Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
I ja sabem vostès allò del caldo o el brou i les dues tasses.
Aquesta setmana, Enric Garriga, dos cops, excepcionalment dilluns,
ens acompanyaven al lliurament dels premis del concurs.
Quiteboc, Enric, bon dia.
Ja es pot dir caldo.
Aixecava la mà com al col·le.
Ja ho sé, per això he dit caldo o brou.
No he dit caldo, perdó, no, brou, no.
Caldo o brou, que ho vam dir en el seu dia, caldo.
Aquí tota la vida hem fet caldo.
Doncs dues tasses d'aquest caldo d'Enric Garriga,
tècnic del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Avui hi ha l'horari i l'espai que li pertoca
en el repàs de l'actualitat de la llengua,
que en les últimes hores ha donat notícies importants
que, de fet, ocupaven els titulars i els encapçalaments de molts informatius.
El tema del català a Europa.
Tu em dius capítol final, però també veig que has posat...
Capítol final amb punts suspensius, de moment.
Punts suspensius, de moment.
De moment es poden utilitzar el català a les institucions europees,
tot i que no és una llengua oficial.
Exacte, també és quina cosa.
A veure, hi poso capítol final,
perquè aquest ha sigut potser el leitmotiv
d'aquesta temporada d'un quart de grà,
aquesta gent de temporada, que estem a punt d'acabar,
avui és la penúltima sessió, diríem.
Sí, era el tema darrere fons, no?
Aquest és un tema que durant tota la temporada
l'hem anat arrossegant i he anat acumulant material
i cada dos o tres mesos ha sotit.
L'hem tret dia no matat sobre això.
I sempre deien que s'esperava que abans de final de juny...
Esperaven que acabés un quart de català.
I els vaig trucar a Brussel·les,
va dir, xiquets, que el quart de català s'acaba,
decidiu alguna cosa ja.
Perquè he de portar notícies sobre aquest tema, no?
I t'han fet cas.
Exacte.
I bé, la notícia ja la sap tothom
perquè ja s'ho ha dit pels llocs,
però el que jo he fet aquests dies,
des de dilluns, que va sortir el tema oficialment
i els mitjans d'àmplia difusió fins avui,
jo he anat seguint el tema
en aquells altres mitjans de tan àmplia difusió
com són els mitjans digitals, els diaris digitals.
I clar, hi ha una gran diferència de matís,
de punt de vista.
Doncs sí.
És a dir, els mitjans, diguem-ne, públics,
les televisions públiques, almenys...
Majoritaris, diguem-ne.
Sí, els generalistes, parlo del periòdic,
de la Vanguardia, del País,
dels telenotícies de TV3
o d'altres cadenes de televisió,
han tractat el tema
i sempre l'han tractat en clau positiva.
Hem aconseguit això.
Les llengües cooficials a l'Estat,
com són el català del Gallac i el Basc,
han aconseguit una cosa,
s'ha donat en clau positiva.
Ara bé, te'n vas als mitjans digitals
i la visió és la inversa,
és la de l'ampolla buida.
En quin sentit?
Això ho explicaràs, Enric,
però aquí els dubtes que sorgeixen,
és a dir,
es pot utilitzar,
però quina oficialitat
o quin caràcter normatiu té això?
Ni oficial ni normatiu.
Per tant, si avui diem que sí,
demà podem dir que no i no passa res, no?
Tot passa pel...
A veure,
és bastant enrebaçat i complicat.
Es pot utilitzar,
però no té caràcter oficial
ni tampoc no té caràcter normatiu.
Es pot utilitzar perquè s'han posat d'acord
i han dit, bé, ho acceptarem,
sempre i quan sigui el govern espanyol
qui carregui el mal mort.
Si aquí ve algú al Parlament Europeu
i parla en català,
cap problema si l'Estat espanyol assumeix
la despesa d'un traductor,
com si diguéssim.
Uní per dir-ho d'una forma planera.
Sí, però a més a més,
s'ha d'avisar amb suficient entel·lació
perquè els serveis de traducció simultània
del govern espanyol allà a Bèlgica,
a la Unió Europea,
o a més jo què sé,
si a Bèlgica o a Estrasburgo...
On sigui en aquest moment.
Elsògans europeus,
on es volia utilitzar el català,
si un europat lamentari català
vol utilitzar el català allà,
ho ha d'avisar amb entel·lació
perquè els serveis de traducció simultània
de l'Estat espanyol que té allà
es preocupin de tenir traductors simultanis
que siguin, com a mínim,
que sàpiguen català i castellà.
Un altre aspecte d'aquesta cosa
que s'ha posat d'acord
és que també en el text...
Sí, però també Úscara i Gallec.
Sí, clar,
i hauran de buscar traductors
que sàpiguen...
Jo ara miràvem el nostre cas,
que sàpiguen català i castellà,
però també n'hauran de tenir,
que sàpiguen...
Com que això també afecta el Gallec
i també afecta el Bas,
doncs també n'hauran de tenir d'aquests.
Tot això,
tot sumat a això
i altres coses que es poden haver de fer
i tot això,
es calcula que la despesa
és d'un milió i mig d'euros a l'any
que ha d'assumir el govern espanyol,
no la Unió Europea.
Això ho ha de fer el govern espanyol.
Un altre tipus de cosa
que s'ha acordat en aquest cas...
Primer,
en el document que s'ha aprovat
perquè això pugui ser,
el tema valencià català
també ha quedat recollit
a satisfacció dels valencians oficials
del Saplana en company.
És a dir,
es pot utilitzar el català i el valencià,
segons aquest document.
Sí,
el que fa el document
és recollir allò,
aquella fórmula que es van inventar els espanyols.
Amb el tema de la Constitució.
Sí,
aquella fórmula que diu
les llengües que oficials
que són el gallec,
el basc
i aquella llengua
que a la comunitat autònoma
o principal de Catalunya
i a les illes vegades
se'n diu en català
i que a la comunitat valenciana
en diuen valencià.
Amb aquesta fórmula l'hem utilitzat?
Sí,
amb la qual cosa
els valencians oficials
en aquest aspecte
han quedat satisfets.
Un altre aspecte
d'aquest reconeixement,
diguem-ne,
de permissivitat
d'utilitzar el català,
el basc o el gallec
per adreçar-se a la Unió Europea
també és per escrit.
La cosa, però,
té punts suspensius.
Ara hauríem de posar
un pip d'aquells
perquè anava a dir
una paraula d'aquelles
que es posa un pip.
Pip.
Doncs té pip.
Tu et pots adreçar
com a català en aquests,
te pots adreçar
a la Unió Europea
per escrit en català,
però de la següent manera,
el teu escrit
l'has d'adreçar
a no sé quin organisme
que crearà
el govern espanyol
de Madrid.
Per tant,
no vaig directament
a la Unió Europea.
No, no,
tu ho envies
per a la Unió Europea
però això passa per Madrid
i a Madrid es preocupen
de traduir-ho al castellà
que sí que és llengua oficial
a la comunitat europea
i als òrgans europeus
arriba sempre
la traducció castellana.
Això vols dir
que no provocarà
un cert cansament
entre la gent
que vulgui utilitzar
el català europeu?
Sí.
però és que és per esgotament
perquè diem
quasi que ho deixem córrer.
Exacte,
això
què representa?
Això
és el que
s'ha aconseguit.
Tu et pots adreçar
si ets
europarlamentària
pots anar
allà avisant
amb temps
que parlaràs
en català.
El que tu diguis
en català
serà traduït
al castellà
i la versió
que constarà
serà...
Si soc europarlamentària,
una ciutadana
europea
en particular,
el que ha de fer
és aquest camí.
Clar,
perquè tu no pots
anar allà a la cambra
a parlar en persona.
Tu pots adreçar-te
com a entitat,
com a organització.
Però no m'adreçaré directament
si no sempre
a través de m'adre.
Com que ho faràs per escrit
ho hauràs de passar
pel filtre oficial
de manera que
a Brussel·les
les coses
li van traduir
a castellà
que sí que és oficial
a la Unió Europea,
al català no.
El mateix passa
amb el castellà,
amb el gallec
i el basc, etcètera.
També un altre aspecte
és
el tema
dels documents
oficials
de la Unió Europea
es traduiran
a les nostres llengües
cooficials,
sigui català,
sigui gallec o sigui basc,
però aquesta traducció
no tindrà ni validesa
normativa ni jurídica.
I pot ser una inscripció
que constarà.
Això és la traducció
del text que...
Per tant,
si aquest jo
he de fer un ús oficial
sempre l'hauré de presentar
en castellà,
per exemple,
o qualsevol altra
de les llengües europees.
Fins i tot
en maltès.
En maltès, sí.
En maltès.
No, no,
el presentaria
en maltès.
Calla, que...
Diria,
una de les coses
que apareixen per aquí,
diré,
com que no puc fer
el resum
estic explicant
com està
i que cadascú
valori si és positiu
o negatiu.
Oficialment,
tot això és positiu
perquè com que partíem
del no res...
Tu el que expliques
són coses que passen
i que passaran.
Després cadascú,
el que tu dius,
que valori si està bé
o no està tan bé.
Oficialment,
des del punt de vista
que qualsevol cosa
que hem guanyat
és més del que teníem
perquè no teníem res,
doncs des del punt de vista
evidentment és positiu,
però des del punt de vista
de què és el que hem aconseguit
i què és el que demanàvem,
aquí és on apareixen
les visions de l'ampolla
i això es reflecteix
en diaris digitals
com l'Ei Notícies
i el Tribuna Catalana
que són dos diaris digitals
d'àmplia lectura
especialment entre
el sector polític,
vull dir,
els polítics professionals
llegeixen
aquests dos mitjans digitals
cada dia
perquè són bastant crítics
i fan crítica contundent
a tots els governs,
a l'autonòmic,
als locals,
als municipals,
etcètera,
i a les polítiques dels partits.
Per tant,
aquests són els que donen
la visió
de tot el negatiu que té això.
També Òmnium Cultural,
una entitat
que no té imatge de radical
ni moments,
al contrari,
és una entitat
que té imatge
de seriositat,
rigor,
de no ser gens radical,
de no ser revolucionari.
s'ha mostrat eufòric.
Exacte, Òmnium Cultural
s'ha mostrat bastant crític,
s'ha mostrat bastant crític
amb tot això,
vull dir,
en el sentit que veu
tots els inconvenients
que això porta
i del que demanàvem,
el que hem aconseguit,
és per posar-los a plorar.
Bé a dir,
resumeixo molt pel damunt
la qüestió.
Doncs deia,
aquests mitjans,
també la Plataforma per la Llengua,
una altra entitat.
A veure,
Òmnium Cultural
és una entitat
àmpliament respectada
per tots els sectors socials
i ningú diria
que Òmnium siguin radicals.
Els de la Plataforma per la Llengua
sí que segons quins sectors socials
són radicals
i, evidentment,
aquests ho troben fatal.
Troben fatal
el que s'ha aconseguit
perquè no és
ni una pàlida ombra
del que es demanava.
Uns altres
que també critiquen tot això
són els de l'acció cultural
del País Valencià,
equivalent, diríem,
de l'Òmnium
i en aquest sentit
s'alienien bastant les postures.
Tot això,
es pot veure
a les respectives webs
de l'Enotícies
a les tres veus
e-notícies.com
a la tribunacatalana.com
a la web
de Plataforma per la Llengua.com
i tot això
també es pot trobar,
evidentment,
en llocs com
Recó Català
que recull aquestes coses
o a Vila Web
el Diari Digital
i els articles
d'opinió de Vicenç Pardal.
Doncs molt recomanable
per a aquells
que no es conformen
amb una única opinió
de la del Sant
Mitjançant
de Comunicació
majoritaris.
El problema
de l'Ear
de l'equiparació
del Nivell Cel,
l'altra bonica notícia
del dia.
Ja vas avisar
que vinc?
Jo vaig avisar
que aquesta setmana...
Ui, ui, ui,
que estic molt Mary Poppins
últimament,
ho gràcies tu,
ja arribarà ja.
i ha arribat avui.
No, passa que com que estem
acabant temporada
allò que m'agrada
deixar la casa endreçada
i estic fent liquidació
de temes.
Per reformes.
Sí, la setmana que ve
haurem repassat
també algunes altres cosetes.
Ui, vindrem
amb un paquet
d'amocadors, eh?
No, no,
ja en tinc
algunes de penjada.
Sí, parlarem de...
De l'estiu
i alegria.
No,
de lo malament
que està el català
a internet.
Bé, doncs vinc,
ara parlem del que
no sé com està el problema.
Això de les Balears.
Deu estar malament
perquè ja ho apuntes
com un problema.
A les Balears
hi ha un problema
que fa temps que s'arrossega
i que encara no l'avio entès
perquè esperàvem
que hi hagués
alguna cosa més concret
i tangible
però com que el temps
se'ns acaba
doncs hem de dir
com està ara la cosa
que a més ha sortit
últimament també
per les teles
és això
que el govern balear
tenia
o pretenia
o ha plantejat
o ha insinuat
que posaria en pràctica
i ho ha afirmat
però la cosa
està trontollant
que equipararien
el nivell C
als estudis
de quart d'ESO.
El nivell C
de català
que seria l'equivalent
a les Balears
tenen la direcció
en la política lingüística
vull dir
el funcionament
de la política lingüística
a les Balears
és molt important.
Abans era el cou
antigament
quan nosaltres
era el tercer de BUP
i equiparar
això
al quart d'ESO
equivale
a posar-lo
al nivell
de segon de BUP
Sí, segon de BUP
justet
perquè després
queden dos anys
de batxillerat
i el tercer de BUP
era el batxillerat
acabat.
I diré
que quan hi havia
abans
no existia l'ESO
sinó que hi havia
el BUP i l'EFP
això equivaldia
em sembla
que equivaldria
a una FP1
d'ara
de les d'abans
que l'EFP1
per tant
que rebaixen
el nivell d'estudis
equivalia
al nivell B
l'EFP
i l'EFP2
era la que equivalia
al nivell C
que l'EFP2
equivaldria
a un cou acabat
vull dir que
s'està rebaixant
com a un o dos anys
del currículum acadèmic
al nivell C
i això
ha provocat
àmplies protestes
als sindicats
de professors
tot això
la majoria
hi ha un 40%
d'instituts mallorquins
que han decidit
fer un aprovat general
de català
des del punt de vista lingüístic
és que jo recordo
que alguna vegada
quan ens has presentat
algun d'aquests estudis
de sociolingüístic
sociolingüístic
ara sociolingüístic
s'apuntava
que
el nivell
de coneixement
del català
dels joves
que acabaven
el batxillerat
no era
des del punt de vista
objectiu
equiparable
al nivell C
com si l'aprenguessis
en un centre
per tant encara menys
es rebaixa el llistó
encara més
pot passar dues coses
una
que surtin
en un nivell
que realment
no sigui
o l'altra
que és que
s'hagi de forçar
la màquina
els entres educatius
evidentment
el professorat
i pujar el llistó
de coneixement del català
si això és així
el que haurem de fer
és canviar
tots els llibres de text
que s'estan utilitzant
als instituts
i utilitzar llibres
oficialment
de nivell B
i de nivell C
de català
haurem d'augmentar
el nivell de català
de l'ESO
si ara ja és problemàtic
que la gent arribi
a assolir
el mínim que se li demana
si l'hem de pujar
perquè això sigui equiparable
al nivell C
serà un desastre
etc.
Total
que ara com ara
està previst
que demà
si no m'equivoc
demà dijous
hi ha una reunió
entre el conseller
d'Educació i Cultura
Francesc Fiol
de les Balears
i els sindicats
representants
dels sindicats
de professors
de secundària
per abordar aquest tema
de moment
per tant està una mica
està aprovat
però aparcat
una cosa
que està en un impàs
com que ara ve l'estiu
s'acaba el curs
suposo que l'estiu
haurem d'acabar-se
d'aclarir
però la cosa
està així
malament
en fi
si comencem
a baixar nivells de tot
què hi farem
fem una pausa
Has oblidat
el títol
del llibre comentat?
No has pogut apuntar
a la web
on trobar
aquell programa informàtic
en català?
T'has perdut el telèfon
o l'adreça electrònica
que t'interessa?
No pateixis
Envia un missatge
a
eGarriga
arroba
cpnl
punt
o rg
o truca
a l'Enric Garriga
al 977
24
35
27
i t'ho tornarà
a repetir
per correu
o per telèfon
No t'ho perdis
Un quart de català
et respon
5 minuts
5 minuts
en dos quarts d'una
els darrers minuts
en un quart de català
els dediquem
a les novetats editorials
i informàtiques
mitja dotzeneta
bé
unes 4 o 5
En tinc 4
i a més són curioses
dues d'informàtica
i dues de diccionaris
i de gramàtiques
i a més de coses curioses
i farem el capítol final
d'allò de les llengües
però
senzillament per dir
el que ens deixem
El que no farem
El que no farem
i t'ho dic ara
les llengües que ens quedaven
eren poquetes
el sami
que és la llengua
que parlen els lapons
Ah, la lapònia
A lapònia
doncs en realitat
els lapons es diuen sami
ells s'autonomenen sami
la llengua balanes del sami
un altre seria el nenet
que és una llengua
que es parla al nord de Rússia
un altre paquet
que ens quedava
era un d'aquells
estranyíssims
que es diu
llengües altaiques
i que és
ojo
de la branca turquesa
i de la branca mongòlica
Turquesa de Turquia
de Turquia
i mongòlica de Mongòlia
per tant estem parlant
de zones perifèriques
de Rússia i de Sibèria
per allà
difícil de trobar per nosaltres
i ens quedaven 3
els últims 3
eren
atenció
maltès, basc i català
del basc i català
no cal que en parlem gaire
perquè ja ho sabem
el català en perill
home, a Catalunya
no gaire
no gaire
podem dir
però doncs
a la franja de Ponent
fa anys que s'hi barallen
hem parlat vegades
de la llei de llengües
que no s'acaba d'aprovar
a l'Alguer
tenen una certa protecció oficial
però demogràficament
ni susolim
la Catalunya nord
està fatal
la qüestió oficial
perquè a França
s'ho menja tot
l'estat francès
diguem és genocida lingüístic
per tant
no tenim gran cosa
a apelar
al País Valencià
estem amb les que estem
per tant
en alguns llocs
sí que el català
és una llengua en perill
del basc
tres quarts del mateix
i del maltès
l'únic que hem de dir
és que
és llengua oficial a Europa
és llengua oficial a Europa
és una de les dotze llengües
que són oficials a Europa
que tenen menys parlants
que el català
a Europa hi ha dotze llengües
que són oficials
amb menys parlants
que el català
ets un envejós
al maltès
al maltès
no arriben a mig milió de parlants
però com que són un estat
és oficial
i com que Andorra
no pertany a la Unió Europea
doncs el català
no és oficial a Europa
el dia que Andorra
entri a Europa
van començar
pel festival d'Eurovisió
ja hi arribarem
tu dones temps
Enric
novetats editorials informàtiques
que això sí que ens dona alegries
ara sí
aquest capítol
tot és alegre
a més
novetats d'aquestes
de concloure l'any
vam començar l'any
amb el Càtix 1.0
i ja acabem l'any
amb la presentació
ahir mateix a Barcelona
i a Mataró
del Càtix 1.1
la versió actualitzada
renovada
d'aquest paquet informàtic
és un paquet
que diríem
és un sistema operatiu
que pots instal·lar
o no
instal·lar-lo
simplement utilitzar-lo
obrint l'Udinodom
i això
i funcionar
basat en Linux
per tant
en sistema de programari lliure
i tot un paquet
de programes
que hi ha a dintre
que són tots
de programari lliure
però a més a més
primer
s'hi han actualitzat
les versions
de tots els programes
que hi havia
a la versió anterior
del Càtix
i a més a més
s'hi han afegit
programes
com ara
reproductors de música
un programa educatiu
que es diu
Jotaclic
un reproductor
de DVDs
i de vídeo
un programa
de gràfics vectorials
uns programes
de música
i tot el que ja hi havia
s'actualitzat
i tot això
es presentava
a Barcelona
se suposa
que a les pròximes
hores o dies
es podrà baixar
des de la web
que és
les3b2
punt
tecnocampus
punt com
barra càtix
perquè això és de Mataró
és el Tecnocampus
de Mataró
però si no se'n recordeu
poseu
3b2
les càtix
punt
org
i ja surt
el xulet
ja apareixerà
l'adreça aquesta
tecnocampus
punt com
i tot això
el diumenge
19 de juny
surt a un diari
que és el Periòdico
com que surt a aquest
ho hem de dir
és el Periòdico
el diumenge
19 de juny
a Catalunya
el diari
el Periòdico
regalaran aquest càtix
que de totes maneres
també pròximament
es podrà baixar
ja des de la web
aquesta és la bona notícia
informàtica catalana
i també en tenim
una de bona notícia
informàtica
valenciana
quina cosa
i es diu
es diu
lliurex
i és
BAC
el càtix a la valenciana
però enfocat
especialment
enfocat
a l'àmbit
de l'ensenyament
aquesta és la gran diferència
també
també
per tant
basat en programari lliure
amb la intenció
i l'objectiu pedagògic
d'introduir
la informàtica
de codi lliure
de programari lliure
al software lliure
al sistema educatiu
perquè la gent
l'aprengui
sí que és una bona cosa
aquesta
la gent que aprena informàtica
a l'institut
després si tu a l'institut
t'aprens a fer anar
el Linux
quan et compres un ordinador
t'instal·les Linux
i funciona
la web fàcil
3b12.lliurex.net
i aquí trobareu
tota la informació
es pot baixar etc
i una mica de paper
per acabar
paper
paper d'una altra
d'aquelles coses curioses
s'acaben de publicar
els últims dies
dues coses
relacionades
amb la llengua occitana
i què té a veure
amb la catalana
molt fàcil
a la vall d'Aran
la llengua oficial
és l'aranès
que és un subdialecte
del gascó
i el gascó
és un dels sis grans
dialectes de l'occità
per tant
tenim relació familiar directa
amb els occitans
i s'ha publicat
per una banda
un diccionari
català-occità-occità-català
complet
fet per
lingüistes occitans
amb més de 35.000 entrades
en cada llengua
primera vegada que existia
fins ara existien
alguns vocabularis
per allà per internet
i tal
això publica
llibres de l'índex
per encàrrec del
Consell General d'Aran
i del Departament d'Educació
de la Generalitat
s'ha fet des d'aquí
aquest diccionari
important
a qui l'interessi
i una altra cosa
curiosa
que és la primera gramàtica
gascona
escrita en gascó
acabo de dir
que l'Aranès
és un subdialecte
del gascó
per tant
en aquesta gramàtica
gascona
que atenció
això es publica
a França
ho publica
una editora francesa
de la Universitat
de Bordeus
i és això
una gramàtica
que té 523 pàgines
en dedica 300
a parlar del gascó
molt bé
doncs són dos títols
no perdó
del gascó
no
era del
d'altres coses
però dedica un bon apartat
a parlar de l'Aranès
i el gascó en general
tota la família
tota la família
d'aquesta llengua
Enric Garriga
gràcies
el proper dimecres
més l'últim
quart de Catalunya
i prou
adeu-siau
Gràcies