meritació.
Així de fàcil.
Empleo.
Allò que hi ha
a un lloc
on posa empleo.
Si vostè treballa,
empleo.
Doncs en català
això és ocupació.
Per exemple.
Un altre.
El prorratear.
Prorrateo.
Allò de les pagues
i tot allò.
Sí.
En català es diu
prorratejar.
Això és d'aquests verbs
que diu prorratejar.
Ratejar,
que lleig.
No,
ratejar és una cosa
que no s'ha de confondre
amb el que alguns
que no tenen
una fonètica massa segura
diuen ratejar.
Ni ratejar,
ni ratejar.
Prorratejar.
I els plaços,
els plaços
que tothom diu
que té de plaç
fins al segon dia,
els plaços
és el termini.
Se m'acaba
el plaço del cotxe?
No.
És una de les coses
que potser ja es va sabent
però encara
hi ha molta gent
que diu
que se m'acaba
el plaç
de la declaració.
Doncs és el termini,
insisteixo.
I una d'aquelles coses
típiques
és l'usufructo.
L'usufructo
en català
és ús de fruit.
Ús de fruit.
Com era allò
del de bingo?
És que m'ha arribat
a l'ànima.
El de bingo
és d'aquelles
meritació.
Meritació.
Aquesta no me'n recordaré.
Sort que no he d'utilitzar
aquesta paraula.
De bingo,
meritació.
Jo no,
perquè no la faig jo
la declaració.
Molt interessant.
Doncs l'adreça...
Això es troba allí
a la web,
és molt senzillet.
La recordem,
l'adreça?
Sí,
l'adreça,
www.tancat.net
i aquí trobareu
aquesta llista
pensada
per a periodistes,
especialistes
i qualsevol
que es vulgui fer
la declaració
i si se la...
Jo la vull fer en català
però si hi ha parauletes
que no les entenc.
Aquí tens el vocabulari
que com que és una cosa
de llista de paraules
alfabèticament
no costa gens
d'obrir-se
encara que no tinguis
ni ADSL.
Molt bé,
tenen referència
a una altra publicació
d'aquelles boniques
que són maques
de tenir
i de fer un cop d'ullar
el diccionari
de sinònims
de frases fetes.
Una altra
perquè ja n'hi ha
en aquest cas.
No, no, no.
Atenció que el títol
despista.
a mi també em va despistar
d'entrada.
Atenció que és
diccionari de sinònims
de frases fetes.
Sinònims de frases fetes.
No diccionari de frases fetes.
No diccionari de sinònims.
Això n'hi ha.
Diccionaris de frases fetes
de traducció
de frases fetes
català-castellà-castellà-català
n'hi ha.
De locucions
també n'hi ha.
Tots d'aquella col·lecció
del cangur
d'Aixos Xandadors
hi ha molts diccionaris
d'aquest tipus.
De traducció català-castellà
de frases fetes
de refranys
de locucions
també el d'explicació
de les frases fetes
dels refranys
però aquest és un diccionari
de sinònims
de frases fetes
que això sovint
és el difícil.
Quan fem classe
de català
pels adults
perquè és el que fem nosaltres
els col·legis
suposo que tenen el mateix problema
una de les coses difícils
sovint és aquesta
de les frases fetes
i les locucions
perquè a vegades
fem unes traducions lliures
sí, fem traducions lliures
o n'hi ha que la sabem
en castellà
n'hi ha que la sabem en català
i nosaltres mateixos
som incapaços
d'establir la correspondència
entre les que sabem en castellà
i les que sabem en català
allò no és moc de gall dindi
per exemple
per dir no és moco de pap
o barbaritats d'aquestes
que dius calla
potser que mire
moc de pap
però tampoc
aquest tipus de coses
aquest tipus de coses
doncs aquí tenim un diccionari
que és doble
perquè per una banda
és conceptual
i per altra és d'ús
de les expressions
i això ens serveix
per poder localitzar
justament
conceptes
allò
quan diem
frases fetes
vol dir
frases fetes
doncs això
com no és moco de pavo
però també locucions
i coses lexicalitzades
però no
refranys
que és un altre tema
frases fetes
allò
tal faràs
tal trobaràs
sinònims d'aquesta frase
en un diccionari
de frases fetes
no els trobes
trobes la traducció
i llavors tu sabent la traducció
pots buscar
aquí tu vols saber
sinònims de les frases fetes
de tal faràs
tal trobaràs
pots buscar sinònims
perquè tens
està ordenat
per conceptes
llavors tu buscaràs
fer
trobar
per exemple
i pots trobar
sinònims
antònims
d'aquesta frase
també pots buscar
per l'extensió
semàntica
de les parts
que fa de manolocució
o per la inversió
argumental
tal faràs
te'l trobaràs
també pots buscar
per trobar
i faltar
coses d'aquestes
total hi ha
5.500 entrades
conceptuals
15.500
expressions
lexicalitzades
que es classifiquen
en 18.850
de fitxes
per a més
INRI
aquesta locució
això que acabo de dir
segur que també hi surt
aquí
per a més INRI
ja
tot això està inclòs
en CD-ROM
de manera que ho pots posar
a l'ordinador
i suposo que
a l'hora de fer la recerca
els diccionaris
en CD-ROM
són molt pràctics
a l'hora de fer recerca
perquè sempre tens
la finesteta de recerca
o busca
o buscar
o cercar
poses allà la frase feta
tal faràs
tal trobaràs
i pum
sortirà tot el que necessitem saber
tot això
per 70 euros
editat
per les universitats
d'universitat autònoma
de Barcelona
publicacions de l'abadia
de Montserrat
i també
la universitat
de València
sí
universitat de València
universitat autònoma
de Barcelona
i publicacions
de l'abadia de Montserrat
70 euros
molt bé
i ràpidament
parlem d'una altra
d'una altra
bé més que una altra
publicació en concret
una notícia important
pel món editorial
i és que l'editorial
ara en s'ha dit
presenta el seu web
en català
exacte
això és especialment
i estrictament
bàsicament
per a juristes
gent del món del dret
que tots saben
quina és l'editorial
l'editorial
és un editorial
que com el seu nom indica
podem imaginar
que està al País Basc
que és correcte
i és l'editorial
que fa molts anys
em sembla que deu ser
l'exclusiva
això deu ser
una qüestió
estatal
és una mica
com les farmaces
l'Estat controla
quantes farmaces hi ha
i també l'Estat controla
quin editorial pot
determinats textos
estem parlant
de l'editorial
que publica
tota la legislació
oficial
que es produeix
a l'Estat espanyol
sigui l'Estatal
sigui les comunitats autònomes
etcètera
és l'editorial
i una de les coses
que tothom
que els advocats
coneixen molt
és tot el tema
de la jurisprudència
però és que hi ha
moltíssim més
qualsevol cosa
diguem
qualsevol document
legislatiu
lleis
decrets
tot això
se n'ocupa
aquesta editorial
i si ja fa un temps
que havien començat
a posar coses
en les llengües
que no són el castellà
és a dir
en gallec
en basc
i en català
ara la cosa
ja està del tot
organitzada
definitivament
la web
es va presentar
fa pocs dies
el dia 15 de abril
es va presentar
la nova web
de l'editorial
Aranzadi
que atenció
el nom és diferent
despista una mica
però és aquest
www.westlow.es
westlow
és en anglès
www.es
www.es
i aquí tenim
la pàgina principal
de l'editorial Aranzadi
d'entrada
ja tenim
a dalt de tot
la pestanyeta
patriar espanyol
català
usquera o galego
i aquí ja tenim
llavors hi ha un parell
de novetats
que expliquen
possibilitat de consultar
en idiomes autonòmics
i legislació
autonòmica
en versions
legislatives
és a dir
que no només
podem consultar això
en diferents idiomes
sinó que a més a més
podem consultar
la legislació
de les autonomies
a partir del moment
en què tenen
potestat
d'editar
en la llengua pròpia
doncs
les d'això
però també
les anteriors
etcètera
hi ha tot el
tot el que estigui
disponible
en document
en diguem
en editat
de documents legals
lleis i tot això
en els idiomes
cooficials
de l'estat
ho trobarem aquí
les3b2.westlau.es
i ja per acabar
deixem l'actualitat
les publicacions
i recuperem
un espai
que teníem
una miqueta
abandonat
perquè sempre
tenim el tema
dels rellotges
ens atrentarim
a vegades massa
portats per l'entusiasme
i feia temps
que no parlàvem
d'aquesta sèrie
de les llengües
en perill
i anem pel capítol 19
agafarem el cor
de la ciutat
aquest pas
avui continuem parlant
de llengües cèlptiques
gaèliques
concretament del gaèlic
manx
que l'Enric
ja ens va advertir
que no és de la manxa
amb el gaèlic
amb el gaèlic
que es pugui parlar
la manxa
que no sé si es parla
però bé
depèn de quina manxa
també és veritat
la cosa
és aquesta
que ens havia quedat
despenjat
dels tercetos
de llengües gaèliques
que eren
el gaèlic irlandès
el gaèlic escoçés
i ens quedava el manx
que és el més
que
que
que
que és el més
és el més
no sé què
està pitjor pobret
per què?
el més deixat
no?
és el que està
de fet
és una llengua
que ja es va morir
no la parla ningú?
es va morir el 1974
i això vol dir
que el 1974
es va morir
l'última persona
del món
doncs aquesta no està en perill
que tenia
no no
ha ressuscitat
que es mori una llengua
vol dir que s'ha mort
l'últim parlant
de la llengua
per transmissió materna
com aquella senyora xina
te'n recordes
que ho vas explicar un dia
hi havia una senyora
que parlava un idioma
també
en aquest cas
va morir l'any 74
l'última persona
que havia pres
el manx
de la seva mama
o la casa
la transmissió materna
llavors
quan es mor
l'últim parlant
de la transmissió materna
d'una llengua
es considera que la llengua
s'ha mort
encara que
això no vol dir
que es morís
perquè
paral·lelament
en aquella època
ja hi havia un moviment
cultural
de rebifalla
i de recuperació
i hi havia gent
que estava aprenent
el gaèlic manx
gent d'aquesta illa
de l'illa de Man
de l'illa de Man
que està al mar d'Irlanda
entre el Regne Unit
i Irlanda
una illa molt petiteta
em sembla
que uns 12.000 habitants
dels quals
només 640
parlen
gaèlic manx
doncs bé
doncs
d'aquella època
quan va morir
l'últim parlant
ja hi havia
un moviment
de recuperació
i gent
que estava aprenent-lo
de fet
per internet
hi ha bastanta cosa
i es pot aprendre
l'idioma en línia
si algú vol aprendre
gaèlic manx
ho pot fer en línia
a través d'internet
això és una curiositat
dèiem
que només té 640 parlants
i és la que està
doncs
la que té menys parlants
de totes
dels tres del grup
també té una diferència
i per tant
com que és una illa
molt petiteta
aïllada
quanta gent hi viu allà
no ho sabem
unes 12.000 persones
em sembla que he vist
per aquí en algun lloc
unes 12.000 persones
vivien a l'illa
doncs
com que està molt
de fet
actualment
aquesta illa
no paten
ni al Regne Unit
ni tan sols
a la Unió Europea
paten a la Corona Britànica
però té autogovern
i per tant
no és
ni del Regne Unit
de Gran Bretanya
no paten
ni a Anglaterra
ni a Escòcia
ni a Gales
és una cosa estranya
i per tant
tampoc no és
ni de la Unió Europea
com que estaven aïllats
l'ortografia
del Gaelic Manch
per exemple
es basa en l'anglesa
per què?
perquè estan més a prop
d'Anglaterra
que d'Irlanda
i d'Escòcia
i des del segle XIX
tenien molta influència
de l'anglès
i allò que en aquelles èpoques
es veia
que el que parlava
allí era una llengua
que no anava enlloc
i en canvi
l'anglès era important
i allò
el prestigi social
i tal
doncs
resulta que l'ortografia
del Gaelic Manch
es basa en l'ortografia
anglesa
i no en la cèlptica
com si que es basa
en el Gaelic Irlandès
o l'Escocès
per exemple
coses d'aquestes
com que hi havia
aquesta sensació
i aquesta bifalla
diguem cultural
des de l'any 92
està legislat
que és obligatori
l'aprenentatge
a primària
és obligatori
aprendre el Gaelic Manch
i a secundària
és facultatiu
i també es pot estudiar
a les universitats
a la universitat
a través de l'Institut
d'Estudis Manch
tot això
a partir de l'any 92
coses així curioses
mitjans de comunicació
n'hi ha molt poquets
i només allò
en petita cosa
un diari
que es diu Carn
una emissora
l'emissora
de Radio Banning
que és la ràdio de Manch
que va començar
a metre els anys 60
continua emetent en Manch
i no hi ha
gaire cosa més
això
mira veus
aquí el 1901
no
a mitjans del segle XIX
el segle XIX
va ser la catàstrofe
fins al segle XIX
es mantenia
el segle XIX
va ser quan hi va haver
la gran davallada
que a principis del segle XIX
hi havia 12.000 parlants
a mitjans del segle XIX
hi havia 12.000 parlants de Manch
en canvi el 1901
només n'hi quedaven 4.400
això ha anat caient
fins que el 1974
es va morir
es va morir
i ara
el 2005
340 persones
que parlen
640
640 persones
que parlen
el gaèlic
en Manch
Enric Garriga
tècnic del Centre de Normalització Lingüística
de Tarragona
gràcies per acompanyar-nos
ens retrobem la propera setmana
probablement
amb novetats
premis
regals
i concursos
dimecres més