Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Per nosaltres, un gran impacte, brutal,
perquè les circumstàncies en què es van donar ho van propiciar segurament,
afegit que hi ha unes criatures, i això encara és més,
afegit que per la proximitat de la zona de l'accident,
que està a 300 metres de l'hospital,
tens la doble vivència, la de viure-ho, que t'ho expliquen,
però quan ho tens que treballar amb la reanimació
i amb l'intentar, el sentiment d'impotència,
de veure que allò no pots fer res i que s'escapa de les mans,
doncs encara és molt més gran l'impacte, la vivència,
i al final de tota aquesta història,
acceptar que la fatalitat existeix, sembla ser,
i que una vida depèn a vegades d'una cosa tan feble com pot ser això.
Que la pèrdua és una pèrdua irreparable, evidentment,
però també jo el que feia és una noteta l'altre dia,
que ens toca, cosa que crec que a vegades fem poc,
que és reconèixer el valor que un professional fa en una organització.
O sigui, un professional quan està en una organització i treballa
i cobra un jornal, et dona coses.
Per tant, les organitzacions acaben sent com una gran catedral
que es va construint al llarg dels anys,
gràcies a les petites aportacions de molta gent.
I aquestes aportacions són la feina, el seu coneixement,
el seu treball de cada dia.
Per tant, la xarxa de Santa Tecla, sobretot el servei de rehabilitació,
però tota la xarxa de Santa Tecla,
avui és una mica millor i una mica més gran
gràcies a la feina i les aportacions dels seus professionals,
i entre ells d'ella.
Que, a més a més, tenen unes virtuts i unes qualitats humanes tremendes,
però això, que té molta gent,
hi ha un altre component que és aquest que jo crec que s'ha de reconèixer.
Jo crec que s'hauria d'intentar veure amb tots els oficis en tots els llocs.
Som el que som gràcies a la feina de les persones.
Per tant, el que ens pertoca és donar les gràcies
a la feina de tants anys d'una persona
que ha fet que siguem una mica millors a la nostra organització.
Jo crec que la síntesi vindria a ser algunes vivències com aquesta.
I sobretot que l'Olga i els seus fills
no són una notícia d'impacte d'un diari, són persones.
Per tant, el record romandrà durant...
Sí, sí, quan ho planteges això,
que digues un capitell més d'aquella catedral,
la que està allí, allò ja està allí.
Ja no pot marxar mai, perquè és la seva aportació
en que aquesta casa sigui una mica millor i una mica més gran.
Per tant, viu amb nosaltres,
perquè sense aquesta existència no seríem el que som.
Seríem una altra cosa.
Reiterem, doncs, la solidaritat i l'efecte a totes les persones
properes a l'Olga Cebes, a tota la seva família,
als seus fills, naturalment.
Parlem, doncs, del tema que ens ocupa avui.
Una qüestió d'aquelles, parin molta atenció,
perquè és una patologia que...
No entrarem en xifres, que no cal.
Però, vaja, si més no pel boca-orella,
tenim la sensació que afecta un nombre important de la població.
L'osteoporosi afecta un nombre important, no, doctor Pujol?
Sí, és important, sobretot en dones, els que dèiem abans.
Això no vol dir que els homes no tinguin osteoporosi.
Però, degut a la constitució de la dona, dels ossos més prims,
doncs, no tenen tanta massa òssia,
llavors, si la perden, la tindran poca,
aviat se'ls acaba.
En canvi, la constitució de l'os de l'home
és més potent, hi ha més os,
per tant, han de passar molt temps
perquè aquesta pèrdua sigui molt baixa i molt
i arribi a l'osteoporosi.
Però també hi ha homes en osteoporosis.
Simple és la pèrdua de massa òssia, l'osteoporosi.
L'osteoporosi és la pèrdua de la massa òssia.
I per què es produeix?
La pèrdua de massa òssia és fisiològica.
La gent neix i es fa gran
i després, una època de la vida,
doncs, comencen a perdre os.
Quan se comença a perdre l'os,
doncs, normalment, a la dona i a l'home també,
a l'època de la menopausa,
quan, sobretot, a la dona marxen els astrògens,
que els astrògens són uns protectors de l'os,
baixen els astrògens i l'os es va perdent.
Això que la dona és molt...
amb un punt molt determinat, que és la menopausa,
a l'home, la menopausa de l'home,
també existeix, però no és tan brusca.
És més a poc a poc.
Per tant, l'osteoporosi de l'home
va baixant d'una manera gradual
al llarg de tota la vida a partir dels 40 anys.
En el cas de la dona,
haver fet una vida determinada
contribueix a desenvolupar
el que s'anomena aquesta pèrdua de massa òssia?
És a dir, una persona que ha mantingut
una vida molt sedentària,
amb una alimentació precària,
en determinats aliments,
i al contrari, una persona que ha fet una vida activa,
amb exercici, amb una dieta equilibrada,
diguem-ne que té més possibilitats o menys
de patir osteoporosi?
Sí, sí, naturalment.
Una persona que durant la seva vida
ha fet massa òssia,
doncs tindrà molta quantitat d'os,
llavors pot tindre moltes reserves.
Com farem perquè la persona tingui molta massa òssia?
Doncs en l'alimentació.
Si té una alimentació rica en calç,
doncs l'os augmentarà,
perquè li donaràs aliment.
Si una persona fa molt esport,
l'esport fa que la musculatura estigui tonificada
i també augmenta la massa òssia.
Què faríem perquè no hi hagi massa òssia?
Doncs una persona que no es mou,
una persona que no es mou,
això tots ho hem sabut,
una persona que està llitada,
quan surt al cap de 15 o 20 dies,
està tota dèbil,
la musculatura s'atròfia,
i l'os, al mateix temps,
també per calç,
perquè es descalcifica.
Una persona que no tingui uns aports de calç suficients,
també, esclar,
produeix osteoporosi,
perquè la calç és l'aliment de l'os.
I un excés d'exercici,
parlem d'un esportista o un esportista,
és bo o és dolent a la llarga?
Jo crec que tots els extrems són dolents.
Per a l'osteoporosi potser no,
però si fas molt esport,
doncs també pots tindre lesions musculars.
L'ideal és fer un...
Parlo d'aquests esportistes d'elit,
que aquests també a la llarga,
sobretot en dones,
poden produir osteoporosi,
perquè hi ha un desarreglament de les seves hormones.
O sigui, aquestes persones,
que fan sobretot dones grans esportistes,
que estan molt primes,
doncs el seu sistema hormonal s'altera
i poden produir osteoporosi.
Per tant,
un excés d'esport tampoc no és bo.
I la persona aquella,
diguem que per la seva pròpia naturalesa,
també pot tenir una certa predisposició,
és a dir,
hi ha aquesta massa òsia
que es pot anar enfortint i creixent
al llarg del desenvolupament de la persona,
però pots allò dir,
no, no, mira,
és que de naixement ja és així,
vull dir,
pots tenir una certa predisposició.
Clar,
hi ha la predisposició genètica.
La filla que és,
la noia que és filla d'una mare
que ha tingut fractures,
que ha tingut pèrdua osteoporòtica,
és possible que la filla,
doncs,
s'assembli la mare.
Llavors,
doncs aquestes persones,
dones,
que les seves mares han tingut fractures,
doncs llavors,
aquesta seria una d'aquestes
que s'hauria de mirar la quantitat de massa
que té el seu os.
I per això es practiquen
una prova que es diu la densitometria.
I aquesta densitometria
ens diu
la quantitat de calç
que té l'os.
I llavors,
doncs,
si aquesta persona
veiem a la densitometria
que té molta pèrdua de calç,
és a les que les tractem.
Hi ha tot un component de malalties,
sobretot les vinculades a l'alimentació,
que,
independentment del tema genètic,
el que t'està donant un indicador
de si l'està resolent o no
és que realment
el procés evolutiu de creixement
i la mineralització de l'os
sigui correcte.
Un cas, per exemple,
de la celiaquia,
la malaltia associada
a aquest trastorn del budell
que impedeix,
fa una mal digestió,
vull dir que s'absorbeix menys els aliments
per una intolerància al gluten,
aquesta proteïna,
aquesta proteïna que és la cliadina
que porta el gluten,
doncs això provoca
que l'absorció per part del budell
d'aliment sigui menor
i per tant aquesta persona està desnutrida
i aquesta desnutrició
afecta tot el cos
i afecta l'os.
Llavors, un dels indicadors
o una guia
per poder saber
si anem bé
i si d'això és el creixement,
l'alçada,
el que la massa muscular
s'estigui recuperant
i una altra és mirar
fent aquesta radiografia,
la densitometria és una radiologia,
no és cap biòpsia ni cap...
és un tipus de radiologia concreta
per mirar la mineralització de l'os.
Llavors, fent aquesta radiografia
i quantificant-ho
pots anar veient
el procés de recuperació
d'una, per exemple,
d'una malaltia
que no és genètica,
que no és hormonal,
sinó que indirectament
per culpa de no menjar,
doncs, clar,
aquest os no té l'aliment
que ha de tindre.
Potser dic una bajanada,
l'aspecte extern d'una persona
pot indicar
doncs aquesta fragilitat
en els seus osos
per una persona
que tingui un aspecte
doncs més aviat fràgil
o una persona
que sigui més robusta.
Això, diguem-ne,
que no té res a veure
o sí que pot haver-hi una...
No, pot ser una persona
que sigui tota ella prima
però tingui la seva massa òsia
en relació amb el seu cos.
Per tant, res a veure.
No, no.
No, no.
És a dir, el pes
també és important en aquest tema.
El pes és una cosa interessant
perquè totes les...
Estan...
Per sobretot en reumatologia
s'han d'aprimar,
s'han d'aprimar.
Doncs mira,
en osteoporosis no.
Com més greix...
Sense passar-nos, eh?
Sense passar-se.
No donem alegries ara.
Sense passar-se.
Perquè què porta el greix?
El greix porta estrogens.
I havíem dit abans
que els estrogens
és un protector de l'os.
Doncs la persona
que està molt prima
no té greix.
I el no tindre greix
no té estrogens.
Per tant,
té més possibilitats
de tindre l'os fràgil.
En canvi,
les noies que estan així
maques,
que sembli...
Maques,
allò que fan goig,
que has deia abans.
Tindran més possibilitat
de tindre un os
que no sigui tan dèbil.
És com si poséssim
una mena de funda
a l'os.
Sí.
Digue-li així,
però és l'estrogen.
L'estrogen.
Perquè el greix porta...
No el greix,
sinó l'estrogen.
L'estrogen que porta el greix.
L'estrogen és l'hormona.
L'hormona.
L'estrogen és una hormona
i aquesta hormona
dins de les moltes actuacions
que fa
és que facilita
la mineralització de l'os.
És com una mena
de cotxe que transporta
i el ser el cotxe
que transporta
ajuda.
No és que directament
ella sigui el transportador,
però sí que activa
la mineralització de l'os
junten moltes altres
actuacions
que tenen aquestes hormones
que se n'hi diuen
hormones sexuals,
no?
I que com a tal
les hormones,
aquest conjunt d'hormones
són derivades del colesterol,
d'aquí ve
el que estàvem parlant
del greix.
Vull dir que
quan estem parlant
que colesterol en té
o en té
les hormones
que són els transmissors
d'ordres
del nostre cervell,
nosaltres
permetim ordres
a través de dos sistemes.
El sistema elèctric,
que és els nervis,
immediat,
i els sistemes lents,
que has de donar
ordres
per tot un dia,
per tot un any,
per tot un exercici.
Això ho fem,
és com un llibre,
és més lent.
Escrius un llibre
i el transmets.
Això són les hormones.
És un sistema
de transmetre
ordres
per tot el cos,
que s'escampen
per la sang,
per tot el cos
i que a vegades
fins i tot
duren tot un any.
Aquestes hormones,
hi ha unes
que es deriven
de proteïnes,
són les peptídiques
i les altres
que es deriven
del colesterol.
El seu cotxe
d'estructura
són derivades
del colesterol.
I les hormones sexuals
s'fabriquen
i es convoyen
en el fetge
a través
de la metabolització
dels subproductes
del colesterol.
D'aquí ve
que tots els equilibris
són bons,
ni un extrem
ni l'altre.
Ara bé,
en la persona
que per patologia
sigui
perquè té
una tendència
hereditària,
sigui
perquè hi ha
una alteració
que sigui
perquè els seus
hàbits
i estils de vida
ho acaben,
ho han arribat
a provocar
i ens trobem
amb una persona
que és
de sobrepès
i que paral·lelament
té
una descalcificació
de l'os,
o sigui,
és osteoporòtica,
la conseqüència
de les dues coses
lligades
pot ser la fractura
i aquí és on
tenim el problema.
Vull dir que
el sobrepès
lligat
amb l'osteoporosi,
el seu problema
greu
és que això,
aquest os
que és feble
no aguantarà
aquest pes
i ens vindran
les complicacions
més fàcils
que una persona
que no té
aquest sobrepès.
Aquesta pèrdua
de massa òssia
no discrimina
cap part
de la nostra estructura,
és a dir,
es pot donar
en qualsevol part
de la nostra estructura
òssia?
Normalment al crani
no hi ha osteoporosi,
normalment la gent
no es trenca el cap,
es trenca les vèrtebres,
es trenca el fèmur,
però els ossos del cap
són resistents
a l'osteoporosi.
Però de la resta
del cos?
La resta del cos, sí.
L'osteoporosi
no provoca dolor.
No.
Això és una veritat
ai, em fa mal
perquè tinc osteoporosi.
Fals.
No, falsíssim.
És una de les coses
que es poden assegurar
categòricament.
La falta de calç
no produeix dolor,
a no ser que haguis
tingut una fractura,
però després ja no tindràs
osteoporosi,
tindràs la fractura.
Però mentre tu
tinguis osteoporosi,
l'osteoporosi
no produeix dolor.
Si tens dolor
tindràs una altra cosa,
tindràs una artrosi,
tindràs una fibromialgia,
el que sigui,
però la falta de calç
no produeix dolor.
Que una cosa
no treu l'altra,
pots tenir-ho tot.
Pots tindre-ho tot,
però llavors
sàpiga què és això
i què és allò.
Pots tindre un osteoporosi,
llavors tu ho pots tractar
perquè quan siguis gran
no tinguis una fractura,
però el dolor
va per un altre camí.
És a dir,
per què jo tinc dolor?
Has de buscar
quina malaltia
pot ser que t'hagi
produït el dolor.
L'osteoporosi no.
Per tant,
si l'osteoporosi
no dona dolor,
quina és la llum d'alarma
que ens diu
que tenim osteoporosi?
No n'hi ha cap.
No n'hi ha.
Per això diu
l'epidèmia silent.
Que no dona cap...
Està allà latent
i es manifesta
quan caus, per exemple.
Està,
per exemple.
El que passa
és que moltes vegades
vas al metge cap cel·le
i et fan una radiografia
i dius,
ai mira,
sembla que tingui
falta de calç.
O una persona
que és molt prima,
o una persona
que fuma molt,
o una persona
que té la vida sedentària,
o una persona
que ha tingut molts fills.
Tot aquestos
són factors predisponents
a tindre osteoporosi.
el que deia
és que
quan s'aprodeix dolor
no és que s'hagi
de pensar
que no té
relació causa-efecte.
El dolor,
com deia
bé el doctor Pujol,
és per quan hi ha
una fractura.
A més de fractures
n'hi ha de dos tipus.
Hi ha la fractura
que evidentment
és d'un cop
caiem
i ens trenquem alguna cosa
i òbviament
aquestes persones
s'atrenquen
amb més facilitat.
Però bueno,
has caigut
i t'has fet un cop
i dius,
mira,
ja sé
per què he vingut
i mira,
és molt difícil
saber
si és que el cop aquell
amb dues persones iguals
doncs a mi se m'ha trencat
i a tu no.
Estaríem parlant d'això
però hi ha hagut un cop.
Però després hi ha les fractures
que en diem espontànies,
que no hi ha cap accident
i això
per què passa?
Doncs d'aquestes espontànies
que no hi ha cap accident
o que no trobem cap accident
bàsicament
les més importants
són les de la columna.
Les vèrtebres de la columna
que són aquesta arquitectura
meravellosa que tenim
perquè pugui girar
i a més a més
fer de columna,
columna de resistència,
són molt petitones,
són una damunt de l'altra
molt petitones.
Llavors el pes
que aguanten
si aquesta estructura
se desmineralitza
es va aixafant
però aixafant
què vol dir?
No, no, aixafant
vol dir que es trenca.
Les fibres,
les trabècules òssees,
les petites varilles
que van per dins
i aguanten
que això sigui un dau
i no una altra cosa
s'aplana.
Aquest aplanament
és perquè es trenquen
aquestes trabècules
i això és una fractura,
no és com el fèmur
que crac,
fa així,
són petites microfractures
que es van produint
i van aplastant això
i això sí que fa mal
perquè s'ha trencat
alguna cosa.
L'altre que es trenca
també espontàniament
amb molta facilitat
que també s'ha comentat aquí
és la típica fractura
de coll de fèmur
que és que
el coll del fèmur
té una estructura
anatòmica
que està molt mal irrigat
perquè en Antos
primer anava amagat
i després ens hem posat
en vertical
doncs això encara avui
a pesar que han passat
molts anys
tenen algunes coses
que no tenim ben endreçades
i una d'elles és
que tot aquest regir
ha fet que hi hagi
l'estructura
del coll del fèmur
que té molt mal vascularitzada
el tenim mal vascularitzada
doncs és
si afegeixes
descalsificació
i a un lloc
que encara al damunt
l'aliment
hi arriba amb dificultat
doncs posa-li
un doble
problema
doncs aquest
que al damunt
aguanta pes
és el que amb molta facilitat
s'ha trencat
doncs gent
a partir d'una certa edat
amb descalsificació
i amb osteoporosis avançada
pot ser
que fent pràcticament
maniobres
quasi bé
sense un accident
tinguin aquesta lesió
que sigui una fractura
de coll del fèmur
Prevenció
aviam
tot allò que no hem fet
quan tocava
no sé si ho podem recuperar
quan comença
a manifestar-se
aquesta pèrdua
de massa òsia
Com diuen
mai estar-se
la dita és buena
sempre es poden fer coses
sempre
a partir d'un moment
doncs la persona
pot incrementar
el risc
i la ingesta
de productes
perquè aquesta capacitat
de fixar
el calci
els ossos
tot això
quan es té una certa edat
és la mateixa
que la joventut
perquè aquest és un altre tòpic
és igual
no té res a veure
a la data
amb la fixació
de la calci
avui en dia
tenim tractaments
que se fixen
la calci
als ossos
i tu fas una densa
d'itometria
enguany
i l'any que ve
pot ser que s'hagi
augmentat un 2%
un 3%
un 4%
de la massa òsia
tots els tractaments
que tenim avui en dia
augmenten la massa òsia
i el que s'ha de fer
és
aquestes persones
que estiguin
en debilitat
de massa òsia
ja comencen a fer tractament
però això ja és una part
l'altra part
és prevenció
com es pot prevenir
la descalcificació
doncs fent exercicis
caminar
fer exercicis d'esquena
no fumar
no prendre alcohol
perquè totes aquestes coses
actuen sobre les hormones
que descalcificen l'os
les estimulen
i la
bé
això és sobretot
l'alimentació
l'alimentació
dietes riques
en calç
en formatge
jo tinc unes llistes
dic
escolta
mira
doncs què puc fer
per no fer tractament
només per
per previndre
doncs mira
aquí tenc aquesta dieta
i aquesta dieta
és tots els aliments
que porten molta calç
i després exercicis
de caminar
i prendre el sol
no sé si va ser
el doctor Pujol
alguna vegada
que es va parlar
de les sardines
aquestes enllaure
la sardines enllaure
a més l'espina
l'espina
és que em va quedar
aquesta idea
l'avellana
els fruixecs
totes aquestes coses
i fent país
a més a més
i tant pels del serrallo
com els del ice camp
i això que se'n parlarà
tant
i que de la soja
i les llets de soja
i tot això
bueno
totes aquestes coses
són una mica
dolent no és
no
dolent no
i pels que ho venen
és molt bo
sobretot
és un negoci
clar
ara dius
estudis
científics
n'hi ha
jo no en conec
que diuen això
de les isoflavones
que ens diuen
a la publicitat
això potser
ho donen molt
als ginecòlegs
per aquestes
les vermellors
de la postmenopàusia
això sembla que sí
ara
a nivell
d'osteoporosis
estudis
controlats
amb uns donar-los
la isoflavona
i els altres
no donar-los-hi res
perquè clar
per si una cosa
va bé o no va bé
primer ho has d'atestar
has d'agafar un grup
que ho prengui
i l'altre grup
que no ho prengui
doncs això no n'hi ha
no estan fets
no n'hi ha
ara
si la gent s'ho pren
i s'ho prenen fer
doncs endavant
no li passarà res
no li passarà res
el que sí està comprovat
són les avellanes
els latis
els formatges
els formatges
les sardines
les sardines
les olives negres
tot i està mediterrània
la llet desnetada
perquè això diuen
oi
jo és que no et prengui
llet desnetada
perquè la llet desnetada
porta aigua
no
la llet desnetada
porta més calç
que la sencera
o la semi
per què?
perquè si tu
treus el greix
queda més calç
hi ha una concentració
de calç
per això
quan els diu això
els dic
això sí que no ho sabia
la llet desnetada
porta més calç
i si una persona
té colesterol
o té algun greix
que no pot
prendre-ho
doncs la llet desnetada
li anirà perfecta
la prevenció
és clara
i ben senzilla
de seguir
és una alimentació
saludable
caminar una mica
i allò que repetim
cada setmana
que al final
ens agafaran
maní els oients
del tabac
i de l'alcohol
però en fi
és la nostra feina
de dir-ho
sobretot el tabac
sobretot el tabac
hem fet tot això
però tot i així
se'ns manifesta
aquests símptomes
d'osteoparosi
perquè hem caigut
perquè ens han fet
una d'ansiometria
i hem vist
que hem tingut
una pèrdua
de massa òsia
important
hi ha tractaments
no?
sí, sí
molts tractaments
moltíssims
cada vegada
n'hi ha més
fins ara
només teníem tractaments
que el que feien
era frenar
la destrucció
de l'os
actuaven sobre
unes cèl·lules
que menjaven os
que eren
els osteoclastes
ara tenim
tractaments
que actuen
sobre cèl·lules
que formen l'os
que són
els osteoblastes
vull dir
de tractaments
cada vegada
n'hi ha
moltíssims
cada vegada
n'hi ha més
que no hi ha problema
amb el tractament
vull dir
que segur
que qualsevol
persona
que tingui
falta de calç
recupera
massa òsia
doncs és una bona cosa
no?
que puguem parlar
que hi ha
doncs
patologies
que fa uns quants anys
doncs
eren
de difícil solució
i avui dia
doncs
anem parlant
de coses
positives
també
hi ha un
dins de la prevenció
hi havia
fa uns anys
i que
simplement
perquè la gent
ho ponderi
se va
una mica
amb desús
i en alguns
casos
contraproduent
és que
com que es va
fer aquest tall
de dir
totes les
o sigui
a la menopausa
acaba
o sigui
és un punt
d'inflació
on comença
l'osteoporosi
prevenir l'osteoporosi
és que totes les persones
a partir que entren en menopausa
es comencen a donar
suplements hormonals
això
hem de dir
que
que parlin amb el seu ginecola
que serà el que li orientarà
però que això no és així
o sigui
que sí que és cert
que la menopausa
porta
aquesta tendència
però com hem dit abans
no dues persones
són iguals
si
té molt més
té un efecte
molt important
l'hàbit
i estil
de vida saludables
i la dieta
i l'alimentació
que s'ha fet
durant tota la vida
que no pas
el que ara et donin
un suplement hormonal
i aquest suplement hormonal
també té
altres contraindicacions
importants
que només en cas
que estigui justificat
s'han de fer
però la justificació
no és l'osteoporosi
en tot cas
són altres
possibles problemes
que puguin justificar
que un ginecòleg
li doni aquest tractament
però no l'osteoporosi
com a vegades popularment
es pensa
per l'osteoporosi
avui en dia
està prohibit
donar hormones
per l'osteoporosi
m'agrada molt
que ho hagis dit
perquè
està prohibit
donar hormones
per l'osteoporosi
per els efectes secundaris
a altres llocs
que poden produir
les hormones
per això dic
que això ha estat
com una mena
de corrent popular
que hi ha hagut
durant molts anys
i volia no tancar
el programa
sense alertar
d'aquest punt
que avui
com s'acaba
remarcar molt bé
el doctor Pujol
això
és una contraindicació
que no vol dir
que la millor
perquè hi ha altres necessitats
des de protecció
però per l'osteoporosi
no
exactament
en fi
en persones absolutament sanes
i vostès això
que són els metges
ho saben millor
doncs
s'ha de deixar
que la naturalesa
faci la seva
quan estem a l'adolescència
quan estem a la menopausa
quan estem a la bellesa
és sàvia
sempre i quan parlem
de persones sanes
per tant
s'han d'assumir
aquests camis
i aquests processos
al cos
què hi farem
és llei de vida
que deien
sí però també ens cauen els cabells
jo crec que hem intentat
avui
intentar
desmitificar una mica
aquesta frase
aquesta popular
de l'osteoporosi
perquè
doncs
té el seu component
d'envelliment
com el té
doncs
la queiguda del cabell
o un altre component
d'envelliment
que toca
no
vull dir
que toca
que és un altre
comportament
i que el moment
en què tenim
aquesta edat
doncs tampoc fem
un saltimbanquis
com fem quan tenim
14 o 16
i per tant
la nostra economia humana
també treballa
en el seu conjunt
harmònicament
es nota l'edat
es nota
lo normal
és que cada any
perdem un 2%
de calç
i això és normal
tota la persona
a partir dels 40 anys
si li fas una densitometria
diu
ha perdut un 2%
normal
2%
normal
ara
quan baixes un 15%
és llavors
quan tractem
però vull dir
la pèrdua fisiològica
la pèrdua normal
és normal
l'arruga
doncs cada dia
en tindrem una més
però bueno
això és així
per tant
amb aquesta pèrdua
recordin
una alimentació
que contingui molts lactis
i exercici físic
moderat
i suau
és la clau
doctor Pujol
doctor Atzerà
gràcies per venir
ens veiem
en el proper programa
adeu-siau