Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Gairebé un quart d'una del migdia, obrim el temps d'un quart de català al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Garriga, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut. Comencem, com és habitual, fent un ampli repàs per l'actualitat,
per aquelles informacions que estan relacionades amb l'estat de la llengua.
I avui veu una notícia que ja a començaments de setmana sortia als diaris
i que avui encara podíem trobar-la i que no forma part d'un breuet allò moltes vegades,
com passa en tema relacionat amb la llengua, sinó que tot ha ocupat el lloc dels titulars.
I és que Marín s'ha fet enrere i ha prohibit utilitzar al Congrés cap llengua que no sigui el castellà.
Sembla que la cosa no ha sortit com ell l'esperava, no?
No. A veure, aquí el que passa és que jo aquest tema el plantejo dintre d'un grup en què en tinc cinc subtemes que són tots relatius al mateix.
Són el tema de...
I he vist que hi ha molta lletra petita com els contractes de lloguer aquí.
Sí, però és que són tota una sèrie de cosetes d'aquest tipus, com això, el decret de les escoles d'idiomes,
la unitat del grad de valencià o no a les escoles d'idiomes, aquest tipus de cosetes són una sèrie de cosetes que estan grinyolant per tot arreu.
Que per una banda el govern espanyol demana a Europa, presenta aquells memoràndums,
demana el reconeixement oficial de les llengües que no són el castellà i tot això.
I per l'altra banda, el Congrés hem dit que hi ha uns problemes increïbles amb tot això.
I el mateix govern central, per una banda, diguem, per exemple, per una banda,
que hi ha el tema aquest dels decrets de les escoles d'idiomes.
Mira, el dia 23, doncs el dia 22 de febrer el govern espanyol aprova una proposició no de llei presentada per Esquerra,
segons la qual es tracta que es potenciï el coneixement de les llengües de l'Estat,
que no sigui en el castellà, és a dir, el basc, el gallec i el català, bàsicament.
Suposo que en alguns llocs també faran Astorià, etcètera, etcètera.
Però d'entrada, com a mínim, les grans, la idea és que dintre d'aquesta reforma del sistema educatiu
que s'està remenant i que un dia o altre s'acabarà,
que també s'inclogui una matèria optativa per fomentar el coneixement de les llengües i cultures oficials de l'Estat
a qualsevol comunitat autònoma.
És a dir, que una persona que fa... A l'educació secundària, parlem a l'ESO,
que un estudiant d'ESO de Badajoz, si vol, pugui aprendre gallec
o pugui aprendre basc o pugui aprendre gallec, una cosa que em sembla molt normal i molt lògic.
Igual que podem aprendre anglès o podem aprendre francès, sinó podem aprendre gallec.
Les escoles d'idiomes justament fan una oferta molt àmplia.
Ara, penrús, italià, tu pots aprendre aquestes llengües si vols.
Sí, però jo parlo de l'ensenyament obligatori.
Les d'ensenyament obligatori la gent l'obliguen a fer anglès o francès,
perquè no se'ls ha de poder obligar a fer un idioma que és oficial dins de l'Estat.
La cosa és aquesta, això s'ha aprovat, això ho van aprovar i els hi sembla molt bé i tira endavant.
En canvi, paral·lelament i al mateix temps, ahir, el president del Congrés, el Manuel Marín,
després de les tensions que hi ha hagut, fa un informe a la mesa del Congrés
que ell mateix retira un dictamen que havia emès el 7 de febrer,
en el qual deia allò que ja vam comentar aquí, ho enganxàvem alegria.
I fixa't, hi ha una sensibilitat, clar.
Era el 7 de febrer.
La setmana passada té una enganxada greu amb el Joan Tardà d'Esquerra,
perquè el tema que es poguessin utilitzar les llengües breument i amb traducció immediata,
el problema estava en aquesta brevetat, com que no estava especificada de quants segons era,
resulta que el Tardà va tirar en sentit llarg.
Va tirar de beta.
Va tirar de beta i l'home va estar quasi...
Estava aquí uns 20 segons i anava a començar la traducció de tot allò que havia dit
quan el president del Congrés li devia semblar que aquells 20 segons eren massa.
Potser quan ell volia dir breument i amb traducció immediata volia dir potser referir només a la salutació i a quatre paraules.
Els diputats no creuen i Manuel Marín diu que no.
Com que això no estava clar i com que era una font de problemes,
doncs el Manuel Marín diu, sabeu què?
Deixem-ho estar, feia un nou informe, decreto que això es fa com es feia fins fa quatre dies,
aquí només es pot parlar en castellà, al Congrés i a les comissions,
i fins que la reforma del reglament del Congrés que està en marxa no s'acabi de fer,
doncs això queda així aturat, aquesta és la cosa tal com està ara.
A més a més, en la mateixa reunió de la mesa del Congrés en què Manuel Marín presentava aquest document
anul·lant el que havia dit fa un mes,
hi va haver un altre cas curiós i aquest és una mica més complicat.
A veure, jo entenc que el president del Congrés, davant d'aquest grigall, opti per tallar pel dret,
és a dir, estalviem-se problemes i fins que no estigui concret el reglament aparquem això.
Ho entenc, ho entenc.
El que ja no s'ha intentat és que a la mesa del Congrés, on presenta aquest informe,
ell al mateix temps també hi hagi una votació sobre un recurs d'Esquerra Republicana
un recurs d'Esquerra Republicana en què es demana que quan es refereixin a llengua catalana
això inclou també el valencià.
Des del PP ja havien impugnat això, el paper valencià, i llavors hi havia un dictamen
que s'havia de votar si quan el Congrés de Madrid diu en llengua catalana això inclou valencià o no.
Evidentment els representants del PP valencià volen que no, que estigui diferenciat.
Doncs bé, resulta que en aquesta mesa del Congrés per diferents raons de socialistes no n'hi havia cap,
només hi havia els representants del PP, el president de la mesa i la representant d'iniciativa
Isquerra Unida, d'iniciativa d'iniciativa no sé què, del País Valencià,
perquè no sé què col·la es pot en el sigle del País Valencià,
i la votació va ser que no.
El senyor Marín va votar juntament a l'OPP i va votar que quan es digui llengua catalana això no inclou el valencià.
Llavors aquí això és una mica més greu, això vol dir que els criteris són uns altres.
I encara hi ha l'altra cosa, aquella que dèiem, n'hi ha una de bona o una dolenta?
Una de bona.
El Congrés dels Diputats va aprovar la setmana passada també, per sisena vegada,
atenció, per sisena vegada van aprovar una proposta per reformar la llei del Registre Civil
i garantir l'ús del català o de qualsevol de les llengües oficials de l'estat espanyol a l'organisme.
Però què vol dir per sisena vegada?
Si ja estava aprovat, per què ho tornen a votar i ho tornen a aprovar?
Perdona, jo no és que no hi entenc gaire en temes parlamentaris.
Aquesta és la cosa, és que resulta que fan diferents mocions, diferents propostes,
i les van aprovar en totes, però la feina no es fa.
I, per exemple, resulta que...
Per què ja podem fer inscripcions al Registre Civil en català?
Doncs la veritat és que amb la informació que tenim ara no ho sabem, no ho sabem.
Perquè al mateix moment la Comissió de Justícia del Congrés
aprovava una esmena del PSOE que volia apuntar la llibertat lingüística al Registre Civil
perquè les inscripcions es puguin fer en llengua catalana
o la cooficial de la Comunitat de Dona.
Això era la Comissió de Justícia mentre el Congrés aprovaven allò altre
i al mateix temps, atenció, hi ha una altra proposta aprovada per unanimitat del Parlament
que pretén introduir al català els impresos, els sistemes informàtics
i a qualsevol altre tipus de document del Registre Civil.
Per una banda, les Registres Civils, per sis bandes diferents,
tothom està d'acord que sí, però encara no es pot fer.
Sort que no ens hem d'examinar, perquè no sabríem què contestar.
I després encara hi ha una altra.
I després la de les escoles d'idiomes.
A les escoles d'idiomes hi ha el problema aquell
que el 2003 els del PP van introduir una esmena
perquè a la regulació de les escoles d'idiomes es distingeixi
l'ensenyament del català del del valencià.
I això amb paraules del consell en cap,
amb algun diari que tinc per aquí d'aquests dies,
això és com si les acadèmies d'anglès
considereixin idiomes diferents l'anglès d'Anglaterra
de l'anglès america.
Les acadèmies d'idiomes ensenyen anglès
i algunes fan modalitat.
Per tant, segons aquesta teoria,
si jo vaig a matricular-me a l'escola d'idiomes,
vostè que vol parlar català bé, català o valencià?
I aleshores m'hauria de matricular
o en català o en valencià
en una escola oficial d'idiomes del territori.
Això és el que encara ara consta
l'esborrany del decret de regulació
de les escoles oficials d'idiomes.
És l'esborrany, eh?
Sí, el consell en cap ho va voler treure a la llum
justament perquè com que això és un esborrany,
pot dir, al tanto, no deixem passar aquest bou,
no deixem passar aquest bou per la peste grossa
perquè aquí hi ha un tema
que si aproven aquesta reforma
de les escoles oficials
amb aquesta distinció,
això després ja no ho podrem arreglar.
Arreglem-ho abans que s'apròvia.
És un esborrany, estiguem-hi al tanto.
Tot això és el xou.
Ah, quantes cosetes, no?
Per això ho has titulat...
Un joc de despropòsits.
Això mateix, la unitat i oficialitat del català.
Hi ha altres expressions populars
per referir-se als jocs de despropòsits,
però que no direm perquè no és el cas.
Segurament n'hi ha altres.
No cal, però suposo que tothom el té a ment,
el joc de despropòsits.
despropòsits.
Hi ha altres coses, però,
que tenen un altre aire.
Aire de festa.
La festa d'internet,
fes internet,
què és això exactament?
Això,
meia culpa,
és una cosa que hauríem hagut d'explicar
la setmana passada,
però últimament se m'acumulen les dades
i la informació...
Però això és una bona cosa?
És que tenim molt de material?
Sí, és que és bona,
però és una cosa que estem a mig camí.
Va començar justament el dia 22
i s'acaba,
aquesta festa d'internet,
s'acaba el dia 6 de març.
Encara podem enganxar-ho.
Primer que hem de dir,
la web,
una web amb una adreça molt senzilla,
3bdl.fesinternet,
tot junt,
fesinternet,
tot junt,
punt net.
Què trobarem aquí?
Què és això?
Això és ni més ni menys
que l'actualització
de la festa d'internet
que des de 1996
s'organitzava cada any,
Viloweb,
el dia 8 de febrer.
Era només un dia a l'any,
la festa d'internet,
igual que hi ha dies a l'any
de moltes coses.
Aquesta era una que des de l'any 96
Viloweb impulsava.
l'any passat no es va fer,
no me'n recordo per què,
en aquell moment no ho vaig veure,
però com que no es va fer
ja no ho vam dir.
I ara el que ha passat
és que s'ha recuperat
però s'ha ampliat
perquè s'hi ha afegit també
la secretaria de,
com es diu això,
és una cosa molt llarga
el nom d'això,
a veure com es diu,
un moment,
tenim aquí,
secretaria de Telecomunicacions
i Societat de la Informació
de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta,
que veus,
la que promou les noves tecnologies,
s'hi ha afegit
i per això ara s'ha fet
molt més ampli,
molt més gran
i és una festa
que dura dues setmanes.
Ui,
ui,
dues setmanes de festa.
És una festa
en el ciberespai,
principalment.
Sí que hi ha actes
que es fan en llocs físics,
però principalment
és una cosa
que funciona per internet,
perquè això és la festa d'internet.
Però què es fa?
Què hi ha?
Bàsicament,
jo diria que més que el que es fa
és què és,
què hi ha.
Aquest portal
hi ha moltes coses.
És un portal,
la idea d'aquesta festa
és...
A veure,
ho tenim aquí escrit això.
Massa festa,
Enric,
massa festa.
Fes internet
vol potenciar aspectes
com l'alliberament
de continguts digitals,
el programari lliure,
l'ús d'internet
com a eina d'integració
i participació,
la formació en tecnologies
de la informació,
la seguretat informàtica
i la xarxa com a espai lúdic.
Algunes activitats
les organitzen
entitats col·laboradores,
com,
poden ser la plataforma
o col·lectius d'internautes,
etcètera.
O altres comunitats
com una que es diu
Catapings,
que és una comunitat jove
catalana
que participa en això.
A la pàgina web
de tot això
hi trobarem
que aquí és en el talagòs,
s'ha d'anar a la web
per veure de què va.
Tenim els grans
apetats habituals
d'una web
que són notícies.
Notícies com,
per exemple,
es presenta més Vilaweb.
Atenció,
anuncio que la setmana ve
parlarem d'això.
És una nova versió
de Vilaweb.
És un portal nou
de serveis d'internet
en català.
Però si en dia
en donarem detalls
perquè s'acaba de presentar
aquests dies.
Apareixen també activitats
com, atenció,
per exemple,
el miracle de Santa Tecla
en plena festa d'internet.
Ara parlarem de Santa Tecla,
patrona dels internautes catalans.
Però ja ho és segur?
Sí, sí.
Tinc aquí la web impresa.
Si vols,
després...
Fa temps es qüestionava
si era o no era.
Llegirem els gojos,
si voleu.
Molt bé.
Els gojos...
Evidentment,
són gojos enlluant-se
de la gloriosa Santa Tecla
referida a la informàtica
o als pacats habituals.
Hi ha un confessionari online.
Això ho hem de...
Ara de seguida farem una miradeta.
És una mica
en un pla humorístic,
però realment és informàtic.
Llavors,
hi ha
a la patata destacats
hi ha les conferències
que es fan en diferents llocs
sobre coses d'aquestes.
Algunes, evidentment,
aquestes conferències
són en línia,
les conferències amb càmera
i tot això.
A la dreta tenim
una cosa molt interessant
que són enllaços
amb webs de recursos
com són
pantomàquet.com,
aquesta no la conec
però l'investigaré
i moltes altres
que sí que sovint
apareixen aquí
com són el WICAC,
el SOF català,
Pilaweb,
RACO català,
també hi ha
íntegra el discurs
de Carles Solà
que és el conseller
de la Societat de la Informació
i com es diu això tan llarg.
De la secretaria de...
Un apartat important
de difusió de GNU Linux,
el programari llibre
i tot això,
i la capella virtual
enlluança de Santa Tegla.
I com que això
ens toca de prop
ho expliquem una miqueta
que és això
que estàvem dient.
És una web,
atenció,
al final de tot
de la pagina principal...
Una Santa Tegla,
a veure,
la imatge de Santa Tegla,
també Déu-n'hi-do.
És una web feta,
a mi em sembla,
amb humor,
perquè està feta
amb l'estètica típica
dels gojos,
dels sants i tot això,
amb dibuixets,
això,
de finals del segle.
Com tot,
com aquelles cenifes
que boten els gojos,
doncs la pàgina
està feta amb aquesta estètica.
La tornada sembla
que és allò que diu
guarir uns dels virus nocius.
Sí, sí.
Llavors,
diguem,
al final de tot
de la primera pàgina...
A capella virtual.
A capella virtual.
Clar,
és que estem parlant
del ciberespai
i tot és virtual aquí.
La diu,
aclariment,
qualsevol semblança
de la nostra Santa Tegla
amb la patrona de Tarragona,
la festa de la qual
se celebra el 23 de setembre,
és producte
d'una confusió lamentable.
És a dir,
separem les coses, eh?
Aquesta tecla
no és la d'iconi,
és la de les icones,
de les tecles,
del teclat.
Ja, ja, ja.
D'aquí li ve el patronatge,
clar,
la cosa de la tecla.
Hi ha una cosa
que són els guariments a mida,
hi ha una llista
de...
diu,
en comana s'han de tecla
tots aquells problemes informàtics
que t'impedeixen
de navegar en condicions.
Ella mirarà de resoldre'ls
si els dispenses
la devoció que mereix.
Llavors tens una llista,
pots triar,
cliques i ho envies
i en lloc de dir
accepta,
diu,
guariu-me'l,
apretes la pestanya
de guariu-me'l
i se't guarirà
si tens fe.
Hi ha un confessionari online
amb els pacats habituals,
tu marques...
A veure,
però n'hi pots dir-ne
alguns,
alguns pacats?
Els pacats habituals són
i llavors tens la casella
de verificació,
com a cosa ho veu,
tu ho marques
i fins i tot al final
al final pots afegir
altres pacats
que no siguin els estàndard.
Pecats habituals.
He visitat llocs guaris.
He fet mail bombings.
He endarrerit
la data de l'ordinador
per no pagar el hardware.
He inspeccionat llocs absents.
Encara continuo a telefònica.
He fet maleses
amb l'IRC.
No he contestat
els mails dels meus amics
i encara altres pacats.
I quan t'hi hagués marcat
els teus pacats
et confesses en línia
i llavors...
La penitència la posa també?
No.
La pestanya és
enviar confessió.
Envies la confessió
i suposo que et diu venir
el missatge.
Una penitència,
com a mínim.
I llegiria per acabar
el primer goig
dels gojos enlluança
de la gloriosa Santa Tegla
que diu
Puig l'internauta
us honora
amb fervor ben demostrat
si hi ha un osmà
guiadora
pel xarxam en magginat.
Això ho hem de posar
preferits
i quan tinguem
alguna crisi
de fer en la informàtica
ràpidament
entrem en aquesta
capella virtual
i ens acompanyem
a Santa Tegla
patrona dels internautes.
Jo diria que aquesta
és una de les parts lúdiques
d'aquesta festa d'internet
però que és molt curiós
i suposo que els tarragonins
encara els farà més gràcia
de veure aquesta web.
Fa més gràcia
a la gent que tenim
a Santa Tegla
com a patrona de la ciutat.
M'imagino que qualsevol
altra persona
a l'altre punt del planeta.
per nosaltres és doblement patrona.
Sí, sí, molt bé.
Doncs fem una petita pausa
i continuem parlant
de publicacions.
Avui em penso
que l'Enric
ens ha portat
novetats d'editorials
de paper.
Exclusivament.
Has oblidat
el títol
del llibre comentat?
No has pogut apuntar
a la web
on trobar
aquell programa informàtic
en català?
T'has perdut
el telèfon
o l'adreça electrònica
que t'interessa?
No pateixis.
Envia un missatge
a e-garriga
arroba
c-p-n-l
punt-o-r-g
o truca
a l'Enric Garriga
al 977
24
35
27
i t'ho tornarà
a repetir
per correu
o per telèfon.
No t'ho perdis.
Un quart de català
et respon.
Doncs efectivament
avui l'Enric
després d'una
certa sequera
de paper
avui ens porta
a publicacions
de paper
novetats editorials
que d'informàtica
ja n'hem parlat
una miqueta
amb la festa
d'internet.
Comencem
amb un títol
no et confonguis.
Sí.
És el títol
d'aquest llibre
de David Paloma
i Albert Rico.
Sí,
és un diccionari
o una espècie
de diccionari.
Els dos llibres
que comentarem
casualment són
de la matrícia editorial
i casualment
han aparegut
al mercat
aquests dies
i casualment
la informació
ha aparegut aquests dies
en diferents mitjans.
L'aporto de diferents mitjans.
Parlem primer del...
No et confonguis.
David Paloma
i Albert Rico
són dos professors
de filologia catalana
en la Universitat Autònoma
de Barcelona
que són coneguts
ja pels del meu gremi
perquè abans d'això d'ara
ja havíem fet
el diccionari
de barbarismes
l'any 1997,
el diccionari
de dubtes del català
l'any 1998
i el diccionari
de pronunciació
en català
l'any 2000
tots tres publicats
al Cangur
edició en 62
que són aquests llibres
cada vegada
que han sortit
almenys aquest últim
l'hem comentat
els altres
no perquè encara
no feien el programa
però
de la col·lecció
de diccionaris
del Cangur
que són d'aquests
aquests que acabem de dir
i d'altres
sobre els de refranys
els de frases fetes
els de llatinismes
els de llenguatge
judicial
i del dret
tot aquest tipus
de diccionaris
ja els hem anat comentant
aquest que publicen ara
aquests dos professors
és d'aquesta línia
en un altre editorial
que és Empúries
les pàgines
ara
sí
284 pàgines
i atenció
que ells mateixos
ja diuen
que no pretenen
ser exhaustius
aquí
diu
a veure
es tracta
la idea
és que estan inspirats
en els llibres
de Confusible Words
diguem-ho així
Confusible Words
anglesos
que els anglesos
tenen molts dubtes
també
amb el seu idioma
i ells ja ho fan
sempre periòdicament
van publicant llibres
de paraules
que provoquen
confusió en el seu ús
i això és el que és
aquell llibre
per això diu
no et confonguis
per exemple
caixa o capsa
quan he de dir caixa
quan he de dir capsa
quan he de dir gerra
quan he de dir gerro
quina diferència hi ha
entre xampanya i cava
quina diferència hi ha
entre arròs o paella
què mengem arròs
o mengem paella
aquest tipus de coses
són les que hi ha aquí
aquí n'hi ha més de mil
de mots en català
que no vol dir
que siguin barbarismes
sinó que tenen
significats diferents
exacte
no necessàriament
són paraules
són paraules que sovint
confonem per diferents raons
ells les classifiquen
en quatre tipus d'errors
uns
els que són fruit
del contacte amb el castellà
com per exemple
dormit per adormit
s'ha adormit el nen
o s'ha adormit el nen
clar
aquestes
confusió per influència
del castellà
per contacte
un altre
els que tenen lloc
per interferència
de l'anglès
i de les males traduccions
que fan de l'anglès
al castellà
com per exemple
els vols domèstics
algú té un avió
al menjador de casa
algú s'ha trobat un avió
tombant pel menjador de casa
vols domèstics
és veritat
la proposta és que
s'hauria de dir
vols dins les fronteres
d'un mateix estat
o es podia dir
vols intercomarcals
o interprovincials
qualsevol cosa
menys domèstics
l'avió que va
del tarragonès
al priorat
encara no
però
de ben segur
que trobaríem
una traducció
com a més correcta
que no
vols domèstics
exacte
encara tenim una altra cosa
un altre tipus
són els que es produeixen
quan es vol evitar
un castellanisme
i llavors apareix allò
del servei metge
en lloc del servei mèdic
la hipercorrecció
que a vegades
és tan perillosa
el servei metge
i l'informe metge
i l'anàlisi
i l'anàlisi
metge
metge
tot és metge
no hi ha mèdics
no hi ha adjectiu
però dius
mèdic
això em sona una castellanada
no?
i dius
no, no
escolti
que ho està dient correctament
una cosa
és el substantiu
el senyor
que es dedica
a aquesta feina
o la senyora
el metge
no, no
no ens anirà mal
un exemplar d'aquests
jo
ja ho diu
dic l'altre tipus
i explico a qui està orientat
aquest diccionari
o diguem-ne diccionari
i encara hi ha l'altre tipus
que són els que són fruit
de la similitud fonètica
entre paraules
com pel cas d'infringir
per infligir
infringir és infringir
trencar una norma
la llei
infligir és
donar
per exemple
infligir un càstig
és castigar
allò
prejudici
per judici
exacte
no és el mateix
un prejudici
que un perjudici
perjudicar és una cosa
per jutjar una altra
aquest tipus de coses
són les que hi ha aquí
que es recomana molt
precisament diu
està dirigit a tot tipus
de públic
però principalment
vol influir en els mitjans
de comunicació
i sobretot
els audiovisuals
perquè vull dir
representen un model
lingüístic molt important
que tothom en fa cas
encara funciona allò
de no, no
ho han dit a la tele
ho han dit a la ràdio
per tant ho han dit bé
no necessàriament
ho hem dit bé
per molt que es digui
a través d'una ràdio
o a través d'una televisió
i això és el que trobarem aquí
llavors explicats
tot això
si voleu
expliquem la diferència
entre caixa i capsa
en bany i capa
em sembla que ja la tenim
bastant clara
diguem-la de caixa
caixa és un recipient gros
en forma de paral·lepípeda
i fet de material rígid
en general de fusta
se sol fer servir
com a embalatge
en canvi una capsa
és més aviat petita
pot ser de material rígid
o flexible
la forma també pot variar
hi ha de rodones
de quadrades
d'ovelades
i en forma de qualsevol cosa
i una entitat d'estalvis
com li diria?
deixem-ho aquí
esperarem el nou diccionari
que facin aquests professors
la propera edició
que ho apuntin
parlem d'un altre llibre
que tens aquí
un altre llibre semblant
però diferent
és el de
En perill d'extinció
aquesta l'ha fet
un altre lingüista
filòleg
que a més a més
habitualment fa encravats
per no me'n recordo
quin diari
i per això ja n'ha publicat
un parell de llibres
d'encrevats
també una novel·la
i només ni menys
que Pau Vidal
que això dèiem
és tot això
és filòleg
i ha fet un llibre
que es diu
En perill d'extinció
en el qual
fa una llista
de cent paraules
cent
en què
el que fa és
són paraules
que existeixen
són correctes
estan al diccionari
però que tendeixen
a perdre vigència
i a caure en desús
quan no hi ha motiu
per no usar-les
això és una llàstima
la idea és
que hi ha un
empuriment gradual
de la llengua
per això
perquè anem deixant
de banda paraules
que són molt útils
i que donen un matís
molt clar d'una cosa
per paraules
que són més genèriques
i que s'aveixen per tot
si volem
diguem un exemple
aquest llibre
també editorial
Empúries
es diu
En perill d'extinció
d'aquest
sí que no sé dir
quantes pàgines té
però és recent
i per exemple
diré tres o quatre
parauletes
Sí, jo t'anava a dir
que posis algun exemple
que això sempre fa gràcia
Exemples
a més n'he mirat alguns
que per nosaltres
són habituals
que potser aquí es diuen
i en altres llocs no
com és el cas típic
d'enguany
que vol dir aquest any
Ah, enguany sí que ho utilitzem
Aquí sí
perquè l'esulta que enguany
és una paraula pròpia
del tarragoní
però en canvi
fora de les comarques
de Tadabona
és una paraula
que no s'utilitza
i no es coneix gaire
Una altra típica
que aquests dies
seria molt útil
és la cabòria
Cabòries
són cavilacions
pensaments
preocupacions
Cabòries
són allò que està passant
Sí, donar-li tombs al cap
una cosa
Allò que estan fent
els veïns del Carmel
els del carrer d'encompte
els senyors
que treballen
al Parlament
i tots estan plens
de cabòries
per moltes coses
últimament
per exemple
i fa faredat
Les coses que s'han dit
fan faredat
aquests dies
Faredat
Faredat és una cosa
que fa por
una cosa que fa por
que espanta
és que fa faredat
les animalades
que se li van a sentir
o per exemple
fer la guitja
és fer la punyeta
Sí, però aquesta també
s'utilitza, no?
Aquí com a mínim
Aquí la coneixem
Però a mi no utilitzem
tant el de donar una guitja
No
Que diem més a veure
donar una cosa
que també és català
una cosa
En castellà sigui
cosa, en català
cosa, amb ser trencada
també apareix
al diccionari
Això estaríem una mica
en la línia del llibre anterior
que no la utilitzaríem
pensant que és incorrecta
O per exemple
una cosa que s'ha perdut molt
aquests dies que és perdre el senderi
El senderi que és el seny
Aquests dies últimament
molts polítics
han perdut el senderi
a l'hora d'obrir la boca
en alguns àmbits
Fixes si recuperéssim
totes aquestes paraules
els titulars tan macos
que sortirien als diaris
És que en aquest llibre
només n'hi ha cent
de paraules d'aquestes
i totes les que hem dit ara
són el fotimer
Un fotimer és una gran quantitat
Això també ho fem servir aquí
Sí
A vegades la gent
potser aquesta paraula
és una d'aquelles
que la gent
tendeix a no utilitzar
Per donar la sensació
que es lletja
Perquè es fa la sensació
que es lletja
i no ho és
És que a vegades
el problema també
és la percepció
que tenim d'aquestes paraules
En fi
Aquí n'hi ha cent
i ja diu ell
que en podien haver estat milers
però tampoc es volia
tornar boig l'home
fent un recull
de més de mil paraules
fent en gravat
segur que ja les té
Ell continua fent llistes
i potser
en tenia una altra
Doncs Enric
Feia temps que no portaves
llibres de paper
I avui t'has lluit
Molt bé
Dos llibres molt recomanables
A més aptes per a tots els públics
Mitjans de comunicació inclosos
I molt recomanat
pels mitjans de comunicació
Sobretot
Parlem, ni que sigui breument
perquè el rellotge
ens envaita d'un nou capítol
de les llengües en perill
Avui parlem
del còrnic
dins d'un subcapítol
que hi ha dins d'aquest capítol
de les llengües cèlptiques
britòniques
Com ho posa més difícil
Les tres últimes setmanes
hem anat parlant
d'aquest grup
que són aquestes tres
que eren el Bretó
ara m'equivocaré jo
A veure
Espera't que faci
El Galès
Eren el Galès
del País de Gales
El Bretó
De la Bretanya
I el còrnic
I el còrnic
de Cornualla
Molt bé
D'allà on és
d'Uquessa
o no sé què
aquella senyora
que s'ha de casar
amb aquell príncep
De...
Cornualla
Cornualla
Sudès d'Anglaterra
La Banya
Allò que veiem
al mapa
Camilla
La Camilla
La senyora Camilla
llegit en català
Molt bé
La Banya aquesta
de l'esquerra del mapa
És Cornualla
I això
Allí tenen un idioma
que es diu còrnic
I el parlen o no el parlen?
Parlen molt poqueta gent
Un 3%
Perdó
Un 0-3%
Imagina
Un 0-3%
La Camilla i la seva família
Acaba molt
No, ella no
Ella és duquesa d'allà
però no hi ha xafat
No hi ha anat mai
El parlen
Les veus més optimistes
conscien que hi ha uns 1.400 parlants
És una llengua
que va ser molt important
a l'edat mitja
i que fins que els anglosaxons
van conquerir aquella zona
l'any 825
era un país que era independent
i vivien a la seva
Els anglosaxons
els van conquerir
i colonitzar
amb la qual cosa
van començar a tenir problemes culturals
A l'edat mitja
hi ha molta literatura
entre el segle IX i XV
hi ha molta literatura
en Còrnic
i en canvi
més recentment
no n'hi ha tanta
A part que el segle IX
hi ha una recuperació
de la cultura
però
efectes legals i polítics
no té cap reconeixement
de l'administració pública
ni local
ni de justícia
no es poden retolar
ni emprar
la toponímia en Còrnic
per exemple
L'ensenyament
es pot considerar inexistent
encara que hi ha
algun moviment
com el moviment de l'Ez
que és una mica
com les escoles
Brassola
respecte al Còrnic
promotors
de l'ensenyament en Còrnic
hi ha una altra entitat
que es diu
Agantayas
que fa temps
que es preocupen
per la cultura
i la història
per dir
font de la cultura
i la història
dels
com es deuen dir
dels Còrnics
Ui
quina temptació
Fa unes quantes dècades
ja van fer
una gramàtica moderna
al Còrnic
i també hi ha
un magallin bilingüe
que no sé com es pronuncia
això
en Goswà
també hi han publicat
diccionaris
i llibres de tota mena
de temàtica
en Còrnic
però
vaja
de publicacions
editorials
n'hi ha poquetes
i un dels principals
problemes que té
és que fins a la guerra
la guerra
vol dir la segona guerra mundial
i havien utilitzat
un model ortogràfic únic
però després
de la segona guerra mundial
es van dividir
en tres models
i llavors
si són pocs
i malvinguts
la cosa
pinta malament
així és que
com està la cosa
del Còrnic
pocs
i entre ells
amb problemes
dintre de comprensió
perquè tenen
tres models diferents
home la veritat
és que aquestes alçades
hem vist que
hi ha situacions
i situacions
aquesta
és francament difícil
de les més fumudes
de les més complicadetes
doncs no facis més
que Bòries
Enric
i ens retrobem
la propera setmana
gràcies
seguint amb la Dèria
adeu-siau