Obrim el temps del punt de lectura, una setmana més en companyia de Jordi Tinyena.
Molt bon dia, Jordi.
Hola, bon dia.
Recordem que aquest és un espai que fem, en col·laboració amb el col·lectiu d'escriptors del Camp de Tarragona,
un espai en el que posem èmfasi, en principi, en aquells autors i autores que pertanyen a l'àmbit de la literatura catalana.
Avui no parlem de literatura pròpiament dita, però parlem de paraules, i mai millor dit, no?
Parlem de diccionaris.
Sí, jo volia parlar de l'eina, perquè parlem molt de literatura, però la literatura és un món construït a partir d'un material primigeni,
tècnic, eh? Vull dir, el material primigeni és la vida, però el tècnic és la paraula.
I em sembla que val la pena dedicar almenys un programa a la paraula.
Els diccionaris jo no sé si és una eina, un manual, un llibre, no sé com dir-li, que fem servir gaire als lectors,
i no sé tampoc si el necessiten molt els escriptors.
Els escriptors, per als escriptors, és una eina absolutament imprescindible.
Tots els escriptors els consultem d'una manera constant i permanent, quan escrivim i quan no escrivim.
Els lectors, suposo que molts. Jo penso que el lector no s'ha d'encadenar en un diccionari, això ho he dit moltes vegades.
Crec que un llibre s'ha de llegir podent estar estirat, tranquil·lament, aixecut, a la platja, on vulgui,
i no està encadenat a cap diccionari. Vol dir que el que s'ha de fer en tot cas és tenir un llapis a la mà
i anar posant notes al llibre per si un vol consultar després una paraula que no sap.
Però el desconeixement d'una paraula no ha d'impedir la comprensió general del llibre,
i per tant la lectura és un plaer.
I moltes vegades no és només el desconeixement que després vas a parar al diccionari,
sinó que a vegades trobes paraules que no et són familiars,
i et quedes allà aturada perquè et quedes amb el sentit de la paraula,
amb la musicalitat de la paraula, t'encapritxes d'aquella paraula i dius
mira, a partir d'ara la faré meva i la utilitzaré.
I és quan vas al diccionari per mirar tots els significats que pot tenir,
perquè Déu-n'hi-do, col·leccionar paraules també és una afició i un hobby força curiós.
Sí, jo recordo quan anava de petit a l'escola que ens fèiem fer un vocabulari a nosaltres,
els nois i noies estudiants, i ens fèiem fer una llibreteta,
aquesta llibreteta, fins i tot ens fèiem l'índex A, B, C, D, tal, retallant, fent-lo, construint-lo,
i llavors allà anava anotant totes les paraules que sortien a les lectures i que no coneixíem i tal,
ens obligaven a buscar-les, a anotar el significat, però lligada sempre a les lectures.
Jo crec que és un procediment que s'ha perdut, en part s'ha perdut,
suposo que hi ha gent que continua fent coses semblants, perquè hi ha bons professionals i per tant segur que es fan.
Però a determinades edats, quan arriben a la secundària,
aquests hàbits es perden, i el treball de vocabulari, d'aprenentatge,
de significació de la llengua, doncs s'abandona bastant.
I el resultat és un empobriment constant i permanent de la llengua.
Això apunten molts professors, que es nota moltíssim a nivell de vocabulari,
de l'èxit, aquells joves que llegeixen i els que no.
Fora de l'àmbit escolar, els que tenen com a afició a la lectura,
després tenen una quantitat de paraules dins del seu vocabulari quotidià?
Clar, la llengua a través de la seva història i la història de les seves societats
genera una quantitat de mots, no?
Però és que la llengua no és només un mitjà de comunicació.
És a dir, aquesta reducció de dir que la llengua és un mitjà de comunicació,
a mi em fa riure molt perquè és una manera d'empobrir la pròpia intel·ligència,
ja no la llengua, sinó la pròpia intel·ligència.
Com és possible que sigui només un mitjà de comunicació?
No, home, no. És un mitjà d'expressió.
Això ja en podríem parlar una miqueta més.
i és un mitjà de recrear la realitat, i és un mitjà per afabular,
i és un mitjà per experimentar sensacions, però no només de comunicació, home.
Clar, com a mitjà de comunicació en tenim prou.
Per això són els telegrames, no?
Clar, però el resultat d'aquestes mentalitats és que,
doncs, amb unes quantes paraules en tenim prou.
Realment, sí, i aquesta és la tendència.
Clar, però això empobreix les persones, no la llengua.
Empobreix les persones, les que es limiten a entendre la seva relació amb les paraules d'aquesta manera, no?
I el resultat és que, doncs, és evident, no només aquí, eh?
A veure, aquest és un fet general a tot el món.
I a tots els idiomes.
I en totes les llengües, sí.
L'empobriment que està patint lingüísticament la joventut i l'adolescència.
Curiosament, quan trobes l'allocatiu, mira que ets antiga,
doncs, si realment, si ho pots dir amb poques paraules, per què ho has de dir amb més?
Doncs, senzillament, perquè amb les paraules no només poso nom a les coses,
sinó que expreso emocions, sentiments, idees,
i per expressar segons què necessites una gran varietat de paraules
perquè els altres entenguin aquell significat, no?
Sí, és que una llengua no és només, dèiem ara, tu deies de posar nom a les coses.
És evident que no.
Una llengua és també una manera d'estructurar el món
i d'estructurar la meva relació amb el món.
I, per tant, si jo dic que estic content...
Home, ja he dit que estic content, després un grau determinat de sensació.
Hi ha moltes maneres d'estar content.
Hi ha moltíssimes maneres.
Si no soc capaç de dir alguna cosa més
i de precisar més en aquest grau...
Has de dir, estic guai.
Bé, és clar.
Dius, estic guai, ja està, i tothom entenc que estàs bé, però...
I llavors, clar, tu sents a gent que quan una cosa està bé i tal
diu que és meravellós o és meravellós.
I s'ha acabat i tot és meravellós.
Fantàstic.
I tot és fantàstic.
I dius, bueno, què passa?
De bo, què és això?
O és genial, no?
Jo em fa riure molt això, és genial.
Diu, bueno, el dia que surti un geni, com li direm?
Doncs, perquè si això és genial...
Home, hi ha mots que s'han d'utilitzar en propietat, no?
Per tant, riquesa i propietat són dos conceptes
que van lligats al domini de les paraules.
Si no coneixes la llengua, doncs, no pot ser ni una cosa ni l'altra.
És així de fàcil.
És el que deies, és la meva manera de relacionar-me amb el món
utilitzant les paraules.
Paraules que també es posen de moda
i aquí també intervenen els mitjans de comunicació
que determinades persones que tinguin una dimensió de popularitat
utilitzen...
Ara deies, és fantàstic, és genial, és...
Clar, i dius, home, per favor, però...
A més, desvirtuen determinades paraules
a força d'utilitzar-les, no?
Sí, però això no seria un problema
si el sistema educatiu i el sistema social en general
funcionen d'una altra manera,
perquè les modes lingüístiques
han estat sempre permanentment vigents, no?
És a dir, cada època té un repertori de paraules
que aporta i que les fa servir
mentre que n'abandona d'altres.
Jo sempre ho acostumo dir als meus alumnes
al diccionari, cada vegada és més gran
perquè al diccionari hi entren poques coses,
però no en surt cap.
Clar.
És a dir, aquí ningú no esborra una paraula al diccionari.
Tarden a entrar, però una vegada dintre no les esborren.
Per tant, allí hi ha mots que fa molt de temps
que no els fa servir ningú, amb tota seguretat.
Doncs bé, això ha passat sempre
i cada època té les seves paraules, no?
I d'altra banda, aquest tipus de creacions
de joventut o d'adolescència de grup
que estan condemnades a desaparèixer
i a ser substituides per una paraula anàloga
per una altra generació, no?
Però això importa poc.
És a dir, si el sistema funcionés sòlidament
i per tant la gent llegís,
en el sistema educatiu, eh?
És a dir, quan s'està formant llegís molt,
apadria molt bé la llengua,
perquè és llegint com s'apren la llengua.
Més s'incorporen amb molta facilitat
dins del teu llenguatge quotidià.
Si aquests joves, el que bé deies,
llegixin més, sense fer cap esforç suplementari,
se n'adonarien que utilitzen paraules
d'una forma natural i espontània,
sense plantejar-se, ara utilitzaria aquesta paraula
o aquesta altra,
sinó que s'incorporen al teu llenguatge quotidià,
que el vas enriquint cada cop més.
Sí.
Els diccionaris són una eina imprescindible,
però els diccionaris no són l'eina d'aprenentatge,
són l'eina de consulta, de consolidació, en tot cas.
Però l'aprenentatge es fa sentint aquestes paraules,
veient-les en el seu context.
I això vol dir que les sents utilitzar per algú
o bé que les llegeixes en un text.
Clar, si aquest aprenentatge no es fa així,
el sistema és un sistema que s'autoalimenta,
com quasi tots, eh?
S'autoalimenta, en aquest cas, empobrint-lo.
Vull dir, els estudiants no aprenen
un tou de paraules important
perquè llegeixen poc.
Els autors, que a vegada n'utilitzen menys
perquè tenen por que els seus lectors no els entenguin.
De manera que tampoc...
Es va reduint, no?
Clar, clar, clar, clar.
És a dir, això és veritat.
Un autor, a l'hora de fer servir un mot,
quan corregeixes, dius
ostres, això és molt antic,
allò no ho fa servir ningú.
De vegades és veritat,
però de vegades és la teva por a no ser entès.
I a que la gent renuncia a llegir-te
simplement perquè fa servir un vocabulari que no coneixen.
I busques un sinònim...
Clar, i busques una cosa més senzilla.
I col·laborem tots.
Però, esclar, no tots amb la mateixa responsabilitat.
Ara que deies aprenentatge i els diccionaris,
comentaves això de que quan eres estudiant
us feien fer aquesta llibreta tan vocabulari.
Jo crec que això ha passat tota la vida,
a una certa edat, joveneta, joveneta,
d'agafar el diccionari i de forma clandestina
buscar paraules lletges.
I buscar paraules relacionades amb el món del sexe,
buscar paraules que siguin allò que deia abans,
paraulotes o paraules malsonants,
buscar-les al diccionari.
Jo crec que per aquesta pràctica
hem passat tots els estudiants a la primària, no?
Sí, segurament això ho ha fet tothom.
Aquella picardia és curiós,
per això que també el diccionari ha servit molt...
Home, hi va haver una època...
Per complicar-te la vida, que no t'aclaries res, eh?
Sí, hi va haver una època
que alguns diccionaris estaven espurgats
de determinades paraules.
Quan eren diccionaris escolars,
estaven espurgats, sí, sí.
Home, hi ha diccionaris per tots els gustos.
Ara que dius de les paraules,
me'n recordo d'una noveleta
que està feta per un senyor
que és membre de l'arreglada meva francesa,
que es diu, que es diu, que es diu
la música de la gramàtica
o alguna cosa així.
Ho consultaré per citar-ho bé,
però em sembla que és la música de la gramàtica
i que és un llibre sobre llengua
en el qual una parella de germans
es perden amb un...
tenen un naufragi
i es perden amb una illa
que és l'illa de les paraules,
que és molt bonic.
I llavors hi ha botigues de paraules...
I compres, i vens, i...
Sí, sí, sí.
I així no n'he us que es barallen
per ocupar la plaça.
No, em toca a mi, em toca a mi.
Ens ho has de mirar, això, eh?
I el proper dia ens dius el títol i l'autor.
Tornant als diccionaris,
ja et dic això és per totes les necessitats,
per cobrir totes les necessitats d'un lector.
Jo volia fer-ne referència alguna
perquè, clar,
normalment quan la gent pensa en un diccionari
pensa en dues coses.
En un diccionari d'equivalències,
que és el més general,
és a dir, de poder traduir d'una llengua a l'altra,
de català a castellà,
o al francès o a l'anglès,
o bé el diccionari general.
De significats.
De significats, de definicions, no?
Però n'hi ha molts de diccionaris.
I, per tant, convé que tothom sàpiga
que hi ha coses que estan a l'abast
d'una manera facilíssima, eh?
Per exemple, els diccionaris d'equivalències.
En tenim ara gairebé totes les llengües,
inclòs l'àrab,
que és una aportació recent
per necessitats òbvies i sociològiques.
Tenim diccionaris de pronunciació i d'ortografia.
És a dir, especialitzats,
en els quals no hi ha la definició de la paraula,
sinó que el que hi ha és estrictament
com s'escriu i com es pronuncia,
com s'ha de parlar.
Hi ha diccionaris d'abreviacions.
Tu et pots tenir un dubte dir això
com quina abreviatura gastarem?
Doncs hi ha diccionaris d'abreviacions
que es poden consultar.
Hi ha diccionaris ideològics,
és a dir, al revés.
Jo no sé la paraula,
el que sé és el significat.
Doncs a partir del significat
i dels camps de significat,
eines, conceptes, el que sigui,
arribar a trobar la paraula que busques.
També existeixen.
Existeixen naturalment
els de sinònims i antònims,
que són imprescindibles.
Això és fonamental.
Imprescindibles.
Però existeixen també, fins i tot,
diccionaris d'abreviacions i frases fetes.
És a dir,
aquesta expressió de llenguatge popular
que s'ha anat fabricant al llarg dels segles
i que moltes vegades un desconeix
perquè no són frases fetes
que hagi sentit en el seu entorn.
Doncs bé,
existeixen diccionaris
en les quals es poden anar a buscar.
Existeixen ja,
amb un nivell més culte,
si vols,
els diccionaris etimològics.
i a més a més podem dir
que en el cas del català
tenim un dels diccionaris etimològics
més importants que hi ha al món.
Més complets,
molt més complets
que llengües més importants que la nostra,
que és el diccionari etimològic
i complementari de la llengua catalana
del Coromines,
del desaparegut Coromines.
Un diccionari impressionant
i molt personal,
que és de recull de cada paraula
l'etimologia,
de quina paraula ve de llatí,
en quins textos medievals ja la trobem,
quines evolucions ha tingut,
quines famílies de paraules ha creat,
en fi,
una autèntica joia de la filologia.
I una altra autèntica joia
que tenim en la llengua catalana
i que hi ha molt poques llengües que tinguin,
que és un diccionari,
no sé com dir-ho,
dialectològic.
És a dir,
un diccionari que recull
totes les paraules
que es fan servir en el territori de parla catalana,
independentment
de que hagin estat admeses o no
el diccionari normatiu.
És el diccionari català de l'Ancià de l'Eart,
de Mocé en el Cuber i Moll,
i...
Que s'ha reeditat i...
Sí, sí,
i a més a més aquest és un diccionari
que és un diccionari
amb el qual un pot disfrutar de la llengua,
pot gaudir molt de la llengua
perquè pots buscar...
Aquest diccionari està fet
a base de corresponsals.
Aquest senyor va establir
tota una xarxa de corresponsals
per tots els territoris de parla catalana
des d'Andorra fins al final de l'Alecant,
demanant-los informacions i tal.
I a base de fitxes i fitxes i fitxes
la cèl·lera calaixera
de Mocé en el Cuber,
que va anar omplint tota una calaixera
de paperets,
doncs va redactar aquest diccionari
que va començar ell
i que va acabar al Moll.
I és un monument
a la llengua catalana.
És a dir,
altres llengües no el tenen.
No, no, no.
que contempli tantes formes, no?
I aquest, a més a més,
tenim la gran sort
que està a l'abast gratuïtament,
perquè el podem consultar a internet.
Està íntegrament posat a internet.
Aquest ha sortit alguna vegada
l'Espai Un Quart de Català
que fem cada dimecres,
aquest diccionari,
i justament això
amb una adreça electrònica...
És que és molt bonic,
a més a més m'agrada per llegir.
Tant aquest com el del Coromines,
el del Coromines és més culte,
però el del Coromines
és molt bonic també de llegir.
Però aquest,
que és més senzill
i que passa a revista
totes les paraules,
les que cadascú del territori
de parla catalana que sigui,
és de veritat molt bonic.
Està a la pàgina
de l'Institut d'Estudis Catalans.
S'hi arriba a través
de la pàgina
de l'Institut d'Estudis Catalans.
I després,
el diccionari general,
per acabar,
que és el de definicions
per excel·lència,
que també el tenim gratuït
a la xarxa,
també a la pàgina
de l'Institut d'Estudis Catalans
hi ha l'accés
al diccionari lliure,
sense necessitat
d'estar subscrit
i sense necessitat
de cap tràmit.
No tenim excusa.
No tenim excusa, no.
Clar, aquests collocs,
quan estàs escrivint,
aquests diccionaris
els tens sempre a l'abast.
Tens la finestreta allà posada.
Clar, tens la finestreta.
Quan et poses a escriure,
doncs obres el diccionari
i cada vegada
que necessites alguna cosa,
doncs vas a buscar-la.
Però és que, a més a més,
hi ha eines
que convé que la gent sàpiga
perquè són també gratuïtes
i funcionen a la mar de bé.
Hi ha una,
no sé com és,
no sé si és una oficina
o un departament
o què deu ser,
que es diu el termcat,
que és la terminologia catalana,
no el termcat.
Doncs el termcat
posa a l'abast
de tota la ciutadania,
també està a internet
a la pàgina de la Generalitat,
posa a l'abast
un conjunt de vocabularis
específics
sobre el món del motor
o el món dels automòbils.
L'hostaleria,
el món de la joguina.
Quasi tot.
Però, sobretot,
el que és més interessant
és que ofereix
un servei de consulta en línia.
I gratuït.
I gratuït.
Sí, sí.
Tu necessites saber
com es diu no sé què
de tal terme,
el que sigui,
qualsevol,
qualsevol paraula,
que tu la saps en castellà
o no la saps tampoc
però l'expliques
què vols dir,
doncs no pateixis
que si envies la consulta
al termcat
et contestaran
generalment
en 24 hores
dient-te exactament
com es diu en català.
És que quan hem començat
parlant de diccionari
tot se'ns anava al cap
aquells llibres gruixuts
a la prestatgeria
que hi són,
que està molt bé,
però avui en dia
això sí que és magnífic,
això ens permet abans
on es comprava un diccionari
i tenies un diccionari a casa.
Avui en dia
amb aquesta meravella
que és internet
doncs tens aquesta possibilitat
de poder consultar en línia
i tenir accés
a aquests textos
meravellosos
i de forma gratuïta.
Sí, sí,
són gratuïts
tant el diccionari general
com el català
de València de l'Ear
com les consultes
del Termcat
són gratuïts.
Parlarem dels diccionaris
de les paraules
com a manera d'expressar-nos
i tot i que tu
ho has esmentat
al llarg de la conversa
no hem d'oblidar
escriure-les
allò de les faltes
d'ortografia
que encara fem
de tant en tant
els grans i tot
que és un altre aspecte
que també és important
a mirar els diccionaris.
Sí,
el que passa és que jo penso
és una opinió
molt personal.
Hi ha grans escriptors
que diuen
que hem d'acabar
amb els accents
i amb aquestes coses
i no posar-les.
Bé,
jo fa alguns anys
quan el García Márquez
va escandalitzar
en un congrés
de llengua espanyola
pel mateix temps
més o menys
jo vaig escriure
un article
al Punt
proposant
una reforma
ortogràfica
en català
perquè jo penso
que efectivament
hi ha coses
que s'han de reformar
i que la llengua
jo ja sé
que la llengua
ha d'anar lentament
i no s'ha de deixar
moure
per modes
o per tendències
que poden ser
molt circonscrites
o en temps
però
en fi
hi ha coses
que es poden
reformar tranquil·lament
els pronoms
febles
estan odiats
per molts estudiants
per exemple?
els pronoms febles
segurament
s'hauria d'acabar
amb
la rocada
de tenir un sistema
que no fem servir
és a dir
no pot ser
que els parlants
estiguem fent servir
uns sistemes
de pronoms
i en canvi
la normativa
obligui
a utilitzar
un altre sistema
de pronoms
que només serveix
per anar a s'examinar
de català
això és bastant absurd
i li he que hauria de reflexionar
de totes maneres
les institucions acadèmiques
de les llengües
no només de la nostra
són molt conservadores
i tenen raó de ser-ho
però potser
però potser
hi ha coses
que s'han de modificar
igual que
per exemple
allò que anava
dir abans
de l'opinió
molt personal
la tendència
que ha patit
l'ensenyament
del català
en els últims anys
d'un excessís
ortografitis
una excessiva
preocupació
per l'ortografia
quan l'ortografia
només és la presentació
clar
estem obligant
a uns nois
que no saben
la llengua
a escriure-la bé
és delirant
perquè jo preferiria
que els meus alumnes
en general
els alumnes de Catalunya
fossin gent
que coneguessin l'idioma
que no s'equivoquessin sintàcticament
que l'utilitzessin
sí
i que fossin capaços
d'expressar coses
i després ja parlarem
de l'ortografia
ja parlarem
si això ho he escrit bé
o ho he escrit malament
però el problema
és que
ens estem entusodint
en que això
s'ha d'escriure bé
quan resulta que
ells ja no produeixen això
ja no són capaços
de fer-ho
escolta
ens estem equivocant
d'orientació
de totes maneres
l'ortografia encara té
el valor que té
i per això afortunadament
tenim els diccionaris
que avui han estat
els protagonistes
del punt de lectura
Jordi Tinyena
gràcies per acompanyar-nos
fins al proper programa
adéu-siau