...
Efectivament, obrim un nou episodi de l'Aventura de la Vida,
la penúltima aventura de la vida del curs.
El curs escolar, el curs acadèmic s'acaba
i també s'acaba el curs de l'Aventura de la Vida.
Un programa, el d'avui, que compartirem amb alumnes
de sisè de primària del Col·legi La Salle de Tarragona.
Els presentarem immediatament, però abans ens agradaria,
des d'aquest espai, fer un fort aplaudiment
i donar l'enhorabona al Col·legi Joan XXIII de Bona Vista,
que va acollir dissabte passat el lliurament de premis
del programa Aventura de la Vida a les escoles
que promou la Fundació Catalana de l'Esplai, volíem dir,
i que aquí a la ràdio fem en col·laboració
amb les àrees de serveis socials i d'ensenyament
de l'Ajuntament de Tarragona.
El guardó va ser per als alumnes de nou anys
de quarta primària, els Ciclons,
amb un treball titulat
Aprendre estassants amb el senyor Ripoll,
que es refereix justament a un poll.
El lliurament del premi es va fer
en el decurs de la festa de final de curs del centre.
Més d'un miler de pares i mares
van participar d'aquest festival.
La nostra més sincera enhorabona només faltaria
i aquest aplaudiment en rigorós directe
per als alumnes del Col·legi Joan XXIII de Bona Vista,
dels alumnes de sisè de la Salle de Tarragona.
Un aplaudiment i una felicitació
que se la tenen ben merescuda.
De fet,
aviam aquest col·legi,
el Col·legi Joan XXIII de Bona Vista,
ha rebut el premi,
però de fet
és un premi important
per a educadors i per a alumnes
al llarg de tot aquest any
en reservar una estona
de la seva jornada escolar.
No només aprendre coneixements,
que és fonamental i és importantíssim
en el si de l'escola,
sinó també per acostar-se
a hàbits,
a temes que realment els interessen,
com el tema que tractarem avui,
que és un tema que encara, curiosament,
no havíem tractat a l'aventura de la vida
i que és fonamental,
que és importantíssim,
com és l'alimentació.
Però, cortesia,
primer que tot,
saludem els nostres convidats
i convidades d'avui.
Com els dèiem,
són alumnes de sisè de primària
del Col·legi La Salle de Tarragona.
Molt bon dia a tots i totes.
Bon dia.
Benvinguts.
Com sempre,
en diem,
és una representació
de tots els alumnes
perquè, lògicament,
tots no poden venir,
necessitaria...
Aquest estudi és gran,
però necessitaríem un estudi,
encara el doble o el triple,
per poder acollir
a tots els alumnes.
De totes maneres,
és una bona representació
i no els hem oblidat
ni de bon tros
perquè el pensament
de tots nosaltres
està també a les aules
del Col·legi La Salle de Tarragona.
Comencem, en tot cas,
amb una introducció més formal
que farà la Marta,
quan tu vulguis, Marta.
Hola.
Som els alumnes de la Salle de Tarragona
i hem vingut per parlar de l'alimentació.
Estem molt contents
de representar la nostra classe
perquè és un honor
poder venir a Tarragona Ràdio.
Dintre de l'alimentació
hi entren diversos temes.
molt delicats tots.
Com tenir una bona dieta,
menjar aliments saludables,
com agafar malalties carencials
i el més important,
entendre què és més important,
estar sants
que no tindre un físic.
Des aquí,
volem saludar
els nostres companys
que s'han hagut de quedar a l'escola.
Els podríem recordar,
els companys
que s'han quedat a l'escola?
Qui recordarà els companys?
El Carles?
Esther Alcanyiz,
Marta Luges,
Milena Andreu,
Josep Brunet,
Eduard Campabadal,
Núria Castany,
Noemí Ciprés,
Alejandra Cortés,
Diego Alberto Cuneo,
Raúl Díaz,
Meritxell Gabriel,
Òscar La Cueva,
Arianna Mira,
Zélo Núñez,
Alberto Dejurdo,
Daniel Paje,
Jonathan Pamies,
Carles Palajà,
Maria Andrea Planas,
Elisabeth Roca,
Sergio Ruiz,
Jordi Sánchez,
Laura Sánchez,
Guillermo Segovia
i Andrea Ube.
Escolteu,
ja que teniu la pràctica,
un aplaudiment
pels vostres companys de classe.
Què tal?
Va, vinga.
Dic jo aplaudiment
perquè com que a la ràdio
no es veu,
la manera així de mostrar
que esteu a prop dels companys
potser és aquesta.
Escoltem aquest conte
perquè els nostres oients
que no coneixen
els contes de l'aventura de la vida
sàpiguen una miqueta
quin ha estat el punt de partida
d'aquest tema tan important
com és el de l'alimentació.
El conte es diu
Una mica de tot
i si no va xerrada
parla d'uns aliments
que es veu que no tenen
molts fans entre vosaltres.
No ho sé,
ho esvinarem després.
L'escoltem?
Doncs vinga, endavant.
Hola, sóc el Sergi
i us explicaré una història
a la una,
a les dues i a les tres.
Ja!
Diu l'aventura
de la vida.
Una mica de tot.
No oblidaré mai els dies
que vaig passar
a casa de la tieta Rosa.
El diner és a taula.
Mmm, que bo!
Mmm, quina olor que fa.
Però primer els convidats.
Sergi, dona'm el plat.
Quin pecat havia comès
per rebre un càstig com aquell.
arròs verd,
amanida de bròquil
i el vergínia esfarcides.
L'ha mort!
Que passa res, Sergi?
No, tieta.
Simplement que no tinc gana.
He esmorzat molt tard.
Segur, Sergi?
Segur, tieta.
No et preocupis.
Si no vols menjar,
no mengis.
Ah, havia estat de sort.
M'havia salvat de menjar-me
totes aquelles verdures horripilants.
Cap a les quatre de la tarda
em van oferir unes galetes
amb iogurt
i me les vaig crospir
en un tres i no res.
Tot i així
em moria
perquè arribés
l'hora de sopar.
Veniu,
que el sopar és a punt.
Vaig baixar corrents
i vaig ser el primer de seure.
Però quan vaig veure
que la taula
tornava a semblar
un jardí botànic
una mica més
i em desmaio.
Posa't el que vulguis, Sergi.
De debò que puc agafar
el que vulgui?
Esclar, fill.
No vull res.
Gràcies.
Però, Sergi,
no em diguis
que tampoc no tens gana.
Si no has menjat res
a l'hora de dinar.
No, tieta.
No és que estigui tip.
És que...
tinc mal d'estómac.
Per què no m'ho havies dit abans?
No volia que et preocupessis, tieta.
Al Sergi li creixerà el nas.
Per què dius això, fill?
Perquè dium mentides.
Al Sergi no li fa mal la panxa.
El que li passa
és que no li agraden les verdures.
És veritat, això, Sergi?
Sí, tieta,
però no vull molestar.
Què t'agradaria menjar?
Digues.
La veritat és
que donaria el que fos
per un tall de carn
amb batates fregides, oncle.
Ta mare no fa verdures?
Sí, tieta,
però l'únic que se les menja
és l'Hèctor.
Jo no les puc veure ni en pintura.
Et proposo un tracte.
Avui et faré un bistec
i patates fregides,
però com que estàs en aquesta casa,
la resta de les vacances
aprendràs a assaborir les verdures.
D'acord?
Aquella nit vaig tenir malsons
amb la coliflor,
les carxofes i els cogombres,
però l'endemà
em vaig emportar
una bona sorpresa.
Tanca els ulls.
Ara ensuma.
Trobes que fa bona olor?
Mmm, deliciosa.
Ara tasta-ho.
Només una mica.
És boníssim, tieta.
Que porta carn?
No, senyor.
És un pastís
de verdures i formatge.
El pas més important
el vaig fer aquell dia.
Vaig tastar les verdures
que m'havia servit la tieta
i no em va passar res.
Tenen tan mala fama,
les pobres,
que jo m'imaginava el pitjor.
Una mica de tot
és un conte per xerrada
en l'aventura de la vida.
Tornarem amb un altre.
Fins aviat.
Viu l'aventura de la vida.
Jo no sé si algú de vosaltres
s'ha sentit identificat
amb aquest personatge,
amb el Sergi allò típic de
només m'agraden el bistec
i les patates fregides,
no m'agrada la verdura
i després vas la tastes
i dius,
doncs escolta,
m'estava perdent
alguna cosa interessant, no?
Us ha passat alguna vegada
algú de vosaltres?
Sí.
Sí, Esther, a tu?
A mi...
Quan vas descobrir les verdures
conscientsment a la teva vida?
Doncs les vaig descobrir
a casa de la meva tieta.
Igual que el Sergi.
I recordes quina verdura era?
La col.
La col.
I des d'aleshores
em penso que t'agrada molt, no?
Sí.
Veus, clar,
és que el primer contacte
amb alguna cosa
ja marca zoilo.
A mi els pesols
no m'agradaven
i un dia al col·le
quan anava per escolar,
els vaig tastar
i em van agradar d'un munt.
Doncs ja portes anys
menjant pèsols.
Doncs i el Josep?
A mi els pesols
que els vaig descobrir
a casa meva àvia
i no els havia tastat mai.
I per què no els menjaves abans?
Creia que estaven dolents,
que tenien algo.
un aspecte horrorós, no?
Per tu, Guillermo?
A mi les bajocas
les vaig descobrir
a casa meva àvia
perquè deia
que havia de menjar
molta verdura
perquè estigués sa.
Clar,
i l'àvia va dir
aquí o verdura o res.
Sí, va dir això.
I tu, Núria?
Jo les faves
que les vaig descobrir
a casa
perquè en principi
les provava
i no tenien un gust
mascarós.
És que és un gust
molt potent, no?
Molt fort.
Sí, molt.
I després ja
vas veure que sí,
que t'agradava, no?
Sí.
Arianna?
Jo les llanties
a casa
de la meva tieta.
No m'agradaven
i les baites
t'agraden.
I tu, Alejandra?
Jo les bledes
no volia menjar
i ma mare
m'ha dit que mengeix
i les vaig descobrir
que estaven molt bones.
Les bledes, no et pensis, eh?
No tothom és capaç
de menjar-les.
Marian?
Jo el brècol
que tenia tan mala pinta
que no...
I amb aquella olor
dius, això no pot ser bo
de cap manera, no?
I després vas veure
que sí, que estava bé.
Carles?
Jo la verdura
que a casa em fem
i no em va agradar
i un dia la vaig tastar
i estava molt bona.
I per què no la volies tastar,
a veure?
No ho sé,
perquè és que feia una pinta...
Però escolta,
i un bistec
no fa una pinta rara
o una hamburguesa?
Sí, però està bo.
Veus?
la verdura també.
Alberto?
El pebrot,
que com que tenia
aquell color verdós,
no m'agradava,
el vaig tastar
i em va agradar.
I tu, Marta?
El pebrot de verdura,
que com que a mi no m'agraden
les verdures,
al veure que estava fumat
per tantes verdures,
no em volia menjar
i al final la meva àvia
em va obligar
i estava bo.
Ja em vaig repetir
el plat i tot.
El pebrot i les seves
és de les coses
que costa més, eh?
Començar a menjar,
esteu tots d'acord?
Sí.
Generalment diríeu vosaltres
que feu una alimentació
sana?
Algunes vegades obligats,
ja m'ho penso, eh?
Però que feu una alimentació sana.
Teniu clar
el que heu de menjar
en abundància
i el que heu de menjar
de manera així com
més restrictiva
o, dit d'una altra manera,
aquells aliments
que són bons
i els que no ho són tant?
Sí?
Sí.
Comencem per aquí, Esther?
No tenim que abusar
molts dels greixos
perquè tenen molt de greix
i podem tenir problemes
del cor.
Molt bé.
Marta?
dels aliments
que porten colesterol
com l'ou
i perquè llavors
les venes
s'agafen...
Aquest greix, no?
Que després impedeix
la circulació de la sang.
i no hem de menjar molt
perquè si no
després tenim problemes
de cor
i ens agafen
atacs de cor
i de tot.
Menjar però tot
proporcionalment, eh?
Proporcionalment.
Zoilo?
Jo pensava
que la carn,
el greix de la carn
era millor que el del peix
i era al revés.
Ah, clar, clar, clar.
Però allò de torredet
i totes aquelles coses,
diu, calla que m'ho menjaré tu, Josep.
Proteïna,
que no s'han de menjar moltes,
que llavors
els greixos
ja els tens que gastar molt.
Molt bé.
i hem de menjar moltíssima fibra,
no?
Sí.
Molta verdura,
molta fruita,
llagums.
Vosaltres,
que segur que sou esportistes,
hidrats de carboni,
no?
Aquí aneu bé
perquè els espaguetis,
els macarrons,
tot això us deu encantar,
no?
Sí.
I això és saludable.
Ja era hora que ens diguessin
que una cosa que ens agrada
és bona per la salut,
no?
Sí.
Perquè sembla que tot allò
que ens agrada,
escolta,
o engreixa,
o no ens va bé,
doncs la pasta,
per exemple,
sí que és bona,
no?
Sí.
Carles,
que et veia per aquí
amb el braç aixecat.
Les pastes embolicades
aquestes que fiquen magdalenes
i tot això...
Ah,
aquí hi entraré,
mare,
aquí hi entraré.
Que no són tan bones
com les que et donen
a la pastisseria
que no estan embolicades
i tot això,
que fiquen grasses
d'animals dolentes.
Són preparacions així
molt industrials
i la veritat
porten uns greixos
que és com tot,
si en mengem una un dia
no passa res,
però menjar cada dia
i moltes
doncs és dolent.
Núria?
Les llaminadores
que et provoquen
mals de panxa
i...
I les dents,
què fem amb les dents?
Pues se't cuquen
i se'ls fan totes.
Guillermo,
tu tens clar també
el que hem de menjar
i el que no,
no?
Sí.
Ariadna?
Sí.
Sí?
I tu, Alejandra?
També.
Hi ha alguna cosa
que us agradi molt
i que no us deixin menjar
perquè no és gaire bona
per a vosaltres, Alberto?
Les xutxes.
Les xutxes.
I dins del gran món
i variat
de les xutxes,
què destacaríem?
Les que tenen
moltes sucres per fora
i que són...
De gominola.
Sí.
Aquestes són les teves preferides.
I la xocolata,
com portem el tema
de la xocolata aquí?
També, però no tant.
A veure, Núria.
Doncs que és molt bona,
però també són com
les llaminadures
que provoquen càries
i et cuquen les dents.
Guillermo?
A més que la veritat
la xocolata
no m'agrada molt.
No t'agrada,
no saps la sort que tens.
No ho saps, sí?
A veure, qui és una fan
o un fan de la xocolata?
Té sort de que no li agradi?
No.
No, no.
A tu, Marian,
ets amant de la xocolata també, no?
Sí.
I tu, Esther, també.
A mi no m'agrada molt la xocolata.
No t'agrada?
Ai, doncs, escolta,
aviam, jo no dic si és bo
o és dolent
o és un avantatge.
Quants àpats
hem de fer cada dia?
Alejandra?
Sembla un examen, això, eh?
Això sembla un examen.
Cinc àpats?
No és massa,
tot el dia menjant.
Sí, però també va bé
perquè, per exemple,
si vas al col·legi,
després de la pata a casa
també tindràs que menjar una mica
perquè, si no,
a l'hora d'arinar
tens molta gana.
Clar, però és que
si faig cinc àpats
i menjo tant,
m'engreixaré?
No?
Aviam,
qui diu que no,
que no m'engreixaré
si faig cinc àpats?
Carles?
No, perquè és bo
perquè després
te'n vas a dormir
i després de sopar
te'n vas a dormir
i estàs 10 hores o més
sense menjar
i tens de menjar
perquè, si no,
el cos no s'adapta
i després corres tant
i et canses molt.
I tu, Alberto,
què en penses d'això?
És que no m'engreixem
perquè durant el dia
fem moltes activitats
i que no hi ha moltes calories
i per això necessitem els aliments.
Marta?
No m'engreixem
perquè en primer àpat
quasi sempre mengem molt poc
però si no féssim el segon àpat
després al dinar
no tindríem molta gana
i menjaríem massa
i tot, no?
I menjaríem massa
i llavors sí que ens aguraríem.
Clar que sí.
Zoilo?
Perquè tot el que t'aporten
després ho gastes
perquè com que allà
estem sempre jugant a futbol
i correm molt
i clar.
I tu, Guillermo?
Jo estic d'acord amb la Marta
perquè hem de menjar
també el segon àpat
d'esmorzar
perquè si no
l'aparit gestiu
haurà d'agafar
energia dels osos
i els músculs.
Núria?
Jo crec que no ens podem engreixar
perquè si a l'hora de dinar
i a l'hora de sopar
menges un menjar equilibrat
no et pots engreixar massa.
I tu, Alejandra?
També has de menjar
a l'hora del pati
perquè com gastes
molta energia
doncs tens
que començar.
Si no mengen bé
si no mengen bé
vosaltres creieu
que podem emmalaltir?
És a dir,
que hi ha persones
que es poden posar malaltes
per tenir una alimentació
que no és la correcta?
Vosaltres ho creieu això,
Josep?
Sí.
Per què ho creus?
Ho has pensat alguna vegada?
Ho tenim claríssim que sí
però dius
home, doncs
tant se val, no?
Menjar doncs
un pastissus
d'aquests que deia el Carles
que menjar doncs una amanida i un peix
per exemple.
Jo crec que són molt dolents
perquè els greixos
que hi posen
i totes les coses
dolentes
que hi fiquen dins
pel nostre aparell digestiu
no és bo.
i a vegades
les coses
com les artèries
i les venes
com que estan
massa apretades
amb els
mals
menjars
no
no
no poden córrer bé
la sang
que queda allà
i escolta
es fa un
l'organisme
el pobre
no pot tirar, no?
Sí.
Guillermo
també estàs d'acord, no?
Amb el Josep
tu Núria
vols afegir alguna cosa?
Que sí que
estic d'acord
amb el Josep
perquè depèn dels
aliments que menges
hi ha alguns
que per tant
molts greixos
i et provoquen
no sé
Esther?
No, és que
ara m'ha quedat en plan
doncs ja ens en recordarem
després
com heu treballat
aquest tema a la classe?
Heu parlat a la classe
de tot això
no, Marta?
Sí
I com ho heu tractat
el tema?
De què heu parlat?
Què heu descobert
en general?
No sé
és que jo al principi
no sabia
que es tenien que fer
cinc capats
jo crec que es feien
quatre i au
I per què feies quatre?
Perquè no hi pensaves?
Perquè no tenies gana?
No, perquè no sabia
que ens tenien que fer cinc
i jo creia que amb un esmorzar
el segon esmorzar
ja n'hi havia prou
Un esmorzar bé
a mig matí una coseta
no?
Sí
Per arribar bé a l'hora de dinar
Jo crec que el primer
crec que sobrava
El primer sobrava
i tu creus que és el més important ara?
Sí
O quin és el més important?
El primer esmorzar?
Sí, el primer esmorzar
per fer més energia
Molt bé
Però no només físiques
sinó perquè si hem d'estudiar
si hem de fer de tot
Qui més havia me'n pot explicar
com han treballat a classe?
Què heu après?
A classe hem treballat
l'alimentació
i l'aventura de la vida
i hem fet
tres cromos
i
un dels cromos
és el conte
que han explicat abans
i
A veure, qui
qui aporta més coses
al costat de l'Esther Alberto
per exemple?
Doncs el professor
ens va ensenyar
malalties
que podíem agafar
després
si no
agafava una bona alimentació
com per exemple
per deixar de menjar
per aprimar-se
l'anorèxia
que era una malaltia greu
i després
hi havia gent
que no podia parar de menjar
i després
que ho vomitava tot
que era la bulimia
Molt bé
Anorèxia i bulimia
són malalties molt greus
i molt importants
i poden afectar
persones joves
no? Sobretot
Carles?
L'obesitat també
perquè
si menges molt
et fas molt
gordo
no?
I
i
ja està
Clar, hi ha un augment de pes
molt exagerat
que impedeix fer una vida
doncs saludable
crea molts problemes de salut
com es pot combatre
el tema de l'obesitat?
Algú ho sap?
Esther?
Fent un règim
anant al metge
i fer una dieta equilibrada
Però això ja quan tens
molts i molts quilos de més
però abans de tenir-lo
per no ser hoves
cadascú té el seu cos
i el seu pes
cadascú té el seu
i tots som molt guapos
cadascú a la nostra manera
però allò que si dius
calla mira
que durant molts anys
m'he descuidat
i m'he posat
doncs aquest pes
doncs al metge
i tot plegat
però per no arribar a aquest punt
què hem de fer?
Marta?
menjar correctament
menjar correctament
menjar correctament
perquè és que
si no podem estar
tan grassos
que fins i tot
ens podem morir
menjar de tot
segurament
hem de menjar de tot
fer-lo
aquí
perquè clar
si mengem de tot
hi ha alegria
si després això no ho cremem
aviam
es va posant allà
on no s'ha de posar
l'Albert ha parlat
d'anorèxia i a bulímia
vosaltres per què creieu
que hi ha persones
que
Núria
per exemple
que tenen
aquesta malaltia
que és molt greu
d'altra banda
per què ho creus
Núria
perquè es miren al mirall
i noten
que estan
molt gordos
però en veritat
són molt prims
i llavors
comencen
a fer molt règim
i els agafa
l'anorèxia
clar
si a l'organisme
com deia abans
el Josep
no li donen l'aliment
que necessita
i tot això
deixa de fer
les seves funcions
Arianda
què saps tu
de l'anorèxia
i la bulímia
aquesta malaltia
afecta
el nostre cos
i
provoca
que
nosaltres
patir
bé
el que té
l'anorèxia
pateixi
una malaltia
molt
molt
rara
i molt greu
Guillermo
jo crec
que hi ha casos
bastants casos
que també són
anorèxia i bulímia
de tipus psicològic
perquè no es tracta
tan bé
la societat
els desprècia
clar
una persona
allò que no s'agrada
amb ella mateixa
i realment
no es veu
amb els ulls reals
perquè dius
cadascú de nosaltres
som diferents
tenim el nostre cos
com que és nostre
l'hem d'estimar
i cuidar-lo
i cadascú és com és
Zoilo
jo crec que això
tot ve
en els programes
aquestos
MIS
MIS
Espanya
i tot això
però és clar
veuen
no elles tan primes
i veuen ser
com elles
clar
i pensen
que si deixen de menjar
seran iguals
quan realment
no seran iguals
seran elles mateixes
però molt primes
clar
és la cosa
complicada
Marta
jo crec que ho fan
perquè no s'estimen
els mateixos
que creuen
que tenen que ser
superguapos
tenen que ser unes belleses
però en veritat
no és el més important
això
què és el més important
Marta?
estar sa per dintre
i no ser
el més guapo del món
que en penses Carles
que tothom
es té de confirmar
amb el cos
que té
i no sé
com
les persones
aquestes
que surten
per la tele
que superen
i de tot
clar
i tu
Mària
tens alguna cosa
a dir sobre això
també?
no
una mica
una mica
estàs d'acord
amb els teus
companys
clar
digues
Esther
jo crec
que
tindríem
que haver fet
un programa
per la gent
que és normal
de
míster
que no fa falta
que siguin
una figura
però la gent
que estigui
com està
i ja està
clar
és que tu dius
la gent
que sigui normal
com ara nosaltres
tots els que estem aquí
diguem que
són persones
corrents
físicament
són persones
molt guapes
i molt guapos
tots
però normals
perquè no estem malament
no?
oi que no?
mireu els vostres companys
guapos eh?
sí o no?
ei
ei
que aquí hi ha un nivell
eh?
poca broma
us heu fixat
que quan treuen
models
quants noms
de models
podríem recordar ara?
jo no sé
però quants
no cal dir els noms
sabríeu quants
models famosos
nois o noies
4, 5, 6?
molts
molts?
quants són molts?
atreviu-vos a dir un número?
10
10?
sí
que siguin famosos
a tot el món
d'acord?
10
està bé?
us sembla bé?
un nombre important
vosaltres sabeu quants habitants
del planeta?
molts
molts
milions
clar doncs
10 persones
de 300 milions
és molt
doncs em penso
que estan en minoria
aviam
jo matemàtiques
molt no domino
però jo diria
que estan en minoria
sí o no
Marta?
sí però és que
quasi tots superen
superen
superen del nas
superen dels pits
superen de tot
llavors
ja no té gràcia
però no només fan això
els models i els famosos
que hi ha gent que es veu
que també es torna boja
per fer-se aquestes coses
com ho veieu vosaltres?
costa moltes diners
ui caríssim
zoilo
jo conec un nen
que li diu
un insult a un amic meu
perquè és baixet
no?
i llavors
clar
a ell li molesta
no?
i encara li segueix
dient
això està molt malament
però el problema
segurament no el teu amic
el té el nen
que ho fa
perquè
déu-n'hi-do
si fa això
és que no té algun problema
vosaltres què penseu
de tot això
que apuntaven
els vostres companys
estar prim
d'operar-se
del físic
que hem de ser
d'una manera determinada
Núria
doncs que molt malament
perquè t'has de conformar
amb com ets
amb la mateixa persona
però tu creus
que t'has de conformar?
si estàs
tu per exemple
tu no t'has de conformar
que ets molt guapa
ja
no cal que et conformis
no?
però tu neixes com neixes
exacte
però no és conformar
t'has d'estar content
com ets no?
sí
pots trobar o no trobar
o sigui
Carles
que aquestes persones
que s'operen
i de tot
no s'estimen
a elles mateixes
que
estan fent
el seu cos
com un robot
Marta?
jo crec que l'important
no és el físic
que és el caràcter
ser bona persona
però
és que
aquestes persones
s'amaquinen
no té gens de gràcia
posar-se un nas
que no és teu
que no és teu
que t'han operat
per tant hem de menjar bé
perquè tot l'altre
ja ho portem de fàbrica
com aquell qui diu
naixem com naixem
mengem bé
tinguem l'organisme sa
per poder viure molts anys
i molt a gust
escolteu una cosa
així de
confidencialment
vosaltres que esteu a classe
i conviviu
qui es preocupa més d'això
els nois o les noies?
què penseu vosaltres?
ui quantes marxs s'han aixecat
fem el tordes aquí
vinga va
tots irem la nostra
Alejandra
jo crec que les noies
perquè volen que els nois
se fixin en elles
i està bé
tu Ariadna
què en penses?
les noies
perquè volen que s'hi fixin més
els nois
Núria?
també
que les noies
perquè
n'hi ha que són guapes
i n'hi ha que són lletges
no hi ha cap nena a lletge
Núria
cap ni una
cadascuna té el seu
Guillermo
jo crec que hi ha una mica de tot
hi ha nens que
també se fixen així
i nenes que també
i tu Josep?
també crec que el mateix
que el Guillermo
que hi ha de tot
sí
però fixa't que les noies
pensen que elles
es preocupen més d'això
Zoylo tu què en penses?
no no no
que hi ha nenes
però que
voldrien ser com altres
Marta?
jo crec
jo crec que les nenes
però encara hi ha
hi ha homes que
que se cuiden tant
com les dones
ara molts
ara molts
ara molts
eh? Alberto
tu què en penses?
les noies
perquè
perquè les noies
veuen la tele
i les pel·lícules
i hi ha moltes noies
que estan molt cuidades
i volen ser com elles
perquè
les veuen molt guapes
i així
i volen ser com elles
però aviam Alberto
si mirem allò
la gent de la tele
que sembla que siguin
alguna cosa especial
i al final els veus
fora de la tele
i dius
home si és com el meu pare
o la meva veïna
i dius
bueno tampoc no n'hi havia per tant
però escolta una cosa Alberto
ara que dius això de la tele
per exemple
els jugadors de futbol
aquests
escolta
cada dia canvien de pentinat
les robes
el no sé què
no sé què dir-te eh
si els nois o les noies
si parlem de personatges així populars
perquè escolta
van tematitzats eh
cada dia
Carles
jo dic que les noies
però és que també hi ha homes
que superen
i de tot
això de l'operació
es porta de corcoll
a tots eh
de la cirurgia estètica
Marian
jo crec que una mica de tot
perquè
hi ha noies
que
que
s'hi fiquen guapes
per als nois
però hi ha
hi ha nois
que
s'hi fiquen guapes
per triomfar
amb espectacle
i amb
allò per ser populars
com si diguéssim
i tu Esther què creus
els nois o les noies
doncs jo crec que són
més les noies
que els nois
que els nois
perquè les noies
s'arreglen
s'apentinen i tot
i els nens
s'avisteixen normal
i
no
no s'hi fiquen
això és el que tot penses
sí
que són uns presumints
també
ui
eh que sí Carles
eh que sí
una miqueta presumints
també sou
no em diguis que no
una miqueta
una miqueta
tornem al tema del menjar
qui sap cuinar d'aquí
ei tots
quina meravella
d'un amb un
em dieu
quin plat sabeu cuinar
a veure
Alejandra
tu què saps cuinar
carn a la brasa
patates fregides
això ho saps fer
eh molt bé
i tu Ariadna
eh
patxuga rebussada
pastissos
pastissos
quins pastissos
fa un coc ràpid
d'aquests
o com va la cosa
de formatge
eh
d'aumella
el teu és
alta rebustaria
eh pel que veig
no és allò la cosa
d'anar per casa
Núria
tu què cuines
eh
ous i truites
què has dit el primer
perdona
ous i truites
ets un especialista
en el tema
més o menys
et defenses
i tu Guillermo
carn
a tu la carn també
a la brasa
a la planxa
diferents especialitats
també
molt bé
tu Josep
macarrons
els macarrons
són els reis
tu em diries
com es fan uns macarrons
allò senzillets
no cal que ens compliquem
la vida
agafar una miqueta
de ceba
amb pomaca
molt bé
per fer un sofregit
molt bé
i llavors
tindrà que esperar
una miqueta
perquè no es passin
ni res
i estar vigilant-los
sempre
això sí
perquè si ens passem
que no queda la pasta al dente
ja no val res
oi?
sí
que és de les coses
que més t'agraden
els macarrons
sí
ja es nota ja
i tu Zoio
que saps cuinar
jo no sé cuinar
molt bé
però estic aprenent
a fer truita
encara que els meus pares
no ho saben
però jo ho veig
però bé
això que feu demà
ja s'entraran
doncs escolteu
pares del Zoilo
i la resta de pares i mares
al costat
i que aprenguin a cuinar
que tard o d'hora
s'hauran de fer el menjar
quan siguin més grandets
Marta
jo francfors
i coc ràpid
que el faig a casa l'àvia
perquè ma mare no em deixa
molt bé
com que no et deixa
la mare de la Marta
i del Zoilo
vindran a ràdio
i dius
vostè què s'ha pensat que és
però és que és xulo
això de cuina
està molt bé
mira li posa una mica d'enciam
i així també li posa
la cosa de la verdura
però et surten bé
els bocates
ara has d'anar un pas més enllà
intentar fer una amanida
per exemple
que les amanides
doncs deixen molt
molt anar la creativitat
Carles
amanides i bocates
fes-me una amanida
ara
aviam
com la faria amb l'amanida
ara què?
hi ficaria enciam
i després hi ficaria
pastanaga
i ceba
i després hi ficaria oli
i pebrot
i coses així
molt bé
una amanida convencional
senzilleta
sense grans complicacions
Marian
fas cara de cuina
tu veus?
o no?
jo ous fregit
i què tal surten?
no és fàcil
no és fàcil
perquè es poden trencar
amb molta facilitat
més d'una vegada
se m'han trencat
però altres vegades
també t'ha sortit bé
no?
sí
i tu Esther?
truites de patates
i peix
tu ja vas
sofisticada
sofisticada
la truita de patates
i què tal surt?
bé
però sempre me la tinc
que menjar jo
perquè el meu germà
diu que no
que no li agrada
germà de l'Estera
a partir d'ara
menjar la truita de patates
que fa la teva germana
us agrada cuinar?
sí
algú es voldria dedicar
a la cuina
de gran?
tu Núria
t'agradaria dedicar-te a la cuina?
és bonic no?
molt
molt bé
doncs jo l'únic que em queda
perquè
sí digues Carles
jo que no m'agradaria
ser un cuiner
perquè
tens molta fama
i el Ferran Adrià
aquest s'inventa coses noves
i no és
no
no és
però t'has fixat
que hi ha molts cuiners
que no surten a la tele
perquè si només cuinessin
els que surten a la tele
ens moriríem de gana
no podríem anar al restaurant
no podríem sortir els caps de setmana
a dinar fora
perquè clar
és el que dèiem abans
el mateix dels models
són quatre
els que surten a la tele
després hi ha un munt
de professionals de la cuina
que treballen cada dia
al seu restaurant
i ho fan molt bé
digues Marta
però a mi no m'agradaria
tindre un restaurant
perquè és molt liu
tots els clients
i a vegades
se't queixen
i de tot
oi fes-ho bé
no se't queixaran
ja
és una feina molt dura
sí que té tota la pinta
per tot el restaurant
no sé
a mi no m'agrada fer menjar
per...
tots els restaurants
que posarà la Núria
Zoilo
bueno és que cuiner també
un dia que ho fas malament
i ja
ja et diu
aquest ja no sap cuinar
no sé
però a les altres feines
també ho pots fer malament
un dia no?
i tu Guillermo?
jo esticament
d'acord amb el Zoilo
que si un dia fas malament
en seguida
t'agafa'm la fama
i ja no torna
no crec que no
haurem de vigilar
Esther
jo voldria ser pastissera
perquè m'agraden els pastís
i fer-los
de nata
i alguns de llimona
doncs és molt bonica
aquesta feina també
feina de pastissera
Josep
i que els cuiners
a vegades quan s'equivoquen
perquè a vegades
també els hi fan bromes
dient
cada vegada
vas perdent una mica
de facultat
però
encara t'aguantes
Núria
jo crec que l'Arguinyano
és molt bon cuiner
a tu t'agrada l'Arguinyano
sí
però tu què vols ser?
cuinera de tele
cuinera de restaurant
restaurant
de restaurant
tots anirem a dinar
i a sopar al restaurant
de la Núria
esperem que el dia
que faci la inauguració
d'aquí uns quants anys
ens convidi a tots
sense apagar
convidar, convidar
no només
d'invitació
allò formal
i escoltem
moltíssimes gràcies
per venir
aviam
jo
no sé si
però si això fos un examen
que evidentment no ho és
un 10
en coneixement
del que és la dieta
i l'alimentació
ho teniu claríssim
i ara es tracta
imagino de compartir-ho
amb el teu germà
que no es menja
la truita de patata
que fas
i amb la resta de companys
moltíssimes gràcies
per venir a la ràdio
Alejandra
Arianna
Núria
Guillermo
Josep
Zoilo
Marta
Alberto
Carles
Marian
Marian o Marian?
Marian
perquè t'ho he dit
de diferents formes
dic que allà
abans d'acabar el programa
li preguntaré aviam
si ho hem dit bé
el nom
i Esther
moltíssimes gràcies
fins la propera ocasió
adeu-siau
vio escoltar
l'aventura de la vida
vio l'aventura
de la vida