Com cada dimecres aquí al matí de Tarragona Ràdio ens curem en salut
des d'aquest espai que realitzem en col·laboració amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Saludem el seu director gerent, el doctor Joan Maria Atzarà.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut i avui compartim aquesta estona també amb el doctor Joaquín Cegonyino.
Molt bon dia.
Bon dia.
És neumòleg i l'hem convidat perquè volem parlar de l'asma i de les al·lèrgies, no, doctor Atzarà?
Sí, de fet ara som a la primavera, bueno, ja fa uns quants dies que ha començat
i una de les coses que molta gent li preocupa, que tenen aquesta patologia o aquesta malaltia
o són propensos a tindre atacs o brots d'asma, que en diem, és que durant el temps de primavera,
de fet ho poden tindre tot l'any, però durant el temps de primavera tot hi ha una circumstància
mediambiental, que són sobretot les partícules que estaran en suspensió i entre elles
moltes les derivades de l'erupció del pòlen i de tot el que és les plantes, que amb molta facilitat
en alguns d'ells els provoca aquest quadre clínic que li diem asma.
En el fons, el problema que els passa a aquestes persones, quan se desencadena des d'aquí,
però que és la causa més important de l'asma, és una causa al·lèrgica.
Això vol dir que aquestes persones reaccionen d'una manera exigerada a un estímul extern,
que és majoritàriament aquestes substàncies, i aquest estímul extern, que lògicament
l'incorporen dins el cos a través de la via respiratòria.
Vostès saben que quan parlem d'al·lèrgies, en molts casos hem parlat d'alguna cosa que es pren,
que és el menjar, com pot ser, per exemple, amb algunes de les maduixes,
que és una de les coses que porta o provoca més reaccions al·lèrgiques a vegades alimentàries.
Però què passa en aquell cas?
Doncs es passa que una persona menja i menja una substància que és potencialment al·lèrgica
per aquesta persona i té una gran reacció, s'unfla, surten els ulls, s'unflats, la cara,
i té un quadre al·lèrgic i li ha sortit una al·lèrgia.
O té un episodi directe a la conjuntiva ocular, per exemple,
quan agafa i es posa en contacte amb un cuc d'aquests ara dels pins,
la processionària, que també té una capacitat al·lèrgica molt important,
i al tocar-lo o a assentar-se en algun lloc, un banc o algun lloc,
on t'ha passat el cuc aquest,
i després es frega els ulls i té una gran reacció al·lèrgica a la cara, als ulls, etc.
Totes aquestes circumstàncies, que són tòpiques,
perquè el vehicle de transmissió irrita o hi ha una hiperestimulació de la zona on ha tocat,
quan estem parlant de la via respiratòria, doncs tres quarts de 15, per dir-ho d'alguna manera,
però directament a la via respiratòria.
Clar, si ens imaginem aquesta reacció que presenta els ulls o la cara,
onfladíssims i aquesta cosa que en molts cops és espectacular,
en un quadre al·lèrgico, fins i tot el que hem dit abans a les digestives,
o sigui, quan un menja o pren alguna substància aquesta,
imaginem-se el que pot produir dins la via respiratòria
una situació de reacció i adematosa i d'onflor
en aquestes moltes petites branques que són el pulmó,
que entren i surt l'aire,
i que totes elles tenen un sistema que l'anatomia humana ha fet d'una manera de protecció,
que és que tots aquests tubos tenen com una mena de...
no són sempre iguals, sinó que són més grans o més petits,
donen més cabal d'aire o menys cabal d'aire
en funció d'un muscle, que és un muscle llis, que en diem,
que és voluntari, és automàtic,
i que és el muscle que d'alguna manera és com si fos una aixeta,
com una espiral que el que fa és que aquests tubos siguin més grans,
donin més capacitat de cabal d'aire o menys cabal d'aire.
Això és en circumstàncies normals.
Quan se produeix una lesió o una inflamació d'aquest tipus,
això està onflat i llavors el que passa és que té dificultat de passar l'aire
o el que nosaltres diem ja d'atrapament aèri.
L'aire entra perquè fem una gran força per entrar, però no pot sortir.
Una mica aquesta és la fisiopatologia, d'alguna manera,
de tot aquest procés que anomenem asma respiratori.
Que es manifesta a partir de múltiples causes.
L'asma, hem parlat de les alergies, però hi ha moltes causes
que tenen a veure directament amb l'asma,
tot i que no hi ha una causa única,
i és com amb moltes patologies que patim,
que no se sap ben bé moltes vegades,
en què ho veig un episodi asmàtic.
La causa més freqüent, com ha dit la doctora Sega,
és l'alergia.
A l'alergia que poden ser polenes,
poden ser gramínias, malezas, árboles.
Son al pelo las mascotas que habitualmente hay en casas,
como gato, perro, hámster,
incluso otras mascotas que hay últimamente en casas.
Tenemos también los ácaros del polvo,
que en Tarragona es una de las ciudades de España
en las que más, con más frecuencia hay de toda España,
hay ácaros por el clima que tenemos aquí
y por la humedad que tenemos.
Y esto representa entre todas las alergias
más del 80% de las causas de asma.
Y luego el resto de las causas es lo que llamamos
el asma intrínseco, que no se sabe la causa.
El bronquio está inflamado, como ha dicho el doctor Asherá,
está hipersensible, está más estrecho al paso del aire,
pero la causa no se sabe,
es lo que llamamos asma intrínseco.
¿Y es un asma que se manifesta a la persona
desde la edad primerenca?
¿La sintomatología aparece después?
El asma puede aparecer a cualquier edad de la vida.
Incluso se habla del asma del anciano,
que aparece por encima de los 60 años
sin haberse manifestado antes.
Y hay asmas, sobre todo los alérgicos,
que empieza prácticamente desde que el niño nace.
Lo que pasa es que diagnosticar un asma
en los primeros años de vida no puedes hablar de asma.
Hablas de sibilantes, que son los pitidos
que se oyen en el pecho, y no hablas de asma.
Asma empiezas a hablar a partir de los 3 o 4 años.
Pero esos pacientes que catalogas de asma
a los 3 o 4 años son los que de pequeñitos
han tenido muchos pitos, muchas bronquitis,
que han ido muchas veces al hospital,
que les han tenido que poner muchas pipetas,
que llaman los pacientes, las mamás.
Y que cuando son mayores les comentas
y cuando eras pequeño ibas muchas veces al hospital
y te ponían pipetas y te ponían tratamientos.
Sí, sí, muchas veces.
O sea, que el asma realmente comienza muy pronto,
aunque no lo diagnostiques hasta que el niño
no tenga a lo mejor 6 o 7 años.
El que passa és que en quant a manifestacions asmàtiques
producte de l'alergia, també, allò una miqueta per l'entorn
i comentaris que sents, hi ha persones que ho descobreixen tardanament.
Allò m'han fet les proves de l'alergia
i resulta que tinc alergia a això,
als àcaros i a determinades plantes, no?
I fins a aquell moment no se li havia manifestat
a aquella persona cap episodi, allò que tingués
aquesta simptomatologia de falta d'aire, d'ofegament.
Moltes d'aquestes substàncies el que passa és que són substàncies
potencialment alargògenes, que diem nosaltres.
I, en el fons, a tots ens produeixen una reacció.
O sigui, si hi ha una habitació plena de pols,
allò típic de les pel·lícules dels llibres,
d'anar a una guardilla, que diuen les novel·les,
i entrar i que feia mesos o anys que no s'entra ningú,
té dos dits de pols per damunt de la taula
i quan caminem aixec aquell pols, aquella habitació carregada,
jo crec que cap de nosaltres no surt d'allí
amb la sensació d'ofeg o que realment té un atrapament respiratori
perquè aquella pols també li provoca una situació
de resposta de la persona, en què, d'alguna manera,
té una certa irritació amb més o amb menys.
Si ens trobem amb allò que li he explicat abans de la processionària,
doncs a tots ens provocarà una ronxa amb més o menys intensitat
perquè hem agafat i l'hem agafat sense uns guants o sense protecció.
El problema és quan aquesta reacció, que d'alguna manera aquesta substància,
vull dir irritant però no és l'expressió,
però ho dic perquè s'entengui,
provoca aquesta reacció a l'organisme,
aquesta substància, aquesta reacció és exigerada.
Per tant, el problema és que nosaltres tenim tota una sèrie de cèl·lules,
no és un problema, és una cèl·lula, diem-ne, de defensa,
que quan aquesta reacció és exigerada,
s'agreguen dins de l'organisme,
sigui a nivell local o sigui a nivell general,
unes substàncies que provoquen tota aquesta reacció de defensa.
I aquesta reacció de defensa, si és per damunt dels umbrals necessaris,
com tot, doncs, diem-ne, s'ha passat de frenada
i el que acaba provocant, doncs, és un quadre que allò que ha de ser defensiu,
doncs, provoca dificultat al respirar,
en uns casos i en els altres,
doncs, aquests grans coses externes que estem dient.
Per tant, el fet de dir, es pot previndre i comencem a fer proves
dels àcars i de tot un pantall a tota la joventut
per intentar veure si realment aquest ho serà,
primer que no porta valor afegit, cap ni un.
per què? Quin grau de resultat tindrà?
Si el dia que vingui la primera manifestació
és prou evident, és prou espectacular la reacció,
com perquè realment a partir d'aquells dies,
en tot cas es comencin a fer proves
i veure si es pot minimitzar això...
Cal esperar el símptoma, no?
Sí, cal esperar el que debuti a la malaltia,
ho dic perquè aquesta cosa de que...
Anem a fer proves d'al·lèrgia,
anem a fer proves d'al·lèrgia,
que, escolta, oblidin-se.
Ja els explicarà el seu metge
quan amb una simptomatologia que es pugui etiquetar
o bé un quadre de distrés respiratori,
dit així, no?, de dificultat respiratòria,
doncs el seu metge de capçalera
o bé el seu nomòleg
que l'hagi vist vulgui etiquetar-lo
d'origen asmàtic al·lèrgic
i si l'etiqueta d'origen asmàtic al·lèrgic
probablement pugui enllegar un procés
per intentar veure si el pot estalviar
un altre episodi a través d'una vacuna, etc.
Però això és el final de la història.
Primer s'hauria de produir
un quadre de dificultat respiratòria,
que aquest quadre de dificultat respiratòria
al clínic dedueixi
que probablement pugui tindre aquest origen al·lèrgic
i si al final dedueix
i després de tractat, per què?
Tot això ve després, no durant l'episodi
durant l'episodi s'ha de tractar i prou
però si després d'això
doncs aquesta etiqueta creu convenient
fer l'estudi
perquè a la millor té probabilitats
en cas positiu de fer un tractament
doncs ja ho farà.
En tot cas mai és en una situació de brot agut
Sí, sí, digui, digui
Lo que decía el doctor Serac
que hay pacientes que
personas que están sensibilizadas
a un determinado alergen
y no tienen síntomas
y por lo tanto no hay que hacer nada
hasta que no se manifiesta la enfermedad realmente
el hecho de que estén sensibilizadas
si no se manifiesta ni por rinitis
ni conjuntivitis
ni asma
Li pot passar mitja vida
que no se n'adoni
fins que arriba aquell moment
i aquell agent
que fa que reaccioni
al seu cos
Un cop està diagnosticat
Perdoni, anant a tall del que estàvem dient
i si ara féssim una prova
com una foto de l'estat d'avui
seu o meu
millor o meu
que vostè està molt sana
Gràcies
Probablement
Per veure o intentar
per vindre
quina seria la situació
que em pogués trobar
La foto aquesta canvia
Per tant, no ens donaria cap informació
Ens podria donar una certa informació
com dèiem
que aquesta persona és hipersensible
però aquesta hipersensibilitat
canvia en el temps
No és veritat
que el nen
o jo mateix
o d'aquí cinc anys
qualsevol de nosaltres
tingui aquesta mateixa hipersensibilitat
És a dir, el que ara vostè li provocaria
una reacció asmàtica
producte d'una al·lèrgia determinada
d'aquí un quant temps
aquella gent que li provoca l'al·lèrgia
podria neutralitzar-se
i no provocar-li l'asma?
Sí, sí, pot neutralitzar
És difícil, eh?
Perquè la hipersensibilitat
normalment va pujant
Quan una persona
té problemes
que ha fet una petita reacció
al seu cos
i ha creat una sèrie d'anticossos
contra aquesta substància al·lèrgia
la propera vegada
que torna a estar en contacte
doncs això encara és una mica més
i així va passant en el temps
i cada vegada
sol ser la hipersensibilitat
sol ser progressiva
però en tot cas
no és una foto fixa
per tant
nosaltres hem de fer la foto
en un moment
que ens trobem al problema
ho faig per aquella tasca educativa
que fem en aquesta emissora
que és com una cultura popular
extesa
de dir
ja t'han fet les proves d'al·lèrgia
ja t'han fet les proves de l'al·lèrgia
i escolti
anar fent proves d'al·lèrgia
com cabassos
per veure
què pot passar
i previndre coses
i després
el valor
que té
predictiu
que hi hagi una hipersensibilitat
amb alguna cosa
que segur que
ens agafa a tots
i l'omberal
d'aquesta hipersensibilitat
és veure
realment
que
quina és
i quina no és important
això
fins que no hi ha una clínica
fins que no ha passat
un episodi
de malaltia
que ens obligui
a fer un estudi
i provocar-lo
no té
cap utilitat pràctica
aquest seria
un missatge important
un cop
diagnosticada l'asma
la malaltia en si
es presenta
diguem-ne
en diferents nivells
de gravetat
en dos d'un asma lleu
fins a un asma agut
o l'asma és l'asma
en les seves manifestacions
i conseqüències posteriors
no
les manifestacions
són
són les que són
dificultat per respirar
tos
o pressió
però sempre es manifesta
igual
amb la mateixa intensitat
no
no
i després
hi ha diferents grados
hi ha l'asma leve
i després hi ha l'arma
persistente
que es divide
en moderada
i grave
hi ha diferents
tipus de gravedat
en funció
dels síntomes
que té el paciente
per el dia
en funció
dels síntomes
que té el paciente
per la nit
i en funció
de uns valores
que se miden
con l'aspirometria
que és una prova
que mida
el funcionalisme respiratorio
que és la cantidad
d'aire
que el paciente
és capaç de sacar
que és capaç
d'exhalar
en funció
de tot això
es clasifica l'asma
com comentem
és una malaltia
molt invalidant
perquè hi ha
aquells mites
també del ciclista
asmàtic
que guanya
no sé quantes proves
ahí queda reflejado
tot
hoy en día
tendríamos que conseguir
que el paciente
asmàtic
viviera
i llevarà una vida
absolutament normal
en principi
pot fer una vida
normal
totalment normal
fins i tot
en els casos
més aguts
sí
sí
sí
sí
hoy en día
la obligación
de los que tratamos
el asma
los neumólogos
o alergólogos
o médicos
de atención primaria
es que el paciente
asmático
tenga un control
total
de sus síntomas
y que pueda llevar
una vida
absolutamente normal
sabemos que hay casos
más difíciles
de controlar
que precisarán
más o menos
medicación
pero se tendría
que poder conseguir
un control
total
del asma
es el objetivo
i en principi
com es fa
com s'intenta
aconseguir
aquest control
amb un tractament
terapèutic
amb una educació
també d'aquella persona
l'hora de respirar
lo principal
es
lo primero
es educar al paciente
decirle en qué consiste
su enfermedad
pues todo lo que hemos explicado
qué le puede desencadenar
una crisis
usted tiene una inflamación
de los bronquios
qué le pasará
cuando tenga una crisis
qué es lo que tiene que hacer
cuando tenga una crisis
luego explicarle
las medidas de evitación
si es alérgico
a algún
algo de lo que hemos comentado
pues decirle
qué es lo que tiene que eliminar
y luego con fármacos
con fármacos
principalmente
y si se puede
vía inhalatoria
que tienen muy pocos
efectos secundarios
a nivel general
del organismo
lo principal
para el tratamiento
de lasma
como hemos comentado
con una enfermedad
inflamatoria
pues es dar
antiinflamatorios
y los antiinflamatorios
son los corticoides
que es l'inhalador
aquest que veiem
moltes vegades
que utilitzen
a lo mejor es el Ventolin
el que más se ve utilizar
por ahí
que es el dilatador
de los bronquios
que se lo tienen que llevar
para cuando tengan una crisis
pero el tratamiento
de base
es el antiinflamatorio
y el antiinflamatorio
es el corticoide
que asusta mucho
cuando se oye esta palabra
corticoide, cortisona
pero que por vía inhalatoria
las dosis que se administran
son mínimas
habitualmente hablamos
cuando administramos
un fármaco
de miligramos
cuando administramos
un aerosol
estamos hablando
de microgramos
porque como lo aplicamos
directamente en el bronquio
pues las dosis
son menores
con lo cual
los efectos secundarios
también son menores
en eso
en eso también
no puede caminar
no puede caminar
mucho
que es asmáticos
no puede
no puede
no puede
no puede
hacerle
cuánta canalla
hace unos años
pobres
a la hora de gimnástica
estaban allí
asseguts
porque lo primero que se dice
es que no se podía
mover
eso afortunadamente
ha cambiado
totalmente
totalmente
o sea
el paciente asmático
ya lo comentaba antes
que puede hacer
una vida normal
campeones olímpicos
ciclistas de élite
són asmàtics
i el nen, doncs, lo mismo.
Pot fer una vida normal.
Si l'asma, si l'exercici
le desencadena un asma,
doncs le damos un tratamiento
que simplement el típico Ventolin
o otro fármaco, administrarlo
media hora antes de empezar a hacer el deporte
i va a poder hacer el deporte
com un niño, com cualquier niño
de su edad.
A partir d'aquest nou plantejament del tractament
i de la visió de la malaltia també ha canviat
socialment, no?, aquesta percepció de l'asma.
Jo crec que, afegint,
redondant en un tema que ha sortit
i em sembla important, és el fet del
coneixement de la malaltia.
Perquè una de les coses
que ja és difícil d'explicar
perquè la sensació
de no poder respirar és molt agobiant.
La persona, quan ve,
quan pateix una crisi asmàtica,
el que la pateix en aquell moment
realment s'agòbia molt.
O sigui, la sensació
de no poder respirar,
de que et falta aire, és una de les sensacions
més extremes de la persona.
Això desencadena com a factor
que d'alguna manera és defensiu,
però pot acabar sent
com a efecte rebot,
aquest estat d'angoixa i de nerviosisme
que encara deteriora més el procés.
Per tant,
quan la persona està ensenyada
i educada,
el que nosaltres diem,
posa't tranquil, no?,
la seva autolimitació,
autocontrol,
que sap que li ve un brot respiratori al·lèrgic
i que denota la simptomatologia
que pot començar
aquest quadre de distrès respiratori
que diem nosaltres,
el fet de conèixer,
o d'haver-ho tingut en algun episodi,
que té els instruments,
com són els broncodilatadors,
que no fan un efecte instantani,
fan ràpid,
però no per abans d'ahir,
la fan del moment que te'l prens en endavant
i que sap que ha de prendre,
ha de mantenir una mica la tranquil·litat
perquè és la millor manera
de realment que no s'ofegui,
no tindre aquesta sensació
i que això,
doncs donar temps
a que la medicació faci el seu efecte.
Aquesta educació és molt important.
Per què ho dic?
Perquè,
amb diferència de la creença popular,
el problema que els bronquis estiguin atrapats,
els bronquis i bronquiols,
és la capacitat de treure l'aire.
I nosaltres tenim una...
o sigui,
el mecanisme respiratori
és un mecanisme
que és com una...
semblant a l'èmbol d'una xeringa,
no?
Que hi ha un...
el pulmó està...
té una gran massa muscular
que fa...
que dona molta potència
a l'hora d'entrar a l'aire.
si nosaltres tenim una curassa
des de la musculatura pectoral,
la musculatura...
la musculatura de l'intercostal,
el propi diafragma
són com nosaltres agafem una xeringa
i...
i podem fer realment molta força
per a l'hora d'entrar a l'aire.
Però, clar,
quan hi ha un tap
o bé la botella,
diem-ne,
és com si estéssim parlant d'un porró,
que si li poses pel broc gros
entra i surt amb facilitat
igual que una ampolla normal i corrent.
però quan aquesta...
ha de sortir pel broc petit,
com si fos el canti
o el porró de vi,
aquest és el problema.
Pel broc gros,
buides el porró
amb res,
amb un minut,
i pel broc petit
hi pots estar molta estona.
Per tant,
es trobaríem
amb aquesta circumstància,
que hem passat
d'una ampolla de vi
a un porró.
I a l'ampolla de vi,
doncs,
entrar i sortir
és tot molt fàcil,
com que nosaltres
el que necessitem
i la sensació
que t'ofegues
és que necessites aire
i la gent
realment utilitza
la tremenda musculatura
que té,
perquè a més
és una musculatura voluntària,
per realment
poder
incorporar l'aire,
però aquest aire
també ha de sortir
i és a dins
i com que també ha de sortir
i és a dins
i sortirà
per un broc petit,
que és el broc del porró,
necessiteu un cert temps
i una certa educació
per forçar-se
a treure l'aire
perquè ha de deixar espai
perquè n'entri un altre.
Per tant,
tot aquest procés
de respiració,
que és el procés
fisiològic
de la respiració,
se'ls ha d'ensenyar,
la gent se li explica,
se l'educa,
de quin és el seu,
què li passa
i quin és el seu mecanisme
de por
davant d'un estat de crisi.
Perquè si no,
si està educat
és molt més fàcil
que faci
totes aquestes maniobres
que es comporti
doncs facilitant
l'aspiració
treure l'aire
i no
que aguanti
prou temps
com per realment
fer el màxim
que pugui
de l'aspiració
tranquil·leta
perquè pugui
tornar a respirar.
Quan estàvem parlant
de l'aspirometria
és per això
que l'aspirometria
que és
mesura l'aire
que surt
amb quina violència
i amb quins punts
de força
fem la gràfica
per poder diferenciar
què està més afectat
i què està menys afectat
és per aquest mecanisme
que li explico
de treure l'aire.
Llavors
aquesta és una educació
necessària
en aquestes persones
perquè
la creença popular
que és una mica
el que tu
vius
és que et falta
l'aire
no puc respirar
no puc respirar
el problema
és com
exactament
el problema
és que
i a vegades
la gimnàstica
a vegades
la rehabilitació
coneguda
en aquest tipus
de persones
de com aspirar
com treure
l'aire
bé
és molt important
per la sensació
d'ofer
de fet
en el tema
de reeducació
de respirar
no en sabem gaire
ni els que no tenim asma
respirem bastant malament
les persones
tinc entès jo
és que en el momento
que tienes una crisis
si ja en situació normal
ja respirem malament
és un círculo vicioso
ansiedad
respiras más rápido
te tapas más
pierdes el ritmo
digamos
respiratorio
y eso es lo que
la educación
en el asma
que muchas veces
se nos pasa
de largo
es fundamental
sobre todo
explicar
en las crisis
aprender a respirar
tratar de
controlar
la respiración
porque si no
entras en un círculo vicioso
que empiezas a respirar
mucho más rápido
te mareas
bueno
que es
un desastre
pas d'aquelles curtes
que no són efectives
i això al final
desembocan
una crisi
molt aguda
però això
molta gent
jo crec que és veritat
el que diu
molta gent
fets
tots esport
diguem-ne
el pensament
que és
que el que jo
he de fer
és
quan me falta
l'alè
perquè realment
l'esforç
me trobo cansat
i me falta l'alè
és pensar
que el que he de fer
és donar temps
a treure l'aire
perquè l'entrada
és instantània
o sigui
entrar l'aire
alliberes
el que canvies
el circuit
de bufar
pel circuit d'entrar
entra un volum
d'aire
brutal
quasi sense fer res
perquè és allò
que hem creat
una pressió negativa
que fa que
buf
entri sol
la musculatura
nostra
tota aquesta massa muscular
el seu gran treball
és treure
no posar
perquè posar
això ja va sol
el que ha de fer
és administrar
tota aquesta
estirar la xeringa
una xeringa
i la tapa
amb un dit
i fa una pressió negativa
a la que deixa el dit
pap
de seguida
s'omple
perquè la pressió negativa
ha fet
que l'aire
buf
sol
entri brutalment
llavors
entrar
és molt fàcil
treure
és molt difícil
i el que hem de
si això és veritat
amb totes les circumstàncies
moltes de les circumstàncies
habituals
de la vida
de cada dia
doncs en aquell
que en un moment determinat
té aquest problema
d'atrapament de via aèria
per això li diem nosaltres
que la via aèria
està atrapada
l'aire s'ha quedat
atrapat allà dins
i com que n'hi ha ple
doncs és difícil que n'hi hagi
tot aquest mecanisme
de mentalitat
de coneixement
d'educació
i d'intentar
no perdre
no perdre el cap
no perdre
mantindre la paciència
i mantindre la situació
de tranquil·litat
a més
de fer tot allò
de medicació
que se li ha demanat
i després d'això
si realment
l'episodi
és d'una intensitat
que un dia coneix
doncs és deixar-se
d'històries
i anar-se'n
amb un servei d'urgències
o anar-se'n al seu metge
de capçalera
o el seu nou mòleg
que valori en aquest moment
la intensitat
de la gravetat
finalment
doctor Zagonyi
no apuntàvem
al canvi
que hi ha hagut
des de la percepció social
de la malaltia
vostè per la seva experiència
de cada dia
que és molta
perquè a més tracta
pacients
de totes les edats
i amb tota mena
d'intensitat
de l'asma
realment en vostè veu
que els pacients
cada cop viuen
amb més tranquil·litat
o normalitat
la seva malaltia
home yo creo que sí
que cada vez
el paciente
conoce más
estos programas
que se hacen
de divulgación
pues
el día mundial
de l'asma
vostè els veu més tranquils
quan van a la consulta
dins de tot
yo creo que sí
yo creo que cada vez
estamos consiguiendo
que el paciente asmático
conozca más su enfermedad
sepa cómo controlarla
sepa la medicación
que tiene que tomar
en el momento
que tenga una crisis
sepa lo que tiene que evitar
para que se produzca
esa crisis
yo creo que sí
lo que pasa que
tenemos que hacer
un esfuerzo
pues para
para divulgarlo
todavía más
poco labor de todos
¿no?
el programa este que hacemos
el médico en la consulta
el médico
ni un hólogo
nosotros perder un poquito
de tiempo
que creo que es importante
en explicar
en qué consiste
la enfermedad
y yo creo que así
ganaremos
y el que dèiem sempre
és important
que ho conegui
el pacient
però també
el seu entorn
més immediat
que no ho hem determinat
han de reaccionar
ha estat una aportació
de les moltíssimes
que s'han fet
i de les que se n'han de fer
encara
com actúa aquesta patologia
que afecta un nombre
important
de la població
doctor Joan Maria
Zerà
director gerent
de la xarxa social
i sanitària
de Sant Pau
i Santa Tecla
doctor Joaquín
Cegonyino
Neumola
gràcies per acompanyar-nos
fins la propera
moltes gràcies
gràcies
gràcies a vosaltres
gràcies