Un divendres més comença aquí al matí de Tarragona Ràdio,
l'aventura de la vida, aquest espai que els arriba
a través de la col·laboració amb les àrees de serveis socials
i d'ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona
i naturalment amb la col·laboració estreta
i el treball que es desenvolupa en diferents centres educatius
de la ciutat de Tarragona que han optat injustament
per treballar aquest programa a les aules.
Un programa que en definitiva a través de l'expressió d'hàbits quotidians
el que vol és incidir molt en la prevenció del món de les drogodependències.
A partir d'aquí o amb aquest objectiu millor dit
es treballen el que dèiem situacions de vida quotidiana a les aules
i setmanalment tot aquell treball que es fa a les aules
nosaltres intentem que surti fora a través d'aquest espai
del matí de Tarragona Ràdio.
Avui ens acompanya un grup que representa
i diem representa perquè com saben
i això ens agrada recordar-ho cada setmana
per una qüestió d'espai és impossible
que estiguin tots els nois i noies que fan l'aventura de la vida
per tant ve una representació
i la representació d'avui és del curs de sisè de primària
d'un dels grups de sisè de primària
del col·legi de la Salle de Tarragona.
Molt bon dia a tots i totes, benvinguts, i bon dia a la Immaculada Fernández,
bon dia a Imma.
Bon dia.
Ja ens va acompanyar anteriorment quan va venir un anterior grup
del col·legi de la Salle, recordem que són diferents grups
i de diferents cursos que participen en aquest programa.
Avui el grup que ens acompanya ha triat un tema important
com és la possibilitat o la capacitat que hem de tenir
de posar-nos en el lloc de l'altre en determinades circumstàncies, no?
Sí.
Bé, suposo que tots més o menys ho treballim igual,
el que passa és que intentes triar dins del grup classe
el que creus que potser porta més conflictes
depenent de les característiques de cada grup
i en aquest cas hem triat aquest perquè també és molt comú entre ells
que això de posar-s'hi d'acord sigui una mica complicat.
Aleshores, recordem que l'aventura de la vida
aporta a les escoles perquè treballin tota una sèrie de materials,
contes, que escoltem aquí, n'escoltarem un,
cromos, tot un seguit d'informació,
guia per als mestres, guia per als pares,
s'orienta als nens perquè vagin treballant aquesta activitat
en casos pràctics, intentant adaptar-ho, com bé deies,
a la seva vida normal i quotidiana.
Vosaltres, en aquest cas, com heu treballat?
Perquè heu optat per dues fórmules,
tenint en compte que són alumnes més grandets
ja, de sisè de primària no és el mateix
dels grups de tercer o de quart, no?,
per la diferència d'edat.
Sí, pensàvem que potser treballa
només una part del material,
com que ja són més anys, ens hi poden raonar més,
doncs no li treuríem el mateix suc a si
podíem aprofitar les dues coses que tenim.
I llavors el que hem fet és portar un compte
i un cromos que també treballarem.
Doncs comencem, jo crec que heu preparat
una introducció, allò per fer
que heu treballat allò un guió de ràdio,
podríem dir, i heu preparat una introducció
i després hem d'esmentar i que quedi clar
que hi ha altres companys a classe i companyes
que també estan treballant l'aventura de la vida.
Per tant, em penso que és l'Ariadna
qui trenca el gel, podríem dir,
i inicia aquest espai de l'aventura.
Quan vulguis, Ariadna.
Hola, bon dia.
Som els alumnes de CCC de la SAI i Tarragona
i hem vingut a parlar sobre l'aventura de la vida.
L'aventura de la vida és com un àlbum
que ens ensenya a ser millors persones,
solucionar problemes,
afrontar situacions difícils,
quan ens barallem o ens sentim malament.
La senyoreta Ima ens ha acompanyat a 10 nens i nenes
per a parlar amb vosaltres
i hem vingut en representació dels nostres companys de la classe que són
Laia Adalit, Lorena Alba, Marta Alvaredo,
Francesc Xavier Manós, Francesc Beltran,
Leire Bertran, Ferran Bru,
Anna Bujalance, Àngel de Juan,
David del Tío, José Carlos do Campo,
Miquel Fernández, Cristian Crastef,
Miquel Martí, Martín B,
Albert Martí, David Martorell,
Ariadna Millán, Marina Moya,
Izan Muñoz, Irina Petit,
Álvaro Puig, José Ángel Quiñones,
Neu Tondo, Víctor Tules i Laia Vidal.
Respira.
Déu-n'hi-do.
I segur que tots i totes us estan escoltant ara, no?
Sí.
Imagino que estiguin tranquils els vostres companys i companyes
que els fareu quedar molt bé.
Jo n'estic segura perquè em consta
i ho veig des d'aquí que veniu molt ben preparats,
que heu treballat molt el tema,
però com que els oients que ara ens acompanyen
no coneixen ben bé aquest conte
que serà el punt de partida de la conversa que tindrem posteriorment,
us sembla que escoltem el conte una vegada més?
Sí?
Doncs vinga, endavant.
Hola, em dic Hèctor
i és possible que us hagi passat una cosa
com la que em va passar a mi.
Poseu-hi molta atenció.
Diu l'aventura de la vida.
Un bon remei.
La meva amiga Marta fa uns dies va tenir una grip terrible.
Tossia com un gos.
I el pitjor de tot era que em tossia a sobre.
Sentia que milers de milions de bacteris m'atacaven.
Si no hi feia alguna cosa, acabaria estès al llit.
Aixecaré una paret entre la seva taula i la meva.
No!
Li diré que es canviï de lloc.
Tampoc!
Li diré que es quedi a casa fins que li passi la tos.
Encara menys.
Doncs li prohibiré que tossi prou.
Cada vegada que la Marta tossia, el virus guanyava terreny.
I em veia amb el nas vermell, els ulls vermells, la tos de gos i la candela raig.
Aleshores vaig agafar aire i vaig deixar estar les vaginades.
I vaig dir a la Marta el que havia de fer.
Marta, podries girar la cara cap a un altre costat quan estiguis a punt de tossir?
Ho estàs fent a sobre meu.
Ah, perdona'm, Héctor. No me n'havia adonat.
Un bon remei.
Amb unes paraules, n'hi va haver prou per curar-me.
Era més senzill del que m'imaginava.
Aquesta solució va ser com un bàsquet de 3 punts.
Et felicito, Héctor.
Un bon remei és un conte per xerrar de l'aventura de la vida.
Tornarem amb un altre.
Fins aviat!
Viu l'aventura de la vida.
Què tal?
Què vau sentir?
Quan vau sentir quan vau escoltar el conte la primera vegada?
No ho sé.
Però jo veia que fèieu algun comentari.
Sembla molt fàcil així, no?
Tos el del costat i dius, sisplau, pots tossir cap a una altra banda?
Però no és fàcil.
No és fàcil.
Per què no és fàcil?
A veure, qui m'aixeca la mà?
No cal que aixequem.
No parleu tots alhora, eh?
Que si no, no ens entendrem.
Per favor, aviam, Miquel.
Doncs perquè talles una mica a dir-li a l'altre del costat que pari de tu, sí.
I després quan li dius veus que és senzill, que no passa res, no?
Sí.
Digues, Ariadna.
Perquè et fa una mica de vergonya, perquè a mi no s'enfada amb tu o...
No ho sé.
I tu, Leire, què en penses?
Que en aquell moment no saps què dir-li, però després penses que ha estat bé el que li has dit.
Probablement és la forma de com ho diem, no?
Sí.
I moltes vegades no hi parem compte que la forma és molt important.
Quins aspectes heu treballat a partir d'aquest conte?
Quins temes us heu plantejat?
Quines preguntes us heu formulat i heu intentat contestar-vos?
Les teniu per aquí, eh?
És a dir, que no em feu tram perquè les teniu per aquí.
Jo crec que de mica en mica aniran sortint algunes qüestions, eh que sí?
A veure, l'Àngel, que està així com a molt capficat en el paper.
Jo dialogaria sobre aquell tema.
És a dir, tu, sobre el tema que provoca una miqueta de problema.
Vosaltres us heu trobat o us trobeu alguna vegada en una situació, no com aquesta, però similar,
d'haver de dir a algú, a algun company, a alguna company, a alguna cosa i no atrevir-vos?
Sí.
Àlvaro.
Jo, a vegades, quan, no sé, si algú em tossís damunt, li demanaria, sisplau, però no dir-li, no sé, tonteries, o sigui, molestar-li.
Pala de tossir! No! Escolta, sisplau, si no et fa res, podies tossir cap a una altra banda, no?
Sí.
Més mans, jo vull veure més mans aixecades per aquí. A veure, quines preguntes us plantegeu a partir d'aquesta situació, a partir d'aquest conte?
Doncs alhora no en parleu, insisteixo, eh?
A veure, què estem veient per aquí?
Àngel.
Parla tranquil·lament sobre aquell tema i dir-li que, si us plau, que giri el cap.
I tu, Miquel?
Doncs jo dialogaria amb ell sense insults i dir-li d'una forma tan brusca.
Però us veieu que passos vosaltres? Ho feu habitualment, això de poder parlar les coses?
No callar i aguantar i posar mala cara, sinó parlar-les obertament i amb tranquil·litat?
Ho intendeu posar en pràctica?
Sí.
La Neu i l'Ariadna, em penso que estan molt atentes a allò, capficades, pensant una resposta sobre aquesta qüestió.
Neu, què dius tu?
Que depèn de com dius les coses, l'altra persona es pot sentir malament.
En canvi, si ho dius bé, doncs mira, para de fer el que et molesta i tots contents.
I tu, Ariadna?
Més o menys igual.
Penses el mateix, oi?
Però això ho feu?
Vosaltres trobeu que sou capaços de dialogar les coses?
Laia, que estàs molt contenta avui.
Sí, jo crec que sí.
Sí?
Sí.
Recordeu alguna situació de fa poc que us hagueu trobat?
Home, sí, la veritat és que tenia una companya que tenia una al darrere, no?
I aleshores sempre m'estava tossint, estava tossint-me al darrere meu, i clar, jo li vaig demanar que parés, perquè si no, al final acabaria jo malalta.
Àngel?
Depèn de la persona.
Si és amable, li demanes i de seguida tu, de seguida pare, però sí, depèn.
Hi ha persones que sí que trobes que sí que estan obertes, doncs el diàleg i d'altres que costa una mica, segons el caràcter.
Jo no sé si l'Albert ha aixecat la mà.
No l'has aixecat, no?
Calla, que no l'ha aixecat la mà.
Jo no veig gaires mans, perquè veig que teniu molt clar això del diàleg i de dir les coses amb educació i bones maneres, que tot s'arregla.
Us sembla que passem ara al cromo?
Llegim el text del cromo i entrem en aquesta matèria, que em penso que és molt interessant i l'heu treballat d'una forma molt original, que també ens explicareu.
Neu, em penso que ens llegeixes tu el cromo, no?
A la banqueta.
Com en tants altres esbarxos, els capitans dels dos equips esbarallaven per mi.
Llàstima que fos perquè cap dels dos desitjava tenir-me a l'equip.
No diré que l'escena fos agradable, però de tan repetida, finalment m'hi havia acostumat.
Tenia clar que no em guanyaria la vida donant cops de peu a una pilota,
i que quan agafés el monopatí estaria entre els millors.
Per tot això, no em sentia gaire malament.
De tota manera, em sento més feliç quan els meus amics valoren les meves habilitats en aquelles activitats en les quals puc destacar.
Ui, quin tema més important i més interessant, no?
Allò quan fem alguna activitat en equip.
Jo no sé com es farà, perquè ja ha passat un quant de temps,
però jo recordo que es triaven com a dos capitans o capitanes,
i cadascú anava triant de tot el gruix, de companys,
i sempre a algú ens quedàvem fora.
Dic que ens quedàvem perquè a mi m'ha tocat quedar-me fora,
com a tots més o menys, m'imagino el Francis,
que està aquí també, diu que ell, tu també, no, Franqui?
Francis era dels que quedaves fora.
I això feia una miqueta de ràbia, perquè dius, home,
probablement, com dèieu, el Cromo no sé xutar bé la pilota,
però sé fer altres coses, no?
Per això que aquest tema desperta més interès, Leire.
Doncs, segons quina persona, es pot quedar fora,
però ell també té més qualitats.
Per exemple, si fem equips de futbol,
llavors hi ha, per exemple, algun nen que es queda sol,
i llavors, doncs, el tindríem que elegir perquè ell també vol jugar.
Encara que no sigui molt bo, també voldria jugar.
Clar, i tu, Marta, què en penses?
Doncs que encara que no fos bo jugant a futbol,
que potser si jugués més o li ensenyessin a jugar,
potser jugaria millor.
Clar, i si no el trien i no juguen sovint, no n'aprendrà mai, no?
Clar.
I potser és un crac, i no ho saben.
I no ho saben.
Laia?
Jo crec que està malament que no et vulguin triar,
perquè tothom té coses bones, i a més ells són amics seus.
Miquel?
Jo penso igual que la Laia,
i diria que el que han fet els dos nens que no el volien elegir,
que ho han fet una miqueta malament,
perquè ell té els seus drets.
Clar que sí, a més al final estem parlant d'un joc.
Per tant, el joc és per disfrutar,
per passar-s'ho bé, i no té més transcendència.
Álvaro, què en penses?
Que també a vegades,
quan fem els equips de futbol o bàsquet,
o el que sigui,
els grups nens es barallen per ser el primer,
per agafar els més bons,
i que els altres agafin els més dolents.
Clar.
I tu, Albert?
Que hi ha un company de la nostra classe
que no sap jugar molt bé a bàsquet
i s'abarallen per no tenir-lo mal al seu equip,
com el cas del Sergi.
Però m'han dit que és molt bo jugar a tenis
i altres habilitats.
És molt important, segur que us ho expliquen a classe
i dins de l'aventura de la vida,
és molt important posar-se en el lloc de l'altre.
I com es deu sentir aquella persona que no la tria mai,
i que fins i tot es barallen perquè no jugui amb l'equip?
Es deu sentir fatal, Àngel, digues.
Jo em sentiria malament,
perquè seria com si em diguessin que soc molt dolent.
Que no serveixes per res.
Sí.
Marta?
Perquè, clar, si tu veus que vols jugar
i ells no t'eligeixen,
doncs et sentiries malament
perquè veus que no volen jugar amb tu.
Miquel?
Doncs també que tens a veure amb la cosa positiva.
No pensar en negatiu,
que mai m'eligeixen i tot això.
Sí, clar, però si no te'n trien mai,
i al final dius, escolta, alguna cosa...
Ah, sí, però alguna cosa bona t'he de tindre, això.
Digues-la ja.
Jo m'hagués ofès una mica,
però ell ha reaccionat molt bé
tenint en compte les circumstàncies,
perquè ha sabut veure les coses bones que té
i no s'ho fes gaire.
Exacte.
Després està una cosa,
l'actitud que ha de tenir el grup,
però també l'actitud que hem de tenir nosaltres,
que no ens afecti més del compte, no?
la cosa...
Jo sé que aquest tema l'heu treballat a classe
dient una miqueta els vostres aspectes positius
de cadascun de vosaltres
i aquelles coses per les quals us heu de sentir orgullosos
i aquelles coses que penseu que poden millorar de vosaltres mateixos.
Tu, per exemple, Neu,
què t'agrada de tu mateixa?
En què creus que fas les coses bé
i que tens una certa gràcia, una certa traça?
Tocant el piano.
Tocant el piano, toques bé el piano.
No serveix per jugar a un partit de bàsquet,
però segur que després del partit de bàsquet
es podrien relaxar escoltant com toques música, no?
Potser.
Ah, o més endavant, eh?
Quan encara n'hagis après més tu.
Ariadna, què en penses?
En gimnàstica rítmica.
En gimnàstica rítmica ets bona?
Sí.
Ets bona pels esports en general?
Una mica.
Leire?
Tocant el violí.
El violí.
Penso que podem muntar una orquestra amb vosaltres de moment, eh?
I mira, i l'Ariadna fent una mica de moviment gimnàstic, eh?
Irina.
No ho sé, amb plàstica o...
Amb plàstica, un altre artista tenim aquí a la taula.
Marta.
Jo amb plàstica.
Amb plàstica també.
Què t'agrada fer dins de plàstica?
Tot.
M'agrada tot.
Dibuixar, pintar, treballs manuals, no?
Sí.
I tu, Laia?
En els esports.
Què t'agrada del món dels esports?
Doncs jugar a bàsquet i divertir-me.
Tu et trien de seguida, de les primeres, no?
Sí.
Deu ser una mica cràcter, eh?
Miquel.
En el bàsquet.
Tu al bàsquet també, com la Laia.
Sí.
I tu, Àngel?
Bueno, també al bàsquet, però, bueno, no soc dels més bons, però...
Però et defenses, eh?
I tu, Albert?
En el bàsquet també.
Alvaro.
En el futbol i tocar la guitarra.
També toques la guitarra.
El tema dels esports i la música.
Vau treballar aquesta qüestió de mirar amb vosaltres mateixos el que fèieu més bé.
i allò que penseu que podeu millorar, també ho heu analitzat, o això costa més?
Bé, costa una mica.
Sí, sí, però...
Sí?
I l'heu treballat o què?
Aviam, podem fer una mica de llista?
Sí.
Vinga, neu.
Bé, a mi, el més dolent de mi és que m'afecten molt les coses i enseguida m'afico plorar per no res.
Per tant, hauries d'allò, tranquil·litzar-te una miqueta, no?
Sí.
Bueno, per això, això amb el temps s'arregla, tu tranquil·la, de mica en mica.
Ariadna?
Jo també, soc una mica com la neu, que ens seguim diuen alguna cosa i ens seguim afecta molt.
Sou molt sensibles, eh?
Però home, això no està malament, no? Probablement ser sensible.
Depèn de quins casos.
Clar, perquè hi ha moments que dius, calla, que...
Leire?
Doncs, a vegades, quan... no sé...
Passa a palavra i després tornem.
Irina?
No sé, de vegades, a les mates, soc una...
Hauríem de millorar una miqueta les matemàtiques.
Bé, però fas altres coses molt bé, com abans explicaves, el tema de plàstica, ets més artista, més artista que cerebral.
Què hi farem, Marta?
Jo, l'ortografia.
L'ortografia, en això ho portem més justet, no?
Ai, les faltes, els accents, les bes, les bes baixes, tot això, eh?
Sí.
Laia?
A mi, en plàstica, soc bastant més dolenta.
Marta, Irina, em penso que li haureu de donar un cop de mà i ella que us ensenyi quatre passes a bàsquet, eh?
Sí.
Miquel?
Jo tinc un problema que sempre vull guanyar.
Ai, tens mal perdre.
Sí.
Doncs això, quan es fan competicions, ja saps tu que porta molts problemes, no?
I com creus que ho pots arreglar, això?
És difícil, també, eh?
Sí.
Ho has intentat alguna vegada?
Ho he intentat, però no ho he pogut.
Jo m'imagino que abans de començar a jugar dius, avui, si perdo, no m'enfadaré.
Això, sí.
Però després, quan estàs emocionat amb el partit, no?
Sí.
La cosa canvia.
Sí.
I l'Àngel?
Sí, a mi em passa el mateix que a Miquel.
Tens mal perdre, també.
Sí.
Ai, Albert.
Jo soc molt dolent a la plàstica.
Tu a la plàstica.
I tu, Álvaro?
Jo a l'ortografia i la plàstica, també.
Aquí hem de fer uns grups de reforç que us heu de fer vosaltres mateixos, eh?
D'ajudar-vos.
Vosaltres us coneixeu, entre vosaltres, les virtuts i aquestes cosetes que no funcionen tan bé?
Sí.
I les admeteu, les perdoneu, intenteu ajudar-vos a superar uns... o prou feina teniu amb el que teniu cadascú de vosaltres?
Molt bé.
Sí.
Això que heu fet ara aquí a la ràdio d'explicar el que feu molt bé i el que us costa una mica més, ho vau fer a la classe?
Sí.
Com ho vau fer?
Arianna, Irina, perdona.
La senyoreta ens va preguntar a cada un les seves virtuts i els defectes, llavors cadascú un opinava.
L'Eire.
Cada un deia la seva cosa positiva i la seva cosa negativa i al final en parlàvem de tots, més o menys.
Marta?
El mateix, no?
El mateix que diu la L'Eire.
I recordeu que vau parlar i a quina conclusió vau arribar?
La conclusió no.
Ho vau parlar, ho vau comentar?
Sí, sí, una mica.
Una mica?
Sí.
Que ho podríem millorar.
En els aspectes negatius els podríem millorar.
I vosaltres veieu els aspectes negatius dels altres?
Sí.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Digues, digues, Arianna.
Que veure els nostres costa molt, però quan veus els de l'altre en seguida es nota.
Però en canvi els teus costa més.
Els teus no.
Algú més?
L'Àlvaro?
I hi ha alguns nens, els que saben que algú que té algun nen alguna cosa negativa, ho fa perquè s'enfadi l'altre.
Ho fa més, allò que es noti més, per fer enfadar.
Alguns nens es creuen que no tenen aspectes negatius i no els veuen mai.
Però generalment veieu més els aspectes negatius dels altres que els vostres, no?
Sí.
Per què creieu que passa això?
Doncs perquè ens costa d'aceptar-ho.
I els positius, que els sabeu veure, els aspectes positius dels altres?
Sí.
Sí?
Sí?
Digues, Leire.
Que et fixes una mica en ell i llavors de seguida veus que té la cosa positiva.
I la dieu, el company o companya, o amic o amiga, allò que no us agrada de l'altre?
Costa molt.
Estem com la tos d'abans, no?
Sí.
Com li diem i que no s'enfadi.
Sí.
Que difícil, no? Que és tot plegat.
Sí.
A veure, sense dir noms, eh? Per no posar a ningú en cap compromís.
penseu en una persona de la que us sentiu propers o properes
i penseu allò que us agrada d'aquella persona i el que no us agrada.
Si voleu dir noms, dieu, eh?
Però no cal dir justament per no crear cap conflicte.
A veure, penseu en algú amb qui tingueu una relació X,
no cal que sigui el millor amic, la millor amiga,
algú que diu, és que hi ha una persona que té un defecte
però també té una virtut fantàstica.
És a dir, per cada persona que trieu, m'heu de dir una cosa bona i una dolenta.
No cal dir noms.
Mantindrem l'anonimat, eh? Ningú s'enterarà.
Penseu, una persona al atzar?
No cal que sigui de la classe.
Qualsevol persona.
I dieu la part positiva i negativa d'aquella persona.
Per exemple, al bat.
que hi ha un nen que fa molt riure i és divertit,
però és molt insulta i és molt pega.
Potser que no fos tan graciós, no?
Però que tampoc no fos tan agressiu en aquest sentit.
Albert, alguna persona, ja no dic ni nen, ni gran, ni petit, ni res.
Algú?
Home, jo estic pensant en una persona que no li veig un aspecte negatiu.
Tot positiu?
Sí.
Que bé.
I què és el que t'agrada més de tot allò positiu que té?
Que estudia molt.
Que estudia molt.
Però això sí que ho podeu fer tots, eh?
És qüestió, no crec que sigui una virtut, diguem-ne, una qualitat natural.
Si deu esforçar molt, perquè estudiar és esforçar-se i dedicar-hi hores.
Àngel.
Sí, doncs hi ha una persona que és molt bona en els esports,
però que té bastants.
També.
Ai, ai, ai, aquestes mans que van molt sueltes.
Miquel.
És una persona que és molt bona jugant a bàsquet,
però que després fa una miqueta el xulo.
I tu, Laia?
És una companya que és bastant bona en plàstica,
però que en canvi no és tan bona en els esports i no estudia gaire.
Qui compensa la cosa, Marta?
Una amiga meva que m'ajuda molt,
però quan faig una cosa malament
o li dic alguna cosa que no li senta bé,
s'enfada sempre amb mi.
S'enfada de seguida.
Sí.
Té allò, té poca...
No aguanta gaire, que la critiquin
o que li diguin alguna cosa que no és del seu gust.
Irina.
Jo tinc una amiga que és molt bona amiga
i ens ho passem molt bé i això...
Bé, dos, tres, bé.
Moltes amigues.
I que aquella persona,
doncs també quan...
No quan s'enfada,
però quan sent malament,
doncs mira, no...
No, no, li passa una mica com a l'amiga de la Marta, no?
Més o menys.
I tu, Leire?
És una amiga que és molt bona amiga,
però quan s'enfada a la mínima ja
et deixa tirada i se'm amb una altra.
Bé, tirada.
És poc fidel.
Et deixa, et deixa...
Una temporaleta aparcada.
Sí, s'enfada amb tu
i llavors se'm amb una altra.
És poc fidel a aquesta amistat temporalment.
I tu, Ariadna?
És una amiga meva
que em tracta molt bé
i em escolta i tot això,
però on s'ha de viure alguna cosa
que no li agradi i...
I una mica com les amigues
de la Leire,
de la Marta i tu, Neu.
Hi ha una persona
que és molt comprensiva
i això,
però sempre ha estat damunt teu,
és molt empagalosa.
Massa i tot, no?
Sí.
Clar, és que allò entra poc i molt,
entra poc i massa.
Què pesa més?
Allò veu dolent
en la relació amb aquestes persones
que heu estat comentant?
Dolent,
perquè el nen que he dit
com pega molt
i això pot fer mal.
i és difícil
de resoldre aquestes coses.
Miquel?
L'údolent, també.
L'údolent.
I diu,
tant de bo que no fos tan bo
fent esports,
però que fos més bo en el tracte,
no?
Sí.
Que fos més interessant
en el tracte.
Leire?
L'údolent.
Sí, no?
Sí, perquè
és que s'enfada i ja...
En fi,
l'aventura de la vida
no hi ha,
vosaltres ho sabeu,
que ho treballeu cada setmana,
que ho treballeu habitualment,
no dona solució
a les coses.
El que sí ens dona a tots,
i a nosaltres,
els adults,
els mestres,
i a nosaltres aquí a la ràdio,
doncs la possibilitat
de revisar una miqueta
aquestes coses
de les relacions
entre les persones.
La solució
l'anireu trobant
amb vosaltres.
Us agrada treballar
el tema
de l'aventura de la vida?
Descobriu coses?
Intenteu que,
d'alguna manera,
doncs,
influeixi en la vostra vida
quotidiana,
a l'aula,
a casa?
Sí.
Álvaro,
volies dir-me alguna cosa?
No.
No, ja et veig molt atent.
Demà a Sant Jordi,
deixem l'aventura
de la vida un moment
i per acabar,
us agrada la festa
de Sant Jordi?
Sí.
Us agrada llegir?
Sí.
Sí,
què esteu llegint?
Algú que estigui llegint ara
algú que ens vulgui
recomanar,
algú ens fa alguna
recomanació d'alguna lectura
que estigui fent,
ara,
o que hagi fet
anteriorment,
que recordi,
Miquel?
Les històries desafortunades.
De qui són?
Te'n recordes?
La Lemon y es Niquet.
Aquestes les recomanes?
Sí.
Molt bé.
Algo més?
La penya dels tigres.
La penya,
fantàstic,
fantàstic,
llibres interactius,
a més a més,
d'aventures.
Ariadna?
La Molimun.
La Molimun,
amb aquells ulls
que hipnotitza,
no?
Sí.
I aquella manera
d'entrar en el món
de la fantasia.
El tema de la Molimun
és fantàstic,
perquè no sé si molts nens
l'han llegit o no,
però aquella nena
pot fer el que vol,
no?
Sí.
Pot fer el que vol,
hipnotitzant el món.
Amb els seus ulls
hipnotitza i fa el que vol.
hipnotitza i escolta,
tothom l'oveix.
Quina meravella,
això és millor
que tocar-te la loteria.
Àngel?
Harry Potter.
Harry Potter,
no podia faltar
la recomanació
de Harry Potter.
Us agrada Harry Potter
a tots, eh?
Sí.
I demà teníeu intència
d'anar a buscar
algun llibre?
Sí.
El de Harry Potter,
l'últim, no?
Que fins l'estiu,
em penso que no...
que no el tocarem, no?
No.
Ens haurem d'esperar
una miqueta.
Teniu algun títol al cap?
O anireu a mirar
les paradetes
i allò que trobeu?
Penso que sí que té
algun títol que busca.
Sí, la penya dels tigres
als nous que han sortit.
Que hi ha un munt, ja, no?
Sí.
Tots llegeu
la penya dels tigres?
Sí.
Jo crec que sí.
Estan molt bé.
Doncs escolteu,
ha estat un plaer
la vostra companyia.
Jo espero que vingueu
un altre dia.
Vosaltres encara trigaré
una mica a tornar,
però els vostres companys
sí que vindran
de l'escola,
dels altres centres educatius
que estan participant
de l'aventura de la vida.
Moltíssimes gràcies
per venir avui.
Neu, Arianna,
Leire,
Irina,
Marta, Laia,
Miquel,
Àngel,
Albert,
Álvaro
i tots els companys
i companyes
de la classe de 6S
de la salla.
No sé si la Laia
volia dir alguna coseta.
No, no, no.
No?
Perquè a vegades veig
una mà que s'aixeca
i dic, escolta,
que ningú es quedi
amb ganes de dir
alguna cosa
sense acabar el programa.
Imma,
com sempre ha estat un plaer.
Que bé, no?
Sí, una experiència molt bonica.
Suposo que per ells també.
Sí.
Doncs moltíssimes gràcies
i a reveure
perquè em penso que amb la Imma
ens retrobarem d'aquí uns quants capítols,
oi que sí?
Adeu-siau, bon dia.