.
És l'aventura de la vida.
Viu l'aventura de la vida.
Comença un nou episodi de l'aventura de la vida,
aquest espai que fem en estreta col·laboració
amb les àrees de serveis socials i ensenyament
de l'Ajuntament de Tarragona
i, naturalment, amb la col·laboració
de diferents centres educatius de primària de la ciutat.
És un programa adreçat a introduir,
a fermentar d'alguna manera els hàbits saludables
en els més joves a través d'experiències vitals,
com per exemple la que ens ocuparà avui,
que és l'experiència de l'amistat.
Avui ens acompanyen alumnes
amb de quart recurs de primària del Col·legi
i l'estona que l'ensenyant-se.
han treballat el tema de l'amistat, com dèiem.
Saludem el professor que avui els acompanya,
Jaume López, bon dia, Jaume.
Hola, bon dia.
I és un veterà d'aquest espai a la ràdio,
perquè no és la primera vegada que ve.
No, hi he vingut diverses vegades
i com que, no ho sé, allà al col·legi treballem amb equip,
avui faltava el seu tutor i, bueno, ja hi vaig jo.
A les altres vegades venies com a professor titular,
podríem dir.
Sí, sí, com a titular.
Avui vèncer com a professor que acompanya els alumnes
de la tutora d'aquest grup de nois i noies,
que és la Fina Guinovart,
que la saludem des d'aquí.
M'imagino que ells també la volen saludar.
Saludeu-vos-la, Fina.
Hola, Fina.
Hola, Fina.
I els companys, digues, digues.
Ha quedat molt clar que diu que havíem de dir el seu nom.
Home, només faltaria saludar-la des d'aquí.
I està claríssim que hem de dir altres noms,
el de la resta de companys de la vostra classe,
que segur, segur, segur que us estan escoltant
i que com passa sovint i no ens cansem de repetir-ho,
aviam, no pot venir tothom a l'aventura de la vida,
però en esperit ni que sigui,
està tot aquest curs de quart de primària,
tota aquesta classe del col·legi l'estonar que l'ensenyant-se.
Per tant, jo crec que és important que a la introducció,
que tot seguit farà la Mariona,
també s'esmenti aquests companys de classe.
Mariona, quan vulguis.
Bon dia.
Els nens i nenes de quart del col·legi l'estonar de Tarragona
hem preparat aquest treball sobre l'amistat i els amics
per fer-vos arribar a tots vosaltres
les nostres opinions i les dels companys.
Aquí hem vingut la Júlia, el Daniel, la Sílvia,
l'Oriol, la Mari Carmen, el Víctor, la Mariona i el Javier Guinovar.
Però no hem d'oblidar la Carme, la Clàudia, la Jordina,
la Cíntia, el Francesc, l'Anna Gutiérrez, el Germán,
l'Ester, l'Arnau Ibarz, la Laura, l'Òscar, l'Arnau Pozo,
l'Arnau Principali, el Javier Rabassó, l'Anna Saperes,
el Guillem, l'Alba, l'Irene,
que s'han quedat al col·legi i també han participat.
Naturalment que sí. Què us sembla si els fem un aplaudiment
ben fora als vostres companys i companyes de classe?
Sí? Sí. Doncs vinga.
Quan vulguis, va, va.
Molt bé. Clar que sí, que es mereixen un aplaudiment
perquè vosaltres els esteu representant
però de ben segur que moltes de les opinions
que deixareu anar avui a l'aventura de la vida
són també les seves.
Parlem dels amics i l'amistat.
Què us sembla si escoltem el conte
i a partir d'aquell moment encetem la tertúlia?
Sí? Escoltem el conte.
Aquí comença l'aventura de la vida.
Diu l'aventura de la vida.
Avui us presentem una mà d'amics.
Els meus amics i jo ens assemblem una mica
però també som bastant diferents.
Com els dits d'una mà.
Un de gros, un altre de prim,
un que ho indica tot,
un de benitós i un de sentimental.
Posi'm, sisplau, un pastisset de xocolata,
un geladet de caramel i cinc galetes.
Ah, i per beure... una aigua.
Aquest és el Sergi.
El seu punt dèbil és el menjar
i el seu punt fort és l'alegria.
Ens fa riure tota l'estona.
En canvi, el seu germà, Léctor,
és tot el contrari.
Professora, hi ha un nen a la pista de bàsquet
que està pagant el Xavier.
Léctor no suporta les injustícies.
És molt correcte amb les seves coses.
Sembla el pare del grup.
Sempre ens diu el que està bé i el que està malament.
On és el meu raspall rosa?
Jo l'havia deixat aquí.
I ara amb què em pentino?
Aquesta és la Marta.
És bastant despistada i força benitosa.
Li encanta mirar-se el mirall a tota hora.
Els del grup l'estimem molt
perquè del que mai no s'oblida
és d'ajudar-te quan més ho necessites.
És molt bona amiga.
Entres amb un doble salt.
No toques ningú i llances.
Si no en cistelles, jo estic preparat per al rebot.
Aquest jugador de bàsquet
és el meu germà, Xavier.
No ens assemblem gens.
Només en el cognom.
Em sembla que ell s'agafa la vida molt esportivament.
Jo, en canvi, tinc les piles ben posades.
Em dic Yolanda i sóc cega.
Però una cega que veu moltes coses, no us sembla?
Sí.
Com ha sabut que m'havia canviat el pentinat?
I que jo m'estic menjant una mandarina?
A la meva germana no se li escapa res.
Sembla un àrbitre.
De vegades no calen ulls per adonar-se de les coses.
Estic segura que aquestes sabates són del Xavier.
Sí! Com ho has sabut?
És molt fàcil.
Estan suades, són grosses
i tenen la sola desenganxada.
Així som els meus amics i jo.
Com els cinc dits de la mà.
Tots diferents, però ben units.
Jo no he escollit
el meu aniversari
ni el meu color
ni el meu nas ni la meva alçada.
Però he escollit
els amics inseparables
qui ens escolti
no podrà quedar-se
sense viure l'aventura.
Una mà d'amics
és un conte per xerrar de l'aventura de la vida.
Tornarem amb un altre.
Fins aviat!
Viu l'aventura de la vida
Parlem dels amics
i de les amigues?
Sí.
En teniu molts, d'amics i amigues, vosaltres?
Sí, sí.
Bastants.
Bastants.
Els podeu comptar amb els dits de la mà?
Us en falten dits o us en sobren?
Quants en sobran?
Sí?
Vinga, a veure.
Daniel, quants amics...
Però amics...
Coneguts, gent amb la que jugues,
t'ho passes bé, que et cau bé...
Amics, allò.
Amics, de debò.
Quants diries que tens?
Tres o quatre.
Tres o quatre.
Tu, Víctor?
També, tres o quatre.
Tres o quatre.
I Xavier Guinovar?
Jo, quatre o cinc.
Quatre o cinc.
I tu, Oriol?
També, quatre per allà.
Mari Carmen?
Jo, cinc o sis.
Cinc o sis.
La mitja dotzeneta han fet?
També, cinc o sis.
També.
El Jaume no li preguntarem, eh?
Això el...
Què diries, Jaume?
A la ja es diu la paraula amics
i dius, no comptes molts,
però amics, amics, sempre són reduïts.
Poquets, poquets, no?
I tu, Mariona?
Jo, amics, amics, amics,
tres o tres, eh?
Dos o tres.
I tu, Sílvia?
Jo, cinc o quatre.
Jo sé que la Mariona té un amic
que no té molt bona relació amb ell.
Però, clar, aleshores,
és que quan s'encança el pot posar en un calaix.
Tu no tens un amic
que quan t'encances el poses en un calaix
i no li fas ni cas?
Al tamagotxi.
Al tamagotxi.
Però ja no li tornaré a fer cas mai més
perquè és un pesat.
Sempre, sempre, sempre està pitant.
Això és un amic, no?
Però és un amic, o no?
Bé, ara no.
Però tu el pots posar en un calaix.
Sí.
I els amics que són així com tu,
quan t'encances o fan alguna,
els tanques en un armari o no?
Això no funciona així.
Què fas?
Els aguanto.
Els aguanta.
Quan m'encanso, doncs dic,
escolta, et deixo perquè m'estàs ficant nerviós
i m'envany.
I t'agradaria poder-lo tancar en un armari,
aquesta amica amiga que et posa nerviosa?
No.
No.
Bé.
A veure, Daniel, anem a fer una experiència.
Tria un amic o amiga, el que vulguis.
No cal que diguis el nom,
perquè aquí no volem que ningú després es molesti,
d'acord?
Pensa un amic o amiga, el que tu vulguis.
Digue'm les coses que t'agraden.
Doncs...
Per què és amic?
Per què l'has triat?
O t'ha triat a tu com amic?
Per què sou amics?
Què t'agrada d'aquesta persona?
Perquè ens semblarem bastant
i ens agrada jugar els mateixos esports,
el futbol, el bàsquet...
Us agrada jugar a futbol?
Quines coses bones diries d'aquest amic o amiga?
Imagino que és un noi, pel que parles,
pel que dius, no?
És un noi.
I què és el que t'agrada més?
Doncs que mai s'enfada, sempre.
No, mai s'enfada.
Hi ha alguna cosa que no t'agradi?
No ho sé.
Pensa tu.
I quan et vingui al cap, ens ho dius, d'acord?
I tu, Víctor?
Pensa alguna amic o amiga.
Ja el tens?
Digue'ns què ens agrades.
Què t'agrada d'aquesta persona?
Doncs que sap jugar, és simpàtic
i que, doncs, sempre m'ajuda.
Hi ha alguna cosa que no t'agradi?
Que quan passa algú dolent se n'enriu.
Se n'enriu de seguida.
Això a vegades són nervis, eh?
No et pensis, eh?
Xavier Guinovar,
tu ja tens pensat de qui ens vols parlar?
Sí.
Com és?
Aquesta persona?
Com és aquesta persona?
És simpàtica.
Sempre vol jugar.
A vegades vol parlar.
Es vol fer mates.
Ah, això és important.
Tenir un amic que faci mates
és com tenir un amic milionari, eh?
Ja t'ho dic ara.
i jo a vegades s'enfada,
però al cap de cinc minuts ja ho arreu.
Ja li passa.
És a dir, que la cosa més negativa,
si es pot dir així,
que això no és negatiu,
és que s'enfada,
però la positiva és que de seguida li passa.
Sí.
Molt bé, Oriol.
Com és aquest amic o amiga teva?
O teu?
Sap jugar molt bé futbol.
i...
Això és una condició indispensable,
que sàpiguen jugar futbol o bàsquet, no?
Molt bé.
Què més?
I que quan s'enfada,
després del dia anterior ja no ens en recordem
i juguem com bons amics.
Molt bé.
I tu, Mari Carmen?
Pensa en alguna amiga, potser?
Sí.
Doncs li agrada molt jugar a bàsquet,
jugar molt bé.
També és molt amable.
És molt amable.
És una persona...
Si em regala moltes coses.
Molt bé.
I hi ha alguna coseta que no t'agradi?
Doncs quan es posa molt contenta
comença a dir coses rares.
Se li va una mica a la pilota, no?
Sí.
Que diríem, vaja.
Júlia, com és la teva amiga o amic?
Amiga.
Amiga.
Són veïnes des de petites
i ens coneixem molt bé
i llavors són molt amigues.
Què és el que més t'agrada d'ella?
T'agrada tot?
Sí.
Hi ha alguna cosa que no t'agradi?
No.
No.
T'agrada...
Quina sort que ve, no?
I tu, Mariona?
Doncs jo, la meva amiga,
ha jugat molt bé a bàsquet,
li agrada molt,
i t'ajuda quan ho necessites,
però el que no m'agrada
és que a vegades és una mica creguda.
Li vol tenir raó.
Sí.
Què passa?
Que és molt guapa...
No.
Bé, normal.
És normaleta.
Lletxa no és.
No, no, home, només faltaria,
si és amiga teva no pot ser lletja,
però vaja, que allò que a vegades...
Saps?
Bé, doncs escolta...
Jo també sóc igual.
Tu també ets una miqueta allò...
Sí.
Bé, va.
Això no és res, no té més importància.
Sílvia, com és la teva amiga també, no?
Sí.
Com és?
Bé, anem a...
Acosta't una peleta.
Així, perfecte.
Anem a pintes anglès, no?
I sempre...
Sempre m'ha fet costat.
Quan tens algun problema, t'ajuda...
Hi ha alguna coseta que no t'agradi d'ella?
Que mana molt.
Ai, ai, ai.
Això sí que costa molt de portar, no?
I a tu t'agrada manar o no?
No gaire.
No gaire.
Tu més allò, la cor, més que manar.
Júlia, digues.
Que jo també és que mana una mica.
També és una mica manaire, no?
Sí.
La teva amiga.
Escolteu una cosa.
Fa temps que teniu aquests amics o aquestes amigues?
Sí.
Sí.
Des de petit.
Des de petit.
Des de petit.
Des de petit que ja jugava.
De tots al col·le.
I quan us enfadeu amb els vostres amics,
per quines raons us enfadeu normalment?
Doncs, normalment és perquè a vegades,
quan perds, te'n fes una mica rabiós i t'enfades, però...
Júlia?
Perquè a vegades algú vol tenir la raó,
l'altre no li dóna,
i a vegades ens enfadem per aquesta cosa.
Digues, Mariona.
Jo, perquè a vegades critiquen l'altra gent,
perquè la meva amiga critica altra gent,
perquè és diferent amb ell.
i llavors això em fa enfadar.
Clar, perquè a tu no t'agrada que malparlin dels altres.
No.
Això et molesta, clar.
Xavier?
Quan estem jugant,
doncs que quan un marca i un no està d'acord,
doncs ens barallem,
i això després s'arregla,
però està molt bé,
perquè s'arregla molt fàcilment.
Ja us feu amics un altre cop i tot perfecte.
Oriol?
Doncs que quan algú no et pot donar una cosa,
perquè és sagrada,
i després l'altre diu,
per què no m'ho deixes?
Doncs clar, ja.
Vosaltres per què heu escollit aquests amics?
Els heu escollit vosaltres?
Creieu que us han escollit ells?
No sabeu ben bé per què heu anat a parar amb aquests amics?
No.
No?
Teniu la sensació que mira,
de cada cosa va anar així?
Sí.
I penseu alguna vegada
que aquesta amistat la podeu mantenir tota la vida?
O penseu que quan ja sigueu grans la cosa canviarà?
Home, no ho he pensat mai, això.
Digues, Júlia.
Jo crec que amb la meva amiga que he triat,
jo crec que sí.
Que continuareu sent amigues?
Sí, perquè som amigues i podem sortir fora.
Heu sentit els vostres pares o les vostres mares alguna vegada de dir
aquesta persona la conec des que era petit o petita?
Sí.
I mantenen amics de tota la vida?
Sí.
Aleshores, vosaltres què creieu que és l'amistat?
Què és l'amistat que és capaç de durar tants anys?
Si mireu aquest exemple dels pares i les mares que encara mantenen amics de quan érem petits,
què creieu que és l'amistat?
Què és l'amistat per vosaltres?
A banda d'una persona amb la qual poder jugar, que és importantíssim.
Digues, Júlia.
Perquè un amic sempre està al nostre costat
i llavors, si ens fem mal, ens ajuda i fa tot el que pot.
Oriol?
Perquè encara que no ens veiem, ens en recordem d'aquella persona
i recordem els moments junts que hem passat.
Javier, què és un amic? Què és l'amistat?
Que quan ens barallem, doncs l'amic sempre ha d'apoyar el seu amic.
Víctor, alguna cosa a dir sobre l'amistat?
És que és clar, és una pregunta molt grossa, eh?
Doncs, home, hi ha molts cops que ets amic i que et cau bé,
però hi ha vegades que quan t'enfades, doncs a vegades dius una cosa dolenta al teu amic.
i, doncs...
Daniel?
Jo crec que si tu tens un amic de veritat, no és fàcil que no te'n recordis.
Te'n recordaràs tota la vida.
Te'n recordaràs sempre.
Sí, si és un bon amic, sí.
Digues, Mariona.
Doncs que jo penso que un amic, doncs, pot durar sempre si els dos fan el possible per seguir sent amics.
Perquè si un diu, bueno, doncs jo canvio d'amic i et deixa plantat que és per tres,
això és una mica difícil de seguir sent amics tota la vida.
Sílvia, és molt important tenir amics, no?
Sí, molt.
Per què creus que és tan important?
Si, escolta, tens els pares, tens veïns, tens els mestres, per què vols amics?
Perquè els amics són... quan els moments difícils te poden ajudar.
Clar, fixeu-vos que hem començat parlant i tots pensàvem igual, no?
Vosaltres per jugar a bàsquet o per sortir o per fer alguna activitat,
però ara ja anem cap a llocs una miqueta més així, no?
Més emocionals.
No estem parlant només de jugar perquè podem jugar amb aquest amic del calaix de la Mariona perfectament.
Aquest no ens demanarà com desmai, no?
Però fixeu-vos que ara ja esteu parlant de l'amic quan estàs en un mal moment,
perquè l'amic m'ajuda, perquè...
Sembla que no n'hi ha prou en jugar, no?, per ser amic.
Aquest amagotge no et pot protegir.
Tu tens la sensació que l'amic també et protegeix, no?
Sí.
I tu protegeixes el teu amic.
Sí.
Sí.
Alguna vegada us heu anat a dormir enfadats amb el vostre millor amic o amiga?
I no heu fet les paus fins que ha passat un cert temps?
Bé, a mi m'ha passat, però a la nit m'ha costat molt dormir perquè em sentia malament d'haver estat enfadat amb aquell amic.
Però s'ha arreglat bé la cosa després?
Sí.
Bé, doncs ja està.
Víctor.
Que a mi això m'ha passat amb algun amic, però amb el millor amic no.
Però amb l'amic, no?, doncs de vegades t'enfades, però després ja fas les paus i no passa res.
Què creieu vosaltres que és el més important que heu fet alguna vegada per un amic o un amic per vosaltres?
Si és que heu tingut l'ocasió.
No.
Això ho he fet pel meu amic i estic molt content d'haver-li fet això, no?
Doncs quan el meu amic s'enfada amb un nen, doncs hem d'ajudar-lo, protegir-lo.
Perquè no li passi res i perquè estigui, doncs, que no estigui trist, consolar-lo...
Algú més pot explicar? Digues, Mariona.
Doncs quan... Jo tinc una amiga que la tracten com si fos diferent i jo m'assento bé quan vaig amb ella, quan la deixen tots de banda i jo vaig amb ella i l'ajudo...
A que se senti millor.
Sí.
Per què creus que la tracten com si fos diferent? Que és diferent en alguna cosa?
No, no ho sé, no ho entenc, no ho entres mai, sempre ho pregunto i ningú sap per què la tracten així.
Clar, és que, Mariona, digue'm una cosa, que us assembleu en alguna cosa, tots els que esteu aquí?
No.
Jo no us veig... Bé, teníeu dos ulls, un nas, d'acord, però us veig...
I tots som homes o dones.
O dones, però us veig completament diferents, no? Uns dels altres.
Imagineu-vos que tots fóssiu iguals i penséssiu iguals.
Seria molt agurit.
No es podria aguantar.
Abans de començar el programa, que parlàvem dels amics, ha sortit el tema del tamagotx i de la Mariona, que el posem com un exemple.
Però hi ha molts i moltes que teniu maquinetes, que dèiem, el Jaume li dèiem maquinetes, som una mica antics tu i jo, eh, Jaume?
Li dèiem maquinetes quan això té un nom tècnic, doncs que ara no hi entrarem.
Game Boy o Play Stations, coses d'aquestes.
Com dius això?
Game Boy Advance.
Aquesta ja és la repera, eh? Aquesta tinc entès que és, bé, una cosa...
Perquè aquesta té ja unes virgueries, et porten braços i tot si ho necessites, t'ho fa tot, no?
No, escolteu-me una cosa, és divertit jugar amb aquestes màquines.
Home, jo no en tinc.
Home, jo prefereixo jugar amb aquestes màquines.
De vegades és divertit, però...
Perquè t'ha passat el temps volant, quan estàs avorrit tu a casa...
Jo, la veritat, prefereixo un amic meu, un de carn i ossos, que no pas la Play Stations.
Però escolteu, és el que jo li deia abans a la Mariona, la Play Stations o aquesta andròmina que deia el Javier,
quan t'encances la deixes i ja està.
Però l'amica es pot posar pesat i no el pots fer fora de casa i l'has d'aguantar fins al final.
No sé si val més la pena tenir una màquina.
No.
Val més la pena tenir un amic.
Esteu segurs?
Sí.
No sé jo, eh?
Esteu segurs?
Sí.
Després et perdones, és un amic de veritat.
Però la màquina no s'enfada amb tu.
És que la màquina no sent res.
El meu germà de vegades s'enfada amb la màquina.
Acosta't una miqueta, Oriol, al micròfon, que és una llàstima que no et sentim bé. Digues, digues.
Perquè el meu germà de vegades s'enfada perquè com que perd, s'enràbia.
Teniu els amics a l'escola, fora de l'escola?
Sí.
Jo tinc amics a l'escola, fora de l'escola, però els millors estan a dintre l'escola.
Els meus també.
I escolteu una cosa.
A vegades els amics no van de dos en dos, sinó de tres, quatre.
Hi ha una miqueta de gelosia? Pot haver-hi?
D'aquest se'n va amb aquest i a mi jo em sento més davant d'aquestes coses passen?
Sí.
A vegades?
Sí.
Sí?
I com les viviu vosaltres, aquestes coses?
Home.
Home.
No sé.
Jo he vist que passen, però a mi no m'ha passat gairebé mai.
A tu no t'ha passat.
A mi tampoc m'ha passat gaire, però m'ha passat algun cop i m'he sentit molt malament jo.
T'has sentit malament?
Que em deixessin de banda, perquè a mi no em fa res anar amb elles i jugar al que elles diguin,
però que em deixin de banda i ja jo em sento malament que em deixin de banda.
Clar.
Tu, Sílvia?
A mi també m'ho hem fet, però...
Papa, aquestes coses han passat sempre, eh? Han passat tota la vida.
Tu què dius, Víctor?
Doncs que també d'a vegades com passa això, doncs també es passa una mica malament,
però després ja...
T'oblides.
T'oblides i tot va perfecte.
En Jaume, tu com a observador, com a professor, no ets tutor d'aquesta taula,
però és igual, podem generalitzar.
Hi ha determinades edats que allò de l'amistat sembla...
Des de fora, els adults moltes vegades diuen,
va, avui són amics, demà deixen de ser-ho,
i és molt important per ells aquest tipus de relacions.
A veure, és important perquè a vegades passa que es barallen,
o es discuteixen, i se senten malament, no?
I m'ha passat això amb aquella persona que són tan amics, s'ha enfadat amb mi,
i de moment, esclar, se senten realment malament.
Sembla que no li donen importància, però li donen molta importància.
Després, com diuen ells, doncs, bueno, tot torna al seu lloc,
es fan espau, es fan...
és la relació que tenen ells dia a dia amb uns els altres, no?
Però la relació d'amistat també, vull dir...
Nosaltres tenim un concepte, però ells també tenen un altre concepte,
però l'amistat també és molt forta entre ells.
Clar, però fixa't allò que dèiem, no?
L'amistat en el sentit utilitari, quan parlaven de dir
que sàpiga jugar, que sàpiga jugar,
però després ja heu entrat a parlar, no?
Que m'escolti, que em recordi, que em protegeixi.
És el joc, no? L'esport, això els agrada, no?
I els seus amics, si juguen, doncs, encara se senten més a gust.
Però després passen a la segona vessant, no?
Com dèiem per aquí, ajudar-me en un moment donat, no?
Tens una mica un problema, li expliques,
i bueno, és una amiga que dius, bueno, si compartim experiències,
sempre, si és bonica, contents tots dos.
I si no és tan bonica, sembla que el pes li traslladis una mica a l'altra
i es comparteixin, les penes no són tant.
I els secrets, que els expliqueu als amics?
Sí, sí, depèn de quins.
Ai, depèn de quins.
Quina mena de secrets, per exemple, no expliqueu?
Dic tipus, eh? No dic que expliqueu secrets aquí ara, eh?
Que jo soc molt respectuosa amb això.
Però quin tipus de secrets, per exemple,
són els que no explicaríeu mai als amics calladets, calladets?
Digue, Javier.
Els més personals.
Oh, clar, ja m'ho penso, que són els més personals.
Mira si és llesta el Javier, eh?
Com se'n surt.
Secrets de quin tipus? A veure.
Familiars.
Familiars, perquè les coses de casa, segur que us ho diuen els pares,
les coses de casa es queden a casa, molt bé.
O de la nòvia.
Ai, aquests, aquests no els expliqueu mai.
Aquests de nòvies i nòvius no els expliqueu mai.
Mira que jo no dono consells, perquè després ho xerren.
Això és molt llaminer de xerrar-ho després.
Molt bé, Oriol, eh? Vas pel bon camí.
Sílvia, tu què rius tant? Això dels nòvius tampoc ho expliques, no?
No.
O a les amigues és a les que se'ls explica això dels nòvius
més que no pas a una altra persona.
No ho sé.
La Sílvia ja té un micròfon aquí, pot parlar tranquil·lament.
Digue, Sílvia.
Aquest tipus de secrets no s'expliquen?
No, però...
Si de vegades és un amic que has confiat sempre, sí.
I tu, Mariona, la cosa dels nòvius, què ho explicaries?
No, no, no.
No dic que tinguis coses de nòvius, tu, eh?
No estic dient això.
Digue, aquest tipus de secrets, ja que ho ha tret l'Oriol,
deixi a la taula.
No ho sé. Potser...
Potser depèn de quina amiga sí...
I depèn de quina no.
No.
Clar, perquè poden haver-hi amigues, que són bellíssimes persones, maquíssimes,
però que els costa guardar un secret, no?
Sí, que a mi costa molt.
A tu et costa?
Sí, però ho aconsegueixo.
No li expliqueu mai res a la Mariona de nòvius i nòvies, eh?
Jo us he dit que li costa molt de guardar aquest tipus de secrets.
Molt bé, doncs jo crec que teniu molta sort tots vosaltres,
perquè teniu molts amics, moltes amigues.
No sé si voleu dir alguna cosa més respecte a aquest tema de l'amistat.
Digues, Júlia.
Jo tinc un grup d'amics que ens diem amistat.
Ah, sí?
I què és el que feu exactament?
Quan sou, explica'ns com funciona aquest grup.
Quan és, per exemple, la calçotada, anem junts a menjar calçot.
Sí, quan és l'època de Nadal.
Ens ajunteu també.
Sí.
Ah, molt bé.
Quan són festes així.
I feu allò, reunions d'amics.
Sí.
I us ho passeu la mar de bé.
Sí.
Molt bé.
Alguna cosa més sobre l'amistat?
Jo crec que l'amistat és una de les coses millor que pots tindre.
l'amistat és el millor que pots tindre.
Jo crec que l'amistat seria...
Sí, no?
Que solitarés.
Esteu d'acord amb el Daniel, no?
Digues, Oriol.
Sí, sí.
Jo, els meus pares tenen amics que han tingut fills i també són amics meus.
Però això és fantàstic.
Això està molt bé.
Perquè ens coneixem tots.
Ara m'has donat una idea.
Vull dir, has dit que els amics són el millor que pots tenir.
Vull dir, si tu tens diners i els reparteixes, te'n queda 100 o menys.
Si reparteixes amics, cada dia en tens més.
Pensa en això.
Doncs jo crec que el que ha dit el Jaume...
Digues, Oriol, tu volies afegir alguna cosa més?
Doncs el que ha dit el Jaume és ben veritat que us donin molts anys als vostres amics,
les vostres amigues, que en feu de nous i de noves.
I una cosa.
Sou amigues i amics.
Les noies com a amigues no serveixen de moment?
Daniel, més endavant potser sí, però de moment no...
Si són més grans sí, però en aquesta edat no.
En aquesta edat són d'una manera, oi que sí, Javier?
I els nois?
Alguna se salva com a amiga?
Com a els 14 anys i els 16 sí que podem tindre com a noies.
Com a amigues, com a amigues només estem parlant.
Estem parlant d'amistat, eh?
No, de res més.
Però de moment vosaltres us quedeu amb amics nois.
I les noies, que no teniu amics nois?
Jo sí, perquè en aquest grup que he dit de l'amistat només hi ha nois.
Jo m'hi apuntaré a aquest grup, eh, Júlia?
M'hi apuntaré a aquest grup, eh?
Soc l'única noia i he de ser...
Aleshores per força, no?
Però la Mari Carmen segur que són noies, les seves amigues.
O tens algun amic?
Sí, sí, bueno.
Són noies, la majoria.
La majoria sí.
Digues, Oriol.
Que jo al meu poble tinc amics i amigues.
També.
També igual.
I tens la mateixa confiança que amb els amics?
Sí.
Tu, Mariona?
Jo fora del col·le tinc amics i amigues.
Potser més amics que amigues fora del col·le.
Però dintre del col·le em quedo amb les nenes...
És que la convivència és molt dura, oi que sí, Mariona?
És molt dura la convivència.
Això de veure-los cada dia i ser amic de nens és una mica difícil.
Cansen, no?
Sí.
Clar que sí.
Víctor.
Sí, també fora del col·le també hi ha uns altres amics i amigues, no?
Però dintre del col·le ja és una mica...
És diferent els amics del col·le que els amics de fora del col·le.
Ni més ni menys.
Són relacions diferents, oi?
És que els de fora del col·le no els veus gaire.
I els del col·le els veus quasi sempre.
Cada dia i com que saps que els tens sempre a mà, eh?
Digues, Oriol.
Els de fora del col·le que sempre estan al poble,
que quan vaig a l'estiu són amics d'estiu perquè només els veig per l'estiu.
Mari Carmen?
Jo també tinc amics, oi que són la majoria les nenes.
Les nenes també.
Ni els que a mi que són...
Molt bé, doncs jo espereu que ens considereu a nosaltres també amics.
Ja sabeu, nosaltres sí que us considerem ja amics nostres també, eh?
Ens hem conegut una mica a través d'aquesta aventura de la vida
i de veritat que ha estat un plaer la vostra companyia,
Daniel, Víctor, Javier Guinovar, Oriol, Mari Carmen, Júlia, Jaume,
que ja comença a ser un veterà de l'aventura de la vida aquí a la ràdio.
Sí, ens haurem de posar en nòmina.
Jo crec que sí, eh?
I ara ja buscarem una taula, un raconet aquí a la redacció.
Mariona, gràcies per venir també.
Cuida el Tamagotchi, que no s'ho mereix tampoc, eh?
No cal ser tan dura.
Sí, que és un marit.
Sílvia, gràcies.
Fins la propera.
Ha estat un altre episodi de l'aventura de la vida
i una vegada més una salutació ben especial a la Fina Guinovar,
que és la doctora d'aquesta classe de quarta primària del col·legi
l'estona que l'ensenyant-se,
i a la resta de companys i companyes que us escolten des de l'aula.
Oferim un altre aplaudiment als vostres companys i companyes de classe
i doncs vinga, va.
I aquest també per vosaltres.
Moltes gràcies per venir.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.